Test davaluaci Registro fonolgico inducido

Descripci objectiva

Autor o autors
Administraci
Durada
Edat daplicaci
Objectius i breu
descripci

Parts
de
la
prova
Barem
Altres aspectes
Composici

Registro Fonolgico Inducido, 1994

Marc Monfort i Adoracin Jurez Snchez
Individual
Entre 10 y 20 minuts
Xiquets entre 3 i 6 anys
Determinar el nivell dadquisici foneticofonolgica del xiquet: registra les
peculiaritats de la parla del xiquet, en producci induda de paraules i en
repetici, si cal. Comparar la producci del xiquet que es vol avaluar amb
la producci mitjana dun grup de xiquets de la seua edat que viu en un
entorn social similar.
Noms presenta una nica part: un llistat de paraules que han de ser
pronunciades
Puntuaci absoluta (amb la mitjana del grup i les desviacions tpiques).
Diferncia entre sexes i grups socials (classe mitjana i classe mitjana-alta)
Es recomana que es faa una transcripci fonolgica (AFI o RFE)
57 lmines. Manual tcnic. Full de registre

Descripci subjectiva
El test persegueix comprovar quins fonemes ha adquirit el xiquet. A ms a ms, es t
en cont els contextos fnics ms rellevants: es tracta de recollir la producci consonntica a
diferents contextos sillbics, com latac (v.gr.: <silla>), la coda sillbica o posici implosiva
(v.gr.: <pistola>) i posici final absoluta de paraula (<gafes>). Tamb es t en compte algunes
variacions allofniques concretes dels fonemes (cfr.: <pan> i <indio>). Sha tingut en compte la
selecci daquells fonemes que presenten ms dificultats en la seua adquisici.
Grficament, es pot sintetitzar la informaci de qu dna compte aquest test de la
segent manera:

Atac sil.lbic
Inici paraula Intersil.lbic

FONEMES

Obstruents

Oclusius

Bilabial

Sonor

Sord

['boka]

['pia]
['pjano]
['pala]
['pan]
['pe]
[pis'tola]
[pal'mea]
['pwelo]
[pejo'iko]

Aproximant:
['ae]
['gloo]
['klao]
[es'koa]
[laa'oa]
['aol]
Oclusiva:
[tam'bo]
[kam'pana]
['apato]
['lapi]
[mai'posa]

Coda sil.lbica
En mig de la Final
de
paraula
paraula

Dental

Sonor

Sord

[to'aa]
['too]
['taa]
[te'lefono]
[to'tua]
[tam'bo]

Sonor

Labiodental

Sord

['gafas]
['goro]
[kam'pana]
[ku'aa]
['kasa]
[kaa'melo]
['kaa]
['fuma]

Interdental

Sord

['apato]

Alveolar

Sord

['sia]
['sol]
[se'mafoo]

Palatal
Velar

Sonora
Sord

????
['xala]
['xara]

Africat

Palatal

Sord

Nasals

Bilabial

Sonor

['moto]
['ma]
[mai'posa]

Alveolar

Sonor

['no]

Palatal

Sonor

Laterals

Alveolar

['luna]
['lapi]
[laa'oa]

Palatal

['ae]

Velar

Sord

Fricatius

Sonants

['deo]
['dua]

Lquides

Rtiques

Bategant

Vibrant

['rata]

Ocl:
['indjo]
Apr.:
['deo]
[laa'oa]
[pejo'iko]
['moto]
['apato]
[pis'tola]
[pla'tano]
[to'tua]
['pweta]
['rata]
[to'tua]
['boka]
[es'koa]
[pejo'iko]

['gafas]
[te'lefono]
['gifo]
[se'mafoo]
['taa]
['kasa]
[mai'posa]
['peso]
['fesa]
????
['oxo]
['buxa]
['dua]
[ku'aa]
['fuma]
[kaa'melo]
[pal'mea]
[se'mafoo]
['luna]
[kam'pana]
[te'lefono
[pla'tano]
['pia]
['no]
['pala]
[te'lefono]
['xala]
[pis'tola]
[kaa'melo]
[to'aa]
['sia]
['too]
[ku'aa]
[kaa'melo]
[pal'mea]
[mai'posa]
[laa'oa]
[se'mafoo]
[pejo'iko]
['xara]
['goro]

[pis'tola]
[es'koa]

['pe]
['lapi]
['gafas]

[kam'pana]
[tam'bo]
['indjo]

['pan]
['flan]
['tren]

[pal'mea]

['sol]
['aol]

[to'tua]
['pweta]
['aol]

['ma]
[tam'bo]

Snfon/muta
cum liquida

Oclusiva/fricativa + lateral/rtica
bategant
Oclusiva

Fricativa

+ Bilabial
Sonora

+ Bilabial
sorda
+ Dental
sorda
+ Velar
sonora
+ Velar sorda
+ Labiodental

Creixents

Rtica

['buxa]

