Tema 3.

Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Introducci
Actualment, el bilingisme t una presncia important en leducaci, i cada vegada
va a ms. Per no sempre ha estat aix, anys enrere es considerava que el bilingisme
podia tenir repercussions negatives en el desenvolupament cognitiu, social i personal
dels infants. En aquest tema, ens centrem en leducaci bilinge, tenint en compte les
polmiques inicials que qestionaven aquest tipus deducaci (3.1.1) i el canvi que es
produeix posteriorment amb lxit dels programes dimmersi lingstica (3.1.2). Els
programes dimmersi lingstica es contrastaran amb els dimmersi lingstica
(3.1.3), sobretot perqu les estratgies utilitzades sn molt diferents (3.2.). Aquest
reps per leducaci bilinge ens portar a comprovar els avantatges de laprenentatge
duna segona llengua (3.3).
Seguint Vila i Siguan (1998), considerarem que el bilingisme en si no s ni bo ni
dolent, tot depn de la prctica educativa que es porte a terme.

3.1. Educaci bilinge

El terme educaci bilinge ha estat definit de maneres ben diferents i la concepci ha
canviat al llarg del temps. A continuaci, repassem algunes de les definicions.
Siguan i Mackey (1986) defineixen leducaci bilinge amb aquestes paraules:
[...] anomenem educaci bilinge un sistema educatiu en qu sempren dues
llenges com a mitj dinstrucci, una de les quals normalment, encara que
no pas sempre, s la llengua primera dels alumnes [...] Quan el sistema
educatiu empra una sola llengua i s diferent de la llengua primera dels
alumnes, no sinclou en la definici anterior i no podem considerar-lo un
sistema deducaci bilinge. Tanmateix, els alumnes s que es converteixen
en bilinges i leducaci que reben s, de fet, bilinge encara que el sistema
escolar formalment no ho sigui, i en certa manera haurem docupar-nos
tamb daquest casos.
Anteriorment, Joaquim Arnau (1980) ja es referia al desgavell terminolgic que hem
esmentat anteriorment i feia aquesta proposta de definici:
El terme deducaci bilinge ha estat utilitzat sense cap precisi i es
refereix a usos molt diversos que es poden fer de les llenges dintre de
lescola [...] Per precisar aquest concepte duna manera molt general ens
atindrem a la definici que ens dna Cohen (1975): educaci bilinge s
ls de dues llenges com a mitj dinstrucci per a un nen o un grup de
nens en una part del currculum escolar o en totes [...] Dacord amb
aquesta definici ja podrem descartar aquells programes que inclouen
lensenyament duna llengua noms com a matria o assignatura i no com
a mitj dinstrucci per a altres activitats del currculum. Leducaci
bilinge seria lensenyament en les dues llenges i no lensenyament de les
dues llenges.

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Com veiem, leducaci bilinge s el resultat dels treballs de psiclegs, lingistes i

pedagogs, que intenten trobar la manera de permetre el coneixement duna llengua a
lescola quan aquesta no s present en el medi social. Aix, leducaci bilinge tracta
de possibilitar el domini daquella llengua a la qual lescolar no t accs en el medi
social.
Per tal daconseguir aquest objectiu, la llengua que cal ensenyar esdev instrument
densenyament-aprenentatge; s a dir, per aprendre una llengua cal ensenyar i aprendre
per mitj daquesta. Ac s precisament on es dna la paradoxa: com es pot ensenyar i
aprendre res si no es coneix la llengua que regula el procs densenyamentaprenentatge? No s cert que si no hi ha enteniment tampoc no hi ha comprensi?

