1Salvem la universitat catalana!

2
Hem de salvar la universitat catalana. Per qu? De qui? La primera pregunta es
3respon sola i si alg no ho vegi aix seria absurd que comencs un seguit dallegats per
4a explicar-ho. Magrada molt una frase que diu un personatge de Murakami: Si no ho
5entens sense que tho expliqui, vol dir que no ho entendrs per ms que tho expliqui.
6Que hi hagi gent que pugui pensar que un pas pot viure amb una universitat malalta s
7el primer smptoma que aquell pas est malalt. Ras i curt.
8
Em voldria centrar en la segona qesti: de qui hem de salvar la universitat
9catalana? Respondre aquesta qesti requeriria una anlisi profunda que ni jo sol no
10sabria fer ni aquest s el mitj on fer-ho. Per tant, em limitar a aportar algunes
11reflexions que centrar en tres focus: els dirigents poltics dEspanya i de Catalunya; els
12dirigents universitaris; i la poblaci, la universitria i la que no ho s.
13
En primer lloc, hem de salvar la universitat de tants i tants poltics espanyols i
14catalans, de tots aquells que no entenen la transcendncia de lensenyament superior
15dun pas. Em refereixo a tots aquells que han portat la malaltia a la universitat, potser
16perqu molts daquells poltics (poc preparats, duna mediocritat abassegadora, que
17arriben al poder, no pels seus coneixements, sin per ascensos i fellonies internes dels
18partits) ja sn ells mateixos un bacil verins per a la nostra societat. s evident que la
19primera responsabilitat s de lestat espanyol, per la deixadesa de les poltiques
20educatives, per aquest canvi constant de plans docents segons el govern que arriba al
21poder, per la perfdia que va significar lliurar-nos al pla Bolonya sense cap debat
22previ Per no podem oblidar que els governs catalans tampoc no han fet res per a
23palliar la situaci, que ells tamb van encaminar-nos per inrcia, sense discussions i
24sense pressupost al pla Bolonya (oi, ex-conseller Huguet?) i que, aquests darrers anys,
25les universitats catalanes han entrat en una deriva dendeutament econmic i
26dempobriment intellectual molt preocupant davant la passivitat de la Generalitat.
27
En segon lloc, salvem la universitat dels rectors i degans. Segur que hi ha
28excepcions, per la seva actitud sassembla massa a la manera conservacionista i
29autoprotectora que despleguen els poltics de la vella escola, els de la casta. Hi ha un
30perfil de mandatari universitari que es parapeta en els crrecs i que, en comptes de mirar
31pel b de tota la comunitat universitria, la del present i la que ha de venir, noms busca
32el manteniment de lordenament establert, encara que shagi demostrat pens. Sn
33aquells rectors i degans que fan pintar les parets de les universitats de blanc, que
34esborren els grafits amb precipitaci perqu no volen que el conflicte es representi en
35les facultats i campus que dirigeixen amb m de ferro. Sn aquells que, quan es
36manifesten els nostres alumnes, en comptes de posar-se al seu costat si reivindiquen
37coses justes, envien missatges preventius que ens recorden els pitjors tics de
38lautoritarisme. (No parlo doda, el deg de la Facultat de Lletres de la UAB ho va fer
39no fa gaire). Sn aquells que posen en qesti la representativitat dels estudiants, a
40travs dels seus sindicats, per que no diuen que ells ocupen els seus crrecs a travs
41duna malversaci democrtica: all no saplica la mxima duna persona igual a un vot;
42all impera la norma del vot ponderat, els vots dels professors funcionaris valen molt
43ms que els de les persones de qualsevol altre estament. (Lactual rector de la UAB no
44va ser el ms votat, per ocupa el crrec perqu una majoria de la casta de professors
45fixos el va protegir amb les seves paperetes.)
[...]
46
Ben mirat, potser noms hem de salvar la universitat catalana duna sola cosa:
47daquesta ablia generalitzada que sha installat en la nostra societat segons la qual

