Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Antropologia
Antropologia
Fsica
Estudia lsser hum com a procs evolutiu.
Estudia les interaccions humanes dins el mateix poble.
Cultural
Estudia lorigen de la cultura del home.
Busca funci i desenvolupament de la cultura lloc-temps.
Social
Arribar a la diversitat de la estructura humana mitjanant processos socials en
les diferents societats.
?cultura sense estructura social?
Sociocultural
Estudia la religi i la poltica.
Emic Etic
Fonamental per enriquir el Visi cientfica dun fet/acci.
coneixement.
Qualsevol informaci/relat de la pobl.
s el que pots aportar. Comprensi i descripci de fets.
Participaci observant. Observaci participant.
Totalista. Ideacional.

Concepte de Tylor Objecte destudiconcepte de cultura i cultura-natura

Estudi dun gnere hum com un tot
Cap part pot ser ents sense tenir en compte el tot.
Ajuda a superar letnocentrisme.
s del mtode comparatiu
Diversitat es comparaci.
Comparar s necessari.
Relativisme cultural-> separar letnocentrisme en lanlisi.
Acotaci del concepte de cultura des de la perspectiva de la diversitat.
Desenvolupar un concepte de cultura.
?Parlar de cultura humana?
Defensa que tothom t cultura.

1
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Aprenentatge cultural
Social situacional.
Depn del grup.
La cultura s apresa.
Cultura simblica.
Exclusiu dels humans.
Sorgeix amb la capacitat de memoritzar.
Cultura compartida.
Es transmet en societat.
Atribut del grup.
La cultura esta pautada.
No s fortuta.
Independncia de qualsevol fet en la cultura.

Visi dualista de Cultura

Ideacionals Materialistes
Metallistes. Adaptatius i totalistes.
La economia s secundria.

Harris positivista
Sistema adaptatiutotalista.
Sistema cognitiu (emic).
Cmul dinformaci grcies al aprenentatge /experincia.
Sistema simblic compartit.
Busca trobar lentramat cultural.
Sistema estructural.
Dibuixa el nivell de la societat segons la cultura.

Evolucionisme
Teoria dels 4 estadisNo hi ha progressi entre etapes
Caa.
Ramaderia.
Agricultura.
Comer.
Sestableix un sol model de Civilitzaci.
sser Hum s amo de la natura.
Cal sortir de la natura (punt de partida) i controlar-la.
sser Hum te capacitat cap a:
Perfecci.
Degeneraci.
2
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Concepte de RacismeQu s o no civilitzat/perfecte.

Concepte de progrs (Buffon).
Les cultures segueixen les mateixes etapes.

Evolucionisme s. XIX
Nivell de civilitzaci
3 Etapes
Salvatgisme.
Barbrie.
Civilitzaci.

3 Subdivisions
Inferior.
Mig.
Superior.

Identificaci de nivell de Civilitzaci(Relacionat amb la geografia i clima).

Relaci amb la natura.
Tecnologia.
Manera de subsistncia.

Evolucionisme Unilineal les societats passen pels mateixos conceptes.

Referncia europea (parteix de la expansi i superioritat doccident).
Animisme
Fetitxisme.
Culte als morta.
Lligat a la natura.
Totemismeestadi previ a la civilitzaci.
Es desenvolupa el politeisme.
Continua vincle amb la natura.
Basat en relacions de parentiu.
Organitzaci per llinatges (sang).
Monoteisme
Un sol Du suprem.
Necessria la natura per interactuar amb ell.
s el creador.

3
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Acceptaci del Evolucionisme

Es parteix dun axioma.
F. Boas: a iguals efectes responen iguals causes.

Famlia
Investigaci segons el tipus de parentiu.
No hi ha gaires diversitats arreu del mon.
2 principis
Patriarcat Germ de la mare t la autoritat. Pare dna carinyo.
MatriarcatFill-tiet. Pare i mare sn la autoritat.
Termes de parentiu.
Organitzaci familiar.
Sistema de consanguinitat.
Relaci matrimonial.
Sistema dafinitat o aliances.
Es casen famlies.
Termes primaris de parentiu.
Classificatori s de termes primaris per engloba diverses posicions
genealgiques.
DescriptiuDescriu una relaci exacta de parentiu.
Referncies als parents (el cognom s identificatiu).
Agnati referencia a parents paterns.
Cognati referncia a parents materns.

L.H. Morgan
La famlia s universal en termes de parentiu.
En la societat el sexe constitueix el medi per definir el parentiu.
- Mort.
-Matern.
-Patern.
-Ego.
-Noia.
-Noi.
- Germanor.
- Casament UK.
(=- Casament americ).
-Descendents.
-Ascendents.
I II III generaci (nombres Romans).
Creuats: pare filla/ mare fill.
Parallels: pare fill/ mare filla.
-Shan descriure per ordre dedat com la escriptura.

4
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Murdoch 5 tipus de parentiu

Esquimal: G[Pxx]
Hawai: G=P=X
Iroqus:[G=P] X
Sudans: GPXPXM
Omaha-Crown: G=P<xm/xp

G: Germ P: Parallel X: Creuat

Difusionismeexplicar la evoluci a partir de els contactes entre cultures.

Explica perqu hi ha zones del mn amb trets homogenis (la cultura es crea a partir
de contactes).
AnglsDefensa un model nic al mn.
AmericSimilar al evolucionisme.
Aporta tret cultural.
Perd si es treu de context.
Agafa les influncies dun lloc per en un altre perfil.

5
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

MorganArticula un sistema de parentiu dins el sistema evolucionista.

Procs unilineal en fases.
La gent s el significatiu, la terra no ( hi ha una apropiaci collectiva de la
terra).
Societat basada en lindividuorganitzaci poltica.
Governament de territoriOrganitzaci civilitzada.

Particularisme histricno suposa =efectes=causes

Necessitat destudiar partint de processos histrics.
Nega els processos particulars.
Trenca amb F. Boas.
Estudia els moments presents.
SincrnicEstudi in situ.
DiacrnicEstudi dun fenomen cultural en una perspectiva temporal.

Evolucionisme binic
Planteja levolucionisme des de el punt de vista histric.
Cultura=diversitat.

Evoluci social
Demostrar que la evoluci ja esta demostrada (ni la planteja).
Dna revestiment cientfic als postulats del pensament cientfic.

Evoluci unilineal
Mtode comparatiu
Classifica per la manera de subsistncia.
Li suposem la nostra visi/percepci de la histria.
F.Boas
Proposa lestudi particular per tenir un coneixement general (inductiu).
Important s com shi ha arribat.
Agafa un punt de vista, no prejutja, entendre en un context.
Paper psicolgic aspectes arreu del mn (plorar, riure, estimar...).
Personalitat duna cultura.
Nucli delements universals juntament amb elements particulars. Fora
hi ha les influncies i les relacions.

6
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Funcionalisme biocultural Anglaterra

Trencament amb levolucionisme.
Malinowsky
Descobreix que s necessari el temps per conixer b una cultura.
Observar la quotidianitat.
La primera impressi s superficial.
Explica lexistncia dX a partir de la natura(natura simposa a les
necessitats bsiques).
Mirada sincrnica de la realitat.
Parla dun moment histric.
Ho essencialitza i ho treu fora del temps.

Particularisme histric
Boas
Neix el psicoanlisi.
Reafirma TylorLa cultura est estructurada.
La cultura t interdependncies funcionals interrelaci-
valors/normes.
La percepci de cultura esta representada tant individualment com
collectivament.
Kessing
La cultura dna sentit/afecte al individu.
Estudiar els valors a travs de: Contes, llegendes i creences religioses.
Cultura Histrica.
o Depn e les histries particulars.
o Estudia la cultura partint de la biologia i psicologia.
Comportament social
o Regit per normes que identifiquen la forma de pensar/veure la
realitat.
o Concebre la cultura com un agent que determina el comportament
dels individus.
Tylor
La cultura esta estructurada.
Important es la relaci entre els elements.
A. Kardiner
Institucions
o PrimriesGenera frustraci a la gent. Sn necessries per la
societat.
o SecundriesVies descapament. Pensades per tal de poder-se
comportar de manera diferent (futbol)
M. Mead
Elabora els primers estudis sobre la dona.
Trenca els tpics de la societat austraca (30-40) a travs de cartes amb la
seva mare.

7
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Evolucionisme unilinealAplicar la histria a la diversitat mundial.

Malinowski
Es fixa en el dia a dia ( Observaci participant).
Cal estudiar sense tenir lligam etnocntric
Observar i participar van sempre lligats.

Reciprocitat
Antropologia econmica (Malinowsky)
Estudia
o Forma.
o Funci .
o Significat.
Replanteja i redefineix. Veu la cultura com un conjunt de respostes a
necessitats bsiques imposades per la natura.
Concepte dinstituci.
Comprn .
o Aparell material.
o Sistema de valors.
o Regles-normes.
o Compleix activitats-funci.
Tot relacionat .
o Interdependent.
o Cohesionat.
o Aporta a la totalitat.
o Constituci parcial a tot el que pertany.

