LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-45):

ORGENS, DESENVOLUPAMENT I BALAN DEL CONFLICTE

El setembre de 1939 comenava la Segona Guerra Mundial, que fins 1941 va ser un
conflicte estrictament europeu. El conflicte es generalitzaria el 7 de desembre de 1941
amb latac japons a Pearl Harbour. El Jap acabaria rendint-se lagost de 1945 com a
conseqncia de latac atmic nord-americ a Hiroshima i Nagasaki.
Noms vint anys van separar el final de la Primera Guerra Mundial i lesclat de la Se-
gona, un perode tant breu que a portat a alguns historiadors a pensar que ens trobem
davant dun nic conflicte iniciat el 1914 i que no finalitzaria fins el 1945.
Gaireb tota Europa, tot el Pacfic, sia i lfrica colonial (colnies, protectorats i man-
dats) es veuran afectades per la lluita per lhegemonia mundial amb un balan de 55
milions de morts. La Segona Guerra Mundial suposar un canvi en la histria militar
del mn.
La guerra tradicional quedar obsoleta per laparici de les armes de destrucci massi-
va bactereolgiques i qumiques. El mn viur una nova etapa marcada per la bipola-
ritzaci entre els Estats Units i la Uni Sovitica i linici del procs de descolonitzaci
afro-asitica.

Els orgens de la Segona Guerra Mundial:

Les causes del conflicte van ser molt variades i complexes i es troben en el desenvolu-
pament del perode dentreguerres, especialment en la poltica expansiva del nazisme
que buscava convertir Alemanya en la potncia hegemnica mundial. La triple opci
europea desprs de la pau de Pars que posava fi a la Primera Guerra Mundial va por-
tar cap a la nova guerra.

1. Aprofundiment i consolidaci de les democrcies parlamentries europees sota

el lideratge de Frana i Gran Bretanya que tenien presncia exterior en els seus
dominis colonials. Itlia i Alemanya no arribaran a consolidar el sistema ms enll
de la configuraci duna democrcia formal mancada de la voluntat democrtica de
proclamar ligualtat entre la ciutadania.
Les democrcies parlamentries es mostraran febles, tant a Frana com a Gran
Bretanya. A Europa es veur com la democrcia va sent substituida per les dicta-
dures el 1922 el feixisme arriba al poder a Itlia, el 1926 sinstaura a Portugal la
dictadura feixista de Salazar, el 1933 el nazisme arriba al poder a Alemanya i el
1939 sinstaura el franquisme a Espanya.

2. Capitalisme gestionat per un Estat autoritari que esborrs del mapa a les forces
poltiques i sindicals contrries al model de societat capitalista. Els autoritarismes
retallaran els drets poltics i sindicals despressi, reuni i associaci dels ciuta-
dans.
A Europa simposaran models autoritaris en el perode dentreguerres no noms a
Itlia i Alemanya. Aix, Hongria (govern dHorthx, collaboracionista amb lAlemanya
nazi), Romania (dictadura dAntonescu), Grcia (dictadura del general Metaxas) i
Polnia (dictadura de Pildsuski) patiran models de rgims autoritaris.
A Frana i Gran Bretanya apareixeran partits que defesen la necessitat de la for-
maci dun Estat autoritari. Aix, Action Franaise i el Front National Party seran
moviments de carcter autoritari. Lactitut de Frana i Anglaterra permet explicar
lesclat de la guerra perqu no havien defensat les llibertats davant lauge dels fei-
xismes.
A Gran Bretanya el propi rei, el duc de Winsor, va mostrar simpatia pel rgim nazi.
En definitiva, laparici dels totalitarismes de carcter feixista va ser la lgica con-
seqncia del perill a la prdua de lhegemonia de les classes dirigents capitalistes
que recorreran a lEstat dexcepci.
3. Altre opci era lextensi de la revoluci socialista des de lURSS. El bolxevisme
mirar dextendres per Europa a travs dels partits comunistes. El comunisme no
acabar de prosperar perqu la socialdemocrcia europea havia introduit una srie
de millores i correccions dins del sistema capitalista.
Les classes dirigents europees tindran por a que la revoluci sextengus cap a
Europa perqu si a Rssia, un Estat tradicional i sense tradici democrtica, havia
triomfat el moviment revolucionari a Europa el perill seria major.
Lexemple sovitic mobilitzar el capitalisme europeu, tot i que ja en els anys vint
es veur el frac de la possibilitat de lextensi de la revoluci a Europa. aquesta
por de les elits capitalistes es mantindr quedant resumida en una frase que corria
per lEuropa dentreguerres: millor Hitler que Stalin.

Quatre pasos condueixen cap a lesclat del conflicte: la Guerra Civil Espanyola que es-
clata el juliol de 1936 amb la claudicaci de les potncies democrtiques i la formaci
del Comit de no intervencin (Balwin), lAnschluss de mar de 1938, la Conferncia
de Munic de setembre de 1938 i, per ltim, el pacte entre Alemanya i lURSS lagost de
1939 (Hitler-Stalin).

