Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

6|Reaccions de transferncia
de protons
No ha estat fins al principi del segle xx que els qumics han

pogut donar una explicaci al compor tament duna gran
famlia de compostos coneguda des de lantiguitat: els
cids i les bases. Lany 1923, Brnsted a Dinamarca i
Lowr y a Anglaterra van proposar, de manera independent,
la seva teoria protnica i el 1938 Lewis va formular la seva
teoria electrnica. Encara que amb diferents punts de vista,
ambdues teories sn utilitzades avui dia.
El carcter cid o bsic de les substncies s una caracte-
rstica molt important. Influeix, per exemple, en nombrosos
processos biolgics i industrials. Els cids o les bases sn
constituents de moltes substncies naturals; fruites com la
llimona o la taronja, lquids com el vinagre o la Coca-Cola
tenen gust cid, i ats que moltes reaccions del nostre
metabolisme no tindrien lloc en un medi molt cid o molt
bsic, el nostre cos disposa de sofisticats mecanismes
que mantenen lacidesa o la basicitat a ratlla.
Aix doncs, lestudi dels cids i les bases, a ms de ser vir-
nos com a exemple sobre la construcci duna teoria cien-
tfica, ens ajudar a entendre nombrosos processos
naturals.
U06-Q2B (4M).indd 157 12/1/09 15:41:07

6|Reaccions de transferncia de protons
1 |Reaccions cid-base. Introducci

Alguns cids i bases sn coneguts des de lantiguitat. Els rabs coneixien
algunes bases custiques com lhidrxid de sodi i lhidrxid de calci. Dells
ens han arribat mtodes molt enginyosos per a la seva preparaci. Lcid
ntric era ja conegut el 1160. Lanomenaven aigua forta, i sutilitzava per
separar lor de la plata. Algun temps ms tard es va obtenir lcid sulfric, que
els alquimistes anomenaven oli vitriol. Lcid clorhdric data del segle xv.
La primera teoria sobre la naturalesa dels cids la va donar Lavoisier, en

admetre que els cids eren substncies que contenien oxigen. Per aquesta
propietat loxigen rep el nom de generador dcids. Posteriorment Davy va
trobar que altres cids, com lcid clorhdric o lcid bromhdric, no conte-
nien oxigen, fet que va provocar que, de mica en mica, sestengus la idea
que el responsable de lacidesa era lhidrogen i no loxigen. Ms endavant,
Liebig va obser var que lhidrogen dels cids pot substituir-se per metalls i
obtenir sals.
Abans del segle xix, quan es va definir per primera vegada una teoria sobre
els cids i les bases, aquests es reconeixien pels seus carcters emprics.
Van aparixer al Trait lmentaire de chimie (1789) de Lavoisier.
Taula 1
Caracteritzaci experimental dcids i bases
cids Bases
a) Condueixen el corrent elctric, a) Condueixen el corrent elctric,
s a dir, sn electrlits. caracterstica comuna de tots
els electrlits.
b) Reaccionen amb alguns metalls, b) Dissolen olis i sofre.

com el zinc, el ferro, el magnesi,
i alliberen hidrogen gass.
c) Canvien el color dalgunes c) Modifiquen el color dels

substncies anomenades indicadors, que prenen un color
indicadors. distint al que tenen en solucions
cides.
d) Tenen sabor cid 1. d) Tenen sabor custic1.
e) Quan reaccionen amb les e) Quan reaccionen amb els

bases, perden totes les seves cids, perden totes les seves
propietats i sobtenen les sals. propietats i sobtenen les sals.
f) Reaccionen amb els carbonats f) Sn IIiscoses al tacte.

alliberant dixid de carboni.
1
Molts productes qumics sn metzinosos; per tant, no sha dutilitzar ni el sabor ni lolor
per identificar substncies.
158
U06-Q2B (4M).indd 158 12/1/09 15:41:07

Reaccions de transferncia de protons|6
Propietats generals dels cids i les bases

E x peri n cia
Es tracta didentificar els cids i les bases utilitzant alguna de les caracterstiques anomenades abans.
Preparem quatre solucions de concentraci aproximada 0,1 mol dm3, de les substncies segents: cid
clorhdric, HCl; clorur de sodi, NaCl; hidrxid de sodi, NaOH i sacarosa, C12H22O11.
Completa en el teu quadern la taula segent:
Solucions HCl NaCl NaOH C12H22O11
Condueixen el corrent elctric?

Reaccionen amb magnesi?
Fan canviar el color del tornassol?
Reaccionen amb el CaCO3?
Per comprovar la conducci elctrica de les

solucions pots muntar un circuit com el
daquesta foto.
Un circuit com el de la figura et permetr

detectar el pas de corrent.
2 |Teoria dArrhenius sobre la naturalesa

dels cids i les bases
La primera explicaci rigorosa sobre la naturalesa dels cids i les bases es
deu a Svante August Arrhenius (1859-1927). El 1884, per explicar la con-
ductivitat de les solucions aquoses dcids, bases i sals, s a dir,
delectrlits, postul lexistncia dions positius i negatius a les dites solu-
cions. La seva teoria sanomena Teoria de la dissociaci inica, i va ser la
base de la seva tesi doctoral. Encara que aquesta idea va trigar a ser accep-
tada, avui dia lexistncia dels ions s inqestionable.
Arrhenius defineix un cid com qualsevol substncia neutra que, en una
soluci aquosa, s capa dalliberar ions H+. Lcid clorhdric, HCl, lcid
ntric, HNO3, etc. compleixen aquesta condici:
HCl H+ + Cl
HNO3 H+ + NO3
En general:
HA H+ + A
159
U06-Q2B (4M).indd 159 12/1/09 15:41:08

Una base s tota substncia que, en soluci aquosa, allibera ions OH. Aix,
els hidrxids metllics sn bases:
KOH K+ + OH
NaOH Na+ + OH
En general: BOH B+ + OH
La reacci de neutralitzaci entre cids i bases sescriuria:
H+ + OH H 2O
3 |Teoria de Brnsted i Lowry dcids i bases

La teoria dArrhenius dcids i bases aviat result insuficient, ja que:
1. Svante August Arrhenius (1859-1927). a) Est restringida a solucions aquoses.

Qumic suec. Va passar la primera part de b) Es coneixien substncies que no contenen ions OH, com lamonac,
la seva carrera cientfica lluitant perqu
NH3, o el carbonat de sodi, Na2CO3, que tenen propietats bsiques.
sacceptessin les seves idees. La seva
teoria era tan revolucionria que li van c) La teoria no pot explicar per qu les solucions dalgunes sals, com el
aprovar la tesi desprs de moltes clorur damoni, NH4Cl, no formen solucions neutres.
dificultats. El 1893 va ser nomenat
professor de la Universitat dEstocolm i d) Hi ha espcies iniques com els ions HSO3 o HCO3 que poden tenir
escollit rector dos anys ms tard. carcter cid o bsic.
Va rebre el premi Nobel el 1903. e) s possible la reacci de neutralitzaci entre gasos:
El 1905 va ser designat director de
lInstitut Nobel de fisicoqumica i va HCl(g) + NH3(g) NH4Cl(s)
continuar investigant fins a la mort. s un f) Li hidrogen, H+, no existeix lliure en soluci. Tot i en soluci aquosa
exemple de la tenacitat en la defensa de
est hidratat, s a dir, envoltat de molcules daigua. Per el prot s un
les prpies idees i de cientfic brillant i
avanat a la seva poca. i especial, s mancat delectrons i el seu radi s nicament el radi
nuclear (1015 m), un radi extraordinriament petit. Com a conseqncia,
t una elevada densitat de crrega positiva i la seva interacci amb lai-
gua s ms gran. Encara que no s possible determinar amb exactitud
quantes molcules daigua volten el prot, sovint es considera que el
prot saddiciona for tament a una molcula daigua i forma lespcie
qumica H3O+, i oxoni, i que aquesta shidrata posteriorment, H3O+(aq).
En cer ts compostos sha trobat lexistncia de li oxoni com a i dife-
renciat, (H3O+, ClO4). Per indicar el prot hidratat, el simbolitzarem per
H3O+(aq) o simplement per H+(aq).
El 1923, Johannes Brnsted i Thomas Lowr y proposaren independentment
un concepte ms ampli dcids i bases. Dacord amb les definicions de
Brnsted i Lowr y:
Un cid s tota espcie qumica (molcula o i) capa de cedir protons

a una altra espcie qumica, i una base s tota espcie qumica (mo-
lcula o i) capa de captar protons.
En general:

HA + B A + HB+ (1)
cid1 base2 base1 cid2
Quan una espcie qumica HA ha cedit un prot, es converteix en una base, A,

ja que la reacci (1) s, en general, una reacci dequilibri. De la mateixa
manera, quan una espcie qumica B, que es compor ta com una base,
capta un prot es conver teix en un cid, HB+.
160
U06-Q2B (4M).indd 160 12/1/09 15:41:08

El parell cid1base1 (HA/A), i tamb el parell cid2base2 (HB+/B) sano-

mena parell conjugat cid-base. s a dir, la base A s la base conjugada El terme conjugat significa en-
de lcid HA i, a linrevs, lcid HA s lcid conjugat de la base A. El llaats per una relaci determina-
da. La frmula duna base conjuga-
mateix direm de la parella HB+/B.
da sempre t un prot menys i una
s impor tant obser var que lexistncia dun cid implica necessriament crrega negativa ms (o una crre-
lexistncia duna base i viceversa. ga positiva menys) que la de lcid
corresponent.
En soluci aquosa, un cid s tota espcie qumica capa de cedir protons
a laigua:

HA (aq) + H2O(l) A (aq) + H3O+(aq)
Aix, el HCl s un cid:

HCl(g) + H2O(l) Cl(aq) + H3O+(aq)
En aquest cas, laigua accepta un prot de lcid i es compor ta com una

base de Brnsted i Lowr y. En soluci aquosa, una base s tota espcie
qumica capa de captar protons de laigua:

B(aq) + H2O(l) HB+(aq) + OH(aq)
base1 cid2 cid1 base2
Aix lamonac s una base:

NH3(aq) + H2O(l) NH+4(aq) + OH(aq)
base1 cid2 cid1 base2
Fixat que, en aquest cas, laigua es compor ta com un cid de Brnsted i 2. El NH3 s una base, capta protons de
Lowr y. Les substncies que en unes reaccions poden compor tar-se com a laigua, que es comporta, en aquest cas,
bases i en daltres poden comportar-se com a cids sn anomenades subs- com un cid.
tncies amfteres o amfiprtiques. nh3
Altres exemples despcies amfteres sn el HSO3, el HS, el HCO3, etc.
La reacci de neutralitzaci entre un cid i una base es pot escriure:

H3O+(aq) + OH(aq) H2O(l) + H2O(l)
Els sistemes H3O+/ H2O i H2O/OH sn parells cid-base conjugats.

La definici de Brnsted i Lowr y amplia el nombre dcids i bases, ja que
tot cid de Brnsted va lligat a una base, la seva base conjugada i, a linre-
vs, tota base va lligada a un cid, el seu cid conjugat. La teoria de
Brnsted i Lowr y permet estendre el concepte cid-base a solucions no
aquoses (per exemple, les damonac lquid, les de benz, etc). Tamb
inclou les reaccions cid-base entre components gasosos, com en el cas
de la reacci entre amonac gas i clorur dhidrogen:
NH3(g) + HCl(g) (NH4+, Cl)(s)
161
U06-Q2B (4M).indd 161 12/1/09 15:41:09

Teoria de Lewis dels cids i les bases

DOCUMENT
La teoria de Brnsted i Lowry limita la definici dels

Cl H Cl H
cids a les substncies que contenen hidrogen.

Per hi ha compostos que, sense contenir hidro- AlCl + NH ClAlNH

gen, es compor ten com un cid quan els afegim

indicadors o reaccionen amb una base, entre altres Cl H Cl H
aspectes. Per exemple, el clorur dalumini, AlCl3,
pot fer que lamonac perdi totes les seves propie-
tats com a base. Podem dir que el AlCl3 s un cid
El NH3 es compor ta com una base de Lewis,
encara que no disposi dhidrgens. Aquests fets
cedint un parell delectrons al AlCl3 que es com-
van conduir Lewis a proposar una definici ms
mplia dcids i bases. Dacord amb la seva teoria, por ta, daquesta manera, com un cid de Lewis.
un cid s tota substncia que pot acceptar elec- La reacci cid-base de Lewis no t com a produc-
trons i una base s una substncia capa de donar tes sal i aigua, sin la formaci dun enlla cova-
electrons. En la reacci: lent coordinat.
4 |Autoionitzaci de laigua
Laigua pura s molt mala conductora del corrent elctric, per fent servir apa-
Encara que la definici de Lewis rells de gran sensibilitat shi pot distingir una lleugera conductivitat. Aix indica
s molt general, es parla que, encara que en una proporci molt petita, laigua est dissociada en els
normalment dun cid i una base
en termes de la definici de seus ions. Aquesta ionitzaci s conseqncia del carcter amfter de
Brnsted. laigua:

H2O(l) + H2O(l) OH(aq) + H3O+(aq) (2)
En aquesta reacci es posa de manifest que una molcula daigua actua

com a cid i una altra com a base. La reacci s denominada autoionitza-
ci o autoprotlisi de laigua. A laigua pura hi ha, doncs, ions H3O+ i ions
OH en una quantitat igual. La reacci dautoionitzaci t lloc en un grau
molt petit. Aix significa que lequilibri est molt desplaat a lesquerra.
Lexpressi de la constant dequilibri per a la reacci (2) s donada per:

[H3O+] [OH ]
K=
[H2O]2
Per, com hem dit, la reacci (2) est molt desplaada cap a lesquerra, per
tant podem considerar que la concentraci de laigua, [H2O], s constant:
3
1 000 g dm 3
[H2O] = = 55,5 mol dm
18 g mol1
i incloure aquest valor en lexpressi de la constant dequilibri:

K [H2O]2 = Kw = [H3O+][OH] (3)
El producte [H3O+][OH] sanomena producte inic de laigua i es represen-
ta per Kw.
162
U06-Q2B (4M).indd 162 12/1/09 15:41:10

