CONSCINCIA FONOLGIA I

CONSCINCIA SINTCTICA.
ELS PREDICTORS DE LA
LECTURA I LA SEVA
AVALUACI
III Jornades de Formaci de lACPCREDA

Barcelona 28 de febrer de 2014

Josep Font i Roura

Organitzaci de lexposici
Context inicial
Qu s la lectura
Els components de la lectura
La conscincia fonolgica i sintctica. Las seva
relaci amb la lectura i la comprensi lectora.
El PACBAL (Prova dAvaluaci dels Components
Bsics de la Lectura)
Algunes conclusions
Context inicial
La importncia del llenguatge oral i del llenguatge
escrit.
Un nombre molt gran, dins el context escolar,
dalumnes amb antecedents culturals i lingstics
diversos.
Lelevat percentatge de fracs en el domini de la
lectura (informe PISA i PIRLS)
Context inicial

Escola 1 35%
Escola 2 42%
Escola 3 59%
Escola 4 34%
Escola 5 28%
Escola 6 64%
Context inicial
Context inicial

Quines sn aquelles habilitats, conceptes o

coneixements fundacionals?

Quins sn els factors predictors o explicatius del

domini de determinades habilitats o competncies?
Qu s la lectura
Llegir exigeix una srie de processos i habilitats
complexos que depenen de factors que tenen a veure
amb caracterstiques personals, culturals i contextuals.
Us aspecte central dels processos daprenentatge de la
lectura est estretament relacionat amb el
desenvolupament del llenguatge oral i loportunitat de
tenir accs a experincies i oportunitats dalfabetitzaci
emergent.
Aix mateix, lxit dels alumnes depn de la rapidesa i
promptitud amb que sidentifiquen les dificultats.
Qu s la lectura
Llegir s una activitat cognitiva i psicolingstica que
exigeix ls duna forma (el codi escrit) per obtenir el
significat (el missatge que sha dentendre), dins el
context dels objectius del lector (per aprendre, per
plaer, per obtenir informaci, etc..)
Els components bsics de la lectura
Conscincia
fonolgica
Principi alfabtic

Lectura de
paraules
Fludesa lectora

Comprensi
lectora
Vocabulari
Denominaci rpida
La conscincia fonolgica
La conscincia fonolgica s el grau de coneixement
que tenen els nens sobre el fet que el llenguatge oral
est compost duna srie dunitats (frases, paraules,
sllabes i sons) i la capacitat de manipular aquestes
unitats per crear-ne de noves.
La conscincia fonolgica explica una proporci
significativa de les diferncies en el desenvolupament
de la lectura.
La conscincia sintctica
La conscincia sintctica fa referncia a lhabilitat de
manipular i reflexionar sobre lestructura gramatical
del llenguatge.
La conscincia sintctica s una habilitat metalingstica,
diferent de la comprensi o producci duna frase, ja
que es refereix a lhabilitat de considerar lestructura
ms que el significat duna frase.
La conscincia sintctica sha dit que est relacionada
tant amb la lectura de paraules com amb la comprensi
lectora.
La conscincia sintctica
Hi ha una srie destudis que han tingut present les
relacions entre la conscincia sintctica i la comprensi
lectora.
En el moment present hi ha una dificultat important de
saber amb precisi quines sn les tasques que realment
mesuren la conscincia sintctica.
A pesar de dues dcades de recerca que investiga la
conscincia sintctica i lhabilitat lectora, la relaci
entres les dues no est clara. Alguns estudis diuen que
hi ha una relaci especfica entre les dues i altres
treballs suggereixen que la relaci est mediatitzada
per les habilitats de llenguatge oral.
La conscincia sintctica
La presncia o absncia de relacions entre la
conscincia sintctica, la lectura de paraules i la
comprensi lectora depn de les tasques que es facin
servir per avaluar la conscincia sintctica.
Els resultats dalgunes recerques recolzen la hiptesi
que la conscincia sintctica pot facilitar el
desenvolupament de la lectura de paraules en context.
Tamb suggereixen que les relacions entre la
conscincia sintctica i la comprensi lectora reflecteix
la importncia de la memria i el llenguatge, ms que
duna relaci especial entre les dues.
All que s predictiu
La naturalesa dels problemes de comprensi lectora
(Spencer i col., 2014)
Estudi fet a lEstat de Florida a 1,r 2n, 3r

450000 alumnes participen en lestudi

Tres hiptesis: Si els problemes de comprensi lectora sn

especfics a la lectura, son atribubles a problemes de comprensi
en el llenguatge oral o sn una barreja daquests dos factors.
Els resultats indiquen que els problemes de comprensi lectora
dels alumnes dels primers cursos de primria estan relacionats
amb dficits en el llenguatge oral (vocabulari, etc.).
Aix indica que les intervencions han dincorporar els components
de la fludesa lectora a ms del components del llenguatge oral
com sn el vocabulari, la semntica i la comprensi sintctica.
El PACBAL (Prova dAvaluaci dels
Components Bsics de la Lectura)
El PACBAL s un instrument que mesura el grau dxit
amb que un nen progressa en aquelles habilitats
crtiques que estan a la base de la lectura primerenca.
Les diverses rees que savaluen serveixen per predir si
lalumne ser un lector amb fludesa i comprensi. Les
puntuacions de lalumne es categoritzen en tres nivells:
normatiu,

dalgun risc i

amb risc de dificultats lectores.

Objectius

s un instrument davaluaci que:

1. Determina si els alumnes mostren totes les habilitats
importants que es necessiten per llegir correctament.

2. Ofereix un sistema de control del progrs que avalua el

grau deficcia de les intervencions educatives.

