Us adjuntem les caracterstiques fonamentals de les espcies de mosquit que shan trobat, per

explicar-ho als alumnes deixem ladaptaci a les vostres mans.

ESPCIES DE CULCIDS (MOSQUITS)

Aedes albopictus (mosquit tigre):

El mosquit tigre s una espcie invasora provinent dsia. s de mida petita, de color negre i ratllat
de blanc. Les seves larves es desenvolupen en petits recipient artificials fcils de trobar en mbit
urb. T un radi dacci relativament curt, per aquest motiu, si impedim que a casa nostra trobi llocs
per criar, en serem els principals beneficiats.

Pupes i larves dAedes albopictus

Culex pipiens (mosquit com):

Aquesta espcie de mosquit s la ms comuna de totes. Les seves larves les podem trobar en
multitud de llocs diferents, des daiges clares dambients rurals, fins a aiges brutes en zones
urbanes. Tcnicament es diu que s duna gran plasticitat ecolgica.
Les femelles de C. pipiens tenen un comportament a lhora de picar una mica peculiar: els que han
nascut en ambients rurals solen tenir una preferncia en picar als ocells (ornitfils), mentre que els
que han nascut en ambients urbans piquen preferentment als humans (antropfils).
Al llarg de lany els podem trobar des de la primavera fins la tardor, sn ms abundants al pic de
lestiu. Les femelles hivernen amagades en subterranis (cellers, cmeres daire, coves, etc.). s
present a tota Europa.
Diposita de 50 a 200 ous a la superfcies de laigua, aquests estan enganxats entre ells formant una
mena de nau.
Les femelles piquen de nit als vertebrats de sang calenta. Quan piquen a lhome ho fan a linterior
de les cases. En urbanitzacions sense sistemes de clavegueram (fosses sptiques) poden ser molt
abundants i provocar seriosos problemes als seus habitants.
T la capacitat de transmetre algunes malalties vriques (Virus de lOest del Nil, Sindbis, etc).

Ous Culex pipiens Larves i pupa Culex pipiens Adult Culex pipiens
Culex impudicus:
Les larves daquesta espcie creixen en aiges clares, fresques i ombrejades i les podem trobar des
dinicis de primavera fins a loctubre. Les femelles es refugien durant lhivern, i sembla ser que
noms piquen a amfibis, per lo que no se la relacionaria amb cap parasitosis humana.

Larves de Culex impudicus

Culex hortensis:
Podem trobar-los entre primavera i tardor, desapareixent amb el fred. A lhivern els adults es
refugien en coves, cellers, runes, etc. on hi troben una temperatura estable i un grau dhumitat
adient.
El trobem repartit per tot Europa exceptuant els pasos ms freds (Bltic i pasos escandinaus).
Diposita fins a 300 ous agrupats a sobre de laigua o a la seva vora. Les larves es desenvolupen en
forats de roca, recipients cimentats (abeuradors) on laigua sol ser neta, encara que pot fer-ho en
aiges a nivells alts de matria orgnica, aigua dola, solejada i estancada.
Les femelles salimenten de la sang de rptils i amfibis.

Larves de Culex hortensis

Culiseta longiareolata:
Pot desenvolupar-se al llarg de tot lany. Els adults tenen dos pics de poblaci: un a la primavera i
laltre a la tardor. Els llocs de cria sn molt variats: recipients, abeuradors, bidons, canals, arrossars,
etc., sempre en aiges estancades i carregades de matria orgnica. Llocs daigua permanent o
tempornia, amb aigua dola o salobre, neta o bruta, ombrejada o solejada.
Les femelles piquen bsicament als ocells, molt rarament als humans, de forma ocasional poden
entrar a les vivendes.
Pot transmetre malalties als ocells (protozous Plasmodiums-). El seu rol com a transmissor de
malalties als humans s ms que redut.

Larves Culiseta longiareolata Adult Culiseta

Culiseta subochrea:
Espcie mpliament distribuda per tot Europa. Posa els ous en grup i les larves es desenvolupen en
aiges preferentment sombrejades i amb fora materia orgnica. Poden tolerar aiges lleugerament
salobres.
Les femelles adultes piquen sobretot a humans i animals domstics, tot i que no sembla estar
involucrada en la transmissi denfermetats.

Larves Culiseta subochrea

Culiseta annulata:
Les femelles daquest mosquit piquen a mamfers i aus. Solen estar actives quasi tot lany, fins i tot
a lhivern si aquest no s massa fred. Les seves larves es desenvolupen en aiges amb un alt
contingut en matria orgnica.

