Materials didctics

1. Itinerari bsic (p) Quadern per al professorat

2. Itinerari bsic (s)
3. Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps (Itinerari p)
4. Levoluci de la tecnologia: del slex al Seat 600 (Itinerari p)
5. Les nostres arrels: de la prehistria al llegat rab (Itinerari s)
6. El naixement i la consolidaci duna naci
Lpoca medieval (Itinerari s)
7. La Catalunya moderna: segadors i bandolers (Itinerari s)
8. Obrers i poetes: la Catalunya del segle XIX (Itinerari s) M A T E R I A L S
9. El nostre segle, el segle XX (Itinerari s)
D I D C T I C S
10. Un itinerari per la histria de Catalunya (Itinerari s)
11. Temps de castells (Itinerari p) I T I N E R A R I
12. Els nostres amics, els antics (Itinerari p)
13. Laboratori de socials:taller del temps (Taller p) BATXILLERAT
14. Viure i morir a la Guerra Civil Espanyola.
1936-1939 (Taller s/b)
20
15. Les fonts, matria primera de la histria (Itinerari s/b)
16. Lhbit i lespasa (Taller p)
17. Lhbit i lespasa (Taller s)
18. Una histria amb molt de ritme (Taller p)
Catalunya
19. Una histria amb molt de ritme (Taller s)
20. Catalunya i la dictadura franquista: 1940 - 1975 (Itinerari b)
dictadura
i la
21. Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (Itinerari s)
22. Ora et labora. Monestir Sant Pere de Rodes (Itinerari s)
franquista: 1940-1975
23. Exili i repressi durant el franquisme (Taller s/b)

(p) Primria
(s) Secundria
(b) Batxillerat

Museu dHistria de Catalunya

Plaa de Pau Vila, 3. Palau de Mar
08003 Barcelona
Tel: 93 225 47 00
Fax: 93 225 47 58
Concertaci de visites: 93 225 42 44
mhcvisites.cultura@gencat.net
A/e: mhc.cultura@gencat.net
Web: http://www.mhcat.net
M A T E R I A L S

D I D C T I C S

BATXILLERAT

20

Catalunya
i la dictadura franquista:
1940-1975

Quadern per al professorat

Coordinaci
Francesc Cardona i Margarida Llevadot

Elaboraci de la proposta didctica

Antoni Bardavio i Cristina Gatell

Illustracions
Jordi Ballonga
Hugo Prades

Barcelona, mar de 2005

 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
NDEX

Presentaci del MHC 5-7

Presentaci: Catalunya i la dictadura franquista: 1940 - 1975 8

Unitats de treball 8

Objectius didctics 8

Metodologia 8-9

Continguts 9

Introducci histrica (1940-1975): Catalunya i la dictadura franquista 11

Quadern de respostes 23

Materials de treball a laula 49

3
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
Batxillerat
Presentaci del Museu dHistria de Catalunya
El Museu dHistria de Catalunya est integrat per la seu
de Barcelona i per una xarxa dequipaments patrimonials
de temtica histrica distributs per tot el pas. La seu de
Barcelona est ubicada al Port Vell, al barri de la
Barceloneta, concretament a ledifici que ocupa el sector
sud dels antics Dipsits Generals de Comer. Ledifici,
construt per larquitecte i enginyer Maurici Garran, s
una magnfica mostra darquitectura industrial del final
del segle XIX.
El Museu dHistria de Catalunya t com a finalitat
conservar, exposar i difondre la histria del nostre pas,
per a la qual cosa disposa de diferents equipaments i
porta a terme diverses iniciatives arreu del territori catal.
El Museu dHistria de Catalunya sencarrega de gestionar
els elements del patrimoni monumental oberts al pblic
que sn propietat de la Generalitat de Catalunya, amb
lobjectiu de millorar-ne les condicions de manteniment,
visita i divulgaci cultural.
La distribuci territorial per comarques s la segent:
Comarques de Barcelona: Castell i Cannica de Sant
Vicen de Cardona, Casa Museu Prat de la Riba de
Castellterol, Capella Reial de Santa gata, Torre de
la Manresana, Palau Moja i Casa Rafael Casanova de
Moi.
Comarques de Girona: Cannica de Santa Maria de
Vilabertran i Monestir de Sant Pere de Rodes.
Comarques de Lleida: Convent de Sant Bartomeu de
Bellpuig i Seu Vella de Lleida.
Comarques de Tarragona: Cartoixa dEscaladei, Castell
de Miravet, Castell Monestir de Sant Miquel
dEscornalbou i Reial Monestir de Santes Creus.
Exposici permanent
El museu recull una interpretaci global i cronolgica dels
aspectes ms significatius de la histria de Catalunya.
Est plantejat sobre la base de la comprensibilitat amb
5
la intenci de presentar una histria instructiva i accessible
a tothom. Sexplica per mitj dobjectes i documents
originals, recreacions histriques i equipaments
audiovisuals i informtics.
Est organitzat en vuit mbits cronolgics i temtics:
A. Les arrels. Comprn la prehistria, les colonitzacions,
la romanitzaci, el Baix Imperi, els visigots i al-Andalus.
B. El naixement duna naci. Comprn el mn medieval
dels segles IX, X, XI, XII i principi del XIII, fins al regnat de
Pere el Catlic.
C. La mar nostra. Comprn els segles XIII, XIV, XV i el
principi del XVI.
D. A la perifria de lImperi. Comprn els segles XVI, XVII
i el principi del XVIII, fins a la Guerra de Successi i lonze
de setembre de 1714.
E. Vapor i naci. Se centra en els segles XVIII, XIX i
comenament del XX. Posa mfasi en la industrialitzaci
del vapor i en la represa cultural i poltica de Catalunya.
F. Els anys elctrics. Comprn des del principi del segle
XX fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.
G. Desfeta i represa. Comprn des de la fi de la Guerra
Civil espanyola fins a la represa democrtica i acaba amb
les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el
1980.
Exposicions temporals
Un dels eixos vertebradors de lactuaci del museu sn
les exposicions temporals plantejades com a recuperaci
o reflexi de temes i com a complement dels continguts.
Per mitj daquestes exposicions es tracten aspectes
que afecten el conjunt del territori.
Auditori
Auditori de 81 places. Sutilitza per a conferncies,
cursos, presentacions, etctera. Disposa d'un complet
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
equipament tcnic que el converteix en un frum adequat
per a presentacions multimdia i per a sessions que
requereixen servei de traducci simultnia.
Biblioteca
La biblioteca, gestionada pel Centre dHistria
Contempornia, consta dun fons bibliogrfic i documental
sobre la histria de Catalunya, especialment important
pel que fa a histria contempornia. Est incorporada
al Catleg collectiu de biblioteques especialitzades de
la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.net). s
oberta a la consulta pblica de dilluns a divendres, de
10 a 15 hores, i els dimarts, dimecres i dijous de 16
a 18 hores.
Cafeteria
A la quarta planta hi ha la cafeteria i el restaurant La
miranda del museu, que disposa d'una terrassa amb
vistes sobre la ciutat i el port de Barcelona. Ofereix
servei de cafeteria en lhorari del museu i servei de
restaurant, al migdies amb men i a la nit amb sopar a
la carta. s de lliure accs.
Botiga i llibreria
La botiga del museu, amb objectes de regal diversos i
llibres dhistria de Catalunya, fa el mateix horari que el
museu, per amb ocasi d'esdeveniments especials
pot ampliar lhorari per oferir al pblic un servei ms
ampli. En el cas de presentacions de llibres, objectes
o marques, la botiga exerceix com a punt de venda i
promoci.
Servei educatiu del museu
Un dels pilars del sistema dacollida i de comunicaci
del museu s el servei educatiu, la funci del qual s
generar, dissenyar i coordinar els diferents programes
i activitats educatius i dacci cultural que el Museu
dHistria de Catalunya ofereix al pblic que el visita.
6 7
Batxillerat
El servei educatiu t la intenci de possibilitar el
descobriment, la investigaci, lexperimentaci, la
sensibilitzaci i el gaudi de la histria i del patrimoni
cultural.
Treballa en collaboraci amb diferents professionals
que aporten la seva experincia i ofereixen noves
maneres daproximar-se a la histria i a les cincies
socials.
Les diferents activitats i recursos materials i de formaci
permanent que utilitza sn:
Visites comentades i itineraris preparats per als
diferents pblics, que acosten el visitant a lexposici
permanent i a les exposicions temporals per oferir-
li la possibilitat dobservar, dialogar, participar i
interpellar.
Espectacles en forma de visites que conviden el
visitant a descobrir la histria de manera ldica amb
lobjectiu destimular la imaginaci i crear un clima
dists i participatiu.
Visites taller, s a dir, espais per a lexperimentaci,
la investigaci i la reflexi a partir de ls de documents,
objectes i altres materials creats per poder aprofundir
i complementar les exposicions.
Sessions dhistria viscuda, que conviden els
participants a escoltar vivncies i experincies viscudes
de primera m i que ofereixen la possibilitat destablir
un dileg obert.
Diferents tipus de jocs de pistes, de simulaci, de
rol que permeten als nens i als joves descobrir
personatges i objectes de la nostra histria duna
manera participativa i divertida.
Materials didctics especfics per als escolars, que
tenen en compte les diferents necessitats educatives
del nivell tant pel que fa als continguts com als
procediments, els valors i les actituds.
Dossiers educatius: una eina de difusi de les
exposicions i les activitats pensada per a s del
professorat.
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Assessorament al professorat per donar-li informaci El museu confirma per escrit les dades de la reserva i
sobre les diferents activitats i materials oferts pel tramet el material didctic corresponent a aquesta
servei educatiu. Latenci als docents es fa tots els activitat.
dimecres, en sessions de mat i tarda. Cal trucar
prviament al servei educatiu, tel. 93 225 47 00.
Pgina web del Museu
Els cursos de formaci i els quaderns per al
professorat sn eines per aprofundir en les exposicions Tota la informaci actualitzada del museu est disponible
i activitats del museu. a la web: www.mhcat.net
Les experincies pedaggiques en el patrimoni
arquitectnic conviden el visitant a descobrir els
monuments de Catalunya i a gaudir-ne
s dels materials didctics
Amb aquest nou itinerari, Catalunya i la dictadura
franquista: 1940-1975 (nm. 20), destinat als docents
i als estudiants de batxillerat, el servei educatiu del
museu inicia un canvi en les publicacions dels materials
didctics: el Quadern per a lalumnat, on hi ha els
materials per treballar durant la visita al Museu i
que cal que els alumnes portin fotocopiat el dia
de la visita; i el Quadern per al professorat, que inclou
la programaci de lactivitat, una sntesi histrica, el
Quadern de respostes i, finalment, els materials de
treball a laula per completar el treball fet al museu.
El museu ofereix suport didctic i material educatiu als
centres densenyament i al professorat amb lobjectiu
de planificar la visita. Laccs al museu es fa en grups
de 25 a 30 alumnes com a mxim, acompanyats sempre
pel professor/a per ajudar-los i orientar-los en les seves
recerques i descobertes.
Visites concertades
Sofereix un servei deducadors especialitzats per a la
realitzaci daquest itinerari i tamb per als altres itineraris
i tallers dissenyats pel servei educatiu. Aquest servei
sha de reservar amb antelaci. Les visites es poden
concertar telefnicament trucant al servei de concertaci
de visites del museu, tel. 93 225 42 44, i a ladrea
electrnica mhcvisites.cultura@gencat.net
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
equipament tcnic que el converteix en un frum adequat
per a presentacions multimdia i per a sessions que
requereixen servei de traducci simultnia.
Biblioteca
La biblioteca, gestionada pel Centre dHistria
Contempornia, consta dun fons bibliogrfic i documental
sobre la histria de Catalunya, especialment important
pel que fa a histria contempornia. Est incorporada
al Catleg collectiu de biblioteques especialitzades de
la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.net). s
oberta a la consulta pblica de dilluns a divendres, de
10 a 15 hores, i els dimarts, dimecres i dijous de 16
a 18 hores.
Cafeteria
A la quarta planta hi ha la cafeteria i el restaurant La
miranda del museu, que disposa d'una terrassa amb
vistes sobre la ciutat i el port de Barcelona. Ofereix
servei de cafeteria en lhorari del museu i servei de
restaurant, al migdies amb men i a la nit amb sopar a
la carta. s de lliure accs.
Botiga i llibreria
La botiga del museu, amb objectes de regal diversos i
llibres dhistria de Catalunya, fa el mateix horari que el
museu, per amb ocasi d'esdeveniments especials
pot ampliar lhorari per oferir al pblic un servei ms
ampli. En el cas de presentacions de llibres, objectes
o marques, la botiga exerceix com a punt de venda i
promoci.
Servei educatiu del museu
Un dels pilars del sistema dacollida i de comunicaci
del museu s el servei educatiu, la funci del qual s
generar, dissenyar i coordinar els diferents programes
i activitats educatius i dacci cultural que el Museu
dHistria de Catalunya ofereix al pblic que el visita.
6 7
Batxillerat
El servei educatiu t la intenci de possibilitar el
descobriment, la investigaci, lexperimentaci, la
sensibilitzaci i el gaudi de la histria i del patrimoni
cultural.
Treballa en collaboraci amb diferents professionals
que aporten la seva experincia i ofereixen noves
maneres daproximar-se a la histria i a les cincies
socials.
Les diferents activitats i recursos materials i de formaci
permanent que utilitza sn:
Visites comentades i itineraris preparats per als
diferents pblics, que acosten el visitant a lexposici
permanent i a les exposicions temporals per oferir-
li la possibilitat dobservar, dialogar, participar i
interpellar.
Espectacles en forma de visites que conviden el
visitant a descobrir la histria de manera ldica amb
lobjectiu destimular la imaginaci i crear un clima
dists i participatiu.
Visites taller, s a dir, espais per a lexperimentaci,
la investigaci i la reflexi a partir de ls de documents,
objectes i altres materials creats per poder aprofundir
i complementar les exposicions.
Sessions dhistria viscuda, que conviden els
participants a escoltar vivncies i experincies viscudes
de primera m i que ofereixen la possibilitat destablir
un dileg obert.
Diferents tipus de jocs de pistes, de simulaci, de
rol que permeten als nens i als joves descobrir
personatges i objectes de la nostra histria duna
manera participativa i divertida.
Materials didctics especfics per als escolars, que
tenen en compte les diferents necessitats educatives
del nivell tant pel que fa als continguts com als
procediments, els valors i les actituds.
Dossiers educatius: una eina de difusi de les
exposicions i les activitats pensada per a s del
professorat.
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Assessorament al professorat per donar-li informaci El museu confirma per escrit les dades de la reserva i
sobre les diferents activitats i materials oferts pel tramet el material didctic corresponent a aquesta
servei educatiu. Latenci als docents es fa tots els activitat.
dimecres, en sessions de mat i tarda. Cal trucar
prviament al servei educatiu, tel. 93 225 47 00.
Pgina web del Museu
Els cursos de formaci i els quaderns per al
professorat sn eines per aprofundir en les exposicions Tota la informaci actualitzada del museu est disponible
i activitats del museu. a la web: www.mhcat.net
Les experincies pedaggiques en el patrimoni
arquitectnic conviden el visitant a descobrir els
monuments de Catalunya i a gaudir-ne
s dels materials didctics
Amb aquest nou itinerari, Catalunya i la dictadura
franquista: 1940-1975 (nm. 20), destinat als docents
i als estudiants de batxillerat, el servei educatiu del
museu inicia un canvi en les publicacions dels materials
didctics: el Quadern per a lalumnat, on hi ha els
materials per treballar durant la visita al Museu i
que cal que els alumnes portin fotocopiat el dia
de la visita; i el Quadern per al professorat, que inclou
la programaci de lactivitat, una sntesi histrica, el
Quadern de respostes i, finalment, els materials de
treball a laula per completar el treball fet al museu.
El museu ofereix suport didctic i material educatiu als
centres densenyament i al professorat amb lobjectiu
de planificar la visita. Laccs al museu es fa en grups
de 25 a 30 alumnes com a mxim, acompanyats sempre
pel professor/a per ajudar-los i orientar-los en les seves
recerques i descobertes.
Visites concertades
Sofereix un servei deducadors especialitzats per a la
realitzaci daquest itinerari i tamb per als altres itineraris
i tallers dissenyats pel servei educatiu. Aquest servei
sha de reservar amb antelaci. Les visites es poden
concertar telefnicament trucant al servei de concertaci
de visites del museu, tel. 93 225 42 44, i a ladrea
electrnica mhcvisites.cultura@gencat.net
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
Batxillerat
Presentaci Catalunya i la dictadura franquista: Comprendre de forma emptica les motivacions que
1940-1975 van empnyer diferents persones a prendre
determinades decisions i actituds socials i poltiques
Litinerari presentat amb el ttol Catalunya i la dictadura durant el perode franquista.
franquista: 1940-1975 constitueix la proposta didctica
que el Museu dHistria de Catalunya ofereix als grups Valorar les actituds i opcions poltiques que defensen
de batxillerat per treballar la histria contempornia en la democrcia i la convivncia, i rebutjar aquelles El treball en grup es fa en petits grups dalumnes.
el perode que va des dels primers moments del que proclamen el totalitarisme i la violncia.
franquisme fins a lany 1975. Aquesta activitat t una
durada de dues hores.
Metodologia
En aquest document s'indiquen les unitats de treball,
els objectius didctics, la metodologia i els continguts Litinerari sorganitza seguint les etapes que marca el
a desenvolupar en cada unitat de lactivitat, amb la recorregut del museu en lmbit "Desfeta i represa (1940-
finalitat de fer un itinerari dins el museu que estimuli la 1980)". La visita consisteix en una presentaci oral, per
indagaci i laprenentatge. part de leducador, de les principals caracterstiques de
cadascuna de les etapes i dun conjunt dactivitats
elaborades pels alumnes. Els diferents mbits dactuaci
Unitats de treball sn:
1. La llarga postguerra 1. La llarga postguerra: una introducci oral i dues
activitats interactives amb alumnes.
a. La resistncia
b. La repressi
2. La represa econmica: una introducci oral i dues
c. La vida quotidiana
activitats interactives amb alumnes.
2. La represa econmica
3. Lantifranquisme: una introducci oral i una activitat
a. La represa industrial interactiva amb alumnes.
b. El turisme
c. Les migracions i el creixement urb Sha elaborat una introducci histrica que exposa els
temes fonamentals de cada etapa i dna elements per
3. Lantifranquisme introduir, explicar i exemplificar tots els materials que
estan exposats al museu. De la mateixa manera, serveix
a. La lluita obrera
per donar un fil conductor coherent a tot litinerari.
b. La lluita cultural
c. Les lluites venals
A ms de lexposici oral, en determinats moments del
d. LAssemblea de Catalunya
recorregut leducador proposa unes activitats als alumnes
que cal fer a partir de lexposici i de les explicacions
de leducador. Aquesta s la part interactiva de la visita
Objectius didctics
i la que li dna el vessant didctic i participatiu. Aquestes
activitats consisteixen a:
Reconixer els fets ms importants de Catalunya
durant el franquisme.
Omplir una petita graella, per a la qual cosa linstitut
ha de tenir fotocopiat el material necessari per a
Recopilar i analitzar informaci histrica de fonts
cada alumne. Aquest material ser fungible, s a dir
textuals, iconogrfiques i materials, tant directes
els alumnes se lenduran en acabar lactivitat.
com indirectes.
8 9
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
En alguns casos, leducador tindr un material de
suport fotocopiat i plastificat que repartir entre els
alumnes per dur a terme lactivitat. Aquest s un
material que queda al museu i que es recull en acabar
lactivitat.
Leducador dona un termini de 10 minuts per fer
lactivitat.
Un cop acabada, es comenten els resultats amb tot
el grup
Cada activitat t una proposta de treball de sntesi
final que s'ha d'elaborar al centre educatiu. Aix,
aquells professors que ho vulguin tenen al seu abast
una motivaci per poder fer a laula un treball de
recapitulaci del que sha aprs al museu (vegeu al
Quadern per al professorat lapartat Materials de
treball a laula).
Es preveuen cinc moments de realitzaci dactivitats
interactives en els submbits segents:
La llarga postguerra:
Davant el vdeo i les fotos de lexili.
A lescenografia duna escola republicana i una
escola franquista.
La represa econmica:
Davant la fotografia de larribada duns emigrants
a lestaci de Frana.
Davant lescenografia de la cuina dels anys seixanta.
Lantifranquisme
Davant la can de Maria del Mar Bonet.
Aquestes activitats tamb tenen una part final de sntesi
que cal resoldre a laula (vegeu al Quadern per al
professorat lapartat Materials de treball a laula). Aix
possibilitar, als professors que ho vulguin, treure ms
profit de la visita al museu perqu podran completar el
treball al centre educatiu.
Continguts
De procediments:
Descripci delements histrics a partir de lobservaci
directa dobjectes.
Deducci de conclusions a partir de lanlisi
dobjectes.
Descripci delements histrics a partir dinformacions
textuals primries i secundries.
Deducci de conclusions a partir de lanlisi
dinformacions textuals primries i secundries.
Interpretaci i anlisi de fonts iconogrfiques.
Interpretaci i anlisi de grfics.
Relaci entre elements obtinguts de la interpretaci
i anlisi de fonts histriques de diferent tipologia.
De fets, conceptes i sistemes conceptuals:
Catalunya 1939-1958. El final de la Guerra Civil,
lexili, la resistncia a linterior, els maquis, la repressi
poltica i cultural, lautarquia econmica.
Catalunya 1959-1975. El desarrollismo econmic:
el desenvolupament industrial i larribada del turisme.
Els immigrants: lorigen i les zones deprimides de
lEstat espanyol, els suburbis urbans. Lantifranquisme:
les reivindicacions obreres i els sindicats de classe;
els partits poltics illegals i lAssemblea de Catalunya.
La lluita als barris: les associacions de vens. La
mort de Franco.
Dactituds, valors i normes:
Conscincia de la realitat histrica del nostre pas
sota un sistema poltic dictatorial, en un moment
proper del qual encara podem obtenir informacions
de tipus oral provinents de persones que la van viure.
Sensibilitzaci sobre el carcter uniformador, mancat
de llibertats individuals i collectives i intolerant dun
sistema poltic dictatorial com va ser el franquisme.
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
Batxillerat
Presentaci Catalunya i la dictadura franquista: Comprendre de forma emptica les motivacions que
1940-1975 van empnyer diferents persones a prendre
determinades decisions i actituds socials i poltiques
Litinerari presentat amb el ttol Catalunya i la dictadura durant el perode franquista.
franquista: 1940-1975 constitueix la proposta didctica
que el Museu dHistria de Catalunya ofereix als grups Valorar les actituds i opcions poltiques que defensen
de batxillerat per treballar la histria contempornia en la democrcia i la convivncia, i rebutjar aquelles El treball en grup es fa en petits grups dalumnes.
el perode que va des dels primers moments del que proclamen el totalitarisme i la violncia.
franquisme fins a lany 1975. Aquesta activitat t una
durada de dues hores.
Metodologia
En aquest document s'indiquen les unitats de treball,
els objectius didctics, la metodologia i els continguts Litinerari sorganitza seguint les etapes que marca el
a desenvolupar en cada unitat de lactivitat, amb la recorregut del museu en lmbit "Desfeta i represa (1940-
finalitat de fer un itinerari dins el museu que estimuli la 1980)". La visita consisteix en una presentaci oral, per
indagaci i laprenentatge. part de leducador, de les principals caracterstiques de
cadascuna de les etapes i dun conjunt dactivitats
elaborades pels alumnes. Els diferents mbits dactuaci
Unitats de treball sn:
1. La llarga postguerra 1. La llarga postguerra: una introducci oral i dues
activitats interactives amb alumnes.
a. La resistncia
b. La repressi
2. La represa econmica: una introducci oral i dues
c. La vida quotidiana
activitats interactives amb alumnes.
2. La represa econmica
3. Lantifranquisme: una introducci oral i una activitat
a. La represa industrial interactiva amb alumnes.
b. El turisme
c. Les migracions i el creixement urb Sha elaborat una introducci histrica que exposa els
temes fonamentals de cada etapa i dna elements per
3. Lantifranquisme introduir, explicar i exemplificar tots els materials que
estan exposats al museu. De la mateixa manera, serveix
a. La lluita obrera
per donar un fil conductor coherent a tot litinerari.
b. La lluita cultural
c. Les lluites venals
A ms de lexposici oral, en determinats moments del
d. LAssemblea de Catalunya
recorregut leducador proposa unes activitats als alumnes
que cal fer a partir de lexposici i de les explicacions
de leducador. Aquesta s la part interactiva de la visita
Objectius didctics
i la que li dna el vessant didctic i participatiu. Aquestes
activitats consisteixen a:
Reconixer els fets ms importants de Catalunya
durant el franquisme.
Omplir una petita graella, per a la qual cosa linstitut
ha de tenir fotocopiat el material necessari per a
Recopilar i analitzar informaci histrica de fonts
cada alumne. Aquest material ser fungible, s a dir
textuals, iconogrfiques i materials, tant directes
els alumnes se lenduran en acabar lactivitat.
com indirectes.
8 9
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
En alguns casos, leducador tindr un material de
suport fotocopiat i plastificat que repartir entre els
alumnes per dur a terme lactivitat. Aquest s un
material que queda al museu i que es recull en acabar
lactivitat.
Leducador dona un termini de 10 minuts per fer
lactivitat.
Un cop acabada, es comenten els resultats amb tot
el grup
Cada activitat t una proposta de treball de sntesi
final que s'ha d'elaborar al centre educatiu. Aix,
aquells professors que ho vulguin tenen al seu abast
una motivaci per poder fer a laula un treball de
recapitulaci del que sha aprs al museu (vegeu al
Quadern per al professorat lapartat Materials de
treball a laula).
Es preveuen cinc moments de realitzaci dactivitats
interactives en els submbits segents:
La llarga postguerra:
Davant el vdeo i les fotos de lexili.
A lescenografia duna escola republicana i una
escola franquista.
La represa econmica:
Davant la fotografia de larribada duns emigrants
a lestaci de Frana.
Davant lescenografia de la cuina dels anys seixanta.
Lantifranquisme
Davant la can de Maria del Mar Bonet.
Aquestes activitats tamb tenen una part final de sntesi
que cal resoldre a laula (vegeu al Quadern per al
professorat lapartat Materials de treball a laula). Aix
possibilitar, als professors que ho vulguin, treure ms
profit de la visita al museu perqu podran completar el
treball al centre educatiu.
Continguts
De procediments:
Descripci delements histrics a partir de lobservaci
directa dobjectes.
Deducci de conclusions a partir de lanlisi
dobjectes.
Descripci delements histrics a partir dinformacions
textuals primries i secundries.
Deducci de conclusions a partir de lanlisi
dinformacions textuals primries i secundries.
Interpretaci i anlisi de fonts iconogrfiques.
Interpretaci i anlisi de grfics.
Relaci entre elements obtinguts de la interpretaci
i anlisi de fonts histriques de diferent tipologia.
De fets, conceptes i sistemes conceptuals:
Catalunya 1939-1958. El final de la Guerra Civil,
lexili, la resistncia a linterior, els maquis, la repressi
poltica i cultural, lautarquia econmica.
Catalunya 1959-1975. El desarrollismo econmic:
el desenvolupament industrial i larribada del turisme.
Els immigrants: lorigen i les zones deprimides de
lEstat espanyol, els suburbis urbans. Lantifranquisme:
les reivindicacions obreres i els sindicats de classe;
els partits poltics illegals i lAssemblea de Catalunya.
La lluita als barris: les associacions de vens. La
mort de Franco.
Dactituds, valors i normes:
Conscincia de la realitat histrica del nostre pas
sota un sistema poltic dictatorial, en un moment
proper del qual encara podem obtenir informacions
de tipus oral provinents de persones que la van viure.
Sensibilitzaci sobre el carcter uniformador, mancat
de llibertats individuals i collectives i intolerant dun
sistema poltic dictatorial com va ser el franquisme.
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
Introducci histrica (1940-1975):
Catalunya i la dictadura franquista