La Guerra Civil Espanyola. Tot i que el conflicte espanyol pot considerar-se com un
fet intern, la realitat s que la Guerra Civil va ser un reflexe fidel de la divisi ideolgica
que hi havia a Europa. Aix, els historiadors consideren que la Guerra Civil va ser un
assaig general del que seria la inmediata guerra mundial.
Lenfrentament secular entre els reaccionaris i el progressisme poltic i econmic va
portar a Espanya a un enfrontament armat que esclatava el 18 de juliol de 1936 amb
una insurrecci militar contra el rgim constitucional republic.
Durant tres anys, els bndols nacional y republic van enfrontar-se en una guerra que
va aupar al general Franco al poder labril de 1939. La guerra va mobilitzar les demo-
crcies europees davant lagressi feixista a la Repblica espanyola. Aix, les demo-
crcies van crear el Comit de No Intervenci davant el que es considerava com un fet
intern.
A la prctica, aquest comit no va poder evitar, amb la seva actitut criminal, que Ale-
manya i Itlia prenguesin partit pels militars sublevats. Els militars insurrectes van com-
ptar amb armes i tropes procedents de lexterior. La intervenci alemanya a Espanya
ha de situar-se en el context dexpansi del feixisme seguida per Hitler.
Els Estats Units tamb van rentar-se les mans i aix, la Repblica va haver de recrrer
al mercat negre i a lURSS per aconseguir armes per combatre els militars. Els volun-
taris procedents de diversos pasos queintegraven les Brigades Internacionals van ser
el principal suport que va rebre la Repblica de lexterior.
La Guerra Civil espanyola va convertir-se en un banc de proves de nous armaments i
tctiques militars. Van introduir-se els bombardeigs a les ciutats i lus dels tancs. La
Guerra Civil demostra la claudicaci de les democrcies europees en front dels totali-
tarismes.

LAnschluss. Aix suposa lannexi dAstria per part de lAlemanya nazi el mar de
1938. El Tractat de Versalles prohibia taxativament la uni dAlemanya i Astria sota
qualsevol condici, per el nazisme considerava la uni com una defensa del seu es-
pai vital. Era una uni ideolgica, ja que les fronteres, per a Hitler, eren la lgica con-
seqncia de lexpansi dels Estats.
Aix, tot i que Hitler ja havia fracassat en la seva intenci dannexionar Astria el 1934
aquest no va oblidar les seves reivindicacions. El 1938 es va presentar una nova opor-
tunitat per annexionar el territori austrac i Itlia ja no seria un obstacle per a la unifica-
ci.
El nazisme va propiciar un cop dEstat totalitari a Astria per instaurar un rgim filonazi
amb el suport de Hitler. El febrer de 1938 Hitler va exigir al canceller austrac Von
Schschnigg que nomenes un ministre del interior nazi. El canceller austrac en un ltim
intent per evitar lannexi va convocar un plebiscit per al mes de mar, per la pressi
nazi va fer que el canceller es veis obligat a suspendre el referdum.
Finalment, el canceller austrac va veures obligat a dimitir el mes de mar per ser
substituit pel nazi Seyss-Inquart. Una amplia base social recolava la instauraci dun
rgim nazi a Astria. Hi havia un percentatge ms alt dafiliats al partit nazi a Astria
que a la prpia Alemanya.
El nou canceller nazi va demanar inmediatament a Hitler que les tropes alemanyes
ocupesin el pas per proclamar lAnschluss, la uni amb Alemanya. Aquesta violaci de
la legalitat internacional va ser acceptada per les potncies occidentals que no van
reaccionar.
Itlia es mantindr en silenci davant de la unificaci i Hitler mostrar el seu agraiment a
Mussolini per la seva resposta davant de lagressi alemanya a Astria. Per la seva
part, Frana sallunyar dItlia perqu aquesta donava suport a lexpansionisme ale-
many per no va realitzar cap acci contra Hitler.

La Conferncia de Munic. El setembre de 1938 es celebrava la conferncia de Munic

amb la participaci de Frana, Alemanya, Itlia i Alemanya. Hitler recolat per la Itlia
de Mussolini va demanar que part de Txecoslovquia (el territori dels sudets) sincor-
pors a Alemanya de forma inmediata. Aquesta reclamaci transgredia la sobirania de
Txecoslovquia.
Els sudets eren una minoria de llengua alemanya en el territori txecoslovac, just a la
frontera entre ambds pasos. Aix, la nova reivindicaci alemanya afectava als tres
milions dalemanys del sud, els sudets. Els dirigents dels sudets van demanar lautono-
mia del territori dins de Txecoslovquia mentre Hitler es preparava per locupaci del
territori.
El resultat de la Conferncia de Munic va ser un xit clamors per lAlemanya de Hitler
que va veure com es veien satisfetes les seves aspiracions. Alemanya va annexionar
els sudets a canvi dunes concessions insignificants.
Els caps de govern francs i britnic, Daladier i Chamberlain, van acceptar lannexi
dels sudets al III Reich amb lesperana que Hitler es contentaria amb els territoris ad-
quirits, per no va ser aix i el mar de 1939, violant unilateralment els acords de Mu-
nic, Hitler ja dominava tota Txecoslovquia mitjanant un govern titella. Frana i Gran
Bretanya no van respondre a aquesta nova violaci de la legalitat internacional que va
realitzar Hitler.

