Professional Documents
Culture Documents
1
ndex
Fenmens naturals
Crregues elctriques
La inducci electromagntica
Lelectromagnetisme
El corrent elctric
El circuit elctric
Elements de protecci
El tester
La llei dOhm
Els electrodomstics
2
Fenmens naturals
El grec Thales de Milet, cap a lany 600 a.C. era coneixedor de que lambre
(Una mena de resina fossilitzada amb la que es fan joies) si es frega amb una
pell o un teixit de llana es capa datreure petits bocins dherba seca, i fins i tot,
deixa anar petites guspires. Com que lambre en idioma grec es diu elektron
amb el temps a aquesta mena de fenmens sels ha anomenat elctrics.
Com que lambre en temps grec es diu elektron amb el idioma a aquesta mena
de elctrics sels ha anomenat fenmens.
El ........ Thales de Milet, cap a ............ 600 a.C. era coneixedor de que lambre
(Una mena de ............. fossilitzada amb la que es fan .......) si es .......... amb
3
una pell o un ............. de llana es capa datreure petits ........... dherba seca, i
fins i tot, deixa anar petites ............ .
4.- Busca al diccionari les paraules: ambre, resina, fregar, teixit, guspira,
elctric.
5.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: ambre, resina, fregar, teixit,
guspira, elctric.
6.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: ambre, bocins, elctric,
elektron, fenmens, fregar, guspira, llana, Milet, Thales.
Verticals
4
Horitzontals
8.- Quants anys han passat des de que Thales de Milet va fer els seus
experiments elctrics amb lambre?
Les forces de la natura sempre han causat admiraci a qui les havia de patir, o
noms observar. La caiguda de llamps en dies de tempesta comporta molts
perills. Entre els molts casos registrats destaca el del llamp caigut al juliol de
1819 a lesglsia del poble francs de Chateauneuf-de-Moustiers, amb el
resultat de 9 persones mortes i 82 ferides. A Espanya des de 1941 fins a 1979
va haver-hi uns 2.000 morts produts pels llamps, amb una mitjana de 50 morts
per any. Al planeta es produeixen unes 44.000 tempestes diries amb uns
8.000.000 de llamps. Els llamps poden ser negatius (Descendents, un 80% dels
llamps) o positius (Ascendents, un 10% dels llamps).
5
Per investigar una mica ms sobre els llamps es poden veure aquests articles:
http://almadeherrero.blogspot.com/2008/05/tormentas-de-primavera.html
http://almadeherrero.blogspot.com/2008/09/rayo-cmara-lenta.html.
A morts des de 2.000 fins a 1979 va haver-hi 1941 Espanya uns produts pels
llamps, amb una any de 50 morts per mitjana.
6
13.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: llamp, tempesta, descendent,
ascendent, escalfar, corrent, bombeta.
14.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: llamp, tempesta, descendent,
ascendent, escalfar, corrent, bombeta, incandescent, energia, negatiu,
admiraci.
Verticals
Horitzontals
7
4. Guspira elctrica que es produeix entre els nvols de tempesta i la superfcie
de la Terra.
6. Fenomen atmosfric que ve acompanyat de llamps, vent i pluja.
7. Es diu de tot all que puja.
Per investigar una mica ms es pot veure aquest article, que ens explica els
experiments de Franklin i les experincies daltres cientfics del segle XIX:
http://almadeherrero.blogspot.com/2007/11/rayos-y-truenos.html.
8
18.- Ordena aquesta frase:
A .............. daquest fil va .......... una clau de .......... amb la que va ..................
guspires elctriques. Daquesta ............ va comprovar que els ........... estan
.................. delectricitat i que els .............. sn descrregues .................... .
20.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: enlairar, estel, seda, extrem,
comprovar, nvol, Benjam, Franklin, fil, electricitat, clau, ferro.
21.- Busca al diccionari les paraules: enlairar, estel, seda, extrem, comprovar,
nvol.
9
22.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: enlairar, estel, seda, extrem,
comprovar, nvol.
Verticals
Horitzontals
24.- Per fer el seu estel Benjam Franklin va fer servir 3 metres quadrats de
paper. El preu dun metre quadrat de paper es de 50 cntims. Quant va pagar
Franklin per tot el paper que necessitava pel seu estel?
