El'cos humaUlls negres El menut dels Anglada no entenia per qué era tan im- portant el color dels seus ulls. Sa germana gran tenia els cabells de color panolla, com la rebesiaia, i la cara pigallada com un ou de guatla. La resta dels de casa els tenien de color de rata molla i eren més foscos de pell lel pare no deia res. Son germa era panxut, com l'oncle. Els altres tiraven a secalls. | tampoc no en deia res, el pare. La xiqueta dels veins del costat era blanca com la llet, i al cap hilluia una cabellera tan negra com els ulls dell. En canvi, aquella espécie de niu desendrecat que duia al cap son germa era quasi tan blanc com la seua pell. Ino passava res! La xiqueta dels Fonollosa era llargueruda de cames i te- nia el cul dret com el d'una formiga. Son cosi, el major dels Gratallops, en canvi, era més bé camacurt i un pél garrell. Els bessons dels Asensi tenien uns ulls com unes taron- ges. Perd la seua nova germaneta els tenia com dues escletxes. | tampoc no passava res. Lluis FARRE: Ulls negres (adaptacié). Barcelona, Editorial Cruilla, 2010 Quants xiquets i xiquetes descriu el text? Fes-ne una lista agrupant-los per families. Quines parts del cos descriu I'autor? 5. Associa cada xiquet a una caracteristica fisica. Son diferents entre ells? Dibuixa alguns xiquets seguint les descripcions de l'autor. 6. Al conte, el pare del xiquet protagonista no accepta que el seu ‘Gill tinga els ulls negres. Qué li diries? @ 7. Descriu alguns membres de la teua familia utilitzant compara- @ cions divertides com les del text.| o L'ésser huma @ Caracteristiques de I'ésser huma Els éssers humans pertanyem tots al gran grup que inclou tots els animals, perd te- nim dues caracteristiques que ens diferen- cien dels altres animals: * Podem pensar, som intel-ligents, perqué tenim un cervell més desenvolupat que la resta dels animals. * Podem parlar i aixé ens permet comuni- car-nos. A través del llenguatge podem expressar els nostres sentiments i les nostres emocions (alegria, tristor...), ex- plicar qué ens passa i transmetre el que sabem. Som intel-ligents i capacos de resoldre problemes, estudiar, llegir, escriure 0 2. Per qué utilitzem el llenguatge? aprendre a tocar un instrument. 1. Qué caracteritza I'ésser huma? @ Iguals perd diferents El cos huma és simatric, és a dir, s'organitza en dues mei- tats més 0 menys iguals. Tenim dues cames, dos bracos, du- es orelles... Perd, cada persona és tnica i diferent de les altres a causa de determinades caracteristiques fisiques: * La constitucié corporal. Unes persones s6n primes, altres sén grosses; n'hi ha que s6n baixes, d'altres son altes... * Els trets individuals de cada persona, com ara el color dels ulls, la grandaria de la boca, la forma del nas... * Les caracteristiques sexuals. El cos de I'home és diferent del de la dona. Perd tots som éssers humans, amb els mateixos drets i les, Cocafpemoneton neat eierente mateixes obligacions. qualsevol altra. 3. Que significa que el cos huma és simétric? 4. Fixa't en la fotografia superior. Quants xiquets hi ha? | xiquetes? Indica © alguns trets individuals que facen, de cadascun d'ells, una persona 4 Temaes parts del cos huma Al-cos huma hi distingim aquestes tres arts: CAP T crani cara El cap. Esta format per la cara i el crani Dins del crani hi ha el cervell. El tronc. Es la part del cos entre el coll i TRONC les extremitats, Esta format pel torax, que és la part su- torax perior, i per ‘abdomen, que és la part inferior. abdomen Les extremitats. Son de dos tipus: — Extremitats superiors: estan formades pel brag, I'avantbrag i la ma. EXTREMITAT —Extremitats inferiors: estan formades INFERIOR per la cuixa, la cama i el peu. cuixa 5. En quines tres parts es divideix el nostre cos? Iles extremitats? cama 6. Mira la fotografia: com s'anomena la part peu ® corresponent al pit? | la del ventre? 