Parallelament, a Espanya sestava disputant la Batalla de lEbre com a gran ofensiva

republicana contra els nacionals. Part de Catalunya ja es trobava en mans dels fran-
quistes. Negrn, cap de govern de la Repblica, buscar guanyar temps perqu la
Guerra Civil espanyola sallargui per implicar-se en un conflicte europeu contra els fei-
xismes. Era lnica possiblitat que la Repblica tenia per sobreviure.
El projecte concebut per Negrin suposava que, si esclatava un conflicte europeu, Es-
panya suniria al front aliat conjuntament amb Frana i Gran Bretanya perqu Itlia i
Alemanya estaven atacant Espanya donant suport a Franco. Aix es defensaria la lega-
litat republicana i la democrcia.
Per resistir davant de la pressi franquista era necessari que Frana i lURSS propor-
cionesin recursos militars a la Repblica. Davant daquesta situaci, el govern francs
del Front Popular de Leon Blum va potenciar el Comit de No Intervenci i el govern
radical de Daladier tampoc permetr que la Repblica sabasteixi darmes per afrontar
el front de lEbre.
Frana considerava que no shavia de defensar la Segona Repblica per mantenir
lstatus quo europeu. Finalment, el mar de 1939, tot i que encara no havia finalitzat la
guerra, reconeixien el govern de Franco.
El mar de 1939 es configurava un dels blocs belligerants a la Segona Guerra
Mundial, lEix. El pacte entre Alemanya, Itlia i Jap suposava el suport a la intenci
alemanya docupar Polnia. Hitler no esperava que el conflicte adquirs una dimensi
mundial i va limitar-se a pactar la no belligerncia dItlia al Pacte de lAcer de maig
de 1939.
LEix ser un front slid per la seva coherncia ideolgica i per la seva militncia anti-
comunista. Alemanya havia signat amb el Jap un pacte AntiKomintern al qual es su-
mava Itlia consolidant un dels bloc belligerants, lEix Berln-Roma-Tokio.

El pacte Hitler-Stalin. Munic va ser el primer pas perqu Alemanya realitzs una nova
reivindicaci: Polnia. Els polacs es mostraven recelosos per les reivindicacions ale-
manyes i la possible reacci de lURSS davant duna agressi nazi. Aix, Stalin va ini-
ciar una srie de negociacions per arribar a signar un tractat sobre locupaci de Pol-
nia amb lAlemanya de Hitler.
La reivindicaci de Hitler era el territori del corredor de Dantzing que separava la Prs-
sia Oriental de la resta del pas. Tant Frana con Gran Bretanya van donar garanties a
Polnia, per Hitler va preparar un pla dinvasi.
El principal problema per Hitler davant de locupaci de Polnia era la reacci de
lURSS perqu considerava que ni britnics ni francesos anirien a la guerra per locu-
paci polonesa. La incompatibilitat ideolgica no va impedir que sarribs a un acord
entre ambds pasos.
El PCUS argumentava que signaven el tractat perqu volien guanyar temps davant de
lexpansionisme nazi que podria atacar a continuaci a lURSS. La justificaci era que
es volia preparar la resposta per una agressi que arribaria el 1941. Stalin argumenta-
va que davant de la traici de les democrcies occidentals no tenia ms remei que sig-
nar el pacte.
Stalin considerava que la guerra era una qesti imperialista i capitalista que no havia
darrosegar lURSS que devia concentrar-se en la seva recuperaci econmica. A ms,
la principal amenaa per al rgim sovitic era lexpansionisme japons que ses-tava
donant des de principis del segle XX.

La realitat va ser que Stalin no va organitzar una forta defensa en previssi duna pos-
sible agressi dels nazis. Stalin no sesperava lagressi alemanya tot i les advertn-
cies dels seus serveis secrets i del MI6 britnic. Lexrcit sovitic depurat per Stalin
haur dorganitzar de forma precipitada la resistncia el 1941.
Els comunistes shavien apropat a Hitler quan aquest havia estat masacrant comunis-
tes a Alemanya i shavia produit una poltica de front popular a Europa contra el feixis-
me. Aquest pacte germano-sovitic generar una important fractura dins del comunis-
me europeu.
Quan Stalin va signar el pacte no tenia intenci de realitzar una autodefensa davant
una possible agressi alemanya, sin participar del repartiment de Polnia. LURSS
practicaria una poltica imperialista per incorporar nous territoris.
La intenci de Stalin era iniciar un perode de collaboraci amb Berln en benefici terri-
torial de lURSS. Aix, les socialdemocrcies acusaran els comunistes de ser partidaris
dels totalitarismes. A ms, el conveni suposava un pacte de no agressi entre lURSS i
Alemanya durant deu anys.
El pacte no va ser acceptat per la Internacional Comunista ni pels partits comunistes
europeus tot i que la opini pblica no coneixia les clausules secretes de repartiment
de Polnia.
Finalment, un cop finalitzada la guerra, lURSS annexionar Letnia, Lituania i Estnia.
Les tres repbliques bltiques formaran part del bloc sovitic fins a la seva desintegra-
ci. El territori sovitic es veur eixamplat el 1945 a costa de territori polons i Polnia,
per la seva part, guanyar territori sobre lAlemanya derrotada.
El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial:

Aliats Eix
Frana (setembre 1939) Alemanya (setembre 1939)
Gran Bretanya (setembre 1939) Itlia (maig 1940)
URSS (juny 1941) Jap (desembre 1941)
Estats Units (desembre 1941)

Tant al bndol aliat com a lEix trobem formacions socials capitalistes amb una marca-
da vocaci imperialista. Lnica excepci seria lURSS que, en teoria, practicava el co-
munisme i tenia la vocaci dextendre la revoluci a nivell mundial. LURSS tenia una
formaci social socialista i aix la convertia en un aliat ocasional.
Un cop acabada la guerra es rehabilitar els venuts que faran un transit fins a conver-
tir-se en aliats. En canvi, lURSS recorrer el cam invers per convertir-se en el princi-
pal antagonista dels Estats Units. La guerra havia de definir quin era el capitalisme que
triomfaria, el dels totalitarismes o el de les democrcies liberals.
Un cop el 27 dagost es va signar el pacte entre Alemanya i lURSS, Hitler va realitzar
locupaci de Polnia l1 de setembre de 1939. A continuaci esclatava la guerra,
Frana i Gran Bretanya declaraven la guerra a lAlemanya nazi. Havia esclatat la Se-
gona Guerra Mundial.

Primera etapa (setembre 1939-mar 1940). Frana i Gran Bretanya van declarar la
guerra a lAlemanya nazi per no van mobilitzar els seus exrcits de manera inme-
diata. Varsvia va caure el 29 de setembre a mans de lexrcit alemany i aix finalit-
zava el primer pas de la guerra llampec.
Aquest perode es caracteritza per la guerra llampec alemanya i tamb es conegut
com la guerra estpida (drle de guerre). Al no mobilitzar els aliats les seves tropes,
Hitler va poder seguir amb el seu procs expansiu.
El inicio de la guerra se caracteriz por la campaa de Polonia. Desde los primeros
instantes se hizo evidente que las nuevas tcnicas de combate se caracterizaban por
la movilidad. La mecanizacin del ejrcito alemn hizo posible que las nuevas divisio-
nes compuestas por tanques panzers rompiesen el frente enemigo y penetrasen en
el territorio.
El apoyo de la aviacin de ataque, que acompaaba a las divisiones panzers, facilita-
ba la destruccin de las posiciones enemigas. La Guerra Relmpago alemana hizo
que la resistencia polaca se hundiera en apenas cuatro semanas. As, de acuerdo con
los pactos establecidos previamente, Alemania y la URSS se repartieron Polonia.
En la frontera comn entre Francia y Alemania no se produjo ningn enfrentamiento,
situacin que se mantuvo durante algunos meses. Hasta 1940 Hitler no inici la cam-
paa de Francia.

