eetees cue ats ee ee aaa) als mapes i els diversos tipus Pen eee o es Sone ru oes aca ce ree er tL que t'ajuden a orientar-te. 1. Aquesta il-lustracié és una repre- @ sentacié plana de la Terra: — Quin nom té aquesta repre- acid? - Com hi pots distingir els conti- nents dels oceans? 2. Ja saps que la Terra d'esfera. Quin nom té la repre- sentacié esférica de la Terra?Sense haver-ho planificat, Miranda va donar la volta al mén en globus. Vols conéixer on va portar-la el vent? Miranda havia guanyat el primer premi d'un concurs de di- buix. El premiera fer un passeig en globus. Pera un colp de vent inesperat va fer que es trencara la corda que mantenia el globus amarrat a terra... i el globus es va alcar. Miranda estava sola a dins del globus i volia tornar a casa El vent, a poc a poc, va anar minvant i Miranda va veure que I'unica cosa que hi havia al globus era un mapa del mén. El va desplegar i va pensar on devia ser en aquell moment. Va esti- rar la corda del globus i va aterrar a Russia. Va buscar Russia al mapa i va mirar d'endevinar cap cn anava. La xiqueta no sabia on era el nord, ni el sud, ni 'est, ni l'oest. Va volar durant dies i nits, va pessar fregant |'Everest, la muntanya més alta del mén, va sobrevolar I'india, on un li va regalar una brdixola. Va consultar la briixola: si volia tor- nar al seu pais, Anglaterra, havia d'anar cap a l'oest, perd, com que no sabia canviar de direcci6, se'n va anar cap a la Xina i el Japé iva arribar a Australia. El vent va dur Miranda per sobre l'ocea i va travessar els Es- tats Units i va anar cap a Egipte. Va travessar el mar iva arribar a Espanya, va travessar Franca i va arribar a Anglaterra. Era fantastic haver arribat a casa, perd enyorava les aventures James MAYHEW: La Miranda déna la volta al mon’ (adaptaci6). Barcelona, RBA Serres, 2005. lig i comprén 3. Quin premi va guanyar Miranda en el concurs de dibuix? Que li va pas- sar quan estava dalt del globus? Quina direccié havia de prendre per tomar al seu pais? Quin ocea va travessar per arribar als Estats Units? Quin mar va tra- vessar en el cami que va fer cap a Espanya? Expressa-ho amb paraules teves 5. Per parelles busqueu en un atles un mapa en qué heu de senyalar J tots els paisos que sobrevola Miranda.La representacié de la Terra La totalitat de la Terra es pot representar en un globus terraqili i en una superficie plana, ano- menada planisferi. O El globus terraqii El globus terraqili és una esfera en qué hi ha re- presentada la totalitat de la superficie de la Terra En aquest globus hi ha representada la situacié dels continents i dels oceans. També mostra que la Terra esta inclinada lleugerament. Per poder-nos orientar, al globus terraqili hi ha di- buixades unes linies i uns punts imaginaris: I'eix, els pols i l'equador. L'equador Esla imaginaria que divideix la Terra en dues parts iguals, anomenades hemisferis. 41. Qué és un globus terraqiii? que hi ha representats en aquest globus terra- qi. En quines parts I'equador divideix la Terra? 3. Qué sén els pols? Localitza el pol nord i el pol sud al globus terraqiil i digues on és cada un. © El planisferi 2. Localitza i defineix les linies i els punts imaginaris L'eix Els pols Es la linia imaginaria que Sén els passa pel centre de la punts dels Terra i al voltant de la qual extrems per gira el nostre planeta. on ix leix. | Hemisferi 7 Nord En un planisferi hi ha representada tota la Terra en una superficie plana. Es la manera més utilitzada per representar el nostre planeta perqué és molt més facil d'utilit- zar i de transportar que el globus terraaii 4. Defineix qué és un planisferi. 