FISCALITAT EMPRESARIAL

PAC1 Introducci al mn de fiscalitat

Principis de la imposici: pressupostaris i fiscals1; politicosocials i tics2; politicoeconmics3 i
juridicotributaris4.
-Principi de suficincia1: el sistema tributari sha destructurar per tal que els seus ingressos cobreixin
les despeses de lestat.
-Principi digualtat/equitat2: les persones en la mateixa situaci han de rebre el mateix tracte
impositiu i tenir un tracte tributari desigual a les persones amb situacions .
-Principi capacitat de pagament personal 2: la imposici de les crregues fiscals han de ser
relativament oneroses a cada contribuent (proporcionals).
-Principi devitar el dirigisme fiscal3: amb mesures impositives asistemtiques i fragmentries sevita
que safavoreixin determinats sectors i salterin els fonaments de leconomia de mercat.
-Congruncia i sistematitzaci4: les mesures tributries no han d tenir buits ni contradiccions en la
seva composici i estructura
Objectiu futura reforma fiscal: complir el principi de suficincia a nivells acceptables per la UE i a
estimular lactivitat i el creixement econmic augmentant la renda disponible (impostos directes).
Classificaci dels ingressos fiscals/tributaris
-Impostos: ingressos coactius que es recapten sense que hi hagi una contraprestaci directa i el seu
fet imposable s constitut per negocis que posen de manifest la capacitat econmica del contribuent.
Es fonamenten en el principi de capacitat de pagament: un sistema fiscal s equitatiu si cada
contribuent paga impostos en funci de la seva capacitat de pagament, amb independncia dels
beneficis que obtingui el sector pblic. Ex: IVA, IS, IRPF. Tipus:
-Progressius: la quantitat que es paga en % de la renda creix en la base imposable. T*<T
-Regressius: el % en la base imposable. T*>T
-Proporcionals: la quantitat que es paga en % de la renda s constant (no varia en la base
imposable). T*=T
TMe=T*=T/Y on TMe=tipus mitj gravamen, T=obligaci tributria total i Y=base imposable i
TMg=T=T/Y
-Taxes: exaccions coactives amb la finalitat de cobrir el cost dun servei pblic i que venen donades
per ls daquest servei pblic per part del subjecte passiu. Es fonamenten en el principi de benefici:
un sistema fiscal s equitatiu si cada contribuent paga impostos en funci dels beneficis que rep del
sector pblic. Ex: taxa de residus, guals, mercats, renovaci DNI.
-Contribucions especials: financen les hisendes locals i sapliquen quan, com a conseqncia dalguna
obra municipal, un determinant grup de vens es beneficia especialment o quan es creu que el valor
del terreny/edificis ha arrel de lobra (es paga individualment). Es fonamenten en el principi de
benefici. Ex: contribuci especial per millora de lenllumenat pblic al C/..., per la construcci duna
nova plaa, per asfaltar els camins dun barri.
entre els ingressos tributaris: si existeix una contraprestaci: els impostos no hi ha contraprestaci i
les taxes i contribucions espercials si que hi ha contraprestaci per part de ladministraci davant del
subjecte passiu.
Ingressos no tributaris: ingressos patrimonials, alienaci dactius, transferncies i endeutament.
Elements impositius:
-Fet imposable: circumstncia que origina el naixement de lobligaci.
-Subjecte passiu: persona fsica/jurdica obligada tributriament.
-Base imposable: quantitat econmica del fet impossable.
-Base liquidable: base imposable - reduccions.
-Tipus gravamen: % que saplica sobre la base liquidable.
-Quota tributria: base liquidable - del gravamen
-Deute tributari: quota tributria deduccions + recrrecs + ingressos + sancions
-Exempci tributria: total (anulla lefecte del fet imposable: no genera deute tributari) o parcial
(bonificaci, deducci).
Infraccions i sancions:
-Presentaci extempornia i previ requeriment administraci: multa del 100% al 150%. Infracci lleu,
greu o molt greu.
-Presentaci extempornia per voluntria: recrrec 5% amb dret a reducci del 25% si es paga dins
del termini. No sanci.
-Carcter inajornable: autoliquidacions ingressos a cta i retencions (excepte supsits excepcionals
previstos a la LGT).
PAC2 Impost societats (IS): Llei de Societats de Capital (LSC) i Llei de lIS (LIS o TRLIS) i Reglament de
lIS (RIS)
-Termini presentaci IS: dins dels 25 dies naturals segents als 6 mesos posteriors a la fi del perode
impositiu.
-Resultat comptable sol ser a la base imposable de lIS perqu la normativa fiscal no coincideix amb
la comptable

-Meritaci ingressos i despeses: si no es declara 1ingrs a lex. d la meritaci, sha de fer 1declaraci
complementria d lex. de la meritaci; en canvi, si no es declara una despesa, sha de declarar a
lexercici segent sense fer declaraci complementria.
-Casos en qu aa comptable > aa fiscal: aa dun actiu que susi en + dun torn de treball i aa dun
actiu usat.
-Casos en qu aa comptable < aa fiscal: llibertat daa (es pot aa tot en 1any) i aa accelerada (es pot
aa el doble del coeficient).
-Resultat fiscal duna venda: Resultat fiscal venda=valor venda-valor net comptable. Cal actualitzar
els costos dadquisici amb els coeficients correctors que dona el valor net comptable actualitzat.
-Operacions vinculades: les operacions que sefectuen entre una societat i altres empreses vinculades
a elles o persones fins a 3 grau dels administradors o socis amb + dun 5% han destar valorades a
preu de mercat.
-Pagaments fraccionats: en funci de lltima declaraci anual i dels resultats de lexercici, les
empreses poden, o no, optar entre les 2 modalitats de clcul. El termini per optar entre els 2 sistemes
s durant el segon mes a comptar del tancament de lexercici (tancament a 31/12: durant el febrer).
-Empresa reduda dimensi: xifra de negocis<10milions i si s aix durant 3anys, ho podr ser durant
3 anys+ encara que facturaci. Microempresa: xifra de negocis<5milions en el perode impositiu i
plantilla <25treb (plantilla mitjana treb).
-Deducci per inversi de beneficis: mesura que vol recompensar a les empreses de reduda dimensi
que destinin els beneficis obtinguts a comprar nous actius. Aix, pretn incentivar que les empreses
distribueixin dividends i reinverteixin els recursos obtinguts en noves inversions. La deducci s del
10%
i
per
a
microempreses
del
5%.
Clcul:
Base
de
deducci=BAI(deduccions+exempcions+reduccions+bonificacions)/ BAI. Els beneficis obtinguts es poden invertir
des de linici de lexercici en el qual sha generat el benefici i els 2 anys segents (exercici natural: BAI
de 2014 es poden invertir entre 1/1/14-31/12/15). Excepte prdua justificada, els actius objecte de la
inversi han destar al balan de lempresa durant mnim 5 anys o durant la seva vida til si s <.
Lempresa ha de dotar amb els beneficis de lexercici una reserva indisponible = a la base de
deducci.
-aa fiscal arrendaments financers: ajust extracomptable: aa comptable-recuperaci cost del b.
Quantitat fiscalment deduble: import < de: 1) import recuperaci cost del b. 2) El doble del
coeficient mxim daa aplicat al cost daplicaci (reduda dimensi tamb 1,5):
ex1:215%90.000=27.000. exempresa reduda dimensi: 21,515%90.000=40.500.
-Treballadors discapacitats: si la plantilla >/= els treballadors amb discapacitat, t dret a deducci en
la quota ntegra: 33-65%: 9.000/any; >65%: 12.000/any; si no ha estat contractat tot lany o a
mitja jornada: prorrata (p/p).
Liquidaci IS:
Ajustos extracomptables: cal fer-los quan la normativa comptable i
fiscal difereixen. Laa comptable mesura el resultat del benefici i laa
fiscal lusa Hisenda: aa comptable-aa fiscal.
Impagaments fiscalment dedubles:
-Han dhaver passat 6 mesos des del venciment
-La part coberta per una assegurana de crdit i cauci no s
fiscalment deduble
-No poden ser Administracions Pbliques
Sancions:
-No sn despeses fiscalment dedubles (cal ajust)
-Els interessos que es derivin s que sn dedubles (no cal ajust)
-Les quotes dels impostos no comporten ajust
Tipus gravamen:
-Empresa reduda dimensi: 25% primers 300.000 i 30% la
resta
-Microempresa: 20% primers 300.000 i 25% la resta
Deduccions sobre quota ntegra:
Deducci per evitar la dobre imposici (dividends): per evitar tributar x2 les rendes ja tributades. La
societat que els satisf ha de ser resident en el territori espanyol. Clcul: deducci=base
deduccitipus impositiu mitj%deducci. Si hi ha conveni entre 2 pasos: saplica la deducci
internacional i es resta de la quota ntegra limport < dels: 1)import efectiu satisfet a lestranger per
ra de gravamen de =naturales a lIS o 2)import quota ntegra corresponent a pagar a Espanya si
shaguessin obtingut aqu.
-Si la participaci a la societat s 5% del capital social (mnim durant 1any): 100%
-La resta 50%
Retencions sobre la quota lquida i ingressos a compte:

-Els interessos i els dividends estan sotmesos al 21% de retenci. En cobrar aquestes rendes,
lempresa ha suportat les retencions corresponents, les quals es pot deduir efectuant la liquidaci de
lIS.
PAC3 Impost Renda Persones Fsiques (IRPF)
-Obligaci de declarar: les persones que hagin obtingut exclusivament durant el perode impositiu:
Rendiments del treball: >22.000 o 11.200 amb 2 pagadors sempre que el 2 o + pagadors sumin
1.500. Sou, pensi jubil.
Rendiments del capital mobilitari: >1.600, tot i que els primers 1.500 estan exemptes
Imputaci de rendes immobiliries: >1.000
-Generaci de rendes amb operacions amb accions: per la determinaci del valor dadquisici es
deduir limport obtingut en la transmissi dels drets de subscripci. Si import transmissi > valor
adquisici: la diferncia ser guany patrimonial per al transmitent en el perode impositiu en qu es
produeixi la transmissi. La distribuci de la prima demissi daccions/participacions minorar, fins a
la seva anullaci, el valor dadquisici de les accions/participacions afectades, i lexcs que en resulti
tributar com a rendibment del capital mobiliari.
-Indemnitzacions fi relaci laboral o mercantil: laboral: es considera rendiment de treball: la tributaci
de la indemnitzaci i la seva quantitat exempta venen determinades per la llei. Mercantil: la
indemnitzaci per finalitzaci dactivitats econmiques s considerada un rendiment irregular
dactivitats econmiques i t dret a una reducci del 40% (taula de la Llei).
-Anualitats per aliments: import a favor dels fills/familiars. Pel pagador: no s una despesa deduble
aix que no minora la BI de lIRPF, per sels pot aplicar un gravamen + baix i, si lanualitat s < que
la base liquidable general, es pot aplicar lescala de gravamen per separat a les 2 partides. Pel
receptor: lanualitat es troba exempta de tributaci quan la reben els fills per resoluci judicial. Quan
la rep un familiar, shaur de tributar lanualitat com rendiment de treball.
-Pensions compensatries: cobrir desequilibri econmic a un dels cnjuges per separaci. Pel
pagador: si hi ha resoluci judicial o conveni regulador, el pagador se la pot reduir de la BI general de
lIRPF. Si hi ha excs de saldo, pot aplicar-ho tamb a la BI de lestalvi, sense que el resutat pugui ser
negatiu. Pel receptor: es considera rendiment de treball.
-Arrendament immobles: rendiment dactivitats econmiques: si es t 1 local exlcusiu per la gesit
daquests i hi ha mnim 1 persona contractada a jornada completa per aix. Rendiment del capital
immobiliari: si no es compleix. La venda dimmobles s guany/prdua patrimonial en els 2 casos.
-Determinaci rendiment dactivitats econmiques:
Estimaci directa normal: ingressos-despeses-reduccions. +600.000 vendes exercici anterior i/o
renunciar al model simplificat
Estimaci directa simplificada: alternativa a la normal amb reducci de formalismes i simplificaci
cmput desp. Cal q lactivitat no estigui determinada pel rgim destimaci objectiva,-600.000
vendes ex.anterior i/o que no shagi renunciat.
Estimaci objectiva (mduls): pel clcul saplica indicadors sobre les caracterstiques estructurals de
cada sector/activitat.
-Mesures suport emprenedor i estmul creixement (Llei 11/2013): els contribuents q a partir de
l1/1/13 inicin 1activitat econmica i determinin el rendiment net x lestimaci directa poden reduir el
20% el rend.net el 1perode impositiu q el rend. net sigui + i el perode impositiu segent. Sinicia
lactivitat quan no sha exercit cap lany anterior a linici, sense comptar les activitats en lexercici d
les quals shagi cessat sense haver arribat a obtenir rend. nets positius des del seu inici. Limitacions:
mx. rendiments nets 100.000/any i no es pot aplicar en el perode impositiu en qu +del 50% dels
ingressos procedeixin d1 persona/entitat de la qual el contribuent hagi obtingut rendiments del
treball lany anterior a la data dinici d lactivitat.
-Despeses dedubles dactivitat econmica - consulta vinculant direcci general tributs IRPF : els
turismes sentenen afectes a una activitat econmica noms quan shi usin exclusivament, podent
deduir-se laa i les despeses de manteniment. No es deduiran les despeses si ls s compratit. Els
habitatges sn dedubles la part proporcional de les despeses derivades de la titularitat de lhabitatge
(aa, IBI) i els subministraments han de ser exclusius o no es poden deduir.
Liquidaci IRPF:
Rendiments del treball:
Rendiments bruts treball
Aportaci empresa pla de pensions (mx. 15.000)
Rendiment en espcie. Ex: es cedeix 1 cotxe que abans lusava el treballador (aa 20% a 5 anys de
vida): valor compra-valor aat
-Cotitzaci SS
Assegurana empresa malaltia (500 exempts/persona)
Rendiments nets del treball
-Reducci per rendiments de treball de 2.652
Rendiments nets reduts del treball
Rendiments capital immobiliari (lloguers):