El ejrcito alemn estaba rearmado desde la llegada de Hitler al poder, este rearma-
mento supuso la creacin de un ejrcito moderno que emplease nuevas estrategias y
tecnologas. La nueva Wehrmacht tena un alto grado de mecanizacin en compara-
cin con los otros ejrcitos europeos.
En el ejrcito alemn destacaban las divisiones panzer con tanques configurados
como unidades autnomas que superaban el uso tradicional de estos al servicio de la
infante-ra. El desarrollo de la aviacin militar permiti dar apoyo areo a los ataques
de los panzers y la marina seguir teniendo en los submarinos su principal arma.
El ejrcito alemn se trataba en su conjunto de unas unidades de ataque. El mayor
problema lleg porque los recursos del pas solo permitan operaciones militares de
corta duracin dentro del teatro de operaciones europeo.
Por su parte, el ejrcito francs estaba considerado como el ms potente de Europa.
Ante la amenaza alemana pusieron en prctica la experiencia acumulada en la Prime-
ra Guerra Mundial que fue una guerra de trincheras. As, los franceses iniciaron la
construccin de un complejo sistema de fortificaciones defensivas en la frontera con
Alemania; la Lnea Maginot.
Los franceses tenan un concepto de la guerra esttica que estaba desfasado desde
1918 y no estaban preparados para una guerra mecanizada pese a que disponan de
medios acorazados para combatir.
Los gobiernos britnicos, adems de mantener la superioridad naval inglesa, desarro-
llaron la fuerza area con la Royal Air Force (RAF). Los britnicos tuvieron una buena
visin de futuro y desarrollaron una eficiente aviacin de caza y grandes bombarderos
estratgicos para defender las islas britnicas.
Por su parte, la Unin Sovitica se haba industrializado a marchas forzadas y as en
1939 ya contaba con una gran industria armamentstica. Su material blico era abun-
dante y sencillo y se ira modernizando a lo largo del conflicto.
En noviembre de 1939 Rusia atac Finlandia, pas que pese a mantener una heroica
resistencia a las tropas soviticas acab siendo derrotado. El gobierno finlands se vio
obligado a aceptar en el mes de marzo de 1940 cesiones territoriales a Rusia.
La Uni Sovitica va ocupar la zona oriental de Polnia i va desenvolupar una breu
guerra contra Finlndia que va suposar el seu domini sobre litsme de Carlia i part de
la Carlia oriental.

Segona etapa (mar 1940-desembre 1941). El conflcte es generalitzar amb nous

espais de guerra i la intervenci de lURSS, de Iugoslvia als Balcans, dels Estats
Units i el Jap. Ara si que es pot parlar duna guerra mundial.
Lexrcit alemany va reiniciar la seva ofensiva a labril de 1940 envaint Dinamarca i
Noruega. Desprs Hitler va llanar les seves tropes contra el front occidental. Aix, en-
tre maig i juny de 1940 els alemanys envaien els Pasos Baixos i Blgica i va ocupar
Pars.
En abril de 1940 Alemania ocup Dinamarca y poco despus invadi Noruega, pas
que exportaba acero sueco hacia Alemania. La indefinicin de la situacin en el oeste
europeo llev a Hitler a preparar un ataque contra Francia mediante un plan de ataque
similar al de 1914. La intencin alemana era penetrar en territorio francs por el norte,
a travs de Blgica para evitar as la lnea defensiva francesa.
Un imprevisto de ltima hora modific este plan para introducir unas acciones que sor-
prendiesen a la defensa francesa. El 10 de mayo las tropas alemanas iniciaron la cam-
paa de Francia. En pocos das, las divisiones alemanas ocuparon Holanda y Blgica
amenazando el norte de Francia.
Cuando el grueso del ejrcito francs y los miembros de cuerpo expedicionario britni-
co se dirigieron hacia el norte para controlar el ataque alemn, en el sur del pas justo
entre la lnea belga y la lnea Maginot las divisiones panzer alemanas penetraron en
Francia rompiendo la retaguardia aliada.
El general Von Manstein dise un eficaz plan de ataque sobre Francia. Las fuerzas
acorazadas alemanas penetraron a travs de las Ardenas dirigindose directamente
hacia el Canal de la Mancha lo que supuso que los ejrcitos anglo-franceses queda-
sen cercados. En el sur del pas la Lnea Maginot esperaba un ataque frontal alemn
que no se produjo.

La operacin alemana result magistral y result catastrfica para las tropas aliadas
que quedaron cercadas y con problemas de suministramiento. As, a duras penas, los
aliados pudieron embarcarse en el puerto de Dunkerque para huir. En el mes de junio,
una nueva ofensiva alemana culminar la derrota francesa.
Los alemanes entraban en Pars el 14 de junio y el gobierno francs capitul el 22 de
junio ante la Alemania nazi. La nueva estrategia de las tropas alemanas logr en po-
cas semanas lo que no se haba conseguido en toda la Primera Guerra Mundial: Fran-
cia haba cado.
Los franceses firmaron un armisticio que permiti que el pas mantuviese una zona no
ocupada con capital en Vichy. Hitler controlaba as el norte de Francia y la costa frente
a Gran Bretaa. Ptain era el lder del gobierno colaboracionista mientras en Londres
el general De Gaulle intentaba mantener el espritu de la Francia libre.
El juny de 1941 es produia la rendici de Frana davant latac alemay. La societat
francesa estava dividida entre els sectors democrtics i els sectors partidaris del col.la-
boracionisme amb els nazis.
El territori francs es va dividir en dues zones: la Frana ocupada el rgim de Vichy
encapalat pel mariscal Petain i Laval i la Frana lliure. La Frana de Vichy mantenia
limperi colonial (als territoris colonials tamb es viur la divisi de la societat) i la flota
naval.
Algria ser la seu del govern provisional de la Frana lliure que resistia amb el gene-
ral De Gaulle al capdavant. Bona part de la flota naval francesa sautoenfonsar per
evitar la seva utilitzaci pels nazis alemanys.
Una vez Francia fue derrotada por las tropas nazis solo Gran Bretaa se mantuvo en
pie de guerra. El Reino Unido se encontraba protegido por su geografa insular y por la
potencia de su flota naval. El primer ministro ingls, Winston Churchill, personaliz la
voluntad inglesa de resistencia ante Alemania.
Churchill haba estudiado en la Academia Militar y particip en las guerras coloniales,
ms tarde renunci a la carrera militar para dedicarse a la poltica desde las filas del
Partido Conservador. El fracaso de la campaa de Francia le aup al cargo de primer
ministro britnico.

