CEPA MANCOMUNITAT DES PLA (2016-17)

UNITAT DE TREBALL 2. EL TEMPS DE TREBALL I LA SEVA RETRIBUCI

1.Grup professional
Des de que es va produir la reforma de 2012, la categoria professional va
deixar destar vigent per a passar a convertir-se en GRUP PROFESSIONAL
GRUP PROFESSIONAL: grup creat mitjanant la negociaci col.lectiva o, si no
nhi ha, mitjanant acord entre lempresa i els representants dels treballadors,
que agrupa de manera unitria les aptituds professionals, les titulacions i els
continguts generals de la prestaci (caracterstiques del lloc de treball)

2 Quan pot durar la meva jornada laboral?

Un dels aspectes especials de la relaci laboral s el temps que cada dia,
setmana o any, ha de dedicar el treballador al treball efectiu.
La jornada laboral s el temps comprs entre el moment darribada al
lloc de treball i la marxa daquest. La durada ser la pactada en els Convenis
col.lectius o en els contractes de treball.
DISTRIBUCI REGULAR/IRREGULAR I LMITS DE DISTRIBUCI
1. Distribuci regular:
La duraci mxima daquesta jornada s de 40 hores setmanals de treball
efectiu de mitja en cmput anual.
Si es porta a terme amb una distribuci regular, la jornada s de 40 hores
setmanals amb els segents lmits de distribuci:
_ Mxim de treball diari. No es pot realitzar mes de 9 hores ordinries de
treball efectiu, a no ser que per CC o acord entre lempresa i els representants
dels treballadors sestableixi una altra distribuci del temps de treball diari,
respectant en tot cas el descans entre jornades.
_ Descans entre jornades. Ha de ser un mnim de 12 hores entre jornada i
jornada.
_ Descans mnim setmanal. Ha de ser dun dia i mig ininterromput.
Generalment la tarda de dissabte o, en el seu cas, el mat de dilluns i el dia
complet de diumenge. El descans setmanal pot acumular-se per perodes de
14 dies.
Els menor de 18 anys tenen dret a 2 dies ininterromputs.
2. Distribuci irregular, hi ha setmanes amb ms de 40 hores i setmanes amb
menys, sempre que no superin les 40 hores setmanals de mitja en cmput
anual.
Els lmits de distribuci sn els mateixos que els anterior, a excepci del
mxim de treball diari.
Sha destablir al CC o per acord entre lempresa i els representants dels
treballadors. En defecte de pacte, lempresa podr distribuir de manera
irregular al llarg de lany el 10% de la jornada de treball.
JORNADA CONTINUADA I PARTIDA

JORNADA PARTIDA: El temps de treball diari es divideix en dues fraccions

amb una interrupci entre aquestes, que correspon al dinar.
JORNADA CONTINUADA
- Si la jornada supera les 6 hores: descans de 15 minuts (es pot
considerar temps de treball efectiu si ho estableix el CC o el C de T)
- - 18 anys: cada 4.5 hores 30 minuts de descans
Exemple: Josep Masana, de 20 anys dedat, t una jornada diria de 7
hores de treball (de 7:30 h. A 14:30 h.).
_ Si no diu res el conveni collectiu, li han de concedir algun descans dintre la
jornada laboral?. Enraona la resposta.
Al ser jornada diria contnua superior a 6 hores, han de concedir un descans
de 15 minuts, conegut com el descans de lentrep.
Com no sha establert per conveni com temps de treball efectiu, implica que
no podr acabar a les 14:30, sin 15 minuts desprs.
En el convenis solen considerar-se la pausa de lentrep com a temps de
treball efectiu i, per tant, remunerat.
AMPLIACIONS O REDUCCIONS DE JORNADA
El Govern podr establir AMPLIACIONS O LIMITACIONS en lordenaci i
duraci de la jornada de treball i dels descansos en determinats sectors i
treball que per les seves peculiaritats ho requereixin
Vegem algunes reduccions de jornada, estipulades en lET, per la
situaci personal del treballador.
_ Guarda legal de fill menor de 12 anys o de familiar fins al 2n grau
dafinitat o consanguinitat que no pugui valer-se per ell mateixi no faci
feina retribuda. Qui tingui al seu crrec directe algun menor de 12 anys
(abans menor de 6), un disminut o familiar que per raons dedat, accident o
malaltia no pot valer-se per si mateix, i que no desenvolupi una activitat
retribuda, t dret a una reducci de entre 1/8 part i fins a un mxim de una
de la jornada, i proporcionalment del salari.
_ Lactncia. Els treballadors tenen dret, per lactncia dun fill menor de 9
mesos, a una hora dabsncia del treball que poden dividir-se en dos fraccions,
o reduir la jornada en mitja hora, decisi que correspon adoptar al treballador/a.
- Parts prematurs o fills que quedin hospitalitzats desprs del part per qualsevol
altra causa: la mare o el pare es poden absentar de la feina durant una hora o
tamb reduir la seva jornada de treball fins a un mxim de 2 hores amb la
disminuci proporcional del salari
- Vctimes de violncia de gnere o de terrorisme
Dret a la reducci de jornada amb la disminuci proporcional del salari o
reordenaci del temps de treball.