Ingressos ntegres lloguer

Altres despeses fiscalment dedubles (% temps docupaci)
-aa: valor adquisici(valor cadastral-valor sl)3%/valor cadastral
-IBI, assegurana, comunitat, reparaci i conservaci
Rendiment net
-Reducci per arrendaments (60%. Al 100% si arrendatari 18-30anys i percep rendiments treball
>IPREM 7.455)
Rendiment net capital immobiliari
*Ex. parentiu 3 grau: el rendiment net redut no pot ser < al que resulta de la imputaci de rendes.
Visc al pis dels pares amb lloguer de 300/mes12=3.600/any. Com que s molt baix Hisenda pensa
que hi ha frau per ser famlia. Imputaci de rendes: VC:50.000coeficient 1,1%=550 que paga a
lestat. Com a mnim de rendiment net redut ser 550.
Rendiment capital mobiliari:
Ingressos
Dividends
Rendiments capital mobiliari (els primers 1.500 sn exempts)

Rendiments dactivitats econmiques:

Ingressos dexplotaci
-Sous i salaris
-SS
-Subministraments
-aa
-Altres despeses
-Despeses dedubles fiscalment
Rendiments nets previs
-Reducci rendiment net previ (despeses difcil justificaci 5% o gravada, el + beneficis)
Rendiments nets reduts
-Reducci manteniment ocupaci (20% rendiment net redut i mx. 50% sou treballadors)
Rendiments nets reduts activitats econmiques

Guanys i prdues patrimonials:

Valor adquisici
Valor adquisici corregit (coeficient corrector)
-Despeses compra
-Despeses compra corregides (coeficient corrector)
Valor adquisici actualitzat
Preu venda
-IIVTNU
Valor venda
Guany/prdua patrimonial=valor venda-valor adquisici actualitzat: + guany, - prdua .

Base imposable general

Rendiments del treball
Rendiment activitat econmica
Rendiments capital immobiliari
Bases negatives anys anteriors (si no queda un total negatiu)
Imputaci de rendes: [si limmoble est buit (casa, prk): Valor cadastral1,1% (% temps docupaci) perqu tots
els immobles (-habitatge habitual, solars no edificats, immobles rstics) generen rendiments tot lany, siguin
rend. del capital immobiliari o imputacions de rendes.]
Total
-Reducci per declaraci conjunta
-Aportaci pla pensions (lmit 15.000)
Base liquidable general