11
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
Batxillerat
1. LA LLARGA POSTGUERRA (1939-1953)
El franquisme es va implantar a Catalunya en un context
determinat per les conseqncies de la guerra i la
repressi. Els costos humans de la guerra van ser
fora elevats. Les prdues humanes derivades
directament del conflicte savaluen en un mnim de
75.000, a les quals cal afegir els 60.000 catalans
que es van quedar permanentment a lexili. En total,
unes 135.000 persones, s a dir, un 4,5 per cent de
la poblaci anterior a la guerra, un percentatge superior
gaireb d'un punt a la mitjana espanyola.
El franquisme es va caracteritzar per una poltica
obertament anticatalana, ats que Catalunya era vista
com un territori conquerit, on la majoria de la poblaci
era considerada desafecta o indiferent al rgim. Tot
i aix, tamb hi va haver un franquisme catal, format
bsicament per militants de grups dextrema dreta
(carlins, monrquics, falangistes, alfonsins...), antics
lerrouxistes, membres de la Lliga i, sobretot, persones
significatives de les elits econmiques i socials. Aix,
empresaris, propietaris, financers, comerciants i
professionals liberals es van incorporar a la poltica
mitjanant ladhesi pblica al Caudillo. Tots plegats
van conformar el franquisme catal que es va installar
en el poder en lmbit local i tamb provincial, per
que poques vegades va ser promocionat a crrecs
de mxima responsabilitat: noms dos catalans van
ser ministres fins a 1959. Les classes treballadores
i les classes mitjanes van mantenir una actitud de
passivitat hostil contra el franquisme per temor i com
a conseqncia de la repressi. Una minoria, que va
anar augmentant en nombre a partir dels anys seixanta,
va mostrar una oposici activa al franquisme i va lluitar
de forma clandestina contra la dictadura.
1.1. Lexili
La desfeta militar va comportar lexili de milers de
ciutadans que van fugir per salvar la vida, ja que el
nou rgim es mostrava implacable amb els venuts.
Una bona part de la intellectualitat catalana (Pompeu
Fabra, Pere Bosch Gimpera, Josep Trueta, Carles Riba,
Josep Carner, Josep Llus Sert, Pau Casals, Joan
Mir...) va abandonar Catalunya, amb la qual cosa es
13
va produir un fort trencament de la vida intellectual
catalana. A lexili, molts dells van estimular la creaci
de casals i centres catalans a lestranger (sobretot a
Mxic, on va anar a parar la major part de lexili) i van
endegar la publicaci de revistes en catal (Quaderns
de lExili, Germanor, etctera) o la celebraci de jocs
florals. Tamb van marxar dirigents poltics i sindicals
que havien donat suport a la Repblica. La Generalitat
va crear un Govern a lexili presidit pel successor de
Llus Companys, Josep Irla, que es va mantenir en el
crrec fins a lany 1954, quan un grup de parlamentaris
va elegir Josep Tarradellas, que va mantenir la flama
de la instituci fins que aquesta va ser restablerta
desprs de la mort de Franco.
Per no sols van marxar intellectuals i poltics, en els
darrers mesos de la Guerra Civil una riuada de soldats,
dones, nens i ancians es va dirigir per les carreteres
catalanes des de Barcelona, via Girona i Figueres, fins
a la frontera francesa. Es calcula que prop de 470.000
persones van fer aquest trajecte (encara que prop de
340.000 ja havien retornat abans dun any). Per tal
de rebre aquesta allau de persones, Frana va
improvisar una srie de camps de concentraci a les
platges properes a la frontera (Agde, Sant Cebri,
Argelers...) on es van amuntegar durant mesos els
milers dexiliats catalans. Els camps eren vigilats per
uns soldats colonials senegalesos i la gent hi moria
fcilment vctima de la fam, el fred, la humitat, les
malalties....
Els qui tenien ms recursos econmics i contactes
poltics van poder marxar cap a Amrica, per molts
daltres van restar als camps, amb molt pocs recursos
i en unes condicions de vida molt precries durant
mesos. Per lany 1940 Frana va ser envada per les
tropes alemanyes de Hitler i els republicans espanyols
van ser perseguits per la Gestapo donada la seva
condici de rojos. Alguns van ser detinguts i retornats
a Espanya on van ser empresonats i condemnats.
Aquest va ser el cas de Llus Companys, president de
la Generalitat, i de Joan Peir, sindicalista de la CNT,
que van ser condemnats a mort i executats. Molts
exiliats van participar en la resistncia francesa contra
locupaci i alguns van ser capturats pels alemanys i
enviats a camps de concentraci (Mauthausen,
Auschwitz...) on van trobar la mort.
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
1.2. La repressi poltica
La fi de la guerra, lany 1939, va representar la
liquidaci de la democrcia i la substituci d'aquesta
per un nou ordre feixistitzant que simposava per mitj
dun Estat dictatorial. Lexrcit i lEsglsia catlica,
que havia benet l'Alzamiento Nacional com una croada,
van ser dos grans suports del rgim, amb una
important presncia en la vida pblica. El nou ordre
franquista no reconeixia les llibertats democrtiques,
no tenia cap constituci ni acceptava el sufragi com
a legitimador del poder. Noms hi havia un partit,
Falange Espaola y de las Jons, i un sindicat, la Central
Nacional Sindicalista (CNS). La resta de partits van
ser declarats illegals i perseguits i una dura repressi
es va estendre contra tots aquells qui manifestaven
la seva disconformitat amb el nou rgim.
La repressi va ser una de les caracterstiques ms
constants del franquisme i responia a una voluntat
premeditada de liquidar qualsevol oposici, dimpedir
tota protesta o manifestaci de dissidncia i dimposar
la por i el terror a fi dinhibir la poblaci. Molts dels
soldats que havien lluitat al costat de la Repblica
van ser tancats en camps de concentraci o en
presons, en unes condicions inhumanes: amuntegats,
mal alimentats i en unes condicions sanitries
pssimes. La jurisdicci militar va ser lencarregada
de jutjar els venuts mitjanant consells de guerra.
Sovint, una denncia annima era suficient per
sotmetre qualsevol persona a un procediment
sumarssim, sota lacusaci de rebelli militar. Molts
dells van ser condemnats a pres mentre que daltres
van ser condemnats a mort i afusellats. Noms a la
ciutat de Barcelona, lany 1939, es van produir ms
de 1.000 execucions al camp de la Bota.
1.3. La repressi econmica i social
La repressi econmica es va dur a terme a travs
de la Llei de responsabilitats poltiques, que castigava
amb multes totes aquelles persones que des de 1934
haguessin tingut una actitud i una ideologia contrries
a l'Alzamiento Nacional. Laplicaci de la llei va significar
un vertader espoli material dels venuts.
Parallelament, diverses lleis van permetre confiscar
Batxillerat
les propietats dels partits, sindicats, publicacions i
altres entitats democrtiques que havien estat
prohibits.
La repressi es va estendre tamb a lmbit laboral,
tant a les empreses privades, don van ser acomiadats
molts treballadors significats pel seu passat republic,
com de lAdministraci pblica, la justcia, els collegis
professionals, lensenyament, a travs de depuracions
de personal. A Catalunya, tots els empleats i funcionaris
de la Generalitat van ser sotmesos a depuraci i ms
de 15.000 van ser sancionats.
De manera parallela, es va imposar un estricte control
social, acompanyat duna forta repressi ideolgica.
La imposici dunes normes de conducta fixades pel
puritanisme catlic va comportar lentronitzaci dels
valors ms tradicionals. Una rgida censura sobre les
activitats ldiques, socials i culturals pretenia sancionar
qualsevol transgressi, impedir el contacte amb els
corrents culturals de lexterior i potenciar la difusi
dels valors folklrics espanyols com els nics possibles
per al consum popular. Els mitjans de comunicaci
oficials, com ara Radio Nacional de Espaa, el noticiari
oficial i obligatori o NO-DO, lagencia de notcies EFE,
o la premsa del rgim, van esdevenir uns eficaos
instruments de propaganda i densinistrament ideolgic.
Bona part de leducaci va quedar en mans de
lEsglsia, fet que va significar la liquidaci de gran
part de lescola pblica i progressista i la substituci
d'aquesta per una escola privada i fora repressiva.
Es va tornar a lescola ms tradicional, impregnada
dintegrisme catlic i espanyolisme exaltat. Contra
unes prctiques pedaggiques renovadores i laiques
impulsades per lescola republicana, es va imposar
un ensenyament destinat a inculcar valors poltics i
morals, ms que no pas a raonar i a pensar.
Lensenyament va esdevenir una barreja de patriotisme
i religi destinada a imposar conviccions, s a dir,
adoctrinar els joves en els valors i les creences dels
guanyadors de la Guerra Civil, per a la qual cosa calia
emprar elements pedaggics que servissin per crear
emocions, ms que no pas per suscitar la reflexi.
Aix, es demanava que a classe hi hagus abundants
imatges patritiques i religioses. I tot aix, pensat
fonamentalment per als nois, ja que leducaci de les
14
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
noies sorientava bsicament a la preparaci per ser
mares, esposes i mestresses de casa.
Larribada diria dels nens i nenes a lescola solia
comenar amb lacte d'hissar la bandera i de cantar
lhimne espanyol i altres canons patritiques. En
entrar a laula, se saludava amb un Ave Mara
Pursima, es resava o cantava alguna can religiosa
i siniciaven les classes, sempre presidides per un
crucifix i per uns retrats de Franco i Jos Antonio.
Cada dia calia fer, obligatriament, un exercici escrit
i illustrat dun tema religis, patritic o cvic. Als nens,
solia recordar-los les seves obligacions com a soldats,
a les nenes, bones maneres i tasques de la llar.
La famlia va esdevenir la unitat social bsica, el divorci
no era perms i la dona va tornar al paper domstic
ms tradicional de mare que tenia cura de la llar, dels
fills i restava submisa a les ordres del cap de famlia.
La difusi daquest ideari va quedar en mans de la
Seccin Femenina , que va enquadrar les dones en
activitats propagandstiques o de servei social
obligatori.
1.4. Misria i racionament
La victria de Franco va tenir unes repercussions
econmiques molt negatives. A curt termini, va sumir
en la fam i la misria la major part de la poblaci. A
ms llarg termini, la poltica econmica del franquisme
va consolidar una economia fora endarrerida i molt
poc competitiva a escala internacional.
La poltica econmica dels vencedors atorgava a
lEstat un paper intervencionista i regulador de les
relacions econmiques. Un dels seus objectius
e c o n m i c s p r i m o rd i a l s v a s e r a c o n s e g u i r
lautosuficincia econmica (autarquia) a partir de
lallament exterior i de la substituci del lliure mercat
per la intervenci generalitzada de lAdministraci.
Per tal daconseguir lautarquia es va reglamentar el
comer exterior i es van limitar les exportacions i les
importacions. Es va substituir el funcionament del
lliure mercat per la fixaci arbitrria dels preus i el
control duna part de la producci per part de lEstat,
al qual els productors estaven obligats a vendre a un
preu taxat prviament. El resultat de tot aix va ser
e l b l o q u e i g d e l c re i x e m e n t e c o n m i c i e l
desaprofitament de la conjuntura favorable que va
conixer Europa desprs de la Segona Guerra Mundial.
La fixaci del preu dels aliments i lescs creixement
de la producci van afavorir un desprovement
generalitzat daliments. La venda dalguns productes
de primera necessitat va ser regulada mitjanant una
cartilla de racionament, que es va mantenir fins al
1951. Aquesta situaci va facilitar el sorgiment dun
mercat negre, illegal i parallel, en el qual els estra-
perlistes venien els productes racionats a un preu que
va arribar a ser entre quatre i sis vegades ms alt que
el del mercat oficial. Les insuficients quantitats
garantides pel racionament van comportar una
generalitzaci de la fam i la misria per a una gran
part de la poblaci, que va veure drsticament reduda
la seva capacitat adquisitiva ats que els salaris es
mantenien a uns nivells molts baixos.
1.5. La repressi cultural
El nou Estat era profundament uniformador i centralista,
s a dir, noms reconeixia lexistncia duna naci
espanyola, identificada tradicionalment amb Castella,
i esborrava del mapa qualsevol altra identitat nacional.
Per tant, no reconeixia la personalitat de Catalunya,
i un dels primers actes de lexrcit en trepitjar terres
catalanes va ser labolici de lEstatut dAutonomia
(1938). Els vencedors de la guerra van considerar
Catalunya com un territori conquerit i, en conseqncia,
van practicar un vertader genocidi cultural per tal de
reespanyolitzar els seus habitants i anorrear la identitat
nacional catalana. Es van prohibir smbols com la
senyera i Els segadors, es va canviar el nom de molts
carrers, es van eliminar monuments pblics... i, en
especial, es va perseguir la llengua catalana fins al
punt de quedar suprimida de la vida oficial i pblica.
Ls del catal fora de lmbit familiar va ser objecte
de multes i sancions. El castell es va imposar com
lnica llengua oficial.
La cultura catalana va quedar en una situaci molt
crtica ja que molts dels seus principals representants
havien marxat a lexili i, a ms, la censura va comportar
un estricte control dels continguts de les publicacions
15
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
1.2. La repressi poltica
La fi de la guerra, lany 1939, va representar la
liquidaci de la democrcia i la substituci d'aquesta
per un nou ordre feixistitzant que simposava per mitj
dun Estat dictatorial. Lexrcit i lEsglsia catlica,
que havia benet l'Alzamiento Nacional com una croada,
van ser dos grans suports del rgim, amb una
important presncia en la vida pblica. El nou ordre
franquista no reconeixia les llibertats democrtiques,
no tenia cap constituci ni acceptava el sufragi com
a legitimador del poder. Noms hi havia un partit,
Falange Espaola y de las Jons, i un sindicat, la Central
Nacional Sindicalista (CNS). La resta de partits van
ser declarats illegals i perseguits i una dura repressi
es va estendre contra tots aquells qui manifestaven
la seva disconformitat amb el nou rgim.
La repressi va ser una de les caracterstiques ms
constants del franquisme i responia a una voluntat
premeditada de liquidar qualsevol oposici, dimpedir
tota protesta o manifestaci de dissidncia i dimposar
la por i el terror a fi dinhibir la poblaci. Molts dels
soldats que havien lluitat al costat de la Repblica
van ser tancats en camps de concentraci o en
presons, en unes condicions inhumanes: amuntegats,
mal alimentats i en unes condicions sanitries
pssimes. La jurisdicci militar va ser lencarregada
de jutjar els venuts mitjanant consells de guerra.
Sovint, una denncia annima era suficient per
sotmetre qualsevol persona a un procediment
sumarssim, sota lacusaci de rebelli militar. Molts
dells van ser condemnats a pres mentre que daltres
van ser condemnats a mort i afusellats. Noms a la
ciutat de Barcelona, lany 1939, es van produir ms
de 1.000 execucions al camp de la Bota.
1.3. La repressi econmica i social
La repressi econmica es va dur a terme a travs
de la Llei de responsabilitats poltiques, que castigava
amb multes totes aquelles persones que des de 1934
haguessin tingut una actitud i una ideologia contrries
a l'Alzamiento Nacional. Laplicaci de la llei va significar
un vertader espoli material dels venuts.
Parallelament, diverses lleis van permetre confiscar
Batxillerat
les propietats dels partits, sindicats, publicacions i
altres entitats democrtiques que havien estat
prohibits.
La repressi es va estendre tamb a lmbit laboral,
tant a les empreses privades, don van ser acomiadats
molts treballadors significats pel seu passat republic,
com de lAdministraci pblica, la justcia, els collegis
professionals, lensenyament, a travs de depuracions
de personal. A Catalunya, tots els empleats i funcionaris
de la Generalitat van ser sotmesos a depuraci i ms
de 15.000 van ser sancionats.
De manera parallela, es va imposar un estricte control
social, acompanyat duna forta repressi ideolgica.
La imposici dunes normes de conducta fixades pel
puritanisme catlic va comportar lentronitzaci dels
valors ms tradicionals. Una rgida censura sobre les
activitats ldiques, socials i culturals pretenia sancionar
qualsevol transgressi, impedir el contacte amb els
corrents culturals de lexterior i potenciar la difusi
dels valors folklrics espanyols com els nics possibles
per al consum popular. Els mitjans de comunicaci
oficials, com ara Radio Nacional de Espaa, el noticiari
oficial i obligatori o NO-DO, lagencia de notcies EFE,
o la premsa del rgim, van esdevenir uns eficaos
instruments de propaganda i densinistrament ideolgic.
Bona part de leducaci va quedar en mans de
lEsglsia, fet que va significar la liquidaci de gran
part de lescola pblica i progressista i la substituci
d'aquesta per una escola privada i fora repressiva.
Es va tornar a lescola ms tradicional, impregnada
dintegrisme catlic i espanyolisme exaltat. Contra
unes prctiques pedaggiques renovadores i laiques
impulsades per lescola republicana, es va imposar
un ensenyament destinat a inculcar valors poltics i
morals, ms que no pas a raonar i a pensar.
Lensenyament va esdevenir una barreja de patriotisme
i religi destinada a imposar conviccions, s a dir,
adoctrinar els joves en els valors i les creences dels
guanyadors de la Guerra Civil, per a la qual cosa calia
emprar elements pedaggics que servissin per crear
emocions, ms que no pas per suscitar la reflexi.
Aix, es demanava que a classe hi hagus abundants
imatges patritiques i religioses. I tot aix, pensat
fonamentalment per als nois, ja que leducaci de les
14
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
noies sorientava bsicament a la preparaci per ser
mares, esposes i mestresses de casa.
Larribada diria dels nens i nenes a lescola solia
comenar amb lacte d'hissar la bandera i de cantar
lhimne espanyol i altres canons patritiques. En
entrar a laula, se saludava amb un Ave Mara
Pursima, es resava o cantava alguna can religiosa
i siniciaven les classes, sempre presidides per un
crucifix i per uns retrats de Franco i Jos Antonio.
Cada dia calia fer, obligatriament, un exercici escrit
i illustrat dun tema religis, patritic o cvic. Als nens,
solia recordar-los les seves obligacions com a soldats,
a les nenes, bones maneres i tasques de la llar.
La famlia va esdevenir la unitat social bsica, el divorci
no era perms i la dona va tornar al paper domstic
ms tradicional de mare que tenia cura de la llar, dels
fills i restava submisa a les ordres del cap de famlia.
La difusi daquest ideari va quedar en mans de la
Seccin Femenina , que va enquadrar les dones en
activitats propagandstiques o de servei social
obligatori.
1.4. Misria i racionament
La victria de Franco va tenir unes repercussions
econmiques molt negatives. A curt termini, va sumir
en la fam i la misria la major part de la poblaci. A
ms llarg termini, la poltica econmica del franquisme
va consolidar una economia fora endarrerida i molt
poc competitiva a escala internacional.
La poltica econmica dels vencedors atorgava a
lEstat un paper intervencionista i regulador de les
relacions econmiques. Un dels seus objectius
e c o n m i c s p r i m o rd i a l s v a s e r a c o n s e g u i r
lautosuficincia econmica (autarquia) a partir de
lallament exterior i de la substituci del lliure mercat
per la intervenci generalitzada de lAdministraci.
Per tal daconseguir lautarquia es va reglamentar el
comer exterior i es van limitar les exportacions i les
importacions. Es va substituir el funcionament del
lliure mercat per la fixaci arbitrria dels preus i el
control duna part de la producci per part de lEstat,
al qual els productors estaven obligats a vendre a un
preu taxat prviament. El resultat de tot aix va ser
e l b l o q u e i g d e l c re i x e m e n t e c o n m i c i e l
desaprofitament de la conjuntura favorable que va
conixer Europa desprs de la Segona Guerra Mundial.
La fixaci del preu dels aliments i lescs creixement
de la producci van afavorir un desprovement
generalitzat daliments. La venda dalguns productes
de primera necessitat va ser regulada mitjanant una
cartilla de racionament, que es va mantenir fins al
1951. Aquesta situaci va facilitar el sorgiment dun
mercat negre, illegal i parallel, en el qual els estra-
perlistes venien els productes racionats a un preu que
va arribar a ser entre quatre i sis vegades ms alt que
el del mercat oficial. Les insuficients quantitats
garantides pel racionament van comportar una
generalitzaci de la fam i la misria per a una gran
part de la poblaci, que va veure drsticament reduda
la seva capacitat adquisitiva ats que els salaris es
mantenien a uns nivells molts baixos.
1.5. La repressi cultural
El nou Estat era profundament uniformador i centralista,
s a dir, noms reconeixia lexistncia duna naci
espanyola, identificada tradicionalment amb Castella,
i esborrava del mapa qualsevol altra identitat nacional.
Per tant, no reconeixia la personalitat de Catalunya,
i un dels primers actes de lexrcit en trepitjar terres
catalanes va ser labolici de lEstatut dAutonomia
(1938). Els vencedors de la guerra van considerar
Catalunya com un territori conquerit i, en conseqncia,
van practicar un vertader genocidi cultural per tal de
reespanyolitzar els seus habitants i anorrear la identitat
nacional catalana. Es van prohibir smbols com la
senyera i Els segadors, es va canviar el nom de molts
carrers, es van eliminar monuments pblics... i, en
especial, es va perseguir la llengua catalana fins al
punt de quedar suprimida de la vida oficial i pblica.
Ls del catal fora de lmbit familiar va ser objecte
de multes i sancions. El castell es va imposar com
lnica llengua oficial.
La cultura catalana va quedar en una situaci molt
crtica ja que molts dels seus principals representants
havien marxat a lexili i, a ms, la censura va comportar
un estricte control dels continguts de les publicacions
15
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
i els actes culturals. No va ser fins als anys cinquanta
quan es va tornar a publicar una revista en catal.
1.6. La resistncia
Fins a 1944 es va produir una activitat de resistncia,
que encara que molt minoritria, pretenia mantenir
una organitzaci en la clandestinitat, ajudar els
empresonats i represaliats i donar suport moral i
material als venuts. A ms, hi havia la confiana que
un cop venut el feixisme en la Guerra Mundial, els
aliats intervindrien a Espanya per acabar amb el
franquisme, el darrer reducte del feixisme a Europa.
Es va organitzar una resistncia armada formada per
partides de guerrillers, sobretot comunistes i
anarquistes, el maquis. Actuaven fonamentalment als
Pirineus i la seva acci ms espectacular va ser la
invasi de la Vall dAran des de Frana (1944),
concebuda com un preludi a lentrada dels aliats. Tot
i el fracs de la invasi i la dura repressi que sabatia
sobre els guerrillers capturats (Quico Sabat, Josep
Llus Faceries i Ramon Vila, conegut com el Cara
cremada, tres dels maquis ms actius a la zona van
ser morts en enfrontaments amb les forces dordre
pblic), lactivitat guerrillera es va prolongar fins a
1962. A partir d'aleshores, va esdevenir episdica
La major part de les forces poltiques que actuaven
durant la Repblica van quedar delmades i gaireb
van desaparixer de linterior del pas. Les ms actives
van ser la CNT, el POUM, el Front Nacional de
Catalunya, el PSUC i el Moviment Socialista de
Catalunya, que van portar a terme una activitat
clandestina de propaganda antifranquista i de
manteniment de lesperit catalanista. Malgrat el terror
imposat per la dictadura, el malestar dels treballadors
a causa dels baixos salaris i les dures condicions de
vida es va palesar en alguns conflictes laborals en
grans empreses de Barcelona i de Manresa (1946).
La penria econmica tamb va precipitar el moviment
de protesta social ms important a qu va haver de
fer front el primer franquisme: la vaga de tramvies
de Barcelona de lany 1951. Aquesta es va iniciar
quan les autoritats van apujar arbitrriament el preu
del bitllet i la ciutadania hi va respondre boicotejant
16
Batxillerat
aquest mitj de transport. La mobilitzaci va assolir
unes dimensions inslites a lpoca i el Govern es va
veure obligat a canviar algunes de les principals
autoritats franquistes de Catalunya.
2. EL CREIXEMENT ECONMIC
Als anys cinquanta, els Estats Units buscaven aliats arreu
del mn. Espanya, en concret, presentava interessos
estratgics tant al Mediterrani com a lAtlntic. El mes de
novembre de 1950, lONU va anullar les recomanacions
de retirada dambaixadors que havia fet anteriorment. A
partir d'aquest fet, el rgim franquista comenava a ser
adms en la comunitat poltica internacional occidental.
El preu que calia pagar era permetre lestabliment de
bases militars estrangeres al seu territori.
Lany 1951 es va negociar lestabliment de bases nord-
americanes terrestres i martimes, entre les quals les de
Rota, la ms gran de la Sisena Flota del Mediterrani. A
canvi, Espanya va rebre ajut econmic. Lany 1953 es
va signar un tractat damistat i cooperaci amb els Estats
Units, i dos anys ms tard, Espanya entrava a l'ONU. A
partir daquest moment, leconomia es va anar recuperant,
encara que fora lentament.
2.1. La represa industrial
Lobertura poltica a lexterior va anar acompanyada duna
obertura econmica. El 1959 es va endegar lanomenat
Pla d'estabilitzaci, que va significar labandonament
definitiu de la poltica econmica dintervenci i dautarquia
seguida pels governs franquistes fins a aquell moment.
Per tal de poder rebre els ajuts econmics promesos, el
Govern espanyol es va comprometre a reduir
lintervencionisme de lEstat, disminuir el dficit pblic i
abolir els obstacles a lentrada de mercaderies de lexterior.
Al Pla destabilitzaci es van afegir els anomenats plans
de desenvolupament, el primer dels quals sendeg lany
1964; el 1969 es va aprovar el segon.
La planificaci no va ser, per, la causa del dinamisme
econmic dels anys seixanta, ats que les previsions dels
plans rarament es van complir i van tenir uns efectes
escassos. El factor decisiu que explica el rpid creixement
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
econmic espanyol de la dcada dels seixanta va ser la
contribuci exterior, especialment la de les economies
ms desenvolupades dEuropa. De lexterior va venir la
nova tecnologia que va permetre la modernitzaci industrial
i de lexterior van venir tamb importants inversions de
capital per aprofitar les bones condicions ofertes per una
m dobra barata, lescassa conflictivitat laboral i la reduda
pressi fiscal. Nombroses empreses estrangeres es van
establir en territori espanyol. I, finalment, de lexterior van
venir tamb les transferncies monetries que arribaven
de la m de turistes i emigrants.
Catalunya, juntament amb el Pas Basc, va ser la zona
amb un desenvolupament industrial ms marcat, fruit de
la prpia histria industrial al llarg dels segles XIX i XX.
A Catalunya, el novembre de lany 1953 va aparixer el
primer autombil espanyol desprs de la guerra, el SEAT
1400, fabricat a Barcelona. La factoria SEAT havia estat
construda a Barcelona per decisi expressa de la marca
italiana FIAT, de la qual era concessionria, contra la
voluntat inicial del rgim franquista, que volia installar
aquesta fbrica en un altre indret dEspanya. Lany 1957
es va fabricar a la factoria de la Zona Franca el primer
SEAT 600.
A Catalunya, aquesta puixana industrial va tenir especial
rellevncia en comarques com el Barcelons, el Valls
Occidental, el Valls Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
Un gran nombre de firmes van installar les seves factories
en aquest anell territorial al voltant de la capital, Barcelona.
Al comenament de la dcada dels setanta, a Catalunya, Castelles, amb excepci de Madrid, Arag...) va afavorir
els sectors industrials ms importants eren el dels
transformats metllics, el del txtil i el de la qumica.
2.2 El turisme
Els anys seixanta tamb van ser els dels inicis del turisme
de masses. En aquests moments, el desenvolupament
social i econmic dels pasos europeus i lobertura de
leconomia espanyola a Europa van permetre que mplies
capes de la poblaci europea gaudissin de vacances
a Espanya. Per a ells, Espanya era un indret dotat de
clima benigne, platges gaireb desertes i preus molt
baixos. Per proximitat fronterera i per la gran bellesa
paisatgstica, les costes catalanes en van ser les ms
afavorides. La Costa Brava i la Costa Daurada van
esdevenir espais mtics per a uns turistes que rebien
sol, bon menjar i habitatge a preus inslits al seu pas
dorigen. Amb aquests elements es va iniciar un
desenvolupament del sector serveis (hotels, restaurants,
transports...), necessari per atendre la creixent demanda
turstica. Aquesta explosi turstica va comportar lentrada
de divises al nostre pas, per tamb una inusitada
especulaci urbanstica, que va provocar la destrucci
de molts indrets naturals a causa d'una incontrolada i
massiva construcci dedificacions dirigida a serveis
vinculats a la restauraci i lhostalatge.
Aquest turisme tamb va tenir efectes importants en
els costums i la ideologia de la poblaci: va mostrar
formes de vida diferents, va forar una obertura dels
rgids esquemes morals franquistes i va permetre
lentrada de sectors de la poblaci a lanomenada societat
de consum.
2.3 Les migracions
Els moviments migratoris van ser un dels fenmens
ms caracterstics daquest perode. LEspanya ms
agrcola va conixer un procs de transformaci de
lagricultura que va suposar una notable expulsi de m
dobra que, fruit de la mecanitzaci i de les
transformacions del camp, va veure restringides les
seves possibilitats de trobar feina. El baix nivell de vida
daquestes regions (Andalusia, Extremadura, les dues
un moviment migratori que es va orientar cap a les
regions industrialitzades dEuropa (Sussa, Alemanya,
Frana...), on hi havia una demanda intensa de m
dobra. Els diners que aquests emigrants enviaven a
Espanya tamb van ser un dels puntals que van salvar
leconomia espanyola del moment.
El desenvolupament industrial de Catalunya tamb
necessitava m dobra i Catalunya va rebre una allau
dimmigrants. Normalment venien famlies senceres,
que van trobar feina fonamentalment a la indstria i la
construcci i que es van installar principalment a les
comarques industrials del voltant de Barcelona. Noms
entre els anys 1960 i 1970 es calcula que el creixement
migratori va comportar un augment de la poblaci
catalana de ms de 700.000 persones.
17
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
i els actes culturals. No va ser fins als anys cinquanta
quan es va tornar a publicar una revista en catal.
1.6. La resistncia
Fins a 1944 es va produir una activitat de resistncia,
que encara que molt minoritria, pretenia mantenir
una organitzaci en la clandestinitat, ajudar els
empresonats i represaliats i donar suport moral i
material als venuts. A ms, hi havia la confiana que
un cop venut el feixisme en la Guerra Mundial, els
aliats intervindrien a Espanya per acabar amb el
franquisme, el darrer reducte del feixisme a Europa.
Es va organitzar una resistncia armada formada per
partides de guerrillers, sobretot comunistes i
anarquistes, el maquis. Actuaven fonamentalment als
Pirineus i la seva acci ms espectacular va ser la
invasi de la Vall dAran des de Frana (1944),
concebuda com un preludi a lentrada dels aliats. Tot
i el fracs de la invasi i la dura repressi que sabatia
sobre els guerrillers capturats (Quico Sabat, Josep
Llus Faceries i Ramon Vila, conegut com el Cara
cremada, tres dels maquis ms actius a la zona van
ser morts en enfrontaments amb les forces dordre
pblic), lactivitat guerrillera es va prolongar fins a
1962. A partir d'aleshores, va esdevenir episdica
La major part de les forces poltiques que actuaven
durant la Repblica van quedar delmades i gaireb
van desaparixer de linterior del pas. Les ms actives
van ser la CNT, el POUM, el Front Nacional de
Catalunya, el PSUC i el Moviment Socialista de
Catalunya, que van portar a terme una activitat
clandestina de propaganda antifranquista i de
manteniment de lesperit catalanista. Malgrat el terror
imposat per la dictadura, el malestar dels treballadors
a causa dels baixos salaris i les dures condicions de
vida es va palesar en alguns conflictes laborals en
grans empreses de Barcelona i de Manresa (1946).
La penria econmica tamb va precipitar el moviment
de protesta social ms important a qu va haver de
fer front el primer franquisme: la vaga de tramvies
de Barcelona de lany 1951. Aquesta es va iniciar
quan les autoritats van apujar arbitrriament el preu
del bitllet i la ciutadania hi va respondre boicotejant
16
Batxillerat
aquest mitj de transport. La mobilitzaci va assolir
unes dimensions inslites a lpoca i el Govern es va
veure obligat a canviar algunes de les principals
autoritats franquistes de Catalunya.
2. EL CREIXEMENT ECONMIC
Als anys cinquanta, els Estats Units buscaven aliats arreu
del mn. Espanya, en concret, presentava interessos
estratgics tant al Mediterrani com a lAtlntic. El mes de
novembre de 1950, lONU va anullar les recomanacions
de retirada dambaixadors que havia fet anteriorment. A
partir d'aquest fet, el rgim franquista comenava a ser
adms en la comunitat poltica internacional occidental.
El preu que calia pagar era permetre lestabliment de
bases militars estrangeres al seu territori.
Lany 1951 es va negociar lestabliment de bases nord-
americanes terrestres i martimes, entre les quals les de
Rota, la ms gran de la Sisena Flota del Mediterrani. A
canvi, Espanya va rebre ajut econmic. Lany 1953 es
va signar un tractat damistat i cooperaci amb els Estats
Units, i dos anys ms tard, Espanya entrava a l'ONU. A
partir daquest moment, leconomia es va anar recuperant,
encara que fora lentament.
2.1. La represa industrial
Lobertura poltica a lexterior va anar acompanyada duna
obertura econmica. El 1959 es va endegar lanomenat
Pla d'estabilitzaci, que va significar labandonament
definitiu de la poltica econmica dintervenci i dautarquia
seguida pels governs franquistes fins a aquell moment.
Per tal de poder rebre els ajuts econmics promesos, el
Govern espanyol es va comprometre a reduir
lintervencionisme de lEstat, disminuir el dficit pblic i
abolir els obstacles a lentrada de mercaderies de lexterior.
Al Pla destabilitzaci es van afegir els anomenats plans
de desenvolupament, el primer dels quals sendeg lany
1964; el 1969 es va aprovar el segon.
La planificaci no va ser, per, la causa del dinamisme
econmic dels anys seixanta, ats que les previsions dels
plans rarament es van complir i van tenir uns efectes
escassos. El factor decisiu que explica el rpid creixement
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
econmic espanyol de la dcada dels seixanta va ser la
contribuci exterior, especialment la de les economies
ms desenvolupades dEuropa. De lexterior va venir la
nova tecnologia que va permetre la modernitzaci industrial
i de lexterior van venir tamb importants inversions de
capital per aprofitar les bones condicions ofertes per una
m dobra barata, lescassa conflictivitat laboral i la reduda
pressi fiscal. Nombroses empreses estrangeres es van
establir en territori espanyol. I, finalment, de lexterior van
venir tamb les transferncies monetries que arribaven
de la m de turistes i emigrants.
Catalunya, juntament amb el Pas Basc, va ser la zona
amb un desenvolupament industrial ms marcat, fruit de
la prpia histria industrial al llarg dels segles XIX i XX.
A Catalunya, el novembre de lany 1953 va aparixer el
primer autombil espanyol desprs de la guerra, el SEAT
1400, fabricat a Barcelona. La factoria SEAT havia estat
construda a Barcelona per decisi expressa de la marca
italiana FIAT, de la qual era concessionria, contra la
voluntat inicial del rgim franquista, que volia installar
aquesta fbrica en un altre indret dEspanya. Lany 1957
es va fabricar a la factoria de la Zona Franca el primer
SEAT 600.
A Catalunya, aquesta puixana industrial va tenir especial
rellevncia en comarques com el Barcelons, el Valls
Occidental, el Valls Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
Un gran nombre de firmes van installar les seves factories
en aquest anell territorial al voltant de la capital, Barcelona.
Al comenament de la dcada dels setanta, a Catalunya, Castelles, amb excepci de Madrid, Arag...) va afavorir
els sectors industrials ms importants eren el dels
transformats metllics, el del txtil i el de la qumica.
2.2 El turisme
Els anys seixanta tamb van ser els dels inicis del turisme
de masses. En aquests moments, el desenvolupament
social i econmic dels pasos europeus i lobertura de
leconomia espanyola a Europa van permetre que mplies
capes de la poblaci europea gaudissin de vacances
a Espanya. Per a ells, Espanya era un indret dotat de
clima benigne, platges gaireb desertes i preus molt
baixos. Per proximitat fronterera i per la gran bellesa
paisatgstica, les costes catalanes en van ser les ms
afavorides. La Costa Brava i la Costa Daurada van
esdevenir espais mtics per a uns turistes que rebien
sol, bon menjar i habitatge a preus inslits al seu pas
dorigen. Amb aquests elements es va iniciar un
desenvolupament del sector serveis (hotels, restaurants,
transports...), necessari per atendre la creixent demanda
turstica. Aquesta explosi turstica va comportar lentrada
de divises al nostre pas, per tamb una inusitada
especulaci urbanstica, que va provocar la destrucci
de molts indrets naturals a causa d'una incontrolada i
massiva construcci dedificacions dirigida a serveis
vinculats a la restauraci i lhostalatge.
Aquest turisme tamb va tenir efectes importants en
els costums i la ideologia de la poblaci: va mostrar
formes de vida diferents, va forar una obertura dels
rgids esquemes morals franquistes i va permetre
lentrada de sectors de la poblaci a lanomenada societat
de consum.
2.3 Les migracions
Els moviments migratoris van ser un dels fenmens
ms caracterstics daquest perode. LEspanya ms
agrcola va conixer un procs de transformaci de
lagricultura que va suposar una notable expulsi de m
dobra que, fruit de la mecanitzaci i de les
transformacions del camp, va veure restringides les
seves possibilitats de trobar feina. El baix nivell de vida
daquestes regions (Andalusia, Extremadura, les dues
un moviment migratori que es va orientar cap a les
regions industrialitzades dEuropa (Sussa, Alemanya,
Frana...), on hi havia una demanda intensa de m
dobra. Els diners que aquests emigrants enviaven a
Espanya tamb van ser un dels puntals que van salvar
leconomia espanyola del moment.
El desenvolupament industrial de Catalunya tamb
necessitava m dobra i Catalunya va rebre una allau
dimmigrants. Normalment venien famlies senceres,
que van trobar feina fonamentalment a la indstria i la
construcci i que es van installar principalment a les
comarques industrials del voltant de Barcelona. Noms
entre els anys 1960 i 1970 es calcula que el creixement
migratori va comportar un augment de la poblaci
catalana de ms de 700.000 persones.
17
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
2.4 El creixement urb
Lxode migratori des del mn rural va desencadenar un
gran creixement de les ciutats, desordenat i mancat de
planificaci urbanstica.
La necessitat de disposar rpidament d'un habitatge va
fer que, provisionalment, molts immigrants sinstallessin
en barraques o coves, per amb laspiraci darribar a
tenir un pis. El negoci de la construcci i de lespeculaci
immobiliria es va disparar. Arreu del cintur industrial
de Barcelona i les comarques circumdants van
aparixer barris perifrics suburbials sense
infraestructures, amb unes condicions dhabitatge
deficients i amb uns mitjans de transport insuficients
per connectar-los als centres urbans de les ciutats.
Habitualment, els blocs de pisos i cases daquests
nous barris eren construts amb materials descassa
qualitat, fet que comportava el rpid deteriorament
dels edificis.
La fisonomia dels pobles i les ciutats de Catalunya
es va veure modificada de forma irreversible.
2.5 La vida quotidiana de les classes populars
La joventut, que no havia viscut la guerra i ms
preparada que les generacions anteriors, va
protagonitzar, sobretot des de la fi dels anys seixanta,
uns canvis de comportament amb una profunda
repercussi social sobre la base del qestionament
dels valors tradicionals, la crtica de lautoritarisme
i la repressi en tots els mbits (familiar, religis,
poltic), el coneixement del mn exterior i limpuls de
noves formes de relaci personal i sexual. Un fort
context de secularitzaci social va contribuir a la
creaci duna opini pblica ciutadana cada cop ms
allunyada dun anacrnic codi moral franquista i de
larcaic nacionalcatolicisme.
D'altra banda, la societat de consum que va derivar
del major benestar va impulsar una nova valoraci
del treball com a font dingressos per comprar cada
cop ms productes. El desenvolupament dels seixanta
va permetre a moltes persones lentrada en la societat
de consum, que va tenir en el SEAT 600 el smbol
Batxillerat
ms destacat, ja que marcaria un nou concepte de
loci de cap de setmana i del perode de vacances
per a les famlies treballadores. Tamb van comenar
a generalitzar-se les vacances pagades.
Els electrodomstics, ls dels quals es va fer com
a Europa en els anys trenta, tamb van entrar a les
llars espanyoles de la m de les lletres de canvi. Nous
materials com lalumini i el plstic, i productes com
el Duralex o els pals de fregar Mery, van potenciar
aquesta sensaci de millora i benestar entre les capes
treballadores.
Malgrat aquest canvi, el benestar econmic no es va
acompanyar dun procs de canvi poltic vers un
sistema democrtic. El rgim de Franco continuava
sent una dictadura personal, sense llibertats.
3. LANTIFRANQUISME
3.1 Entre la resistncia i la normalitat cultural
A Catalunya, els canvis econmics del anys seixanta
van assolir una volada considerable i aix va estimular
el canvi social i tamb una revifalla important de la
cultura catalana. Els catalans van comenar a desfer-
se del rgid model social franquista i van anar modernitzant
els costums i les formes de vida. La reivindicaci de la
llengua i la cultura catalanes, iniciada ja des dels sectors
intellectuals al principi dels seixanta, va assolir un abast
ms gran i es va acompanyar de la difusi de valors
democrtics forosament crtics amb el sistema
dominant. Aix, es va produir una clara identificaci entre
reivindicaci del catal i oposici al franquisme.
A ms, la relativa obertura poltica del rgim va permetre
una certa expansi de les manifestacions culturals en
llengua catalana. Les autoritats franquistes van comenar
a autoritzar algunes publicacions i activitats en catal,
encara que sovint eren perseguides o clausurades si
palesaven algun indici de crtica al sistema. Malgrat que
el govern tolerava aquestes actuacions culturals, no va
tenir mai cap actitud de suport o de subvenci econmica
al catal. Aix, les propostes a favor de la recuperaci
de la llengua van ser fruit diniciatives privades i sovint
18
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
van tenir el mecenatge dalguns sectors de la burgesia
catalana.
En aquest nou context va sorgir un moviment cvic
catalanista que va comportar laparici de les primeres
revistes en catal (Oriflama, Serra dOr, Cavall Fort), la
creaci i consolidaci dentitats de promoci cultural
(mnium Cultural), editorials (Edicions 62, Enciclopdia
Catalana), que tenien una clara vocaci de presncia
pblica i ciutadana. A poc a poc, ledici de llibres en
catal va crixer i es va consolidar una nova generaci
descriptors en llengua catalana (Salvador Espriu, Manuel
de Pedrolo, Joan Oliver, Merc Rodoreda, Maria Aurlia
Campmany, Terenci Moix, Montserrat Roig...). La realitat
del franquisme va afavorir el comproms social i poltic
dels artistes i literats i va precipitar les seves actituds
crtiques amb el rgim. Tamb es va desenvolupar un
important moviment de renovaci pedaggica (Rosa
Sensat) que va impulsar la democratitzaci i la
catalanitzaci de lescola
Per el fenomen que va assolir un ress popular ms
clar i una incidncia ms gran en la recuperaci cultural
va ser la Nova Can (El Setze Jutges, Raimon, Llus
Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Quico
Pi de la Serra...). Es va desenvolupar des de 1961 i va
esdevenir laparador ms visible duna cultura catalana
de creixent projecci pblica i meditica. Aquest moviment
va assolir decididament un carcter reivindicatiu que va
provocar lanimadversi de les autoritats franquistes
que sovint prohibien els recitals i multaven els cantants
i els organitzadors.
3.2 Treballadors, estudiants, vens
Les transformacions dels anys seixanta tamb van
comportar un increment de la conflictivitat social i de
les mobilitzacions contra el franquisme. Va nixer un
nou obrerisme que va assolir una influncia notria entre
els treballadors i que es va articular fonamentalment a
travs de Comissions Obreres, constitudes a Barcelona
el 1964. Aquesta organitzaci de carcter sindical era
un moviment independent, democrtic i unitari que va
impulsar la lluita reivindicativa (sous, condicions de
treball...) i poltica (llibertat sindical, drets civils,
democrcia...). Va combinar lacci illegal (vagues,
manifestacions) amb la legal i va aconseguir un bon
nombre denllaos i delegats sindicals de la CNS.
La mobilitzaci tamb va arribar a la Universitat. Lentrada
de nous sectors socials i de tot un conjunt de joves que
no havien viscut la guerra va afavorir l'aparici d'una
generaci destudiants ms reivindicativa i oposada a
la dictadura. La demanda del dret dassociaci i de
llibertats poltiques va desbordar el control del sindicat
falangista (SEU) sobre els universitaris. Lany 1966 es
va constituir el Sindicat Democrtic dEstudiants de
Barcelona, que dos anys ms tard va quedar prcticament
desarborat per la repressi policial. Des de 1969 es va
iniciar tot un procs de radicalitzaci poltica i ideolgica
en qu lactuaci assembleria i lenfrontament directe
amb les autoritats van crixer en espiral, atiats per les
protestes que comportava l'actuaci policial sistemtica.
Els partits desquerres i dextrema esquerra van assolir
un ampli ress entre els joves universitaris ms polititzats.
La universitat va esdevenir, aix, un element de conflictes
permanent fins al punt que sovint el Govern havia de
recrrer a tancar-la per tal daturar els moviments de
protesta.
Les mancances en els equipaments de molts barris i
lespeculaci urbanstica van afavorir la formaci
dassociacions de vens, sovint reconegudes legalment.
El moviment venal va adquirir fora en la reivindicaci
de millores per als barris (escoles, transports,
ambulatoris, enllumenat, clavegueram, etctera), va
denunciar les irregularitats urbanstiques i la corrupci
i va desprestigiar uns ajuntaments que menystenien
aquestes reclamacions populars. Sovint, les
reivindicacions ms concretes anaven acompanyades
de demandes de llibertats pbliques i de democratitzaci
de les institucions.
L'Esglsia tamb va mostrar els primers smptomes de
distanciament i oposici al rgim. Un dels fets ms
rellevants va ser lactitud de labat de Montserrat, Aureli
Maria Escarr, que va criticar el rgim en unes
declaracions a un diari francs, de resultes de les quals
va haver dexiliar-se. Un segon fet va ser una manifestaci
de capellans, el 1966, en protesta contra les tortures
policials que van patir alguns estudiants detinguts arran
de la Caputxinada, una reuni destudiants i intellectuals
catalans als Caputxins de Sarri que va ser dissolta per
19
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
2.4 El creixement urb
Lxode migratori des del mn rural va desencadenar un
gran creixement de les ciutats, desordenat i mancat de
planificaci urbanstica.
La necessitat de disposar rpidament d'un habitatge va
fer que, provisionalment, molts immigrants sinstallessin
en barraques o coves, per amb laspiraci darribar a
tenir un pis. El negoci de la construcci i de lespeculaci
immobiliria es va disparar. Arreu del cintur industrial
de Barcelona i les comarques circumdants van
aparixer barris perifrics suburbials sense
infraestructures, amb unes condicions dhabitatge
deficients i amb uns mitjans de transport insuficients
per connectar-los als centres urbans de les ciutats.
Habitualment, els blocs de pisos i cases daquests
nous barris eren construts amb materials descassa
qualitat, fet que comportava el rpid deteriorament
dels edificis.
La fisonomia dels pobles i les ciutats de Catalunya
es va veure modificada de forma irreversible.
2.5 La vida quotidiana de les classes populars
La joventut, que no havia viscut la guerra i ms
preparada que les generacions anteriors, va
protagonitzar, sobretot des de la fi dels anys seixanta,
uns canvis de comportament amb una profunda
repercussi social sobre la base del qestionament
dels valors tradicionals, la crtica de lautoritarisme
i la repressi en tots els mbits (familiar, religis,
poltic), el coneixement del mn exterior i limpuls de
noves formes de relaci personal i sexual. Un fort
context de secularitzaci social va contribuir a la
creaci duna opini pblica ciutadana cada cop ms
allunyada dun anacrnic codi moral franquista i de
larcaic nacionalcatolicisme.
D'altra banda, la societat de consum que va derivar
del major benestar va impulsar una nova valoraci
del treball com a font dingressos per comprar cada
cop ms productes. El desenvolupament dels seixanta
va permetre a moltes persones lentrada en la societat
de consum, que va tenir en el SEAT 600 el smbol
Batxillerat
ms destacat, ja que marcaria un nou concepte de
loci de cap de setmana i del perode de vacances
per a les famlies treballadores. Tamb van comenar
a generalitzar-se les vacances pagades.
Els electrodomstics, ls dels quals es va fer com
a Europa en els anys trenta, tamb van entrar a les
llars espanyoles de la m de les lletres de canvi. Nous
materials com lalumini i el plstic, i productes com
el Duralex o els pals de fregar Mery, van potenciar
aquesta sensaci de millora i benestar entre les capes
treballadores.
Malgrat aquest canvi, el benestar econmic no es va
acompanyar dun procs de canvi poltic vers un
sistema democrtic. El rgim de Franco continuava
sent una dictadura personal, sense llibertats.
3. LANTIFRANQUISME
3.1 Entre la resistncia i la normalitat cultural
A Catalunya, els canvis econmics del anys seixanta
van assolir una volada considerable i aix va estimular
el canvi social i tamb una revifalla important de la
cultura catalana. Els catalans van comenar a desfer-
se del rgid model social franquista i van anar modernitzant
els costums i les formes de vida. La reivindicaci de la
llengua i la cultura catalanes, iniciada ja des dels sectors
intellectuals al principi dels seixanta, va assolir un abast
ms gran i es va acompanyar de la difusi de valors
democrtics forosament crtics amb el sistema
dominant. Aix, es va produir una clara identificaci entre
reivindicaci del catal i oposici al franquisme.
A ms, la relativa obertura poltica del rgim va permetre
una certa expansi de les manifestacions culturals en
llengua catalana. Les autoritats franquistes van comenar
a autoritzar algunes publicacions i activitats en catal,
encara que sovint eren perseguides o clausurades si
palesaven algun indici de crtica al sistema. Malgrat que
el govern tolerava aquestes actuacions culturals, no va
tenir mai cap actitud de suport o de subvenci econmica
al catal. Aix, les propostes a favor de la recuperaci
de la llengua van ser fruit diniciatives privades i sovint
18
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
van tenir el mecenatge dalguns sectors de la burgesia
catalana.
En aquest nou context va sorgir un moviment cvic
catalanista que va comportar laparici de les primeres
revistes en catal (Oriflama, Serra dOr, Cavall Fort), la
creaci i consolidaci dentitats de promoci cultural
(mnium Cultural), editorials (Edicions 62, Enciclopdia
Catalana), que tenien una clara vocaci de presncia
pblica i ciutadana. A poc a poc, ledici de llibres en
catal va crixer i es va consolidar una nova generaci
descriptors en llengua catalana (Salvador Espriu, Manuel
de Pedrolo, Joan Oliver, Merc Rodoreda, Maria Aurlia
Campmany, Terenci Moix, Montserrat Roig...). La realitat
del franquisme va afavorir el comproms social i poltic
dels artistes i literats i va precipitar les seves actituds
crtiques amb el rgim. Tamb es va desenvolupar un
important moviment de renovaci pedaggica (Rosa
Sensat) que va impulsar la democratitzaci i la
catalanitzaci de lescola
Per el fenomen que va assolir un ress popular ms
clar i una incidncia ms gran en la recuperaci cultural
va ser la Nova Can (El Setze Jutges, Raimon, Llus
Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Quico
Pi de la Serra...). Es va desenvolupar des de 1961 i va
esdevenir laparador ms visible duna cultura catalana
de creixent projecci pblica i meditica. Aquest moviment
va assolir decididament un carcter reivindicatiu que va
provocar lanimadversi de les autoritats franquistes
que sovint prohibien els recitals i multaven els cantants
i els organitzadors.
3.2 Treballadors, estudiants, vens
Les transformacions dels anys seixanta tamb van
comportar un increment de la conflictivitat social i de
les mobilitzacions contra el franquisme. Va nixer un
nou obrerisme que va assolir una influncia notria entre
els treballadors i que es va articular fonamentalment a
travs de Comissions Obreres, constitudes a Barcelona
el 1964. Aquesta organitzaci de carcter sindical era
un moviment independent, democrtic i unitari que va
impulsar la lluita reivindicativa (sous, condicions de
treball...) i poltica (llibertat sindical, drets civils,
democrcia...). Va combinar lacci illegal (vagues,
manifestacions) amb la legal i va aconseguir un bon
nombre denllaos i delegats sindicals de la CNS.
La mobilitzaci tamb va arribar a la Universitat. Lentrada
de nous sectors socials i de tot un conjunt de joves que
no havien viscut la guerra va afavorir l'aparici d'una
generaci destudiants ms reivindicativa i oposada a
la dictadura. La demanda del dret dassociaci i de
llibertats poltiques va desbordar el control del sindicat
falangista (SEU) sobre els universitaris. Lany 1966 es
va constituir el Sindicat Democrtic dEstudiants de
Barcelona, que dos anys ms tard va quedar prcticament
desarborat per la repressi policial. Des de 1969 es va
iniciar tot un procs de radicalitzaci poltica i ideolgica
en qu lactuaci assembleria i lenfrontament directe
amb les autoritats van crixer en espiral, atiats per les
protestes que comportava l'actuaci policial sistemtica.
Els partits desquerres i dextrema esquerra van assolir
un ampli ress entre els joves universitaris ms polititzats.
La universitat va esdevenir, aix, un element de conflictes
permanent fins al punt que sovint el Govern havia de
recrrer a tancar-la per tal daturar els moviments de
protesta.
Les mancances en els equipaments de molts barris i
lespeculaci urbanstica van afavorir la formaci
dassociacions de vens, sovint reconegudes legalment.
El moviment venal va adquirir fora en la reivindicaci
de millores per als barris (escoles, transports,
ambulatoris, enllumenat, clavegueram, etctera), va
denunciar les irregularitats urbanstiques i la corrupci
i va desprestigiar uns ajuntaments que menystenien
aquestes reclamacions populars. Sovint, les
reivindicacions ms concretes anaven acompanyades
de demandes de llibertats pbliques i de democratitzaci
de les institucions.
L'Esglsia tamb va mostrar els primers smptomes de
distanciament i oposici al rgim. Un dels fets ms
rellevants va ser lactitud de labat de Montserrat, Aureli
Maria Escarr, que va criticar el rgim en unes
declaracions a un diari francs, de resultes de les quals
va haver dexiliar-se. Un segon fet va ser una manifestaci
de capellans, el 1966, en protesta contra les tortures
policials que van patir alguns estudiants detinguts arran
de la Caputxinada, una reuni destudiants i intellectuals
catalans als Caputxins de Sarri que va ser dissolta per
19
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
la policia. En aquesta direcci, alguns sacerdots joves
es van vincular al moviment venal i tamb al moviment
reivindicatiu obrer.
3.3 Loposici poltica clandestina
La vinculaci als moviments socials va dotar dun profund
contingut popular i desquerres loposici antifranquista.
Algunes de les forces de ms influncia entre els
treballadors durant la Repblica (com la CNT o el POUM)
van ser desmantellades a linterior i noms van mantenir
una organitzaci a lexili, de manera que van quedar
gaireb inactives a linterior. El PSUC era el partit que
disposava d'una xarxa organitzativa clandestina ms
important i la seva presncia era molt activa en el mn
laboral i estudiantil. Dentre els grups socialistes van
adquirir un cert ress el Front Obrer Catal (FOC) i,
sobretot, el Moviment Socialista de Catalunya. Tamb
es va articular una tendncia ms radical de base
independentista al voltant del PSAN. La resta
dorganitzacions van quedar relegades a un paper
testimonial (Esquerra Republicana de Catalunya) o
marginal (Front Nacional de Catalunya).
El catalanisme catlic es va organitzar al voltant del
grup CC, que va protagonitzar algunes campanyes en
defensa del catal i la celebraci dactes testimonials
de contingut catalanista. Entre aquests destaquen la
campanya a favor de bisbes catalans i, sobretot, els
fets del Palau de la Msica, en qu una part del pblic
va cantar El cant de la senyera, que havia estat programat
i posteriorment prohibit per les autoritats franquistes.
Bona part daquests sectors moderats catalanistes es
van agrupar lany 1974 en Convergncia Democrtica
de Catalunya.
3.4 LAssemblea de Catalunya
Loposici poltica, cada cop ms reconstituda,
organitzada i activa polticament, va iniciar un procs
dactuaci unitri i coordinat per definir una alternativa
democrtica. Lany 1969 es va crear la Coordinadora
de Forces Poltiques de Catalunya, el primer organisme
unitari doposici constitut a lEstat espanyol i compost
pels principals partits poltics que actuaven
Batxillerat
clandestinament a Catalunya. El procs unitari va culminar
el desembre de 1971 amb la constituci de lAssemblea
de Catalunya, que va incorporar inicialment ms de 40
organitzacions poltiques i sindicals clandestines,
assemblees locals i comarcals, entitats legals (collegis
professionals, associacions de vens...) i persones
independents.
El programa unitari de lAssemblea va quedar fixat en
quatre punts: amnistia per als presos i exiliats poltics,
recuperaci de les llibertats democrtiques, restabliment
provisional de lEstatut dAutonomia de 1932 i de les
seves institucions i coordinaci amb les altres forces
democrtiques de lEstat espanyol. LAssemblea de
Catalunya, que va ser el principal rgan de mobilitzaci
popular dels ltims anys del franquisme, va aconseguir
una gran representativitat poltica i social i va endegar
diverses mobilitzacions al voltant daquestes
reivindicacions.
3.5. La fi de la dictadura
Des de principi dels anys setanta, la incapacitat del
rgim per reformar-se i adaptar-se a les demandes
socials i al context internacional el va precipitar a una
crisi irreversible. Els darrers anys de la vida del dictador
van palesar que el franquisme caminava vers un carrer
sense sortida, en uns moments en qu el creixement
econmic shavia aturat i la crisi petrolera de 1973
comenava a fer-se notar. Els governs daquells anys
es van orientar cap a un immobilisme poltic que
marginava els sectors ms oberturistes del rgim i que
optava per incrementar la repressi (Llei antiterrorista,
afusellament dantifranquistes, etctera). Mentrestant,
al carrer, loposici shavia enfortit i cada cop eren ms
els qui es manifestaven per expressar el seu desig de
recuperar la democrcia, les llibertats i lautonomia.
En aquest context, el dictador Franco va morir el 20 de
novembre de 1975 desprs duna llarga agonia. Aquest
fet va desfermar obertament la crisi de la dictadura i va
iniciar un procs de transici cap a la recuperaci de
la democrcia.
20
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
4. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
ASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS. Notcia
de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes.
Barcelona: Diputaci de Barcelona, 2001.
BALCELLS, A.; SOL SABAT, J.M.Aproximacin a la
historia de la oposicin al rgimen franquista en Catalunya.
Dins: TUSELL, J. [ et al.]. La oposicin al rgimen de
Franco. Estado de la cuestin y metodologa de
investigacin. Madrid: UNED,1990.
BALLESTER, D.; RISQUES CORBELLA, M.; SOBREQUS
CALLIC, J. El triomf de la memria. La manifestaci de
lonze de setembre de 1977. Barcelona: Base, 2002.
BARBAGALLO, F. [ et al.]. Franquisme. Sobre resistncia
i consens a Catalunya (1938-1959) . Barcelona:
Crtica,1990.
BATISTA, A.; PLAY, J. La gran conspiraci. Crnica de
lAssemblea de Catalunya. Barcelona: Empries, 1991.
BENET, J. Lintent franquista de genocidi cultural de
Catalunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat,1995.
CABR, A.; PUJADES, I. La poblaci: immigraci i explosi
demogrfica Dins: Histria econmica de Catalunya. Vol
V. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1989.
CARBONELL, J. [et al.]. La lucha de barrios en Barcelona.
Madrid: Querejeta, 1976.
CLARET MIRANDA , J. La repressi franquista a la
Universitat catalana. Barcelona: Institut Universitari dHistria
Jaume Vicens i Vives; Vic: EUMO, 2003.
COLOMER, J.M. Assemblea de Catalunya. Barcelona:
LAven, 1976.
COLOMER, J.M. Els estudiants de Barcelona sota el
franquisme. Barcelona: Curial, 1978.
CREIXELL, J. Els fets del Palau i el consell de guerra a
Jordi Pujol. Barcelona: La Magrana, 1982.
CREIXELL, J. La Caputxinada. Barcelona: Edicions 62,
1978.
DAZ ESCULIES, D. Loposici catalanista al franquisme.
El republicanisme liberal i la nova oposici (1939-1960).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996.
DAZ ESCULIES, D. El Front Nacional de Catalunya (1939-
1947). Barcelona: La Magrana, 1983.
FABRE, J.; HUERTAS, J.M.; RIBAS, A. Vint anys de
resistncia catalana (1938-59) . Barcelona: La
Magrana,1978.
FANS, F. La vaga de tramvies de Barcelona del 1951.
Barcelona: Laia,1977.
FONTANA, J. ed. Espaa bajo el franquismo. Barcelona:
Crtica; Valencia: Departamento de Historia Contempornea
de la Universidad de Valencia, cop. 1986
GABRIEL, P., coord. Comissions Obreres de Catalunya
(1964-1989): Una aportaci a la histria del moviment
obrer. Barcelona: Empries, 1989.
GALLEGO, M. T. Mujer, Falange y franquismo. Madrid:
Taurus, 1983.
GALLOFR, M.J. Ledici catalana i la censura franquista
(1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 1991.
MARN I CORBERA, M. Josep Maria de Porcioles:
catalanisme, clientelisme i franquisme. Barcelona: Base,
2005. (Base histrica; 9)
MARTN, J.L. Rojos contra Franco. Historia el PSUC (1939-
1947). Barcelona: Edhasa, 2002.
MARTN, J.L.; PERNAU, G. Veus de la pres. Histries
viscudes per 36 lluitadors antifranquistes. Barcelona:
Edhasa-La Campana, 2003.
MASCARELL, F., dir. Catalunya 1973-1983 poltica,
societat, economia, treball, cultura, oci de la dictadura
a la democrcia. Barcelona: LAven, 1976.
MIR, C. Vivir es sobrevivir: justicia, orden y marginacin
en la Catalua rural de posguerra. Lleida: Milenio, 2000.
MIR, C., coord. La represin bajo el franquismo. Ayer
[Madrid] (2001), nm. 43.
MIR, C. [et al.]. Repressi econmica i franquisme:
lactuaci del Tribunal de responsabilitats poltiques a la
provncia de Lleida. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 1997.
MOLINERO, C.; YSS, P. Patria, justicia y pan. Nivell de
vida i condicions de treball a Catalunya (1939-1951).
Barcelona: La Magrana, 1985.
21
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat
la policia. En aquesta direcci, alguns sacerdots joves
es van vincular al moviment venal i tamb al moviment
reivindicatiu obrer.
3.3 Loposici poltica clandestina
La vinculaci als moviments socials va dotar dun profund
contingut popular i desquerres loposici antifranquista.
Algunes de les forces de ms influncia entre els
treballadors durant la Repblica (com la CNT o el POUM)
van ser desmantellades a linterior i noms van mantenir
una organitzaci a lexili, de manera que van quedar
gaireb inactives a linterior. El PSUC era el partit que
disposava d'una xarxa organitzativa clandestina ms
important i la seva presncia era molt activa en el mn
laboral i estudiantil. Dentre els grups socialistes van
adquirir un cert ress el Front Obrer Catal (FOC) i,
sobretot, el Moviment Socialista de Catalunya. Tamb
es va articular una tendncia ms radical de base
independentista al voltant del PSAN. La resta
dorganitzacions van quedar relegades a un paper
testimonial (Esquerra Republicana de Catalunya) o
marginal (Front Nacional de Catalunya).
El catalanisme catlic es va organitzar al voltant del
grup CC, que va protagonitzar algunes campanyes en
defensa del catal i la celebraci dactes testimonials
de contingut catalanista. Entre aquests destaquen la
campanya a favor de bisbes catalans i, sobretot, els
fets del Palau de la Msica, en qu una part del pblic
va cantar El cant de la senyera, que havia estat programat
i posteriorment prohibit per les autoritats franquistes.
Bona part daquests sectors moderats catalanistes es
van agrupar lany 1974 en Convergncia Democrtica
de Catalunya.
3.4 LAssemblea de Catalunya
Loposici poltica, cada cop ms reconstituda,
organitzada i activa polticament, va iniciar un procs
dactuaci unitri i coordinat per definir una alternativa
democrtica. Lany 1969 es va crear la Coordinadora
de Forces Poltiques de Catalunya, el primer organisme
unitari doposici constitut a lEstat espanyol i compost
pels principals partits poltics que actuaven
Batxillerat
clandestinament a Catalunya. El procs unitari va culminar
el desembre de 1971 amb la constituci de lAssemblea
de Catalunya, que va incorporar inicialment ms de 40
organitzacions poltiques i sindicals clandestines,
assemblees locals i comarcals, entitats legals (collegis
professionals, associacions de vens...) i persones
independents.
El programa unitari de lAssemblea va quedar fixat en
quatre punts: amnistia per als presos i exiliats poltics,
recuperaci de les llibertats democrtiques, restabliment
provisional de lEstatut dAutonomia de 1932 i de les
seves institucions i coordinaci amb les altres forces
democrtiques de lEstat espanyol. LAssemblea de
Catalunya, que va ser el principal rgan de mobilitzaci
popular dels ltims anys del franquisme, va aconseguir
una gran representativitat poltica i social i va endegar
diverses mobilitzacions al voltant daquestes
reivindicacions.
3.5. La fi de la dictadura
Des de principi dels anys setanta, la incapacitat del
rgim per reformar-se i adaptar-se a les demandes
socials i al context internacional el va precipitar a una
crisi irreversible. Els darrers anys de la vida del dictador
van palesar que el franquisme caminava vers un carrer
sense sortida, en uns moments en qu el creixement
econmic shavia aturat i la crisi petrolera de 1973
comenava a fer-se notar. Els governs daquells anys
es van orientar cap a un immobilisme poltic que
marginava els sectors ms oberturistes del rgim i que
optava per incrementar la repressi (Llei antiterrorista,
afusellament dantifranquistes, etctera). Mentrestant,
al carrer, loposici shavia enfortit i cada cop eren ms
els qui es manifestaven per expressar el seu desig de
recuperar la democrcia, les llibertats i lautonomia.
En aquest context, el dictador Franco va morir el 20 de
novembre de 1975 desprs duna llarga agonia. Aquest
fet va desfermar obertament la crisi de la dictadura i va
iniciar un procs de transici cap a la recuperaci de
la democrcia.
20
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
4. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
ASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS. Notcia
de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes.
Barcelona: Diputaci de Barcelona, 2001.
BALCELLS, A.; SOL SABAT, J.M.Aproximacin a la
historia de la oposicin al rgimen franquista en Catalunya.
Dins: TUSELL, J. [ et al.]. La oposicin al rgimen de
Franco. Estado de la cuestin y metodologa de
investigacin. Madrid: UNED,1990.
BALLESTER, D.; RISQUES CORBELLA, M.; SOBREQUS
CALLIC, J. El triomf de la memria. La manifestaci de
lonze de setembre de 1977. Barcelona: Base, 2002.
BARBAGALLO, F. [ et al.]. Franquisme. Sobre resistncia
i consens a Catalunya (1938-1959) . Barcelona:
Crtica,1990.
BATISTA, A.; PLAY, J. La gran conspiraci. Crnica de
lAssemblea de Catalunya. Barcelona: Empries, 1991.
BENET, J. Lintent franquista de genocidi cultural de
Catalunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat,1995.
CABR, A.; PUJADES, I. La poblaci: immigraci i explosi
demogrfica Dins: Histria econmica de Catalunya. Vol
V. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1989.
CARBONELL, J. [et al.]. La lucha de barrios en Barcelona.
Madrid: Querejeta, 1976.
CLARET MIRANDA , J. La repressi franquista a la
Universitat catalana. Barcelona: Institut Universitari dHistria
Jaume Vicens i Vives; Vic: EUMO, 2003.
COLOMER, J.M. Assemblea de Catalunya. Barcelona:
LAven, 1976.
COLOMER, J.M. Els estudiants de Barcelona sota el
franquisme. Barcelona: Curial, 1978.
CREIXELL, J. Els fets del Palau i el consell de guerra a
Jordi Pujol. Barcelona: La Magrana, 1982.
CREIXELL, J. La Caputxinada. Barcelona: Edicions 62,
1978.
DAZ ESCULIES, D. Loposici catalanista al franquisme.
El republicanisme liberal i la nova oposici (1939-1960).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996.
DAZ ESCULIES, D. El Front Nacional de Catalunya (1939-
1947). Barcelona: La Magrana, 1983.
FABRE, J.; HUERTAS, J.M.; RIBAS, A. Vint anys de
resistncia catalana (1938-59) . Barcelona: La
Magrana,1978.
FANS, F. La vaga de tramvies de Barcelona del 1951.
Barcelona: Laia,1977.
FONTANA, J. ed. Espaa bajo el franquismo. Barcelona:
Crtica; Valencia: Departamento de Historia Contempornea
de la Universidad de Valencia, cop. 1986
GABRIEL, P., coord. Comissions Obreres de Catalunya
(1964-1989): Una aportaci a la histria del moviment
obrer. Barcelona: Empries, 1989.
GALLEGO, M. T. Mujer, Falange y franquismo. Madrid:
Taurus, 1983.
GALLOFR, M.J. Ledici catalana i la censura franquista
(1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 1991.
MARN I CORBERA, M. Josep Maria de Porcioles:
catalanisme, clientelisme i franquisme. Barcelona: Base,
2005. (Base histrica; 9)
MARTN, J.L. Rojos contra Franco. Historia el PSUC (1939-
1947). Barcelona: Edhasa, 2002.
MARTN, J.L.; PERNAU, G. Veus de la pres. Histries
viscudes per 36 lluitadors antifranquistes. Barcelona:
Edhasa-La Campana, 2003.
MASCARELL, F., dir. Catalunya 1973-1983 poltica,
societat, economia, treball, cultura, oci de la dictadura
a la democrcia. Barcelona: LAven, 1976.
MIR, C. Vivir es sobrevivir: justicia, orden y marginacin
en la Catalua rural de posguerra. Lleida: Milenio, 2000.
MIR, C., coord. La represin bajo el franquismo. Ayer
[Madrid] (2001), nm. 43.
MIR, C. [et al.]. Repressi econmica i franquisme:
lactuaci del Tribunal de responsabilitats poltiques a la
provncia de Lleida. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 1997.
MOLINERO, C.; YSS, P. Patria, justicia y pan. Nivell de
vida i condicions de treball a Catalunya (1939-1951).
Barcelona: La Magrana, 1985.
21
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
MOLINERO, C.; YSS, P. El rgim franquista. Feixisme,
modernitzaci i consens. Vic: Eumo, 1991.
MOLINERO, C.; YSS, P. Els industrials catalans durant
el franquisme. Vic: Eumo, 1991.
MOLINERO, C.; YSS, P. Catalunya durant el franquisme.
Barcelona: Empries,1999.
MOLINERO, C.; SALA, M.; SOBREQUS I CALLIC J. Una
inmensa prisin. Los campos de concentracin y las
prisiones franquistas durante la guerra civil y el franquismo.
Barcelona: Crtica, 2003.
MORENO, F. La resistencia armada contra Franco. Tragedia
del maquis y la guerrilla. Barcelona: Crtica, 2001.
MORENTE, F. La Escuela y el Estado Nuevo. La depuracin
del Magisterio Nacional (1939-46). Madrid: mbito,1997.
PAGS I BLANC, P., dir. Franquisme i repressi: la repressi
franquista als Pasos Catalans (1939-1975). Valncia:
Universitat de Valncia, 2004.
RAFANELL, A. La llengua silenciada. Barcelona: Empries,
1999. Quadern de respostes
RIQUER, BORJA. DE; CULLA, J.B. El franquisme i la
transici democrtica (1939-88). Barcelona: Edicions 62,
1989.
RIQUER, BORJA DE [et al.]. La instauraci del rgim
franquista a Catalunya. LAven [ Barcelona] (1989)
nm.126, pg. 15-59.
SNCHEZ, F. Maquis a Catalunya, de la invasi de la Vall
dAran a la mort del Caracremada. Lleida: Pags Editor,
1999.
SANTACANA, C. El franquisme i els catalans: els informes
del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971).
Catarroja; Barcelona; Palma: Afers, 2000
SERRANO, S. Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista.
Madrid: Temas de Hoy, 2001.
SERRANO, R.; SERRANO, D. Toda Espaa era una crcel.
Memoria de los presos del franquismo. Madrid: Aguilar,
2001.
SOL i SABAT, J.M. La repressi franquista a Catalunya,
(1938-1953). Barcelona: Edicions 62, 1985.
VILANOVA, F. Repressi poltica i coacci econmica.
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999.

22 23
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
MOLINERO, C.; YSS, P. El rgim franquista. Feixisme,
modernitzaci i consens. Vic: Eumo, 1991.
MOLINERO, C.; YSS, P. Els industrials catalans durant
el franquisme. Vic: Eumo, 1991.
MOLINERO, C.; YSS, P. Catalunya durant el franquisme.
Barcelona: Empries,1999.
MOLINERO, C.; SALA, M.; SOBREQUS I CALLIC J. Una
inmensa prisin. Los campos de concentracin y las
prisiones franquistas durante la guerra civil y el franquismo.
Barcelona: Crtica, 2003.
MORENO, F. La resistencia armada contra Franco. Tragedia
del maquis y la guerrilla. Barcelona: Crtica, 2001.
MORENTE, F. La Escuela y el Estado Nuevo. La depuracin
del Magisterio Nacional (1939-46). Madrid: mbito,1997.
PAGS I BLANC, P., dir. Franquisme i repressi: la repressi
franquista als Pasos Catalans (1939-1975). Valncia:
Universitat de Valncia, 2004.
RAFANELL, A. La llengua silenciada. Barcelona: Empries,
1999. Quadern de respostes
RIQUER, BORJA. DE; CULLA, J.B. El franquisme i la
transici democrtica (1939-88). Barcelona: Edicions 62,
1989.
RIQUER, BORJA DE [et al.]. La instauraci del rgim
franquista a Catalunya. LAven [ Barcelona] (1989)
nm.126, pg. 15-59.
SNCHEZ, F. Maquis a Catalunya, de la invasi de la Vall
dAran a la mort del Caracremada. Lleida: Pags Editor,
1999.
SANTACANA, C. El franquisme i els catalans: els informes
del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971).
Catarroja; Barcelona; Palma: Afers, 2000
SERRANO, S. Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista.
Madrid: Temas de Hoy, 2001.
SERRANO, R.; SERRANO, D. Toda Espaa era una crcel.
Memoria de los presos del franquismo. Madrid: Aguilar,
2001.
SOL i SABAT, J.M. La repressi franquista a Catalunya,
(1938-1953). Barcelona: Edicions 62, 1985.
VILANOVA, F. Repressi poltica i coacci econmica.
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999.

