Analitza mtricament (metre o nombre de sllabes dels versos; combinaci de rima i estructura

estrfica) aquesta can annima del segle XIX:

Au, jovent, deixem la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa leina
per quan toquin a ferir.
Per donar el seu crit dalerta,
la campana est amatent!
i abans dhora ja es desperta
dins el cor lenardiment.
Au, jovent!
Via fora!
via fora,
sometent!

Nostres feixes adobades

amb afany hem conreat
fins que a cpia de suades
hi hem fet crixer el nostre blat.
Aquest blat nos s la vida,
la famlia hi t el sustent,
i aquests lladres, en partida,
la collita ens van prenent.
Au, jovent!
Via fora!
via fora,
sometent!

Sense festes hem de viure,

ple de morts est el fossar,
ja ning gosa somriure
que no acabi per plorar.
Tothom ha de plorar un pare,
un germ, amic o parent,
i els seus matadors, encara,
fent ms sang van correguent.
Au, jovent!
Via fora!
via fora,
sometent!
Pauta de lexercici
Aquest text annim del segle XIX, conegut com Au, jovent, va ser musicat, ja fa uns anys, per
Jordi Fbregas i interpretat pel seu grup, Coses, i tamb per Ramon Muntaner, i ha tornat a ser
popularitzat, recentment, pel grup Mesclat. De fet, sen coneixen diverses versions, no
coincidents del tot com succeeix, sovint, amb la literatura daquestes caracterstiques-,
comenant pel mateix refrany, que varia el seu final entre via fora, sometent! i via fora, som a
temps!.
En tot cas, comptem el nombre de sllabes de cada vers i le seves rimes, per tal de trobar quin s
el metre dels versos, quina s la seva combinaci de rima i en quines estrofes sestructuren.
Au, jovent, deixem la feina, 7A
preparem-nos a sortir, 7B
esmolem de pressa leina 7A
per quan toquin a ferir. 7B
5 Per donar el seu crit dalerta, 7C
la campana est amatent! 7D
i abans dhora ja es desperta 7C
dins el cor lenardiment. 7D
Au, jovent! 3D
10 Via fora! 3E
via fora, 3E
sometent! 3D

Nostres feixes adobades 7F

amb afany hem conreat 7G
15 fins que a cpia de suades 7F
hi hem fet crixer el nostre blat. 7G
Aquest blat nos s la vida, 7H
la famlia hi t el sustent, 7D
i aquests lladres, en partida, 7H
20 la collita ens van prenent. 7D
Au, jovent! 3D
Via fora! 3E
via fora, 3E
sometent! 3D
25 Sense festes hem de viure, 7I
ple de morts est el fossar, 7J
ja ning gosa somriure 7I
que no acabi per plorar 7J
Tothom ha de plorar un pare, 7K
30 un germ, amic o parent, 7D
i els seus matadors, encara, 7K
fent ms sang van correguent. 7D
Au, jovent! 3D
Via fora! 3E
35 via fora, 3E
sometent! 3D
En la versi que comentem, aquesta composici s formada per tres estrofes: tres octaves -
lestrofa clssica de vuit versos- amb refrany -en aquest cas, de quatre versos, un quartet, que es
repeteixen en cada estrofa. Si b les octaves estrictes sn isosillbiques -totes els versos sn del
mateix metre o nombre de sllabes-, el poema amb el refrany- s anisosil.lbic. Els versos de
les octaves sn heptasl.labs com s habitual en la poesia dorigen popular- de rima
consonntica, encadenada i alternada -s a dir, amb lestructura ABABCDCD i versos acabats en
paraula plana o femenina (A) i daltres en aguda o masculina (B). El refrany, per la seva banda,
s format per quatre versos trisllabs de rima consonntica, creuada (DEED) i tamb alternada.
Cada octava es relliga amb el refrany per una retronxa de rima: la quarta rima la darrera- de la
primera octava s represa pels dos trisllabs. Aix, que es repeteix a tota la composici, obliga
conseqentment al fet que, tot i que cada octava varia de rima respecte a lanterior, la darrera
sigui sempre la mateixa, ja que el refrany no varia. Vegem-ho a lesquema: ABABCDCDDEED
FGFGHDHDDEED IJIJKDKDDEED.
De la rima, tamb, en podem remarcar levidncia que es tracta de rima fontica i no visual. Per
aix cal considerar, sense cap mena de dubte, que pare (vers 29) i encara (v. 31) rimen
consonnticament, tenint en compte, evidentment, que es tracta duna can originria de la
zona del catal oriental i central -amb la pronnica, doncs, de l'a/e tones com a neutra.
Tots els heptasllabs tenen accent a la tercera sllaba, i de manera molt clara. De fet, noms
hem defectuar un nic procediment de refor accentual, al vers 31, dotant de tonicitat rtmica la
primera vocal tona de matadors. Aix, que siguin tots heptasllabs daccent a la tercera, fa
que lanisosillabisme estigui exempt de qualsevol tensi i ens aporti un ritme fluid, ja que
combina, a cada estrofa, vuit daquests heptasl.labs, precisament, amb quatre trisllabs.
Ms interessant resulta tot el que t a veure amb els contactes voclics, que nhi ha i fora, i
alguns de complexos. Pel que fa al contacte de vocals de paraules contiges, sempre es resol amb
un procs de sillabaci. No ens ha destranyar que hi hagi, per exemple, elisi a donar el (vers
5) i a crixer el (v.16) i sinalefa a plorar un (v. 29), perqu es tracta, com hem vist, dun text
creat des duna parla catalana que no pronuncia les r finals de paraula. S que s remarcable
lelisi obligada pel recompte a un germ, amic (v. 30), perqu la pausa sintctica entre
germ i amic, remarcada per un signe de puntuaci, sembla molt evident i, fer-la
desaparixer, massa forat.
Ja hem dit que hi havia alguns casos complexos de contacte voclic, almenys pel que fa a la
constituci del metre. Vegem-ne algun. En primer lloc, el vers 15:
fins que a cpia de suades

que, normativament, t deu sllabes:

fins que a cpia de suades
1 2 3 4 56 7 89 10

per ja sabem que es tracta dun heptasllab femen (s a dir, set sllabes mtriques, ms una
vuitena, ltona final). Per tant, hem de trobar lescansi correcta:
fins que a cpia de suades
1 2 3 4 5 67 (8)

Aquest s un poema anterior a la normativa fabriana, recordem-ho, i pertany a un gnere el

popular- i, tamb, a una poca el segle XIX- en qu s habitual trobar vacillacions a lhora de
fer o no diftong entre i + . A ms, tots els altres heptasllabs tenen accent a la tercera. En
conseqncia, el ms lgic s efectuar una elisi a que a i una sinresi a cpia, mentre
mantenim la pronncia separada de suades. Tenim laccent a la tercera i reconeixem la
diftongaci i, que no s estranya en una can popular del XIX.
Un cas semblant, potser ms senzill, el trobem al vers 18:
la famlia hi t el sustent,
1 2 3 45 6 7 8 9 10

que hem de resoldre aix:

la famlia hi t el sustent,
1 2 3 4 5 6 7

s a dir, fent, a la vegada, una sinresi i una sinalefa a famlia hi i una elisi a t el.
Aquest poema, doncs, pot ser un bon exercici per comprovar alguns aspectes de
lanisosillabisme, s a dir, de la combinaci en una estrofa o en un poema de versos de divers
metre, com ara la relaci accentual entre aquests versos. Tamb, i especialment, per treballar
diverses qestions dels contactes voclics a lhora descandir o mesurar els versos.