Base imposable de lestalvi

Rendiments capital mobiliari

Guanys/-prdues patrimonials de + d1 any
Base liquidable de lestalvi

Mnims
Personal: 5.151
Familiar per fills: 1 1.836, 2 2.040
Total mnims

Quota ntegra part general (%base liquidable general): quota estatal i quota autonmica i quota
estatal complementria
Total quota estatal
Total quota autonmica
Aplicaci de mnims:
Quota mnima estatal (%total mnims)
Quota mnima autonmica (%total mnims)
Total quota estatal=total quota estatal calculada-quota mnima estatal
Total quota autonmica=total quota autonmica calculada-quota mnima autonmica

Quota ntegra part de lestalvi (%base liquidable de lestalvi): quota estatal i quota autonmica i
quota estatal complement.
Total quota estatal
Total quota autonmica
Quota estatal total=quota estatal general+quota estatal estalvi
Quota autonmica total=quota aut. general+quota aut. estalvi
Quota ntegra general=quota total estatal general+quota total aut. general
Quota ntegra destalvi=quota total estatal destalvi+quota total aut. destalvi
Quota ntegra total=quota ntegra general+quota ntegra destalvi
Deduccions
Rgim transitori (cas en qu la vivenda sadquireix abans 31/12/12 amb 9.040 lmit mx. hipoteca):
Quota lquida estatal=quota ntegra estatal-vivenda tram estatal [%hipoteca (principal+interessos)]
Quota lquida autonmica=quota ntegra aut-vivenda tram autonmic [%hipoteca (principal+interessos)]

Quota lquida total=quota lquida estatal+quota lquida aut.

-Retenci IRPF
-Retenci comptes bancaris
-Retenci dividends cartera valors

-Ingressos a compte (activitat econmica)

-Pagaments fraccionats
Quota diferencial a ingressar (+)
a cobrar (-)
PAC4 Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Tipus:
Super-redut 4%: fruites i verdures
Redut 10%: aliments processats, habitatge
General 21%
Es pot deduir: quan es t un document justificatiu i sempre en el perode corresponent o posteriors.
Rgim recrrec dequivalncia: saplica a comerciants detallistes q siguin persones fsiques i
comercialitzin al detall (no aplicable a vehicles, embarcacions i avions, joies, objectes dart, bns
usats, maquinria industrial). Els subjectes passius no han de presentar declaracions dIVA i no poden
deduri lIVA suportat en ladquisici de bns/serveis usats en la seva activitat.
Regla prorrata (administraci comunitats i intermediaci dassegurances): quan 1 subjecte passiu fa
conjuntament 1 activitat q genera dret a deduir (no exempta) i una altra q no el genera (exempta),
noms es pot deduir proporcionalment o amb prorrata les quotes suportades sobre bns/serveis:
prorrata=import anual operacions dedubles/import anual total100 sarrodoneix a lala. Modalitats:
general: aplica el %d prorrata a totes les operacions. Especial: aplica la prorrata a les desp. comunes:
operacions no exemptes 100%; operacions exemptes 0%; desp. comunes %prorrata. Durant els 3 1T
susa el coeficient d prorrata de lany anterior. Al 4T, ja es sap la prorrata de lany corrent i es
regularitza lIVA del 1T, 2T i 3T.
Regularitzaci d bns dinversions (prorrata): les quotes suportades en ladquisici d bns dinversi
es regularitzen durant els 4anys naturals segents a aquell q sadquireixin o 9 anys en
terrenys/edificacions. Aquesta regularitzaci es fa en el 4T d lex. sempre q hi hagi 1 diferncia >els
10punts entre el %d deducci definitiu d cada any i el d lany dadquisici. Clcul: es mira lIVA q es
va deduir el subjecte passiu lany dadquisici dels bns dinversi; es calcula lIVA q shauria dedut
amb la prorrata d lany en curs; (resultat actual-resultat passat)/10 si s b immoble o /5 la resta de
bns. El resultat s la nova part dimpost deduble o que shaur dabonar.
Bns immobles: IVA i TPO (transmissions patrimonials oneroses): les operacions entre particulars
estan exemptes dIVA i tributen a travs dels impostos TPO. Excepcions on les empreses/professionals
tamb estan subjectes al TPO: segones o ulteriors transmissions d bns immobles i lliuraments
dimmobles inclosos en la transmissi del total del patrimoni.
-La 1 transmissi dun b immoble est gravada amb IVA. La 2 o ulteriors no.
-Les operacions iniciades per particulars estan exemptes dIVA i tributen per TPO
-Hi ha cops que una empresa pot tributar per TPO i no per IVA (2 o ulteriors transmissions: estan
subjectes i exemptes)
-La compra dun b immoble de 2 m est exempta dIVA on ladquirent pot renunciar a aquesta
exempci si compleix certs requisits (venda de persona a empresa). Si lempresa demana
explcitament la renncia a lexempci dIVA, hi ha una inversi del subjecte passiu i ha
dautorepercutir-se lIVA. IVA suportat + IVA dedut.
-Les operacions entre particulars estan exemptes dIVA i tributen a travs dels impostos sobre TPO.
Autoconsum: transferncia de bns a ttol oners del patrimoni empresarial al patrimoni personal. Si
una empresa transfereix un b moble al patrimoni personal del subjecte passiu, aquest est obligat a
autorrepercutir-se lIVA (del cotxe, sobre la base del seu valor dadquisici).
Condici empresari: si un particular explota un b es converteix automticament en empresari perqu
explota un b corporal per obtenir ingressos continuats en el temps. Ex: es compra un prquing per

