El sndrome dAsperger s un trastorn generalitzat del desenvolupament, que comporta

una alteraci neurobiolgicament determinada en el processament de la informaci. La

persona que el presenta t un aspecte i intelligncia normal o, fins i tot, superior a la
mitja, presenta un estil cognitiu particular i freqentment, habilitats especials a rees
restringides.

El sndrome dAsperger es manifesta de forma diferent a cada individu per tots tenen
en com dificultats per la interacci social, especialment amb persones de la mateixa
edat, alteracions dels patrons de comunicaci no-verbal, interessos restringits,
inflexibilitat cognitiva i comportamental, dificultat per labstracci de conceptes,
coherncia central dbil en benefici del processament dels detalls, interpretaci literal
del llenguatge, dificultats en les funcions executives i de planificaci, interpretaci nula
dels sentiments i emocions alienes i prpies.

Suposa una discapacitat per entendre el mn dall social, que es manifesta al nivell de
comportaments socials inadequats proporcionant-los a ells i als seus familiars problemes
en tots els mbits. Els dficits socials estan presents als aspectes del llenguatge, les
dificultats al ritme de la conversa i s freqent lalteraci de la prosdia (entonaci,
volum, timbre de veu...). Tanmateix acostumen a estar-ho els patrons de contacte ocular,
gestual... a la majoria dels casos dificultats a la coordinaci motora.

Les persones sense el sndrome dAsperger tenen un sofisticat sentit de reconeixement

dels estats emocionals aliens (empatia). La majoria de les persones poden associar
informaci dels estats cognitius i emocionals daltres persones basant-se en pistes
donades per lentorn i el llenguatge corporal de laltra persona. Les persones amb el
sndrome dAsperger no tenen aquesta habilitat, no sn emptiques; es pot dir que tenen
una mena de ceguesa emocional. En general son incapaos de llegir entre lnies, s a
dir, sels hi escapen les implicacions ocultes en all que una persona li diu de forma
directa i verbal.

s important veure que, degut a que s un trastorn amb severitat variable, alguns
pacients saproximen a un nivell de normalitat a les seves habilitats de comprensi i
interpretaci de les senyals no verbals. Troben particularment aclaparador el contacte
ocular i per tant amb freqncia leviten. Aquesta falta de contacte ocular pot portar a
ms dificultats per interpretar emocions alienes o a la forma com ho interpreten els
altres.

Un pacient afectat pel SA pot, per exemple, trobar-se obsessionat per lastronomia, pels
dinosaures, un altre per la construcci de maquetes... Interessos particularment comuns
entre pacients sn els mitjans de transport (per exemple trens o avions) i els ordinadors,
potser degut als aspectes de la fsica, lgica i causa-efecte que comparteixen aquests
mbits, els quals no requereixen duna interacci social.

El nen o adolescent amb SA amb freqncia es sent confs perqu no s capa de

comprendre en qu sequivoca o per quina ra s rebutjat pels altres. El resultat
acostuma a derivar en problemes dansietat, depressi, conductes obsessives i
empitjorament de conductes inapropiades amb el conseqent allament social.

Els afectats en edat pre i adolescent acostumen a ser vctimes de marginaci i

assetjament escolar pels seus companys descola per la qual cosa aquesta circumstncia
dificulta la seva integraci social futura i el seu aven a les escoles.