El valor de Kw, com el de totes les constants dequilibri, varia amb la tempe- Taula 2
ratura (vegeu la taula 2) , per roman constant encara que shi afegeixin
Valors de Kw
quantitats petites dions H3O+ (i sobt una soluci cida) o dions OH (i
a temperatures diferents
sobt una soluci bsica).
T/C T/K Kw pKw
A 25 C, el seu valor s 1,00 10 14. Per tant, a 25C i en laigua pura es
compleix que: 0 273 1,14 10 15
14,94
[OH] = [H3O+] = = 1,00 107 mol dm3 10 283 2,92 10 15
14,53
25 298 1,00 10 14
14,00
Una soluci en qu les concentracions dels dos ions sn iguals, sanomena
soluci neutra. 30 303 1,47 10 14
13,83
Les solucions cides contenen un excs dions H3O+, per com que el pro- 40 313 2,92 10 14
13,53
ducte [OH][H3O+] ha de romandre constant, en una soluci cida es com- 60 333 9,61 10 14
13,02
pleix que [H3O+] > [OH]. De la mateixa manera les solucions bsiques
tenen excs dions OH, per tant, en una soluci bsica es compleix que
[OH] > [H3O+].
5 |Concepte de pH
Per determinar lacidesa o la basicitat duna soluci diluda nhi ha prou
amb conixer la concentraci dions H3O+. Generalment aquesta concentra-
ci s molt petita i s expressada per una potncia de deu amb exponent
negatiu. El 1909, un bioqumic dans, Peter Lauritz Sorensen, sugger una
escala logartmica o escala de pH per expressar la concentraci dions H3O+
duna manera senzilla.
El pH s el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numric

corresponent a la concentraci dels ions oxoni:
pH = log [H3O+]
Anlogament, es defineix el pOH i el pKw:
pOH = log [OH]
pK w = log Kw
Prenent logaritmes en lexpressi (3) i canviant de signe es pot trobar una
relaci entre el pH i el pOH duna soluci:
log [H3O+] + log [OH] = log K w
canviant de signe: log [H3O+] log [OH] = log K w
Per tant: pH + pOH = pK w
A 25 C, K w = 1,0 1014, pK w = 14,0;
pH + pOH = 14,0
Resumint:
A 25 C es compleix que:
Soluci cida: [H3O+] > [OH]; [H3O+] > 107 mol dm3 i pH < 7
Aigua pura
o Soluci neutra: [H3O+] = [OH]; [H3O+] = 107 mol dm3 i pH = 7
Soluci bsica: [H3O+] < [OH]; [H3O+] < 107 mol dm3 i pH > 7. 3. El pH-metre permet la lectura directa del
pH duna soluci.
163
U06-Q2B (4M).indd 163 12/1/09 15:41:10

Taula 3 La mesura del pH s molt important, tant en els processos naturals com en
els industrials i en el laboratori. A la taula 3 hi figura el pH dalguns lquids
pH dalguns lquids comuns
comuns.
Substncia pH
Els principals processos vitals no poden produir-se ms que en uns inter-
Suc de llimona 2,3 vals de pH molt rgids.
Coca-Cola 2,6 En el mar, la vida no seria possible si el pH no estigus comprs entre 7,5
Vinagre 2,43,4 i 8. Sha suggerit que les variacions de pH podrien explicar cer tes migraci-
Suc de taronja 3,3 ons de peixos.
Suc de tomquet 4,2 El pH del sl depn de la seva composici. Aix, per exemple, pot ser de 4
en terrenys pantanosos i prop de 9 en terres calcries. Per desenvolupar-se
Aigua de pluja* 6,2
correctament, cada tipus de planta necessita un inter val de pH precs i s
Llet 6,36,6 necessari adaptar el pH del sl al tipus de planta que es desitja conrear o
Sang 7,4 viceversa.
Soluci de brax 10 En les indstries agroalimentries, el pH tamb s impor tant; el color i el
Lleixiu concentrat 10,7 sabor de la mantega depn del pH, la fermentaci dels formatges o les
conser ves alimentries sn sensibles a les reaccions cid-base. En la pro-
Amonac domstic 1112
ducci de pa, de vi i de cer vesa, en les indstries farmacutiques o en les
* El valor del pH de laigua de pluja s de cosmtica, el control del pH s indispensable.
molt variable, perqu depn del lloc i de
la proximitat de certs tipus dindstries.
El SO2 s un dels contaminants atmos- 6 |Fora relativa dcids i bases
frics. Les centrals trmiques i les grans
indstries sn les ms grans emissores
daquest gas. El SO2 pot oxidar-se a SO3
La definici de Brnsted i Lowr y suggereix que un cid for t t una gran ten-
i, en reaccionar amb laigua de pluja, dncia a transferir un prot a una altra espcie qumica, i que una base
donar lloc al H2SO4(aq) (pluja cida). Passa for ta s aquella que t una gran afinitat pels protons:
el mateix amb els xids de nitrogen, que
HA + B A + HB+
poden donar lloc a HNO3(aq). En algunes cid1 base2 base1 cid2
zones industrials, el pH ha arribat a 1,5,
s a dir, a ser molt ms cid que el
Ara b, el grau de desplaament daquest equilibri cap a la dreta o cap a
vinagre.
lesquerra depn no tan sols de la tendncia de lcid1 a perdre un prot,
sin tamb de la tendncia de la base2 a acceptar-lo.
Per tant, per comparar la for talesa relativa dels cids, es fa necessari
mesurar les seves tendncies a transferir un prot a una mateixa base.
Fem ser vir laigua com a base de comparaci per a tots els cids:
HA(aq) + H2O(l) A(aq) + H3O+(aq) (4)
En solucions diludes, la fora dels cids es mesura per la constant daquest
equilibri:
+
[A ] [H3O ]
K=
[HA][H2O]
Per a solucions diludes, la concentraci daigua, [H2O], es considera cons-

tant, i sinclou en el valor de la constant. Per tant:
+
[A ] [H3O ]
Ka = K [H2O] =
[HA]
La constant Ka sanomena constant dacidesa.

Com hem vist a la unitat de lequilibri qumic, no cal remarcar que les con-
centracions sn les dequilibri amb un subndex. El subndex (e) noms el
farem ser vir en el cas que apareguin concentracions que no siguin les de
lequilibri i hi pugui haver confusi.
164
U06-Q2B (4M).indd 164 12/1/09 15:41:10

En realitat, lexpressi de K a en funci de les concentracions noms s

vlida per a solucions molt diludes en les quals les interaccions entre els
ions sn molt petites, ja que estan molt separats els uns dels altres. Si les
solucions sn ms concentrades, les constants dequilibri ver taderes sn
expressades en funci de les activitats en lloc de les concentracions.
Lactivitat dun i s la seva concentraci efectiva, i s igual a la concen-
traci multiplicada per un factor anomenat coeficient dactivitat, :
aA = [A]
En les solucions molt diludes, el coeficient dactivitat tendeix a la unitat i
les concentracions sigualen a les activitats.
Un cid, HA, s fort, quan lequilibri (4) est prcticament desplaat cap a la
dreta, la seva constant dacidesa s molt gran i la concentraci dcid sense
dissociar s prcticament zero.
Com ms gran sigui la constant dacidesa, ms gran ser la fora de

lcid i ms feble ser la seva base conjugada.
Anlogament per a les bases:

B(aq) + H2O(l) HB+(aq) + OH(aq)
Lexpressi de la constant de basicitat de la base B s:
+ _
[HB ] [OH ]
Kb =
[B]
Com ms gran sigui la constant de basicitat, ms gran ser la fora de

la base i ms petita la del seu cid conjugat.
Ja hem dit que, en augmentar la fora dun cid, disminueix la fora de la

seva base conjugada i viceversa. La constant dacidesa dun cid i la cons-
tant de basicitat de la seva base conjugada estan relacionades quantitati-
vament. Ara veurem com:
Suposem un cid HA:
HA(aq) + H2O(l) A(aq) + H3O+(aq)
La seva constant dacidesa s:
+
[A ] [H3O ]
Ka =
[HA]
La constant de basicitat corresponent a la seva base conjugada a causa de

lequilibri:
A(aq) + H2O(l) HA(aq) + OH(aq)
s:
_
[HA] [OH ]
Kb =
[A ]
Multiplicant membre a membre les expressions Ka i Kb sobt:

Ka Kb = [H3O+][OH] = Kw (5)
A 25 C, Ka Kb = 1,0 10 14
.
165
U06-Q2B (4M).indd 165 12/1/09 15:41:11

Aquesta relaci es compleix per a tots els cids i bases conjugats i viceversa.
Es consideren cids i bases febles Per tant, a la taula 4 noms es donen constants dacidesa. Per calcular cons-
aquells que tenen constants, Ka o tants de basicitat es poden emprar les dades de la taula i lexpressi (5).
Kb compreses entre 103 i 108. Si
les constants sn menors es consi- Els cids perclric, iodhdric, bromhdric, clorhdric, ntric i sulfric en la
deren cids i bases molt febles. seva primera dissociaci, sn cids for ts. Aix significa que, en soluci
aquosa, estan totalment ionitzats. Els cids capaos de donar successiva-
ment diversos protons sels anomena cids poliprtics, H2SO4, H3PO4,
H2PO4, H2CO3, etc.
El fet dutilitzar laigua com a base per mesurar la for talesa dels cids fa
que si tenim dos cids com el HCl i el HNO3, de concentraci igual, presen-
tin la mateixa acidesa: la corresponent a li H3O+. Aquest efecte
digualar lacidesa de tots els cids forts sanomena efecte anivellador del
dissolvent. Per poder discriminar la for talesa de cadascun dells, cal fer
ser vir dissolvents distints de laigua.
Els hidrxids dels metalls alcalins i els de calci, estronci i bari sn compos-
tos inics. En dissoldrels en aigua, es dissocien totalment, per la qual
cosa sn bases for tes. Dacord amb la teoria de Brnsted, la base s li
OH i s la base ms for ta que pot existir en soluci aquosa.
Taula 4. Constants dacidesa, Ka, dalguns cids a 25 C

Nom de lcid Frmula Frmula base conjugada Ka pKa
Perclric HClO4 ClO4 Molt gran
Permangnic HMnO4 MnO4 Molt gran
Ntric HNO3 NO3 Molt gran
cids
Sulfric H2SO4 HSO4 Molt gran
forts
Iodhdric HI I Molt gran
Bromhdric HBr Br Molt gran
Clorhdric HCl Cl Molt gran
Tricloroactic Cl3CCOOH Cl3CCOO 2,6 101 0,70
Idic HIO3 IO3 1,7 101 0,77
Etandioc (cid oxlic) HOOCCOOH HOOCCOO 5,9 102 1,23
Dicloroactic Cl2CHCOOH Cl2CHCOO 3,3 102 1,48
Peridic HIO4 IO4 2,3 102 1,64
I hidrogensulfat HSO4 SO42 1,2 102 1,92
o-Fosfric H3PO4 H2PO4 7,52 103 2,12
Bromoactic BrCH2COOH BrCH2COO 2,05 103 2,69
Cloroactic ClCH2COOH ClCH2COO 1,4 103 2,85
Nitrs HNO2 NO2 4,6 104 3,34
Fluorhdric HF F 3,53 104 3,45
Metanoic HCOOH HCOO 1,77 104 3,75
2-Hidroxipropanoic (cid lctic) CH3CHOHCOOH CH3CHOHCOO 1,37 104 3,86
Benzoic C6H5COOH C6H5COO 6,5 105 4,19
I fenilamoni C6H5NH3+ C6H5NH2 2,3 105 4,64
Actic CH3COOH CH3COO 1,80 105 4,75
Butanoic CH3(CH2)2COOH CH3(CH2)2COO 1,5 105 4,82
Propanoic CH3CH2COOH CH3CH2COO 1,34 105 4,87
Carbnic H2CO3 HCO3 4,3 107 6,37
I amoni NH4+ NH3 5,6 1010 9,25
Cianhdric HCN CN 4,9 1010 9,31
I trimetilamoni (CH3)3NH+ (CH3)3N 1,55 1010 9,81
I metilamoni CH3NH3+ CH3NH2 2,7 1011 10,57
I dimetilamoni (CH3)2NH2+ (CH3)2NH 1,85 1011 10,73
166
U06-Q2B (4M).indd 166 12/1/09 15:41:11

E Xempl E s
1. A 25 C es t una soluci 0,010 mol dm3 dcid ntric. Calcula:

a) la concentraci en ions [H3O+] i la concentraci en ions [OH];
b) el pH i el pOH daquesta soluci.
a) Lcid ntric s un cid for t; en soluci diluda es troba totalment ionitzat:

HNO3(aq) + H2O(l) H3O+(aq) + NO3(aq)
Per tant, la concentraci dions oxoni s igual a la concentraci dcid inicialment dissolta:
[H3O+] = 0,010 mol dm3
No tenim en compte la concentraci dions oxoni apor tada per laigua (a causa de la seva autoio-
nitzaci), que s molt petita comparada amb lapor tada per lcid.
Per trobar [OH], tenim en compte que:
[H3O+][OH] = Kw
A 25 C, Kw = 1,00 1014; per tant:
Kw
[OH ] = +
=
[H3O ] 0,010
b) El pH duna soluci s el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numric corresponent a la
concentraci dions oxoni, pH = log [H3O+], per tant:
pH = log 0,010 = 2,0
De la mateixa manera el: pOH = log [OH] i:
pOH = log (1,0 1012) = 12,0
Tamb es pot trobar el pOH utilitzant lexpressi:
pH + pOH = pKw
A 25 C, pKw = 14,0 i pH + pOH = 14,0. Si pH = 2,0, aleshores:
2,0 + pOH = 14,0
pOH = 12,0
En una soluci cida, a 25 C, la concentraci dions oxoni ser sempre ms gran que 10 7 mol dm3
i el seu pH ser ms petit que 7.
2. A 25 C, es dissolen en aigua 0,40 g de NaOH i 3,40 g de Ba(OH)2 fins a obtenir 1,0 dm3 de soluci.
Calcula el pH i el pOH daquesta soluci.
El NaOH i el Ba(OH)2 sn compostos inics. En soluci aquosa es troben totalment ionitzats:

(Na+, OH)s Na+(aq) + OH(aq)

(1)
(Ba2+, 2 OH)s Ba2+(aq) + 2 OH(aq)

(2)
Segons lestequiometria de la reacci (1), per cada mol de NaOH dissolt sobt un mol de OH, per
tant:
167
U06-Q2B (4M).indd 167 12/1/09 15:41:11

_
1 mol NaOH 1 mol OH _
= 0,010 mol OH
40,0 g NaOH 1 mol NaOH
Segons lestequiometria de la reacci (2), per cada mol de Ba(OH) 2 dissolt sobtenen dos mols de OH,
per tant:
_
1 mol Ba(OH)2 2 mol OH _
= 0,040 mol OH
171,3 g Ba(OH)2 1 mol Ba(OH)2
Els mols totals de OH sn:
nt (OH) = n1 (OH) + n2 (OH) = (0,010 + 0,040) mol OH
La concentraci de OH s:
_
_ 0,050 mol OH _3
[OH ] = 3
= 0,050 mol dm
1 dm soluci
El pOH s:
pOH = log [OH] = log 0,050 = 1,30
i el pH:
pH = 14,0 pOH = 12,7
3. A 25 C es dissolen 0,20 mol de CH3COOH en aigua fins a obtenir 1,00 dm3 de soluci. La concentraci
dions oxoni en la soluci obtinguda s 1,88 103 mol dm3. Troba la constant dacidesa, Ka, i el
pKa de lcid actic a 25 C.
Lcid actic s un cid feble. Quan es dissol en aigua est parcialment ionitzat segons lequilibri:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO(aq) + H3O+(aq)
Una soluci dcid actic en aigua cont ions acetat i ions oxoni, juntament amb molcules dcid actic
sense ionitzar i aigua.
Les concentracions de les espcies qumiques presents a lequilibri estan relacionades per
lexpressi:
+
[CH3COO ][H3O ]
Ka =
[CH3COOH]
Ka s la constant dacidesa de lcid actic.

