FEIXISME, AUTORITARISME I TOTALITARISME

El triomf dels totalitarismes:

El final de la Primera Guerra Mundial va suposar una forta crisi per a les democrcies
parlamentries occidentals. Aquesta crisi va resultar cojuntural a molts pasos, per en
altres com Itlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler) donar lloc a laparici de dictadures
de tipus totalitari.
El sistema capitalista va sortir de la guerra amb greus problemes de conversi i adapta-
ci. La crisi dels primers anys de postguerra i lamenaa duna terica revoluci social
van crear una situaci dintranquilitat i una certa por per la supervivncia del capitalis-
me. La soluci passar per la substituci del sistema tradicional de lliure competncia
per un capitalisme monopolstic garantit per un rgim autoritari.
La Gran Guerra tamb va suposar una forta crisi ideolgica i dels valors burgesos. La
pau desprs de la llarga guerra va generar una sensaci dinsatisfacci i intranquilitat
que va afectar a molts pasos europeus, vencedors i venuts.
Lexemple de la Revoluci Russa i el nou rgim bolxevic sextendr en sectors socials
contraris a la democrcia liberal burgesa. Els principis democrtics aniran retrocedint
atacs per lautoritarisme. La reconstrucci i la defensa dels estats nacionals es far, en
ocasions, a costa de la democrcia.
La Primera Guerra Mundial va deixar una forta crisi econmica amb el retorn de milers
de soldats desmobilitzats que al retornar als seus llocs dorigen es convertiran en atu-
rats. La crisi econmica generar una primera onada de dictadures que prendran Itlia
com a prototip.

A la dcada de 1930 la Gran Depressi provocar una nova onada de dictadures. Els
canvis socials que va provocar la guerra van donar a la petita burgesia una fora que
aquesta classe social mai havia tingut. Perjudicada per la forta crisi econmica i no sen-
tint-se representada satisfactriament pels partits burgesos tradicionals ni pels partits
proletaris, la petita burgesia ser un suport dels nous partits autoritaris.
Daltra banda, els sectors industrials que shavien beneficiat de la guerra van tenir pro-
blemes de reconversi en temps de pau. La conflictivitat social i lamenaa revolucion-
ria seran motius dalarma permanent i la crisi econmica dels anys trenta provocar una
caiguda de la producci i dels beneficis que aprofitaran tant Hitler com Mussolini per
rebre el suport de la gran indstria.
Els estats democrtics demostraran la seva feblesa i seran incapaos de trobar solucions
per als grans problemes de lpoca dentreguerres. Els estats seran incapaos de mante-
nir lautoritat i lordre pblic al carrer que semblava controlat per feixistes i nazis. En
els nous estats sorgits dels tractats de pau el funcionament democrtic tindr una curta
durada.
Com a conseqncia de les crisis econmiques augmentaran les tensions socials, la llui-
ta de classes i les accions revolucionries. Aix, el creixement electoral dels partits des-
querra afavorir levoluci cap a un autoritarisme conservador com a garantia antirevo-
lucionria.
Els feixismes aprofitaran la vocaci internacional del comunisme per proclamar-se sal-
vadors de la naci davant del perill bolxevic. Aquest ser el seu argument contra les-
querra i contra la democrcia. Els feixismes seran la tercera via com a soluci a la dico-
tomia entre democrcia capitalista i comunisme.
Els sectors socials i econmics conservadors veuran els feixismes com una garantia con-
tra lamenaa revolucionria. El manteniment del capitalisme ser un objectiu com de
les democrcies i els feixismes. Comunistes i feixistes coincidien en el sistema de partit
nic i la dictadura com a sistema de govern.
Per al comunisme feixisme i liberalisme sn formes diferents de manifestaci del siste-
ma capitalista i, per tant, enemics del proletariat. En els anys trenta la Uni Sovitica
dStalin desenvolupar un sistema poltic de caracterstiques totalitries per amb un
sistema social i econmic diferent dels feixismes itali i alemany.
La tendncia del comunisme sovitic de liderar les esquerres suposar un enfrontament
permanent entre comunistes i socialdemcrates. El rgim sovitic senfrontar als socia-
lismes integrats en els sistemes democrtics europeus i no incorporats a la III Interna-
cional comunista. La divisi de les esquerres afavorir lascens dels feixismes.

Caracterstiques generals dels feixismes. Els feixismes es caracteritzen per la manca

de cos doctrinal. La teoria poltica que sostenia ideolgicament els feixismes era molt li-
mitada, els feixistes consideraven que no era una ideologia sin un estil on lacci i no
reflexi eren la norma general.
Els feixismes afirmaran la desigualtat entre els homes mentre que la democrcia partia
de la consideraci de que tots els homes sn iguals. Aquesta desigualtat permetia una
concepci jerrquica de la societat que portar cap el masclisme i el racisme.
La dona estar supeditada a lhome i el nazisme afirmar la desigualtat entre les races
humanes on la raa ria seria la dominant i estaria destinada a governar el mn. A laltre
extrem trobariem la raa jueva perseguida pel nazisme.
LEstat s el representant de la naci que s el valor suprem. Tots els individus han
destar al servei de lEstat que es presenta omnipresent i omnipotent superant el concep-
te de simple dictadura. Sinverteia aix el principi democrtic de que lEstat est al ser-
vei dels ciutadans.
El recurs al lder carismtic ser una soluci a la crisi dels valors burgesos tradicionals.
Mussolini adoptar aix el paper de lder infalible; el Duce, el conductor. Hitler, per la
seva banda, es convertir en el Fhrer de tots els alemanys. Mitjanant les grans concen-
tracions, els discursos i la propaganda es mantindr el nexe entre els poltics i el poble,
un conjunt compacte.

Els feixismes configuraran uns sitemes poltics de partit nic que consieraran el partit
com un dipositari dels valors nacionals, uns valors nics sense ms necessitat de repre-
sentaci. El model dEstat feixista es sustentava en uns principis rudimentaris i irracio-
nals.
Lanticomunisme ser una referncia permanent del feixisme tot i que en un principi
mantindran tendncies anticapitalistes Mussolini era dorigen socialista. El suport del
gran capitalisme diluir aquestes tendncies.
El nacionalisme s laspecte ms constant dels feixismes. Aix, molts moviments feixis-
tes es consideraran totalment diferents entre ells noms per afirmar els principis propis
didentitat.
Les referncies a temps passats i gloriosos de la naci caracteritzar els feixismes fent
que el nacionalisme passes del sentiment de greuge tpic dels seus orgens a una apolo-
gia del bel.licisme imperialista que conduir cap a la guerra.
Els feixismes faran servir tots els mitjans possibles de propaganda per arribar al poder i
controlar la societat. Els eslgans en forma de falques publicitries portaran els missat-
ges poltics a tota la societat. Els cartells permetien transmetre les consignes poltiques i
lesttica del poder. La rdio era un altre mitj darribar a la societat.
Espanya. La dictadura de Primo de Rivera:

Els governs dels anys de la Primera Guerra Mudial havien mantingut la neutralitat dEs-
panya en el conflicte bl.lic, una neutralitat que va portar importants beneficis
econ-mics al pas que va poder importar massivament els seus productes als
pasos bel.lige-rants.
Aquests beneficis, per, es concentraren en poca gent mentre que els sectors obrers sor-
tien majoritriament perjudicats. Aquesta situaci va accentuar les diferncies socials
demostrant que el rgim de la Restauraci shavia quedat antiquat.
El rgim borbnic va ser incapa dactualitzar-se i modernitzar el pas que tenia una
economia molt dependent de les rendes agrries i una estructura de la propietat
molt desigual. Aix, les tensions socials van arribar el 1917 a una situaci lmit.
Una acci descoordinada dels poltics reformistes de lAssemblea de Parlamentaris, dels
militars reivindicatius de les Juntes de Defensa i dels sindicats en vaga acabar per fer
fracassar el sistema de la Restauraci. Els interessos socioeconmics que donaven su-
port a la Restauraci la mantindran, per per poc temps.
La descomposici del sistema poltic, la greu conflictivitat social i el desastre dAnnual
de 1921 portaran al pronunciament del general Primo de Rivera en 1923. Aix siniciava
una dictadura que duraria fins 1931 quan es proclamaria la II Repblica.

La dictadura de Primo de Rivera senmarca cronolgicament en la primera onada de

dictadures que sestaven extenent per Europa a principis dels anys vint (el 1922 Musso-
lini arribava al poder a Itlia). A Espanya, la dictadura de Primo de Rivera ser el darrer
intent per solucionar els problemes del pas sota la monarquia.
El 23 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera donava el seu cop dEstat davant
la crisi que vivia el pas. La seva intenci era solucionar els problemes interns del pas
sense prescindir de la monarquia. Alfons XIII va aceptar el manifest de Primo de Rivera
i va concedir-li plens poders sense que fos necessria la intervenci militar.
El general Primo de Rivera era el capit general de Catalunya i havia defensat la retira-
da de lexrcit espanyol del Marroc desprs del desastre dAnnual on havien mort prop
de 17.000 soldats. Desprs del seu pronunciament de Barcelona les classes mitjanes del
pas pensaven que la seva dictadura seria millor que els inoperants governs de la Restau-
raci.
Primo de Rivera considerava que el problema espanyol residia en la corrupci del go-
vern i per aix va fer empressonar als poltics corruptes, fet que va generar les simpaties
del poble. El general pensava que amb un canvi dhomes solucionaria els problemes del
pas i va formar un Directori Militar que governava mitjanant decrets. Els partits pol-
tics van ser prohibits i la Constituci no era efectiva.

Primo de Rivera no comptava amb el suport de les masses, no tenia ambicions territo-
rials en lestranger i no practicava la repressi sistemtica dels lders feixistes europeus.
A ms no posava objeccions al moviment obrer organitzat sempre que els sindicats no
interferisin en la poltica.
En un principi, la dictadura que comptava amb importants suports socials soluciona-
ria els aspectes ms inmediats com la repressi del terrorisme social, el desembarcament
a Alhucemas per pacificar el Marroc, la construcci dobres pbliques i les exposicions
de Barcelona i Sevilla.
El 1925 Primo de Rivera llanava una campanya victoriosa al Marroc, en cooperaci
amb Frana, arribant a les mximes quotes de popularitat. A partir daquests moment es
distanciar de lexrcit per formar un nou govern.
El final de la guerra al Marroc va suposar una nova etapa de la dictadura en la que es va
formar un Directori Civil de govern. Aquest era un govern poltic amb un consell de mi-
nistres que no comptava amb els poltics tradicionals format per joves regeneracionistes
que van veure com els intelectuals els donaven lesquena.
Primo de Rivera va copiar en part el model itali de Mussolini organitzant un nou Estat.
Un govern poltic amb un partit poltic nic regeneracionista i incoherent amb intenci
de crear una nova constituci que no va arribar a aprovar-se per la manca de consens. Es
volia perpetuar la dictadura.
El nou govern civil es disposava a reformar i planificar leconomia. La poltica econ-
mica de Primo de Rivera va ser copiada del model feixista itali i es basaba en el corpo-
rativisme, la legislaci social, la soluci dels problemes obrers amb un cert paternalisme
i lintervencionisme estatal.
Leconomia estava dirigida per lEstat amb un consell nacional deconomia que intenta-
va regular el desequilibri entre loferta i la demanda i la coordinaci dels sectors pblics
mitjanant consells. LEstat dirigia levoluci econmica del pas.
Per solucionar els problemes dels obrers van formar-se consells paritaris que realitzaven
la tasca dels sindicats de forma pacfica. En aquests consells estaven representats tant
treballadors com patrons i Estat. Els sindicats obrers tradicionals van ser prohibits per la
dictadura.

La legislaci social va ser regulada pel govern dictatorial amb la formulaci dun codi
de treball que en una actitut paternalista millorava en part la situaci dels treballadors.
Alguns lders socialistes i de la UGT van entrar en els comits.
Per acabar amb latur lEstat va realitzar fortes inversions econmiques com obres p-
bliques (carreteres, ferrocarrils, embassamentsetc) i un pla de cases barates a les grans
ciutats. Els serveis tamb van millorar-se creant el monopoli de la Telefnica, RENFE o
CAMPSA. En el camp comercial va practicar-se el proteccionisme que afavoria el pro-
ducte nacional i buscava lentrada de capital estranger.
Lentament la dictadura va anar perdent els suports inicials i lopini pblica es decanta-
ria en part cap al republicanisme. De fet, la caiguda de la dictadura arrosegaria a la mo-
narquia dAlfons XIII.
Els parlamentaris van distanciar-se de Primo de Rivera que els qualificava dantipatrio-
tes, incompetents i corruptes, a ms lexrcit, els grans terratinents i el clergat tamb
van retirar-li el seu suport. El 1930 van arribar a Espanya els efectes de la Gran Depres-
si econmica amb la retirada de les inversions americanes, el que va provocar la fallida
del sistema.
Les crtiques i les manifestacions van ser durament reprimides posant de manifest el
desgast de la dictadura. La pesseta sestava enfonsant i la dictadura no era capa datu-
rar el descens dels tipus de canvi. El sentiment republic anava creixent i el rei ja no po-
dia comptar amb el suport de lexrcit.
El general Sanjurjo, al capdavant de la Gurdia Civil, va anunciar que no defensaria a la
monarquia en contra de lopini pblica. Primo de Rivera va haver de dimitir i exiliar-se
Pars on moriria mesos desprs.
Quan es pretenia retornar al rgim constitucional de 1876 unes eleccions municipals
guanyades pels republicans es van converir en un plebiscit a favor de la Repblica que
seria proclamada el 1931 mentre Alfons XIII sortia dEspanya cap a lexili. La II Rep-
blica tindria una curta durada perqu el 1936 esclataria la Guerra Civil que portaria el
general Franco al poder el 1939.
 EL FEIXISME ITALI

I. La crisi de la democrcia italiana:

El procs dunificaci italiana va configurar una monarquia liberal constitucional bassa-

da en un sistema censitari fora restringit que potenciava els interesos industrials i co-
mercials del nord en contrast amb el sud agrari i controlat pels grans propietaris (cacics i
mfia). El nacionalisme estava molt arrelat des del segle XIX amb la proclamaci de
lautoafirmaci de la naci italiana.
En la primera dcada del segle XX Giolitti va impulsar una srie de reformes que van
consolidar el sistema liberal itali i va introduir una nova poltica exterior que buscava
lexpansi colonial. Aix, el nacionalisme itali es convertir en un moviment agressiu
que buscava en el passat imperial rom els estmuls necesaris per justificar limperialis-
me i el colonialisme tard.
El 1911 Itlia annexionava Lbia com a colnia tot i no tenir cap riquesa en el seu terri-
tori. Lbia seria el punt dentrada dItlia a frica. Aquest fet va fer convenient una re-
forma electoral que obrs en part el sufragi a lItlia del nord per rebre el suport popular
per a lempresa imperial.
Aix, el 1912 sinstaurava el sufragi mascul per aquells homes de ms de 21 anys que
sabesin llegir i escriure i als majors de 30 anys que haguesin complert el servei militar.
La poltica italiana sobria aix a la poltica de masses.

Cambra de diputats del parlament itali (1913-1924):

1913 1919 1921 1924

PCI - - 16 18
PSI 52 156 122 22
PSU - - 60 25
Republicans 9 9 7 7
PPI 29 100 107 40
Constitucionalistes 410 209 - 34
Bloc Nacional - - 275 -
Llista nacional - - - 355
Partit Feixista* - - (35) (20)
Altres 8 34 8 14
TOTAL 508 535
Majoria 255 268

El 1913 es ratificava la victria electoral dels grups liberals i conservadors tradicionals

amb un fort creixement del Partit Socialista itali (PSI) i del Partit Popular itali (PPI)
catlic i confessional que tenia un programa de reforma social que va atreure a les clas-
ses mitjanes.
El control de les elits es posar en qesti desprs de la Primera Guerra Mundial quan
Itlia va declarar-se neutral en un principi per va acabar entrant en guerra al costat de
lEntesa desprs dels acords secrets de Londres de 1915.
Els sectors bel.licistes partidaris de la participaci dItlia a la guerra consideraven que
la neutralitat deixava el pas com una potncia de segona fila com Espanya i que shavia
dactuar contra Astria per incorporar la zona est de Vencia, el sud del Tirol i altres
objectius al Mediterrani oriental (projecci cap a Grcia i la costa dlmata).
Els intervencionistes van practicar un fort nacionalisme per afavorir la participaci dI-
tlia a la guerra mentre que el PSI estava dividit entre el sector maximalista majoritari i
els sectors reformistes per era contrari a la participaci a la guerra.
Mussolini va mostrar-se favorable a favor de lentrada dItlia a la guerra i des dAvanti,
lrgan de premsa del PSI, va iniciar una forta campanya favorable a la guerra. Final-
ment, Mussolini va abndonar el PSI per formar el seu propi moviment des del diari El
Poble Itali que tenia un finanament ocult proporcionat pels grans industrials del pas
que tenien interesos en participar del conflicte.
Finalment, Itlia entrava a la Primera Guerra Mundial aportant 7,5 milions de soldats
que majoririament provenien del sud del pas. El saldo final del conflicte bl.lic va ser
superior als 700.000 morts i un mili de ferits.
En acabar la guerra la frustraci que va produir la no concessi de les aspiracions terri-
torials italianes amb la negativa a lannexi del Fiume va generar una forta crisi. El na-
cionalisme es veia reforat per la sensaci de frustraci (vittoria mutilata) i va generar
una forta mobilitzaci amb la figura de G. DAnnunzio al capdavant.
Tot i pertnyer al bndol dels vencedors Itlia no va obtenir les compensacions territo-
rials i econmiques que esperava. La suma daquests factors va crear una situaci que el
govern va ser incapa de solucionar. Els tractats de pau de Paris van concedir a Itlia el
Tirol del nord i lAlto Adigio per no van satisfer les seves pretensions a la costa dl-
mata.
El Fiume havia estat atribuit pels tractats de pau a Iugoslvia tot i les pretensions del
primer ministre itali Orlando i el nacionalisme itali ms radical encapalat pel poeta
DAnnunzio la considerava italiana.