10
El metge i professor danatomia de luniversitat de Bolonia (Italia) Luigi
Galvani, estava treballant al seu laboratori una tarda de 1780. Estudiava amb
alguns amics el sistema nervis dels animals. Casualment a sobre de la taula
tenia un generador delectricitat i algunes granotes per fer un brou.
Distretament va apropar la punta dun petit ganivet als nervis crurals interns
duna de les granotes mortes, provocant una convulsi violenta dels msculs de
les seves potes, a la vegada que es desprenia una guspira elctrica. Amb el
temps va aconseguir que una granota morta fes salts igual que els faria una
granota viva, noms aplicant-li descrregues elctriques.
Distretament va apropar la punta dun petit msculs als nervis crurals interns
duna de les potes mortes, desprenia una convulsi violenta dels guspira de les
granotes seves, a la vegada que es provocant una ganivet elctrica.
11
27.- Omple amb les paraules adients:
29.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: metge, professor, anatomia,
laboratori, generador, granota.
30.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: metge, professor, anatomia,
laboratori, generador, granota, ganivet, nervi, convulsi, salt.
Verticals
1. Cincia que estudia com sn els essers vius, els animals i les persones.
12
2. Professional que es dedica a curar les malalties de les persones.
5. Animal amfibi que viu al costat dels rius, menja insectes i fa un soroll
caracterstic.
6. Element del sistema nervis. Part del cos encarregada de portar les ordres al
msculs perqu es moguin.
9. Contracci violenta i involuntria duna part del cos.
Horitzontals
13
32.- A Luigi Galvani li agradaven molt les granotes i en menjava habitualment.
A un sol pat es podia arribar a menjar fins a 24 granotes. Quant li costaven
aquestes granotes si la dotzena costava 7 euros i 25 cntims?
Dos anys abans, lescriptora anglesa Mary Shelley, havia escrit la novella
Frankenstein o el modern Prometeu. A ella lestudiant de medicina sus
Vctor Frankenstein munta un cos hum a partir de trossos de diferents
cadvers. A aquest cos li proporciona la vida amb una descrrega elctrica.
14
35.- Omple amb les paraules adients:
Verticals
15
3. Expressi estranya de la cara duna persona.
5. Pas del corrent elctric pel nostre cos o per altre objecte.
Horitzontals
40.- Mary Shelley era una excellent cuinera i li agradava molt fer pastissos. Per
fer un del seus pastissos de maduixa va fer servir dues dotzenes dous. Cada
un daquests pesava 35 grams. Quant pesaven tots els ous que va fer servir?
Tota la matria est formada per toms i tots els toms estan formats per
electrons, protons i neutrons. Lelectr va ser descobert experimentalment
lany 1897 per Joseph John Thomson. Anys ms tard, el 1911, el fsic
neozelands Ernest Rutherford va arribar a la conclusi de que al mig dels
toms ha dhaver-hi un nucli molt ms compacte que la zona exterior a on es
troben els electrons, i al 1918 va descobrir lexistncia del prot. El neutr va
haver desperar fins lany 1932 a que el fsic angls James Chadwick el
descobrs.
16
Lelectr est carregat negativament i no t una massa apreciable, si la
comparem amb la del prot. El prot t una crrega positiva igual a la de
lelectr i una massa molt semblant a la del neutr. El neutr no t crrega
elctrica, per si t massa. Els toms en tenen la mateixa quantitat delectrons
que de protons.
De fet els toms estan ms aviat buits, s molt poc lespai ocupat per les seves
partcules subatmiques. Quan dues boles de billar xoquen no ho fan en
realitat. De fet abans que arribin a topar les crregues negatives dels electrons
de totes dues boles no les deixen apropar-se ms, ja que les crregues del
mateix signe es repelleixen. Si les partcules subatmiques no estiguessin
carregades elctricament una de les boles travessaria laltra sense fer-se res,
sense que res no sho impeds.
El model de ltom amb el seu nucli format per protons i neutrons i un nvol
delectrons girant al voltant, com si es tracts dun petit Sistema Solar, va ser
proposat lany 1904 pel fsic japons Hantaro Nagaoka.
17
42.- Ordena aquesta frase:
Tota la toms est formada per matria i tots els electrons estan formats per,
toms protons i neutrons. Lelectr va ser experimentalment descobert lany
1897 per Thomson Joseph John.
Quan dues .......... de billar ............ no ho fan en realitat. De fet .......... que
arribin a topar les ................. negatives dels .............. de totes dues boles no
les ........... apropar-se ms, ja que les ................. del mateix ......... es
repelleixen.
44.- Busca al diccionari les paraules: matria, tom, electr, prot, neutr, nucli.
45.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: matria, tom, electr, prot,
neutr, nucli.
18
46.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: matria, tom, electr, prot,
neutr, nucli, bola, billar, partcula, travessar.
Verticals
Horitzontals
19
7. Porci molt petita duna substncia qumica que encara conserva les seves
propietats.
8. Joc que es desenvolupa a dalt duna taula especial, amb boles i uns pals
llargs per impulsar-les.
48.- Hantaro Nagaoka va viure a Osaka lany 1931. Al seu laboratori hi havia 57
cadires. Cadascuna daquestes cadires li van costar 13 euros. Quant va haver
de pagar per totes les cadires?
49.- Observa el segent esquema i omple els quadres de la graella, amb els
personatges relacionats amb els diferents fenmens naturals relacionats amb
lelectricitat. Lliga els fenmens amb els personatges, mitjanant fletxes.
50.- Lliga amb fletxes les diferents partcules subatmiques amb les seves
caracterstiques.
Partcules subatmiques
Electr T crrega positiva i la
massa del neutr.
Prot No t crrega elctrica,
per si t massa.
Neutr Est carregat
negativament i no t una
massa apreciable.
20
51.- A les segents dues imatges es pot veure al senyor Benjam Franklin fent
el seu experiment amb lestel i la clau, per extreure guspires duna tempesta.
Descobreix les 10 diferncies que hi ha entre les dues.
Lelectricitat a la natura
Luigi Galvani
Benjam Franklin
Hantaro Nagaoka
21
Crregues elctriques
22
55.- Ordena aquesta frase:
57.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: electricus, crrega, moviment,
electr, coulomb, ampere, intensitat, conductor, secci, transversal.
Verticals
23
Horitzontals
59.- Per fer anar una llanterna necessitem tres piles de 1,5 volts que costen 60
cntims cadascuna. Quant costa poder encendre la nostra llanterna?
Els objectes carregats amb crregues del mateix signe es repelleixen i els que
tenen crregues de signe contrari satreuen.
24
Els cossos es poden carregar de diferents formes: per contacte, per
fregament, per inducci, amb lefecte fotoelctric, per electrlisi (Qumica) i
per lefecte termoelctric.
Els objectes .............. amb crregues del ................ signe es repelleixen i els
que tenen ................... de signe ............. satreuen.
64.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: contacte, fregament, inducci,
fotoelctric, electrlisi, termoelctric.
25
65.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: contacte, fregament, inducci,
fotoelctric, electrlisi, termoelctric.
Verticals
1. Acci dinduir.
3. Moviment dun cos en contacte amb un altre.
5. Reacci qumica provocada pel pas del corrent elctric.
26
Horitzontals
67.- Per produir coure sha de fer servir un procediment electroltic. Per obtenir
una tona de coure pur es triguen 35 minuts. Quant de temps es trigar a obtenir
20 tones de coure?
68.- Lliga amb fletxes els diferents tipus de crregues amb les seves
caracterstiques.
71.- A les segents dues imatges es pot veure una mquina electrosttica de
Wimshurst, amb la que es generava electricitat al segle XIX per fer experiments
als laboratoris. Descobreix les 10 diferncies que hi ha entre les dues. Per
27
conixer alguna cosa ms sobre les mquines electrosttiques es pot veure
larticle: www.xtec.es/~cgarci38/ceta/historia1/maquiele.htm
La inducci electromagntica
28
73.- Ordena aquesta frase:
29
78.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.
Verticals
30
Horitzontals
Lelectromagnetisme
31
81.- Ordena aquestes frases:
84.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: imant, electroimant, ferradura,
camp, bobina, espira, pol.