El desembre de 1940 saprovava la Llei de crdits, prstecs, lloguers i arrenda-

ments, tot i que el Congrs dels Estats Units no va donar llum verda a la llei fins el
mes de mar de 1941. Els EUA es trobaven en una fase de neutralitat activa i davant
lamenaa duna agressi nazi Churchill va recrrer a lls per demanar ajuda econmi-
ca i militar.
Quan es doni llum verda a la operaci Frana ja estar ocupada pels alemanys, el que
deixava la Gran Bretanya en una situaci desesperada perqu Hitler estava preparant
la Batalla dAnglaterra (operaci Lle Mar). Va ser un prstec que va resoldre lesgota-
ment total dels mitjans de pagament britnics.
La Llei de Prstecs suposava la concessi als aliats duna srie de prstecs sense
cancelaci, una amortitzaci a llarg termini i un baix inters. Davant lamenaa nazi
Churchill havia de recrrer a la mobilitzaci massiva de tropes. Aquesta llei es dirigia a
tots els aliats, per a la prctica suposava ms recursos per Gran Bretanya perqu
Frana i lURSS estaven ocupades.

Hitler dispuso una serie de planes de invasin de Inglaterra que pasaban por el control
del dominio areo. El intento alemn de dominar el espacio areo para forzar la capitu-
lacin de Gran Bretaa supuso la disputa de la primera gran batalla area de la
Historia; la batalla de Inglaterra.
La primera fase de la guerra area alemana consisti en intentar desorganizar los sis-
temas de defensa area britnicos, pero antes de completarla se paso al bombardeo
de puntos estratgicos.
La aviacin de caza britnica era superior a la alemana, lo que dificult el trabajo de
los vulnerables bombarderos alemanes. Cuando la Royal Air Force britnica se encon-
tr en una situacin lmite, los alemanes cambiaron de estrategia. La Luffwaffe inici
los bombardeos nocturnos a las ciudades.
El cambio estratgico alemn cambi la situacin alargando la batalla pero, an as,
los britnicos resistan con xito a los ataques alemanes. Finalmente Alemania tuvo
que renunciar a los planes de invasin de las islas britnicas.
Con Francia prcticamente derrotada Italia se incorpor al conflicto blico en el bando
alemn. En el mes de octubre Mussolini haba iniciado una campaa desafortunada
contra Grecia y anteriormente haba invadido Egipto desde Libia. El dbil ataque
italiano fue derrotado por un rpido contraataque britnico.
Ramificada lofensiva nazi, lexrcit alemany va arribar simultniament a la frontera
franco-sussa i a la costa franco-atlntica. Finalment, lItlia feixista es sumava al con-
flicte el maig de 1940. Tot i els seus projectes expansionistes, Mussolini va trigar a en-
trar a la guerra perqu el 1939, quan Itlia volia entrar en el conflicte, Hitler el va atu-
rar.
Hitler havia evitat que Itlia es sums al conflcte perqu considerava que encara podia
arribar a un acord amb Frana i Gran Bretanya perqu aquests fesin una nova conces-
si a la legalitat internacional permitint la invasi de Polnia.
Hitler esperava que guanyant temps podria preparar-se per realitzar una guerra rpida
que poss fi al conflicte, per Mussolini a la primavera de 1940 estava ansis per treu-
re partit a la guerra i expansionar-se. El projecte dexpansi itali suposava locupaci
de la part meridional de Frana i de la costa dlmata. Mussolini recuperava daquesta
manera el vell projecte del Mare Nostrum itali.
Tota Itlia va viure una forta mobilitzaci patritico-nacionalista per recuperar els terri-
toris irredents. La realitat es que la intervenci italiana va suposar una crrega per Ale-
manya ms que una ajuda. A Albnia i Grcia Itlia va demostrar la seva debilitat mili-
tar i, finalment, el 1943 haur de signar un armistici que suposar la caiguda del feixis-
me itali.
Las tropas britnicas expulsaron a los fascistas italianos de Egipto y Libia. Ante esta
situacin los alemanes enviaron al general Rommel al frente africano Afrikakorps,
protagonizando a lo largo de los 2 aos siguientes una serie de batallas contra el ejr-
cito britnico en el desierto.