Dacord amb lestequiometria de la reacci:
[H3O+] = [CH3COO] = 1,88 103 mol dm3
La concentraci dcid actic sense ionitzar, [CH3COOH], present a lequilibri ser igual a la de lcid
inicialment dissolt menys la de lcid ionitzat:
[CH3COOH]e = (0,20 1,88 103 )mol dm3 = 0,198 mol dm3
Substituint:
Ka =
0,198
El pKa de lcid actic s:

pKa = log Ka = log 1,78 105 = 4,75
168
U06-Q2B (4M).indd 168 12/1/09 15:41:12

4. Calcula, a 25 C, el pH duna soluci 0,01 mol dm3 dcid bromoactic.
Ka= 2,05 103
Lcid BrCH2COOH est parcialment ionitzat segons lequilibri:
BrCH2COOH(aq) + H2O(l) BrCH2COO(aq) + H3O+(aq)
I la seva constant dacidesa s:

+
[H3O ][BrCH2COO ]
Ka =
[BrCH2COOH]
Per calcular el pH, calcularem primer la [H3O+]. Si considerem x = [H3O+] podem escriure:
Concentracions (mol dm3) BrCH2COOH BrCH2COO [H3O+]
Inicials 0,010
Equilibri 0,010 x x x
Substituint:
2
x
=
0,010 x
Lequaci de segon grau que en resulta t dues solucions:

x1 = 3,6 103 i x2 = 5,67 103
El valor negatiu s qumicament absurd. El resultat correcte s x = 3,6 103. Per tant:
[H3O+] = 3,6 103 mol dm3
pH = log 3,6 103 = 2,44
5. Calcula el pH, a 25 C, duna soluci 0,10 mol dm3 dun cid feble, HA, la constant dacidesa del qual,
Ka, s igual a 4,0 106.
Lcid HA est parcialment ionitzat segons lequilibri:

i la seva constant dacidesa s:

+
[H3O ][A ]
Ka =
[HA]
Per calcular el pH de la soluci, sha de trobar primer la [H3O+].

Sigui x = [H3O+]. De lestequiometria de la reacci es dedueix que:
[H3O+] = [A] = x
[HA] = 0,10 x
169
U06-Q2B (4M).indd 169 12/1/09 15:41:12

Substituint:
2
x
=
0,10 x
Quan un cid est poc ionitzat, la concentraci de lcid sense ionitzar s prcticament igual a lcid
inicialment dissolt. Podem simplificar la resoluci del problema si considerem que [HA] 0,10.
Aquesta aproximaci es pot fer sempre que el valor numric de Ka sigui entorn de 105 o ms petit i la
concentraci dcid inicialment dissolt sigui molt ms gran que Ka. Lerror relatiu coms amb aquesta
simplificaci s inferior a l1 %. Per tant:
2
x
0,10
De les dues solucions possibles de lequaci de segon grau, una s sempre qumicament absurda. La
soluci adequada s:
x = [H3O+] = 6,3 104 mol dm3
pH = log (6,3 104) = 3,2
6. Es tenen dues solucions, una dcid perclric, HClO4 (soluci 1), i una altra dcid frmic, HCOOH
(soluci 2) de la mateixa concentraci. Indica, raonant-ho, quina de les dues t un pH ms gran.
Lcid perclric s un cid for t. En soluci est totalment ionitzat:

HClO4(aq) + H2O(l) ClO4(aq)

+ H3O+(aq) (1)
En canvi, lcid frmic s un cid feble que, en soluci aquosa, est parcialment ionitzat:
HCOOH(aq) + H2O(l) HCOO(aq) + H3O+(aq) (2)
Si la concentraci inicial dcid s igual, lcid perclric aportar a la soluci una concentraci ms gran
dions oxoni que lcid frmic.
Com ms gran s la concentraci dions [H3O+], ms petit s el pH. Per tant, la soluci dcid frmic
tindr un pH ms gran que la soluci dcid perclric.
7. A 25 C, es prepara una soluci 0,060 mol dm3 dcid benzoic. La concentraci dions oxoni en lequi-
libri s 1,94 103 mol dm3. Calcula el grau dionitzaci de lcid benzoic.s
Lcid benzoic, en soluci aquosa, es compor ta com un cid feble parcialment ionitzat segons:
C6H5COOH(aq) + H2O(l) C6H5COO(aq) + H3O+(aq)
El grau dionitzaci, , dun electrlit s la fracci de mol que sionitza (tant per u ionitzat). Segons les
dades del problema i dacord amb lestequiometria de la reacci, de cada 0,060 mol dcid benzoic
inicialment presents sionitzen 1,94 103 mol, per tant:
= = 0,032
0,060 mol d'cid inicials
= 0,032
170
U06-Q2B (4M).indd 170 12/1/09 15:41:12

Aquest resultat ens indica que, en una soluci 0,060 mol dm3 dcid benzoic, de cada mol dcid ben-
zoic dissolt, sionitzen noms 0,032 mol.
Expressant-ho en tant per cent, lcid benzoic, en la soluci indicada, sionitza un 3,2 %.
8. La constant de basicitat, Kb, de lamonac s 1,79 105 a 25 C. Calcula:

a) La concentraci dions oxoni i el pH duna soluci preparada dissolent en aigua, a 25 C, 0,15 mol
de NH3, fins a obtenir 1,0 dm3 de soluci.
b) El grau dionitzaci de lamonac en la soluci descrita a lapartat anterior.
a) En dissoldre en aigua lamonac, aquest sionitza parcialment. Lequilibri que t lloc s:

NH3(aq) + H2O(l) NH+4(aq) + OH(aq)
Les concentracions de les espcies qumiques presents en lequilibri estan relacionades per la
constant de basicitat de lamonac que ve donada per lexpressi:
+
[NH4 ][OH ]
Kb = (2)
[NH3]
El problema consisteix a calcular primer [OH] i desprs, a par tir del producte inic de laigua,
Kw = [H3O+][OH], la [H3O+] i el pH.
Sigui x = [OH] en equilibri:
Concentracions
[NH3] [NH4+] [OH]
(mol dm3)
Inicials 0,15
Equilibri 0,15 x x x
Tenint en compte les aproximacions indicades anteriorment i substituint els valors expressats a (2):

x = [OH] = 1,6 103 mol dm3
+ Kw
[H3O ] =
=
[OH ]
pH = log 6,2 1012 = 11,2
b) Segons el resultat de lapar tat anterior, de cada 0,15 mols de NH3 inicialment presents, sionitzen
1,6 103 mol; per tant:
= 0,011
0,15
Expressant-ho en tant per cent, lamoniac en la soluci indicada sionitza un 1,1%.
171
U06-Q2B (4M).indd 171 12/1/09 15:41:12

7 |Relaci entre lestructura qumica

i la constant dacidesa dels cids
Per analitzar la relaci entre la fora dun cid i la seva estructura, dividirem
els cids en dos grups: cids binaris, de frmula general HX, i oxocids,
compostos amb estructura HOX.
La fora dels cids binaris depn principalment de dos factors: el volum
atmic del no-metall i la diferncia delectronegativitat entre el no-metall (X)
i lhidrogen, la qual determina que lenlla sigui ms o menys polar. En
general, com ms polar sigui lenlla HX ms fcil ser la captaci del
prot per par t de laigua.
Per, en determinar lacidesa dels hidrcids del grup 17 de la taula peridi-
ca, sobser va que la constant dacidesa augmenta en lordre:
HF < HCl < HBr < HI

Ka augmenta
coincidint amb lordre de volum atmic i essent contrari a lordre creixent

de la diferncia delectronegativitats, s a dir, que lefecte de la grandria
atmica s ms important que lefecte de la diferncia delectronegativitat.
Aix, lenlla HI s ms feble que lenlla HF i, per aquesta ra, es trenca
ms fcilment.
Quan sanalitza lacidesa dels compostos binaris de lhidrogen en un
mateix perode, la diferncia de grandria s poc significativa i el factor ms
impor tant s, en aquest cas, la diferncia delectronegativitat. Si compa-
rem els compostos binaris del tercer perode, el PH3 no reacciona amb
laigua, el H2S s un cid feble i el HCl s un cid for t, com es pot esperar,
ja que les seves electronegativitats creixen en lordre P < S < Cl.
PH3 < H2S < HCl

augment dacidesa
Els oxocids sn compostos amb estructura HOX. El seu compor ta-

ment com a cids depn de la major o menor dificultat per trencar len-
lla OH, i aix depn indirectament de lelectronegativitat de ltom
central. Si aquest tom s un element molt electronegatiu, els electrons
sallunyaran de lenlla OH per desplaar-se cap a lenlla OX.
Lenlla OH safeblir i el prot podr ser captat ms fcilment per les
molcules daigua. Per exemple, lelectronegativitat del clor, brom i iode
augmenta en aquest ordre I < Br < Cl; per tant, la fora dels cids HOX
augmenta:
HIO < HBrO < HClO

Ka augmenta
Si comparem els distints cids dun mateix element, es pot obser var que,
en general, en augmentar el nombre doxgens enllaats a ltom central,
augmenta la fora de lcid. Aix, entre els cids del clor:
HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4

Ka augmenta
172
U06-Q2B (4M).indd 172 12/1/09 15:41:13

8 |Solucions de sals en aigua

En dissoldre les sals en aigua, la soluci obtinguda pot resultar neutra,
cida o bsica. Aix s degut al fet que els ions duna sal reaccionen, amb
major o menor extensi, amb laigua.
La reacci dels ions duna sal amb laigua es coneix clssicament amb el
nom dhidrlisi, per en la teoria de Brnsted i Lowry es tracta tan sols
dun tipus de reacci cid-base, on un ani que es comporta com una base
reacciona amb laigua que es comporta com un cid, i a linrevs: un cati
que es comporta com un cid reacciona amb laigua que actua en aquest
cas com una base.
Vegem-ne ara alguns exemples.
|Soluci de clorur de sodi en aigua

Podem considerar que el clorur de sodi s el producte de la reacci de
lcid clorhdric, HCl, amb lhidrxid de sodi, NaOH; per aix podem dir que
el clorur de sodi s una sal dcid for t i base for ta. Quan el NaCl es dissol
en aigua, la sal es dissocia totalment:
(Na+,Cl)s Na+(aq) + Cl(aq)
Segons la teoria de Brnsted i Lowr y, ni li Cl, que s una base extraordi-
nriament feble, ni li Na+, que s un cid extraordinriament feble, no
reaccionen amb laigua. Les reaccions:
Cl(aq) + H2O(l) HCl(aq) + OH(aq)
Na+(aq) + 2H2O(l) NaOH(aq) + H3O+(aq)
estan totalment desplaades cap a lesquerra.
Aix doncs, una soluci de NaCl en aigua cont ions Cl(aq), ions Na+(aq), mol-
cules daigua i una petitssima quantitat dions H3O+(aq), i OH(aq) que provenen
de lautoionitzaci de laigua. La seva concentraci s igual, [H3O+] = [OH],
i la soluci s neutra. Per tant, el pH s el mateix que el de laigua pura, s
a dir, pH = 7 a 25 C.
Sempre que es dissol en aigua una sal obtinguda per reacci dun cid
for t i una base for ta, com el NaCl, el pH s 7 a 25 C.
Si la temperatura no s de 25 C, sha de tenir en compte que, a qualsevol

temperatura, es compleix que:
[H3O+] = [OH]
i que per poder calcular el pH sha de conixer el valor del producte inic de
laigua a la temperatura a qu es treballa.
Altres exemples de sals dcid for t i base for ta sn: BaCl2, KNO3, KCl, KI,
NaClO4, etc. En la terminologia clssica, aquestes sals no shidrolitzen.
173
U06-Q2B (4M).indd 173 12/1/09 15:41:13

|Soluci de clorur damoni en aigua

El clorur damoni, NH4Cl, s una sal dcid for t, HCl, i base feble, NH3. En
soluci aquosa es troba totalment dissociat:
(NH4+,Cl)s NH+4(aq) + Cl(aq)
El cati amoni s lcid conjugat de lamonac, que s una base feble, i
lani clorur s la base conjugada de lcid clorhdric, que s un cid for t.
Lani clorur no reacciona amb laigua (vegeu lapar tat anterior), per el
cati amoni s:
4. a) El nitrat damoni s un slid de color
NH+4(aq) + H2O(l) NH3(aq) + H3O+(aq)
blanc molt soluble en aigua. Les seves
solucions tenen un pH lleugerament cid. Aquesta reacci t lloc en una certa extensi i dna lloc a la formaci dions
oxoni que confereixen a la soluci carcter cid. Per tant, [H3O+] > [OH] i el
pH de la soluci s, a 25 C, ms petit que 7.
Una soluci de NH4Cl cont ions Cl(aq), ions NH+4(aq), NH3(aq) i ions H3O+(aq), la
concentraci dels quals s superior a la dions OH(aq).
Sempre que es dissol una sal dcid for t i base feble, com el clorur
damoni, el pH s, a 25 C, ms petit que 7.
Altres exemples de solucions aquoses de sals en qu el pH s lleugera-

ment cid sn les de (NH4)2SO4, FeCl3, Bi(NO3)3, etc.
b) Lacetat de sodi s un slid cristall de

color blanc. s molt soluble en aigua i les
seves solucions tenen un pH lleugerament
|Soluci dacetat de sodi en aigua
bsic.
Lacetat de sodi s una sal dcid feble i base for ta. Quan es dissol en
aigua est totalment dissociat:
(CH3COO,Na+)s CH3COO(aq) + Na+(aq)
El cati Na+ no reacciona amb laigua, per lani acetat es compor ta com
una base feble i reacciona amb laigua, en una cer ta extensi, segons
lequilibri:
CH3COO(aq) + H2O(l) CH3COOH(aq) + OH(aq)
Els ions OH formats fan que la soluci tingui carcter bsic. Per tant,
[OH] > [H3O+] i el pH de la soluci ser, a 25 C, ms gran que 7.
Una soluci aquosa dacetat de sodi cont ions CH3COO(aq), ions Na+(aq),
CH3COOH(aq) i ions OH(aq), la concentraci dels quals s ms gran que la
dions H3O+(aq).
Sempre que es dissol en aigua una sal dcid feble i base for ta, el pH,
a 25 C, s ms gran que 7.
Altres sals que en soluci aquosa donen un pH lleugerament bsic sn