22 23
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
1. LA LLARGA POSTGUERRA

Cam de lexili, 1939

Photo Chauvin. Perpignan

25
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA
El personatge
Batxillerat
Batxillerat
Joan Graupera. 32 anys. Barcelona. Treballador del metall. Membre de la CNT
La biografia
En Joan Graupera era un treballador duna empresa metallrgica de Barcelona afiliat
a la CNT i un actiu militant sindicalista. Durant la guerra va formar part del comit
de control de la fbrica i amb les milcies cenetistes va marxar al Front dArag on
va participar activament en les collectivitzacions que hi van tenir lloc.
Ms endavant va participar en la batalla de lEbre i, arran de la caiguda de Barcelona,
va formar part de lallau de fugitius que va arribar a la frontera francesa el febrer
de 1939.
Els interrogants La recerca al Museu
a Per qu decideix fugir vers la frontera? a Ha rebut notcies de la repressi franquista. T por del
que li pugui passar per haver estat milici anarquista i
membre dels comits de collectivitzaci.
b Com hi arriba? Descriu el viatge b Marxa amb un grup de soldats de la seva columna a
peu i amb camions. Es pot descriure una situaci com
la de la foto de la carreta, amb gent que fuig, que hi ha
al panell del Museu. Es pot fer referncia al quadre amb
xifres dexiliats.
c Com t lloc lentrada a Frana? Com c Es pot descriure el pas de la frontera a travs de la foto
s rebut? on els soldats van llanant els fusells abans dentrar a
Frana.
d On s internat? Com s la vida all. d En camps de concentraci a la platja. Es pot descriure
Intenta imaginar les seves condicions la foto del camp de concentraci, les condicions de
de vida. vida: separaci de famlies, fam, poca higiene, humitat
i sal, fred, amuntegament de presoners, etctera.
e Podria ser que en Joan mors a e Cal fer referncia a les fotografies de la resistncia i
Mauthausen lany 1944? Com hi va de Mauthausen que hi ha al Museu. Relacionar-ho amb
arribar? Per qu? locupaci alemanya de Frana, la resistncia, la captura
pels alemanys i el posterior internament en un camp de
concentraci alemany. Caldria diferenciar, encara que
emprem el mateix terme, els camps de concentraci
francesos on s'ubicaven els exiliats espanyols dels
camps de concentraci nazis.
26
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA
El personatge
Pere Gurdia. 54 anys. Badalona. Regidor i secretari dAjuntament. Membre
dEsquerra Republicana de Catalunya
La biografia
En Pere Gurdia regentava un comer de queviures a Badalona que ja era dels seus
pares. Militant catalanista i republic, va afiliar-se a ERC des de la fundaci del partit.
En les eleccions de 1934 va ser elegit regidor per ERC i va ser nomenat secretari
de l'Ajuntament.
Durant la guerra va formar part de lAjuntament en representaci del seu partit i va
encarregar-se del provement dels soldats que marxaven al front. Va tenir amagat
a casa seva un cos que se sentia amenaat pels escamots incontrolats i el va ajudar
a fugir a Frana.
El gener de 1939 decideix quedar-se a casa amb els seus i s detingut a lentrada
de les tropes franquistes.
Els interrogants La recerca al Museu
a Per qu s detingut en Pere Gurdia? a s detingut per ser membre dERC i per tenir un crrec
a lAjuntament republic del seu poble.
b s condut a la pres Model de Barcelona. Daltres,
b On s condut? amb pitjor sort, sn tancats en camps de concentraci
o enviats a batallons disciplinaris. Es pot fer referncia
al mapa que hi ha al panell sobre aquesta temtica.
c Com i qui el jutjar? c Ser jutjat per un tribunal militar en un consell de
guerra. Un denunciant annim lha acusat de ser un
agitador roig. El judici no tindr cap legitimitat jurdica.
d De qu se lacusar? d Se lacusar d'haver-se oposat a l'Alzamiento Nacional
i se li exigiran responsabilitats poltiques.
e Quina podria ser la seva condemna? e El fiscal li demanar vint anys de pres. El cos que va
amagar durant la guerra declarar al seu favor.
Finalment, sel condemnar a deu anys de pres. No
se li ha pogut provar cap delicte de sang. Ser a la
pres durant cinc anys.
27
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA
El personatge
Batxillerat
Batxillerat
Joan Graupera. 32 anys. Barcelona. Treballador del metall. Membre de la CNT
La biografia
En Joan Graupera era un treballador duna empresa metallrgica de Barcelona afiliat
a la CNT i un actiu militant sindicalista. Durant la guerra va formar part del comit
de control de la fbrica i amb les milcies cenetistes va marxar al Front dArag on
va participar activament en les collectivitzacions que hi van tenir lloc.
Ms endavant va participar en la batalla de lEbre i, arran de la caiguda de Barcelona,
va formar part de lallau de fugitius que va arribar a la frontera francesa el febrer
de 1939.
Els interrogants La recerca al Museu
a Per qu decideix fugir vers la frontera? a Ha rebut notcies de la repressi franquista. T por del
que li pugui passar per haver estat milici anarquista i
membre dels comits de collectivitzaci.
b Com hi arriba? Descriu el viatge b Marxa amb un grup de soldats de la seva columna a
peu i amb camions. Es pot descriure una situaci com
la de la foto de la carreta, amb gent que fuig, que hi ha
al panell del Museu. Es pot fer referncia al quadre amb
xifres dexiliats.
c Com t lloc lentrada a Frana? Com c Es pot descriure el pas de la frontera a travs de la foto
s rebut? on els soldats van llanant els fusells abans dentrar a
Frana.
d On s internat? Com s la vida all. d En camps de concentraci a la platja. Es pot descriure
Intenta imaginar les seves condicions la foto del camp de concentraci, les condicions de
de vida. vida: separaci de famlies, fam, poca higiene, humitat
i sal, fred, amuntegament de presoners, etctera.
e Podria ser que en Joan mors a e Cal fer referncia a les fotografies de la resistncia i
Mauthausen lany 1944? Com hi va de Mauthausen que hi ha al Museu. Relacionar-ho amb
arribar? Per qu? locupaci alemanya de Frana, la resistncia, la captura
pels alemanys i el posterior internament en un camp de
concentraci alemany. Caldria diferenciar, encara que
emprem el mateix terme, els camps de concentraci
francesos on s'ubicaven els exiliats espanyols dels
camps de concentraci nazis.
26
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA
El personatge
Pere Gurdia. 54 anys. Badalona. Regidor i secretari dAjuntament. Membre
dEsquerra Republicana de Catalunya
La biografia
En Pere Gurdia regentava un comer de queviures a Badalona que ja era dels seus
pares. Militant catalanista i republic, va afiliar-se a ERC des de la fundaci del partit.
En les eleccions de 1934 va ser elegit regidor per ERC i va ser nomenat secretari
de l'Ajuntament.
Durant la guerra va formar part de lAjuntament en representaci del seu partit i va
encarregar-se del provement dels soldats que marxaven al front. Va tenir amagat
a casa seva un cos que se sentia amenaat pels escamots incontrolats i el va ajudar
a fugir a Frana.
El gener de 1939 decideix quedar-se a casa amb els seus i s detingut a lentrada
de les tropes franquistes.
Els interrogants La recerca al Museu
a Per qu s detingut en Pere Gurdia? a s detingut per ser membre dERC i per tenir un crrec
a lAjuntament republic del seu poble.
b s condut a la pres Model de Barcelona. Daltres,
b On s condut? amb pitjor sort, sn tancats en camps de concentraci
o enviats a batallons disciplinaris. Es pot fer referncia
al mapa que hi ha al panell sobre aquesta temtica.
c Com i qui el jutjar? c Ser jutjat per un tribunal militar en un consell de
guerra. Un denunciant annim lha acusat de ser un
agitador roig. El judici no tindr cap legitimitat jurdica.
d De qu se lacusar? d Se lacusar d'haver-se oposat a l'Alzamiento Nacional
i se li exigiran responsabilitats poltiques.
e Quina podria ser la seva condemna? e El fiscal li demanar vint anys de pres. El cos que va
amagar durant la guerra declarar al seu favor.
Finalment, sel condemnar a deu anys de pres. No
se li ha pogut provar cap delicte de sang. Ser a la
pres durant cinc anys.
27
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Miquel Sabater. 24 anys. La Seu dUrgell. Pags. Militant comunista (PSUC) Marta Font. 32 anys. Infermera. Reus. No milita en cap organitzaci

La biografia La biografia

En Miquel Sabater era un dirigent pags que va ser membre del comit revolucionari
del seu poble. Lany 1937 va marxar al front i va ser nomenat comissari poltic de
la seva companyia. Va participar en la batalla de lEbre, on va ser ferit.
El febrer de 1939 va travessar la frontera amb el gruix de lexrcit derrotat. En veure
la sort que espera els fugitius republicans a Frana desprs de locupaci d'aquest
pas per Alemanya, decideix escapar-se i tornar a Catalunya clandestinament. Es
posa en contacte amb daltres companys del partit i decideixen continuar a Espanya
la lluita armada contra el franquisme. Creu que quan el rgim nazi sigui derrotat,
el franquisme tamb caur.
La Marta Font s infermera i treballa a lhospital de Tarragona. No milita en cap partit
ni organitzaci sindical, per a les eleccions de 1936 va votar el Front dEsquerres.
En esclatar la guerra, collabora activament a guarir els soldats que arriben ferits
del front. Com que manquen homes, tamb treballa en una fbrica produint municions
dos dies per setmana. Els seus germans van ser mobilitzats i van marxar al Front,
on un dells va morir. Casa seva va ser destruda pels bombardeigs franquistes i sa
mare va patir ferides molt greus.
En acabar la guerra, no s detinguda ni molestada. Per en tornar a la seva feina
a lhospital s acomiadada per la nova direcci del centre, ja que lacusen dhaver
collaborat amb les forces de la Repblica i de ser contrria a lAlzamiento Nacional.
Li va costar tornar a trobar feina dinfermera i fins a 1956 va treballar de dependenta
en una merceria.