3.1.1. Educaci bilinge a debat: les primeres polmiques

Atenent a les darreres qestions que hem exposat anteriorment, el 1923 es realitz el
primer congrs internacional sobre bilingisme a Luxemburg. Hi assistiren pedagogs i
lingistes de diferents pasos on, a pesar de tenir una llengua majoritria prpia (galls,
catal...), lensenyament es feia en una altra llengua dominant (angls, castell...). El
resultat del congrs va ser la condemna del bilingisme, ja que es va considerar que
aquest provocava el fracs escolar dels estudiants i personalitats ambivalents.
Al llarg dels anys 60, posant un especial mfasi en el manteniment de la llengua
familiar a lescola, sorgeixen una srie de programes anomenats programes de
manteniment de la llengua familiar. Els defensors daquests programes educatius
consideraven que un nen amb una llengua familiar X, minoritzada socialment,
escolaritzat en una altra llengua Y, de gran prestigi social (per exemple, els
catalanoparlants escolaritzats en castell, els gallesos escolaritzats en angls...), devia
tenir problemes pel que fa al desenvolupament de les capacitats a lhora daprendre, la
qual cosa podia comportar fracs escolar; sense oblidar els possibles problemes
didentitat.
Aquesta idea ha continuat prcticament vigent fins a lactualitat, a aquesta premissa
es deuen comentaris tan desafortunats com: El bilingisme afecta negativament el
desenvolupament infantil; Els bilinges sn vctimes del handicap lingstic; Els
bilinges tenen el creixement intellectual disminut a la meitat (Pichon: 1947); Ls
simultani de dues llenges vives crea mbits morals dissolvents, perjudicials a la
fermesa del lligam moral que un esperit recte, en prpia ignorncia, establir
definidament entre la paraula i lobjecte (OIE, 1932). A ms, la Conferncia dExperts
en Educaci Bilinge (1951), convocada per la UNESCO i celebrada a Pars, confirma
aquesta postura.
Els detractors de leducaci bilinge partien de la base que hi existien magatzems
diferents per a cada llengua. Per tant, si el xiquet connectava amb una altra llengua i
comenava a estudiar-la abans dhaver omplert el magatzem corresponent a la llengua
prpia podia que no lacabara mai domplir. Aix, no shavia densenyar una segona
llengua fins que linfant no hagus aprs a llegir i a escriure en la prpia per tal de tenir
les habilitats lingstiques ms bsiques ben assentades.

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Les recomanacions de la UNESCO, tot i ser contrries a leducaci bilinge,

paradoxalment, van contribuir a la seua extensi, ja que durant els anys seixanta
comenaren a desenvolupar-se els programes de manteniment de la llengua familiar
durant els primers anys descolaritzaci (per a emigrants hispans als EUA) i durant tota
lescolaritzaci. Sn els anomenats programes dimmersi lingstica, que es posen
en prctica sobretot en casos de famlies de classe social alta o mitjana alta que volen
que els seus fills aprenguen una altra llengua (per exemple, escoles franceses,
alemanyes, angleses... a Valncia).