s particular i desprs el lloga. Per deduir-se lIVA de ladquisici del b explotat sha de tenir intenci
de voler explotar-lo des del 1 dia, sin es perd el dret a deducci des de linici del lloguer, encara que
desprs es vulgui explotar.
Meritaci IVA: la meritaci de les operacions de tracte successiu/continuat sefectua quan sigui
exigible el pagament independentment del perode en qu es faci el pagament.
Exempcions plenes (exportacions): Donen dret a deduir les quotes suportades en ladquisici de bns
destinats a la realitzaci daquesta operaci exempta. Ex: fabrico sabates: lexportaci no IVA i la
fabricaci si.
Exempcions limitades (servei hospitalari): no dedubles.
TAI (Territori dAplicaci de lImpost): les Illes Canries, Ceuta i Melilla no formen part del TAI i
qualsevol operaci realitzada en ells no est gravada per lIVA espanyol. Les compres fetes all per
una persona nacional no es pot deduir perqu limpost que la gravar ser el corresponent a aquell
territori.
Devoluci dIVA: en general, la devoluci noms es pot sollicitar en la declaraci del darrer perode,
per les empreses que tenen regularment saldos a retornar poden sollicitar la devoluci mensual de
limpost inscrivint-se al Registre de Devolucions Mensuals al novembre de lany anterior.
Liquidaci IVA
Vend
Compres
es
Nacional
IVA
IVA
Intracomun No
IVA
itria
IVA
(autorepercutir
)
Extracomun No
IVA (duana)
itria
IVA
-Els aranzels de les exportacions repercuteixen IVA.
-Quan un servei es realitza fora del TAI no es repercuteix IVA per ell, malgrat estar fet per una
empresa nacional.
-Larrendament dun b immoble situat al TAI comporta IVA encara que larrendatari no sigui espanyol
perqu compta la localitzaci de limmoble.
-Per deduir lIVA sha de tenir en compte lafectaci dun b. Si la propietat s de lempresa i sha usat
particularment no hi ha IVA perqu no sha dedut en el moment de la compra.
-Noms es pot deduir lIVA sempre que es tingui un document justificatiu.
Actuacions prevenci i lluita frau (Llei 7/2012 IVA): safegeixen nous supsits dinversi del subjecte
passiu:
-Les entregues de bns immobles de terrenys rstics i les 2 i posteriors entregues dedificacions
quan el subjecte passiu hagi renunciat a lexempci de lIVA.
-Les entregues de bns immobles en execuci de la garantia constituda sobre ells mateixos.
-Les execucions dobra i cessions de personal en contractes entre contractista i promotor, que tinguin
per objecte la contrucci i rehabilitaci dimmobles o lurbanitzaci de terrenys.
Finalitat: prevenir i evitar el frau fiscal, incrementant leficcia i la seguretat jurdica del sistema
tributari espanyol. Evitar el frau de lIVA que s dedut per ladquirent per no repercutit. Es garanteix
lingrs de lIVA a Hisenda, ja que lobligaci de fer-lo es trasllada a ladquirent, que liquidar lIVA
meritat alhora que sel dedueix.