Aix, DAnnunzio va organitzar un grup dexcombatents per ocupar el Fiume i forar la

seva annexi. El govern itali no va acceptar aquesta poltica de fets consumats i no va
reconixer lannexi del Fiume el que va convertir els partits constitucionals i lelit pol-
tica italiana en un objectiu ms de les crtiques nacionalistes.
Dannunzio va utilitzar per ocupar el Fiume el 1919 una escenografia on proliferaven
els uniformes, les formacions i les senyeres italianes, una escenografia que el feixisme
faria seva de seguida. Finalment, Giolitti va signar el Tractat de Rapallo el 1920 on es
declarava el Fiume com a ciutat lliure.
El sentiment de frustraci saccentuava entre els sectors nacionalistes. A ms, lecono-
mia italiana es trobava en una situaci molt feble, arrunada per la guerra. La fragilitat
dels governs italians impossibilitava el prendre les reformes financeres i socials neces-
ries per superar la crisi.
El 1919 es produia una nova reforma electoral que universalitzava el sufragi mascul en
plena crisi poltica, econmica, social i didentitat nacional. Itlia es convertir en un
dels espais ms agitats dEuropa el que el 1919 suposar un canvi de signe poltic a les
eleccions.
Els partits tradicionals van perdre la majoria i van veure com creixien amb fora el PSI
(156 escons) i el PPI (100 escons). El resultat de les eleccions de 1919 va donar lloc a
un nou joc daliances per formar un govern amb el suficient recolament popular i par-
lamentari.
II. Lascens de Mussolini al poder:

Tot indicava que sestava ensorrant el rgim liberal que es trobava desboradat per
lagitaci nacionalista produida pel rebuig dels tractats de Versalles que potenciaven el
regne de Iugoslvia impedint lexpansi italiana als Balcans. Els moviments
reivindicatius shavien intensificat tant en la indstria com en lagricultura entre 1919 i
1920, els dos anys rojos.
La manca dactivitat industrial generava atur, el deute extern hipotecava els presupos-
tos, lala dels preus perjudicava amplis sectors socials, al sud del pas els camperols
ocupaven terres i les vagues obreres es multiplicaven a les ciutats del nord. Lestiu de
1920 la crisi era general.
A la forta inestabilitat social li va succeir una forta agitaci poltica. Els sectors maxi-
malistes del PSI va plantejar-se la sortida revolucionria a la crisi tot i no ser un grup
homogeni. El sector liderat per Serrati era partidari de concentrar-se en la conquesta del
poder per la via electoral per poder realitzar la transici cap a un nou estat socialista ita-
li.
Altres sectors del socialisme (Bordiga) creien que per la via electoral no sarribaria al
poder i plantejaven una insurrecci de tipus boltxevic per fer-se amb el poder. El socia-
lisme tenia la seva base electoral al nord i al centre del pas per en el sud subdesenvo-
lupat no tenia recolament.
Daltra banda, Turati optava per la via parlamentria creant una coalici de govern que
incorpors el PPI de Dom Sturzo. Les alternatives al rgim liberal itali desprs de 1919
requerien duna poltica de masses que ni PSI ni PPI van aconseguir portar a terme.

En aquesta situaci defervescncia nacionalista Mussolini va crear la seva organitzaci,