85.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: imant, ferradura, camp,
bobina, espira, pol.
32
86.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.
Verticals
Horitzontals
87.- Per fer un electroimant hem necessitat 8 metres de fil de coure que ens
han constat 13 euros i una pea de ferro de 10 Cm de llarg. El ferro ens ha
costat 80 cntims deuro. Quant ens ha costat fer lelectroimant?
33
A cadascuna de les voltes duna bobina li diem espira. Per construir una
bobina es fa servir fil de coure esmaltat, per tal de que no es produeixin
curtcircuits entre les diferents espires. La intensitat del camp magntic produt
per un electroimant depn de la quantitat despires, de la intensitat del corrent
que circula per elles i de les caracterstiques del nucli magntic que sutilitza,
que sempre augmenta la intensitat del camp magntic. Si sinverteix el sentit
del corrent (Invertint la polaritat a les seves connexions) tamb canviem de lloc
els pols magntics.
88.- Posa nom als diferents elements dun circuit elctric que fa funcionar un
electroimant.
89.- Daquestes tres frases escull i torna a escriure la que millor defineixi que s
lelectricitat:
34
.- La inducci electromagntica s la producci duna diferncia de
potencial (Voltatge) a un conductor situat dins dun camp magntic
variable.
La inducci electromagntica s la
producci duna diferncia de
Electromagntic potencial (Voltatge) a un conductor
situat dins dun camp magntic
variable.
Els fenmens electromagntics
relacionen lelectricitat i el
magnetisme. Al igual que un imant
Electricitat pot induir un corrent elctric sobre
un conductor, un corrent elctric
tamb pot produir un camp
magntic.
Lelectricitat, del llat electricus, s
el conjunt de fenmens fsics
Inducci
relacionats amb les crregues
elctriques i el seu moviment.
Per fora del solenoide (Electroimant) les lnies del camp magntic van del pol
Nord al pol Sud i per dins del nucli magntic del Sud al Nord. Aplicant la regla
de la m esquerra es pot saber a on estan els pols Nord i Sud dun
electroimant. El dits corbats de la m indiquen el sentit del corrent i el dit gros
indica cap a on queda el pol Nord del electroimant.
91.- Torna a escriure la regle de la m esquerra que ens indica la polaritat dun
electroimant en funci de cap a on circuli el corrent elctric per ell.
35
93.- Posa noms als elements que apareixen al dibuix de la regla de la m
esquerra:
36
95.- Ordena aquesta frase:
97.- Relaciona, mitjanant fletxes, cada tipus de generador amb el seu dibuix:
Generador qumic
Generador fotoelctric
Generador
dinamoelctric
37
99.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: generador, terminal, voltatge.
101.- A casa meva he muntat 12 generadors fotoelctrics, all que diem unes
plaques fotovoltaiques. Cada generador pesa 23 Kg. Quin pes tenen totes las
plaques fotovoltaiques?
38
Un generador dinamo-elctric s un aparell que transforma lenergia mecnica
en electricitat. Aquestes mquines disposen duna part fixa (Estator) i una part
giratria (Rotor). Hi han dos tipus de generadors dinamo-elctrics: la dinamo,
que genera corrent continu, i lalternador que es fa servir per a produir corrent
altern. La immensa majoria de les centrals que alimenten la xarxa elctrica
produeixen, fent servir alternadors, corrent altern trifsic que pot ser transportat
a llargues distancies.
Les dinamos i els alternadors estan formats per un conjunt de bobines i imants
o electroimants que roden uns dins dels altres. Un sistema de contactes
especials, format per collectors i escombretes, recull el corrent generat als
fils de la bobina i el duu als receptors a travs dels conductors. La disposici
del collector i les escombretes determina que el corrent que surt del generador
sigui continu o altern.
39
Les ................. i els alternadors estan .............. per un conjunt de ........... i
imants o .................... que roden uns .......... dels altres.
105.- Posa els noms corresponents a les diferents parts del generador dinamo-
elctric:
106.- Omple el quadre segent amb el nom de les diferents parts del generador
dinamoelctric.
Generadors dinamoelctrics
Part que gira mitjanant un eix.
