SECCIONS

Poltica (/seccionsweb/15)

1992: els jocs que van

modelar la Barcelona
aparador
Quan se celebren 25 aniversaris dels
Jocs Olmpics, fem un reps dels canvis
que es van produir a la ciutat. Els grans
esdeveniments esportius han servit per
crear 'marques' i atreure el turisme amb
ingents quantitats de diner pblic

El 25 de juliol es van inaugurar els Jocs Olmpics de Barcelona 92 Eleptric

GEMMA GARCIA (HTTPS://TWITTER.COM/GEMMA_G_FABREGA)

25/07/2017

El 1992, mentre Sarajevo patia un setge, Clinton guanyava la

presidncia dels Estats Units, una trentena d'independentistes
eren torturats i tancaven, per sempre, el programa de
rdioLOrquestra, Barcelona inaugurava els Jocs Olmpics. Era
el 25 de juliol, sota el cel clar, desprs de dies de pluja, a
l'Estadi Olmpic remodelat a fonsper a l'ocasi. Per la data ve
precedida i prosseguida per transformacions urbanstiques que
varen canviar la sonomia i el carcter de la ciutat sense
massa crtiques, i que assentaren l'anomenat Model Barcelona.

La frmula de crixer a cop d'esdeveniment no era nova:

l'Exposici Universal de 1888 i la Internacional del 29, el
Congrs Eucarstic de 1952, i el Frum de les Cultures, post
olmpic, que ja despertaria una oposici ms forta i visible.
Amb la designaci de Barcelona com a seu dels Jocs Olmpics,
el 1986, les prioritats urbanstiques van canviar. La mirada cap
als barris va passar a enfocar-se cap als grans projectes urbans.
Per Jos Mansilla de lObservatori dAntropologia del Conicte
Urb (OACU), van suposar un abans i un desprs: la
transformaci de Barcelona, el pas d'una ciutat industrial amb
cert declivi a una altra centrada en els serveis.
Una de les actuacions emblemtiques va ser la construcci de la Vila
Olmpica

Enmig d'aquella febre remodeladora, Andrs Naya, de la

Federaci d'Associacions de Vens i Venes de Barcelona
(FAVB), lamenta que desaparegus el sentit crtic de la ciutat:
era molt complicat anar a contracorrent. Per malgrat les
dicultats i la poca visibilitat meditica de les protestes,
alguns espais collectius van desaar la corrent olmpica.
Prviament a la nominaci de Barcelona, moviments socials i
venals es van ajuntar a la Comissi Contra la Barcelona
Olmpica i van llanar la campanya No'92. El portaveu
daleshores, Ignacio Lingolarra, va denunciar que les protestes
havien estat silenciades per un autntic pacte d'Estat sobre la
candidatura olmpica en qu s'havien comproms des de la
Corona ns a les institucions locals, passant per tot tipus
d'interessos i entitats. Davant la somnolncia social
predominant, el 1991va nixer la revista venalLa veu del
carreri un any ms tard, el de la inauguraci dels Jocs, es va
 publicar el monogrcLa Barcelona de Maragall. Una de cada
quatre pessetes gastades per l'Ajuntament amb els Jocs,
explicava la publicaci, era per al pagament d'interessos. La
revista va situar aleshores en vint anys el termini
d'amortitzaci d'aquestes despeses.

Parallelament, a ms d'una oposici

Prviament a la nominaci de
al model de ciutat, accelerat pels
Barcelona, moviments socials i
jocsi les decisions urbanstiques
venals es van ajuntar a la que comportaven, tamb n'hi havia
Comissi Contra la Barcelona una altra que es redua a la qesti
Olmpica i van llanar la nacional. L'Associaci per la
campanya No'92 Delegaci Olmpica Catalana
reivindicava un Comit Olmpic
Catal, i van aconseguir desplegar estelades a la inauguraci
de l'estadi olmpic de 1989, alhora que van protagonitzar una
gran xiulada contra el rei. Aix mateix, la Crida a la Solidaritat i
mnium Cultual van llanar la campanyaFreedom for
Catalonia.

Sense habitatge pblic

La FAVB va prendre dos eixos de lluita relacionats amb els

impactes urbanstics que deixarien els Jocs: l'habitatge i el
transport. Una de les actuacions emblemtiques de les
institucions va ser aixecar el barri de la Vila Olmpica. Sota les
ordres de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, es va arrasar la
zona industrial anomenada Icria per fer-hi un barri
residencial que, en un primer moment, allotjaria esportistes.

Si b Naya valora que, amb els Jocs, Barcelona va guanyar el

mar per a la ciutat, loperaci va anar acompanyada
d'especulaci. Des d'un primer moment, l'associacionisme
venal va demanar que, com s'havia de requalicar sl de la
Icria industrial per fer-hi pisos, el 40% fos pblic. Malgrat la
mobilitzaci, no noms no es va complir aquest 40%, sin que
ni tan sols el 25% al que, segons Naya, es va comprometre
verbalment lalcalde Pasqual Maragall. Noms es van fer
habitatges d'alt standing, lamenta. Ara, amb perspectiva, i
amb un escs parc pblic d'habitatge a la ciutat, l'activista
venal subratlla com de necessari era que es compls la
demanda. Una oportunitat perduda, conclou. Alhora, es va
destruir tot un patrimoni industrial, deixant tan sols una
xemeneia del complex de Can Folch, on hi hagu una
destilleria, una fbrica de gel i una farinera. L'actual regidor
d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, en una entrevista al
diariAra, en referncia a la necessitat d'habitatge pblic,
recordava com el Consistori, a posteriori, es va vendre sl
pblic per fer front al deute dels Jocs.
 Cartell de la FAVB per reclamar habitatge pblic a la Vila Olmpica

