L'Alta Ribagora s una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars

Sobir i al nord del Juss. A ponent limita amb la comarca homnima de l'Arag (vegeu Ribagora).
La comarca fou creada per llei l'any 1988,[1] juntament amb el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany i,
fins aleshores i des de la divisi comarcal de 1936 havia format part del Pallars Juss,[2] llevat de la
nova divisi comarcal feta el 1939.
Est vertebrada pels rius Noguera Ribagorana i Noguera de Tor (afluent del primer), que la drenen
en sentit nord-sud.
Situaci geogrfica:

Extrem oriental: 0 58' 27,80" de longitud est.

Extrem occidental: 0 41' 30,24" de longitud est.
Extrem septentrional: 42 37' 58,88" de latitud nord.
Extrem meridional: 42 18' 0,07" de latitud nord.

Al nord-est de la comarca hi ha la part occidental del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant
Maurici. El seu cim ms alt s el Comaloforno (3030 metres d'altitud), al masss del Besiberri.
Tot i que cal tractar el terme Alta Ribagora des del punt de vista d'una comarca legalment
constituda per les lleis vigents a Catalunya, al llarg de la histria s'han donat diferents versions
d'aquesta comarca.
A l'Arag no existeix cap comarca amb aquest nom, per s amb el de Ribagora, per es dna una
tercera versi, que no s de carcter poltic catal o aragons, sin basat en els costums de la
comarca, en la histria i en els lligams socioculturals entre els seus pobles. Aquest enfocament s el
que es reflecteix a la Gran Enciclopdia Catalana i en les obres que parteixen del seu enfocament.
Aquesta divisi comarcal, de carcter estrictament cultural, situa a l'Alta Ribagora els municipis de
Bonansa i Montanui, d'administraci aragonesa, el Pont de Suert, Vall de Bo i Vilaller,
d'administraci catalana (Alta Ribagora Oriental), i els de Benasc, Bissarri, Castill de Sos, Gia,
les Pals, Sanc, Sessu i Vilanova d'ssera, tots d'administraci aragonesa (Alta Ribagora
Occidental). Entre aquests darrers n'hi ha de parla catalana, de parla aragonesa o castellana, i de
parla de transici entre el catal i l'aragons.
D'altra banda. hi hauria encara la Baixa Ribagora, tota ella d'administraci aragonesa (Areny de
Noguera, Benavarri, Beranui, Capella, Castigaleu, Estopany, Lasquarri, Monesma i Queixigar, la
Pobla de Roda (actualment, Isvena), el Pont de Montanyana, Sopeira, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall
de Lierp i Viacamp i Lliter (Baixa Ribagora Oriental, o de parla catalana) i Campo, Foradada,
Graus, Perarrua, la Pobla del Castre, Santa Llestra, Seira i la Vall de Bardaix (Baixa Ribagora
Occidental, o de parla castellana, antigament aragonesa).