7. Aquests infants estan expressant diferents emocions per mitja dels F gestos de la cara: = Comenta amb els companys quines emocions poden ser. = Després, expliqueu una ocasié en la qual us hageu sentit aixi. Esbrina quin nom de dona s'amaga en aquest: + 24h Només els éssers humans som capacos de resoldre els jeroglifics. EL COS HUMA EXTREMITAT SUPERIOR “ brag avantbrag ma VOCABULARI | Elenguatge: capacitat de les persones de | comunicar alld que | pensen o senten. Constitucié: conjunt de caracteristiques fisiques d'una persona que en determina l'aspecte, la forca i la vitaitat. Tret: caracteristica de la cara d'una persona. Jevoglifie: representacié d'un mot o d'una frase per mitja de dibuixos i lletres. Temat 5| ° Som éssers vius @ Per qué som éssers vius? Sén éssers vius tots aquells que naixen, s'ali- menten i creixen, es relacionen, es reproduei- xen i moren. Per tant, els éssers humans som éssers vius. Tots aquests actes que realitzem els éssers vius son les funcions vitals: * La funcié de reproduccié, quan naixem o ens reproduim * La funcié de nutricié, quan ens alimentem i creixem, * La funcié de relacié, quan ens relacionem amb I'entorn o amb altres éssers vius. Els éssers que no realitzen les funcions vitals, com ara les roques i 'aigua, reben el nom d'és- sers inerts. La funcié de reproduccié La capacitat que tenen els éssers vius de re- produir-se, és a dir, de tindre descendents, és el que anomenem funcié de reproduccié. Els descendents s'assemblen als seus proge- nitors, perqué aquests els transmeten moltes de les seues caracteristiques. Els fills s'!assemblen als pares L’ésser huma, com la resta dels animals, trans- met les seues caracteristiques fisiques als fills. Algunes caracteristiques predominen damunt d'altres, per aixd alguns fills s'assemblen als pares. Aixi, el color marré dels ulls predomina sobre el } blau o el verd. Passa el mateix amb els cabells arrissats, que predominen sobre els llisos. Tema 1 1. Per qué els éssers humans som éssers no éssers inerts? 2. Descriu la fotografia de la familia. Quir funcions vitals hi ha representades? Qu hi falta? Després de nou mesos d'embaras, el bebé ix de ventre de la mare en el part. 3. Per qué I'ésser huma es reprodueix? 4. Escriu dues caracteristiques fisiques te indica si els teus pares també les tener.a funcié de nutri El conjunt de processos que realitzen els és- ers vius per alimentar-se i assimilar tot el que fen per desenvolupar-se i mantindre's jus constitueix la funcié de nutrici reces: A partir dels aliments obtenim: L'energia que necessitem per fer totes les nostres activitats, com ara caminar, jugar 0 estudiar. Les substancies que ens permeten créixer. de relacié La capacitat que tenen els éssers vius per -aptar alld que hi ha al seu voltant i reaccionar {'alguna manera és la funcié de relacié. La funci Per exemple, quan travessem un carrer i ve- em un cotxe que se’ns apropa, la nostra reac- i6 és accelerar el pas. Les persones també reaccionem segons el que passa a Iinterior del nostre cos, com quan enim sensacié de set perqué hem suat molt i em perdut molta aigua. 