El Girons s una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empord, l'Alt

Empord, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. L'extensi actual del Girons rest definida per un decret
del govern de la Generalitat de Catalunya del 1988, en el qual s'aprov la constituci de la nova
comarca administrativa del Pla de l'Estany, amb capital Banyoles, que li "arrabass" onze municipis
en l'original configuraci arran de la divisi comarcal del 1936. El Girons actual es compon de 27
municipis.
El Girons s a l'extrem septentrional del llarg corredor que s la depressi Prelitoral. Es troba
encaixat entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos. T
aspecte de lloc de pas, com un territori estrangulat entre dos sistemes muntanyosos, per on noms hi
ha un cam per travessar-lo. I aix s, ja que el Ter s'ha obert pas abans que tothom, i grcies al
treball, ms que millenari, de les aiges, ara tenim cam obert entre la depressi Prelitoral i la plana
de l'Empord. El pas estret s al nord de la ciutat de Girona, entre Sarri de Ter i Celr.
Girona s'ha convertit en la porta de pas i en el centre dinamitzador, histric i actual, de la comarca i
de molt ms enll. A Girona convergeixen nombroses carreteres comarcals i locals, i per a prop seu
passen el ferrocarril, la carretera N-II i l'autopista AP-7 que uneixen Barcelona amb Frana. Girona
ja no s sols un lloc de pas, sin un lloc de parada i fonda per a tota una regi, des de l'Empord fins
a la Garrotxa, i, a vegades, encara fins ms enll. Les valls del Ter i del seu afluent l'Onyar sn els
corredors sobre els quals s'ha establert aquesta xarxa de comunicacions.