3.1.2. Ensenyament bilinge i aprenentatge duna llengua afegida

Com hem apuntat anteriorment, durant els darrers anys dels anys 60, es produeix un
auge de certs programes deducaci bilinge: famlies de nivell sociocultural elevat
comencen a escolaritzar els seus fills en una llengua diferent a aquella que parlen a casa
(escoles alemanyes, franceses, angleses...). De la mateixa manera, en territoris on hi
havia una llengua dominant i una altra prpia, nombroses famlies, tamb de nivell
sociocultural elevat que tenien com a llengua prpia la llengua dominant i no la llengua
del pas, decideixen escolaritzar els seus fills en la llengua prpia del pas (cas dels
castellanoparlants a Catalunya o Pas Valenci o cas dels anglfons a Quebec). A s el
naixement dels programes dimmersi lingstica.
La iniciativa parteix dun grup de pares anglfons a Montreal que volen que els seus
fills aprenguen francs, per a la qual cosa plantegen la possibilitat descolaritzar-los en
la L2.
Les investigacions dutes a terme per la Universitat de McGill a comenament dels
anys seixanta ja determinaven que el bilingisme no sempre era necessriament negatiu,
sin que de vegades era beneficis per al desenvolupament personal i acadmic dels
escolars. Aix, aquests estudis distingeixen dos tipus de bilingisme: bilingisme
additiu (beneficis) i bilingisme subtractiu (perjudicial).
Segons Lambert (1974), la possibilitat desdevenir bilinge additiu o subtractiu
depenia, en gran mesura, de la manera com sarribava a ser bilinge. En altres paraules,
si el bilingisme no s vist com un perill contra la llengua i la cultura prpia, aquest s
additiu (positiu); mentre que si el bilingisme s vist com una amenaa contra la prpia
identitat cultural, aquest es converteix en subtractiu (negatiu). A ms, segons el mateix
autor, els diferents tipus de bilingisme responien a comunitats etnolingstiques
oposades. Daquesta manera, els grups etnolingstics de baix prestigi (per exemple els
hispans als EUA) eren susceptibles de patir un bilingisme subtractiu; mentre que els
grups etnolingstics dalt prestigi (per exemple els anglfons de Quebec) serien
bilinges additius.
Dacord amb les consideracions de Lambert, si una comunitat t el desig que la
societat parle les dues llenges presents, sha de fer prevaler sempre la llengua que t
menys prestigi social o menys possibilitats socials de desenvolupar-se. Aix vol dir, pel
que fa al nostre cas, que, si volem que els nostres xiquets esdevinguen bilinges, cal que
aquells que procedisquen de famlies castellanoparlants accedisquen a un programa de
canvi de llengua llar-escola, mentre que aquells xiquets que procedisquen de famlies
valencianoparlants cursen els seus estudis en un programa de manteniment de llengua
familiar.

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

A ms dels estudis realitzats per Lambert, Cummins (1979) bandeja lantiga hiptesi
de lexistncia de magatzems diferents per a cada llengua. Aquest autor parteix de la
creena que existeixen relacions estretes entre la competncia lingstica de totes les
lleges que un individu pot conixer, de manera que els coneixements sobre els
procediments utilitzats en una llengua es fan servir per al desenvolupament de laltra. s
a dir, hi ha una competncia subjacent comuna pel que fa a ls del llenguatge que no
afecta a les caracterstiques formals de cada llengua, sin al procediment. A s el que
anomenem hiptesi dinterdependncia lingstica. Segons aquesta, aprendre una
llengua nova no suposa repetir tot el procs fet ja en la L1, sin noms dominar els
aspectes formals, molt complexos i sofisticats, per que sassoleixen a patir de ls: en
la mesura que es millora el procediment es coneixen tamb millor els aspectes formals
que hi tenen lloc.
Aquesta hiptesi explica lxit de la immersi lingstica. Aprendre una llengua s
aprendre a usar-la. Per tant, lxit no t res a veure amb el prestigi etnolingstic de les
famlies tal i com en un principi proposava Lambert, sin en la manera com sensenya.

3.1.3. Immersi lingstica i submersi lingstica

A pesar de lxit de la immersi lingstica, es continuen produint situacions de
submersi lingstica. Es tracta de dos programes molt semblants en la mesura que
impliquen lensenyament duna segona llengua, per duna manera molt diferent.

Immersi lingstica

La denominaci immersi lingstica implica uns resultats positius pel que fa a

lensenyament bilinge. Perqu a siga possible cal que la llengua familiar siga una
llengua forta socialment i cultural; que la famlia i laprenent adopten una actitud
positiva envers la llengua daprenentatge; i que el tractament pedaggic siga adequat i
tinga en compte la procedncia de laprenent.
Els xiquets que segueixen programes dimmersi lingstica parteixen del
desconeixement de la llengua que vehicula els continguts acadmics, per aquesta ra
caldr tenir en compte els aspectes segents:

la relaci entre el xiquet i ladult, el tutor i lalumne, s imprescindible perqu

els missatges lingstics siguen compresos com ms prompte millor.