6. En qué consisteix la funcié de relaci6? )7. Posa un exemple de funcié de relacié que no isca al text. 8. Relaciona les tres funcions vitals, indicades a l'esquerra, amb els mots de la dreta: ~ reproduccié descendent = nutricié entorn ~ relacié energia 9. Explica quines sensacions sents al teu organisme quan tens gana o | 5. Per qué necessiten e's aliments aquests xi- quets? Qué els podria passar sino menjaren? Quan mirem una palometa o quan ens abriguem perqué la temperatura és molt baixa, ens estem relacionant amb l'entorn: VOCABULARI Inert: que no té vida. aliment Descendent: ésser viu mare que prové d'un altre. captar Progenitor: ésser viu que nlorigina un altre, set 0 quan ests cansat. Com reacciones en cada cas? Tema 1| © Descobrise Les etapes de la vida Durant la vida, els éssers humans passem per etapes diferents. Des que naixem el nostre organisme va canviant a mesura que passa el temps. Infancia (0-Il anys) Durant els primers anys, els xiquets i les Tale xiquetes aprenen moltes coses: a caminar, a "Fan menjar sols, a llegir i a escriure, etc. Sey El cos creix i es desenvolupa molt de pressa. També ixen les dents de let, que entre els 5 iels 6 anys comencen a ser substituides per les dents definitives. “dolescéncia Adolescéncia (11-18 anys) Es produeixen grans canvis fics. El cos comenca a desenvolupar-se i es manifesten les caracteristiques sexuals, com ara el pél Joventut (18-25 anys) corporal o el desenvolupament de les mames. En lations, of aie no crcl ial erie oie També es produeixen canvis de caracter, per els homes, creix fins als 20 anys. Els trets s6n exemple, la necessitat d'independéncia. definite: Els joves continuen estudiant o comencen a treballar. En aquesta etapa, I'esport i les eixides en grup son hebituals. 8 Tematjat adulta (a partir dels 25 anys) cos i la manera de ser estan totalment rmats. /majoria de les persones treballen i rmen una nova familia. nb el pas dels anys, el cos es va desgastant jiem que envelleix. 1. A quina etapa de la vida és més rapid el creixement dels ossos? A quina canvia més el caracter? 2. Pregunta als pares a quina edat vas comen- ar a caminar, a parlar ia llegir, i compara- les amb les dels companys. anSlanita. Ancianitat (a partir dels 65 anys) Durant aquesta etapa, minven la forca fisica i 'agilitat i certes capacitats mentals. Les persones majors, si han portat una vida sana, poden portar una vida activa fins a una edat avancada, @3. A quina etapa de la vida es troben els teus @ pares? | els teus iaios? Si tens germans © germanes, indica-ho també. Després, pregunta'ls quins canvis estan experimen- tant en aquesta etapa i escriu-ne un resum breu. Temat 9| © Laparell locomotor: © Qué és l'aparell locomotor? Laparell locomotor és el conjunt dels ossos, els muisculs i les articulacions del nostre cos. Ens serveix per desplacar-nos d'un lloc a un altre i per moure les diferents parts del cos. Aquests moviments ens permeten relaci- onar-nos amb tot alld que ens envolta, és a dir, fer la funcié de relacié. estan fent servir els xiquets i les iquetes de la foto? 1. Qué és l'aparell locomotor? Per qué Els ossos Els ossos sén les peces més dures i rigi- des del cos huma. El cos huma té 206 ossos. El conjunt dels ossos s'anomena esquelet. Llesquelet aguanta el cos i en protegeix els organs més delicats, com ara el cor, els. pulmons i el cervell. Els ossos s'uneixen entre ells per mitja de les articulacions. 2. Qué sén els ossos? Com s'uneixen? 3. Explica les funcions de l'esquelet. 4. Esbrina quin és l'os més llarg del cos huma i quin n’és el més xicotet. On esta situat cadascun d'aquests dos ossos? @5. T’has trencat un os alguna vegada? T'ha fet mal? Com ha tractat el metge la part afecta- da? Explica per qué ho ha fet? 10 Tema els ossos Els jocs tradicionals contribueixen al desenvolupame correcte de I'aparell locomotor. Els tipus d'ossos Segons la forma, els ossos es classifiquen en tres tipus: — Plans, com ho sén loméplat, que forma part del muscle, o els, ossos del crani més Visibles. . curts ~ Curts, com els de la ma. ~ Llargs, com per exem- = ple els de les cames i els bracos. Marg @6. Fixa't en el dibuix de l'esquelet: © - auins os80s tenim al tronc? | ales extre tats? — Escriu al quadern el nom