El Baix Llobregat s una comarca situada al sud de la provncia de Barcelona.

Limita al nord amb

el Bages, a l'est amb el Valls Occidental, al sud-est amb el Barcelons, al sud amb la Mediterrnia,
al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Peneds i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967
habitants (2006), s la tercera comarca ms poblada de Catalunya i t una superfcie de 486,7 km
(33a, amb un 1,51% de la superfcie del Principat). La capital de la comarca s Sant Feliu de
Llobregat.
s un potent motor industrial del pas i encara conserva part del seu passat eminentment agrcola,
quan era la primera zona agrcola i ramadera catalana.

El poblament hum de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleoltic i es troben vestigis de les
diferents etapes de la histria de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la
comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat ms o menys lluny.
El Parc Arqueolgic Mines de Gav (3400-2360 aC) constitueix un dels llocs ms atractius de la
comarca per apropar-se al neoltic. Per de jaciments d'aquella poca de la histria n'han aparegut a
diferents llocs del Baix Llobregat, com s el cas de l'important jaciment de mamuts trobat a
Viladecans.
Des de mitjan segle XI aC el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de villes
romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el
principal conreu i el vi s'exportava a les Gllies. El port des d'on es feia el comer dels productes de
la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distncia de
l'actual lnia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta
i conserva un magnfic arc triomfal rom. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes
romanes.
A partir de l'any 801, en qu Llus el Piets conquer Barcelona, el riu Llobregat esdevingu
frontera entre les terres carolngies de la riba esquerra i les sarranes de la riba dreta. Uns anys ms
tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bast una lnia de castells entre els quals
destaquen el de Castellv de Rosanes, el d'Erampruny i el de Cervell. Va comenar la repoblaci i
al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat
abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Gens de Rocafort (Martorell) o el de Sant Pon
de Corbera (Cervell) no es fundaren fins al segle XI. Per els monestirs que tingueren ms
influncia a la comarca foren el de Sant Cugat del Valls i el de Montserrat, a la zona nord. El
territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del
riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicci reial. Sant Boi era un territori de jurisdicci
compartida. Corbera, Collbat i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del
territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.
Tot i que podem trobar una semblana entre les masies i les villes romanes de les quals parlvem
ms amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells,
parrquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents
de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de
pagar impostos abusius. Per al segle XV es decret l'emancipaci dels pagesos i aix gener noves
energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La

masia era una unitat de producci on es cultivaven productes de sec, hi havia un hort de regadiu,
s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformaci de primeres matries (elaboraci del vi
i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un
contracte de propietat en qu el pags no era l'amo per disposava lliurement de la terra per a ell i
els seus fills, una poltica matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la instituci de la
figura de l'hereu com a nic propietari, van donar un moment d'esplendor econmic a la masia i al
camp catal.
La Revoluci Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres pasos
d'Europa. Catalunya va tenir un fort procs d'industrialitzaci, del qual el Baix Llobregat no
quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -grcies al riu- de recursos hidrulics
per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el
lloc idoni per installar-hi grans fbriques txtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la
Infanta, van construir-ne de nous o van installar potents mquines de vapor que funcionaven amb
l'energia del carb. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la
fbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colnies,
com ara Can Bros (Martorell), la colnia Sed (Esparreguera) i la colnia Gell (Santa Coloma de
Cervell). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indstries que avui
potser estan abandonades o han canviat d's. Als inicis del segle XX es comena a utilitzar
l'electricitat per a finalitats energtiques i aix dna una nova empenta a la indstria, que es
diversifica, i apareixen empreses de construccions metlliques, com ara Companyia Roca (Gav Viladecans); de construccions elctriques, com ara Siemens (Cornell); de ciment, com ara Ciments
Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins Sant Vicen dels Horts, etc. De mica en mica els
pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.