el llenguatge ha destar altament contextualitzat. Daquesta manera, lalumnat

capta el sentit per les situacions comunicatives que tenen lloc a laula. El fet
dutilitzar la L2 com a vehicular permetr que lalumne domine les habilitats
lingstiques en aquesta llengua.

s imprescindible una actitud positiva de pares i alumnes envers aquest tipus

de programa. Per aix, s important escolaritzar els xiquets entre els 4 i els 5
anys, edat en qu les actituds lingstiques encara no estan formades i en qu
els escolars estan oberts a laprenentatge lingstic per tal destablir
comunicaci amb els adults que els envolten (mestres).

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Submersi lingstica

Quan les condicions esmentades en lapartat anterior no es donen, ens trobem davant
dels anomenats programes de submersi lingstica, amb resultats negatius i els
consegents problemes acadmics per als estudiants.
La submersi lingstica es produeix en el moment en qu la llengua prpia del
xiquet no s la que predomina en el medi social. Quan laprenent arriba a lescola, es
pressuposa que ja coneix la L2, ja que aquesta s la llengua predominant en la societat,
de manera que el mestre no t en compte el desconeixement de la L2 i, per tat, la
llengua que sensenya no rep el tractament pedaggic adequat. En aquests casos, el
xiquet senfronta a problemes bsics de comunicaci, la qual cosa pot comportar
problemes acadmics i de rebuig envers la L2.
En aquestes situacions, sempre sn preferibles els programes de manteniment de la
llengua familiar com a vehicular de leducaci. Encara aix, el ben cert s que, de
vegades, no s possible conciliar els alumnes en un mateix programa, com ocorre amb
els casos allats o poc nombrosos dimmigrants. s ac on el sistema educatiu t un gran
repte per a tractar devitar el fracs escolar.

3.2. Estratgies metodolgiques en educaci bilinge

Com hem comentat anteriorment, la millor manera daprendre una llengua s
ensenyar i aprendre per mitj daquesta. La llengua esdev instrument densenyamentaprenentatge. Lxit, per tant, depn, entre altres coses, del tipus dactivitats didctiques
que es porten a terme, ja que mitjanant lescola ser lnica manera que el xiquet tinga
loportunitat daprendre correctament la L2.
Dos dels aspectes que ms shan tractat en parlar densenyament bilinge sn,
merescudament, la motivaci i les actituds.
Com ja hem dit, s imprescindible que lalumne vulga mantenir intercanvis socials
en la L2, vulga comunicar-se amb els seus educadors i vulga aprendre coses. Per
aquesta ra cal:

negociar per establir una bona relaci social alumne-mestre

saber qu vol aprendre i conixer el xiquet
saber qu t sentit per a ell
provocar el lligam afectiu entre el xiquet i ladult que li proposa coses.

En aquest sentit, els racons i els projectes faciliten activitats on el llenguatge cobra
sentit en la mesura que el seu domini est estretament relacionat amb la resoluci de la
tasca, al mateix temps que faciliten la possibilitat dajudes individuals necessries en
lensenyament-aprenentatge, ja que cada escolar t unes capacitats i unes necessitats.

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Pel que fa a les actituds, s important mantenir actituds positives al llarg de tot el
procs. El canvi de llengua en les activitats pot provocar actituds negatives en laprenent
si la seua llengua prpia no rep un tracte delicat al llarg de lescolaritat.
Per aquesta ra, no sha de forar mai cap escolar a fer les seues produccions en la
L2, cal que, de forma natural, tal i com va aprendre la L1, ell mateix decidisca quan es
troba preparat per a fer-ho, que, per regla general, sol ser durant el segon semestre del
segon any descolaritzaci. s per aquesta ra que el professorat ha de ser bilinge i
facilitar la comprensi per damunt de la producci lingstica.
En definitiva, es tracta que els xiquets vulguen aprendre i fer servir la L2 com a
reguladora de les seues activitats.