el Fascio di Combatimento, en referncia a la unitat italiana i a un smbol de la Roma
imperial el fascio era una arma representativa de la legi imperial romana.
Mussolini encara no era el principal lder nacionalista per estava iniciant el seu ascens
poltic. Els seus objectius eren forar les reformes socials i reivindicar els territoris no
recuperats (irredenti) a Dalmcia. Un cop va ser escollit diputat, Mussolini va iniciar el
seu acostament cap a les capes ms conservadores i influents de la societat italiana. El
1921 el seu moviment es convertia en el Partit Feixista, dultradreta.
Brillant orador i manipulador de masses, Mussolini va veure com els seus discursos
doctrinaris tenien un xit indiscutible entre la petita burgesia. El feixisme itali naixia de
la necessitat duna forta autoritat poltica i dels agreujats sentiments nacionalistes dels
italians.
El 1920 va haver-hi una vaga industrial on els obrers van ocupar les fbriques. La sorti-
da negociada al conflicte va evitar que un moviment exclusivament reivindicatiu con-
dus cap a un procs revolucionari per la por a la revoluci va generalitzar-se, fet que
Mussolini va aprofitar.
Aviat el Fascio es va decantar cap a un activisme violent que actuava amb ferocitat con-
tra els moviments vaguistes que eren acusats dantiitalians. Sindicalistes, socialistes i
comunistes seran vctimes de la intimidaci feixista. Les esquadres feixistes van enfron-
tar-se al carrer a les organitzacions obreres entre 1920 i 1921.
Els industrials estaven molt preocupats i culpaven el govern de no haver estat capa de
prendre mesures ms estrictes contra els moviments vaguistes. Mussolini i els seus es-
quadrons feixistes seran una esperana per lliurar-se dels socialistes, els sindicats i el
govern.
La manca duna sortida a la crisi i la por a la revoluci van facilitar que Mussolini es
converts en lalternativa de la dreta italiana. La soluci que proposava Mussolini era la
construcci dun rgim de fora, nacionalista, amb linters nacional per sobre de la
identitat de classe i amb una poltica expansiva al Mediterrani.
Shavia dacabar amb la disidncia social amb un govern dunitat nacional que exclo-
gus a lesquerra revolucionria, aix es podria restablir lordre al pas. Aquesta es una
primera sortida cap a lautoritarisme, coincidint amb els interesos de la gran patronal de
la indstria.
La primavera de 1921 van realitzar-se unes noves eleccions a la recerca dun nou equili-
bri per Itlia. El centre-dreta i el Partit Feixista van practicar davant els comicis una po-
ltica de Bloc Nacional per derrotar elctoralment el PSI. El Bloc Nacional no va ser una
coalici electoral, noms una estratgia contra lesquerra. Mussolini sunia aix amb els
liberals de Giolitti.
El Partit Feixista va aconseguir una important presncia parlamentria amb 35 escons
dins del Bloc Nacional. El clar retrocs del PSI davant del Bloc Nacional semblava do-
nar pas a una clara majoria, per la dreta no era una alternativa conjunta real amb un
programa que uns a tots els partits conservadors al parlament.
La crisi de govern i la inestabilitat van seguir prolongant-se desprs de les eleccions de
1919. Sense un programa unitari de govern del Bloc Nacional la crisi italiana no es po-
dia superar. Mussolini va defensar aquesta uni i va postular-se com a lder dun projec-
te unitari de la dreta italiana.
Els feixistes van augmentar la seva violncia i el govern va veures incapa de mantenir
la llei i lordre al carrer. Itlia va llanar-se prcticament a una guerra als carrers entre
les esquadres feixistes i els camises vermelles socialistes.

El Partit Feixista tenia controlat el carrer, el recolament de la gran indstria i un diri-

gent que estava al marge de la crisi italiana de postguerra i tenia molt reconeixement po-
pular interclassista. Mussolini reclamar la formaci dun govern nacional encapalat
per ell mateix.
En aquest clima de violncia i inestabilitat poltica el 27 doctubre de 1922 es produia la
Marxa sobre Roma, una acci de fora de Mussolini per pressionar el rei Vctor Manuel
per formar un govern duni nacional. El govern no va reaccionar i els alts comanda-
ments militars van dubtar davant la demostraci de fora dels feixistes.
La Marxa sobre Roma va presentar-se com una marxa espontnia dels militants feixistes
procedents de tota Itlia, per la majoria van ser portats en camions fins a les mateixes
portes de la capital, a ms la mobilitzaci no va ser tant espectacular i lexrcit podia
haver-la detingut si hagus rebut lordre.
La Marxa sobre Roma va ser una demostraci de teatralitat poltica amb una acci que
militarment estava mal planejada. Semblava que per al monarca un govern dirigit per
Mussolini era lnica alternativa al vesament de sang i lanarquia als carrers.
Aquesta mobilitzaci recolada per sectors destactats de lEstat i el monarca va forar la
dimissi del govern elegit a les urnes per donar pas a un govern duni nacional encap-
alat per Mussolini. Lacte de fora havia tingut efecte i el 29 doctubre el rei Vctor
Manuel encarregava a Mussolini la formaci del govern.
III. Levoluci cap a la dictadura (1922-26):

Encara no ens trobem davant duna dictadura feixista, el govern de Mussolini

evolucionar cap a ella en els segents mesos per resol-dre les tensions entre el govern i
loposici desquerres. Aix, Mussolini instaurar la dictadura de mica en mica.
El govern format per Mussolini el 1922 excloia el PSI i el PCI, per incorporava el PPI
per configurar una majoria que otorgus plens poders a Mussolini per governar amb
lleis dexcepci. Aix es podien controlar les mobilitzacions socials. La recuperaci eco-
nmica dels anys vint va permetre que Mussolini desactivs la majoria dels conflictes
socials.
Mussolini va nomenar-se a si mateix ministre dassumptes exteriors a ms de ser el pri-
mer ministre i el ministre de linterior. Tot i aix, Mussolini encara no tenia la fora su-
ficient per establir la dictadura i hauria de fer certes concessions a la democrcia parla-
mentria.
La legalitzaci dels esquadrons feixistes amb funcions de policia social i poltica va ser
una mida que va enfrontar Mussolini al PPI que va trencar definitivament amb el govern
nacional quant aquest va aprovar la llei Acerbo que reformava la llei electoral per bene-
ficiar a la majoria.
Segons la llei Acerbo, aquell partit que tingus una majoria relativa a les urnes de ms
del 25% dels vots ocuparia dues terceres parts dels escons del parlament itali. La llei
Acerbo buscava que el sistema poltic itali tingus un govern estable amb una gran ma-
joria que neutralitzs a loposici a la cambra de diputats.
El PPI va trencar amb Mussolini i el seu govern duni nacional per laprovaci duna
llei electoral que conduia cap a lautoritarisme. Aix, a les eleccions de 1924 la majoria
va ser per la Llista Nacional de Mussolini encapalada pels dirigents feixistes. La popu-
laritat de Mussolini va donar-li prop del 40% dels vots amb el Partit Feixista com a
principal eix de la dreta.