5. Qué representa més bé la Terra, un glo- bus terraqili o un planisferi? Per qué? A aquest planisferi pots veure representats tots els paisos del mén:© Els continents i els oceans Un planisferi ens permet veure alhora tots els continents i els oceans del planeta. A la superficie de la Terra hi veiem: * Sis grans extensions de terra, anomenades continents: Europa, Asia, América, Africa, Oceania i |'Antartida. * Cinc grans masses d'aigua, anomenades oceans: Atlantic, Pacific, Indic, Glacial Artic i Glacial Antartic. CONTINENTS | OCEANS sired ie GLACIAL ARTIC yr aia Hemisferi A oceA ™ Nord 5 eo Bo paciric ocea 2h Equador a PACIFIC a Hemisferi 3 Sud eu OCEA GLACIAL ANTARTIC ere - aed tee 2A NT EET D A 6. Quants continents i quants oceans hiha ala Terra? 7. Localitza els continents al mapa i escriu-ne el nom. A continuacié, fes el mateix amb els oceans. 8. A quin hemisferi esta situada Euro- pa? | Oceania? Tema26 Els mapes Com has vist, el planisferi és un mapa on es representa la totalitat de la Terra. A més, l'espai geografic es pot representar amb uns altres tipus de mapes. © au és un mapa? Un mapa és la representacié plana de la totalitat, 0 d'una part, de la superficie terrestre: continents, paisos, regions. Els mapes ens permeten localitzar paisos, ciutats, rius, muntanyes, etc. @ Els elements del mapa Un mapa esta format per diferents elements. Els prin- cipals sén: * El titol. * La llegenda, amb els signes convencionals. *Liescala * Vlorientacié. ~ Aquests elements permeten comprendre i interpretar la informacié que ofereix un mapa. 4. Qué és un mapa? Quins elements hi ha d'haver en un mapa? Defineix-los i explica'ls un a un. 2. Observa el mapa de la pagina se- giient i digues quin titol té. Quin espai geografic hi ha repre- sentat? Quin tipus d’escala hi he dibuixada al mapa? On esta situada? (On esta situada la llegenda? Quina informacié aporta? Quins colors s‘han utilitzat en aquest mapa? Qué indiquen? Quins noms hi ixen? Aquest mapa mostra el relleu del territori espanyol. Observa'l i iden- tifica-t — Els territoris que formen Espanya — Els mars i l'ocea que envolten la Peninsula Ibérica. — Els paisos amb els quals fa fron- tera Espanya. 20 Tema2Eltitol (1) Expressa d'una manera clara el tema il'espai que representa el mapa. | pees orientats cap al per aixd no shi cardinals. EL RELLEU D'ESPANYA (1) OCEA ATLANTIC ILLES CANARIES ¥ Lacones ve S. Oi, a £00 = legenda (4) "+ Es el requadre on s'expliquen els signes __convencionals, és a dir, el significat dels simbols i dels colors que s'utilitzen al mapa. Normalment sol estar situada a la part inferior del _— mapa. * La informacié d'un mapa se sol representar: Els mapes sempre estan indicar els punts @ L’escala @) En un marge del mapa hi ha lescala, que és el nombre de vegades que s'ha reduit la superficie real al mapa. nord i solen ® Cantabric Ltescala es pot representar: ¢ de manera numérica: 600000 + de manera grafica: tee ated ina 600 a in ” @) ~~ w —— “eo Lae mabe SC AES + emer ~ Amb simbols, que sén menuts dibuixes o figures que s\utiitzen per representar una muntanya, un riu, una carretera, un panta, etc. — Amb colors, que solen indicar, per exemple, diferents zones de relleu 0 diversos tipus de lima. Tema 2© Descobrisc... Els diversos tipus de mapes Els mapes poden presentar diversos tipus d’informacié i de dades. Segons la informacié que presenten, poden ser mapes fisics, ma- pes politics i mapes tematics. Els mapes fisics Sén els mapes que indiquen les diverses EL RELLEU DE MALLORCA formes del relleu d'un territori: muntanyes, serres, valls, planes, altiplans... També hi ha indicats els rus, els llacs, els golfs, els caps, els mars, els oceans, etc. Mar Meditercanl Mprocea ‘i Als mapes fisics s'empren uns colors determinats, que estan acceptats universalment: ~ El blau simbolitza les zones on hi ha aigua (rius, lacs, mars...). El verd indica terrenys plans. | marré és pera les zones de més altitud, Els mapes politics Son els mapes que ‘COMUNITATS AUTONOMES D'ESPANYA representen la situaci6i (Sg Say Cantbric | Nextensié de territoris diferents: paisos, regions d'un pais, provincies, comunitats auténomes, etc. Cadascun d'aquests territoris es pinta amb colors i se’n senyalen les fronteres amb linies de tipus diferents (continues 0 discontinues, gruixudes ofines, etc.) Als mapes politics, a més dels noms dels paisos, hi ha també els CRBS Nels CANARIES $$ noms de les capitals i se — tent et conott atou els de les localitats més SF el rt ate pos + canal Comet Atom importants. 