Els interrogants La recerca al Museu Els interrogants La recerca al Museu

a En Miquel, per qu opta per tornar a
Catalunya?
b De quina organitzaci forma part?
c On viu? Imagina les seves condicions
de vida.
d Quines sn les seves activitats?
e Qu li passar si s capturat?
a No accepta la derrota republicana i creu que ha de
continuar la lluita armada contra el franquisme. Creu
que quan el nazisme sigui derrotat, el franquisme caur
i cal mantenir viva la lluita dels republicans.
b Forma part del maquis. Amb un grup de companys del
partit ha creat un grup armat que resisteix el franquisme.
c Viu a les muntanyes dels Pirineus i els Prepirineus, que
coneix de tota la vida. Cal fer referncia al mapa del
Museu. No t un habitatge fix, viu damagat en coves i
masies. Les seves condicions sn molt precries. No
hi ha una bona organitzaci que li doni suport.
d Passen constantment la frontera Espanya-Frana de
forma clandestina (a peu pels Pirineus). Ajuda a passar
la frontera persones que volen fugir dEspanya o opositors
que hi volen entrar de forma clandestina. Tamb fa
sabotatges i emboscades a lexrcit franquista. Lany
1944 tamb participa en locupaci de la Vall dAran.
e Possiblement ser jutjat en consell de guerra, condemnat
a mort i executat. Tamb pot morir en un enfrontament
armat amb la gurdia civil o lexrcit. Es pot fer referncia
a Quico Sabater (foto al Museu).
a Per qu s acomiadada la Marta?
b Per qu ha de treballar de dependenta?
c Ella vivia al carrer dels Arbres, per el
nou Ajuntament franquista li va canviar
el nom pel de General Mola. Per qu?
d El menjar es escs, els sous no
arriben... Imagina les seves condicions
de vida en els primers anys de la
postguerra.
a Cal fer referncia a la repressi econmica i social
un cop acabada la guerra. Molts funcionaris van ser
depurats i daltres persones que s'havien significat
per donar suport a la Repblica o per la seva militncia
van perdre la feina. T dificultats a trobar-ne una de
nova en la seva professi.
b Per qu s acomiadada de la seva feina dinfermera
a lhospital de Tarragona per motius poltics.
c Els franquistes van voler esborrar qualsevol smbol
que fes referncia a la Repblica i a Catalunya. Molts
noms de carrers van ser substituts per noms afins a
l'Alzamiento Nacional.
d Cal fer referncia a les condicions de vida de la
immediata postguerra. Es poden citar el aspectes
segents:
escassetat daliments,
cartilla de racionament,
mercat negre,
salaris baixos i escassa capacitat adquisitiva,
necessitat de salconduit per desplaar-se del poble,
prohibici descriure i parlar en catal pblicament.

28 29
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA LA LLARGA POSTGUERRA: EXILI, REPRESSI I MISRIA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Miquel Sabater. 24 anys. La Seu dUrgell. Pags. Militant comunista (PSUC) Marta Font. 32 anys. Infermera. Reus. No milita en cap organitzaci

La biografia La biografia

En Miquel Sabater era un dirigent pags que va ser membre del comit revolucionari
del seu poble. Lany 1937 va marxar al front i va ser nomenat comissari poltic de
la seva companyia. Va participar en la batalla de lEbre, on va ser ferit.
El febrer de 1939 va travessar la frontera amb el gruix de lexrcit derrotat. En veure
la sort que espera els fugitius republicans a Frana desprs de locupaci d'aquest
pas per Alemanya, decideix escapar-se i tornar a Catalunya clandestinament. Es
posa en contacte amb daltres companys del partit i decideixen continuar a Espanya
la lluita armada contra el franquisme. Creu que quan el rgim nazi sigui derrotat,
el franquisme tamb caur.
La Marta Font s infermera i treballa a lhospital de Tarragona. No milita en cap partit
ni organitzaci sindical, per a les eleccions de 1936 va votar el Front dEsquerres.
En esclatar la guerra, collabora activament a guarir els soldats que arriben ferits
del front. Com que manquen homes, tamb treballa en una fbrica produint municions
dos dies per setmana. Els seus germans van ser mobilitzats i van marxar al Front,
on un dells va morir. Casa seva va ser destruda pels bombardeigs franquistes i sa
mare va patir ferides molt greus.
En acabar la guerra, no s detinguda ni molestada. Per en tornar a la seva feina
a lhospital s acomiadada per la nova direcci del centre, ja que lacusen dhaver
collaborat amb les forces de la Repblica i de ser contrria a lAlzamiento Nacional.
Li va costar tornar a trobar feina dinfermera i fins a 1956 va treballar de dependenta
en una merceria.

Els interrogants La recerca al Museu Els interrogants La recerca al Museu

a En Miquel, per qu opta per tornar a
Catalunya?
b De quina organitzaci forma part?
c On viu? Imagina les seves condicions
de vida.
d Quines sn les seves activitats?
e Qu li passar si s capturat?
a No accepta la derrota republicana i creu que ha de
continuar la lluita armada contra el franquisme. Creu
que quan el nazisme sigui derrotat, el franquisme caur
i cal mantenir viva la lluita dels republicans.
b Forma part del maquis. Amb un grup de companys del
partit ha creat un grup armat que resisteix el franquisme.
c Viu a les muntanyes dels Pirineus i els Prepirineus, que
coneix de tota la vida. Cal fer referncia al mapa del
Museu. No t un habitatge fix, viu damagat en coves i
masies. Les seves condicions sn molt precries. No
hi ha una bona organitzaci que li doni suport.
d Passen constantment la frontera Espanya-Frana de
forma clandestina (a peu pels Pirineus). Ajuda a passar
la frontera persones que volen fugir dEspanya o opositors
que hi volen entrar de forma clandestina. Tamb fa
sabotatges i emboscades a lexrcit franquista. Lany
1944 tamb participa en locupaci de la Vall dAran.
e Possiblement ser jutjat en consell de guerra, condemnat
a mort i executat. Tamb pot morir en un enfrontament
armat amb la gurdia civil o lexrcit. Es pot fer referncia
a Quico Sabater (foto al Museu).
a Per qu s acomiadada la Marta?
b Per qu ha de treballar de dependenta?
c Ella vivia al carrer dels Arbres, per el
nou Ajuntament franquista li va canviar
el nom pel de General Mola. Per qu?
d El menjar es escs, els sous no
arriben... Imagina les seves condicions
de vida en els primers anys de la
postguerra.
a Cal fer referncia a la repressi econmica i social
un cop acabada la guerra. Molts funcionaris van ser
depurats i daltres persones que s'havien significat
per donar suport a la Repblica o per la seva militncia
van perdre la feina. T dificultats a trobar-ne una de
nova en la seva professi.
b Per qu s acomiadada de la seva feina dinfermera
a lhospital de Tarragona per motius poltics.
c Els franquistes van voler esborrar qualsevol smbol
que fes referncia a la Repblica i a Catalunya. Molts
noms de carrers van ser substituts per noms afins a
l'Alzamiento Nacional.
d Cal fer referncia a les condicions de vida de la
immediata postguerra. Es poden citar el aspectes
segents:
escassetat daliments,
cartilla de racionament,
mercat negre,
salaris baixos i escassa capacitat adquisitiva,
necessitat de salconduit per desplaar-se del poble,
prohibici descriure i parlar en catal pblicament.

28 29
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2 Activitat 2
LESCOLA LESCOLA

A partir de lobservaci de les escenografies de les dues escoles al Museu, completa la graella segent:
Batxillerat

Batxillerat
Escola republicana Escola franquista

Parlament oral En llengua catalana, to molt En llengua castellana, to molt

didctic duna mestra autoritari dun mestre

Smbols que hi ha Fotografia president Maci Fotografia de Franco

Fotografia de Jos Antonio

Crucifix

Llengua emprada Catal Castell

Escola republicana (Foto: MHC - Pep Parer)

Mapes Catalunya Espanya

Text de la pissarra La vaca cega de Maragall, poesia Text sobre els Reis Catlics. Molt
sense contingut ideolgic ideologitzat. Defensa la unidad
de la patria des dels seus
orgens.

Material escolar complementari Petit bast per pegar els alumnes

a les mans.

Altres diferncies/similituds

Escola franquista (Foto: MHC - Pep Parer)

30 31
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2 Activitat 2
LESCOLA LESCOLA

A partir de lobservaci de les escenografies de les dues escoles al Museu, completa la graella segent:
Batxillerat

Batxillerat
Escola republicana Escola franquista

Parlament oral En llengua catalana, to molt En llengua castellana, to molt

didctic duna mestra autoritari dun mestre

Smbols que hi ha Fotografia president Maci Fotografia de Franco

Fotografia de Jos Antonio

Crucifix

Llengua emprada Catal Castell

Escola republicana (Foto: MHC - Pep Parer)

Mapes Catalunya Espanya

Text de la pissarra La vaca cega de Maragall, poesia Text sobre els Reis Catlics. Molt
sense contingut ideolgic ideologitzat. Defensa la unidad
de la patria des dels seus
orgens.

Material escolar complementari Petit bast per pegar els alumnes

a les mans.

Altres diferncies/similituds

Escola franquista (Foto: MHC - Pep Parer)

30 31
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
2. LA REPRESA ECONMICA

Cotxe fabricat a la SEAT, 1953

Foto: Prez de Rozas / Arxiu Fotogrfic de lAHCB

El president de Costa Rica a la fbrica SEAT, 1962

Foto: Prez de Rozas / Arxiu Fotogrfic de lAHCB

33
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA

El personatge Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat

Batxillerat
En Jos Molina va nixer a Baeza, a la provncia de Jan, lany
1940. Els seus pares eren pagesos i treballaven en un cortijo. Ell,
de jove, feia de jornaler a lpoca de recollida de les olives.

La biografia

En Jos Molina s un emigrant dels anys seixanta. Va deixar la seva

terra per provar fortuna a Catalunya. A Andalusia no tenia feina estable
i havia de fer de temporer tant a conseqncia de la mecanitzaci i
de les transformacions del camp com de lempobriment del sector
agrari a causa de la improductivitat de grans extensions agrries
latifundistes que estaven en mans dels seoritos dels cortijos. Davant
les escasses perspectives de futur, es va decidir a abandonar la seva
terra per cercar feina en altres sectors productius en una zona de
lEstat ms dinmica des del punt de vista econmic.

Els fets Els interrogants La recerca al Museu

EL LLARG VIATGE a Per qu va emigrar en Jos a a Per trobar feina fugint duna situaci de misria
Catalunya? en el sector agrari en moltes parts dEspanya.
La cuina dels anys trenta
b Va venir sol o acompanyat? b Acompanyat de la seva famlia.
c Imaginat com devia ser el viatge. c Donades les condicions dels trens de llarg
recorregut en aquell moment, llarg i incmode.
d Es trobar amb molta gent de la d S, ja que la major part demigrants venien
seva regi en arribar a Catalunya? dAndalusia, seguits en nombre pels provinents
dExtremadura, Arag, etctera.

A LA RECERCA a En quin sector de producci a En el sector industrial.

DUN LLOC tindria ms possibilitats de
DE TREBALL treballar a Catalunya?
b En quin tipus dindstria podria
trobar feina ms fcilment?
b De primer en el txtil, en segon lloc en el de
transformacions metlliques i en tercer lloc
en el de la qumica o en la construcci.

BUSCANT UN LLOC a On van situar-se els nous barris
ESTABLE PER VIURE obrers? Per qu?
b Com eren els habitatges i els
barris nous apareguts arran del
fenomen migratori a la Catalunya
dels anys seixanta?
a Prop dels polgons industrials del cintur
metropolit de Barcelona. Perqu s on hi havia
possibilitat de trobar feina.
b Barris sense les mnimes condicions higiniques
de clavegueram, carrers sense pavimentaci i
mancats de transports que acostessin els seus
habitants als centres urbans de les ciutats.
Habitualment els blocs de pisos estaven construts
La cuina dels anys seixanta
amb materials descassa qualitat, fet que compor-
tava el rpid deteriorament dels edificis.

34 35
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA

El personatge Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat

Batxillerat
En Jos Molina va nixer a Baeza, a la provncia de Jan, lany
1940. Els seus pares eren pagesos i treballaven en un cortijo. Ell,
de jove, feia de jornaler a lpoca de recollida de les olives.

La biografia

En Jos Molina s un emigrant dels anys seixanta. Va deixar la seva

terra per provar fortuna a Catalunya. A Andalusia no tenia feina estable
i havia de fer de temporer tant a conseqncia de la mecanitzaci i
de les transformacions del camp com de lempobriment del sector
agrari a causa de la improductivitat de grans extensions agrries
latifundistes que estaven en mans dels seoritos dels cortijos. Davant
les escasses perspectives de futur, es va decidir a abandonar la seva
terra per cercar feina en altres sectors productius en una zona de
lEstat ms dinmica des del punt de vista econmic.

Els fets Els interrogants La recerca al Museu

EL LLARG VIATGE a Per qu va emigrar en Jos a a Per trobar feina fugint duna situaci de misria
Catalunya? en el sector agrari en moltes parts dEspanya.
La cuina dels anys trenta
b Va venir sol o acompanyat? b Acompanyat de la seva famlia.
c Imaginat com devia ser el viatge. c Donades les condicions dels trens de llarg
recorregut en aquell moment, llarg i incmode.
d Es trobar amb molta gent de la d S, ja que la major part demigrants venien
seva regi en arribar a Catalunya? dAndalusia, seguits en nombre pels provinents
dExtremadura, Arag, etctera.

A LA RECERCA a En quin sector de producci a En el sector industrial.

DUN LLOC tindria ms possibilitats de
DE TREBALL treballar a Catalunya?
b En quin tipus dindstria podria
trobar feina ms fcilment?
b De primer en el txtil, en segon lloc en el de
transformacions metlliques i en tercer lloc
en el de la qumica o en la construcci.

BUSCANT UN LLOC a On van situar-se els nous barris
ESTABLE PER VIURE obrers? Per qu?
b Com eren els habitatges i els
barris nous apareguts arran del
fenomen migratori a la Catalunya
dels anys seixanta?
a Prop dels polgons industrials del cintur
metropolit de Barcelona. Perqu s on hi havia
possibilitat de trobar feina.
b Barris sense les mnimes condicions higiniques
de clavegueram, carrers sense pavimentaci i
mancats de transports que acostessin els seus
habitants als centres urbans de les ciutats.
Habitualment els blocs de pisos estaven construts
La cuina dels anys seixanta
amb materials descassa qualitat, fet que compor-
tava el rpid deteriorament dels edificis.

34 35
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA
Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat
Elements nous respecte Substitueixen... Van representar una
a una cuina dels anys millora quant a...
trenta
Nevera elctrica Nevera de gel No calia anar a comprar
gel quan es desgelava
Cuina de gas Cuina econmica de carb El gas s una energia
dutilitzaci ms neta.
El provement del but s
ms espaiat que el del
carb. En el cas del gas
ciutat no cal provement.
Escalfador daigua Escalfar laigua en una olla Disposar daigua calenta
al foc. a l'acte.
Batedora Estris de cuina com el Menys fora fsica per a
morter o lescumadora. la preparaci de
determinats plats, per tant
ms descans.
Rentadora Safareig La fora per aconseguir
el rentat de la roba el fa
la mquina, no la persona.
Transistor Rdio Mida ms petita. Per tant,
ms fcil de portar per la
casa. Utilitzaci de piles,
no cal endollar-lo. Per tant,
tamb afavoreix el trasllat
dun lloc a l'altre.
36
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA
Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat
Qu ha canviat avui Elements nous respecte Substitueixen... Van representar una Qu ha canviat avui
dia en els mateixos a una cuina dels anys millora quant a... dia en els mateixos
elements? trenta elements?
Les neveres actuals Mobles daglomerat i xapa Mobles de fusta Mobles ms barats. Utilitzaci daltres
tenen congeladors sinttica (frmica) materials a ms de la
potents. El sistema no- Superfcies ms fcils fusta, com ara plstics,
frost impedeix la de netejar. alumini i vidre, per a la
formaci de gel a fabricaci de mobles.
linterior de la nevera
Les cuines elctriques. Atuells fabricats amb Atuells de cermica, ferro, Productes ms barats i Utilitzaci de nous
plstic fusta resistents. productes plstics
Els fogons vitrocermics. combinats amb daltres
dacer inoxidable i vidre
resistent a altes
temperatures.
Escalfadors elctrics i de Vaixella de vidre (Duralex) Vaixella de terrissa, de Abaratiment del producte. Retorn a les vaixelles de
gas amb molta capacitat. pedra o de porcellana terrissa i porcellana, per
Escalfadors amb energia Ms resistent al ampliant la gamma de
solar. trencament dissenys amb productes de
vidre en vaixelles ds
quotidi.
Robots elctrics multis.
Contesta:
1 Quins dels elements actuals que podem trobar habitualment a la cuina duna casa catalana no existien
encara als anys seixanta?
Microones i rentavaixelles
Rentadores amb
assecadora de roba. 2 En quin perode creus que es van produir canvis ms determinants respecte a una millora en el confort
i, per tant, en la qualitat de vida, en lmbit domstic; en la dcada de 1960 o actualment? Per qu?
En el perode dels anys 1940-1960, ats que va representar la popularitzaci dels electrodomstics
en mplies capes de la poblaci, incloent-hi la dels treballadors. Aquesta universalitzaci del confort
domstic va estar vinculada al desenvolupament de la societat de consum. Sistemes de pagament
Equips de msica potents com la compra a terminis i la signatura de lletres de canvi van permetre moltes famlies gaudir dels
amb rdio incorporada. avantatges de les novetats que anaven apareixen en els mercats.
Televisor.
Des dels anys seixanta fins als temps actuals, els canvis han anat ms dirigits a la millora de les
prestacions dels electrodomstics que no pas a laparici d'elements innovadors. Per tant, podem
parlar ms de perfeccionament dels productes que no pas de grans canvis.
37
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA
Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat
Elements nous respecte Substitueixen... Van representar una
a una cuina dels anys millora quant a...
trenta
Nevera elctrica Nevera de gel No calia anar a comprar
gel quan es desgelava
Cuina de gas Cuina econmica de carb El gas s una energia
dutilitzaci ms neta.
El provement del but s
ms espaiat que el del
carb. En el cas del gas
ciutat no cal provement.
Escalfador daigua Escalfar laigua en una olla Disposar daigua calenta
al foc. a l'acte.
Batedora Estris de cuina com el Menys fora fsica per a
morter o lescumadora. la preparaci de
determinats plats, per tant
ms descans.
Rentadora Safareig La fora per aconseguir
el rentat de la roba el fa
la mquina, no la persona.
Transistor Rdio Mida ms petita. Per tant,
ms fcil de portar per la
casa. Utilitzaci de piles,
no cal endollar-lo. Per tant,
tamb afavoreix el trasllat
dun lloc a l'altre.
36
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 2
LA REPRESA ECONMICA DELS ANYS SEIXANTA
Compara les dues cuines del Museu: la cuina dels anys trenta amb la cuina dels anys seixanta.
Batxillerat
Qu ha canviat avui Elements nous respecte Substitueixen... Van representar una Qu ha canviat avui
dia en els mateixos a una cuina dels anys millora quant a... dia en els mateixos
elements? trenta elements?
Les neveres actuals Mobles daglomerat i xapa Mobles de fusta Mobles ms barats. Utilitzaci daltres
tenen congeladors sinttica (frmica) materials a ms de la
potents. El sistema no- Superfcies ms fcils fusta, com ara plstics,
frost impedeix la de netejar. alumini i vidre, per a la
formaci de gel a fabricaci de mobles.
linterior de la nevera
Les cuines elctriques. Atuells fabricats amb Atuells de cermica, ferro, Productes ms barats i Utilitzaci de nous
plstic fusta resistents. productes plstics
Els fogons vitrocermics. combinats amb daltres
dacer inoxidable i vidre
resistent a altes
temperatures.
Escalfadors elctrics i de Vaixella de vidre (Duralex) Vaixella de terrissa, de Abaratiment del producte. Retorn a les vaixelles de
gas amb molta capacitat. pedra o de porcellana terrissa i porcellana, per
Escalfadors amb energia Ms resistent al ampliant la gamma de
solar. trencament dissenys amb productes de
vidre en vaixelles ds
quotidi.
Robots elctrics multis.
Contesta:
1 Quins dels elements actuals que podem trobar habitualment a la cuina duna casa catalana no existien
encara als anys seixanta?
Microones i rentavaixelles
Rentadores amb
assecadora de roba. 2 En quin perode creus que es van produir canvis ms determinants respecte a una millora en el confort
i, per tant, en la qualitat de vida, en lmbit domstic; en la dcada de 1960 o actualment? Per qu?
En el perode dels anys 1940-1960, ats que va representar la popularitzaci dels electrodomstics
en mplies capes de la poblaci, incloent-hi la dels treballadors. Aquesta universalitzaci del confort
domstic va estar vinculada al desenvolupament de la societat de consum. Sistemes de pagament
Equips de msica potents com la compra a terminis i la signatura de lletres de canvi van permetre moltes famlies gaudir dels
amb rdio incorporada. avantatges de les novetats que anaven apareixen en els mercats.
Televisor.
Des dels anys seixanta fins als temps actuals, els canvis han anat ms dirigits a la millora de les
prestacions dels electrodomstics que no pas a laparici d'elements innovadors. Per tant, podem
parlar ms de perfeccionament dels productes que no pas de grans canvis.
37
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
3. LANTIFRANQUISME

Manifestaci contra els plans de regulaci docupaci a SEAT

Foto: Fundaci Cipriano Garca. Arxiu Histric de la CONC

39
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Laura Creus. Estudiant de Cincies Econmiques. Nascuda el 1945. Barcelona Manolo Gracia. Treballador industrial. Sant Feliu de Llobregat. 52 anys

La biografia La biografia

La Laura estudia a la Universitat de Barcelona. El seu pare treballa en una empresa
dassegurances i la seva mare s mestressa de casa. Va estudiar en un institut
pblic i va comenar la carrera lany 1968, en una universitat fora polititzada i
combativa.
La Laura participa en el moviment estudiantil i sha fet membre dun partit clandest
desquerres que t fora influncia a la facultat.
En Manolo Gracia va arribar a Barcelona procedent de Zafra (Badajoz) lany 1962.
Est casat i t dos fills que ja han nascut a Catalunya. La seva dona treballa en un
supermercat i ell en una gran empresa metallrgica del Baix Llobregat.
Forma part duna organitzaci sindical clandestina i participa en les actuacions per
aconseguir millores laborals. Collabora amb lassociaci de vens del seu barri on
va a classes de catal nocturnes.