3.- Qu s lhorari de treball?.

La distribuci de la jornada laboral al llarg del dia i de la setmana est
determinada per l horari de treball. A ms aquest especifica els perodes de
treball i de descans.
La fixaci de lhorari s competncia de lempresari i generalment es fixa en
el contracte de treball.
La modificaci daquest es considera una modificaci substancial i, per tant,
subjecta a un tractament especial.
Horaris especials Caracterstiques
Treball nocturn.
Lefectuat entre les 10 de la nit i les 6 del mati). T una retribuci especfica,
llevat que el mateix sigui nocturn per la seva prpia naturalesa o shagi acordat
la compensaci daquestes per descans.
Els treballadors menors de 18 anys no poden realitzar treball nocturn

s considera treballador nocturn el que realitza en perode nocturn una part

de la seva jornada no inferior a tres hores, i aquell que es prevegi pugui
realitzar-se en un perode nocturn una part no inferior a un ter de la seva
jornada anual de treball.
Aquests treballadors no poden efectuar hores extraordinries i la seva jornada
no podr superar les 8 hores diries de terme mitj en un perode de 15 dies.
Treball a torns:
(Lefectuat en hores diferents en un perode determinat de dies o setmanes.)
.En empreses que el procs productiu dura les 24 hores del dia, cap
treballador estar en el torn de nit ms de dues setmanes consecutives, llevat
adscripci voluntria.

4.Qu sn les hores extraordinries.

Acabem de veure la durada de la jornada de treball per no sempre es
aix. Existeixen situacions en que els treballadors romanen en el lloc de treball
ms temps del que sha pactat en el contracte.
Sn hores extraordinries les que excedeix la duraci de la
jornada ordinria de treball establerta en el contracte de treball,
en el conveni collectiu, o en el seu defecte, la mxima legal.
Mitjanant conveni collectiu, o en contracte de treball soptar entre abonarles
en la quantia pactada (que no podr ser inferior al valor de lhora ordinria) o
compensar-les per temps equivalent de descans retribut. En absncia de
pacte,
hauran de ser compensades mitjanant descans dintre dels 4 mesos segents
a la
seva realitzaci.
Tipus dhores extraordinries Lmit i cotitzaci
Voluntries. El treballador o treballadora no pot ser obligat/da al seu
compliment

 El nombre mxim dhores extraordinries al any s dun mxim de 80, si b no

computaran les que han estat compensades mitjanant descansos dintre dels 4
mesos segents a la seva realitzaci.
Cotitzaran a la Seguretat Social en el tipus general.
Obligatries:
1) Les pactades en el conveni collectiu o en el contracte de treball.
2) Les de fora major, es a dir, les utilitzades per a la reparaci o
prevenci de sinistres i altres danys extraordinaris o urgents.
En el cas de les hores pactades el seu lmit i cotitzaci s
igual que el de les hores voluntries.
Les hores de fora major no computaran a efecte de
determinar el nombre dhores mxim dhores extraordinries.
Cotitzaran en el tipus especial redut que anualment sestableix.