Part del generador que es mant
quieta i cont el imant permanent.
Fil de coure cargolat sobre un nucli de
ferro.
Material que atreu peces de ferro.
Pea allargada que permet que
alguna cosa giri.
Pea corbada que forma part del
collector i connecta les bobines amb
lexterior.
Conjunt de delgues.
Pea metllica que frega a sobre de
les delgues per fer contacte elctric.
Extrems de les escombretes que
serveixen per connectar els cables al
generador dinamo-elctric.
Generadors dinamo-elctrics
Produeixen corrent continu.
Produeixen corrent altern.
40
La dinamo
La dinamo pot ser un generador molt simple format per un imant en forma de
ferradura, una bobina i uns elements de contacte mbil (Commutador), els
collectors i les escombretes, que prenen el corrent que es genera a la
bobina. Si la bobina dna voltes sobre un eix, dins el camp magntic del imant,
es genera corrent.
Les lnies del camp magntic sempre van en la mateixa direcci (de pol nord a
pol sud); quan els electrons les tallen es mouen en un sentit determinat. Aix,
quan les espires passen per un dels pols, els electrons es veuen forats a
moures en un sentit; mentre que quan les mateixes espires han girat 180 graus
i, per tant, passen per laltre pol, els electrons van en sentit invers, i el mateix
passa en acabar la volta (360 graus), de manera que cada vegada que fan una
volta han canviat dues vegades de sentit. El corrent generat daquesta manera
s, per tant, altern.
Les dinamos produeixen corrent continu fent servir un collector format per
una pea cilndrica situada a lextrem de leix del motor. El cilindre est integrat
per uns segments longitudinals metllics, anomenats delgues, allats entre si.
A les delgues suneixen els extrems dels conductors de les bobines que
indueixen el corrent.
108.- Torna a fer el dibuix de la dinamo i posa nom als seus elements.
41
Les escombretes estan fetes de grafit barrejat amb coure per aconseguir un
material conductor molt resistent al fregament i unides al cos del generador, fan
contacte amb les delgues i en recullen el corrent que prov dels fils de les
bobines. Cada escombreta recull daquesta manera corrent del mateix signe.
Els generadors disposen de moltes bobines que recullen el corrent mitjanant
les corresponents delgues, daquesta manera el corrent resultant s molt
regular.
Lalternador
109.- Torna a fer el dibuix de lalternador i posa nom als seus elements.
42
Els alternadors de gran potencia disposen de moltes bobines, unes serveixen
per a generar el corrent, i les altres sn els electroimants, ja que no es fan
imants permanents de mida tan gran. Per aquesta ra, a part de generar el
corrent per distribuir per la xarxa, tamb nhan de produir per a fer funcionar els
seus electroimants, per aix disposen duna dinamo auxiliar anomenada
dinamo excitatriu, que es munta sobre el mateix eix.
43
Aquests alternadors estan formats per una carcassa exterior que suporta les
bobines del estator i una part mbil, muntada sobre un eix, que rep el nom de
rotor.
Tant lestator com el rotor tenen les bobines corresponents. Quan aquestes
bobines corresponen als electroimants sanomenen inductors, mentre que
quan serveixen per a generar el corrent es diuen induts. Al dibuix anterior
linductor s a lestator i lindut al rotor, per s ms habitual que sigui a
linrevs. Daquesta manera la connexi entre lexcitatriu i lindut queda feta
amb uns conductors fixats a leix i per treure el corrent produt cap a la xarxa no
calen collectors danells i escombretes, ja que es treu directament del estator.
44
Les primeres piles comercials tenien com a pol positiu (Ctode) una barra de
coure i com a pol negatiu (node) una barra de zenc, a ms, feien servir cid
sulfric dilut amb aigua.
113.- Torna a fer el dibuix de la pila i posa nom als seus elements.
El fet dhaver de treballar amb lquids corrosius que es podien vesar va fer que
sinvestigus per fer altres dissenys. A lactualitat, i des de 1834 (Va ser
dissenyada per Leclanch), sutilitzen piles de zenc-carb. Aquestes piles fan
servir com a pol negatiu una lmina de zenc i com a pol positiu una barra de
grafit. Lelectrlit s clorur damoni i tamb es fa servir xid de mangans
perqu el seu funcionament sigui ms estable. La coberta de zenc est
protegida amb una capa de plstic. La seva FEM s de 1,5 volts i va disminuint
45
a mesura que es gasta. Si es connecten en srie ms duna pila les seves
forces electromotrius (Voltatges) es sumen.