de dos ossos llargs, dos ossos curts i un de pla i digu on estan situats.a 0ss0s del crani ossos de la cara 2 -clavicula ; . ‘oméplat i) ea EL TRONC -estérnum fl nee costelles. a Fp ~ columna we ‘vertebral 7 Y 7 La caixa toracica esta formada per les costelles, unides a l'esternum ia les vertebres. Protegeix el cor i els pulmons. La clavicula i |'oméplat uneixen les extremitats superiors al tron. La pelvis unsix el tronc a les extremitats inferiors. LES EXTREMITATS YOINadNS LWLIWSYLXa _ EXTREMITAT INFERIOR Les extremitats inferiors estan formades per la cuixa, '0s principal de la qual és el femur; el genoll, amb la ratula; la cama, amb la tibia i el peroné, i el peu. Tema1 116 L'aparell locomotor: els mUsculs O tis mosculs Els musculs s6n les parts toves del nos- tre cos que ens permeten moure l'esque- let. Sén elastics, és a dir, poden contraure's trepezi i estirarse. Per la forma, es classifiquen en tres tipus: pectoral TRONC * Plans, com els que hi ha al crani (per Pera exemple, el temporal) * Circulars, com el que hi ha al voltant de les parpelles. * Allargats, com els de les extremitats. Al cos huma hi ha més de 600 miisculs. Del conjunt de tots aquests muisculs en diem musculatura. EXTREMITAT SUPERIOR PS gg 33 1. Qué sén els musculs? Quina funcid fan? @ El moviment Els musculs es subjecten als ossos per mitja dels tendons. Els tendons permeten que els ossos i els misculs treballen junts perqué ens puguem moure. Els mdsculs de l'esquelet només actuen quan nosaltres volem, és a dir, s6n mdsculs voluntaris, com ara els dels bracos i els de les cames. quadriceps bessé Per mitja de qué estan units els miisculs als ossos? EXTREMITAT INFERIOR 12 Tematolumna vertebral és l'eix que sosté el cos. Ha d'estar sempre ta per evitar que es deforme. jueix aquests consells per mantindre sana la teua esquena: Es important prendre aliments rics en calci, com ara la let i els seus derivats, per mantindre els ossos forts Fer exercici fisic moderat també ajuda a mantindre Vesquelet en forma, carregues la mobxilla amb molt de pes ni l'arros- gues. Penja-te-la a l'esquena amb les anses. ‘Seu amb l'esquena dreta i descansant al respatller de la cadira. Els peus han d'arribar al terra J@1. Pensa quins habits segueixes tu per mantindre la columaa vertebral sana i explica'ls als companys i les companyes. 2. Mira les fotografies d'aquesta pagina. 2S S| Entre les dues opcions de cada parella, Bde a Quan alces pesos, flexiona els genolls per fer a quina pot danyar la columna vertebral: forca ino doblegues la columna. Explica per qué. Tema1 13Aprenent de cientific@ Les articulacions dos 0 més ossos s'anomenen articulacions. Les radiografies ens permeten veure amb Gracies a les articulacions i als miisculs po- cera iesaricnienianet dem realitzar molts moviments, com ara doblegar el peu, flexionar el brag o girar el cap. Mira aquesta radiografia. S'hi poden veur les articulacions dels dits de la ma i les articulacions de la monyica, que uneixen | ma amb l'avantbrag. colze | monyica | 1. Quins ossos reconeixes en la radiografia’ 2. Quantes articulacions hi veus? Tipus d'articulacions Al cos huma hi ha tres tipus d'articulacions: Articulacié mobil Articulacié semimdbil Articulacié fixa Permet que els ossos facen Permet que els ossos facen Impedeix que els ossos es moviments ampli. moviments xicotets. moguen Al colze, per exemple, Els moviments Al crani, per s‘hi articulen els ossos xicotets de cada exemple, els ossos “<) del brag i els de vertebra, per estan units per avantbrag; per aixd el exemple, ens E articulacions » ole tga hike penneten pure fixes, que no 52 una gran tota la columna permeten el mobiltat. — vertebral. moviment. ali: = 3. Quina diferéncia hi ha entre els diversos tipus d'articulacions? 