22 Tema2Que és un atles? Un atles és un Ili- bre que recull molts mapes. Els mapes tematics Sén els mapes que mostren informacié sobre un aspecte o un tema especific de la realitat. Hi ha molts tipus de mapes tematics. Els més utilitzats sén: els de carreteres, els de poblacid, els del temps o de l'oratge i els climatics Conté mapes fi- sics, mapes politics i nombrosos ma- pes tematics. Hiha atles en for- ma de llibre, en CD ia Internet que es poden veure amb l'ordinador. Cree, , (= = 1@1. Si volgueres localitzar aquestes da- j= des, quin tipus de mapa consultari- 1 ra ce es: un mapa fisic, un mapa politic 0 E un mapa tematic? Mapa de comunicacions. Hi ha dibuixades les vies ~orarge que fara dema. de comunicacié: carreteres, autopistes, ferrocarrils, —Laltitud d'una muntanya. rts i aeroports ome re Ps is ~Els paisos que limiten amb Italia. -Una carretera que uneix dues po- blacions. ‘Amb I'ajuda d'un adult, entra a In- ternet consulta Google Maps. —Escriu l'adrega de la casa on vius i veuras un mapa de la zona i una fotografia giratéria de la zona del lloc on hi ha ta casa —A\l'apartat "com s‘hi arriba" es. cru l'adrega d'un familiar o d'un amici t'eixira el recorregut que ‘OCEA aTuAwTiC has de fer en cotxe i a peu. tJ ‘ — Quanta estona tardaras a fer el recorregut a peu? | amb cotxe? Escriu en un full de paper litinera- ri que faras en cada cas. Coinci- deixen? Mapa del temps. Informa sobre l'oratge d'un lloc (comarca, pais...) Tema 2( i = Qué és un planol? Un planol, igual que un mapa, és un dibuix d'un lloc en una super- ficie plana. El planol ofereix més informacié que un mapa i s'utilit- zen per representar amb detall llocs menuts, com una ciutat © un carrer. De la realitat al planol Un planol és el dibuix d'un lloc vist des Enadwonilibt de dalt. S'hi representen els elements del ae lloc ordenats de la mateixa manera que en poblacié de la la realitat. fotografia inferior . com si la veiérem Els planols no tenen les mesures reals ee dre del que representen, perqué serien massa acetal grans i dificils d'utilitzar. Al planol hi Per representar un lloc i els seus podem veure elements els hem de dibuixar molt més com estan menuts de com s6n peré conservant unes Gistribuits als ook carrers, les places proporcions. Aquesta reduccié s'anomena eee escala. 4. Qué és un planol? Quina diferencia hi ha amb un mapa? 2. Qué és l'escala d'un mapa? Per qué és necessari utilitzar-la? @ 3. Mira el planol de la localitat i identifica-hi quins sén els llocs que hi ha assenyalats a la foto amb 1 i 2. Quins carrers sén els numeros 3, 415? 24 Tema2@ com es llig un planol? Entre els diversos tipus de planols que hi ha, un dels més utilitzats és el planol urba, que representa una ciutat. dor@y, sosedr@ay, SF vectura aun % planot Gracies a un planol ens podem orientar a la ciutat i moure'ns-hi d'un lloc a un altre sense perdre'ns. % Ws Per llegir i utilitzar un planol n'has de saber reconéixer tots els 2hing co! elements. En un planol hi ha escrits els noms dels carrers, les places, els parcs, els edificis oficials i alguns llocs singulars. o4- Els punts cardinals ens ajuden a saber en quina direccié ens hem de desplacar. EE sree gy ES toe La llegenda mostra els By mmc elements del plano! B cores ____ per mitja de dibuixos i CO termaconrte de colors diferents. TD] rnmensnits ——-S6n els signes Bowes convencionals. 