FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Ones
Es poden distingir dos tipus dones: la llum visible, que forma part
dun conjunt ms ampli dones anomenat espectre electromag-
ntic, i les ones sonores.

Moviment ondulatori
Lenergia es transmet dun lloc a un altre per contacte entre cossos.
Per exemple, quan xutes una pilota, li transmets energia cintica i
aquesta energia es desplaa grcies al moviment de la pilota.

Per no sempre cal que hi hagi transmissi de matria per trans-

metre energia.

El moviment ondulatori s aquell en qu es transmet energia

sense que hi hagi transport de matria.

La transmissi de lenergia es fa mitjanant la propagaci duna

pertorbaci que anomenem ona, que es desplaa en una certa
direcci de lespai.

Ones mecniques i electromagntiques

No totes les ones sn iguals.
Hi ha ones, com el so, que necessiten un medi material per propa-
gar-se, com pot ser laire, laigua, o el ferro. Aquestes ones sano-
menen mecniques.

En canvi, hi ha ones que poden propagar-se pel buit, sense que

hi hagi cap medi material. Sn ones com la llum visible, els raigs
X, les ones de rdio i televisi, o les microones. Aquestes ones
sanomenen electromagntiques.

Moviment de les ones

Una de les caracterstiques ms representatives de les ones s
el moviment doscillaci o de vibraci a qu donen lloc. Aquest
moviment pot ser de dos tipus: transversal i longitudinal.

Ones transversals
En el cas de les ones produdes al sacsejar una corda o llenar
una pedra a un llac, quan la pertorbaci arriba a les partcules del
medi material, aquestes oscillen perpendicularment a la direcci
en qu es propaga lona. Com que cada partcula est lligada a
les partcules venes, quan una delles inicia loscillaci, les venes
segents tamb ho fan.

Aquest tipus dones sanomenen ones transversals.

1
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Les onades del mar tamb sn ones transversals, i tamb ho sn les

ones electromagntiques.

Ones longitudinals
Tot i que no les hagis vist mai, les ones de so produeixen un tipus
diferent doscillaci en el medi pel qual es desplacen. En aquest
cas parlem dones longitudinals.
Quan una ona longitudinal arriba a les partcules del medi material,
aquestes oscillen parallelament a la direcci de propagaci de
lona.

Quan una partcula comena a oscillar, xoca amb les seves part-
cules venes que tamb comencen a oscillar i a xocar amb les
segents venes i aix successivament.

Per tant, les ones longitudinals es propaguen grcies als xocs

que es produeixen entre les partcules del medi.

Caracterstiques de les ones

Totes les ones, ja siguin longitudinals o transversals, sonores o
electromagntiques, es caracteritzen per unes magnituds fsiques
que es poden mesurar. Aquestes magnituds ens permeten obtenir
informaci sobre lona i saber a quins tipus de fenmens podr
donar lloc.

Aquestes magnituds sn: amplitud (A), freqncia (f), longitud dona

(), perode (T) i velocitat de propagaci (v).

Amplitud
Lamplitud (A) s el mxim desplaament duna partcula respecte
la posici dequilibri que tenia abans que li arribs lona.

Es mesura en metres.

Els punts amb la mxima amplitud possible sanomenen valls

o pics, en funci de si es troben ms amunt o ms avall de la
posici inicial.

Longitud d'ona
La longitud dona () s la distncia mnima entre punts que es
troben en el mateix estat de vibraci.

Tamb es mesura en metres.

2
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Perode
El perode (T) s el temps que triga una partcula en fer una oscil
laci completa.

Es mesura en segons.

Freqncia
La freqncia (f) s el nombre doscillacions que fa una partcula
cada segon.

Es mesura en 1/s o hertzs (Hz), i es pot calcular fent linvers del

perode.

Velocitat de propagaci
Com qualsevol altra velocitat fsica, la velocitat de propagaci duna
ona es defineix com la distncia recorreguda per lona, dividida
entre el temps que sha trigat en recrrer la distncia.

Si ens fixem en totes les ones que hem estudiat fins ara, veurem
que en totes elles la pertorbaci recorre una distncia igual a la
longitud dona en el temps dun perode. Per tant, la velocitat es pot
expressar com:
l
V=
T
O sabent que f = 1/T:
V=lf

El so
El so s una ona generada per la vibraci dun determinat cos,
que es transmet per mitj dones longitudinals.

Quan un cos vibra, el moviment de vibraci es transmet a les

molcules ms properes del medi material on es troba el cos.

Aquestes partcules xoquen amb les seves partcules venes que

tamb comencen a oscillar i a xocar amb les segents venes i
aix successivament.

Mitjanant aquest moviment, el so viatja a travs del medi.

Com que el so es propaga grcies a les vibracions de les molcules

del medi, sense medi no es pot propagar. Per aix el so no es
propaga en el buit.

3
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

La majoria danimals sn sensibles al so.

Molts lutilitzen per comunicar-se i per captar estmuls que els
donen informaci de lentorn.

En el cas dels humans, quan parlem produm una vibraci de les

cordes vocals i aquestes la transmeten a laire.

Grcies al timp, una membrana sensible a aquesta vibraci

situada a lorella, podem sentir la veu de les persones i altres
sons.

Caracterstiques del so
Les caracterstiques que permeten distingir un so d'un altre sn la
intensitat, el to i el timbre.

Intensitat del so
La intensitat s el volum amb qu es percep un determinat so.

Est relacionada amb lamplitud de lona sonora.

Aix, un so fort t una gran amplitud, mentre que un so feble
correspon a una ona amb una amplitud petita.
La intensitat del so disminueix a mesura que es propaga, i el seu
nivell es mesura en una unitat que sanomena decibel (dB).

El to del so
El to dun so est directament relacionat amb la seva
freqncia.
Quan un so s de baixa freqncia, el seu to s greu.
Els tons aguts, en canvi, corresponen a sons de freqncies
altes.
En una guitarra, per exemple, el to depn de la llargada de la corda que
vibra, que el guitarrista modifica amb els dits. Com ms llarga s la part
de corda vibrant, ms greu s la nota que produeix.

El timbre del so
El timbre dun so t a veure amb la composici de lona sonora.

En general, una ona sonora s formada per una ona principal a

la qual se li superposen unes ones secundries, anomenades
harmnics.

4
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

s la diferncia entre aquests harmnics superposats a una

mateixa ona sonora principal la que permet diferenciar els
timbres dels instruments o les veus de les persones.
La forma i el material dun instrument determinen els seus harmnics
i, per tant, el seu timbre. En el cas de la veu, sn les caracterstiques
de les cordes vocals i dels rgans del seu entorn les que determinen el
timbre de la veu.

Reflexi del so. Eco i reverberaci

Com totes les ones, el so es pot reflectir quan incideix sobre una
superfcie.

Depenent de la distncia a la superfcie reflectora, lorella humana

aprecia dos fenmens diferents: leco i la reverberaci.
La reverberaci es produeix quan el so es reflecteix en un obstacle
proper (inferior a 17 metres), de manera que lorella humana no
pot separar completament el so ems del reflectit.

Leco, en canvi, es produeix quan lobstacle es troba lluny, de

manera que lorella pot separar el so inicial del reflectit.

Laparell fonador
Laparell fonador s el conjunt drgans que permet als humans
emetre i articular sons que la nostra orella rep i transmet al cervell
per ser interpretats.

Est format per 3 tipus drgans ben diferenciats:

rgans de la respiraci (pulmons, bronquis i trquea).

rgans de la fonaci (laringe, cordes vocals, faringe i cavitats

nasals).

rgans de larticulaci (paladar, llengua, dents, llavis i glotis).

El so es forma quan laire que surt dels pulmons produeix una

vibraci de les cordes vocals. Els matisos saconsegueixen amb
les interrupcions totals o parcials daquest aire per part de la resta
drgans.

L'orella
Lorella s lrgan que capta el so i el tradueix a impulsos nerviosos
que el cervell interpreta. Est formada per tres parts ben diferenci-
ades:

5
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Lorella externa: formada pel pavell auditiu, que recull les vibra-
cions del so i pel conducte auditiu extern, que les condueix fins
al timp.

Lorella mitjana: formada pel timp, una membrana que vibra

quan li arriba el so, i per tres ossos minsculs, el martell, lenclusa
i lestrep, que transmeten la vibraci fins a lorella interna.

Lorella interna: formada pel cargol o cclea, que transforma la

vibraci en impulsos nerviosos que arriben al cervell i sn inter-
pretats.

La llum
La llum s una ona transversal que no necessita un medi material
per propagar-se, i que transporta energia.

Dualitat ona - partcula

La llum sempre ha encuriosit els cientfics. Shan proposat moltes
teories per explicar-la, per, essencialment, el debat ha estat
sempre si s formada per ones o per partcules.

Totes dues: depenent de les circumstncies es comporta com a ona

electromagntica o com a partcules.

Espectre electromagntic
Totes les ones electromagntiques es propaguen a la mateixa
velocitat en el buit (3108 m/s) i es distingeixen per la seva longitud
dona o per la seva freqncia.

Tot aquest ventall dones electromagntiques es coneix com les-

pectre electromagntic de la llum.

De tot aquest espectre, lull hum noms s sensible a les ones

amb longituds dona compreses entre 380 i 780 nanmetres apro-
ximadament.

Propagaci de la llum
Quan la llum viatja a travs del mateix medi, ho fa en lnia recta.

Com ja hem vist, tant al buit com a laire, la velocitat de propa-

gaci de la llum s de 3108 m/s.
Aquest valor sacostuma a anomenar c i, juntament amb
la constant de la gravitaci (G) i altres valors, s una de les
constants universals.

6
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

En altres medis, la velocitat de la llum disminueix.

La velocitat de la llum s la velocitat ms gran que sha observat

a lUnivers i s la mxima velocitat que les lleis de la fsica actuals
permeten. No hi ha res que pugui anar ms de pressa que la
llum.

Reflexi de la llum
Quan la llum circula per un medi i sen troba un altre, una part
rebota i no pot superar la frontera entre els dos medis.

La reflexi de la llum s el canvi de direcci que experimenten

els raigs lluminosos en trobar-se un canvi de medi, sempre i quan
aquest canvi de direcci redirigeixi els raigs cap al medi inicial.

Les superfcies slides i opaques que reflecteixen totalment la llum

que els arriba sanomenen miralls.

En la reflexi, langle que forma el raig amb la perpendicular a la

superfcie, s el mateix que el que forma el raig reflectit.
Quan sestudien els fenmens que experimenta la llum en canviar
de medi, els angles es mesuren sempre respecte la perpendicular
a la superfcie que separa els dos medis.

Aquesta recta sanomena normal.

Miralls
Els miralls plans reflecteixen la llum dels objectes i reprodueixen la
seva imatge a laltra banda del mirall. Aquesta imatge sanomena
virtual.
En realitat, el que passa quan un objecte es reflexa en un mirall, s que
el cervell hum interpreta la trajectria dels raigs com si vinguessin de
laltre banda del mirall, reproduint aix de forma simtrica les dimen-
sions de lobjecte.

Refracci de la llum
La refracci de la llum s el canvi de la direcci dels raigs llumi-
nosos quan canvien de medi. Aquest canvi de direcci es produeix
perqu la llum es propaga a una velocitat diferent a cadascun dels
medis.

El fet que la llum es propagui amb velocitats diferents en medis

diferents, permet definir una propietat dels materials anomenada
ndex de refracci.

7
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Aquest ndex no s ms que la relaci entre la velocitat de la llum

en el buit (c) i en el medi (v):

c
n=
v

El canvi de direcci que experimenta un raig de llum en canviar de

medi depn dels ndexs de refracci dels dos medis travessats:
Si lndex del segon medi s ms gran que el del primer, el raig
sapropa a la normal.

Si lndex del segon medi s ms petit que el del primer, el raig

sallunya de la normal.

La refracci i les lents

Les lents sn uns dels objectes ms utilitzats en la construcci dins-
truments ptics com les ulleres, els microscopis o els telescopis.

Una lent no s ms que un medi transparent, generalment de vidre,

limitat per dues superfcies, una de les quals, com a mnim, s
corbada.

En ser dun medi diferent de laire, quan un raig hi incideix, es

refracta, s a dir, canvia de velocitat i de direcci de propagaci.
I aquest fenomen es pot aprofitar per generar imatges a partir de
llum procedent dobjectes diversos.

Els instruments ptics utilitzen dos tipus de lents: les lents conver-
gents i les divergents.

Elements de les lents

Centres de curvatura (C, C). s el centre de cadascuna de les
cares esfriques de la lent.

Centre ptic (O). Punt central de linterior de la lent. Els raigs que
passen per aqu no es desvien.

Eix principal. Recta imaginria que passa pel centre ptic i els
centres de curvatura.

Focus (F, F). Sn dos punts de leix principal per on passen tots
els raigs parallels a aquest eix, desprs de refractar-se.

Distncia focal. s la distncia entre el centre ptic i els focus.

8
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Lents convergents
Les lents convergents estan dissenyades per concentrar tots els
raigs refractats en un mateix punt, l'anomenat focus de la lent.

Lents divergents
Les lents divergents es dissenyen per generar lefecte contrari al de
les convergents: separar cap a linfinit tots els raigs refractats. Aix
saconsegueix focalitzant-los en un punt imaginari a lesquerra de
la lent.

Formaci de les imatges en les lents

Imatges reals: es formen perqu els raigs de llum convergeixen
en un punt. La nostra vista no les pot captar, per s possible
veure-les si les generem sobre una pantalla.

Imatges virtuals: es formen quan els raigs de llum divergeixen

i semblen provenir dun punt pel qual no han passat. La nostra
vista interpreta que aquests raigs provenen dun objecte situat en
aquest punt.
Aquest s el tipus dimatge que es forma en un mirall.

Imatges en lents convergents

Per determinar on es formar la imatge dun objecte real quan els
raigs procedents de lobjecte incideixin en una lent convergent, has
de tenir en compte els segents punts:
Els raigs parallels a leix principal passen pel focus imatge F
desprs de refractar-se.

Els raigs que passen pel focus F, surten parallels a leix ptic
desprs de refractar-se.

Els raigs que passen pel centre ptic O no es desvien.

9
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Imatges en lents divergents

Per determinar on es formar la imatge dun objecte real quan els
raigs procedents de lobjecte incideixin en una lent divergent, has
de tenir en compte els segents punts:
Els raigs parallels a leix principal, desprs de refractar-se, se
separen de manera que la seva prolongaci passa pel focus F.

Els raigs que passen pel centre ptic O no es desvien.

L'ull hum
Lull s un complex sistema que tradueix la llum que li arriba a
impulsos nerviosos que sn interpretats pel cervell com a imatges.
La pupilla s la porta dentrada a lull, encarregada de regular la
quantitat de llum que entra a lull.
Es dilata en ambients foscos, per deixar passar el mxim de
llum, i es contrau en ambients illuminats, per limitar la quantitat
de llum.
El cristall actua com una lent convergent, que refracta la llum
per concentrar-la a la retina.

Liris s un mscul que canvia la curvatura del cristall per foca-

litzar les imatges sobre la retina, en funci de la proximitat de
lobjecte que es vol veure.

La retina cont les cllules sensibles a la llum (cons i bastons)

que transformen la llum en impulsos nerviosos.

El nervi ptic recull els impulsos nerviosos generats a la retina i

els transporta fins al cervell.

10
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Dispersi de la llum
Segur que alguna vegada thas preguntat per qu el cel s blau i per
qu es veu tan vermell en algunes postes de sol. Doncs tots aquests
efectes sn causats per un fenomen anomenat dispersi.

No totes les ones electromagntiques es refracten de la mateixa

manera, perqu lndex de refracci dun material depn de la
longitud dona de la llum incident.

Per aix, quan es produeix un canvi de medi, hi ha ones que expe-

rimenten canvis grans en la direcci de propagaci, i altres que
gaireb no es desvien.

En el cas de la llum visible, composta pels 7 colors de larc de Sant

Mart, no es refracta per igual la llum blava que la vermella.
La vermella s la que menys es desvia

La blava s la que ms canvia de direcci en canviar de medi de

propagaci.

Aprofitant que cadascun daquests colors es desvia duna manera

diferent quan canvia de medi, podem descompondre la llum del sol
en els seus set colors.

El prisma s lelement ptic que sutilitza per dur a terme aquesta

descomposici. Un prisma no s ms que un objecte transparent
de cares planes no paralleles. Quan la llum hi incideix, cada color
surt en una direcci diferent i s possible distingir-los per separat.
Aix s el que passa quan en un dia plujs alguns raigs furtius de sol
sobren pas entre els nvols i travessen les gotes daigua que hi ha a
lambient. Aquestes gotes actuen com a petits prismes, separen els
colors de la llum solar i donen lloc a larc de Sant Mart.

Polaritzaci de la llum
En general, un raig de llum no est format per una sola ona sin
per moltes ones que vibren en direccions diferents i amb amplituds
diferents.

Hi ha sistemes, els polaritzadors, que permeten seleccionar una

sola de les ones que formen el raig i obtenir un raig format per una
sola ona. Aquest procs sanomena polaritzaci de la llum i la llum
resultant s, per tant, llum polaritzada.
El concepte de polaritzaci s important en el mn de la fotografia i en
el funcionament dalguns ssers vius.

11
FSICA 4: tema 4 ONES resum teric

Interferncies
De ben segur que en ms duna ocasi haurs sentit a diverses
persones parlant alhora i no has pogut entendre qu deia cadascuna.
O tamb haurs sentit sorolls mentre parlaves per telfon. Tot aix es
produeix a causa dun dels fenmens ms caracterstics de les ones:
les interferncies.

Quan dues o ms ones es troben en un cert espai, es produeix

una combinaci de totes les vibracions que pot donar lloc a efectes
sorprenents.

Les ones que coincideixen poden arribar a combinar-se de tal

manera que en alguns punts desaparegui totalment la vibraci i en
altres punts samplifiqui.
Els enginyers de so, per exemple, controlen aquest fenomen a lhora de
dissenyar els auditoris per aconseguir que la msica se senti el millor
possible des de cada butaca.
En el cas de la llum, el fenomen dinterferncia es manifesta en forma
de zones fosques i zones clares.

12