3.2.1. El paper del professorat

Comprendre i expressar-se sn dos elements bsics de laprenentatge dimmersi, i
linfant ha de sentir la necessitat de comunicar-se en la seua segona llengua.
El mestre haur daconseguir un funcionament normal de la classe i sovint haur de
suplir, amb afectivitat i tcnica comunicativa, all que la paraula no aconsegueix.
s primordial en la metodologia dimmersi que, en cap moment, no quede tallada la
comunicaci mestre/alumne. El xiquet o la xiqueta sha dexpressar, sense cap tipus de
privaci, en la llengua que porta de casa. Cal que vaja comprenent i assimilant el canal
comunicatiu amb el qual se li adrea el mestre o la mestra. Tot aix ser experimentat i
contextualitzat en les activitats dels diversos aprenentatges i destreses.
Es tracta, de bon comenament, de mantenir la comunicaci educativa. Pot ser que
durant els primers dies lalumne no entenga la llengua del mestre, per aix no vol dir
que no entenga el mestre.
El programa dimmersi ofereix uns aspectes didctics molt positius, perqu,
aprenent a llegir en valenci, lalumne fa tamb espontniament la lectura en castell.
La discriminaci de sons que li requereix exercitar els aprenentatges instrumentals en
valenci deixa el psit duna base fontica que facilita laprenentatge general didiomes.
Els diversos estudis asseguren per a lalumnat dimmersi resultats superiors en les
diverses rees al de programes monolinges.
Concretament, cal:
oferir seguretat afectiva per fomentar la participaci espontnia de lalumnat
parlar amb un llenguatge senzill, entenedor i adequat a ledat
valorar i acceptar les produccions orals de lalumnat
ajudar i afavorir la comprensi acompanyant el llenguatge amb recursos no
verbals (imatges, gestos, dibuixos, joguets, objectes reals...)
guiar lactuaci lingstica i discursiva de lalumnat

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

motivar la parla en tot lalumnat

oferir-los el suport en la seua formulaci lingstica
crear contextos per posar lalumnat en situacions comunicatives que capten la
seua afectivitat
gestionar les intervencions dels alumnes
explicar conceptes relacionant-los amb els coneixements previs
ajudar a discutir i progressar en les reflexions sobre el treball
promoure la reflexi sobre ls de la llengua
organitzar lactivitat de laula, tot decidint sobre agrupaments, espais, temps i
tasques
oferir i recordar les pautes de comportament que regiran la vida de laula.

Un risc que el docent corre en ls de la paraula, s el docupar gran part del temps
parlant, la qual cosa minva posibilitats dintervenci als xiquets. Aprendre a callar s
molt important per a un docent que desitge provocar la parla en el seu alumnat. La seua
preocupaci principal hauria de ser la participaci activa i cada vegada ms completa de
tots. s molt important promoure que els infants inicien converses sobre els temes que
els interessen que formulen preguntes, hiptesis... Per aix, conv que el docent porte
un control constant del temps que dedica a la parla amb tots i cadascun dels alumnes.

3.2.2. Caracterstiques de les aules que promouen laprenentatge de la

L2

Una organitzaci consistent, i marcada per les rutines, en la qual les activitats es
desenvolupen en espais i temps regulars.

Un entorn lingstic ric on els professors estimulen tant la comprensi com la

producci.

Aprofitament de la competncia comunicativa de lalumnat nadiu de la L2 amb

la finalitat doferir models de llengua adequats als nous parlants.

Utilitzaci de contexots marcats per situacions diferents que serveixen de suport

per a la comprensi de la llengua.

Instruccions clares, delimitant amb cradedat les fases de les tasques.

Les intervencions de lalumnat tant a nivell individual com collectiu estan

establides sistemticament.

Formulaci de preguntes amb gran varietat de respostes.