HCOOK, Rb2SO3, Na3PO4, CH3CH2COOK, etc.
174
U06-Q2B (4M).indd 174 12/1/09 15:41:13

E Xempl E S
9. Calcula, a 25 C:
a) el pH duna soluci 0,010 mol dm3 de nitrat damoni, NH4NO3, i
b) el pH duna soluci 0,20 mol dm3 de metanoat de potassi, HCOOK.
a) El nitrat damoni en soluci aquosa est totalment dissociat:

NH4NO3(s) NH+4(aq) + NO3(aq)
0,010 0,010
(mol dm3) (mol dm3)
Li nitrat no reacciona amb laigua, per el cati amoni es compor ta com un cid feble i reacciona
amb laigua segons lequilibri:
NH4(aq)
+
+ H2O(l) NH3(aq) + H3O+(aq) (1)
5,6 (2)

Sigui x = [NH3] en lequilibri. De lestequiometria de la reacci (1) i tenint en compte les aproxima-
cions indicades en problemes anteriors:
x = [NH3] = [H3O+]
[NH4+ ] = (0,01 x) mol dm3
Substituint en lexpressi (2) les concentracions en lequilibri, tindrem:
5,6

Resolent lequaci: x = 2,4 106
[H3O+] = 2,4 106 mol dm3
pH = log 2,4 106 = 5,6
Les solucions duna sal producte de la reacci dun cid for t amb una base feble tenen carcter
cid i el seu pH < 7.
b) El metanoat de potassi es dissocia totalment en soluci aquosa:

HCOOK(s) HCOO(aq) + K+(aq)
El cati potassi no reacciona amb laigua per li metanoat, HCOO, s la base conjugada de lcid
metanoic, HCOOH, que s un cid feble i reaccionar amb laigua amb una cer ta extensi:
HCOO(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH(aq) (1)
La constant de basicitat de lani metanoat, a 25 C, ser:

Sigui x = [HCOOH] en lequilibri. De lestequiometria de la reacci (1) i tenint en compte les apro-
ximacions indicades en problemes anteriors, es dedueix que:
x = [HCOOH] = [OH]
175
U06-Q2B (4M).indd 175 12/1/09 15:41:13

Com que el metanoat de potassi inicialment dissolt est totalment dissociat, els 0,20 mol de
HCOOK donaran lloc a 0,20 mol de HCOO i 0,20 mol de K+. En lequilibri:
[HCOO] = 0,20 x 0,20

x = 3,3 106
[HCOOH] = [OH] = 3,3 106 mol dm3
[H3O+] = 3,03 109 mol dm3
pH = log 3,03 109 = 8,5
Les solucions duna sal que prov dun cid feble i una base for ta tenen carcter bsic i el
seu pH > 7.
9 |Solucions reguladores o amortidores

Una soluci amor tidora s aquella en la qual el pH es modifica molt poc
quan es dilueix o shi afegeixen quantitats moderades dcids o de bases,
encara que siguin for ts.
Molts processos qumics i bioqumics noms es fan de manera satisfact-
ria si es mant el pH dintre dun inter val petit. Variacions del pH poden fer
canviar el mecanisme duna reacci.
Per exemple, s important controlar el pH en el tractament daiges residu-
als, en els processos delectrodeposici electroltica (dipsit dun metall
sobre una super fcie utilitzant energia elctrica; s el que habitualment
anomenem daurar o platejar un objecte), etc.
La major par t dels lquids del cos hum tenen pH caracterstics que shan
de mantenir prcticament constants perqu tinguin un funcionament cor-
recte. Per exemple, el pH de la sang s 7,4; una variaci de ms de 0,4
unitats de pH pot resultar mortal. Les solucions de plasma encara tenen
lmits ms estrictes, el seu pH pot variar entre 7,38 i 7,41. La saliva t un pH
de 6,8; lestmac necessita un pH molt cid perqu es puguin digerir els
aliments, entorn d1,7. El pH del duod est entre 6,0 i 6,5.
Per mantenir el pH dins els lmits adequats, lorganisme disposa dunes
solucions capaces de resistir variacions de pH, encara que shi introdueixin
quantitats petites dcid o base for tes.
Aquestes solucions que tenen la capacitat de regular el pH sanomenen
solucions amortidores, reguladores o tamp. Tots els lquids biolgics sn
solucions amor tidores.
Les solucions amortidores estan formades per una mescla dun cid feble
i la seva base conjugada (per exemple, una mescla dcid actic i acetat de
sodi) en concentracions relativament elevades, o b per una mescla duna
base feble i el seu cid conjugat (per exemple, amonac i clorur damoni).
Vegem uns exemples de clcul del pH duna soluci amortidora i la seva capa-
citat de resistir variacions de pH en afegir hi un cid fort i una base forta.
176
U06-Q2B (4M).indd 176 12/1/09 15:41:14

5. a) El pH de la sang es mant constant b) El vas de lesquerra cont aigua c) El vas de lesquerra cont un srum
grcies a lacci de distintes solucions destillada i unes gotes dun indicador que sanguini i unes gotes dindicador blau de
reguladores. Una daquestes solucions s sanomena blau de bromofenol. Aquest bromofenol. El pH s superior a 4,6 i la
el parell i hidrogencarbonat-cid carbnic. indicador t un color blau violat a pH soluci s de color blau-violat. Al vas de
Tamb hi ha protenes que contribueixen a superior a 4,6 i groc a pH inferior a 3,0. la dreta hi hem afegit unes gotes de HCl,
lefecte regulador. Com que el pH de laigua pura, a 25 C, s per la soluci es mant de color blau.
En medicina sutilitzen srums sanguinis 7, la soluci t color rosa violat. Al vas de El srum sanguini ha mantingut el pH
amb reguladors de pH. la dreta hi hem afegit unes gotes de HCl; prcticament constant i no sobserva
com que el pH ha baixat bruscament de pH variaci en el color de la soluci.
neutre a pH cid la soluci s de color groc.
E Xempl E S
10. Calcula, a 25 C, el pH duna soluci obtinguda en dissoldre en aigua 0,50 mol dcid actic i
0,50 mol dacetat de sodi fins a obtenir 1,0 dm3 de soluci.
Lcid actic s un cid feble; en soluci aquosa est parcialment ionitzat, segons lequilibri:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO(aq) + H3O+(aq) (1)
La constant dacidesa de lcid actic, Ka= 1,8 105, s donada per lexpressi:
(2)

En afegir acetat de sodi (slid inic soluble en aigua) a una soluci dcid actic, lequilibri (1) es despla-
a cap a lesquerra i la concentraci dions oxoni disminueix. Aquest desplaament de lequilibri dun
cid feble en afegir-hi una cer ta quantitat duna de les seves sals s conegut amb el nom defecte de
li com.
Si anomenem x els mols per dm3 dcid actic que sionitzen en presncia dels ions acetat afegits, la
concentraci dels quals s 0,50 mol dm3, tindrem:
Concentracions (mol dm3) [CH3COOH] [CH3COO] [H3O+]
Inicial 0,50 0,50

Equilibri 0,50 x 0,50 + x x
Substituint aquests valors a lexpressi (2):

Aquesta equaci es pot resoldre fcilment si considerem que el valor de x s negligible davant 0,50. En
efecte, lcid actic s un cid feble, molt poc ionitzat, i a ms, el seu grau dionitzaci disminueix per
la presncia duna concentraci relativament elevada di acetat.
177
U06-Q2B (4M).indd 177 12/1/09 15:41:14

En conseqncia:

; x = 1,80 105; [H3O+] = 1,80 105 mol dm3

pH = log 1,80 105 = 4,74
11. Calcula, a 25 C, la variaci de pH que t 1,0 dm3 de la soluci amortidora de lexemple anterior si:
a) hi afegim 0,010 mol de HNO3,
b) hi afegim 0,010 mol de NaOH.
a) En afegir 0,010 mol de HNO3 a 1,0 dm3 de la soluci anterior, la concentraci dions H3O+ augmen-
ta considerablement i s molt superior a la concentraci dequilibri. Segons el principi de Le
Chatelier el sistema:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO(aq) + H3O+(aq)
ha devolucionar fins a aconseguir un nou estat dequilibri, i ho fa desplaant-se cap a
lesquerra.
Com que lcid actic s un cid feble i les concentracions dcid actic i i acetat sn relativament
grans, la concentraci dions H3O+, en arribar de nou a lequilibri, ha de ser molt petita. Per tant,
s correcte acceptar que prcticament tota la quantitat dcid afegit, 0,010 mol, reacciona amb
0,010 mol dions acetat per donar 0,010 mol dcid actic. Aleshores tindrem:
Inicial 0,50 0,50 0,010

Equilibri 0,50 + 0,010 0,50 0,010 x
Substituint aquests valors en lexpressi de la constant dacidesa de lcid actic:

[H3O+] = 1,87 105 mol dm3
pH = log (1,87 105) = 4,73
Com hem vist en el problema anterior, el pH inicial daquesta soluci amor tidora era
pH = 4,74; per tant, en aquest cas, la variaci de pH s de 0,01 unitats.
Obser va que, en afegir 0,010 mol de HNO3 a 1,0 dm3 daigua pura, el seu pH passaria de
pH = 7 a pH = 2, una variaci de pH de cinc unitats. En canvi, la mateixa quantitat afegida a una
soluci amor tidora mant el pH prcticament constant.
b) Si a 1 dm3 de la soluci de lexemple anterior li afegim 0,010 mol de NaOH, aquests reaccionaran
en primer lloc amb lcid actic:
CH3COOH(aq) + NaOH(aq) CH3COONa(aq) + H2O(l)
Aleshores, en el sistema:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO(aq) + H3O+(aq) (1)
178
U06-Q2B (4M).indd 178 12/1/09 15:41:14

la concentraci dcid actic disminueix i la concentraci di acetat augmenta:

[CH3COOH] = (0,50 0,010) mol dm3 = 0,49 mol dm3
[CH3COO] = (0,50 + 0,010) mol dm3 = 0,51 mol dm3
Com que aquestes concentracions no estan en equilibri, el sistema (1) evolucionar fins a assolir
un nou equilibri. Tindrem:
Inicial 0,49 0,51

Equilibri 0,49 x 0,50 + x x
Substituint aquests valors en lexpressi de la constant dacidesa de lcid actic:

[H3O+] = 1,73 105 mol dm3
pH = log 1,73 105 = 4,76
En aquest cas, la variaci del pH s de 0,02 unitats.
Observa que, en afegir 0,010 mol de NaOH a 1,0 dm3 daigua pura, el seu pH passaria de pH = 7 a
pH = 12, una variaci de cinc unitats de pH. En aquest cas tornem a comprovar el gran poder regulador
de la soluci amortidora dactic-acetat, en la qual la variaci de pH noms ha estat de 0,02 unitats.
Tamb es poden resoldre aquests problemes aplicant lequaci de

Henderson-Hasselbach, que consisteix, nicament, a prendre logaritmes
en lexpressi de la constant dequilibri, Ka.
Suposem que volem preparar una soluci amortidora dun cid feble HA:
La seva constant dacidesa s:
Allant la [H3O+]:
prenent logaritmes i canviant de signe:
Fixem-nos que si la concentraci de lcid feble i de la seva base conjugada

sn iguals, s a dir [HA] = [A], log 1 = 0 i el pH = pKa.
[base]
Mesclant parelles distintes dcid-base conjugada i ajustant la relaci ,
[cid]
es pot obtenir una soluci reguladora de gaireb qualsevol pH desitjat,
encara que, per a cada soluci reguladora, la seva capacitat amortidora s
mxima quan pH = pKa.
179
U06-Q2B (4M).indd 179 12/1/09 15:41:15

10 |Indicadors cid-base
La mesura del pH duna soluci s una operaci que es fa freqentment en
el laboratori, ja que com hem anat dient, lacidesa la basicitat duna soluci
t un paper impor tant en els processos qumics i bioqumics. Per determi-
nar el pH duna soluci, sutilitzen aparells de mesura anomenats
pH- metres o tamb substncies anomenades indicadors.
Els indicadors cid-base sn cids o bases febles, generalment orgnics,
que tenen la par ticularitat que la forma molecular i la seva forma ionitzada
tenen colors diferents. En conseqncia, el color duna soluci que cont
dissolt un indicador depn del pH de la soluci.
6. Colors dalguns indicadors a diferents valors de pH. De dalt a baix i desquerra a dreta,
blau de bromocresol, fenolftalena, verd de bromocresol i vermell de metil.
Representant la forma cida dun indicador per HIn i la seva forma ionitzada
per In, podem considerar lequilibri:
HIn(aq) + H2O(l) In(aq) + H3O+(aq) (1)
color A color B
Quan safegeix una quantitat petita dun indicador a una soluci cida, lequi-
libri (1) es desplaa cap a lesquerra (efecte de li com), [HIn] >> [In], i hi
predomina el color A.
Quan safegeix lindicador a una soluci bsica, els ions OH reaccionaran
amb els ions H3O+, lequilibri (1) es desplaar cap a la dreta, [In] >> [HIn],
i hi predominar el color B.
En realitat, per poder percebre un color, A, en presncia dun altre, B, la
concentraci del primer ha de ser entorn de 10 vegades ms gran que la del
segon.
Per tant, suposant que:
[In] 10 [HIn], dominar el color B
[HIn] 10 [In], dominar el color A
La constant dequilibri corresponent a lindicador, HIn, s:
In
HIn
180
U06-Q2B (4M).indd 180 12/1/09 15:41:15

In HIn
(2)
HIn
Prenent logaritmes en lexpressi (2):
In
HIn HIn
HIn
In
HIn
HIn
In
Per a una relaci; = 10; log 10 = 1 i:
HIn
pH = pKHIn + 1
Quan el pH de la soluci sigui igual o ms gran que pK HIn + 1, dominar el
color B.
In
Per a una relaci; = 0,1; log 0,1 = 1, i:
HIn
pH = pKHIn 1
Quan el pH de la soluci s igual o menor que pKHIn 1, dominar el color A.
Per tant, entre el pH en qu lindicador t color de la forma cida (color A) i
el pH en qu lindicador t el color de la forma bsica (color B), hi ha un
inter val aproximat de dues unitats de pH. Aquest inter val s anomenat
interval de viratge de lindicador, i la soluci presenta un color intermedi
entre A i B.
Taula 5. Indicadors ms comuns