La Vila Olmpica i la construcci de la Ronda Litoral tamb van

ser el detonant denitiu per a l'enderrocament dels darrers
nuclis de barraques, com el barri de rere el Cementiri. La
historiadora Merc Tatjer recorda que el venat estava integrat
al barri del Poblenou i moltes persones treballaven a les
fbriques o els tallers de la zona. Per aquest motiu, no volien
 acceptar que els reallotgessin a d'altres indrets i amb el suport
de l'Associaci de Vens del Poblenou van obrir una negociaci
collectiva amb l'Ajuntament, ns aconseguir habitatges de
protecci ocial a prop. Tatjer t clara la relaci entre
esdeveniments i expulsi de venat, i recorda el cas de la
Perona, a Sant Mart, d'on es van enderrocar les darreres
barraques el 1989, en el marc de la preparaci delsJocs
Olmpics. El problema, explica, s que la Mina es va convertir
en un contenidor, que van omplir amb molta gent diversa en
poc temps. A ms, amb una tipologia d'habitatges que no era
adequada entre casetes i blocs, es podien haver trobar
frmules mitges, i amb manca d'equipaments.

Precisament, els PERI (Plans

La Vila Olmpica i la
Especials de Reforma Interior)
construcci de la Ronda Litoral
havien de garantir la construcci
tamb van ser el detonant d'equipaments, infraestructures per
denitiu per a l'enderrocament als barris, serveis i habitatges. Per
dels darrers nuclis de els Jocs Olmpics van provocar el
barraques, com el barri de rere retard de molts d'aquests plans de
el Cementiri barri recorda Naya, i la
modicaci d'alguns altres. El del
Raval va comportar l'enderrocament d'edicis i alhora l'inici
del tancament delsmeubls, on les prostitutes exercien la seva
professi, forant-ne la reubicaci. Els projectes urbanstics
que es van desencadenar sobre el Raval, relata l'arquitecta
Stefanie Von Heeren que va estudiar el Model Barcelona a
Ciutat Vella, han signicat la destrucci ms important que
s'ha produt a Europa en teixit urb consolidat.

Relacionat amb les remodelacions urbanstiques, tamb es va

desenvolupar tot un seguit d'infraestructures per al vehicle
privat, com les rondes. Naya critica que desprs de pocs
mesos, estaven saturades de cotxes i continuaven els
problemes de fons: encara tenim la lnia 9 sense acabar i un
dcit d'autobusos.

Cartell del 1987 per criticar la 'invasi' del vehicle privat a la Ronda
Litoral i exigir participaci venal en la presa de decisions

La porta al deute i alturisme de masses

 A l'escalf de la celebraci dels Jocs Olmpics, s'encetava una
nova etapa en la promoci turstica de Barcelona.
L'esdeveniment havia retransms la ciutat al mn, que obria
les seves portes al turisme de masses. Tot i que les bases del
Model Barcelona ja estaven assentades, Jos Mansilla de
lOACU puntualitza que els Jocs Olmpics li van donar patent
de cors, s a dir, la van mostrar com una mena de frmula
mgica que, ns i tot, va ser imitada a altres llocs del mn. El
ms signicatiu del model, afegeix Mansilla, s la dissoluci
simblica que produeix sobre la conictivitat urbana.

Un any ms tard de la celebraci

Un estudi de la Universitat
dOxford, que es va presentar
lestiu del 2016, calculaun
sobrecost del 266% sobre les
previsions inicials,
queconverteix els Jocs de
Barcelona en el tercers ms
cars
Sindicatura de Comptes.
dels Jocs, es va crear el Consorci del
Turisme, de collaboraci pblico-
privada una de les caracterstiques
del model Barcelona per promoure
internacionalment la ciutat i, de fet,
s l'organisme que va plantejar el
Frum de les Cultures de 2004, que
va costar 240 milions, 25 ms dels
que shavia calculat, segons la

Els comptes dels Jocs Olmpics tamb van desquadrar i van

acumular un deute que no es va liquidar ns el 2007. A
organitzar-loss'hi van destinar prop d'un bili de pessetes
6.700 milions d'euros, segons l'estudi elaborat pel professor
d'economia aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona,
Ferran Brunet. Tot i que, inicialment, la previsi era molt
inferior. Un estudi de la Universitat dOxford, que es va
presentar lestiu del 2016, calcula un sobrecost del 266% sobre
les previsions inicials, que segons el document, converteix els
Jocs de Barcelona en el tercers ms cars, per darrere de Sotxi
 (2014) i Londres (2012). El Centre d'Estudis Olmpics i de
l'Esport va publicar el 2002que lAjuntament va acumular un
deute de 280.000 milions de pessetes amb l'esdeveniment, una
xifra superior als 250.000 milions de pressupost d'aleshores.

(https://directa.cat/suscripcion/register)

M'agrada 41 Tweet 0

Jocs Olmpics (/tags/jocs-ol%C3%ADmpics)

Model Barcelona (/tags/model-barcelona)
transformacions urbanstiques (/tags/transformacions-
urbanistiques)
Pasqual Maragall (/tags/pasqual-maragall) FAVB (/tags/favb)
Vila Olmpica (/tags/vila-olimpica) 1992 (/tags/1992)
especulaci (/tags/especulaci%C3%B3)
Frum de les Cultures (/tags/f%C3%B2rum-de-cultures)
#RessacaOlmpica (/tags/ressacaolimpica)
Baix Llobregat i Barcelons (/territorial/14)

Notcies relacionades:

Ciutats en joc: el preu de passar pel

cercle olmpic (/ciutats-en-joc-preu-de-passar-pel-cercle-olimpic)
(/ciutats-en-joc-preu-de-passar-pel-cercle-olimpic)