Les eleccions de 1924 van estar marcades per la conflictivitat al carrer entre els feixistes
i lesquerra. Aix, Matteotti del PSU va denunciar al parlament la llei Acerbo i posava
en qesti la poltica de Mussolini. Posteriorment Matteotti va ser raptat i assassinat, fet
que desencadenava un gran escndol poltic.
Matteotti havia atacat amb ferocitat el govern i posteriorment havia desaparegut. Havia
estat raptat als carrers de Roma, ficat al darrere dun cotxe i assassinat. El seu cos no va
aparixer fins un mes desprs. Loposici tenia clar que la seva desaparici estava rela-
cionada amb Mussolini i el seu entorn.
Lescndol Matteotti va marcar el pas del rgim cap a la dictadura amb la retirada del
parlament de PSI, PSU, PPI i alguns grups liberals (retirada a lAventino) per convertir-
se en una cambra opositora. El boicot parlamentari va ser un error de loposici que dei-
xava la cambra en mans de Mussolini.
El gener de 1925 Mussolini assumia la responsabilitat de lassassinat de Matteotti a
mans dels camises negres. Aix es tancava la crisi en una cambra sense oposici real. A
continuaci, Mussolini va realitzar una maniobra que destituia els parlamentaris de lo-
posici que havien abandonat el parlament i del PCI.
Era el moment de destruir a loposici i establir una dictadura. Mussolini eliminava del
seu govern als ministres no feixistes i loposici era il.legalitzada donant lloc a la dicta-
dura feixista, la destrucci de lesquerra shavia iniciat. Itlia ja era un Estat amb un sol
partit poltic, per encara quedaven interesos poderosos que eren un fre per a Mussolini;
la Corona, lEsglsia lexrcit i alguns dels grans financers.
IV. Dictadura i liberalisme econmic (1926-34):

Un cop controlat el parlament, Mussolini va atorgar-se a si mateix amplis poders. Siste-

mticament, el dictador va anar desmuntant el sistema democrtic i assumint el control
dItlia. Sestablia un nou rgim de tipus corporatiu, amb un sindicalisme obligatori je-
rarquitzat, la vaga il.legalitzada i un parlament merament consultiu.
La destrucci de la democrcia portar molts poltics a la deportaci o lexili. La capaci-
tat executiva i legislativa eren asumides pel govern i el Gran Consell Feixista, un dels
pocs organismes poltics creats per la dictadura, en principi per facilitar les relacions en-
tre el partit i el govern.
Mussolini ja tenia tot el poder a les seves mans, era un dictador absolut. El problema era
que el feixisme havia arribat al poder sense un pla especfic de govern i sense una crre-
ga doctrinria important. El seu nic objectiu era crear un Estat poders de caire dictato-
rial, basat en la fora del partit nic el Partit Feixista i amb un lder carismtic, il Du-
ce, que comptava amb la fidelitat incondicional dels seus partidaris.
El feixisme itali exaltava el sentiment nacionalista invocant les grandeses de lImperi
Rom, van recuperar-se smbols de lantiguitat com les senyeres imperials o lantiga sa-
lutaci amb el bra dret alat i la m oberta, senyals didentitat del feixisme. Tota una
escenografia de masses uniformades i organitzades formaran part de lesttica del fei-
xisme.

Mussolini va pactar amb la gran indstria que es mantindria una poltica liberal, fet que
unit a la m dura va fer que fos admirat per la dreta europea com Primo de Rivera o
Churchill. El feixisme va trobar un equilibri entre liniciativa privada i lintervencionis-
me estatal per superar la crisi econmica del pas.
El deute extern del pas impedia les importacions i la prpia ideologia nacionalista del
feixisme va fomentar lautosuficincia econmica. Les grans obres pbliques, una de-
mostraci de leficcia del rgim, van ser un motor econmic per al pas juntament amb
la dessecaci de pantans i un ambicis pla de rec per estimular la producci agrria del
pas.
El sindicalisme de classe va ser substituit per un altre de tipus vertical en corporacions
que evitava qualsevol tipus de conflictivitat social i permetia controlar els esglaons pro-
ductius de cada sector. El feixisme demostrava aix una evident aparena deficcia po-
sitiva de cara a lexterior.
El 1939, amb la Segona Guerra Mundial a punt desclatar, lEstat feixista itali ja con-
trolava totalment leconomia del pas amb la indstria metal.lrgica, la indstria naval i
les obres pbliques controlades pel govern de Mussolini. s el pas que entre 1934 i
1943 va fer-se cap a lintervencionisme estatal.
La monarquia italiana de Vctor Manuel va ser acceptada per Mussolini perqu va rebre
el seu suport desprs del seu ascens al poder i en la evoluci cap a la dictadura. El rei
era el cap de lexrcit, el que feia que Mussolini noms el controls parcialment.
Mussolini seria destituit el 1943com a cap de govern per negociar un armistici i com a
resposta Mussolini proclamaria la repblica feixista de Sal.
Alemanya. Lascens del nazisme al poder:

El creixement del nazisme es deriva de la crisi de la Repblica de Weimar provocada

per la Gran Depressi econmica, el trencament de leix democrtic que la recolava i
la deriva autoritria dels partits i les classes mitjanes que no sidentificaven amb el r-
gim republic.
La crisi econmica nord-americana va provocar la retirada dels capitals invertits a Ale-
manya i lactivitat econmica va resentir-sen rpidament provocant el tancament dem-
preses i la pujada de latur. La crisi social i la por al comunisme portar a les classes
mitjanes cap a posicions cada cop ms conservadores i menys democrtiques.
Davant daquesta situaci, la coalici de Weimar va enfonsar-se. Els governs es succei-
ran en poc temps sense aturar el problema. La Repblica de Weimar va suicidar-se pel
trencament intern i va ser assassinada pels atacs exerns. Lofensiva poltica que iniciar
el NSDAP i el rebuig de lelit econmica i les classes mitjanes van precipitar la caiguda
del rgim.
La sortida democrtica a la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial va ser un mal
menor per aquests sectors davant la por a una sortida revolucionria per una societat
que, en general, no era ni demcrata, ni republicana.
Es donaven les condicions ideals per que es dons una radicalitzaci dels partits poltics
ms virulents. Les classes mitjanes dubtaven dun rgim democrtic on lesquerra tin-
gus tant pes poltic, per aix, amb la crisi, van derivar cap a posicions autoritries que
solucionesin la crisi.
La vinculaci de leconomia alemanya al mercat mundial i els lligams establerts amb els
Estats Units a travs del Pla Young que financiava la repblica a base de prstecs i in-
versi privada nord-americana va fer que el 1931 la crisi fos molt intentsa. Es va arribar
a la xifra de sis milions daturats.