Indicador Color forma Color forma Interval de viratge
cida bsica de lindicador
Vermell congo blau vermell 3,05,0
Blau de bromofenol groc blau violat 3,04,6
Ataronjat de metil vermell groc 3,24,4
Verd bromocresol groc blau 3,85,4
Vermell de metil vermell groc 4,86,0
Blau de bromotimol groc blau 6,07,6
Vermell fenol groc vermell 6,68,0
Vermell cresol groc vermell 7,08,8
Blau de timol groc blau 8,09,6
Fenolftalena incolor rosa violat 8,210,0
Groc dalitzarina groc vermell 10,112,0
Per exemple, el blau de bromotimol s un indicador que t el color groc quan

el seu pH 6,0 i blau quan el seu pH 7,6. Entre aquests dos valors de pH,
s a dir, quan el pH est comprs entre 6,0 i 7,6, el seu color s verd.
181
U06-Q2B (4M).indd 181 12/1/09 15:41:15

Mesclant diversos indicadors acolorits s possible obtenir un indicador

universal de pH. Aquests indicadors fan un canvi de color continu, a mesura
que varia el pH.
Sovint, s ms cmode fer servir paper indicador de pH. Sobt impregnant
una tira de paper absorbent amb un indicador universal. Per determinar el
pH duna soluci, es toca el paper indicador amb una vareta, submergida
prviament en aquesta soluci. Per no contaminar-la, no sha dintroduir
mai el paper en la soluci. Posteriorment, es compara el color que pren el
paper amb el color ms proper duna escala de colors i pH preestabler ta.
7. El paper indicador es pot comprar a les

botigues de productes qumics en forma de
llibrets o enrotllat. En tocar el paper
indicador amb una vareta submergida
prviament en una soluci cida, aquest
es tenyeix de color vermell. Si la soluci s
bsica, es tenyeix de color blau. La
intensitat dels colors vermell i blau depn,
en ambds casos, de les concentracions
de les solucions.
Indicadors naturals
E x peri n cia
A ms dels indicadors que es compren a les botigues de

productes qumics, s molt senzill obtenir indicadors
naturals amb productes que podem tenir a casa.
Nexplicarem alguns.
El te s un indicador natural, el seu color s terrs en medi
bsic i groc en medi cid. Pots comprovar-ho afegint-hi
unes gotes dcid: el color del te es fa ms clar, cosa que
indica que ha reconegut la presncia de lcid. Si no dispo-
ses de cap cid pots provar amb suc de llimona.
Les roses de color vermell tenen un colorant que es pot
fer ser vir dindicador. Per obtenir-lo cal deixar una rosa
vermella en una dissoluci de metanol. El metanol extreu el colorant que es
pot fer ser vir dindicador. Aquest indicador dna diferents tons de vermell a
rosat segons quin sigui el pH del medi.
El suc de col lombarda tamb s un indicador natural. Per obtenir-lo cal fer
bullir unes fulles de col fins que hi hagi molt poca quantitat daigua. El suc de
col lombarda dna un color vermells a les solucions cides i un color groc-
verds a les solucions bsiques.
Bullint fulles de carxofa obtindrem un altre indicador cid-base. Les hem de
bullir com en el cas anterior fins a tenir molt poca aigua. El suc de carxofa s
incolor en medi cid i groc en medi bsic.
182
U06-Q2B (4M).indd 182 12/1/09 15:41:16

E Xempl E s
12. El blau de bromotimol s un indicador cid-base. Quan en la soluci hi ha un 90,9% o ms de la forma

molecular no ionitzada, la soluci s clarament de color groc; en canvi, s suficient un 80,0% de la
forma ionitzada perqu la soluci sigui clarament de color blau. Determina linterval de pH per al
viratge de lindicador.
Dada: la constant dacidesa del blau de bromotimol s a 25 C, KHIn = 1,0 107.
El blau de bromotimol s un cid feble. Representarem per HIn la seva forma molecular, de color groc,
i per In la seva forma inica, de color blau. En dissoldre el blau de bromotimol en aigua, t lloc
lequilibri:
HIn(aq) + H2O(l) In(aq) + H3O+(aq) (1)
color groc color blau
En lequilibri (1) es compleix:

In
HIn
HIn
HIn
HIn
In
Quan en la soluci hi ha un 90,9 % de HIn i, per tant, un 9,1 % de In, predomina el color groc i la [H3O+]
en la soluci s:

pH = log 9,99 107 = 6,0
Quan en la soluci hi ha un 80,0 % de In i un 20,0 % de HIn, predomina el color blau i la [H3O+] en la
soluci s:

pH = log 2,5 108 = 7,6
Per tant, quan el pH 6,0, la soluci s de color groc i, quan el pH 7,6 la soluci s de color blau. Diem
que lindicador blau de bromotimol vira, o canvia de color, en linterval de pH 6,07,6.
Entre pH = 6,0 i pH = 7,6, el color de la soluci ser la mescla dels colors groc i blau, i la soluci tindr
color verd.
HIn
Fixat que, estrictament, el quocient shauria de calcular dividint la concentraci
In
(en mol dm3) de HIn per la concentraci (en mol dm3) de In:
HIn HIn HIn HIn HIn
In In In In In
per les masses molars de HIn i In sn prcticament iguals, ja que es tracta de compostos orgnics
delevada massa molecular, i es poden simplificar per quedar aix:
HIn HIn
In In
183
U06-Q2B (4M).indd 183 12/1/09 15:41:16

Indicadors ms usuals
DOCUMENT
Ja hem indicat anteriorment que els indicadors sn generalment substncies orgniques delevada massa
molecular. Entre els ms utilitzats tenim lataronjat de metil, el vermell congo i la fenolftalena.
Lataronjat de metil s un colorant derivat de lanilina, C6H5NH2, encara que sutilitza ms com a indica-
dor cid-base que com a colorant. Els colorants derivats de lanilina reben el nom de colorants azoics.
Lataronjat de metil t lestructura segent:
CH3
N N= N SO3H
CH3
Les parts de la molcula emmarcades en lnies puntejades sn les derivades de lanilina. La forma cida
de lindicador s de color vermell, i la forma bsica, de color groc. Com que t un inter val de viratge entre
3,2 i 4,4 s un indicador adient per fer valoracions en qu el punt dequivalncia es trobi en zona cida.
La forma cida de lindicador vermell congo s de color blau i la forma bsica de color vermell. La forma
neutra, de color vermell, t la frmula segent:
NH2 NH2
N= N N= N
SO3Na SO3Na
El vermell congo tamb s un colorant azoic i, per tant, derivat de lanilina. El grup SO3Na sanomena grup
sulfnic, i s el grup responsable de la seva solubilitat en laigua. La forma blava del colorant t els dos
grups amino, NH2, protonats i s un cati divalent.
La fenolftalena s un dels indicadors ms habituals. s incolor en medi cid i rosa violat en medi bsic.
Normalment sutilitza pel seu punt de transici incolor rosa a pH entre 8,0 i 9,6. Com que la fenolftalena
vira a un pH tan alt, s lindicador adient per a valoracions que tenen el punt dequivalncia en zona bsica.
OH O
2OH
O C OH C O + 2 H2O
2H+
O C
O 2
incolor rosa
184
U06-Q2B (4M).indd 184 12/1/09 15:41:16

11 |Reaccions de neutralitzaci
La reacci ms impor tant entre els cids i les bases i una de les ms
impor tants en qumica, s la de neutralitzaci. Com ja hem indicat ante-
riorment, consisteix en la combinaci dun i H3O+(aq) i un i OH(aq), per
donar aigua:
H3O+(aq) + OH(aq) 2 H2O(l)
La reacci s molt rpida i est prcticament desplaada cap a la dreta. En
la reacci de neutralitzaci es forma, a ms, una sal grcies a lani de
lcid i al cati de la base. Com que gaireb totes les sals estan totalment
dissociades en ions, es fa innecessari escriure-les en lequaci qumica de
neutralitzaci, encara que les podem escriure en segona lnia. Un exemple
de neutralitzaci dun cid for t amb una base for ta seria la reacci entre
lcid ntric i lhidrxid de sodi:
HNO3(aq) + NaOH(aq) NaNO3(aq) + H2O(l)
que, escrita en forma inica:
H3O+(aq) + NO3(aq) + Na+(aq) + OH(aq) 2 H2O(l) + NO3(aq) + Na+(aq)
Com que les espcies qumiques NO3(aq) + Na+(aq) no intervenen duna mane-
ra directa en el procs de neutralitzaci, podem escriure:
(NO3(aq) , Na+(aq))
Aquests ions que no inter venen directament en una reacci qumica sano-
menen contraions o ions espectadors.
Per tant, en mesclar un cid i una base obtindrem una sal i aigua. El pH de
la soluci resultant no sempre ser neutre (pH = 7 a 25 C). Vegem-ne
alguns casos:
a) Si reaccionen un cid for t i una base for ta en quantitats estequiomtri-
ques, per exemple HNO3 i NaOH, la sal resultant ser sal dcid for t i
base for ta, NaNO3. El NaNO3 no reacciona amb laigua i el pH ser 7 a
25 C.
b) Si reaccionen un cid feble i una base forta en quantitats estequiomtri-
ques, per exemple CH3COOH i NaOH, la sal resultant ser dcid feble i
base for ta, CH3COONa, reaccionar amb laigua i, a 25 C, el seu pH
ser ms gran que 7.
c) Si reaccionen un cid fort amb una base feble en quantitats estequiom-
triques, per exemple HCl i NH3, la sal resultant ser dcid for t i base
feble, NH4Cl, reaccionar amb laigua i, a 25 C, el seu pH ser ms petit
que 7.
d) Si els cids i les bases no es mesclen en quantitats estequiomtriques,
el pH depn, segons els casos, del reactiu que queda en excs o b de
la mescla de producte/reactiu en excs.
185
U06-Q2B (4M).indd 185 12/1/09 15:41:16

E Xempl E s
13. Es disposa duna soluci que cont 0,40 g de NaOH dissolts. Calcula:
a) El volum duna soluci 0,25 mol dm3 dcid ntric, HNO3, necessari per a la seva neutralitzaci.
Expressa el resultat en cm3.
b) El pH, a 25 C, de la soluci neutralitzada.
a) Segons lestequiometria de la reacci:

(NO3(aq) , Na+(aq))
cada mol de HNO3 reacciona amb un mol de NaOH. El volum de soluci dcid ntric necessari per
neutralitzar la soluci de NaOH s:
b) La soluci final cont ions NO3(aq), Na+(aq), H2O(l) i ions H3O+(aq) i OH(aq), que provenen de lautoionitza-
ci de laigua. Com que els ions NO3 i els ions Na+ no reaccionen amb laigua i la [H3O+] = [OH] =
107 mol dm3, el pH de la soluci s 7.
14. Es mesclen 500 cm3 duna soluci 0,05 mol dm3 de HCl (soluci 1) amb 500 cm3 duna soluci
0,01 mol dm3 de NaOH (soluci 2). Calcula el pH de la soluci resultant. Suposa volums additius.
La reacci que t lloc entre el HCl i el NaOH s:
HCl(aq) + NaOH(aq) NaCl(aq) + H2O(l)
Que, en forma inica, podem escriure:
H3O+(aq) + OH(aq) 2 H2O(l) (1)
(Cl(aq), Na+(aq) )
Per resoldre el problema calcularem primer quin dels dos reactius s el reactiu limitant.

Segons (1), cada i H3O+ reacciona amb un i OH. Com que es disposa de 0,025 mol de H3O+ i de 0,005 mol
de OH, aquest ltim s el reactiu limitant. En mesclar totes dues solucions, li hidrxid reaccionar
totalment i deixar un excs dions oxoni sense reaccionar:
n (H3O+)excs = (0,025 0,005) mol
La [H3O+] en la soluci final s:

[H3O+] = 0,02 mol H3O+ dm3
pH = log 0,02 = 1,7
186
U06-Q2B (4M).indd 186 12/1/09 15:41:17

15. a) Calcula el volum duna soluci 0,045 mol dm3 de NaOH, que neutralitzen exactament 50,0 cm3
duna soluci 0,03 mol dm3 dcid metanoic.
b) La soluci resultant de loperaci anterior ser cida, bsica o neutra? Raona la resposta.
Suposa volums additius.
a) Lequaci qumica corresponent a la neutralitzaci de lcid metanoic amb hidrxid de sodi s:

HCOOH(aq) + NaOH(aq) HCOONa(aq) + H2O(l)
Sigui V el volum de soluci de NaOH necessari per neutralitzar la soluci dcid:

V = 33 cm3 de soluci de NaOH
b) En el punt dequivalncia, la soluci cont ions HCOO, ions Na+ i aigua. Els ions HCOO reaccio-
nen amb laigua:
HCOO(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH(aq)
La presncia dels ions OH que provenen daquesta reacci fa que la soluci resultant tingui
carcter bsic.
12 |Volumetries cid-base.
Corbes de valoraci
Un dels mtodes ms emprats en lanlisi quantitativa s lanlisi volum-
trica. Els mtodes volumtrics estan basats en la mesura del volum duna
soluci de reactiu, de concentraci coneguda exactament, que reacciona
amb un volum conegut de la soluci de la substncia que es vol analitzar.
En anlisi volumtrica, destaquen per la seva impor tncia les valoracions
cid-base.
Els mtodes de valoraci sutilitzen molt sovint perqu, generalment, sn
rpids, cmodes, exactes i es poden automatitzar fcilment.
Sentn per valorar determinar la quantitat dcid o de base present en una
soluci, a partir duna soluci de base o dcid, de concentraci coneguda.
El punt dequivalncia saconsegueix quan shi han afegit tants mols de
H3O+ com mols de OH es tenien, o viceversa.
El pH en el punt dequivalncia no s necessriament neutre, tan sols ho
ser quan es valora un cid for t amb una base for ta. Si lcid o la base
sn febles, el pH del punt dequivalncia, a 25 C, no ser 7.
Com que la majoria de les solucions sn transparents, per saber que hem
arribat al final de lanlisi, s indispensable utilitzar un pH-metre o un indi-
cador; en aquest darrer cas, lindicador sha dafegir sempre en petites
quantitats.
187
U06-Q2B (4M).indd 187 12/1/09 15:41:17