Lany 1965 va ser detingut i acusat dassociaci illegal. Va passar dos anys a la
pres.

Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany

Qualsevol partit desquerres que tingus influncia a la Universitat a la fi dels seixanta i el comenament
dels setanta. Per exemple: Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany
FOC
Comissions Obreres
PSUC
Tamb es pot fer referncia a algun partit desquerres.
PSAN.
Tamb es pot fer referncia a l'SDEUB.
Activitats en qu participa
Activitats en qu participa
Reunions amb els seus companys de Comissions.
Assemblees destudiants. Assemblees a la fbrica.
Manifestacions al carrer. Coordinaci amb daltres fbriques de la zona.
Pintades i pancartes al carrer. Vagues laborals.
Elaboraci de pamflets i revistes clandestins. Manifestacions i protestes al carrer.
Reunions amb els companys del partit. Elaboraci de pamflets i revistes clandestins.
Vagues estudiantils.
Actes de solidaritat amb el moviment obrer.
Coordinaci amb grups dintellectuals i moviments venals. Principals reivindicacions del moviment obrer
Millores salarials i laborals en general.
Principals reivindicacions del moviment estudiantil
Reducci de la jornada laboral.
Democratitzaci de la universitat. Dret de sindicaci.
Sortida de les forces policials de la universitat. Legalitzaci del dret de vaga.
Llibertat per als estudiants represaliats. Llibertats pbliques i democrcia.
Plans destudis progressistes. Reconeixement dels representants dels treballadors.
Ensenyament en catal, pblic i laic. Amnistia per als represaliats poltics i sindicals.
Llibertats democrtiques.
Amnistia per als presos poltics.
Autonomia per a Catalunya.

40 41
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Laura Creus. Estudiant de Cincies Econmiques. Nascuda el 1945. Barcelona Manolo Gracia. Treballador industrial. Sant Feliu de Llobregat. 52 anys

La biografia La biografia

La Laura estudia a la Universitat de Barcelona. El seu pare treballa en una empresa
dassegurances i la seva mare s mestressa de casa. Va estudiar en un institut
pblic i va comenar la carrera lany 1968, en una universitat fora polititzada i
combativa.
La Laura participa en el moviment estudiantil i sha fet membre dun partit clandest
desquerres que t fora influncia a la facultat.
En Manolo Gracia va arribar a Barcelona procedent de Zafra (Badajoz) lany 1962.
Est casat i t dos fills que ja han nascut a Catalunya. La seva dona treballa en un
supermercat i ell en una gran empresa metallrgica del Baix Llobregat.
Forma part duna organitzaci sindical clandestina i participa en les actuacions per
aconseguir millores laborals. Collabora amb lassociaci de vens del seu barri on
va a classes de catal nocturnes.

Lany 1965 va ser detingut i acusat dassociaci illegal. Va passar dos anys a la
pres.

Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany

Qualsevol partit desquerres que tingus influncia a la Universitat a la fi dels seixanta i el comenament
dels setanta. Per exemple: Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany
FOC
Comissions Obreres
PSUC
Tamb es pot fer referncia a algun partit desquerres.
PSAN.
Tamb es pot fer referncia a l'SDEUB.
Activitats en qu participa
Activitats en qu participa
Reunions amb els seus companys de Comissions.
Assemblees destudiants. Assemblees a la fbrica.
Manifestacions al carrer. Coordinaci amb daltres fbriques de la zona.
Pintades i pancartes al carrer. Vagues laborals.
Elaboraci de pamflets i revistes clandestins. Manifestacions i protestes al carrer.
Reunions amb els companys del partit. Elaboraci de pamflets i revistes clandestins.
Vagues estudiantils.
Actes de solidaritat amb el moviment obrer.
Coordinaci amb grups dintellectuals i moviments venals. Principals reivindicacions del moviment obrer
Millores salarials i laborals en general.
Principals reivindicacions del moviment estudiantil
Reducci de la jornada laboral.
Democratitzaci de la universitat. Dret de sindicaci.
Sortida de les forces policials de la universitat. Legalitzaci del dret de vaga.
Llibertat per als estudiants represaliats. Llibertats pbliques i democrcia.
Plans destudis progressistes. Reconeixement dels representants dels treballadors.
Ensenyament en catal, pblic i laic. Amnistia per als represaliats poltics i sindicals.
Llibertats democrtiques.
Amnistia per als presos poltics.
Autonomia per a Catalunya.

40 41
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Joana Sol. Mestra. 33 anys. Barcelona (el Clot) Jaume Morera. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Sabadell. 42 anys. Editor i periodista

La biografia La biografia

La Joana Sol s mestra. Est casada i t dues filles. El seu marit s arquitecte i
ella treballa en una escola laica i catalana vinculada a Rosa Sensat.
Participa en els moviments de renovaci pedaggica i s membre actiu de lassociaci
de vens del seu barri, el Clot. Tamb s membre duna associaci de dones que
lluita pels drets de la dona.
En Jaume s fill duns botiguers de Sabadell. De jove va formar part dels minyons
escoltes de Catalunya, on es va envoltar dun cercle damistats catalanistes. Va
aprendre catal pel seu compte i va comenar a publicar articles en revistes
catalanes.
Va treballar en una editorial i ms endavant va crear-ne una de prpia per publicar
llibres en catal. Escriu contes i ha obtingut algun premi literari.

Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany
Pot ser membre de qualsevol partit o tamb independent. Pot militar en organitzacions catalanistes com ara l'FNC o el PSAN.
Associaci de vens del barri. Tamb pot ser independent, propers als grups catalanistes catlics (com ara CC).
Associaci de dones del barri o similar. Pot ser membre de lAssemblea de Catalunya.

Activitats en qu participa Activitats en qu participa

Participa en reunions de mestres. Ajuda econmicament a la promoci de la cultura catalana (mecenatge).
s membre duna organitzaci que defensa lescola pblica, progressista i catalana. Edita llibres en catal.
Imparteix lensenyament en catal. Promociona revistes en catal i hi escriu.
Va a assemblees del barri. Organitza trobades, certmens, premis literaris... i hi participa.
Participa en manifestacions i protestes amb els vens. s un activista cultural i cvic i participa en actes com la trobada dintellectuals a Montserrat
Participa en actes culturals en catal (recitals, teatre, llibres, revistes...). o la Caputxinada...

Principals reivindicacions del moviment venal i ciutad Principals reivindicacions del moviment cultural i catalanista
Llibertat, amnistia i estatut dautonomia. Llibertats democrtiques i amnistia.
Escola pblica, progressista i catalana. Dret a lautogovern: restabliment de la Generalitat i de lEstatut dAutonomia.
Catal com a llengua oficial. s del catal en tots els mbits de la vida pblica.
Democratitzaci de lensenyament. Escola catalana.
Contra lespeculaci als barris. Catal com a llengua oficial.
Ms espais pblics i ms serveis als barris. Ajuts a la llengua i la cultura catalanes.
Igualtat de drets per a les dones.
Divorci, avortament, etctera.

42 43
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA LANTIFRANQUISME A CATALUNYA. ELS ANYS SEIXANTA

El personatge El personatge
Batxillerat

Batxillerat
Joana Sol. Mestra. 33 anys. Barcelona (el Clot) Jaume Morera. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Sabadell. 42 anys. Editor i periodista

La biografia La biografia

La Joana Sol s mestra. Est casada i t dues filles. El seu marit s arquitecte i
ella treballa en una escola laica i catalana vinculada a Rosa Sensat.
Participa en els moviments de renovaci pedaggica i s membre actiu de lassociaci
de vens del seu barri, el Clot. Tamb s membre duna associaci de dones que
lluita pels drets de la dona.
En Jaume s fill duns botiguers de Sabadell. De jove va formar part dels minyons
escoltes de Catalunya, on es va envoltar dun cercle damistats catalanistes. Va
aprendre catal pel seu compte i va comenar a publicar articles en revistes
catalanes.
Va treballar en una editorial i ms endavant va crear-ne una de prpia per publicar
llibres en catal. Escriu contes i ha obtingut algun premi literari.

Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany Organitzaci poltica, sindical, ciutadana a qu pertany
Pot ser membre de qualsevol partit o tamb independent. Pot militar en organitzacions catalanistes com ara l'FNC o el PSAN.
Associaci de vens del barri. Tamb pot ser independent, propers als grups catalanistes catlics (com ara CC).
Associaci de dones del barri o similar. Pot ser membre de lAssemblea de Catalunya.

Activitats en qu participa Activitats en qu participa

Participa en reunions de mestres. Ajuda econmicament a la promoci de la cultura catalana (mecenatge).
s membre duna organitzaci que defensa lescola pblica, progressista i catalana. Edita llibres en catal.
Imparteix lensenyament en catal. Promociona revistes en catal i hi escriu.
Va a assemblees del barri. Organitza trobades, certmens, premis literaris... i hi participa.
Participa en manifestacions i protestes amb els vens. s un activista cultural i cvic i participa en actes com la trobada dintellectuals a Montserrat
Participa en actes culturals en catal (recitals, teatre, llibres, revistes...). o la Caputxinada...

Principals reivindicacions del moviment venal i ciutad Principals reivindicacions del moviment cultural i catalanista
Llibertat, amnistia i estatut dautonomia. Llibertats democrtiques i amnistia.
Escola pblica, progressista i catalana. Dret a lautogovern: restabliment de la Generalitat i de lEstatut dAutonomia.
Catal com a llengua oficial. s del catal en tots els mbits de la vida pblica.
Democratitzaci de lensenyament. Escola catalana.
Contra lespeculaci als barris. Catal com a llengua oficial.
Ms espais pblics i ms serveis als barris. Ajuts a la llengua i la cultura catalanes.
Igualtat de drets per a les dones.
Divorci, avortament, etctera.

42 43
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
Els adhesius de la lluita antifranquista. REIVINDICACIONS LABORALS-SINDICALS

Els adhesius van representar un vehicle de manifestaci

de les reivindicacions dels diferents moviments que
lluitaven contra el franquisme.

La tria dels reproduts en aquestes pgines s dels anys

1976-1978. Malgrat ser posteriors a la mort de Franco,
coincideixen en les mateixes reivindicacions que els de
les dcades del seixanta i setanta. De fet, aquest
fenomen dels adhesius va proliferar a partir de lany
1976, poc desprs de la mort del dictador, ra per la
qual s difcil trobar-ne de ms antics.

Fixar-te en els adhesius reproduts tajudar a omplir

lespai dels qestionaris de Lantifranquisme a Catalunya.
Els anys seixanta on has de parlar de les principals
reivindicacions del sector social que representa cadascun
dels personatges: reivindicaci sindical, reivindicaci
poltica, reivindicaci autonomista i nacional,
reivindicaci feminista, reivindicaci ecologista,
reivindicaci educativa, reivindicaci venal...

44 45
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
Els adhesius de la lluita antifranquista. REIVINDICACIONS LABORALS-SINDICALS

Els adhesius van representar un vehicle de manifestaci

de les reivindicacions dels diferents moviments que
lluitaven contra el franquisme.

La tria dels reproduts en aquestes pgines s dels anys

1976-1978. Malgrat ser posteriors a la mort de Franco,
coincideixen en les mateixes reivindicacions que els de
les dcades del seixanta i setanta. De fet, aquest
fenomen dels adhesius va proliferar a partir de lany
1976, poc desprs de la mort del dictador, ra per la
qual s difcil trobar-ne de ms antics.

Fixar-te en els adhesius reproduts tajudar a omplir

lespai dels qestionaris de Lantifranquisme a Catalunya.
Els anys seixanta on has de parlar de les principals
reivindicacions del sector social que representa cadascun
dels personatges: reivindicaci sindical, reivindicaci
poltica, reivindicaci autonomista i nacional,
reivindicaci feminista, reivindicaci ecologista,
reivindicaci educativa, reivindicaci venal...

44 45
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
REIVINDICACIONS NACIONALS I CULTURALS REIVINDICACIONS POLTIQUES

46 47
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Batxillerat

Batxillerat
REIVINDICACIONS NACIONALS I CULTURALS REIVINDICACIONS POLTIQUES

46 47
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Batxillerat
Batxillerat

REIVINDICACIONS CIUTADANES

Materials de treballs a laula

48 49
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Batxillerat
Batxillerat

REIVINDICACIONS CIUTADANES

Materials de treballs a laula

48 49
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

1. La llarga postguerra: exili, repressi i misria

Activitat 2
Batxillerat

Batxillerat
LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT

Lescola franquista tenia un fort component ideolgic i autoritari. Una de les seves tasques primordials era
ladoctrinament dels nens i nenes en l'espritu nacional i en la fe catlica.

Cerca en el recull de fragments de llibres de text quins eren els grans eixos daquest adoctrinament:

a En l'aspecte politicoideolgic.

b En l'aspecte religis.

c En l'aspecte territorial.

d Pel que fa a pautes de conducta personal.

51
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria
LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Exaltaci de la persona de Francisco Franco Exaltaci del rgim poltic. La Falange

Pla-Dalmau, Enciclopedia estudio, libro amarillo, 1958)

(Llopis Peidro, Aprendo a leer, 1 parte)

(Dario Mistral, Mi manuscrito, 1947) (Federico Torres, Enciclopedia activa, grado medio, 1945)
(Agustn Serrano de Haro,
Yo soy espaol, 1951)

(Agustn Serrano de Haro, Espaa es asi, 1962)

(Pla-Dalmu, Enciclopedia estudio,

libro colorado) (Garca Llcer, Prcticas de enseanza)

52 53
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria
LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Exaltaci de la persona de Francisco Franco Exaltaci del rgim poltic. La Falange

Pla-Dalmau, Enciclopedia estudio, libro amarillo, 1958)

(Llopis Peidro, Aprendo a leer, 1 parte)

(Dario Mistral, Mi manuscrito, 1947) (Federico Torres, Enciclopedia activa, grado medio, 1945)
(Agustn Serrano de Haro,
Yo soy espaol, 1951)

(Agustn Serrano de Haro, Espaa es asi, 1962)

(Pla-Dalmu, Enciclopedia estudio,

libro colorado) (Garca Llcer, Prcticas de enseanza)

52 53
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria
LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Exaltaci de la ptria Religi i croada

(Revista Pelayos, 31 de julio 1938)

(Onieva y Torres, Enciclopedia Hernando, 2 ciclo, 1955)

(Textos escolares Solana, Adelante!, curso 1, 1955)

(Manuel Antonio Arias, Mis segundos pasos,

enciclopedia intuitiva, 1965)

(Aurelio Rodrigo y ngel Prez, (Rafael Martnez Cano, Nociones,

Formacin del espritu nacional, 1950) primeras materias para prvulos, 1951)

(Pla-Dalmu, Avecilla, lectura vacilante, 1956)

54 55
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria
LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Exaltaci de la ptria Religi i croada

(Revista Pelayos, 31 de julio 1938)

(Onieva y Torres, Enciclopedia Hernando, 2 ciclo, 1955)

(Textos escolares Solana, Adelante!, curso 1, 1955)

(Manuel Antonio Arias, Mis segundos pasos,

enciclopedia intuitiva, 1965)

(Aurelio Rodrigo y ngel Prez, (Rafael Martnez Cano, Nociones,

Formacin del espritu nacional, 1950) primeras materias para prvulos, 1951)

(Pla-Dalmu, Avecilla, lectura vacilante, 1956)

54 55
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria

LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Deures del bon nen espanyol Tots els textos utilitzats han estat recollits de la
recopilaci feta al llibre:

OTERO, L. Flechas y pelayos. Moral y estilo de los nios

franquistas que soaban imperios. Madrid: EDAF, 2000.

Llibres relacionats:

ARIAS, M.A; MARCO, F; ALGORA J. Amiguitos: Segunda PLA i DALMAU, J.M. Avecilla, lectura vacilante, primer
cartilla: mtodo de lectura, escritura y dibujo simultneo. ciclo de enseanza elemental. Gerona: Dalmu Carles,
Burgos: Hijos de Santiago Rodrguez, 1962. Pla, 1956.

(Ediciones Bruo, Lecturas instructivas
y anecdticas, 1950)
(J.M. Pla- Dalmu, El nuevo camarada, 2 parte)
BRUO, ed. Lecturas instructivas y anecdticas. Madrid:
Ediciones Bruo, 1950.
ESCUELA ESPAOLA, Adelante!, primer curso escolar.
Madrid: Escuela Espaola. Madrid, 1955.
GARCA ALVAREDO, E.S. Ser espaol. Madrid: Magisterio
Espaol, 1961.
H.S.R. As quiero ser, el nio del Nuevo Estado. Burgos:
Hijos de Santiago Rodrguez, 1944.
LLOPIS PEIDRO, A. Aprendo a leer.... Valncia: Bello,
1961.
MARTNEZ CANO, R. Nociones. Libro de primeras
materias para prvulos. Madrid: Hernndo, 1951.
PLA CARGOL, J; DALMAU CARLES, J. Enciclopedia
escolar Estudio: libro amarillo... primer ciclo de
enseanza elemental. Gerona: Dalmu Carles, 1958.
PLA CARGOL, J; DALMAU CARLES, J. Enciclopedia
escolar Estudio, libro colorado, para iniciacin al Ciclo
Elemental. Gerona: Dalmu Carles, Pla, 1962.
PLA i DALMAU, J.M. El Nuevo camarada. Gerona: Dalmu
Carles, Pla, 1947.
RODRIGO SOSPEDRA, A.; PEREZ RODRIGO, A. Formacin
del espritu nacional. Valencia: Gior, 1950.
SERRANO DE HARO, A; ARJONA, J.L. Yo soy espaol:
libro del primer grado de historia. Madrid: Escuela
Espaola, 1951.

MISTRAL, D. Mi manuscrito. Madrid: Hernando, 1947. SERRANO DE HARO, A. Espaa es as. Madrid: Escuela
Espaola, 1962
ONIEVA, A.J; TORRES F. Enciclopedia Hernando. Segundo
TORRES, F. Enciclopedia activa: mtodo activo de
ciclo del perodo de Enseanza elemental. Nios. Madrid:
(H.S.R., As quiero ser, coordinacin de materias en un grado medio de la
Hernando,1955.
el nio del Nuevo Estado, 1944) escuela primaria. Madrid: Hernando,1945.
PLA CARGOL, J. Primer libro: lectura, escritura y dibujo.
Gerona: Pla, Dalmu Carles,1952.

(Joaqun Pla Cargol, Primer libro, 1952)

56 57
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 2: La llarga postguerra: exili, repressi i misria

LESCOLA FRANQUISTA A TRAVS DELS LLIBRES DE TEXT
Batxillerat

Batxillerat
Deures del bon nen espanyol Tots els textos utilitzats han estat recollits de la
recopilaci feta al llibre:

OTERO, L. Flechas y pelayos. Moral y estilo de los nios

franquistas que soaban imperios. Madrid: EDAF, 2000.

Llibres relacionats:

ARIAS, M.A; MARCO, F; ALGORA J. Amiguitos: Segunda PLA i DALMAU, J.M. Avecilla, lectura vacilante, primer
cartilla: mtodo de lectura, escritura y dibujo simultneo. ciclo de enseanza elemental. Gerona: Dalmu Carles,
Burgos: Hijos de Santiago Rodrguez, 1962. Pla, 1956.

(Ediciones Bruo, Lecturas instructivas
y anecdticas, 1950)
(J.M. Pla- Dalmu, El nuevo camarada, 2 parte)
BRUO, ed. Lecturas instructivas y anecdticas. Madrid:
Ediciones Bruo, 1950.
ESCUELA ESPAOLA, Adelante!, primer curso escolar.
Madrid: Escuela Espaola. Madrid, 1955.
GARCA ALVAREDO, E.S. Ser espaol. Madrid: Magisterio
Espaol, 1961.
H.S.R. As quiero ser, el nio del Nuevo Estado. Burgos:
Hijos de Santiago Rodrguez, 1944.
LLOPIS PEIDRO, A. Aprendo a leer.... Valncia: Bello,
1961.
MARTNEZ CANO, R. Nociones. Libro de primeras
materias para prvulos. Madrid: Hernndo, 1951.
PLA CARGOL, J; DALMAU CARLES, J. Enciclopedia
escolar Estudio: libro amarillo... primer ciclo de
enseanza elemental. Gerona: Dalmu Carles, 1958.
PLA CARGOL, J; DALMAU CARLES, J. Enciclopedia
escolar Estudio, libro colorado, para iniciacin al Ciclo
Elemental. Gerona: Dalmu Carles, Pla, 1962.
PLA i DALMAU, J.M. El Nuevo camarada. Gerona: Dalmu
Carles, Pla, 1947.
RODRIGO SOSPEDRA, A.; PEREZ RODRIGO, A. Formacin
del espritu nacional. Valencia: Gior, 1950.
SERRANO DE HARO, A; ARJONA, J.L. Yo soy espaol:
libro del primer grado de historia. Madrid: Escuela
Espaola, 1951.

MISTRAL, D. Mi manuscrito. Madrid: Hernando, 1947. SERRANO DE HARO, A. Espaa es as. Madrid: Escuela
Espaola, 1962
ONIEVA, A.J; TORRES F. Enciclopedia Hernando. Segundo
TORRES, F. Enciclopedia activa: mtodo activo de
ciclo del perodo de Enseanza elemental. Nios. Madrid:
(H.S.R., As quiero ser, coordinacin de materias en un grado medio de la
Hernando,1955.
el nio del Nuevo Estado, 1944) escuela primaria. Madrid: Hernando,1945.
PLA CARGOL, J. Primer libro: lectura, escritura y dibujo.
Gerona: Pla, Dalmu Carles,1952.

(Joaqun Pla Cargol, Primer libro, 1952)

56 57
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

2. La represa econmica

Activitat 1
Batxillerat

Batxillerat
TREBALL A PARTIR DELS CMICS

1. Larribada.

Buscant el primer lloc on installar-se per viure:

(GIMNEZ, C. Barrio. Madrid: Ediciones de la Torre, 1980. p.19-23).

a Fes la lectura del cmic de Carlos Gimnez.

b Explica el fenomen del barraquisme tant des duna perspectiva de vivncia personal daquells i aquelles
que el van viure, com de limpacte social que va provocar. Per respondre aquest apartat fixat en:
1. Les caracterstiques dels personatges que surten al cmic: qui sn, quina actitud prenen davant el
problema, quina relaci sestableix entre ells...
2. Quin s el motiu de la trobada daquests personatges: quin tipus dactivitat fan, en quines condicions,
quins problemes han de superar...
3. Quina realitat vol explicar-nos aquesta histria.

59
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

60 61
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

60 61
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

62 63
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

62 63
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat
2. Cercant la millora de les condicions de vida.