A les piles alcalines el pol negatiu est fet de pols de zenc i el pol positiu de
dixid de mangans. Com a electrlit es fa servir hidrxid de potassi (Que s
un metall alcal). Es tracta de piles que poden produir una gran quantitat
delectricitat. En format AA es pot arribar a 3.000 mAh (Miliampers hora).
46
115.- Torna a fer el dibuix de la bateria i posa nom als seus elements.
Generadors qumics
Es tracta de piles que poden produir
una gran quantitat delectricitat.
Aquestes piles fan servir com a pol
negatiu una lmina de zenc i com a
pol positiu una barra de grafit.
Inventat el 1859 pel fsic francs
Gaston Plant.
Es fan servir als telfons mbils.
47
Els generadors fotoelctrics
118.- Torna a fer el dibuix del generador fotoelctric i posa nom als seus
elements.
48
Els generadors termoelctrics
120.- Torna a fer el dibuix del generador termoelctric i posa nom als seus
elements.
49
Els generadors piezoelctrics
El circuit elctric
121.- Torna a fer el dibuix dels circuits en srie i en parallel i posa noms.
50
Connexi de generadors en srie: Dos o ms generadors estan
connectats en srie quan el born positiu dun est connectat amb el born
negatiu de laltre, i aix successivament. El resultat s que se sumen els
voltatges de tots els generadors que shan connectat. La intensitat, per,
s la mateixa en tot el circuit i s la mateixa que si hi hagus un sol
generador.
Connexi de generadors
Dos o ms generadors estan
connectats en parallel quan tots els
borns positius estan connectats a un
mateix punt i tots els borns negatius
estan connectats en un altre punt.
Dos o ms generadors estan
connectats en srie quan el born
positiu dun est connectat amb el
born negatiu de laltre.
51
El corrent elctric
El corrent elctric
s el que es produeix a causa del
desplaament delectrons al llarg dun
conductor sempre en el mateix sentit,
del pol negatiu (-) del generador cap
al positiu (+).
s el que es produeix a causa del
desplaament delectrons al llarg dun
conductor en sentit alternatiu.
52
El circuit elctric
126.- Torna a fer el dibuix del circuit elctric i posa els noms corresponents.
127.- Torna a fer el dibuix dels smbols anteriors i posa els noms
corresponents.
53
Els elements principals de qu ha de disposar un circuit elctric sn aquests:
El circuit elctric
Sn els elements que uneixen els
diferents components.
En sn exemples una lmpada...
s lelement que permet la
transformaci de lenergia en energia
elctrica.
Protegeixen el circuit de sobrecrre-
gues, escalfament o curtcircuits.
Tamb anomenats elements de
maniobra.
A un circuit, quan el corrent elctric noms pot fer un recorregut, diem que s
un circuit en srie. Tots els elements del circuit hi sn un rere laltre. Quan
54
pressionem a sobre linterruptor es tanca el circuit i totes les bombetes
sencenen a la vegada.
129.- Torna a fer el dibuix del circuit en srie i posa els noms corresponents.
Si el circuit est ramificat i el corrent pot fer ms dun recorregut diem que es
tracta dun circuit en parallel. Als edificis les installacions elctriques estan
fetes amb circuits en parallel. Daquesta manera tots els aparells poden
funcionar amb el mateix voltatge. Les diferents bombetes es poden encendre
de forma individual.
130.- Torna a fer el dibuix del circuit en parallel i posa els noms corresponents.
55
Materials conductors i allants
132.- Relaciona mitjanant fletxes els materials amb les seves propietats
elctriques:
Els cables elctrics dinterior estan fets de coure per dins i porten un allant
plstic per fora que pot ser de colors diversos: Negre (Fase), Marr (Fase), Gris
(Fase), Blau (Neutre) i el verd i groc junts per la presa de terra.
Cables elctrics
Verd i groc Fase
Negre / gris Neutre
Blau Presa de terra
Marr
56
Elements de protecci
El quadre privat de comandament i protecci (QPCP) s format pels aparells
que serveixen per a protegir, connectar i desconnectar la installaci interior
dun habitatge.
57
Segons el Reglament electrotcnic de baixa tensi s obligatori installar-lo a
lorigen de la lnia, dins duna caixa de material allant i fixat sobre una guia
normalitzada. Els aparells que cal installar en ordre de collocaci sn
l'interruptor de control de potncia, l'interruptor diferencial i els petits
interruptors automtics (PIA).
58
Interruptor diferencial (ID)
Aquest interruptor talla el pas del corrent elctric quan la diferncia de corrent
entre conductors s igual o superior a 30 mA. En una installaci sense fuites,
aquesta diferncia s sempre igual a zero. El tall de subministrament de corrent
a tota la installaci minimitza el perill delectrocuci i incendi i impedeix que la
installaci i els aparells que hi ha connectats es facin malb. Peridicament
sha de prmer el bot de prova i si es detecten deficincies en el seu
funcionament cal avisar un tcnic qualificat perqu repari l'interruptor.
59
El tipus de PIA que cal installar depn de la secci del fil conductor i de la
potncia mxima que pot suportar una lnia. Aix doncs, cal tenir, per exemple,
un PIA per a lenllumenat de la casa, un altre per a la cuina i el forn, un altre per
a lescalfador, el rentaplats i la rentadora, un altre per als endolls, un altre per a
la calefacci, etc.
139.- Omple amb la seva descripci els diferents elements del quadre privat de
comandament i protecci (QPCP).
60
Interruptor diferencial (ID)
El voltatge
La intensitat
61
140.- Torna a fer el dibuix del circuit amb els instruments de mesura i posa els
noms corresponents.
La potncia
Per exemple, si per fer funcionar un televisor fem servir un corrent altern amb
voltatge de 220 volts i quan el connectem hi circula un corrent de 1,5 ampers,
fent la multiplicaci podem calcular que la potencia de laparell s de 330 watts.
La resistncia
La resistncia elctrica s la dificultat que oposa qualsevol material, fins i tot els
conductors, al pas del corrent elctric. La resistncia es mesura en ohms ().
Un ohm s la resistncia que hi ha entre els extrems dun conductor quan
aplicant-li una tensi constant dun volt es pot aconseguir una intensitat
elctrica dun ampere.
62
La resistncia depn del tipus de material (De la seva resistivitat), la llargada i
la secci del conductor. La resistivitat elctrica dun material s la resistncia
que oposa al pas de lelectricitat un conductor fet amb aquest material, dun
metre de llargada i un mm2 de secci.
Resistivitat (.m)
Material Resistivitat
Argent 1,59 10 8
Coure 1,67 10 8
Alumini 2,82 10 8
Tungst 5,60 10 8
Nquel 6,99 10 8
Ferro 1,0 10 7
Grafit 3,5 10 5
Silici 6,40 10 2
Vidre 10 12
PET 10 20
Magnituds elctriques
Voltatge
Intensitat
Potncia
Resistncia
El tester
63
del instrument. La lectura de les mesures es pot fer de manera analgica o de
manera digital.
La llei dOhm
64
143.- Aplicant la frmula de la Llei dOhm calcula quina ser la intensitat dun
corrent que passa per un circuit que t una resistncia de R = 2 Ohms i un
voltatge de V = 230 Volts.
Els electrodomstics
Illuminaci
Moltes sn les lmpades utilitzades per produir llum a la llar. Entre daltres es
fan servir les dincandescncia, les fluorescents i les halgenes.
65
1. Ampolla de vidre 2. Gas inert 3. Filament de tungst 4. Fil de connexi amb la base 5.
Fil de connexi amb el casquet 6. Fils de suport del filament 7. Suport de vidre 8.
Soldadura 9. Casquet metllic 10. Allament 11. Base del casquet
66
la descrrega al interior del tub, produint un alt voltatge entre els extrems dels
filaments de tungst.