Lindicador
pH adient per cada cas depn de la variaci del pH en el punt
dequivalncia.
12 Sha descollir un indicador que tingui el seu inter val de
viratge
11 entorn daquest punt. Quan lindicador canvia de color, sha arribat
10 final de la valoraci.
al punt
9
8 molt impor tant per escollir amb precisi cada indicador s la corba
Un ajut
7
base for ta cid for ta
de valoraci.
6
La corba de valoraci s la representaci grfica de la variaci
del 5pH de la soluci que es vol valorar respecte al volum dcid o base afe-
git. 4Vegem-ne uns exemples:
3
2
1
|Valoraci dun cid fort amb una base forta
0 10 20 30 40 50 60
Ara construirem la corba de la valoraci duna soluci de HCl de concen-
traci 0,050 mol dm3, amb una soluci de NaOH de la mateixa concentra-
pH ci.
pH
Suposem que tenim inicialment 50,0 cm3 de la soluci cida. El pH
pH inicial ser:
12 12
12
11 11 pH = log [H3O+] = log 0,050 = 1,3
11
10 10
10
9 Com9 que el HCl s un cid for t i est totalment ionitzat en soluci aquosa,
89 8
78 la concentraci
7
dions oxoni ser igual a la concentraci inicial dcid.
67 6
56
Ara anirem afegint volums coneguts de la soluci de base. En afegir hi 10,0
5
45 cm34de la soluci de base, el volum total de la soluci ser 60,0 cm3 i la
34 quantitat
3 de HCl haur disminut en reaccionar amb la base afegida. La
23 2
12 nova concentraci dions oxoni ser:
1
1
0 10 20 30 40 50 60 0 10 20 30 40 50 60
0 10 20 330 40 50 60
volum (cm ) de soluci
a de NaOH 0,1 M afegit
pH
pH
12
12
11
11
10
10
9 inter val de viratge
89 de la fenolftalena
c3u7 (II) fig 12 a/b
78
67
inter val de viratge
del blau de bromotimol
56
45
34
inter val de viratge
de lataronjat de metil
23
12
1 pH = log 3,3 102 = 1,48
0 10 20 30 40 50 60
0 10 20 30 40 50 60 De la mateixa manera podem calcular el pH desprs dafegir-hi 20, 30, 40,
volum (cm3) de soluci 45 i 49 cm3 de la soluci de base.
b de NaOH 0,1 M afegit
En afegir 50,0 cm3 de la soluci de base, tot lcid sha neutralitzat; a la soluci
8. a) Corba de valoraci de 50,0 cm3 duna noms hi ha ions Na+, Cl i els ions H3O+ i OH que provenen de lautoionitzaci
soluci de HCl 0,1 mol dm3 amb soluci
de laigua. Per tant, si hem fet la valoraci a 25 C, el pH ser 7.
de NaOH 0,1 mol dm3.
b) Indicadors adequats per a una valoraci Si continuem afegint-hi soluci bsica, el pH sha de calcular a par tir de la
cid fort-base forta o a linrevs.
c3u7 (II) fig 12 a/b concentraci dhidrxid de sodi afegit en excs. Per exemple, en afegir-hi
c3u7 (II) fig 12 a/b 10,0 cm3 ms de soluci de base tindrem:
188
U06-Q2B (4M).indd 188 12/1/09 15:41:18

pOH = log 4,54 103 = 2,34

pH = 14,0 2,34 = 11,6
Fent aquests mateixos clculs per diferents volums afegits, podem cons-
truir la taula segent:
Taula 6
Valoraci dun cid fort, HCl, amb una base forta, NaOH
Volum (cm3) Volum (cm3) Mols de [HCl] pH
de soluci de soluci HCl sense
de NaOH cida sense neutralitzar
afegit neutralitzar
0 50,0 2,5 103 0,05 1,30
10,0 40,0 2,0 103 3,3 102 1,48
20,0 30,0 1,5 103 2,1 102 1,67
30,0 20,0 1,0 10 3
1,25 10 2
1,90
40,0 10,0 5,0 10 4
5,5 10 3
2,25
45,0 5,0 2,5 10 4
2,6 10 3
2,58
49,0 1,0 5,0 10 5
5,1 10 4
3,20
49,9 0,1 5,0 10 6
5,0 10 5
4,30
50,0 0 7,0
Volum (cm3) Mols de [NaOH]
de sol. de NaOH
NaOH sense sense
neutralitzar neutralitzar
50,1 0,1 5,0 106 5,0 105 9,70
51,0 1,0 5,0 10 5
4,9 10 4 10,0
55,0 5,0 2,5 10 4
2,4 10 3 11,4
60,0 10,0 5,0 10 4
4,5 10 3 11,7
Com es pot veure, el pH varia poc al comenament de la valoraci. El pH

cid inicial es mant en la zona cida prcticament fins al punt dequiva-
lncia. En acostar-nos a aquest punt, la situaci s molt diferent: entorn
del punt dequivalncia hi ha un gran canvi del pH. En efecte, el pH t un
valor de 4,30 quan hi hem afegit 49,9 cm3 de soluci bsica; s exacta-
ment 7,0 quan hi hem afegit 50,0 cm3 de soluci (en aquest punt els mols
de base afegits sn exactament iguals als mols dcid i la soluci s neu-
tra), i agafa el valor de pH = 9,70 quan hem afegit 50,1 cm3 de la soluci
bsica. s a dir, un canvi de 5,4 unitats de pH en afegir-hi noms 0,2 cm3
de la soluci valorant. Quan el salt de pH s tan gran podem utilitzar una
gran varietat dindicadors; en aquest cas qualsevol que
tingui un pKa entre 4 i 10.
El blau de bromotimol, el vermell de metil o la fenolftalena seran indicadors
adequats per detectar el punt final daquesta valoraci. Dentre aquests
indicadors s molt utilitzada la fenolftalena perqu el seu canvi de color s
ntid i fcil de veure.
189
U06-Q2B (4M).indd 189 12/1/09 15:41:18

|Valoraci dun cid feble, CH3COOH, amb una base

forta, NaOH
En aquest cas, per construir la corba de valoraci hem de calcular el valor
del pH quan anem afegint gradualment una soluci dhidrxid de sodi a un
volum prefixat de soluci dcid actic, coneixent les concentracions
dambdues solucions.
El pH inicial correspon a un cid feble. A mesura que hi anem afegint NaOH, es
forma acetat de sodi, que, juntament amb lcid encara sense valorar, formen
una soluci reguladora o amortidora. Les solucions amortidores sn resistents
al canvi de pH; per tant la corba de valoraci tindr un pendent suau.
En acabar la neutralitzaci, el pH de la soluci resultant no ser igual a 7.
En aquest cas, el producte de la reacci s lacetat de sodi, CH3COONa.
Li acetat reacciona amb laigua i dna un pH > 7:
CH3COO(aq) + H2O(l) CH3COOH(aq) + OH(aq)
A par tir daquest punt, en afegir-hi ms NaOH, hi haur un excs de base
for ta i el pH de la soluci ser bsic. La concentraci dions OH apor tada
per li acetat es pot negligir davant dels mols de OH apor tats pel NaOH.
El canvi de pH en el punt dequivalncia s menor que en la valoraci ante-
rior, i hem de tenir ms cura en escollir lindicador. Com podem obser var
(Fig. 9), la fenolftalena ser un bon indicador, per lataronjat de metil no.
Un punt impor tant de la valoraci s el punt de semineutralitzaci.
En aquest moment, sha de valorar la meitat de lcid inicialment
present; les concentracions dcid i de base conjugada sn iguals
[CH3COOH] = [CH3COO] i el pH = pKa (vegeu lequaci de Henderson-
Hasselbach). Aquesta caracterstica pot ser aprofitada per al clcul de
constants dacidesa dcids febles.
La corba de valoraci duna base feble amb un cid fort tindria caractersti-
ques similars. El pH en el punt dequivalncia ser menor que 7. Lindicador
adequat per a aquesta valoraci pot ser lataronjat de metil.
pH pH inter val de viratge de la pH pHviratge de

inter val de
14 14 fenolftalena 14 lataronjat
14 de metil
E E
7 7 7 7
E E
0 0 volum de base afegida 0 0 dcid afegit

volum
E = punt dequivalncia E = punt dequivalncia
9. Corba de valoraci dun cid feble amb 10. Corba de valoraci duna base feble
una base forta. amb un cid fort.
c3u7 (II) fig 13/14

c3u7 (II) fig 13/14
190
U06-Q2B (4M).indd 190 12/1/09 15:41:19

Determinaci de la concentraci duna dissoluci duna base forta, NaOH, a partir duna
INVESTIGACI
dissoluci dcid fort, HCl, de concentraci coneguda

Aquesta operaci analtica sanomena valoraci i t com a objectiu determinar el contingut en base o cid
duna determinada mostra de matria mitjanant el material volumtric i els reactius adients.
Consisteix a mesurar el volum, amb una bureta,
dcid o base de concentraci coneguda (reactiu valo-
rant), capa de reaccionar amb un volum prviament
mesurat de la soluci problema. Es va afegint el reac-
tiu valorant al reactiu problema collocat en un matrs
erlenmeyer, fins a aconseguir el viratge de lindicador
prviament afegit al matrs, moment en qu es llegeix
el volum gastat a la bureta.
En aquest cas, volem conixer la concentraci duna
soluci de NaOH, partint duna soluci de HCl de con-
centraci coneguda. Com que es tracta de la reacci
dun cid for t amb una base for ta podem utilitzar dis-
tints indicadors. El ms utilitzat s la fenolftalena. Material que sutilitza per a una valoraci: proveta, vas
de precipitats, pipeta, bureta i matrs erlenmeyer.
Material i productes
Necessitarem un matrs erlenmeyer de 250 cm3,
pipeta de 25 cm3, bureta de 50 cm3, supor t i pinces
de bureta, soluci de HCl 0,1 mol dm3, soluci de
NaOH de concentraci desconeguda i fenolftalena.
Procediment
1. Omple la bureta amb soluci de HCl 0,1 mol dm3.
Sha de tenir cura denrasar b la bureta.
2. Mesura 25 cm3 de la soluci de NaOH amb una
pipeta i colloca-la en un matrs erlenmeyer.
3. Afegeix-hi unes gotes de fenolftalena.
4. Vs afegint a lerlenmeyer la soluci de HCl a poc
a poc, fins que es produeixi el viratge de lindicador.
Has arribat al punt final de la valoraci.
5. Llegeix el volum consumit. Has de repetir
lexperiment almenys tres vegades.
Valoraci duna soluci de NaOH amb HCl 0,1 mol dm 3
6. Escriu lequaci de la reacci entre lcid i la utilitzant fenolftalena com a indicador.
base. Mentre hi hagi NaOH sense neutralitzar la soluci s de
Filmada en el DVD
color rosa violeta.

7. Utilitzant aquesta equaci, calcula la concentraci Una gota en excs dcid descoloreix la fenolftalena. En
de la soluci de base. aquest moment sarriba al punt final.
191
U06-Q2B (4M).indd 191 12/1/09 15:41:20

Cincia, tcnica i societat
cid ntric. Obtenci i propietats

Industrialment es fabrica pel mtode dOstwald.
L cid ntric s un dels cids inorgnics ms importants.

Es troba entre els deu primers productes quant a
importncia industrial.
Consisteix en loxidaci cataltica de lamonac a monxid
de nitrogen, i, posteriorment, a dixid de nitrogen:
Pt,800 C
4NH3(g) + 5 O2(g) 4 NO(g) + 6 H2O(g) H = 904 kJ
La major part de lcid ntric que sutilitza t una con-
centraci entre el 50 i el 70 %. Lacid ntric que sutilitza
2 NO(g) + O2(g)
Pt,800 C
2 NO2(g) H = 114 kJ
ms habitualment als laboratoris t una concentraci
entorn del 60 %. Noms un 20 % de lcid se sintetitza El plat que sutilitza com a catalitzador ha de tenir un
concentrat entre un 98 i un 100 %. petit percentatge de rodi o b de palladi (entre un 5 i un
Lcid ntric pur es pot obtenir escalfant una mescla 10 %). Una petita quantitat de plat es perd en el procs
de nitrat de sodi i cid sulfric concentrat: en forma de PtO2. Per reemplaar el plat que es perd es
necessiten unes 52 tones anuals.
NaNO3(aq) + H2SO4(conc) NaHSO4(s) + HNO3(g) (1)
El dixid de nitrogen format reacciona amb laigua i
La reacci s reversible a temperatura ordinria, per sobt cid ntric i monxid de nitrogen, que es recicla,
en escalfar-la es desprn cid ntric gass i torna a la cambra de reacci i soxida de nou a dixid de
lequilibri (1) es desplaa cap a la dreta. Els vapors es con- nitrogen:
densen i sobt cid ntric pur (100 % de HNO3). 3NO2(g) + H2O(l) 2HNO3(aq) + NO(g) H = 73 kJ
Propietats
En estat pur, lcid ntric s incolor, per es descom- utilitzada normalment en el laboratori. Per aconseguir
pon per la llum solar i es torna groc per la presncia de concentracions ms altes sha deliminar laigua amb una
NO2. Lcid groc s conegut amb el nom dcid ntric substncia deshidratant, per exemple amb cid sulfric
fumant. s una substncia fortament corrosiva i les concentrat.
seves cremades sn de guariment lent. Lcid dilut taca En soluci aquosa, lcid ntric s un cid fort, total-
les mans de groc per la seva acci sobre les protenes. ment ionitzat:
Les propietats fsiques ms importants es troben a la HNO3(aq) + H2O(l) NO3(aq)

+ H3O+(aq)
taula.
Tamb s un oxidant enrgic, que es redueix normal-
Propietats fsiques de lcid ntric ment a NO2, NO i, fins i tot, a NH4+.
s un bon dissolvent, capa de dissoldre gaireb tots
Punt de congelaci 42 C els metalls, fins i tot alguns de nobles com la plata. Se
nexceptuen lor, el plat i el palladi.
Punt debullici 83 C s important la reacci de lcid ntric amb el benz.
El procs sanomena nitraci (obtenci dun
Densitat 1,5027 g cm3
nitroderivat):
Entalpia estndard 174,2 kJ mol1 C6H6(l) + HNO3(aq) C6H5 NO2(l) + H2O(l) (2)
de formaci
Aquesta reacci es fa en presncia dcid sulfric con-
Lcid ntric es mescla amb laigua en totes proporci- centrat que actua com a deshidratant en absorbir laigua
ons. Per destillaci es pot concentrar lcid ntric fins al formada en la reacci, desplaant lequilibri (2) cap a la
68 % en massa. Aquesta s la soluci concentrada dreta.
192
U06-Q2B (4M).indd 192 12/1/09 15:41:21