El nacionalsocialisme. La crisi va desestabilitzar la poltica alemanya. La sortida a la

crisi tendia cap a lautoritarisme que permits la formaci dun govern fort que pogus
fer front a la crisi. Aix, la societat alemanya va veure com el NSDAP creixia espectacu-
larment.
Dentre els partits poltics apareguts al caliu de la greu crisi que havia portat a la forma-
ci de la Repblica de Weimar destacava el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany
que aviat estaria encapalat per Adolf Hitler, un personatge que des de molt jove havia
freqentat els cercles poltics antidemocrtics.
Aquest grup nacionalista, reaccionari i antisemita es movia en els seus orgens a lentorn
del mn folclric alemany amb un ideari basat en la recuperaci de lhegemonia i lex-
pansionisme per la repblica alemanya perqu els alemanys eren tnicament superiors.
Per aix, calia un fort lideratge.
Aix, la proclama ideolgica del NSDAP es basaba en la crtica al decadent sistema
parlamentari i la democrcia, un nacionalisme exacerbat, pangermanista i expansionista,
el racisme (la superioritat de la raa ria i lantisemitisme), lanticomunisme, la sacralit-
zaci del lder carismtic el Fhrer, una forta jerarquia i la formaci duna dictadura
totalitria.
Hitler va entrar en contacte amb aquest grup i va integrar-se fins al punt de covertir-se
en el seu principal dirigent. Els seus primers intents daconseguir el poder van ser insur-
reccionals, per lintent de cop dEstat de Munic va fracassar sense que Hitler pogus
aconseguir els seus objectius de proclamar una repblica jerrquica i depurar interna-
ment el pas.
Hitler i altres dirigents del partit nazi van ser empresonats i procesats, per la seva pena
de pres va ser fora reduida, el temps necesari per escriure el seu llibre La Meva Lluita
Mein Kampf, el que seria el catecisme doctrinari en que es basaria el moviment nazi.
El llibre comportava una forta crrega ideolgica escrita amb una prosa exaltada i pseu-
doreligiosa ms prpia dun visionari que dun poltic.
Nacionalisme germnic i antisemitisme seran els dos aspectes ms caracterstics de la
seva ideologia. Hitler defensar al seu llibre la conquesta i unificaci del mn germnic
(lespai vital), lhegemonia alemanya a lEuropa Central i lexpansi cap a orient en
detriment de la decadent raa eslava.
Un cop va sortir de la pres, Hitler va haver denfrontar-se amb Strasser pel lideratge
del NSDAP. Hitler volia abandonar la poltica insurreccional, accentuar el nacionalisme
i buscar larticulaci de xarxes socials que recolzesin el seu projecte, des de les classes
treballadores fins al gran capital. Obrers i classes mitjanes havien de ser la base dun
projecte populista. Strasser havia organitzat les SA i proposava mantenir lestratgia in-
surreccional, mantenir lanticapitalisme i el nacionalisme exacerbat.

El 1928 Hitler va imposar-se a la direcci del partit aplicant el principi de capdillatge on

el cap del partit tenia tot el poder de forma jerarquitzada. Hitler era el Fhrer. Aix, la
crisi econmica va arribar amb el NSDAP amb una doctrina slida i un programa elec-
toral dirigit a les masses.
La crisi derivada de la Gran Depressi crear les circumstncies que facilitaran el crei-
xement del nazisme. Les classes mitjanes i els petits propietaris rurals patiran els efectes
de la crisi econmica i al mateix temps es resistiran al procs de proletaritzaci a que es
veien abocats.
No representats per la dreta tradicional ni pels partits desquerra, aquestes seran les ba-
ses electorals del nazisme. El NSDAP va aconseguir lhegemonia dins del nacionalisme
i va aconseguir un important ascens electoral a les eleccions de 1930 amb el 18,3% dels
vots. LNSDAP va convertir-se aix en la segona fora poltica per darrere de lSPD.
Ara, Hitler llenar al carrer a les SA com a grups de xoc socials enfrontant-se als sindi-
cats lliures i als obrers.
La poltica econmica alemanya estar marcada per la crisi econmica i lascens elec-
toral i poltic del nazisme. Lelectorat de la dreta tradicional es decantava per lNSDAP
en detriment del DNVP i altres partits tradicionals.
Altra ajuda important per a lascens del nazisme ser la dels grans sectors industrials
que estaven seriosament perjudicats per la crisi i es veien amenaats per les seves possi-
bles conseqncies. Per garantir la seva supervivncia, el capitalisme alemany apostava
per una soluci autoritria imitant lexemple itali.