Lateral
Rtica
Rtica

['platano]
['peso]
['ten]

Lateral
Rtica
Lateral
Lateral
Rtica

['gloo]
['gifo]
['klao]
['flan]
['fesa]
Inici paraula

Decreixents

Hiatus

/j+vocal
oberta/
/w+vocal
oberta/
/vocal
oberta+
i^/
/vocal
oberta
+/

En mig de la paraula

['pwelo]

Lateral

Combinaci
de vocals
Diftongs

Inici paraula

['pjano]
['pje]
['pwelo]
['pweta]
['pei^ne]

['kaa]

En mig de la paraula
['indjo]
[pejo'iko]

['xala]

[to'aa]

El Registro Fonolgico Inducido de Monfort i Jurez presenta diversos trets positius;

amb un espai de temps prou curt, es pot donar compte de ladquisici fonolgica dels principals
fonemes de lespanyol i en diversos contextos, tal com es recull en la taula. Daquest mode, tal
com sha assenyalat ja dalt, es pot donar compte de les diferents pronunciacions que presenta
un fonema segons el seu context (allfon) aix com les dificultats articulatries que pot
presentar un so depenent don se situe (v.gr.: atac sillbic vs coda sillbica; inici de paraula vs
final de paraula).
Entre els fonemes (o grup de fonemes) als quals sels presta una atenci especial
destaquen els fonemes lquids (laterals i rtics), el fonema fricatiu interdental, el fonema fricatiu
velar, els snfons, els diftongs i, de forma parcial, tamb els fonemes oclusius amb realitzacions
aproximants. Aquests elements sn aquells amb qu els xiquets acostumen a tenir ms
problemes usualment.
En introduir la possibilitat que el xiquet puga repetir la paraula, els valors obtinguts
finals ens poden ajudar a establir un tipus de diagnstic; per exemple, ens poden ajudar a
discriminar entre una disllia fontica (en la qual el xiquet pronunciar un determinat so sempre
malament, fins i tot davant la repetici 1) i una disllia fonolgica (en la qual el xiquet s podria
dir correctament lallfon del fonema desitjat davant la repetici).
El Registro, a ms a ms, ofereix les puntuacions separades de xiquets i xiquetes aix
com de dos grups socials: grup social de classe mitjana i grup de classe social mitjana-alta.
Aix s important, ats que es pot produir ritmes devoluci diferents en ladquisici fonolgica
atenent al sexe i al grup social.
Respecte als punts febles o millorables del Registro, cal citar les segents
caracterstiques. Com la majoria daquesta mena de tests, el Registro no t en consideraci les
variacions diatpiques de la llengua espanyola (yesme, seseo...). En conseqncia, sha de
1

En la disllia fontica, el xiquet no pot pronunciar el so ni tan sols de manera allada en cap moment.

tenir en compte aquest fet a lhora de passar el test a xiquets que siguen parlants de lespanyol
de la norma meridional i atlntica.
Curiosament, un fonema del qual no es dna compte amb aquest test s el fonema
fricatiu palatal sonor // (que presenta dos allfons, [] i []), tot i que ha desplaat
majoritriament de la zona castellanoparlant al fonema lateral palatal sonor / /, fonema que s
est present en aquest test.
Hi ha determinats contextos fnics dels quals no es dna compte. Per exemple, s es
recull la pronuncia dels fonemes /-/, /-s/, /-l/, /-n/ i /-/ a final de mot, per no dels fonemes /-d/
o /-x/, fet que, possiblement, estiga lligat a la limitaci mxima de ledat (6 anys). Digual mode,
tampoc es recull paraules que presenten els fonemes oclusius /b/, /d/, /g/, /p/, /t/ i /k/ en posici
implosiva o coda sillbica (v.gr.: <abducir>, <apto>, <actuar>...) o altres grups implosius (v.gr.:
<columna>) o b signoren alguns snfons de difcil articulaci com els grups /kr/ o /dr/ (aquest
ltim presenta una dificultat notable en presentar un fonema oclusiu que tendeix a ser articulat
com a aproximant seguit duna lquida rtica).
Altres trets que cal esmentar sn lambigitat de determinades lmines que poden
donar lloc a confusions per part del xiquet (v.gr.: la del <poble>, que pot induir a la resposta
<casa>), la valoraci exclusiva de lapartat expressiu, per no comprensiu del sistema
foneticofonolgic de la llengua i, sobretot, el barem davaluaci. Aquest test no dna valors en
percentils; la puntuaci percentil tendeix a ser ms ajustada i objectiva especialment per
establir comparances entre xiquets amb problemes i sense problemes del llenguatge. En el seu
lloc, es dna la puntuaci estndard o tpica dels valors absoluts que han sigut recollits a partir
del grup de referncia.

Cas prctic
Avaluaci i valoraci dun cas prctic que es presentar.