3. Sutilitza com una avaluaci de resultats que mesura

leficcia del programa educatiu de lectura de lescola.
Components
El set indicadors que utilitza el PACBAL per avaluar les
habilitats de lectura primerenca sn els segents:
Segmentaci fonmica (SF). Avalua lhabilitat que t
un alumne de segmentar paraules fins a 6-7 fonemes
amb els seus fonemes individuals de manera fluda.
Principi alfabtic (PA). Avalua lhabilitat que t un
alumne en anomenar els sons de les lletres majscules i
minscules que se li presenten.
Lectura de paraules sense sentit (PSS). Inclou la
correspondncia so- grafia i lhabilitat de combinar
sons per formar paraules.
Components

Lectura de paraules amb sentit (PAS). Inclou lhabilitat

de combinar sons per formar paraules.
Fludesa en la lectura oral (FLO). Avalua la rapidesa i
lexactitud lectora en veu alta a travs de textos
corresponents al curs.
Comprensi lectora (CL). s una prova que avalua
lhabilitat per comprendre un text, i respondre
preguntes sobre aquell text.
Vocabulari (Vc). Avalua el grau de coneixement del
vocabulari escrit que t lalumne en relaci amb el
context i amb la finalitat que li ha donat lautor.
Periodicitat de les proves

El PACBAL es passa tres cops cada curs. En cada

moment davaluaci no sadministren totes les proves o
indicadors. A primer s quan es passen ms proves del
PACBAL. El quadre segent indica les proves o
indicadors que cal administrar a cada curs i en cada
moment davaluaci.
Materials PACBAL
El conjunt del PACBAL est compost dels segents
materials:
El Manual dadministraci i criteris de correcci. Aquest
manual s la guia per a ladministraci del PACBAL. s
del tot imprescindible llegir i estudiar el manual abans
dadministrar la prova.
Quaderns davaluaci. s el quadern en el que es
registra i puntua les respostes dels alumnes. Hi ha un
quadernet per curs (infantil, primer i segon).
Material davaluaci dels alumnes. Sn els fulls que
sutilitzen per avaluar els alumnes en cada una de les
proves o indicadors. Hi ha un joc de material
davaluaci per a cada curs (infantil, primer i segon).
 ESCOLA 1r B

Data 01/12/2013 Data

Inici curs Mig curs

1r Trimestre 2n Trimestre

Alumnes
S.F. P.A. L.P.S.S. L.P.A.S. F.L. C.L.
<= 12 <= 14 <= 34 <=4 <=10 <=2 Recomanacions Recomanacions
de 13 a 31 de 15 a 28 de 35 a 69 de 5 a 15 de 11 a 28 de 3 a 5
>=32 >=29 >=70 >=16 >=29 >=6

1 4 R 27 PR 31 R 1 R 13 PR 0 R Intervenci substancial

2 6 R 17 PR 35 PR 4 R 8 R 2 R Intervenci substancial

3 41 N 51 N 82 N 16 N 28 PR 2 R Normatiu nivell curs

4 62 N 16 PR 12 R 5 PR 12 PR 4 PR Intervenci addicional

5 62 N 44 N 74 N 8 PR 46 N 7 N Normatiu nivell curs

6 76 N 32 N 75 N 12 PR 21 PR 6 N Normatiu nivell curs

7 56 N 25 PR 61 PR 6 PR 18 PR 7 N Intervenci addicional

8 53 N 58 N 113 N 31 N 48 N 8 N Normatiu nivell curs

9 31 PR 5 R 32 R 5 PR 9 R 4 PR Intervenci substancial

10 45 N 24 PR 4 R 2 R 0 R 2 R Intervenci substancial

11 83 N 55 N 185 N 39 N 51 N 7 N Normatiu nivell curs

12 0 R 56 N 24 R 6 PR 12 PR 4 PR Intervenci addicional

13 75 N 33 N 28 R 3 R 20 PR 2 R Intervenci addicional

14 69 N 53 N 36 PR 9 PR 17 PR 4 PR Intervenci addicional

15 82 N 50 N 83 N 21 N 43 N 6 N Normatiu nivell curs

16 84 N 60 N 65 PR 12 PR 32 N 7 N Normatiu nivell curs

17 76 N 57 N 158 N 36 N 51 N 8 N Normatiu nivell curs

18 65 N 18 PR 27 R 6 PR 13 PR 4 PR Intervenci addicional

19 73 N 43 N 67 PR 16 N 28 PR 8 N Normatiu nivell curs

20 60 N 55 N 68 PR 13 PR 24 PR 5 PR Normatiu nivell curs

21 55 N 45 N 37 PR 9 PR 18 PR 4 PR Intervenci addicional

22 66 N 32 N 57 PR 10 PR 23 PR 5 PR Intervenci addicional

23 68 N 60 N 86 N 15 PR 40 N 8 N Normatiu nivell curs

24 14 PR 30 N 46 PR 2 R 5 R 2 R Intervenci addicional

25

26

27

28

29

30
Validaci
El PACBAL sha validat a la poblaci catala.
500 alumnes de P5

500 alumnes de 1r

500 alumnes de 2n

En aquests moments sest en el procs

destandarditzaci i baremaci
Algunes conclusions
Recuperar el treball de llenguatge oral a les
escoles, especialment a infantil i amb els alumnes
nouvinguts.
Disposar de nous enfocaments i estratgies de
treball.
La necessitat de comptar amb instruments de
cribatge per fer una identificaci primerenca dels
alumnes de risc.
Un final

s cert que el meu origen era poc

esperanador, per als quatre anys
em va passar un miracle:
vaig aprendre a llegir.
Grcies
Sean Connery (1930)
Josep
Font