El fracaso alemn en su intento de invasin del Reino Unido sumado a la

desmesurada confianza que haba generado en Alemania la rpida derrota de Francia
condujeron a Hitler a plantearse la guerra contra la Unin Sovitica. As, en 1941 las
tropas alemanas iniciaron la campaa de Rusia.
La URSS era la gran enemiga ideolgica de la Alemania nazi y el lugar donde se en-
contraba el espacio vital objetivo irrenunciable para los alemanes. El ejrcito alemn
empez a preparar en 1941 la operacin Barbarrosa, un ataque a Rusia que tena que
permitir la destruccin del ejrcito sovitico en una campaa corta.
La posibilidad de que los aliados interviniesen en los Balcanes y la hostilidad del nuevo
gobierno yugoslavo provocaron una intervencin alemana antes de que sus tropas se
dirigiesen hacia el este. As, en los primeros das de abril de 1941 Yugoslavia fue ocu-
pada por los alemanes.
Poco despus tambin fueron ocupadas Grecia y la isla de Creta. As, controlado el
sur oriental de Europa ya se poda iniciar la campaa rusa que comenz el 22 de junio.
A lo largo del verano tres grandes ejrcitos alemanes, con ms de 3.000 tanques,
penetraron profundamente en el interior de Rusia.
Los inmensos espacios, la capacidad de resistencia rusa y las mltiples divisiones de
combate que enviaron los soviticos a hacer frente a los alemanes desgastaron y re-
trasaron los planes de combate nazis. As, en otoo se lanzaba el ltimo intento de
conquista de Mosc.
El terrible invierno ruso, el agotamiento alemn y el contraataque de las tropas siberia-
nas detuvieron el avance alemn. El plan inicial de conquista rpida haba fracasado y
la guerra continuaba a lo largo de un inmenso frente de combate que iba desde
Finlandia hasta el Mar Negro.
La campaa supuso la muerte de cerca de 20 millones de rusos y signific el hundi-
miento del ejrcito alemn. El estancamiento alemn en la URSS supuso un cambio
transcendental en el curso de la guerra. El frente ruso se convirti en un pozo sin
fondo donde se consumieron las fuerzas alemanas.
El 14 dagost de 1941 sentrevistaven en un vaixell de guerra a lAtlntic el president
nord-americ i el premier britnic Churchill. A la Carta de lAtlntic Estats Units i Gran
Bretanya es plantejaven els possibles futurs de la postguerra a Europa i la rendici to-
tal del totalitarisme nazi per consolidar la democrcia a Alemanya. s un precedent de
les Nacions Unides perqu es planteja per primer cop la possibilitat de crear un instru-
ment que reguls el respecte a la democrcia.

El desembre de 1941 entrava en guerra el Jap per continuar el seu procs expansiu
per sia. Jap havia realitzat en el segle XX un fort desenvolupament capitalista sense
consolidar cap model dinstitucions democrtiques. Jap era un Estat totalitari que des
de 1905 havia iniciat la seva expansi territorial per Corea, Mantxucuo i Xina al llarg
del perode dentreguerres.
Jap era el mirall de molts Estats asitics sotmesos al colonialisme occidental, aix va
permtre un expansionisme panasitic japons. Els sectors independentistes asitics
esperaven que el nacionalisme panasitic i lexpansionisme japons els lliuresin dels
colonitzadors europeus.
Durant lera Tashibo el Jap shavia convertit en una potncia expansionista i amb
larribada dHiroito al poder (era Shoba) es volia consolidar aquest procs. Aix, el 1927
apareixia el Memorial Tanaka que proposava expulsar dsia els occidentals per ins-
taurar lhegemnia japonesa com a poble asitic ms desenvolupat. El 1933 ocupaven
Mantxria de forma definitiva.
Jap tindr interesos econmics per entrar en la guerra perqu locupaci sovitica per
part dels nazis impedia que lURSS subministrs recursos energetics al pas. Tamb
els Estats Units deixaran de proporcionar hidrocarburs per la indstria japonesa. Aix
suposar que el govern japons hagi de recrrer als Estats rabs per aconseguir re-
cursos per a la indstria.
La indstria bllica japonesa shaur dalimentar a travs dels pasos rabs amb uns
costos de transport molt alts. El mn rab era un territori lluny i aix suposava la ne-
cessitat de protegir el transport del petroli en plena guerra mundial. La pobresa de re-
cursos energtics impulsar al Jap a entrar a la guerra i ser una de les principals
causes de la seva rendici el 1945 juntament amb latac atmic dHiroshima i Naga-
saki.
La policia poltica japonesa (Kempe-Tai) va actuar a sia per controlar el territori. Fins
1943 Jap extreur el 40% de les seves necessitats energtiques dels territoris ocu-
pats al continent asitic mitjanant el Romusha (treball voluntari).