El forn microones
67
El magnetr est format per un ctode, un node i un imant que rodeja el
conjunt. s lencarregat de generar les microones. La cavitat de cocci s una
caixa metllica on es colloca laliment per cuinar. Les parets sn metlliques
perqu les microones rebotin cap a laliment quan el magnetr les genera. El
dispersador dones s un element metllic semblant a un ventilador que
proporciona una distribuci millor de les ones.
El frigorfic
68
El funcionament dun frigorfic es basa en els fenmens devaporaci i
condensaci duna substncia voltil. Un lquid anomenat refrigerant circula per
un serpent que hi ha a l'interior del frigorfic. Al evaporar-se, el lquid absorbeix
calor dels aliments de l'interior del frigorfic. El vapor que sha format circula
pels petits tubs fins a un compressor, que funciona mitjanant un motor elctric,
comprimeix el vapor, que es refreda i es liqua passant pel radiador que est en
lexterior del frigorfic, i s en aquest procs que es desprn a lexterior la calor
que havia adquirit aquest lquid, que torna a comenar el procs.
Electrodomstics
s un electrodomstic
que serveix per
conservar productes a El forn microones
una temperatura propera
al punt de congelaci.
Est format per un tub
de vidre fi revestit
interiorment amb un
recobriment que cont Bombeta
fsfor i altres elements dincandescncia
que emeten llum al rebre
una radiaci
ultraviolada.
s un forn elctric, que
transforma lenergia
elctrica en ones dalta El frigorfic
freqncia: les
microones.
s un llum elctric
format per una ampolla
de vidre a l'interior del Llum fluorescent
qual hi ha un filament
metllic.
Per aix, lenergia elctrica produda sha de transformar, pujant el seu voltatge.
Aix sha de fer ja que per un determinat nivell de potncia a transmetre, al fer
pujar el voltatge es redueix la intensitat del corrent que hi circula, fent-se ms
petites les prdues per lefecte Joule. Amb aquest fi es fan servir subestacions
69
elctriques a les que aquesta modificaci del voltatge es fa utilitzant equips
elctrics anomenats transformadors.
146.- Torna a fer el dibuix de la torre metllica i posa els noms corresponents.
70
Una lnea de transport denergia elctrica (Lnea dalta tensi) s bsicament el
mitj fsic mitjanant el qual es realitza la transmissi de lenergia elctrica a
grans distncies. Est constituda tant pels elements conductors, normalment
cables de coure o alumini, com pels seus elements de suport (Torres dalta
tensi).
71
147.- Torna a fer el dibuix de la xarxa de transport delectricitat i posa els noms
corresponents.
Transformadors
72
Els transformadors sn dispositius basats en el fenomen de la inducci
electromagntica i estan constituts per dues bobines debanades sobre un nucli
tancat de ferro dol o acer amb silici. Les bobines o debanats sanomenen
primari i secundari segons corresponguin a lentrada o sortida del corrent
elctric.
La factura de lelectricitat
73
Factura de lelectricitat
Titular
Direcci
Tarifa
Potencia contractada
Factura de lelectricitat
Potencia
Consum dirn
Consum nocturn
Impost
Lloguer equips
74
IVA
Total
Sobre la suma del que hem de pagar per la potncia contractada i pels
consums saplica primer limpost sobre lelectricitat, que grava el consum
elctric des de lany 1997. Aquests 3,17 es fan servir per compensar el cost
de producci dalgunes fonts energtiques. Amb aix es paguen els ajuts a la
producci de carb nacional, les primes a la producci delectricitat amb fonts
renovables, la moratria nuclear i la gesti dels seus residus.
Pel lloguer del comptador li paguem a la companyia 4,04 cada dos mesos.
A la factura tamb hi ha una grfica que mostra levoluci del consum daquest
habitatge al llarg dun any.
75
Shan de mantenir en BON ESTAT els endolls dels diferents aparells
elctrics.
NO shan de desmuntar els aparells elctrics, per fer-hi reparacions,
sense desconnectar-los de la xarxa elctrica.
Si accidentalment alg pateix una electrocuci shan de tenir en compte unes
normes de seguretat per poder auxiliar-lo:
151.- Enumera vuit precaucions que shagin de tenir quan es treballa amb
electricitat.
76
77