4. Qué passaria si articulacions com el colze o el genoll foren fixes? 14 Tema‘actica... m construir dues marionetes mitja de la construccié de dues marionetes o titelles de fil podras er algunes articulacions del cos huma i experimentar amb elles veure el moviment que fan. terial Una cartolina gran. * 14 enquadernadors de llauté. Tisores. * Retoladors. cediment etalla la cartolina en 16 trossos rectangulars que et serviran per er els bracos i les cames. ‘etalla un tros de cartolina més gran que els anteriors per repre- entar el tronc i el cap frontalment i un altre tros igual de gran per spresentar-los de perfi Jibuixa els trets de la cara de les dues marionetes amb els retola- lors. itiltza els enquadernadors de llauté per unir els bracos i les cames er col-locar bé els enquadernadors pots guiar-te amb els models le marioneta o titella de fils d'aquesta pagina. Nou els bracos i les cames d'una marioneta i els de I'altra i fixa't é com és el moviment de les articulacions de cada enquaderna- lor. ixa't bé que la marioneta frontal només pot obrir i tancar les ames, mentre que la marioneta de perfil només pot moure's ndavant i endarrere. -ompleta la taula segiient al quadern marcant amb X quan l'arti- ulacié de la marioneta es mou en el mateix sentit que la del teu 0s: ARTICULACIONS Muscle Colze Maluc Genoll arioneta frontal arioneta de perfil MARIONETA FRONTAL MARIONETA DE PERFIL Tema 154. Copia aquest mapa conceptual al quadern. u ‘ésser huma J ppensa, parla irealitza les funcions vitals format per 5 classifiquen en s classifiquen (plans) (curts) (Ilargs) (plans) (circulars) (allargats ) —_ (mabils ) (Semimabils ) ( 2. Copia i completa al quadern. * L'ésser huma té dues capacitats propies: L'aparell locomotor esta format pels ..., els i parler. iles © El cos huma est format pel ...,eltronciles _* Els 206 ossos del cos huma formen I'.... Les ons entre els ossos s'anomenen * Les funcions vitals sén la funcié de ..., a funcid _* Els més de 600 musculs del cos huma forme de ... ila funcié de relacié * Els éssers humans passem per cinc etapes: infan- * Els musculs se subjecten als ossos per mitja cia, ..., joventut, edat adulta i @3.Resumeix en una redaccié. Explica en un text breu com és l'aparell locomotor: _Hihas d'utilitzar els mots seglients: masculs, quins components el formen i quines caracteristi- 505, articulacions, esquelet, musculatura, du ques tenen. gids, elastics. 16 Tema)bserva una imatge. oaquim Sorolla Bastida (1863-1923) és un pintor valencia conegut per represen- ar escenes quotidianes, que sovint estan relacionades amb el mar. El seu interés incipal és la plasmacié de la llum. ixa't en un d’aquests quadres i contesta les preguntes: . Quina edat creus que tenen les dues xiquetes de la pintura? A quina etapa de la vida es tro- ben? .. Anomena les parts del cos de la xiqueta més menuda. Creus que Sorolla havia estudiat préviament el cos huma per poder dibuixar aquest quadre? Raona la resposta |. Busca informacié sobre altres obres de Sorolla en les quals es mostre el cos huma i rostres que expressen emocions diferents. . Com t'imagines que sén alguns trets individu- als de les dues xiquetes, com ara el color dels ulls o la grandaria de la boca? Fes un dibuix que ho represente. Coincideix amb la idea dels teus companys? Parleu-ne en grup tot raonant les vostres respostes. Joaquim SoROLLA: Valéncia, dues xiquetes a la platja, 1904. JGANTsTAMBE:S:APREN Quin mot no ha de ser-hi? Copia cada série al quadern i indica en cada cas el mot que no té relacié amb els altres. 6. Endevina, endevineta. ‘Sén tan durs com una pedra, perd el gos en sol menjar, sino en tinguera no podria aminar. cap trone ligaments _extremitats. ni saltar