4. Quins simbols i quins colors hi ha a la llegenda d'aquest planol? © desplacar per anar des de I'ajuntament a I'hospital | 5. Explica a un company en quina direccié s'ha de i des de la placa dels Til-lers fins a correus. @6. Mira la fotografia d'una localitat i dibuixa'n un planol © menut. Primer has de dibuixar el recorregut dels car- rers i de les places; després hi has de situar les illes de cases i les zones verdes. Finalment, hi has d'ubi- car els edificis principals.Aprenent de geégraf@ Dibuixe el planol de la meua habitacié Els planols també poden representar espais molt més reduits, com un habitatge o una habitacio. Sabries dibuixar el planol de la teua habitacio? Seo El planol representa un lloc 0 un es- pai determinats en dues dimensions. Ens mostra la longitud i l'amplada de l'espai que representa i també dels elements que conté. En aquest planol d'un habitatge hi podem veure les habitacions, les portes, les finestres i la ubicacié dels mobles. Un espai també es pot representar, a més de fer-ho amb un planol, per mitja d'un dibuix en tres dimensions. Fixa't que en aquest dibuix d'un habitatge hi podem veure la llargada, l'amplada i també l'alcada de cada dependéncia. A més, hi podem veure amb molta | més precisié els objectes que hi ha i on estan situats. @1. Treballeu en parelles: @2. Quina és la diferéncia principal que hi ha entre Observeu atentament el plinel d'aquest ha. &1 Pl&nol ie bux en tres dimensions? Quin eae Bs reprodueix la realitat d'una manera més fidel? — Llavors un de vosatres Pha de descriure deta- @3- Compareu el planol jel dibuix en 3D. lladament a un company 0 a una companya. — Quins elements de Ihabitatge es poden P = Aquest ha de dibuixar el planol seguint les observar en el dibuix que no s'aprecien en instruccions que li doneu, perd sense mirar el planol? el dibuix. ~ Escriu el nom de tres d'aquests elements.Foc ee @4. Observa la fotografi - Quina forma geométrica té I'habitacié? — On és la porta d'entrada? La pots veure a la fotografia? — Hi ha finestres? Quantes n‘hi ha? @5. Ara amb l'ajuda de la fotografia identifica a qué correspon cada element del planol assenyalat amb un némero. el planol: 1@6. Dibuixa el planol de la teua habitaci6. Per fer- - En un full de paper quadriculat dibuixa-hi les @ ho has de seguir aquests passos: parets de I'habitaci6. Intenta seguir les propor- ions de la realitat. —Dibuixa al lloc corresponent els diversos objec- tes que hi ha aI'habitacié: el lit, 'armari, la tauleta de nit, l'escriptori, 'estora, etc. ~ Senyala-hi les portes i les finestres. ~ Escriu el nom corresponent sobre cada ele- ment. ~ Pinta el planol amb colors diferents, com el de lexemple anterior. Tema2© Descobrisce. Com ens orientem Es possible que alguna vegada, anant d'excursié, no portares cap mapa i t'hages perdut. Davant una situacié com aquesta no ens hem d'espantar. Es necessari saber orientar-nos. En un lloc qualsevol ens podem orientar de diverses maneres: @ Localitzant els punts cardinals a partir de la situacié del Sol. @ Observant els vessants d'una muntanya. @ Ala nit localitzant l'estrela polar al cel. @ Amb una bridixola. itzant el GPS. Ombria i solana @ Si mires els dos vessants d'una vall o d'una muntanya veuras que la vegetacié és diferent. Als vessants orientats cap al nord hi ha més vegetacié i reben el nom d’ombries. Son llocs frescos i humits perqué quasi no hi toca el sol. ‘Als vessants orientats cap al sud hi toca plenament el sol. La vegetacié hi és més escassa i dispersa i reben el nom de solana. 