Professional Documents
Culture Documents
ASSIGNATURA: LGEBRA
PAC Nm.: 4
Data de proposta: 16/05/2014 Data dentrega: 26/05/2014
El nom del fitxer ha de ser ser Cognom1_Cognom2_Nom.pdf
Per ser avaluada, cal escriure la PAC amb un editor de text i
entregar-la en format pdf abans de les 24h del 26/05/2014.
Observacions:
En la resoluci daquesta PAC es pot utilitzar la Wiris (cal
afegir la corresponent captura de pantalla amb els comentaris
necessaris al document de resoluci).
Justifiqueu tots els passos donats a la resoluci de cada
exercici.
Tots els apartats puntuen 1 sobre 10.
Valoraci:
Aquests exercicis puntuen el 80% de la PAC4. El 20%
restant sobt realitzant les activitats Moodle associades a
letiqueta PAC4 i que trobareu a Qestionaris.
Els resultats obtinguts per lestudiant a les PACs es qualificaran en funci de la segent escala
numrica de 0 a 10, amb expressi de dos decimals, a la qual safegir la seva corresponent
qualificaci qualitativa, segons lescala ECTS:
[0-3): Suspens baix (D)
[3-5): Suspens alt (C-)
[5-7): Aprovat (C+)
[7-9): Notable (B)
[9,10]: Excellent (A)
Una vegada publicada la nota definitiva de la PAC, no es pot recuperar ni guardar-se la nota
daquesta ,ni optar a millorar la qualificaci.
Les PACs entregades fora del termini establert no puntuen i constaran com a no presentades.
Recordeu que la nota d'AC es computa a partir de les 3 millors PACs que entregueu, de les 4 que
hi ha durant el curs. Per optar a MH, per, cal que entregueu les 4 PACs.
La puntuaci de cada exercici est indicada a lenunciat. Dins de cada exercici tots els apartats
tenen la mateixa puntuaci.
o La justificaci de tots els procediments que es fan, aix com la claredat, concreci i
qualitat en lexposici de la soluci dels exercicis (10% del valor de cada exercici),
Recorda que aquesta part de la PAC representa el 80% de la nota final de la PAC i el 20% restant sobt
realitzant les activitats Moodle associades de letiqueta PAC4 que trobareu a Qestionaris.
SOLUCI
Resoluci:
1. a) La matriu de f en les bases canniques e=(1,0,0),(0,1,0),(0,0,1) de R 3 s :
! 1 4 7 $
# &
A = # 1 2 1 &.
# 2 6 8 &
" %
(Veure apunts M5, Matriu associada a una aplicaci lineal.)
b) Per trobar una base del nucli cal resoldre el sistema segent :
! 1 4 7 $! x $ ! 0 $
# &# & # &
# 1 2 1 &# y & = # 0 &.
# 2 6 8 &# z & # 0 &
" %" % " %
Fent Gauss, restem a la segona fila la primera fila i restem a la tercera fila 2 vegades la
primera fila. Ens queda el sistema :
" 1 4 7 %! x $ ! 0 $
$ '# & # &
$ 0 2 6 '# y & = # 0 &.
$ 0 2 6 '# z & # 0 &
# &" % " %
Fixem-nos que la tercera fila s la mateixa que la segona i per tant s suprflua. Si
dividim per -2 la segona equaci, ens queda y + 3z = 0 . Per tant, y = 3z . De la
primera equaci dedum : x + 4 y + 7 z = 0 . O sigui, x = 4 y 7 z . Susbstitunt y = 3z
en x = 4 y 7 z obtenim : x = 4(3z ) 7 z = 12 z 7 z = 5 z . Conclusi, els vectors del
nucli sn de la forma ( x, y, z ) = (5 z, 3z, z ) = z (5, 3,1) . Per tant, una base del nucli ve
donada pel vector (5, 3,1) . Com que el nucli s no nul, podem deduir que f no s
injectiva.
Sabem que una base del subespai imatge ve donada per les columnes linealment
independents de la matriu A . Daltra banda, la dimensi del nucli ms la dimensi de la
imatge ha de ser igual a la dimensi de lespai. Com que el nucli t dimensi 1 i lespai
t dimensi 3, dedum que la dimensi de la imatge ha de ser 2. Com que les dues
primeres columnes de la matriu A sn linealment independents, ja podem deduir que
sn base. Conclusi, una base de la imatge de f s la formada pels vectors
(1,1,2),(4,2,6) . Fixem-nos que, com que la imatge no s tot lespai darribada, podem
deduir que f no s exhaustiva.
2.a) Anomenem u1 = (1,1) i u2 = (1,1) . Tenim que g(u1 ) = 2u1 i g(u2 ) = 2u2 . Per tant
u1 s vector propi de g de valor propi -2 i u2 s vector propi de g de valor propi 2.
