JOAN ROS DE

CORELLA: Balada de
la garsa i lesmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
plomatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no s al mn poeta tan illustre,
que pogus dir les llaors de tal perla;
i, ab dola veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir,

si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vs haja a morir.

Si muir per vs, llavors creureu

l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vs haja a morir".

Figures retriques
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
plomatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
5 i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no s al mn poeta tan illustre,
que pogus dir les llaors de tal perla;
i, ab dola veu, per art ben acordada,
10 cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir,

si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
15 que jo per vs haja a morir.

Si muir per vs, llavors creureu

l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
20 d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
25 que jo per vs haja a morir".
Tema
El tema principal del poema de La balada de la garsa i
lesmerla s la mort per lamor. La histria tracta duna
garsa i una merla que representen lamor entre el
trobador i la dama.
JOAN ROS DE CORELLA
Va ser un trobador catal, nascut a Valencia al 1435 i va
morir tamb a Valencia lany 1997. era cavaller i mestre
en teologia. I fou el millor poeta valenci de la poca.
Va ser el primer poeta en llengua catalana en qui
podem percebre influncies del Renaixement.
Mtrica
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, 10A
plomatge blanc, he vista una garsa, 10B
sola, sens par, de les altres esparsa, 10B
que del mirar mos ulls resten alegres; 10A
i, al seu costat, estava una esmerla, 10C
ab un tal gest, les plomes i lo llustre, 10D
que no s al mn poeta tan illustre, 10D
que pogus dir les llaors de tal perla; 10C
i, ab dola veu, per art ben acordada, 10E
cant e tenor, cantaven tal balada: 10E

"Del mal que pas no puc guarir, 8A

si no em mirau 4B
ab los ulls tals, que puga dir 8A
que ja no us plau 4B
que jo per vs haja a morir. 8A

Si muir per vs, llavors creureu 8C

l'amor que us port, 4D
e no es pot fer que no ploreu 8C
la trista mort 4D
d'aquell que ara no voleu; 8C

que el mal que pas no em pot jaquir, 8A

si no girau 4B
los vostres ulls, que em vullen dir 8A
que ja no us plau 4B
que jo per vs haja a morir". 8A

Utilitza la garsa i l'Esmeralda com a metfora de el

poeta i la dama.
En la primera part del poema ens descriu cada un dels
dos ocells, la garsa, un ocell alegre i molt bella que
destaca de les altres amb la seva bellesa. I substitueix a
la dama. I lesmerla o merla, que el compara com una
perla molt illustre. I que substitueix al poeta.
En la segona part trobem la balada, observem que s
una historia de lamor no correspost i que si la dama no
mira la poeta, i aquest morir a causa del desamor
daquesta. Si el poeta arribs a morir, alhora provocaria
un dolor intens en la dama ja que ella ser la
responsable de la seva mort.
en el poema podem trobar:
un eptet
una asndeton
una personificaci
I un seguit de perfrasis: