Index

1. Introducci.......................................................................................................2
2. Crtica a la noci dinconscient freudi............................................................3
3. Lacan com a possible resposta a la critica Sartriana.......................................7
3.1. Supremacia del significant.......................................................................7
3.2. El subjecte escindit: subjecte de lenunciat versus subjecte de
lenunciaci.....................................................................................................9
3.3. LAltre i linconscient..............................................................................11
3.4. El desig..................................................................................................13
4. Conclusions...................................................................................................16
5. Bibliografia.....................................................................................................17

1
1. Introducci

La psicoanlisi lacaniana va suposar, en el seu moment, un retorn radical als

fonaments de la teoria de Freud, implicant alhora una profunda reformulaci
daquesta tal i com havia estat interpretada fins aquell moment. Amb aquest
treball ens proposem fer una reflexi crtica sobre el que considerem un dels
atacs ms rellevants contra la psicoanlisi clssica -la crtica de sartre a la
noci dinconscient- i la mesura en qu la lectura lacaniana de Freud pot
suposar una resposta a aquesta crtica. Ens preguntarem, de fet, no tan sols si
es pot trobar en Lacan una resposta plausible a la crtica sartriana de
linconsicent, sin es possible trobar convergncies entre ambdues postures, El
nostre punt de partida s que la idea dinconscient lacani no s contradictria
amb la filosofia existencialista de Sartre.
Per altra banda, hem dobservar que, si b podem trobar certes analogies entre
la filosofia sartriana i la lacaniana, ambdues teories parteixen duns principis
propis i empren una terminologia molt particular, de tal manera que seria
impossible una simple identificaci entre teoremes. No obstant aix, no es pot
negar que hi ha qestions filosfiques, tals com el tema del desig, la idea
daltre, linconscient, etc... les quals, coincidint o divergint, sn una part
essencial de lobjecte tant dun com daltre pensament.
Per tal dabordar les relacions entre les dues teories plantejarem la crtica
sartriana a la noci dinconscient freudi, esperant que serveixi de guia per
abordar les correlacions que es poden establir entre ambds pensadors. Pel
que fa a la selecci daquestes possibles analogies, prendrem com a eixos
principals la noci lingstica lancaniana de significat i significant, la idea dun
subjecte escindit entre el subjecta de lenunciat i el subjecte de lenunciaci, la
noci de laltre en tant que lligada amb la dinconscient i el tema del desig com
a constitutiu de la naturalesa humana..

2
2. Crtica a la noci dinconscient freudi

La crtica sartriana a linconscient freudi apareix per primera vegada en tota la

seva extensi amb ledici de lsser i el no res a principis dels anys quaranta,
pocs anys desprs de la mort de Freud. Cal notar que Sartre parteix dun
fonament ontolgic per criticar linconscient, ja que un dels punts centrals del
seu pensament en aquest moment gira entorn de la divisi de lsser en sser
en si -un esser opac, inqualificat i sense escletxes- i sser per a si, que
sidentifica amb la conscincia i es defineix com all que s el no s i no s el
que s. Sense endinsar-nos ms del que seria prctic en un assaig daquestes
caracterstiques en aquest tema, podem recordar Sartre troba el fonament de la
llibertat en aquest sser per a si que s, valgui la redundncia, fonament de si
mateix, del contingut i la forma -si no del fet- de la seva prpia existncia.
D'acord amb aix, per a Sartre estem "obligats" a ser lliures, ja que aix s com
est constitut ontolgicament el nostre sser. s a partir daquesta noci
ontolgica de "conscincia" i el seu lligam amb la llibertat que Sartre rebutja, a
l'sser i el no res, la idea psicoanaltica dinconscient:

"As, hemos encontrado el acto fundamental de libertad: y este acto da su

sentido a la accin particular que puedo considerar en un momento dado; ese
acto constantemente renovado, no se distingue de mi ser; es eleccin de m
mismo en el mundo y, al mismo tiempo, descubrimento del mundo. Esto nos
permite evitar el escollo del inconsciente que el psicoanlisis encontraba desde
su punto de partida. En efecto: si nada hay en la consciencia que no sea
conciencia de ser, se nos podra objetar, es menester que esa eleccin
fundamental sea eleccin consciente; y puede usted afirmar ser consciente,
cuando cede a la fatiga, de todas las implicaciones que tal acto supone?
Responderemos que somos perfectamente conscientes de ellas. Slo que esta
conciencia misma debe tener por lmite la estructura de la conciencia en
general y de la eleccin que hacemos"1

Veiem que, a la possible objecci intutiva a lidea duna conscincia

deliberativa de les conseqncies dactes no deliberats, Sartre comenta que
1
Sartre, Jean-Paul; El ser y la nada, ed. Losada, Buenos Aires, 1966. Pg. 628

3
no sha de confondre lsser conscient amb lelecci deliberada, i remarca que
si cal distingir-les no s perqu la simple conscincia sigui menys explcita o
menys prpiament conscient que una deliberaci sin perqu la conscincia,
en general, "s el fundamento de toda deliberacin y [...] una deliberacin
requiere una interpretacin a partir de una eleccin originaria"2 Aquesta elecci
originaria de la qual parla Sartre s aquella que implica un projecte respecte el
mn. Per entendre b aquest lligam (entre elecci originria i projecte), i per
aclarir la qesti de les eleccions deliberades, hem dintroduir la distinci que
Sartre fa de la consciencia ttica o posicional de la conscincia no ttica o no
posicional. Sartre fa notar que quan hom es conscient de quelcom (conscincia
ttica), ho s sempre tamb dell mateix en tant que conscient, en el sentit que
sempre hi ha una conscincia (de) mi (conscincia no ttica) implicada en la
conscincia de la cosa (conscincia ttica); s per aix que Sartre comenta,
parlant delecci i deliberaci:

"esto no significa que la eleccin profunda sea inconsciente; se identifica con la

conciencia que tenemos de nosotros mismos. Esta conciencia, como es
sabido, slo puede ser no-posicional: es conciencia-nosotros, puesto que no se
distingue de nuestro ser. Y como nuestro ser es precisamente nuestra eleccin
originaria, la conciencia (de) eleccin es idntica a la conciencia que tenemos
(de) nosotros"3

Aix, segons Sartre, conscincia i elecci (que no pas deliberaci) sn una i la

mateixa cosa. Lelecci originaria, sempre conscient, s el que conforma el
nostre projecte: fins i tot en el cas de la persona que es desmaia, per posar
l'exemple ms extrem, cal considerar que ho fa perqu, originriament, ha triat
un mn en el qual el terror pot superar-la..
Si ja al principi del desenvolupament del llibre apareix aquesta crtica, el tema
reapareix ms endavant, al captol de L'sser i el no res dedicat a la
psicoanlisi existencial (que lautor concep com a alternativa a la psicoanlisi
freudiana). En aquest captol Sartre remarca la instncia existencial de lelecci

2
bid, pg 628.
3
bid.

4
,desmarcant-se duna concepci de caire mecanicista del mn, i observa el
segent:

"ninguna descripcin objetiva del medio podra servirnos, pues. Desde el

origen, el medio concebido como situacin remite al para-s elector,
exactamente como el para-s por su ser en el mundo remite al medio"4.

Per comprendre aix cal entendre que per a Sartre 1) la conscincia no t

contingut, ja que 2) la conscincia s anorreament de lsser en si, que daltra
manera seria compacte i sense fissures, de tal manera que 3) s lsser en s
all que amb lintroducci del no-res es delimita com a contingut del mon; . La
conscincia, en aquest sentit, no s descriptible en termes destats; el
psicoanalista no ha de buscar en la conscincia estats sin eleccions respecte
un mon que en cap cas li s intern. Segons aquesta idea, all que el
psicoanalista busca -fins i tot, intutivament, en la bona psicoanlisi
tradicional- en el pacient no s quelcom que es trobi amagat en linconscient,
que subiqui en la profunditat de la conscincia, sin una determinaci
conscient i lliure respecte el mn.
Sartre, que tot i rebutjar els principis de la psicoanlisi no en descarta el
mtode, relata de forma irnica el procs psicoanaltic en el qual el pacient,
retrobant-se amb lautntic origen del seu problema, veu desmoronar-se les
resistncies que el mantenien en la malaltia i reconeix la seva autntica
imatge. Aquest, segons el relat sartri, s el moment en el qual el psicoanalista
deixa dinvestigar, perqu ha "resolt" el problema al pacient, i passa a la cura.
Per aquest salt, del reconeixement a la cura, que fa la psicoanlisi s el que fa
a Sartre preguntar-se:

"De dnde le vendra el derecho de hacerlo**? Si en verdad el complejo es

inconsciente, es decir, si el signo est separado de lo significado por una
barrera, cmo podra el sujeto reconocerlo?"5

4
bid, pg. 629.
5
bid, pg. 774.

5
Largument de Sartre s clar i contundent: si el pacient reconeix la veritat dall
que se li diu respecte el seu complex significa que lha de conixer prviament;
si no en fos en absolut conscient, mai no el podria reconixer.
Dacord amb aquests arguments, Sartre es proposa la intenci de fonamentar
un mtode propi de psicoanlisi existencial, la qual no prengui com a fonament
de la terpia la noci dinconscient. El que ms ens interessa daquest
plantejament, en tot cas, de cara a la comparaci amb la psicoanlisi lacaniana,
s la observaci de Sartre que

"si el ser es una totalidad, no es concebible, en efecto que puedan existir

relaciones elementales de simbolizacin (heces = oro; acerico = seno, etc.),
que mantengan una significacin constante en cada caso, es decir, que
permanezcan inalteradas cuando se passa de un sistema significante a otro" 6

Aix, segons Sartre, el psicleg o psicoanalista ha de tenir present que no hi ha

una relaci unvoca entre significant i significat; ha d'estar sempre

"dispuesto a considerar que los smbolos cambian de significacin y a

abandonar la simblica utilizada hasta entonces "7

6
bid, pg. 773
7
bid

6
3. Lacan com a possible resposta

Com ja hem comentat a la introducci, Lacan va suposar una profunda

reformulaci de la psicoanlisi freudiana tal i com havia estat interpretada
tradicionalment. Ens proposem mostrar com la lectura lacaniana de Freud
ofereix una rplica implcita a la critica sartriana, presentant idea de
linconscient freudi ben diferent de la que Sartre contempla.
Per tal de fer-ho, ens centrarem bsicament en la relaci que Lacan estableix
entre les nocions dinconscient i llenguatge. Lacan defensa la tesi que
linconscient est estructurat com un llenguatge, i el situa, en cert sentit, a fora
de la conscincia: linconscient, tal i com Lacan lentn, s quelcom que cal
buscar en el discurs proferit pel pacient, sense que aix impliqui que sigui
quelcom intern, si no ms aviat el contrari. De fet, com comentarem ms
endavant, Lacan considera que hi ha part del propi discurs que s'escapa,
inevitablement, al pacient.
Per altra banda, algunes de les idees clau de la interpretaci lacaniana de la
psicoanlisi tenen similituds amb les de la filosofia existencialista sartriana: aix,
per exemple, el paper de laltre , la noci de desig, o la idea de consciencia
escindida. En els punts que segueixen farem un reps daquestes possibles
analogies entre el pensament de Sartre i el de Lacan. Cal tenir en compte, en
tot cas, que es tracta de dues filosofies complexes, en les quals els temes
s'interrelacionen i es remeten els uns als altres; per aix mateix, no hem
mantingut els apartats isolats, sin en remissi, tamb, els uns amb els altres,
tot i ser presentats separadament per a poder establir ms profundament
quines sn les analogies que podem trobar entre les dues teories.

3.1. Supremacia del significant

Un dels punts ms importants del pensament lacani s la interpretaci de la

teoria lingstica de Saussure. Lacan distingeix el significant del significat, s a
dir, el que en Saussure seria la petjada acstica del seu concepte, lall que el
significant significa. Aquesta distinci s important perqu permet entendre que
significa per a ell lexistncia de linconscient i en quin nivell el situa. Lacan
modifica lleugerament la teoria lingstica de Saussure: aix com el lingista

7
entenia el concepte com a estant per sobre la imatge acstica, s a dir,
situava el significat sobre el significant en termes de rellevncia, el
psicoanalista ho capgira i situa el significant com a preeminent sobre el
significat.
Lacan observa aquesta preeminncia en les seves anlisis sobre els processos
metafrics i metonmics. En aquests processos es produeix un fenomen de
desplaament Lacan formalitza de la segent manera:

Metfora Metonmia
Observant aquests algorismes ens adonem que en els processos metafrics i
metonmic, en el quals en un principi sn posats en joc dos significants i dos
significats, un dels significats s expulsat. Dacord amb Lacan, com veurem,
aquesta expulsi no implica que el significat de que es tracta quedi
completament fora de joc; en tot cas, per, mostra com hi ha una relaci
unvoca entre el significat i el significant. Lacan sadona que el llenguatge
funciona fonamentalment a travs daquesta mena de processos, en els quals
es substitueix un significant per un altre significant que queda vinculat al
significat del primer. Lacan sadona, a ms a ms, que s la cadena de
significants la que governa la xarxa dels significats: trobem una preeminncia
del significat que governa el patr de significaci. Aix ho comenta lacan a La
instncia de la lletra: "solo las correlaciones del significante al significante dan
en ellas el patrn de toda bsqueda de significacin"8. La significaci que es
produeix en la substituci significant/significant s el que ens fa adonar del
carcter metafric del llenguatge.
Tot i que Lacan fa, en el transcurs de la seva obra, una llarga i profusa
explicaci sobre aquest fet del llenguatge, el que ens interessa per lestudi s
justament que Lacan est remarcant la no univocitat en la relaci
significant/significat, cosa que ens remet al passatge anteriorment citat on
Sartre critica, justament, el mateix. s tamb aquesta escissi entre significat i
8
Lacan, Jacques; Escritos I, Ed. Siglo Veintiuno, Mxico,1994. Pg. 187

8
significant una de les raons per les quals Lacan parla dun subjecte escindit en
el seu propi discurs. A Les formacions de l'inconscient Lacan comenta, parlant
del desig, que "la paradoja del deseo consiste en que l es la metonimia de un
discurso del ser donde el sujeto no puede reconocerse [...] porque en l est
implicado no como sujeto sino como significante"9, s a dir, el discurs que
pronuncia el subjecte hi ha encadenats tota una srie de significants que no
estan associats a un significat en una relaci dunivocitat, per tant, all que
significa el seu discurs se li escapa al subjecte. En lescrit El desig i la seva
interpretaci Lacan diu que "el psicoanlisis nos muestra esencialmente la
dependencia del hombre con relacin al lenguaje, en tanto que se halla
apresado en la constitucin de la cadena significante, lo que provoca en
consecuencia una escision en el seno de la psicologia"10. Aquesta escissi en
el llenguatge s el que permet a lacan parlar dinconscient en tant que discurs
de laltre. Daquesta manera Lacan identifica linconscient en la cadena de
significants, s a dir, no es tracta dun contingut de la consciencia sin que el
situa en la relaci amb laltre en el llenguatge.

3.2. El subjecte escindit: subjecte de l'enunciat versus subjecte de l'enunciaci

Com ja s'ha comentat en el captol anterior Lacan fa una clara distinci entre el
significat i el significant, donant a aquest ltim una clara preeminncia. Tamb
sha comentat que la significaci noms apareix en la substituci significant, s
a dir en la cadena de significants. El subjecte, en aquest sentit, es veu escindit
en aquesta cadena de significants, s a dir, queda atrapat en aquesta cadena
de significants en la qual la clau de la significaci escapa al subjecte. s per
aquest motiu que Lacan considera necessari "distinguir entre proceso del
enunciado [...] y el de la enunciacin [...]." s a dir "Es necesario dar un cierto
paso an para que pueda hacerse la distincion entre el yo, en tanto sujeto del
enunciodo, y el yo, en tanto sujeto de la enunciacin"11. Lacan distingeix el
subjecte en tant que profereix un enunciat i el subjecte en tant que proferit en

9
Lacan, Jacques; Las Formaciones del inconsciente; seguido de El deseo y su interpretacin,
ed. Nueva Visin, Buenos Aires, 1970. Pg. 122
10
bid. Pg. 129
11
bid. Pg. 143

9
l'enunciat; l'exemple que ell posa citant el text de Binet s clara: " yo tengo tres
hermanos, Pablo, Ernesto y Yo"12.
Aquesta escissi del subjecte en el llenguatge s la clau que permet entendre
en quin sentit podem parlar dinconscient del subjecte. El jo ("je") del discurs
est separat dAll que parla, s a dir, hi ha una distncia entre el subjecte
parlant i el "jo" significant en la frase. Aquesta distncia es fa palesa en el fet
que un (subjecte) no sap tot all qu significa el seu discurs, la significaci,
efectivament, es dona en tant que comunicaci amb laltre. Linconscient s
aquell vessant extern del discurs, el vessant transindividual a la qual noms t
accs laltre.
Abans de passar a parlar del tema de la relaci del inconscient amb l'Altre, hem
de fer notar que aquest jo escindit recorda a la idea de la conscincia sartriana
com un per-si:

"El ser de la conciencia en tanto que coincidencia consiste en existir a distancia

de s como presencia a s, y esa distancia nula que el ser lleva en su ser es la
Nada. Luego, para que exista un s, es menester que la unidad de este ser
comporte su propia nada como nihilizacin de lo idntico. Pues la nada que se
desliza en la creencia es su nada, la nada de la creencia como creencia en s,
como creencia ciega y plena, como "fe del carbonero". El para-s es el ser que
se determina a s mismo a existir en tanto que no puede coincidir consigo
mismo"13.

En cert sentit tant Sartre com Lacan estan dacord que la conscincia no s mai
idntica a si mateixa: en la conscincia hi apareix sempre la transcendncia. Si
per a Sartre la conscincia s ontolgicament no identitat, en el sentit que s
all que no s i no s el que s, per a Lacan el subjecte (o el pacient, Es) es
troba en una situaci en la qual quan ms parla ms sallunya de dall que s.
Lacan explica, en la discussi sobre el silenci de lanalista que apareix a Funci
i camp de la paraula, que hi ha una frustraci inherent al discurs del subjecte, i
es pregunta

12
bid. Pg. 143
13
Sartre, Jean-Paul; El ser y la nada, ed. Losada, Buenos Aires, 1966. Pg. 135

10
"No se adentra por l el sujeto una desposesin ms y ms grande de ese ser
de si mismo con respecto al cual, a fuerza de pinturas sinceras que no por ello
dejan menos incoherente la idea, de rectificaciones que no llegan a
desprendeer su esencia, de apuntalamientos y de defensas que no impiden a
su estatua tambalearse, de abrazos narcisistas que se hacen solo al animarlo,
acaba por reconocer que ese ser no fue nunca sino obra en lo imaginario y que
esa obra defrauda en l toda certidumbre"14

3.3. L'Altre i inconscient

Com hem comentat en l'apartat anterior, la significaci es dna en la

comunicaci amb l'Altre; per tant, hi ha una dimensi del discurs que no s
accessible introspectivament per al subjecte. La figura de laltre en Lacan s
molt complexa -i tractada extensivament-, per el que ms ens interessa s el
paper que laltre juga en aquesta escissi. Laltre posseeix la clau de
significaci que a mi se mescapa, la part del discurs on el subjecte sobjectiva:

"El peligro all no es el de la reaccin negativa del sujeto, sino ms bien de su

captura en una objetivacin, no menos imaginaria que antes de su esttica, o
aun de su estatua, en un estatuto renovado de su enajenacin"15.

La relaci del subjecte amb el "Je" del discurs s, per Lacan, imaginaria. La
metfora del mirall ens pot servir per entendre aquest problema: quan ens
mirem al mirall veiem la nostra imatge com a objectiva; fa exactament el que
nosaltres fem, per no s jo, no s idntica a mi. Tal i com Lacan diu

"aun cuando el sujeto en su discurso llevara su forma hasta la imagen

pasivizante por la cual el sujeto se hace objecto en la ceremonia del espejo, no
podra con ello satisfacerse, puesto que aun si alcanzase en esa imagen su
ms perfecta similitud, seguira siendo el gozo del otro lo que hara reconocer
en ella"16

14
Lacan, Jacques; Escritos I, Ed. Siglo Veintiuno, Mxico,1994. Pg. 71
15
bid. Pg. 72
16
bid. Pg. 71

11
L'altre s necessari perqu es dongui significaci en el discurs. s ms, Lacan
arriba a situar l'inconscient en el discurs de l'altre, i el defineix com "aquella
parte del discurso en cuanto transindividual que falta a la disposicin del sujeto
para reestablecer la continuidad de su discurso consciente"17. L'inconscient s,
doncs, per a Lacan, aquella part del discurs que s'escapa al subjecte i que
troba la seva significaci en laltre. Si retornem a Sartre veiem com aquest
filsof dibuixa un esquema semblant: planteja un per-si que s falta didentitat
amb si mateix i que troba en laltre el revers de la moneda que se li escapa en
el llenguatge:

"as, el "sentido" de mis expresiones me escapa siempre; no s nunca

exactamente si significo lo que quiero significar ni aun si soy significante; en
este instante preciso, me sera menester leer en el otro; lo que, por principio es
inconcebible. Y, al no saber qu es lo que de hecho expreso para otro,
constituyo mi lenguaje como un fenmeno incompleto de fuga fuera de m
mismo"18

Est clar, doncs, que per a Sartre laltre t un paper similar al plantejat per
Lacan: al per-si se li escapa el sentit dall que expressa; aquest noms s
accessible a laltre. Sartre concep el llenguatge com un punt de fuga del per-
si. Fins i tot ms enll de la qesti del llenguatge, de fet, la possibilitat
daquesta fuga de si mateix s essencial: Sartre considera que la mirada de
laltre objectiva el per-si, li fa aparixer una dimensi de en-si que no pot
posseir. Laltre sartri ens mostra la nostra contingncia concreta; en termes de
Lacan, podrem dir que ens mostra all real. Per aix, en el referent al
llenguatge, laltre posseeix l'en-si del meu discurs, all que jo no puc veure
perqu el per-si, com una cmera ocupada en la filmaci (d') el mn, no pot
enfocar-se a si mateix.
Retornant a Lacan, cal comentar que quan aquest comenta que linconscient s
el discurs de laltre justament es refereix al fet que linconscient noms apareix
en el discurs, entenent que tot discurs est constitut necessariament com a

17
bid. Pg. 79
18
Sartre, Jean-Paul; El ser y la nada, ed. Losada, Buenos Aires, 1966. Pg. 511.

12
relaci amb laltre. Lacan, justament, comenta la idea que linconscient s el
discurs de laltre quan ens remet al que Freud denominava telepatia:

"en cuanto que se manifesta en el contexto de una experiencia analtica.

Coincidencia de las expresiones del sujeto con hechos de los que no puede
estar informado, pero que se mueven siempre en los nexos de otra experiencia
donde el psicoanalista es interlocutor"19

Cal que ens aturem a comentar el fet que Lacan utilitzi irnicament, citant a
Freud, el terme telepatia: el psicoanalsta no entra "dins" la conscincia del
pacient per trobar-hi linconscient com un contingut: noms podem parlar
dinconscient en el sentit que, de la mateixa manera que ho intueix Sartre,
linconscient es troba en aquella dimensi del discurs que noms escolta laltre,
la dimensi del discurs que ens s negada.

3.4. El desig

La noci de desig, tant en lexistencialisme sartri com en la psicoanlisi

lacaniana, s complexa: en ambdues teories, el desig ens s presentat com a
constitutiu de la subjectivitat (de la conscincia en un cas, la personalitat en
laltre), essent tant per un com per laltre un tema fonamental. Aqu ens
centrarem a comentar lanalogia principal que comparteixen: la idea del desig
lligat a la noci de falta.
A primer cop dull, podem observar que tant en la psicoanlisi de Lacan com en
lexistencialisme de Sartre, el desig s quelcom que no es pot assadollar; aix
mateix, ambds el relacionen, cadascun des de la seva perspectiva, amb la
noci de falta. Lacan ens explica de forma molt illustrativa qu s el desig
posant l'exemple la relaci del nen amb la mare:

"De entrada reconocimos una referencia triangular en el nio, no en relacin

con lo que dar satisfaccin a su necesidad, sin en relacin con el deseo de

19
Lacan, Jacques; Escritos I, Ed. Siglo Veintiuno, Mxico,1994. Pg. 85

13
la madre. Lo que l sita no es pues, el objeto, sino a s mismo, en sus intentos
por recuperar el objeto del deseo de la madre"20.

Segons Lacan, el desig s'ha de distingir de la demanda, ja que el primer supera

la segona, que s concreta, orientada. El desig del nen es situa ms enll (o,
en cert sentit, ms en) de lobjecte que satisfar la necessitat -la gana- i
respecte el qual sarticula la demanda:

"La ubicacin del deseo es siempre ambigua: ms ac de la demanda, en tanto

es arrancado al terreno de las necesidades, y ms all de ella en tanto se pone
absolutamente en relacin con el Otro y exige que l lo reconozca como tal" 21

Aix, per a Lacan, en la demanda, que s on sexpressa el desig, es perfila

lexigncia de quelcom extra: sser lobjecte del desig de laltre, sser el desig
de laltre.
Fora dendinsar-nos ms en la noci de desig lacani, volem centrar latenci
en el fet que en el desig es mostra una estructura de falta -a saber, la falta
dsser el desig de laltre-; en aquest sentit, el desig s, de fet, una falta
dsser. Observem un fenomen similar en el llenguatge: en el fet mateix
dexpressar all que som (je) en el discurs es construeix com a no idntic all
que som proferint (Es). Aix, com comenta Jel Dor:

"El deseo que se separa necesariamente de la necesidad, porque es ante todo

falta de ser (Lacan) por encima de la demanda, inscribe al nio en una relacin
indefectible con el deseo del Otro"22

Sartre, al seu torn, tamb vincula molt estretament el desig amb la noci de
falta amb la daltre. Com ja em explicat, Sartre defineix el per-si com all que s
el que no s i no s el que s, i de fet, les seves reflexions respecte aquesta
naturalesa del per-si el porten a concloure que el per-si est constitut
irremeiablement com a falta:
20
Lacan, Jacques; Las Formaciones del inconsciente; seguido de El deseo y su interpretacin,
ed. Nueva Visin, Buenos Aires, 1970. Pg. 103
21
bid. Pg. 117
22
Dr, Joel; Introduccin a la Lectura de Lacan, ed. Gedisa, 2004. Pg. 167

14
"de todas las negaciones internas, la que penetra ms profundamente en el
ser, la que constituye en su ser al ser del qual niega con el ser al qual niega, es
la falta de. Esta falta no pertenece a la naturaleza del en-s, que es todo
positividad. No aparece en el mundo sin com el surgimiento de la realidad
humana"23

A diferncia del per-a-si, l'en-si s all que s, s opacitat, s lsser masss.

Daquesta manera, el desig, constitutiu del per-si, s lexpressi duna falta
dsser (de completitud dsser) que la conscincia vol resoldre. El desig
manifesta la voluntat del per-si de recuperar el seu en-si, aquest sser que
laltre pot posseir-li per a ell se li escapa irresolublement.

23
Sartre, Jean-Paul; El ser y la nada, ed. Losada, Buenos Aires, 1966. Pg. 145

15
4. Conclusions

Com podem veure, la critica Sartriana a la psicoanlisi, centrada en negar la

idea dinconscient, no resulta pertinent respecte linterpretaci lacaniana de la
psicoanlisi, ja que Lacan es guarda de considerar linconscient com un
contingut de la consciencia. s possible, a ms, detectar profundes similituds
entre ambdues teories, essent la ms important delles que ambdues remeten,
en ltima instncia, al subjecte de lexperincia, s a dir, fan servir un mtode
dexplicaci fonamentalment fenomenolgic. Pel que fa a les qestions de
contingut substantiu, trobem tamb que hi ha coincidncies temtiques en
qestions centrals per a ambds filsofs: tant Sartre com Lacan parlen duna
conscincia mai idntica a si mateixa, i ambds consideren la consciencia
sempre com a conscincia escindida, vinculant-la amb la transcendncia. Un
altre punt en com s el tractament de la figura de laltre: per ambds laltre s,
entre daltres coses la clau d'all que ms li s propi a un, aquell que t accs a
all que a un li s negat. Lligant amb aix, tots dos autors veuen el llenguatge
com un fenomen incomplet dun mateix, com a fenomen, justament, on el jo
sescindeix (en el cas de Lacan) o on apareix l'en-si del meu per-a-si (per a
Sartre). Finalment, ambds consideren el desig quelcom que no es pot
assadollar mai, relacionant-lo amb la noci de falta. Veiem, llavors, que, rere la
evident diferncia de postures respecte el psicoanlisi freudi, pot distingir-se
una certa proximitat i sintonia entre lexistencialisme sartri i la psicoanlisi
lacaniana.

16
5. Bibliografia

Dr, Joel; Introduccin a la Lectura de Lacan, ed. Gedisa, 2004.

Lacan, Jacques; Escritos I, Ed. Siglo Veintiuno, Mxico,1994.
Lacan, Jacques; Las Formaciones del inconsciente; seguido de El deseo y su
interpretacin, ed. Nueva Visin, Buenos Aires, 1970.
Sartre, Jean-Paul; El ser y la nada, ed. Losada, Buenos Aires, 1966

17