Aedes geniculatus:
Anualment t una o dues generacions. Hiverna en forma dou, per els anys de poca fred pot
passar-los en forma dadult. Els adults apareixen a la primavera i poden arribar fins lestiu.
La podem trobar per tot Europa (Palertica).
Diposita els ous en els forats dels arbres plens daigua (com el mosquit tigre), en els pneumtics,
forats de les roques, recipients artificials plens de fulles. Solen ser aiges riques en matria orgnica
i tanins. El desenvolupament larvari dura de dues setmanes a un any. En boscos darbres vells
poden resultar un problema, encara que hem de tenir en compte que el seu desplaament s molt
curt. La gent que viu en urbanitzacions properes a bosc poden ser vctimes de les seves picades.
Les femelles piquen a lhome, aix com a daltres mamfers, als ocells i fins i tot als rptils.

Adult A. geniculatus

Aedes caspius:

Larves A. caspius
Aedess detritus:

Pupa i larves dA. detritus

Aedes mariae:
Les larves daquesta espcie es desenvolupen en els forats de les roques costaneres al llarg del
litoral Mediterrani. En aquest ambient laigua pot tenir una salinitat molt elevada.
Les femelles piquen a mamfers i sn molt agressives.

Aedes vexans:
s una espcie primaveral i estival, el pic de poblaci s entre el maig i el juliol, els adults
desapareixen durant la tardor. Hiverna en estadi dou.
Present a tota Europa.
Els ous tenen un perode dincubaci de 4-10 dies, els ous sn dipositats en zones humides
susceptibles de quedar inundades. Els ous poden quedar en sec durant anys, resisteixen les
glaades. El cicle de desenvolupament de les larves s rpid de 4 a 25 dies depenent de la
temperatura de laigua.
Les larves es desenvolupen en gran quantitat en les zones inundables dels rius, prats de pastura
inundables com les closes, pollancredes inundables, etc. Durant el dia estan amagats a la vegetaci i
surten a lalba i el crepuscle. Poden arribar a desplaar-se fina a 40-50km.
Les femelles poden arribar a viure dos mesos, piquen a lhome, al bestiar i als ocells. Est implicat
en la transmissi de diverses malalties.
Molt agressiu i a vegades molt abundant.

Larves Aedes vexans

Anopheles claviger:
Aquesta espcie presenta generalment dues generacions anuals, una de primaveral i laltre de finals
destiu. Hiverna en estadi larvari.
La seva distribuci geogrfica va des dels pasos escandinaus fins al nord dfrica i des de la costa
atlntica fins la Xina i la Sibria central.
Diposita els ous, entre 110 i 180, un per un, a la superfcie de laigua, tamb ho fa sobre un sl
humit. Poden quedar al terra de forma viable durant 22 setmanes. Aquests ous tenen uns flotadors
laterals.
Els punts de desenvolupament de les larves solen ser aiges clares, ombrvoles i fresques: fonts,
rierols, cisternes, safarejos.
Les femelles piquen a lhome i als animals domstics. Solen fer-ho a lexterior. Al Prxim Orient
Anopheles claviger a jugat un paper important en la transmissi dels pal.ludisme, tamb est
implicat en la transmissi daltres malalties (virus Bunyavividae, Tahyna, Batay, myxomatosi, filaria
canina, nemtodes, etc.).

Anopheles maculipennis (=atropalpus):

Hiverna com adult i els dies que fa bo pot ser actiu.
T un area de distribuci geogrfica que agafa la quasi totalitat dEuropa.
Els ous sn dipositats de forma isolada sobre la superfcie de laigua i estan dotats duns flotadors
per surar.
Les larves viuen en aiges estancades, netes, solejades, dolces o salobres, no toleren les aiges
brutes. Viuen als marges dels rius, canals de drenatge, arrossars i maresmes.
La posta est constituda per uns 250 ous. Els adults poden desplaar-se una distncia duns 14 km.
Les femelles piquen als mamfers i son molt agressives vers els humans. s un vector molt efica del
pal.ludisme o malria. Tamb ha estat infectat pel virus de lOest del Nil, el virus de la mixomatosi i
pot estar implicat en la transmissi de filaries canines i la tularmia.