3.2.3. Factors que incideixen en els resultats de la immersi lingstica

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Motivaci i actitud positiva de les famlies respecte al programa

Actualitzaci i bona formaci del professorat

Utilitzaci de la llengua daprenentatge durant tot lhorari escolar per part dels
mestres

Intensificaci del treball de llengua oral, tot utilitzant suports visuals i gestuals.

Presentaci del codi escrit des dun pricipi

Ampliaci de ls del valenci en diferents mbits: utilitzaci per part de lequip

directiu, daltres mestres, conserge, educadors del mejador, activitats collectives
i extraescolars del centre...

Suport de lAdministraci (econmic, formatiu, tcnic...)

3.2.4. Les famlies i la immersi lingstica

Perqu la immersi lingstica aconseguisca resultats positius, les famlies han de
trobar-se implicades en el procs lensenyament-aprenentatge de la llengua vehicular de
lescola. Aix, s important fer-los sabedors dels aspectes segents:

La participaci dels pares en el procs educatiu i daprenentatge dels seus fills.

El procs dadquisici de la nova llengua que segueix els alumnes.

El nivell daprenentatge que assoliran els alumnes al final de leducaci

primria, que estar dacord amb els objectius generals de lrea que regula el
Decret de 1992 que estableix el currculum.

El tractament didctic que lescola donar a cada llengua (el valenci, el castell
i la llengua estrangera) al llarg de leducaci infantil i primria.

La importcia de valorar qualsevol activitat que el xiquet faa a lescola i

lesfor que li comporta.

Aix mateix, s important:

La participaci en el muntatge progressiu de les distintes zones daprenentatge a

laula: tallers i racons.

Activitats com ara el protagonista de la setmana, els cupons de la llar, el llibre

dels oficis, el llibre de les vacances...

Aportacions documentaci per a les investigacions i projectes de treball.

Collaborant en activitats extraescolars, festes, excursions...

3.3. Procs global dadquisici simultnia de dues llenges. Avantatges

de leducaci bilinge

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

Normalitat del procs. Els infants bilinges a penes presenten diferncies

cronolgiques en ladquisici de les dues llenges, no problemes ni dificultats
extraordinries. Cada una de les llenges segueix el mateix procs i
desenvolupament general que linfant monolinge.

Influncia mtua dels aprenentatges. La competncia lingstica que t linfant en

una de les llenges, en un moment determinat, no pot explicar-se exclusivament
atenent al moment anterior, sin que cal fer referncia al nivell de competncia de
laltra llengua.

Independncia i alternana dels dos sistemes lingstics. Els infants biliges sn

capaos des de molt menuts de mantrindre separats els dos codis i utilitzar.los
adequadament segons linterlocutor. A implica la necessitat de mantenir sempre el
mateix codi per part dels adults. s molt ms fcil associar llengua-persona i sha de
respectar. Tot i aix, els xiquests bilinges presente una fase normal dins del procs
dadquisici de les dues llenges, dinterferncia lingstica mtua, tant
foneticofonolgica com morfosintctica i semntica.

Conscincia metalingstica. Prenen conscincia metalingstica molt abans que els

xiquets monolinges. Per exemple, larbitrarietat del signe lingstic, lexistncia de
llenges diferents, ...

Un infant bilinge s molt difcil que passe el 50% del temps amb cada llengua, per
aix el domini de cadascuna de les llenges ser diferent. Levoluci de la llengua
dependr de ls que sen faa.
El fet de parlar una llengua o una altra t implicacions culturals. Cadasc sap que
pertany a un collectiu cultural i lingstic concret.
A ms, no hem doblidar que els infants bilinges presenten diferncies individuals,
quant al procs daprenentatge, depenents de diversos factors:

Pel propi procs maduratiu

Per les relacions dels adults amb els infants

Pel grau de domini de la llengua dels adults que lenvolten

Pel grau de diferncia entre les dues llenges. Si foren dues llenges molt
distants, diferents, afectarien molt el procs, fins i tot el dificultarien.

Per tot el que acabem dexposar, leducaci bilinge presenta aquests avantatges:

El bilingisme enriqueix lindividu

El plurilingisme ens obri cap als altres i ens fa ser ms comprensius i tolerants

Una bona educaci bilinge garanteix un aprenentatge equilibrat de les dues

llenges oficials, aix permet ms eixides professionals, a ms duna millor
integraci en la realitat cultural lingstica de la nostra Comunitat.

El domini efectiu de ms duna llengua facilita el coneixement daltres idiomes.

La capacitat lingstica i el pensament evolucionen de forma parallela; per aix, les

persones bilinges tenen un millor processament mental i major fludesa verbal.

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

El rendiment escolar dels qui segueixen el programa densenyament en valenci o el

programa dimmersi lingstica supera el daquells que noms estudien en una
llengua.

10

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

11

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
1. Defineix els conceptes segents:

Educaci Bilinge
Teoria dels magatzems
Hiptesi de la interdependncia lingstica
Competncia lingstica subjacent comuna
Immersi lingstica
Submersi lingstica
Bilingisme subtractiu
Bilingisme additiu

2. Explica i argumenta quins avantatges penses que t leducaci bilinge.

3. Explica i argumenta qu cal tenir en compte per tal de portar a terme una educaci
bilinge amb resultats positius.
4. Explica en qu consisteix un programa dimmersi lingstica i quins sn els factors
que en determinen lxit o el fracs.
5. Quines sn les condicions necessries per a desenvolupar un programa dimmersi
lingstica i com ha de ser la intervenci educativa?
6. Com saccedeix al codi escrit en immersi lingstica? Explica el paper que juga la
llengua oral respecte de ladquisici del codi escrit.
7. Com savalua levoluci de lalumnat en la llengua vehicular de laula? Com ha de
ser lavaluaci? Quins mtodes podem utilitzar?

12

Tema 3. Introducci a ladquisici i desenvolupament del llenguatge en leducaci

infantil. Bilingisme i aprenentatge duna llengua afegida
Desenvolupament de les habilitats lingstiques (catal)

BIBLIOGRAFIA DINTERS
ARNAU, J. (1980) Escola i contacte de llenges, Barcelona, CEAC.
ARTIGAL,J.M.(1990)LaimmersiaCatalunya.Consideracionspsicolingstiquesisociolingstiques,Vic,
Eumo.

CUMMINS (1979)
GUASCH, O. (2001) El plurilingisme i la renovaci de lensenyament a Catalunya, Articles de
Didctica de la Llengua i de la Literatura, nm. 23, p. 9-21.
LAMBERT (1974)
LLED, J. i M. LLOBERA (2000) Reflexions sobre el model implcit de llengua en el currculum del
professorat. Multilingisme i nova complexitat a laula, dins APERA, J. (coord.) Les llenges a
leducaci secundria, Barcelona, ICE de la UB/Horsori, p. 257-266.

(OIE, 1932
PICHON (1947)
SIGUAN, M. i W. MACKEY (1986) Educacin y bilingismo, Madrid, Santillana.
TODOL, J. (1998) Interculturalitat i ensenyament de llenges, dins Snchez Macarro, A., V. Salvador i
J.R. Gmez Molina (eds.) Quaderns de Filologia IV. Pragmtica intercultural, Universitat de
Valncia, p. 69-79.
VILA, I. i SIGUAN, M. (1998) Bilingisme i educaci, Barcelona, Proa.
VILA, I. (1989) Adquisici i desenvolupament del llenguatge, Barcelona, Gra.
Els programes dimmersi. Monogrfic nm.8. Ed. Generalitat Valenciana.
VOLTAS, M. i altres (1989) La immersi lingstica al parvulari. Eines de Treball, nm.8, Barcelona,
Generalitat de Catalunya.

13