28 Tema2 Els punts cardinals Els principals punts cardinals s6n quatre: Nord, Sud, Est i Oest. Es representen amb les abreviatures N, S, Ei O. 4 ¢ Per localitzar els punts cardinals, estira els bracos i, amb el brag dret, assenyala per on ix el Sol i, amb l'esquerre, per on es pon. El brag dret indica I'est, il'esquerre, l'oest. Davant teu hi ha el nord, i darrere, el sud. Solana OmbriaL'estrela polar @ Per orientar-nos a la nit podem localitzar al cel V'estrela polar, que sempre indica el nord. Per trobar l'estrela polar hem de buscar primer |'Ossa Menor, una constel:lacié en forma diestrela que té la cua formada per tres estreles. Liultima estrela de I'Ossa Menor, i la més brillant, és lestrela polar. La bréixola @ La briixola és una caixa redona que té una agulla imantada a l'interior i sempre assenyala el nord. EI GPS © Per utiitzar la bridixola has de seguir aquests Passos El GPS (Sistema de Posicionament Global) és un sistema d'orientacié Espera que l'agulla imantada deixe de per mitja de satal-t moure's. Llavors gira la briixola fins que latalers ae la N coincidisca amb la fletxa de l'agulla permet saber imantada, exactament a quin lloc som. També ens mostra el cami cap alloc on volem anar. V Col-loca la briéixola en una zona ben plana (a terra, al palmell de la ma...) V D'aquesta manera, la briixola ens assenyala la direccié dels quatre punts cardinals. 4. Quins sén els punts cardinals? Amb quina_ @4. Sien un vessant d'una muntanya hi ha més abreviatura es representa cada punt cardi- neu que a l'altre, cap a quin punt cardinal nal? Per qué serveixen? esta orientat cada un? 2. Per quin punt cardinal ix el sol cada dia al mati? Per quin es pon a poqueta nit? a . Com et pots orientar a la nit? 6. Explica per qué serveix una briixola. Expli- iv ol ci ae See t 1@3. Mira el dibuix en qué hi ha la xiqueta i ex pmennica—any plica com pots identificar la localitzacié dels punts cardinals mirant el Sol. 7. Has vist un GPS? On? Quin ds se'n feia? Tema2 2} Copia aquest esquema al quadern. sobre una superficie plana raq poden ser (escala) — (fisics ) (tematics ) equador_ pols Nord Sud Est Ocst carrers places parcs 2. Copia i completa al teu quadern. © El... terraqii s'utilitza per representar la totalitat _* Els elements que ha de presentar un mapa i un de la Terra. planol s6n: el ..., la ila + Un globus terraqiii té unes ... i punts imaginaris __* Els mapes es classifiquen en... com aral'..., els... il'eix. * Un... 6s un dibuix d'un loc vist des de dalt. * Un... és la representacié plana de la totalitat de * Els punts... ens permeten orientar-nos. Sén la Terra o d'una part. quatre: uy ped @3. Explica amb paraules teves com pots orientar-te. + Al'explicacié hi has dincloure les diverses © També has de dibuixar una brdixola i indicar-hi els maneres de localitzar el Nord si et trobes a la quatre punts cardinals. Després, explica'n el fun- muntanya. cionament. 30 Tema24. Classifica aquests signes segons el tipus de mapa. D'aquests signes que hi ha representats, pots dir quins s6n d'un mapa fisic, quins son d'un mapa politic i quins s6n d'un mapa economic? riu ow © capital panta ® fruiters @ assolellat @ limit autonomic ferrocarril oliverar 235 cim & carretera_____—pluja <> localitat important @ ‘a. Hi ha cap signe que no es referisca als tipus de mapes que s'esmenten? A quin altre tipus de mapa els inclouries? @5. Completa el planol. a. Copia al quadern el planol de la ciutat ima- ginaria que hi ha representada a la dreta de l'exercici.. b. Una vegada I'hages dibuixat, inventa't el nom dels carrers, les places i els parcs, i es- criu-los. . Ara fes al quadern una llegenda on s'expli- quen el significat dels signes convencionals i dels colors del planol. JUGANT»TAMBE,S:APREN, 6. Segueix Iitinerari. La classe de tercer del col-legi de Fontcalda va anar d'excursié a un parc d'atraccions. Segueix litinerari que van triar els alumnes per pujar a les atraccions marcant les caselles tal com 2Oest |—>[2Nord |—>|_2Est ) 3Sud |<—| 4Oecst |<—| 2Nord ixa l'itinerari i escriu en quin ordre van pujar a les atraccions els alumnes. b. 1a cap atraccié en qué no van pujar? Quina és? Tema 2