Com que { u1 , u2 } s una base de R 2 formada per vectors propis de g , tenim que
g diagonalitza (veure apunts M5, vectors i valors propis i diagonalitzaci dun
endomorfisme). De fet, la matriu de g en les bases { u1 , u2 } s:
" %
D = $$ 2 0 '' .
# 0 2 &
(Veure apunts M5, Matriu associada a una aplicaci lineal.)
b) Busquem lexpressi de (1,0) com a combinaci lineal dels vectors de la base (-1,1) i
1 1
(1,1). Resolent un sistema lineal trobem: (1,0) = (1,1) + (1,1) . Per linealitat de g ,
2 2
1 1 1 1
g(1,0) = g(1,1) + g(1,1) = (2,2) + (2,2) = (0,2) .
2 2 2 2
1 1
Anlogament, com que (0,1) = (1,1) + (1,1) , aleshores per linealitat de g ,
2 2
1 1 1 1
g(0,1) = g(1,1) + g(1,1) = (2,2) + (2,2) = (2,0) .
2 2 2 2
Per tant, g(1,0) = (0,2) i g(0,1) = (2,0) . Aix la matriu de g en les bases canniques s:
! $
A = ## 0 2 && .
" 2 0 %
Fcilment es comprova que el determinant s igual a -4. Observem que el determinant
de la matriu D tamb s -4. I no s casualitat. s degut a que el determinant de la
matriu duna aplicaci lineal s independent de les bases en que est escrita la matriu.
Calculem els vectors propis de valor propi 1. Per a aix cal calcular una base del
Nuc(A-1I). O sigui, hem de resoldre el sistema (A-I)X=0. El sistema s:
" x % " 11 2 1 %'"$ x %' "$ 2 2 1 %'"$ x % " 0 %
$ ' $ ' $ '
(A I ) $ y ' = $ 2 11 1 '$ y ' = $ 2 2 1 '$ y ' = $ 0 '.
$ z ' $ 1 1 2 1 '$ z ' $ 1 1 3 '$ z ' $ 0 '
# & # &# & # &# & # &
Una base soluci daquest sistema s la formada pel vector (1,-1,0).
Calculem ara els vectors propis de valor propi -4. Per a aix cal calcular una base del
Nuc(A-(-4)I). O sigui, hem de resoldre el sistema (A+4I)X=0. El sistema s:
! x $ ! 1+ 4 2 1 $&!# x $& !# 3 2 1 $&!# x $& !# 0 $&
# & #
(A + 4I ) # y & = # 2 1+ 4 1 &# y & = # 2 3 1 &# y & = # 0 &.
# z & # 1 1 2 + 4 &# z & # 1 1 2 &# z & # 0 &
" % " %" % " %" % " %
Una base soluci daquest sistema s la formada pel vector (1,1,-1). O sigui:
una base de R 3 formada per vectors propis de g s (1,1,2), (1,-1,0), (1,1,-1).
4. a) La
matriu de lescalatge E horitzontal de ra 2 i vertical de ra 3
2 0 0
s E = 0 3
0 . Per a obtenir C1 , C2 , les imatges dels punts A1 = (1,0), A2 = (0,2) per
0 0 1
! 2 0 0 $! 1 0 $ ! 2 0 $
# &# & # &
lescalatge E fem: # 0 3 0 &# 0 2 & = # 0 6 & .
# 0 0 1 &# 1 1 & # 1 1 &
" %" % " %
La longitud del vector C2 C1 = (0,6) (2,0) = (2,6) s doncs .
b) Per fer un gir de radians des del punt (0,b), primer fem la translaci que porta el
1 0 0
(0,b) a lorigen: (veure apunts M6, Notaci matricial eficient): T = 0 1 b .
0 0 1
Desprs fem el gir de radians en sentit antihorari:
cos( ) sin( ) 0 c s 0
gir = sin( ) cos( ) 0 = s c 0 ,
0 0 1 0 0 1
on c := cos( ) i s := sin( ) .
1 0 0
Desprs desfem la translaci: T = 0 1 b . Composant les tres transformacions,
1
0 0 1
obtenim G, el gir de radians en sentit antihorari des del punt (0,b):
1 0 0 c s 0 1 0 0 c s bs
1
G = T girT = 0 1 b s c 0 0 1 b = s c b bc .
0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1
Calculem B1 , B2 , les imatges dels punts A1 = (1,0), A2 = (0,2) pel gir G:
! c s bs $&!# 1 0 $& !# c + bs 2s + bs $&
#
# s c b bc &# 0 2 & = # s + b bc 2c + b bc &.
# 0 0 1 &# 1 1 & # 1 1 &
" %" % " %
Aix, els punts sn: B1 = (c + bs, s + b bc) i B2 = (2s + bs,2c + b bc) . El vector
diferncia s, doncs, B2 B1 = (c 2s,s + 2c) i el seu mdul s 5.