El Baix Camp s una de les tres comarques en qu va quedar dividit el Camp de Tarragona en la

divisi comarcal de 1936. s arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragons, al nord-est, i
el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat -ms al nord- i la Ribera d'Ebre -ms al sud-, al
nord amb la Conca de Barber i al nord-est amb l'Alt Camp -a l'interior- i el Tarragons -arran de la
Mediterrnia.

El Baix Camp comprn la meitat meridional del Camp de Tarragona, Situat entre la Serralada
Prelitoral (Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades i serres de Puigcerver, l'Argentera, Llaberia i
Vandells) i el mar. Entre aquestes serres i la costa hi ha una extensa plana, tradicionalment molt
aprofitada agrcolament, al centre de la qual hi ha la ciutat de Reus, capital comarcal ha estat el
centre comercial de les comarques meridionals de Catalunya, fins ben entrada la segona meitat del
segle XX per davant de Tarragona.
La proximitat de les dues grans ciutats ha fet que hi hagus una gran rivalitat en el paper
centralitzador d'aquestes comarques. Reus ha estat la capital tradicional i la ms activa fins a la
primera meitat del segle XX. Per Tarragona, en ser designada capital provincial, s'ha vist afavorida
per la installaci de nombrosos serveis, traient protagonisme a la ciutat de Reus. Per en aquest
segle XXI la revitalitzaci de l'aeroport de Reus ha tornat a acostar altra vegada la capital del Baix
Camp a la del Tarragons. El desenvolupament industrial durant les dcades 1980-2000 i la
potenciaci del seu port ha posat les dues ciutats a un nivell econmic molt similar. Tarragona ha
acabat sent una ciutat industrial, administrativa i de serveis, Reus, una ciutat comercial.
La divisi comarcal de la plana del Camp planteja nombrosos problemes, especialment en la
delimitaci de la franja entre les dues grans ciutats, separades noms per 10 quilmetres. La
complexitat dels lmits s'agreuja quan aquest sector s travessat per nombroses vies de comunicaci,
com l'autopista A-7, la presncia de l'aeroport i ara el tren d'alta velocitat (AVE). Actualment s una
rea en expansi amb una densitat de trnsit molt elevada. Hi conflueixen centres comercials,
turstics, residencials i industrials.
La comarca actual del Baix Camp difereix lleugerament de la definida per la Generalitat de
Catalunya el 1936 i 1987. Per una llei del gener de 1990, per la qual es modificaren els lmits
d'algunes comarques de Catalunya, el Baix Camp es vei modificat amb l'agregaci del municipi
d'Arbol, fins llavors pertanyent al Priorat. Amb aquest canvi, el Baix Camp augmentava la seva
superfcie en 21,11 km. La poblaci noms guanyava 130 habitants.
El Baix Camp t unes condicions naturals, topogrfiques i climtiques que faciliten l'ocupaci del
territori. s una comarca molt activa econmicament i amb una llarga tradici. T una agricultura i
una indstria molt actives. La franja costanera es va convertir durant l'ltim ter del segle XX en
una zona turstica de primer ordre.