Per nitraci del metilbenz o tolu sobt l1,3,5-trini-
trotolu, TNT, anomenat trilita, un important explosiu.
La nitraci del benz o dun altre hidrocarbur arom-
tic, seguida de la seva reducci posterior, s el mtode
ms senzill per obtenir amines aromtiques. Aix lanilina,
C6H5NH2, es pot obtenir reduint el nitrobenz amb
hidrogen, utilitzant un catalitzador (Ni, Pt, Pd o Zn).
En reaccionar lcid ntric concentrat amb
l1,2,3-propanotriol (glicerol), sobt trinitrat de glicerol,
conegut amb el nom de nitroglicerina. La reacci es duu
a terme en presncia dcid sulfric concentrat com a
deshidratant:
CH2OH H2CONO2
| |
CHOH + 3 HNO3 HCONO2 + 3H2O
| |
CH2OH H2CONO2
La nitroglicerina s un lquid olis que explota fcil-
ment per percussi i, per aix, s difcil dutilitzar.
Mesclada amb terra de diatomees sobt la dinamita,
descoberta per Alfred Nobel (1833-1896).
Coure reaccionant amb cid ntric.
Aplicacions de lcid ntric

Lcid ntric sempra en gran quantitat per a la fabrica- per a lobtenci de diversos colorants de gran importn-
ci dadobs. Aproximadament, el 80 % de la producci cia, els anomenats colorants azoics. Un daquests s
de lcid ntric sutilitza per fabricar nitrat damoni (impor-
tant fertilitzant, encara que tamb es pot fer servir lataronjat de metil utilitzat com a indicador cid-base.
dexplosiu). Lcid ntric sutilitza tamb per al decapatge de
Dun 5 a un 10 % de la producci dcid ntric suti- metalls, per a lobtenci de nitrats solubles, com els de
litza per obtenir productes orgnics com nitroglicerina,
nitrocellulosa , trinitrotolu i amines aromtiques. Una sodi, potassi o calci, i tamb com a oxidant, com a cid
daquestes amines, lanilina, s el producte de partida fort i per a la fabricaci de perfums i drogues.
193
U06-Q2B (4M).indd 193 12/1/09 15:41:24

Un dels cids ms importants: lcid sulfric

L cid sulfric pur s un lquid oleagins, incolor, misci-
ble en aigua en totes les proporcions. Algunes de les
seves propietats sn les segents.
Propietats fsiques de lcid sulfric pur
Punt de congelaci 10,36 C
La reacci amb laigua s molt exotrmica i pot arri- Punt debullici 330 C
bar a ser perillosa. Per aquesta ra, s molt important
abocar curosament i a poc a poc lcid sobre aigua en Densitat (25 C) 1,841 g cm3
abundncia, agitant contnuament i mai al revs, perqu
Entalpia de formaci 813,2 kJ mol1
laigua absorbeixi la calor despresa.
Obtenci industrial
Lcid sulfric s un dels productes qumics ms utilit- mentar la velocitat daquesta reacci sutilitzen catalitza-
zats i, per tant, es produeix en grans quantitats. Sha arri- dors (Pt o V2O5).
bat a dir que la producci dcid sulfric dun pas podria El trixid de sofre format reacciona violentament amb
ser una mesura del seu grau de desenvolupament. laigua, per aquesta ra el SO3 format es fa bombollejar a
Actualment, lobtenci industrial de lcid sulfric travs dcid sulfric i es forma cid disulfric:
es fa pel mtode de contacte. Consisteix en loxidaci
cataltica del dixid de sofre i la seva conversi posterior SO3(g) + H2SO4(l) H2S2O7(l)
a cid sulfric. Lcid disulfric es dilueix en aigua i es prepara lcid
El dixid de sofre, SO2, pot obtenir-se directament de sulfric de la concentraci desitjada:
la combusti del sofre en un corrent daire:
H2S2O7(l) + H2O(l) 2H2SO4(aq)
S(s) + O2(g) SO2(g)
Als Estats Units, aquest s el mtode ms utilitzat. Els Aquest procs dobtenci de lcid sulfric t dos pro-
pasos que no disposen de sofre poden utilitzar minerals blemes ambientals. El primer s la contaminaci provoca-
de sofre com la pirita, FeS2, i altres sulfurs com el ZnS, da pels possibles escapaments de SO2 a laire. El dixid
PbS, etc. de sofre s un gas molt contaminant; quan sacumula
El dixid de sofre soxida posteriorment: en una massa daire fresc, humit i estancat, forma les
tpiques boirines hivernals de les grans ciutats. Aquest
SO2(g) + 1/2 O2(g) SO3(g) H < 0 fenomen es coneix amb el nom de smog. Els xids de
Dacord amb el principi de Le Chatelier, la produc- sofre poden inhibir el creixement de les plantes i ser letals
ci de SO3 pot incrementar-se augmentant la pres- per a algunes.
si i eliminant el trixid de sofre a mesura que es El segon problema s el possible pas duna fina
forma. Un augment de temperatura far augmentar pluja del mateix cid a latmosfera. Cal dir, per,
la velocitat de reacci; per, com que la reacci s que les legislacions de la majoria de pasos sn molt
exotrmica, desplaar lequilibri cap a lesquerra. Es estrictes i que les noves plantes de producci de
treballa a una temperatura entre 400-500 C. Per aug- sulfric han redut en gran part aquests problemes.
Aplicacions de lcid sulfric

Ja hem dit anteriorment que lcid sulfric es pot con- sutilitza bsicament per produir fertilitzants, convertint el
siderar el producte industrial inorgnic ms important del fosfat de calci insoluble en dihidrogenfosfat que es dissol
mn. El seu s varia dun pas a un altre. Als Estats Units molt millor:
194
U06-Q2B (4M).indd 194 12/1/09 15:41:25


Ca3(PO4)2(s) + 2H2SO4(aq) Ca(H2PO4)2(s) + 2CaSO4(s) El TiO2 s el pigment corresponent al color blanc.
Darrerament aquest pigment se sintetitza utilitzant clor en
O produint sulfat damoni:
comptes de lcid sulfric. El cost dels dos processos depn
2NH3(g) + H2SO4(aq) (NH4)2SO4(aq) de la matria primera disponible.
A Europa, a ms, una gran proporci de lcid sutilitza En qumica orgnica sutilitza lcid sulfric com a
per a la manufactura daltres productes com pigments, TiO2, agent sulfurant i deshidratant, per fabricar fibres sintti-
per fabricar productes qumics: cids (HNO3, HCl, HF, H3PO4, ques i per a molts altres usos.
etc.), sulfats.
Lcid sulfric s un poders agent deshidratant. No tan sols elimina laigua de les substncies que la contenen, sin que
elimina hidrogen i oxigen dels compostos, sobretot si estan en una proporci igual que en laigua. s el cas de la sacarosa.
Lcid sulfric pot carbonitzar-la: H SO 2 4
C11H22O11(s) 11 C(s) + 11 H2O(g) Procs experimental

La reacci s molt exotrmica. filmat en el DVD.
Supercids
U n supercid pot definir-se com un cid que s ms fort
que lcid sulfric de concentraci 100 %. De fet, els
qumics han sintetitzat supercids que sn de 107 a 1019
Un supercid Brnsted-Lewis s una combinaci
dun cid de Lewis i un cid de Brnsted, ambds
molt forts, com, per exemple, una soluci al 10 % de
vegades ms forts que lcid sulfric. pentafluorur dantimoni en cid fluorosulfric. Aquesta
Un cid de Brnsted ms fort que el sulfric s lcid combinaci pot reaccionar amb substncies, com els
perclric. Quan mesclem cid perclric amb cid sulfric hidrocarburs, que normalment no reaccionen amb els
pur, lcid sulfric actua, realment, com una base: cids normals.
HClO4(sulfric) + H2SO4(l) H3SO+4(sulfric) + ClO4(sulfric) Aquesta soluci es anomenada lcid mgic.

Aquesta famlia de supercids es fa servir en la indstria
El subndex (sulfric) indica que lcid sulfric actua del petroli per a la conversi dels hidrocarburs lineals
com a dissolvent. en hidrocarburs de cadena ramificada, necessaris per a
Lcid de Brnsted ms fort s lcid fluorosulf- produir gasolina dalt octanatge.
ric, HSO3F, que s unes 1000 vegades ms fort que
lcid sulfric.
195
U06-Q2B (4M).indd 195 12/1/09 15:41:27

RESUM
Segons Arrhenius, un cid s qualsevol substncia que es dissol en aigua una sal dcid feble i base
neutra que en soluci aquosa dna ions H+, i una for ta, el pH s ms gran que 7 a 25 C.
base s tota substncia que, en soluci aquosa, Una soluci reguladora o amortidora s aquella en
allibera ions OH. la qual el pH es modifica molt poc quan es dilueix o
shi afegeixen quantitats moderades dcids o de
Concepte ms ampli dcids i bases: teoria de bases, encara que siguin forts. Les solucions regu-
Brnsted i Lowry (1923). Un cid s tota espcie ladores tamb sanomenen solucions tamp. Una
qumica (molcula o i) capa de cedir protons a soluci amortidora est formada per un cid feble i
una altra espcie qumica, i una base s una esp- la base conjugada (CH3 COOH i CH3 COONa) o b
cie qumica capa de captar protons. per una base feble i lcid conjugat (NH3 i NH4Cl) en
concentracions relativament elevades.
Producte inic de laigua:
Kw = [H3O+] [OH] a 25; Kw = 1014 Els indicadors cid-base sn substncies que ser-
veixen per determinar el pH aproximat duna solu-
En soluci cida: [H3O ] > [OH ]
+
ci. Sn cids o bases febles, generalment org-
En soluci bsica: [OH] > [H3O+] nics, que tenen la par ticularitat que la forma mole-
cular i la forma ionitzada tenen colors diferents:
El pH s el logaritme decimal del valor numric cor- HIn(aq) + H2O(l) In(aq) + H3O+(aq)
responent a la concentraci dels ions oxoni, canviat color A color B
de signe: pH = log [H3O+]. En soluci cida,

Entre el pH en el qual lindicador t color de la
pH < 7; en soluci neutra, pH = 7, en soluci bsi-
forma cida (color A) i el pH en el qual lindicador t
ca, pH > 7.
el color de la forma bsica (color B) hi ha un interval
de dues unitats de pH aproximadament. s linter-
Constant dacidesa:
val de viratge de lindicador. En aquest inter val la
+
[A ] [H3O ] soluci presenta un color intermedi entre A i B.
Ka =
[HA]
Reacci de neutralitzaci:
Com ms gran sigui el valor de Ka ms gran ser la H3O+(aq) + OH(aq) 2 H2O(l)
fora de lcid (HA) i ms feble la base conjugada, A.
cid + Base Sal + Aigua
En mesclar un cid i una base en quantitats este-
Constant de basicitat: quiomtriques sobt una sal i aigua. El pH de la
+ _ soluci resultant no sempre ser neutre (pH = 7 a
[HB ] [OH ]
Kb = 25 C).
[B]
Com ms gran sigui la constant de basicitat ms Volumetries cid-base: sentn per valorar, deter-
gran ser la fora de la base, B, i ms petita la de minar la quantitat dcid o de base present en una
lcid conjugat, HB+. soluci a par tir duna soluci de base o dcid de
concentraci coneguda. El punt dequivalncia
Solucions de sals en aigua: sempre que es dissol saconsegueix quan shi han afegit tants mols de
en aigua una sal obtinguda per reacci dun cid H3O+ com mols de OH es tenien o viceversa. El pH
for t i una base for ta, el pH s 7 a 25 C. Sempre en el punt dequivalncia no s necessriament 7.
que es dissol en aigua una sal dcid for t i base Tan sols ho ser quan es valori un cid fort amb una
feble, el pH s ms petit que 7 a 25 C. Sempre base for ta o al revs.
196 Contingut bsic de la unitat en format hipermdia, en el DVD.
U06-Q2B (4M).indd 196 12/1/09 15:41:27

A C T I V I TAT S
Reaccions cid-base. Concepte de pH 11 A 1,0 dm3 daigua destillada, a 25 C, shi
afegeix una gota (1/20 cm3) dcid clorhdric
ovint, en els problemes que segueixen, haurs de
S concentrat de densitat = 1175 g dm3 i
consultar dades de les taules 2 i 4. 35,45 % en massa. Calcula el pH de la solu-
ci resultant.
1 Calcula, a 25 C:
a) el pH duna soluci 0,05 mol dm3 de HBr, i 12 El sodi reacciona violentament amb laigua i
b) el pH i el pOH duna soluci 0,02 mol dm3 sobt hidrxid de sodi i es desprn
de KOH. dihidrogen.
Safegeix 0,23 g de sodi sobre 100,0 g daigua i
2 A 25 C, el pH duna soluci pot ser zero?
sobt una soluci dhidrxid de sodi, la den-
3 a) Indica, desprs de fer els clculs neces- sitat de la qual s 1,003 g cm3.
saris, si el pH de laigua pura o el duna Calcula:
soluci neutra a 60 C s ms gran o ms a) la molalitat de la soluci obtinguda;
petit que set o igual a set. b) el pOH daquesta soluci.
b) Lautoionitzaci de laigua s un procs
endotrmic o exotrmic? Raona la 13 A 25 C, es dissolen 0,040 mol dcid meta-
resposta. noic, HCOOH, fins a obtenir 1,00 dm3 de
soluci. La concentraci dions oxoni en la
4 Calcula el pH de laigua pura a 10 C i a 40 C. soluci obtinguda s 2,57 103 mol dm3.
5 Un volum de 100 cm3 duna soluci dcid Calcula, amb aquestes dades, la constant
ntric t pH = 1 a 25 C. Si shi afegeix aigua dacidesa, Ka, i el pKa de lcid metanoic a
fins que el volum de la soluci sigui 25 C.
200 cm3, quin ser el nou pH?
14 Donades les espcies qumiques HS ,
6 Es dissolen en aigua 10,0 cm de clorur dhi-
3 H2 PO4, CH3COOH, HNO2 i HCl, la fora daci-
drogen, HCl(g), mesurats a 298 K i desa de les quals augmenta en lordre escrit,
1,25 104 Pa, fins a obtenir 1,0 dm3 de escriu lequaci qumica corresponent a la
soluci. Calcula el pH de la soluci reacci de cadascuna de les espcies amb
resultant. laigua. Indica com variar la fora de les
seves bases conjugades.
7 A 25 C, el pH duna soluci s 4,74. Calcula
la concentraci dions oxoni i la concentraci 15 Calcula, a 25 C, el grau dionitzaci de lcid
dions hidrxid daquesta soluci. cloroetanoic en una soluci 0,10 mol dm3
daquest cid.
8 A 25 C, es dissolen en aigua 0,0536 g de
Ba(OH)2 fins a obtenir 0,125 dm3 de soluci. 16 Calcula, a 25 C, el grau dionitzaci del
Calcula el pH de la soluci obtinguda. CH3COOH:
a) en una soluci 0,10 mol dm3 daquest
9 Calcula el pH duna soluci obtinguda en
cid;
mesclar, a 25 C, 0,40 dm3 duna soluci
b) en una soluci 0,010 mol dm3 daquest
0,15 mol dm3 de HCl amb 0,70 dm3 duna
cid;
soluci 0,020 mol dm3 de HClO4. Suposa
c) compara tots dos resultats i treu-ne
volums additius.
conclusions.
10 Una soluci a l1,0 % en massa de KOH, t
una densitat = 1,008 g cm3 a 25 C. 17 A 25 C, una soluci 0,50 mol dm3 damon-
Calcula: ac t el mateix pH que una soluci
a) el nombre dions K+ i ions OH continguts 1,5 102 mol dm3 dhidrxid de bari.
en una gota de soluci (volum de la gota, Calcula:
0,05 cm3); a) el pH de totes dues solucions,
b) el pOH de la soluci. b) el grau dionitzaci de lamonac.
197
U06-Q2B (4M).indd 197 12/1/09 15:41:28