48sembla que Catalunya pugui viure amb unes facultats pobres i malaltes. I aix noms ho
49aconseguirem si reconquerim la universitat, tots junts, primer a les aules i,
50immediatament desprs, als passadissos, als campus, al carrer
51Secci Opini de Vilaweb
52
53ESQUEMA DE RESPOSTA MODALITZACI
54
55
1ra persona

Axiolgica

Substantius

Adjectius

Verbs

Quantificadors

Dentica

Sufixes valoratius
Diminutius
Interjeccions
Verbs
Perfrasis verbals

Pronom personal jo (ln. 9),

desinncies verbals, sabria
(ln. 9), limitar, (ln. 10),
centrar ((ln. 11), refereixo
(ln. 15), perfdia (ln. 20),
parlo (ln. 37)...
Transcendncia (ln. 13),
mediocritat (ln. 16),
fellonia (ln. 17), deixadesa
(ln. 19), empobriment (ln.
25), passivitat (ln. 26),
autoritarisme (ln. 37),
malversaci (ln. 40), casta
(ln. 44), ablia (ln. 46).
Absurd (ln 3), profunda
(ln. 9), constant (ln. 20),
preocupant (ln. 25),
conservacionista i
autoprotectora (ln. 28-29),
pens (ln. 32), justes (ln.
36), pitjors (ln. 37), pobres
(ln. 47).
Magrada (ln 4; est en
tercera persona per s un
verb prop de la
inacusativitat); voldria (ln.
8)
molt (ln. 4, 25), ni... sol
(ln. 9), tants i tants (ln.
13), molts (ln. 16), poc (ln.
16), cap (ln. 21), res (ln.
22), massa (ln. 28), molt
ms (ln. 42), noms (ln.
47).
Hugu-et (ln. 24)
Oi (ln. 24)
Hem de salvar (ln. 2, 8, 13,
45), no podem oblidar (ln.
21-22), ha de venir (ln. 31),

Epistmica

Verb

Subjuntiu amb valor

imperatiu/imperatiu
s del subjuntiu
Condicional
Perfrasis verbals

Adjectiu
Adverbis i expressions adverbials
Altres
elements
modalitzadors

Figures
retriques

Preg. Retrica

Metfora

Ironia
Unitat
Fraseolgica
56
57
58
59
60
61

requeriria (ln. 9)
salvem (ln. 27)
vegi (ln 3),
seria (ln 3),
Pugui pensar (ln 6), pugui
viure (ln. 47).
evident (ln. 18), segur (ln.
27),
potser (ln. 15 i 45), ben
mirat (ln. 45).
Per qu? De qui? (ln. 2),
de qui hem de salvar la
universitat catalana (ln. 89), oi, ex-conseller Huguet?
(ln. 24)
Leducaci s un cos malalt
(malalta (ln. 6) smptoma
(ln. 7), malalt (ln. 7),
malaltia (ln. 15), bacil
verins (ln. 18), malaltes
(ln. 47)) o Els estudiants
sn coses/objectes (que va
significar lliurar-nos al pla
Bolonya sense cap debat
previ (ln. 21), ells tamb
van encaminar-nos per
inrcia, sense discussions i
sense pressupost al pla
Bolonya (ln. 22-23)),
leducaci com a viatge
martim (les universitats
catalanes han entrat en una
deriva dendeutament
econmic i dempobriment
intellectual (ln. 24-25)),
els crrecs acadmics com
a escuts (Hi ha un perfil de
mandatari universitari que
es parapeta, (ln. 25))
vot ponderat (ln. 41)
Ras i curt (ln. 7), m de
ferro (ln. 35), no parlo
doda (ln. 37)