Larva Anopheles maculipennis

ALTRES ORGANISMES TROBATS:

Dpters:
Sn els insectes que en estat adult tenen noms un parell dales funcionals i un parell de balancins
(les del darrera). Inclou a milers despcies entre les quals hi ha les mosques, els mosquits i els
tvecs. Tenen les larves aqutiques, moltes espces amb aspecte semblant als mosquits per que
els adults no piquen. Les larves dels quals han estat trobades pels alumnes sn famlies molt
abundants i que colonitzen aquestes aiges que ells han mostrejat, com ara s el cas dels
quironmids i els dixdids.

Quironmids
Sn diferents als mosquits, una de les diferencies ms importants s que aquest grup NO
PICA, no han de menester la sang per nodrir-se.
Nhi ha unes 15.000 espcies. Les larves que sn aqutiques colonitzen tot tipus daiges.
Sn molt prolfics, en certs punts podem trobar densitats de desenes de milers de larves per
metre quadrat. Les larves formen part de la dieta de la majoria de les espcies de peixos.
Podem dir que a laigua s el grup ms abundant dels insectes.
Els adults formen espectaculars eixams, que de vegades poden ocasionar problemes.

Larves de quironmid

Simlids (mosca negra)

Sn dpters hematfags (piquen i xuclen sang). La seva fase larvria s aqutica, viu en els
rius adherit als cdols del fons o a la vegetaci, senganxen mitjanant un bot situat a
lextrem del abdomen i filtren laigua mitjanant uns pels que actuen com si fos una xarxa
situats a la vora de la boca. Els adults piquen i la seva picada s dolorosa i pot produir en
certes persones unes reaccions importants. A Girona hi ha una campanya organitzada per fer
front a la mosca negra que es genera al riu Ter i que afecta les comarques del Girons i el
Baix Empord. La seva picada es diferencia per tenir un puntet vermell al mig de la zona amb
la pell inflamada.

Larves Simlids Crislida de Simlid sobre alga

Ceratopognids (rinxoles, arab de la Camarga )

Sn dpters hematfags que en algunes comarques causen seriosos problemes per les seves
picades. Estan implicats en la transmissi dalgunes malalties zooparitries. El gnere
Culicoides, es va fer fams el seu dia principis dels noranta-, per la transmissi de la peste
equina, actualment ho s per la transmissi duna malaltia que afecta als ramats dovelles
coneguda com a malaltia de la llengua blava. El gnere Leptoconops s molt conegut per la
gent que viu prop de les zones humides litorals (Empord) i que durant les setmanes que van
de mitjans de juny fins a finals de juliol, fan la vida impossible amb les seves picades.

Larves ceratopognid

Srfids
Sn dpters que en la seva fase adulta adopten aspecte dhimenpters (vespes o abelles)
amb els que es confonen fcilment, salimenten de nctar.
Les larves creixen en substrats normalment saturats daigua i tot i que pot ser que
salimentin de residus orgnics, tamb nhi ha que salimenten de pug i daltres petits
invertebrats.

Ous de srfid Larva de srfid

Dixnids
Son dpters les larves dels quals creixen sobre pedres o entre la vegetaci aqutica.
Salimenten de restes orgniques. En fase adulta no salimenten i solen formar grans eixams
vora la vegetaci de ribera.

Larva de dixnid Adult i pupa de dixnid

Psicdids
Les seves larves tenen hbits aqutics o semi terrestres, sovint amb poc oxigen.
Inclouen nombroses espcies, algunes hematfagues, entre les quals hi ha els flebtoms
(transmissors de la leishmania) i les mosques de comuna.

Tpules
Sn insectes de lordre dels dpters de cos prim i allargat i potes molt llargues. Tot i la seva
mida en fase adulta, aquest sn totalment inofensius. Els ous sn dipositats sobre la
superfcie del sl, entre lherba i les larves creixen en el sl.
 Tpula adulta

Himenpters:
Formen un dels majors ordres dinsectes. Comprenen entre daltres: les abelles, les vespes, els
borinots o les formigues.
Existeixen moltes diferncies pel que fa a la forma de vida dels himenpters, i ens podem trobar
espcies parsites, d'altres que viuen organitzades socialment, i un tercer grup, majoritari,
d'exemplars solitaris.

Crustacis:
s un grup molt nombrs amb gaireb 68.000 espcies i en faltem moltes per descobrir.
Alguns dells sn molt coneguts, com s el cas de la llagosta, el cranc o la gamba.
Els que hem trobat pertanyen al que podrem denominar microcrustacis, els quals es troben
presents per la quasi totalitat de les aiges. Daquests podem distingir-ne fcilment tres grans
subgrups: els cladcers, els coppodes i els ostrcodes. De fet sn part integrant, molt important,
del que es coneix com a zooplncton.