Reciprocitatsistema dintegraci sociocultural

Coneixement previ.
Sespera un retorn.
Manipulardonar X par rebre favor.
Reciprocitat com a solidaritat per mantenir relacions socials.
KULAreciprocitat institucionalitzada.
Aporta prestigi econmic i poltic.
o Reciprocitat.
o Redistribuci .
o Intercanvi.

8
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

Funcionalisme estructural
Radcliffe Brown Francs.
La cultura s a tot arreu.
Centrar-se en un aspecte de la cultura.
(estructura/instituci termes que aporten continutat).
Centrar les relacions socialsexplicar la diversitat.
Lo social com a realitat autnoma(amb les seves prpies lleis).
Parteix de Malinowski en la obertura de coneixement.
Observa que les relacions socials es repeteixen.
Estudia com sestructura la societat de parentiu per saber sobre el
sistema.
o Cultural.
o Econmic.
o Social.
o Poltic.
Societat organisme biolgic.
Cada instituci t una funci
Funci de totalitat no hi ha tensi.
Composada pels individus i les seves relacions.

Antropologia estructural francs

Lvi-straussajuda del funcionalisme estructural per aportar Durkheim i
Mauss.
ReligiSn indicadors de la societat.
Canvia la interpretaci per no la idea.
sser Hum comparteix la gramtica universal.
o Parteix del inconscient.
o Busca indicadors per arribar a la igualtat de conceptes.
X s expressat en totes les societats.
o ReciprocitatVincle en la societat.
o Idea de natura i cultura (clau per saber raonar i organitzar la vida).

PositivismeEvans Pritchard
Reflexi sobre la temporalitat.
Religi
Instituci social per crear estabilitat.
T un contingut de creences .
Temporalitat Perspectiva sobre la histria.
No forcen la mirada sobre la societat.
Els subjectes don diferents de les de lantropleg (concepcions).
Intenta conixer la concepci de temporalitat dels subjectes per ella
mateixa i poder entendre la seva prpia.

9
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

NUER
Temps cclic anual, econmic...
Temps estructural Base en que es formen les relacions de parentiu.

Incests la prohibici daccs a germans de diferent sexe (procreaci)

Fa referncia a persones de diferent sexe.
Regulat en forma de prohibici cultural.
Morgan
Surt la prohibici del incestprocs cap a la civilitzaci.
Civilitzaci amb prohibicions sexuals.
Noves formes de famlia (creix el parentiu).
Augment biolgic de la selecci natural.
Incest s una protecci cap a la espcie.
Prohibici de la primera afiliaci mare-fill.
Busca la prohibici del incest des de linici de lantropologia.
Lvi-strauss
Barreja despcies animals per a tenir unes caracterstiques concretes.
o Ho planteja amb els homes.
La Cultura sostreu el desig sexualuniversalitat del desig.
Les prohibicions del incest varien per totes les cultures la regulen .
o Finalitats culturals.
Durheim
La prohibici del incest s la supervivncia de la llei dexogmia.
(LExogmia s lobligaci de casar-se fora dun cercle de parents)
Llei dexogmia

Natura Cultura

Desig regla

Margaret Mith
NaturaCultura.
Base Biolgica.
Desigcomparar-se amb altres espcies
Homes tot lany per procrear.
AnimalsTenen poques de zelLluita per accedir a les femelles.
M. Godelier sobre Lvi-strauss
No explica sin que pressuposa.
Lhome ha estat capa de transformar la societat, no de crear-la
M. Godelier
Incest acte fundador de la societat humana.
Aparicio de noves relacions de parentiu.
Es produeix societat per viure.

10
Felix Vilardell Camprodon Antropologia NIUB:16781730

La societat senyala que qualsevol ordre social s un ordre entre

gneres.
?Hi ha una correcci de la natura en la prpia natura?

Tipus de matrimonis FAMILIA

Polindria
1 dona, varis marits.
Afecta a la fecunditat (escasses dones)
Lhome s potenciat.
Polignia
1 home, varies dones.
Redueix molt la possibilitat de fecundaci.
Molta mort masculina (Guerra)
Monogmia seriada
Predominen els espais morts(impossibilitat de Fecundaci)
Monogmia continuada
Taxamitza la possibilitat de fecundaci.

Determinisme tecnoecolgic
Harris: Vacas, cerdos, guerres y brujas.
Tecnologia Organitzaci productiva Parentiu
determinant
Medi ambient Poltica

11