El Baix Empord s una de les dues comarques en qu va quedar dividit l'Empord en la divisi

comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial s la Bisbal d'Empord des del
segle XIX. Modernament, i ms en l'mbit literari que no pas popular, s freqent referir-se a
aquestes terres empordaneses amb el sobrenom de l'Empordanet.
El Baix Empord s el sector meridional en qu hom divideix tradicionalment la gran comarca
natural de l'Empord. El 1936, any de la primera comarcalitzaci oficial de Catalunya, s'aprov,
basant-se ms en criteris econmics i de mercat que no pas histrics, geogrfics o culturals, la
divisi de l'Empord en dues comarques administratives, el lmit de les quals es va fixar aprofitant
la lnia imaginria que recorre el Masss del Montgr i segueix entre la divisria d'aiges de les
conques del Ter i el Fluvi.
Inclou doncs, els municipis compresos entre el Montgr, just al nord per on passen les aiges del
Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d'Aro, al sud. Totalitza 36 municipis, amb una extensi total
de 700,17 km2. s comarca vena a tramuntana amb l'Alt Empord, a ponent amb el Girons i la
Selva i a llevant amb la mar.
Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgr, i de Begur, el paisatge s planer i homogeni amb
petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l'esglsia o el castell. Un alt nombre de viles
formen petits centres d'atracci de mercat i altres serveis.
Dins la muntanya cal distingir el masss del Montgr, isolat, coronat per un castell medieval, format
per calcries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d'altitud. El masss de Begur, a llevant del
corredor de Palafrugell, amb 320 m, i tamb amb les restes d'un castell. El punt culminant del Baix
Empord el trobem a les Gavarres amb el puig d'Arques que assoleix 531 m.

Vulpellac amb el Montgr de fons

El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos
als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls
que donen refugi a peixos i ocells, i tamb llargues platges de sorra fina.
Bsicament est regada pels rius Ter, Dar (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de
l'anterior) i Ridaura.
La vegetaci es divideix, fonamentalment, en una part calcria on domina l'alzina, i en una part
silcia amb domini de l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituts en gran part per
pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el roman, el bruc d'hivern i les garrigues. Les
suredes solen cobrir-se amb brolla d'estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns,
pollancres, lbers, oms, sobretot a la zona de la gola del Ter.

Tot i no ser una comarca clarament boletaire, pel tipus de bosc que hi predomina hi podem trobar
sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort,
camagrocs i algun fredolic.