18 Es prepara, a 25 C, una soluci dissolent 26 Ordena els cids segents segons les seves
148 mg dcid propanoic fins a obtenir 100 cm3 fortaleses relatives: HBrO4, HIO4, HClO4.
de soluci. Calcula: Raona la resposta.
a) el pH de la soluci,
b) el grau dionitzaci de lcid propanoic. Solucions amortidores, neutralitzaci, volumetries
19 Calcula, a 25 C, el pH duna soluci
0,010 mol dm3 de HNO3 i 0,020 mol dm3 de 27 Fes una predicci del carcter cid-base de
HCOOH. les dissolucions aquoses de les sals
segents: KCl, Na2CO3, AlBr3, HCOOK,
20 La metilamina en soluci aquosa es compor- NH4NO3, KClO4 i Na2S.
ta com una base feble, de manera similar a
lamonac: 28 Calcula, a 25 C:
a) La constant de basicitat de li metanoat
CH3NH2(aq) + H2O(l) CH3NH+3(aq) + OH (aq)

corresponent a lequilibri:
Calcula quin volum duna soluci 0,10 mol dm3 HCOO(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH(aq)
de metilamina, CH3NH2, cont, a 25 C, la b) Les concentracions de H3O+, OH, HCOOH
mateixa quantitat dions hidrxid que i HCOO duna soluci 0,020 mol dm3 de
1,0 dm3 duna soluci 0,10 mol dm3 de KOH. metanoat de sodi.
c) El pH de la soluci anterior.
21 Es tenen dues solucions de concentraci
igual. Una cont hidrxid de sodi i laltra 29 Calcula, a 25 C, el pH duna soluci
amonac. Indica, raonantho, quina de les 0,01 mol dm3 de metanoat de potassi.
dues t un pH ms gran.
30 Calcula, a 25 C, el pH de les solucions
22 A 25 C, es dissolen 0,05 mols de piridina, segents:
C5H5N, fins a obtenir 1,0 dm3 de soluci. La a) una soluci 0,03 mol dm3 de
piridina dissolta en aigua es compor ta com CH3CH2COONa,
una base feble: b) una soluci 0,05 mol dm3 de NH4NO3.
C5H5N(aq) + H2O(l) C5H5NH+(aq) + OH(aq) 31 Calcula, a 25 C, la massa de cianur de sodi

que sha de dissoldre en aigua, fins a obtenir
Calcula: un litre de soluci, perqu tingui un pH igual
a) el pH i el pOH de la soluci, a 11,15.
b) el grau dionitzaci de la piridina.
Dada: constant de basicitat de la piridina, 32 Es dissolen en aigua 0,010 mol de NaA fins a
Kb = 1,8 109. obtenir 1 dm3 de soluci. El pH de la soluci
resultant s 11,95. Troba la Kb de lani A.
23 En fer un exercici intens amb manca doxi-
gen, es produeix cid lctic (cid 2-hidroxi- 33 Es tenen separadament, a la mateixa tempe-
propanoic), que sacumula als msculs i ratura, dues solucions. La primera cont
produeix dolors musculars. Calcula el pH del 0,01 mol dm3 dcid metanoic i la segona
teixit muscular quan la concentraci de lcid cont 0,1 mol dm3 dcid metanoic i
lctic s 1,0 103 mol dm3. 0,1 mol dm3 de metanoat de sodi. Quina de
les dues solucions tindr un pH ms gran?
24 Dues solucions aquoses tenen el mateix pH. Raona la resposta.
La primera cont 1,00 mol per litre dcid
idic HIO3 (cid feble) i la segona 0,34 mol 34 A temperatura igual, es tenen separadament
per litre de HNO3. Calcula el grau dionitzaci dues solucions. La primera cont
i el pKa de lcid idic. 0,05 mol dm3 damonac i la segona
0,05 mol dm3 damonac i 0,05 mol dm3 de
25 Per qu lcid nitrs s un cid ms feble que clorur damoni. Indica, raonant-ho, quina de
lcid ntric? Raona la resposta. les dues solucions t un pH ms gran.
198
U06-Q2B (4M).indd 198 12/1/09 15:41:28

35 Calcula, a 25 C, el pH de: 42 A 25 C, la Ka dun indicador s 2,0 106. El

a) una soluci 0,80 mol dm3 de NH3, color de HIn s verd i el de In s vermell.
b) una soluci obtinguda en dissoldre Determina linter val de pH per al viratge
0,80 mol de NH3 i 0,90 mol de NH4Cl fins daquest indicador. Suposa que un color
a obtenir 1,0 dm3 de soluci, domina sobre laltre quan la seva concentra-
c) la soluci obtinguda a (b), t cap propietat ci s 10 vegades ms gran.
especial?
43 Una soluci cont 0,59 g de NaOH i 3,36 g
36 a) A 1,0 dm daigua hi afegim 0,001 mol de
3 de KOH. Calcula el volum de soluci
HCl. Troba el pH de la soluci resultant. 0,10 mol dm3 dcid sulfric necessari per
b) A 1,0 dm3 de la soluci indicada en el a la seva neutralitzaci.
problema anterior (apar tat b), hi afegim
44 Es tenen separadament 1,0 dm3 de soluci
0,001 mol de HCl. Troba el pH de la nova
de ClCH2COOH, 1,0 dm3 de soluci de
soluci. Cl2CHCOOH i 1,0 dm3 de soluci de
c) Compara els dos resultats dels apar tats Cl3CCOOH. Les tres solucions tenen el
a) i b) i treu-ne conclusions. mateix pH. Indica, raonant-ho, sense fer cl-
37 Calcula, a 25 C, el pH duna soluci obtingu- culs, quina de les tres solucions necessita
da en mesclar 0,50 dm3 duna soluci una quantitat ms gran de NaOH per a la
0,50 mol dm3 dcid actic amb 0,70 dm3 seva neutralitzaci.
duna soluci 0,50 mol dm3 dacetat de 45 Es mesclen 0,70 dm3 duna soluci
sodi. Suposa volums additius. 0,020 mol dm3 dcid perclric, HClO4 amb
38 Preparem, a 25 C, una soluci reguladora 0,50 dm3 duna soluci 0,040 mol dm3 dhi-
mesclant 0,08 mol de HCOOH amb 0,10 mol drxid de bari, Ba(OH)2. Suposant volums
de HCOONa, fins a obtenir 1,0 dm3 de solu- additius, calcula el pH de la soluci resultant.
ci. Troba: 46 Calcula, a 25 C:
a) el pH inicial, a) el volum de soluci 0,05 mol dm3 de HCl
b) el pH desprs dafegir-hi 103 mol de necessari per neutralitzar 0,80 dm3 duna
HNO3, soluci 0,025 mol dm3 de NH3,
c) el pH desprs dafegir-hi 103 mol de b) el pH de la soluci resultant.
NaOH. Suposa volums additius.
39 Calcula el pH duna soluci obtinguda afegint 47 Calcula el volum dcid ntric del 2,0 % en
25,0 cm3 duna soluci dhidrxid de sodi massa i densitat, = 1,009 g cm3, que es
0,10 mol dm3 a 75 cm3 duna soluci dcid necessita per neutralitzar 50,0 cm3 duna
actic de la mateixa concentraci. soluci que cont 2,14 g dhidrxid de bari.
De quin tipus s la soluci resultant?
48 Es mesclen 10 cm3 de soluci dhidrxid de
40 Quan safegeixen unes gotes de fenolftale- potassi 0,2 mol dm3 amb 13 cm3 dcid clorh-
na a una soluci damonac 0,01 mol dm3 dric 0,1 mol dm3 i 10 cm3 de soluci de clorur
apareix un color rosa violat pllid, que desa- de potassi 0,3 mol dm3. Suposant volums
pareix i la soluci queda incolora en afegir additius, troba el pH de la soluci resultant i la
uns cristalls de nitrat damoni. Justifica nova concentraci dions potassi.
aquests fets.
49 Es tenen, inicialment, dues dissolucions
41 La constant dionitzaci Ka dun indicador diludes de concentraci igual, una dcid
HIn s 1,0 10 6. El color de la forma mole- perclric i una altra dhidrxid de potassi. A
cular s vermell i el de la forma ionitzada s 200 cm3 de la soluci cida, shi afegeixen
groc. Quin ser el color duna dissoluci de 300 cm3 de la soluci bsica. La soluci
pH = 4,00 si hi afegim unes gotes daquest resultant t un pH = 12,3. Calcula la concen-
indicador? traci de les solucions inicials.
199
U06-Q2B (4M).indd 199 12/1/09 15:41:29

50 Un recipient cont una soluci aquosa dun Investiga

hidrxid, que pot ser NaOH, KOH o LiOH. La
soluci ha estat preparada dissolent 10,0 g 52 Investiga sobre Svante August Arrhenius.
de lhidrxid fins a obtenir 1,0 dm3 de solu-
ci. Un volum de 10,0 cm3 de la soluci 53 Investiga el funcionament del pH-metre.
bsica necessita per a la seva neutralitzaci
25,0 cm3 de soluci 0,10 mol dm3 dcid
A www.ecasals.net trobars una llista de pgines
clorhdric. Identifica, amb aquestes dades,
web que tajudaran a iniciar la teva investigaci i a
quin dels tres hidrxids esmentats cont la
aprofundir els continguts daquesta unitat. No obli-
soluci.
dis consultar tamb enciclopdies i llibres
51 Es mesclen 2,0 dm3 duna soluci dcid especialitzats.
clorhdric amb un pH = 3,22 amb 1,0 dm3
duna soluci dhidrxid de sodi de pH = 10,78.
Calcula el pH de la soluci obtinguda.
Suposa volums additius.
200
U06-Q2B (4M).indd 200 12/1/09 15:41:29

Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6|Reaccions de transferncia

No ha estat fins al principi del segle xx que els qumics han

U06-Q2B (4M).indd 157 12/1/09 15:41:07

1 |Reaccions cid-base. Introducci

La primera teoria sobre la naturalesa dels cids la va donar Lavoisier, en

Caracteritzaci experimental dcids i bases

b) Reaccionen amb alguns metalls, b) Dissolen olis i sofre.

c) Canvien el color dalgunes c) Modifiquen el color dels

d) Tenen sabor cid 1. d) Tenen sabor custic1.

e) Quan reaccionen amb les e) Quan reaccionen amb els

f) Reaccionen amb els carbonats f) Sn IIiscoses al tacte.

U06-Q2B (4M).indd 158 12/1/09 15:41:07

Propietats generals dels cids i les bases

Solucions HCl NaCl NaOH C12H22O11

Condueixen el corrent elctric?

Per comprovar la conducci elctrica de les

Un circuit com el de la figura et permetr

2 |Teoria dArrhenius sobre la naturalesa

U06-Q2B (4M).indd 159 12/1/09 15:41:08

3 |Teoria de Brnsted i Lowry dcids i bases

1. Svante August Arrhenius (1859-1927). a) Est restringida a solucions aquoses.

Un cid s tota espcie qumica (molcula o i) capa de cedir protons

Quan una espcie qumica HA ha cedit un prot, es converteix en una base, A,

U06-Q2B (4M).indd 160 12/1/09 15:41:08

El parell cid1base1 (HA/A), i tamb el parell cid2base2 (HB+/B) sano-

Aix, el HCl s un cid:

En aquest cas, laigua accepta un prot de lcid i es compor ta com una

Aix lamonac s una base:

Els sistemes H3O+/ H2O i H2O/OH sn parells cid-base conjugats.

U06-Q2B (4M).indd 161 12/1/09 15:41:09

Teoria de Lewis dels cids i les bases

La teoria de Brnsted i Lowry limita la definici dels

En aquesta reacci es posa de manifest que una molcula daigua actua

i incloure aquest valor en lexpressi de la constant dequilibri:

U06-Q2B (4M).indd 162 12/1/09 15:41:10

El pH s el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numric

log [H3O+] + log [OH] = log K w

canviant de signe: log [H3O+] log [OH] = log K w

Per tant: pH + pOH = pK w

A 25 C, K w = 1,0 1014, pK w = 14,0;

U06-Q2B (4M).indd 163 12/1/09 15:41:10

Per a solucions diludes, la concentraci daigua, [H2O], es considera cons-

La constant Ka sanomena constant dacidesa.

U06-Q2B (4M).indd 164 12/1/09 15:41:10

En realitat, lexpressi de K a en funci de les concentracions noms s

Com ms gran sigui la constant dacidesa, ms gran ser la fora de

Anlogament per a les bases:

Com ms gran sigui la constant de basicitat, ms gran ser la fora de

Ja hem dit que, en augmentar la fora dun cid, disminueix la fora de la

La constant de basicitat corresponent a la seva base conjugada a causa de

Multiplicant membre a membre les expressions Ka i Kb sobt:

U06-Q2B (4M).indd 165 12/1/09 15:41:11

Taula 4. Constants dacidesa, Ka, dalguns cids a 25 C

U06-Q2B (4M).indd 166 12/1/09 15:41:11

1. A 25 C es t una soluci 0,010 mol dm3 dcid ntric. Calcula:

a) Lcid ntric s un cid for t; en soluci diluda es troba totalment ionitzat:

El NaOH i el Ba(OH)2 sn compostos inics. En soluci aquosa es troben totalment ionitzats:

U06-Q2B (4M).indd 167 12/1/09 15:41:11

Ka s la constant dacidesa de lcid actic.

El pKa de lcid actic s:

U06-Q2B (4M).indd 168 12/1/09 15:41:12

4. Calcula, a 25 C, el pH duna soluci 0,01 mol dm3 dcid bromoactic.

Ka= 2,05 103

Lcid BrCH2COOH est parcialment ionitzat segons lequilibri:

6|Reaccions de transferncia

1 |Reaccions cid-base. Introducci

2 |Teoria dArrhenius sobre la naturalesa

3 |Teoria de Brnsted i Lowry dcids i bases

7 |Relaci entre lestructura qumica

8 |Solucions de sals en aigua

|Soluci de clorur de sodi en aigua

|Soluci de clorur damoni en aigua

9 |Solucions reguladores o amortidores