El Garraf (tamb anomenada Peneds Martim[1] o Marina del Peneds[2]) s una de les quatre

comarques de Catalunya en qu va quedar dividit el Peneds en la divisi comarcal de 1936. El nom

prov de l'rab "garrafa" (), que vol dir "snia" o "lloc d'aiges abundants". Limita amb l'Alt
Peneds pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Peneds per l'oest i amb la mar
Mediterrnia pel sud.
La comarca del Garraf s a recer del masss del mateix nom. s una comarca d'extensi reduda, la
ms petita desprs del Barcelons. No ho era pas tant quan la Generalitat de Catalunya la va definir
el 1936, i desprs del 1987. Una llei de gener de 1990, per la qual es modifiquen els lmits de
diverses comarques, estableix que els municipis de Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls, amb
un total de 77.41 km i una poblaci de 1.393 habitants (1986), se segreguin de la comarca del
Garraf i s'agreguin a la comarca de l'Alt Peneds. Aquests dos municipis apareixen en el mapa
comarcal com dues banyes, l'una al nord-est i l'altra al nord-oest. Desprs d'aquestes modificacions,
noms una petita part del masss de Garraf queda inclosa dins la comarca de Garraf. La resta
pertany a l'Alt Peneds o al Baix Llobregat. La comarca de Garraf s construda noms per sis
municipis.
Malgrat la seva superfcie reduda, la comarca de Garraf t sentit si pensem que inclou un territori
fora poblat. s l'rea d'influncia directa de Vilanova i la Geltr. La comarca de Garraf s
econmicament molt activa. L'agricultura i ramaderia hi sn ben poc importants. En canvi, la
indstria, el comer i els serveis, incls el turisme, ocupen molta gent.
Amb el nom Garraf es designen tres realitats diferents, i cal no confondre-les. Garraf s abans de tot
el nom d'un masss muntanys, situat entre el Peneds i el mar. Garraf s tamb el nom d'una
comarca, de la qual estem parlant. Finalment Garraf s el nom d'un nucli de poblaci situat al fons
de la cala del mateix nom, dins del municipi de Sitges. L'estaci o baixador ferroviari de Garraf es
troba en aquest petit poble.