62
63
64
En el debat sobre en quina llengua ha de ser escrita la literatura africana es
65planteja bsicament la dicotomia entre la llengua del colonitzador i qualsevol llengua
66africana, per hi ha una altra dicotomia que aprofundeix ms el debat: aquella que
67sestableix entre les llenges africanes majoritries i les minoritries. Introduir aquesta
68dicotomia implica posar en qesti molts dels arguments esgrimits en lopci que
69noms posa en qesti la llengua del colonitzador versus qualsevol llengua africana,
70perqu la qesti de fons no s tant si la literatura africana pot ser escrita o no en
71llenges europees, sin la funci de la llengua com a instrument de la creaci, o, tal com
72ho expressa Mazisi Kunene: La qesti no s en cap cas la llengua sin les filosofies i
73valors que caracteritzen el mn afric. [...]
74
Per ms que en el debat sobre la qesti de la llengua en la literatura africana la
75qesti no sigui realment la llengua, hi ha un aspecte que s que afecta de manera
76directa i vital la llengua: la seva supervivncia, la preservaci de la diversitat lingstica
77a lfrica. Aquest aspecte [...] t unes caracterstiques especials a lfrica que fan que
78les actituds lingstiques dels escriptors i la seva actuaci en conseqncia siguin
79fonamentals per al dest ltim de cada llengua.
80
Un dels trets que actuen com a factor de prestigi i que, per tant, ajuden a la
81supervivncia de les llenges africanes s el seu s en lensenyament, per aix no s
82possible si no hi ha textos a labast. A part de la necessria grafitzaci i, si cal,
83estandarditzaci de les llenges, cal la creaci dun corpus literari escrit que els doni
84prestigi i ajudi aix a la seva preservaci. I en aix s que tenen responsabilitat els
85escriptors africans. Esperar les condicions histriques favorables a ls de les llenges
86africanes no s ms que una incitaci al sucidi lingstic i, atesa la velocitat dels
87processos de substituci, i atesos els processos que ja sestan donant a lfrica, amb
88ms de dues-centes llenges amenaades, es poden trobar, com tants daltres, que, quan
89sadonin del que estan perdent, ja no hi hagi res a fer.
90
En les llenges tenen, tenim, un nexe amb els nostres orgens, per s un nexe
91que, un cop trencat, ja no es pot refer. Renunciar a les llenges africanes a canvi de les
92europees implica deixar com a nic passat recuperable el perode colonial, i, com diu
93Mazisi Kunene, els pobles africans no sho poden permetre.
94
(M. Carme Junyent, Estudis africans, Editorial Empries, Barcelona, 1996, p.
95133-134)

96
97
98Breu exemple de com sanalitza la foricitat/referencialitat
99
100
101
La foricitat s un mecanisme de cohesi mitjanant el qual es reprn un element
102que ja sha dit anteriorment al text (anfora) o que es dir (catfora). Al text trobem els
103segents elements de referencialitat. A la lnia 3, trobem un pronom demostratiu,
104aquella, que fa referncia a dicotomia, que s el seu antecedent. Per tant, es tracta duna
105anfora gramatical, ats que utilitzem un mecanisme gramatical com s aquest pronom.
106I, concretament, aquest tipus danfora gramatical s de sentit, perqu el referent no es
107reprn, per s el significat de dicotomia.
108
Altres tipus danfores gramaticals sn .... bla, bla, bla.
109
Pel que fa a lanfora o cohesi lxica, shan de citar diversos casos. En primer
110lloc, trobem el cas de les repeticions que, tot i no ser el mecanisme ms elaborat de
111cohesi, al text podem trobar diferents repeticions, com s la repetici de la paraula
112dicotomia (ln. 3 i 4), qesti (ln. 5 i 6), etc. Tamb trobem altres recursos lxics, com
113s la sinonmia, com ocorre amb el cas de caracterstiques (ln. 14) i trets (ln. 17).
114Mitjanant ls daquesta sinonmia, es mant el tema/referent del discurs. Altres
115anfores lxiques sn, bla, bla, bla.
116
Pel que fa a lanfora pragmtica, hem de dir que no es troba cap exemple al
117text; aix doncs, totes les relacions de referencialitat es donen mitjanant recursos
118formals (gramaticals i/o lexicosemntics).
119
120
121
122
123