Exemples de crustacis

Els cladcers fonamentalment viuen en aiges dolces, popularment sanomenen puces

daigua, per la seva similitud a les puces. Sn uns filtradors dalgues i per tant uns excellents
clarificadors de laigua. Actualment sutilitzen per depurar laigua residual urbana amb
mtodes biolgics i com indicadors de la toxicitat. Son laliment de multitud daltres
organismes aqutics, aleshores sn un esgra molt important de la xarxa trfica aqutica.

Els coppodes colonitzen les aiges dolces i salades, sn molt abundants. A laigua dola el
ms representatiu s el Cyclops, t un sol ull, s molt petit microscpic. Hi ha espcies que
sn parsites.

Els ostrcodes sn crustacis molt petits, tenen dues valves i el seu aspecte s similar a una
clossa. Viuen tant en aigua dola com salada.
 Cladcers Coppode Ostrcodes

Odonats:
Sn les anomenades libllules, espiadimonis, cavalls de serp o tamb helicpters. Sn uns grans
depredadors, les seves larves aqutiques poden arribar a capturar petits peixos mitjanant unes
espectaculars pinces bucals articulades. Els adults que ocupen el medi aeri tamb sn depredadors,
podrem comparar-los amb els rapinyaires del mn dels insectes. Els seus grans ulls sn el ms
perfectes del mn dels insectes.

Juvenils dodonat

Ephemerpters:
Coneguts vulgarment com a efmeres. Sn insectes amb fases juvenils aqutiques i adults molt
frgils i delicats, amb grans ales membranoses.
Ladult t una vida molt curta, dhores o de pocs dies. Les femelles dipositen els ous a laigua i
desprs moren. Els juvenils creixen en aiges netes o amb un grau de contaminaci baix.

Exemples de juvenils dephemerpter

Heterpters (xinxes, sabaters, barquers i escorpits daigua):

Tenen un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre. De morfologia molt variada. Es
coneixen ms de 40.000 especies, la majoria despcies sn terrestres, als Pasos Catalans en tenim
unes 1.200 espcies. Les espcies aqutiques solen ser depredadors.
Exemples dHeterpters

Mecpters (mosques escorp):

El gnere que tenim representat a casa nostra sn els panrpids. s caracterstic daquestes
espcies que el cap t un llarg rostre. Tenen unes ales tacades de negre i de color bru. El mascle t
una pina a final de labdomen per poder subjectar a la femella en el moment de laparellament,
daqu li ve el nom descorp. Els adults salimenten de restes danimals morts i/o ferits, els quals
tenen el teguments tous i els hi xuclen els lquids interns.

Colepters (escarbats):
s el grup dinsectes ms nombrs, sen coneixen unes 350.000 espcies, per es creu que nhi ha
deu vegades ms. La majoria de colepters sn terrestres, per hi ha espcies aqutiques, algunes
espcies tenen tot el cicle aqutic, daltres tant sols la fase larvria. Les dues famlies ms
abundants descarabats aqutics sn els ditscids i els Gyrinidae.

Tricpters (frignies):
La fase larvria daquests insectes s normalment aqutica, sn conegudes popularment amb el
nom de dragues o cuques de riera. Moltes vegades estan dins dun estoig en forma de tub i fets amb
materials com grans de sorra, branquillons, etc. Representen una font daliment pels peixos. Els
pescadors els utilitzen com esquer.

Colmbols:
Artrpodes normalment classificats com a insectes. Sn diminuts i sn probablement lanimal ms
abundant a la Terra. Tenen un apndix retrctil amb el qual es poden propulsar. Salimenten de
fongs, espores i bactries, es per aix que viuen al sl o matria en descomposici.

Miripodes (centpeus i milpeus):

Artrpodes propers als insectes amb tronc format per multitud de segments i multitud de parells de
potes. Hi ha espcies de comportament predador (centpeus o quilpodes) i daltres de carcter ms
detritvor (milpeus o diplpodes)

cars:
s un grup darcnids dampla distribuci i han colonitzat tan el medi aqutic com el terrestre. Sn
petits amb un cos globs i sense segmentaci externa. Algunes espcies parsites sn molt
conegudes, com sn les paparres o llagastes. A les aiges continentals hi podem trobar ms de
3.000 espcies diferents.