Nous habitatges en nous barris:

Atracciones O.S.H.!! (los barrios estan asi...) Butifarra [LHospitalet] (1977), p. 6-8

a Fes la lectura del cmic Atracciones O.S.H.!! (los barrios estan asi..)

b Quines eren les caracterstiques dels habitatges i dels barris obrers que es construen per acollir, en
millors condicions que no pas els barris de barraques, lallau de persones immigrants que arribaven
a Catalunya? Per respondre aquest apartat fixat en:

1. Lestat dels serveis pblics que estan representats a la primera part del cmic.
2. Les caracterstiques dels elements constructius dels edificis, tant a lexterior com a linterior dels
pisos.

64 65
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat
2. Cercant la millora de les condicions de vida.

Nous habitatges en nous barris:

Atracciones O.S.H.!! (los barrios estan asi...) Butifarra [LHospitalet] (1977), p. 6-8

a Fes la lectura del cmic Atracciones O.S.H.!! (los barrios estan asi..)

b Quines eren les caracterstiques dels habitatges i dels barris obrers que es construen per acollir, en
millors condicions que no pas els barris de barraques, lallau de persones immigrants que arribaven
a Catalunya? Per respondre aquest apartat fixat en:

1. Lestat dels serveis pblics que estan representats a la primera part del cmic.
2. Les caracterstiques dels elements constructius dels edificis, tant a lexterior com a linterior dels
pisos.

64 65
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

66 67
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975

Activitat 1 Activitat 1
TREBALL A PARTIR DELS CMICS TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat

Batxillerat

66 67
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1 3. Lantifranquisme
TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat
Batxillerat
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
La derrota republicana durant la Guerra Civil, lelevat
nombre de represaliats i exiliats i el clima de repressi
i terror que es vivia durant les primeres dcades del
franquisme (anys quaranta i cinquanta) van comportar
que loposici a la dictadura tingus moltes dificultats
per reorganitzar-se i exercir influncia social. Tot i
aix, les precries condicions de vida de la majoria
de la poblaci van estimular el sorgiment de forts
moviments reivindicatius, entre els quals cal destacar
per la magnitud i la influncia que van tenir sobre la
reorganitzaci de loposici, la vaga de tramvies de
1951 a Barcelona i la vaga dels miners asturians de
1962. La solidaritat amb els miners va arribar fins
a Catalunya i molts treballadors del Baix Llobregat
es van posar en vaga.
El rgim franquista i la premsa oficial sempre van
intentar amagar els actes de protesta ciutadana i
quan aix no era possible, atesa la magnitud dels
esdeveniments, socultava la realitat i es manipulava
la informaci. A continuaci presentem una srie de
documents de lpoca sobre la vaga de miners de
1962. Es tracta de retalls de la premsa (franquista,
estrangera, de loposici...), fulls clandestins, relats
de protagonistes, dibuixos, etctera, per tal danalitzar
com actuava loposici obrera al franquisme i com
reprimia el rgim de Franco aquestes actuacions i
les manipulava informativament.
68
CRONOLOGIA DELS FETS. ANY 1962
MAR Els miners del pou Nicolasa de Mieres demanen
un augment salarial.
ABRIL Lempresa no admet la reivindicaci i acomiada
set obrers.
7 Els miners de la mina Nicolasa inicien la vaga.
La vaga s'estn a totes les mines asturianes.
24 Es tanquen totes les mines asturianes. Sinicia
una forta repressi (acomiadaments, detencions,
tortures, empresonaments, deportaci de miners,
ocupaci militar de la zona, etctera).
MAIG La vaga sestn a Biscaia i Guipscoa.
El Govern declara lestat dexcepci a Astries i
al Pas Basc.
La protesta sestn a Catalunya, sobretot entre
les empreses del metall.
25 Es posa fi a la vaga, desprs que un representant
del Govern es reuns amb els vaguistes i es
compromets a un augment de sou i a deixar en
llibertat tots els detinguts.
Nombre total de vaguistes: entre 200.00 i
400.000.
69
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1 3. Lantifranquisme
TREBALL A PARTIR DELS CMICS
Batxillerat
Batxillerat
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
La derrota republicana durant la Guerra Civil, lelevat
nombre de represaliats i exiliats i el clima de repressi
i terror que es vivia durant les primeres dcades del
franquisme (anys quaranta i cinquanta) van comportar
que loposici a la dictadura tingus moltes dificultats
per reorganitzar-se i exercir influncia social. Tot i
aix, les precries condicions de vida de la majoria
de la poblaci van estimular el sorgiment de forts
moviments reivindicatius, entre els quals cal destacar
per la magnitud i la influncia que van tenir sobre la
reorganitzaci de loposici, la vaga de tramvies de
1951 a Barcelona i la vaga dels miners asturians de
1962. La solidaritat amb els miners va arribar fins
a Catalunya i molts treballadors del Baix Llobregat
es van posar en vaga.
El rgim franquista i la premsa oficial sempre van
intentar amagar els actes de protesta ciutadana i
quan aix no era possible, atesa la magnitud dels
esdeveniments, socultava la realitat i es manipulava
la informaci. A continuaci presentem una srie de
documents de lpoca sobre la vaga de miners de
1962. Es tracta de retalls de la premsa (franquista,
estrangera, de loposici...), fulls clandestins, relats
de protagonistes, dibuixos, etctera, per tal danalitzar
com actuava loposici obrera al franquisme i com
reprimia el rgim de Franco aquestes actuacions i
les manipulava informativament.
68
CRONOLOGIA DELS FETS. ANY 1962
MAR Els miners del pou Nicolasa de Mieres demanen
un augment salarial.
ABRIL Lempresa no admet la reivindicaci i acomiada
set obrers.
7 Els miners de la mina Nicolasa inicien la vaga.
La vaga s'estn a totes les mines asturianes.
24 Es tanquen totes les mines asturianes. Sinicia
una forta repressi (acomiadaments, detencions,
tortures, empresonaments, deportaci de miners,
ocupaci militar de la zona, etctera).
MAIG La vaga sestn a Biscaia i Guipscoa.
El Govern declara lestat dexcepci a Astries i
al Pas Basc.
La protesta sestn a Catalunya, sobretot entre
les empreses del metall.
25 Es posa fi a la vaga, desprs que un representant
del Govern es reuns amb els vaguistes i es
compromets a un augment de sou i a deixar en
llibertat tots els detinguts.
Nombre total de vaguistes: entre 200.00 i
400.000.
69
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Batxillerat
Full clandest (abril de 1962)
Ni una sola tonelada de carbn fue extrada ayer
del famoso pozo de la Nicolasa. La huelga de
solidaridad va extendindose por las minas de
la cuenca (...).
Tres compaas de la polica armada estn
desplegndose por la cuenca minera en un intento
de controlar y reprimir la huelga.
Le Monde (16 y 17-4-1962)
Ayer al medioda, un grupo de mujeres decididas
se dirigieron al pozo de Sorriego para obligar a
los obreros que siguen trabajando a que cesen
en el trabajo. Les arrojaron maz y arroz, como
a las gallinas, para demostrarles su cobarda.
Le Monde (1-5-1962)
70
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Hablar de Asturias, pues, es hablar de gente sana, de conseguido? Llevar la intranquilidad durante algunos das
Batxillerat
gente optimista, de gente contenta de la vida. Uno, a nuestras casas, dejar de ganar un dinero que siempre
recorriendo la provincia, se queda atnito ante estas hace falta y suscitar rencores. Todo para qu? Para nada.
informaciones fantsticas de radios y prensas extranjeras, Porque, de eso s que estamos convencidos todos: las
en las que se habla poco menos que de pavorosos mejoras no se consiguen por las malas.()
conflictos, donde, en realidad, no ha habido ms que
Cuando estas lneas lleguen a sus lectores, apenas quedarn
discrepancias de tipo puramente laboral, originadas y
algunos pequeos grupos de mineros que no hayan vuelto
fomentadas con otros fines en pases en que aquellas
al trabajo.
radios y aquellos peridicos hinchan y tuercen
malvolamente todo lo que a Espaa se refiere Por lo dems, Asturias es bien bonita. Muy bonita, porque
este verde de primavera perenne que recubre sus tierras
Con nosotros est, precisamente, Secundino Lpez, un
es seal de prosperidad creciente.
fornido muchacho de 25 aos de edad que tiene a honra
su condicin de asturiano y de minero, que nos ha ido
La Vanguardia Espaola, 12-5-1962
contando, punto por punto, el verdadero fondo del asunto:
Mire usted; yo he sido, ni ms ni menos, uno de los ms
equivocados. Yo gano, entre unas cosas y otras, 6.000
pesetas al mes, y un da en el chigre, en una reunin,
El peridico no leo,
surgi el tema del salario. Luego me he dado cuenta. No leo y lo s leer,
Aquel forastero, que se deca agente de seguros, fue el Que las cosas que yo quiero
que nos envenen. Nos empez a contar cosas, a darnos No vienen en el papel.
propaganda, y a decirnos que en Francia, en Inglaterra, Nuestras cosas, compaero,
estaban con nosotros. Que lo que debamos hacer era Ay, no las quieren poner!
negarnos a trabajar. Que las cosas, si no se hacen por la
Folklore miner
fuerza no se consiguen. Saben ustedes lo que hemos
En Oviedo, as como en Sama de Langreo,
vamos a presentarnos todas las maanas, pero
no trabaja nadie ni en el exterior ni en el fondo
de los pozos, me dice un minero. Lo que hablan Y ahora he aqu los remedios que la Iglesia receta contra
los peridicos son mentiras; la verdad es que la estos males gravsimos:
huelga dura ya hace tres semanas. 1. Un salario justo; el necesario para que el obrero viva
Le Monde (15-5-1962) con su familia una vida digna (...).
2. La participacin activa en la empresa: beneficios,
Las mujeres le pidieron al gobernador que no propiedad en la misma, etctera.
maltrataran a los detenidos, pues es un dolor
3. Unas asociaciones obreras reivindicativas que defiendan
ver a los detenidos cuando los traen de la
los intereses laborales (...).
comisara, despus de haber estado en ella seis
o siete das maltratndoles. Cuando bajan de la 4. Respeto a la persona: hacer que los obreros desarrollen
furgoneta no se pueden valer por s solos y los su responsabilidad y valores humanos.
meten a las dos de la madrugada en celdas,
incomunicados, como si fueran animales (...). Serm pronunciat a la parrquia de San Jos de
Radio Espaa Independiente (4-5-1962) Gijn el 25-5-1962.
* El capell que va pronunciar aquest serm va ser allunyat
Gravat annim, maig de 1962. de la parrquia i traslladat a una altra ciutat.
71
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Batxillerat
Full clandest (abril de 1962)
Ni una sola tonelada de carbn fue extrada ayer
del famoso pozo de la Nicolasa. La huelga de
solidaridad va extendindose por las minas de
la cuenca (...).
Tres compaas de la polica armada estn
desplegndose por la cuenca minera en un intento
de controlar y reprimir la huelga.
Le Monde (16 y 17-4-1962)
Ayer al medioda, un grupo de mujeres decididas
se dirigieron al pozo de Sorriego para obligar a
los obreros que siguen trabajando a que cesen
en el trabajo. Les arrojaron maz y arroz, como
a las gallinas, para demostrarles su cobarda.
Le Monde (1-5-1962)
70
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Hablar de Asturias, pues, es hablar de gente sana, de conseguido? Llevar la intranquilidad durante algunos das
Batxillerat
gente optimista, de gente contenta de la vida. Uno, a nuestras casas, dejar de ganar un dinero que siempre
recorriendo la provincia, se queda atnito ante estas hace falta y suscitar rencores. Todo para qu? Para nada.
informaciones fantsticas de radios y prensas extranjeras, Porque, de eso s que estamos convencidos todos: las
en las que se habla poco menos que de pavorosos mejoras no se consiguen por las malas.()
conflictos, donde, en realidad, no ha habido ms que
Cuando estas lneas lleguen a sus lectores, apenas quedarn
discrepancias de tipo puramente laboral, originadas y
algunos pequeos grupos de mineros que no hayan vuelto
fomentadas con otros fines en pases en que aquellas
al trabajo.
radios y aquellos peridicos hinchan y tuercen
malvolamente todo lo que a Espaa se refiere Por lo dems, Asturias es bien bonita. Muy bonita, porque
este verde de primavera perenne que recubre sus tierras
Con nosotros est, precisamente, Secundino Lpez, un
es seal de prosperidad creciente.
fornido muchacho de 25 aos de edad que tiene a honra
su condicin de asturiano y de minero, que nos ha ido
La Vanguardia Espaola, 12-5-1962
contando, punto por punto, el verdadero fondo del asunto:
Mire usted; yo he sido, ni ms ni menos, uno de los ms
equivocados. Yo gano, entre unas cosas y otras, 6.000
pesetas al mes, y un da en el chigre, en una reunin,
El peridico no leo,
surgi el tema del salario. Luego me he dado cuenta. No leo y lo s leer,
Aquel forastero, que se deca agente de seguros, fue el Que las cosas que yo quiero
que nos envenen. Nos empez a contar cosas, a darnos No vienen en el papel.
propaganda, y a decirnos que en Francia, en Inglaterra, Nuestras cosas, compaero,
estaban con nosotros. Que lo que debamos hacer era Ay, no las quieren poner!
negarnos a trabajar. Que las cosas, si no se hacen por la
Folklore miner
fuerza no se consiguen. Saben ustedes lo que hemos
En Oviedo, as como en Sama de Langreo,
vamos a presentarnos todas las maanas, pero
no trabaja nadie ni en el exterior ni en el fondo
de los pozos, me dice un minero. Lo que hablan Y ahora he aqu los remedios que la Iglesia receta contra
los peridicos son mentiras; la verdad es que la estos males gravsimos:
huelga dura ya hace tres semanas. 1. Un salario justo; el necesario para que el obrero viva
Le Monde (15-5-1962) con su familia una vida digna (...).
2. La participacin activa en la empresa: beneficios,
Las mujeres le pidieron al gobernador que no propiedad en la misma, etctera.
maltrataran a los detenidos, pues es un dolor
3. Unas asociaciones obreras reivindicativas que defiendan
ver a los detenidos cuando los traen de la
los intereses laborales (...).
comisara, despus de haber estado en ella seis
o siete das maltratndoles. Cuando bajan de la 4. Respeto a la persona: hacer que los obreros desarrollen
furgoneta no se pueden valer por s solos y los su responsabilidad y valores humanos.
meten a las dos de la madrugada en celdas,
incomunicados, como si fueran animales (...). Serm pronunciat a la parrquia de San Jos de
Radio Espaa Independiente (4-5-1962) Gijn el 25-5-1962.
* El capell que va pronunciar aquest serm va ser allunyat
Gravat annim, maig de 1962. de la parrquia i traslladat a una altra ciutat.
71
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Batxillerat
Full clandest, maig de 1962.
El Boletn Oficial del Estado publica hoy, jueves, el
decreto relativo al aumento del precio del carbn,
que asegurar un margen de beneficio consagrado
completamente al aumento de salarios de los mineros.
Las Empresas hulleras destinarn para la mejora de
las retribuciones de sus productores las siguientes
cantidades por tonelada de hulla vendida, cualquiera
que sea su clase, calidad y destino.
Asturias, Len y Palencia................. 75 ptas.
Puertollano..................................... 60
Pearroya, Blmez y Espiel.............. 75
Arriba, 24-5-1962
72
Batxillerat
LEspoir, diari francs, abril de 1962
A propsito de Asturias
Como despus de una detonacin
cambia el silencio, as la guerra
nos dej ensordecidos muchos aos.
Y cada pobre vida individual
era desgaitarse contra el muro
de un espeso silencio de papel de peridico.
Cunto tiempo perdido
intentando aprender a no sentirse sordo,
ni tampoco ms solo de lo que es humano
que los hombres estn...! Pero el silencio
ya es hoy distinto, porque est cargado.
Nos vuelve a visitar la confianza
mientras imaginamos un paisaje
de vagonetas en las bocaminas
y de gras inmviles, como en una instantnea.
Jaime Gil de Biedma, 1962
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Activitats de treball a laula
1 Sintetitza la informaci que aporta cada document i identifica lorigen de la font.
2 Contrasta la informaci que dna la premsa legal espanyola i la que donen els diaris estrangers i els fulls
de loposici. A quines conclusions pots arribar?
3 Imagina que ets un corresponsal del diari francs Le Monde a Astries lany 1962. Utilitza tota la informaci
que ens aporten els documents del dossier i redacta una notcia que expliqui la vaga dels miners asturians.
Per a la redacci cal emprar un format periodstic: titular, subtitular, diferents pargrafs, testimonis,
illustracions, etctera.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
BENITO DEL POZO, C. La clase obrera asturiana
durante el franquismo: empleo, condiciones de trabajo
y conflicto (1940-1975).Madrid: Siglo XXI de Espaa,
1993.
DOMINGUEZ, J. La lucha obrera durante el franquismo
en sus documentos clandestinos (1939-1975). Bilbao:
DDB, 1987.
FERNNDEZ DE CASTRO, I.; MARTNEZ, J., ed.:
Espaa hoy. Pars: Ruedo Ibrico, 1963.
GARCA PIERO, R. Los mineros asturianos bajo el
franquismo (1937-1962). Madrid: Fundacin 1 de
Mayo, 1990.
MIGULEZ, F. La lucha de los mineros asturianos
bajo el franquismo. Barcelona: Laia, 1976.
MOLINERO, C.; YSS, P. Productores disciplinados
y minoras subversivas: clase obrera y conflictividad
laboral en la Espaa franquista. Madrid: Siglo XXI de
Espaa editores, 1998.
RIERA, I.; BOTELLA, J.: El Baix Llobregat. 15 aos
de luchas obreras. Barcelona: Blume, 1976.
73
 Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Batxillerat
Full clandest, maig de 1962.
El Boletn Oficial del Estado publica hoy, jueves, el
decreto relativo al aumento del precio del carbn,
que asegurar un margen de beneficio consagrado
completamente al aumento de salarios de los mineros.
Las Empresas hulleras destinarn para la mejora de
las retribuciones de sus productores las siguientes
cantidades por tonelada de hulla vendida, cualquiera
que sea su clase, calidad y destino.
Asturias, Len y Palencia................. 75 ptas.
Puertollano..................................... 60
Pearroya, Blmez y Espiel.............. 75
Arriba, 24-5-1962
72
Batxillerat
LEspoir, diari francs, abril de 1962
A propsito de Asturias
Como despus de una detonacin
cambia el silencio, as la guerra
nos dej ensordecidos muchos aos.
Y cada pobre vida individual
era desgaitarse contra el muro
de un espeso silencio de papel de peridico.
Cunto tiempo perdido
intentando aprender a no sentirse sordo,
ni tampoco ms solo de lo que es humano
que los hombres estn...! Pero el silencio
ya es hoy distinto, porque est cargado.
Nos vuelve a visitar la confianza
mientras imaginamos un paisaje
de vagonetas en las bocaminas
y de gras inmviles, como en una instantnea.
Jaime Gil de Biedma, 1962
Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975
Activitat 1
LOPOSICI AL FRANQUISME. LA VAGA DE MINERS DE 1962
Activitats de treball a laula
1 Sintetitza la informaci que aporta cada document i identifica lorigen de la font.
2 Contrasta la informaci que dna la premsa legal espanyola i la que donen els diaris estrangers i els fulls
de loposici. A quines conclusions pots arribar?
3 Imagina que ets un corresponsal del diari francs Le Monde a Astries lany 1962. Utilitza tota la informaci
que ens aporten els documents del dossier i redacta una notcia que expliqui la vaga dels miners asturians.
Per a la redacci cal emprar un format periodstic: titular, subtitular, diferents pargrafs, testimonis,
illustracions, etctera.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
BENITO DEL POZO, C. La clase obrera asturiana
durante el franquismo: empleo, condiciones de trabajo
y conflicto (1940-1975).Madrid: Siglo XXI de Espaa,
1993.
DOMINGUEZ, J. La lucha obrera durante el franquismo
en sus documentos clandestinos (1939-1975). Bilbao:
DDB, 1987.
FERNNDEZ DE CASTRO, I.; MARTNEZ, J., ed.:
Espaa hoy. Pars: Ruedo Ibrico, 1963.
GARCA PIERO, R. Los mineros asturianos bajo el
franquismo (1937-1962). Madrid: Fundacin 1 de
Mayo, 1990.
MIGULEZ, F. La lucha de los mineros asturianos
bajo el franquismo. Barcelona: Laia, 1976.
MOLINERO, C.; YSS, P. Productores disciplinados
y minoras subversivas: clase obrera y conflictividad
laboral en la Espaa franquista. Madrid: Siglo XXI de
Espaa editores, 1998.
RIERA, I.; BOTELLA, J.: El Baix Llobregat. 15 aos
de luchas obreras. Barcelona: Blume, 1976.
73
Materials didctics

1. Itinerari bsic (p) Quadern per al professorat

2. Itinerari bsic (s)
3. Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps (Itinerari p)
4. Levoluci de la tecnologia: del slex al Seat 600 (Itinerari p)
5. Les nostres arrels: de la prehistria al llegat rab (Itinerari s)
6. El naixement i la consolidaci duna naci
Lpoca medieval (Itinerari s)
7. La Catalunya moderna: segadors i bandolers (Itinerari s)
8. Obrers i poetes: la Catalunya del segle XIX (Itinerari s) M A T E R I A L S
9. El nostre segle, el segle XX (Itinerari s)
D I D C T I C S
10. Un itinerari per la histria de Catalunya (Itinerari s)
11. Temps de castells (Itinerari p) I T I N E R A R I
12. Els nostres amics, els antics (Itinerari p)
13. Laboratori de socials:taller del temps (Taller p) BATXILLERAT
14. Viure i morir a la Guerra Civil Espanyola.
1936-1939 (Taller s/b)
20
15. Les fonts, matria primera de la histria (Itinerari s/b)
16. Lhbit i lespasa (Taller p)
17. Lhbit i lespasa (Taller s)
18. Una histria amb molt de ritme (Taller p)
Catalunya
19. Una histria amb molt de ritme (Taller s)
20. Catalunya i la dictadura franquista: 1940 - 1975 (Itinerari b)
dictadura
i la
21. Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (Itinerari s)
22. Ora et labora. Monestir Sant Pere de Rodes (Itinerari s)
franquista: 1940-1975
23. Exili i repressi durant el franquisme (Taller s/b)

(p) Primria
(s) Secundria
(b) Batxillerat

Museu dHistria de Catalunya

Plaa de Pau Vila, 3. Palau de Mar
08003 Barcelona
Tel: 93 225 47 00
Fax: 93 225 47 58
Concertaci de visites: 93 225 42 44
mhcvisites.cultura@gencat.net
A/e: mhc.cultura@gencat.net
Web: http://www.mhcat.net