La coalici de Weimar es veia trencada definitivament durant el govern del canceller

Brning (1930-32) que va comenar a plantejar la necessitat dimplantar poltiques
dautoritat aplicant larticle 48 de la constituci. La idea de buscar un rgim demergn-
cia amb cancellers presidencials va ser recolada per Von Papen del Zentrum que plan-
tejava lentrada del partit nazi en el govern.
Von Papen buscava arribar a la cancelleria mitjanant lEstat demergncia i que Hin-
demburg concentrs a la seva figura tot el poder per delegaci. Les eleccions presiden-
cials ratificaran lascens del nazisme.
LSPD i el centre democrtic van mobilitzar el seu electorat a favor de Hindemburg com
un mal menor per evitar que Hitler arribs a la presidncia de la repblica. Les eleccions
legislatives de juliol de 1932 confirmarin que Hitler i el partit nazi eren la principal
alternativa poltica que hi havia a Alemanya.
Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1932):

- Hindemburg (DNVP) 53%

- Hitler (NSDAP) 36%
- Thallman (KPD) 10%

Hindemburg exercir el poder que li atorgava la constituci i aplicant larticle 48 nome-

nar canceller presidencial a Von Papen que no va ser capa dintegrar el nazisme al po-
der. El Zentrum no va acceptar una possible aliana amb el NSDAP i Hitler va posar les
seves condicions per integrar-se en el govern.
Hitler noms entraria en un govern on ell mateix fos el canceller. El fracs de Von Pa-
pen conduia a les eleccions de novembre de 1932 que suposarien un petit retrocs del
Zentrum i del NSDAP que perdia prop de dos milions delectors a favor de la dreta tra-
dicional per seguia com la fora poltica ms votada.
Les eleccions dibuixaven un nou panorama dinestabilitat per a la Repblica que va per-
metre que es concrets la deriva cap a lautoritarisme presidencial de Hindemburg que
recolaria el projecte de Schleicher que proposava un govern de concentraci de la dreta
que integrs el DNVP, el NSDAP i els sindicats per poder realitzar una poltica econ-
mica intervencionista.
Schleicher va recolar-se per plantejar el seu projecte en Strasser, aix pensava aconse-
guir la uni de la dreta, per no va poder seguir endavant amb els seus plantejaments.
La gran indstria (Krupp, Thyessen, Schacht) shavia apropat al nazisme financiant-lo i
donant-li suport.
El 1933 Hindemburg nomenava canceller a Hitler presionat pels industrials i el seu fill,
tot i despreciar-lo com a personatge per la seva mediocre trajectria a lexrcit. A
continuaci es formava un govern duni nacional amb el NSDAP, el DNVP (Hugen-
berg) i el Zentrum (Von Papen).

En pocs mesos Hitler establia la seva dictadura i legalitzava les SA integrant-les a la po-
licia de Prssia. En mar de 1933 es convocaven unes noves eleccions que estarien
marcades per lincendi del Reichstag del que va acusar-se al Partit Comunista. Les elec-
cions van estar marcades per una forta pressi social. Els enfrontamens al carrer entre
els esquadrons feixistes de les SA amb els comunistes van ser constants.
Hitler aconseguia la majoria absoluta a les eleccions de 1933 on va obtenir el 44% dels
vots, xifra suficient per eliminar a loposici. A continuaci, Hitler illegalitzava el Par-
tit Comunista, lSPD i els sindicats. Entre mar i juny de 1933 ja es construien els pri-
mers camps de concentraci. En gaireb quatre mesos de govern, els altres partits
poltics van disoldres per establir la llei del partit nic.
Hitler i el seu partit sestaven apoderant de lEstat i la naci alemanya. No hi havia opo-
sici parlamentria i no existia la divisi de poders. Tamb sadoptava lensenya verme-
lla, negra i blanca amb la creu gammada nazi. Ara noms hi havia un poble, un Estat, un
cap.
El juny de 1934 a la Noche de los Cuchillos Largos Hitler eliminava loposici inter-
na dins de les SA i personatges com Strasser i Schleicher eren assassinats. La depuraci
poltica arribava aix al mateix partit. Ara, les SS (grups de protecci) seran el nou r-
gan executiu del Fhrer.
Tamb va formar-se la Gestapo, la nova policia de seguretat de lEstat que eliminaria
implacablement a tots els enemics de la nova Alemanya de Hitler. Poc desprs, sinicia-
ria la persecuci dels jueus aplicant els principis ideolgics antisemites del nazisme. Els
jueus eren un altre enemic del pas.
A lagost va morir Hindemburg i Hitler asumia la presidncia de la Repblica ampliant
el seu poder al sistema judicial exercint com a tribunal de darrera instncia. Hitler con-
centrar tots els poders en les seves mans. El nou ordre dAlemanya tenia un marc dEs-
tat totalitari construit en poc mesos.
La poltica econmica del nazisme va aconseguir una important reabsorci de latur.
Eliminats els sindictats i desapareguda qualsevol possibilitat de conflictivitat social per
la dictadura, hitler va poder controlar la poltica salarial i laboral sense cap resistncia.
La producci va estimular-se grcies a un gran programa dobres pbliques i a les crei-
xents demandes de fabricaci darmament.
Hitler buscava construir un gran exrcit amb un alt grau de mecanitzaci. Una part im-
portant de la reactivaci econmica va ser deguda al rearmament. Un modern exrcit
ofensiu necessitava una gran quantitat de mitjans cuirassats. La tecnologia i la capacitat
industrial alemanyes es posaran al servei de la poltica industrial nazi.
Aquestes mesures van millorar, de forma temporal, la situaci laboral per no va poder
eliminar-se totalment latur que sacabaria amb la introducci del servei militar obliga-
tori el 1935. Els grans industrials que havien recolat al partit nazi es van veure recom-
pensats per la demanda del sector pblic i per la forosa disciplina laboral que va intro-
duir-se.
En poltica exterior, en un principi, les reclamacions alemanyes del rgim nazi van con-
centrar-se en la revisi del Tractat de Versalles i en un intent de materialitzaci del pan-
germanisme per mitj duna uni amb Astria que ser frustrada. La voluntat dexpan-
si del rgim es manifestar de forma constant. Aix, les annexions territorials de lAle-
manya nazi es poden considerar etapes que conduiran inevitablement a lesclat de la Se-
gona Guerra Mundial.