Los Estados Unidos no estaban preparados para una guerra, pero el desarrollo del ar-
mamento y su capacidad industrial les permitieron situarse en una situacin de supe-
rioridad respecto a los ejrcitos europeos en muchos aspectos. Cuando el pas se vio
implicado en el conflicto, su gran capacidad industrial ser clave para desarrollar rpi-
damente modernos aviones de combate, tanques y barcos.
El desarrollo norteamericano permiti que se pudiesen abastecer dos frentes simult-
neamente; en Europa y en el Pacfico. El desarrollo de la bomba atmica fue la mues-
tra definitiva de la superioridad norteamericana. La guerra consolidar a los Estados
Unidos como la primera potencia mundial.
Por su parte, Japn se encontraba en guerra con China con anterioridad al inicio del
conflicto en Europa. La intervencin de Japn en el conflicto dar a la guerra un ca-
rcter planetario. El teatro de operaciones de la lucha entre norteamericanos y japone-
ses ser el Pacfico.
La intervencin japonesa en la guerra se produjo con el ataque sorpresa que lanzaron
sobre las tropas norteamericanas en la base naval de Pearl Harbor, situada en la isla
de Ohau en Hawai. La estrategia japonesa de expansin en Asia estaba siendo difi-
cultada por los estadounidenses y con este ataque sorpresa los japoneses pensaban
eliminar su presencia en el Pacfico.
Los japoneses pensaban que cuando Estados Unidos estuviese en condiciones de
contraatacar ya tendran un dominio total del continente asitico que les hara invulne-
rables a ante las tropas estadounidenses. La expansin japonesa preocupaba al presi-
dente Roosevelt pero no se haban tomado medidas excepcionales contra un posible
ataque japons.
La alta capacidad industrial y el nivel tecnolgico japons permitieron unos modernos
medios para la guerra areo-naval, pero a partir de 1943 la industria japonesa se que-
dar desfasada y no podr competir ni en calidad ni en medios con los norteame-
ricanos.
As, el 7 de diciembre de 1941, una fuerza de portaaviones japoneses desencaden
un ataque areo sorpresa sobre la base estadounidense. Los japoneses destruyeron
la mayor parte de la flota que se encontraba en Pearl Harbour. Parece ser que en
Washington haba constancia de los planes japoneses y se ignoraron deliberadamente
para poder entrar en la guerra.
El sorprendente ataque a la base de Pearl Harbour supuso la entrada de los Estados
Unidos en la guerra. Pese a los graves daos ocasionados por los japoneses, los aco-
razados que fueron destruidos eran antiguos y la mayora se pudieron reparar. Casual-
mente, aquel da no haba ningn portaaviones en la base norteamericana.
Los estadounidenses quedaron neutralizados momentneamente, lo que permiti la
rpida expansin japonesa por el sudeste asitico. En Filipinas, el general MacArthur
se vio obligado a abandonar el archipilago. Malasia, Singapur, Indonesia y Birmania
fueron ocupadas por las tropas niponas.
La expansin japonesa lleg a amenazar Australia, pero en mayo de 1942 se detuvo el
avance nipn en la batalla del Mar de Coral. En el mes de junio se disput la batalla de
Midway que supuso la prdida de 4 portaaviones japoneses. El contraataque aliado se
inici en agosto con el desembarco en Guadalcanal, territorio lmite de la expansin
japonesa.
Latac a Pearl Harbour va ser un esquer preparat pel departament dEstat nord-ameri-
c que coneixia les intencions japoneses datacar la base dels Estats Units. Daquesta
manera els Estats Units tenien un casus belli per incorporar-se al la Segona Guerra
Mundial.

Tercera etapa (desembre 1941-juny 1943). En Europa Hitler retom en verano de

1942 la ofensiva en el sur de Rusia. Los alemanes lanzaron un doble ataque sobre
Stalingrado y los yacimientos petroleros del Cucaso. Para esta operacin Alemania
empezaba a mostrar sntomas de sufrir una insuficiencia de medios acorazados por el
agotamiento de la guerra.
Las tropas alemanas no lograron romper la resistencia rusa en Stalingrado y en el sur
avanzaron hacia el Cucaso con muchas dificultades. La mxima penetracin en terri-
torio ruso no disimulaba que la situacin era comprometida para los ejrcitos alemanes
que daban muestras de agotamiento.
A medida que avanzaba la guerra, Alemania y Japn se mostraban incapaces para
abastecer frentes tan extensos y lejanos. El Eje estaba agotando sus posibilidades y
no era capaz de derrotar a sus enemigos. En cambio, los aliados an no haban desar-
rollado toda su capacidad militar y la intervencin de los Estados Unidos convertidos
en el arsenal de la democracia hacia prever una victoria aliada.

Paralelamente, en el norte de frica, el general Rommel haba expulsado al ejrcito

britnico de Libia. Rommel comand el Afrikakorps con habilidad y eficacia derrotando
a los britnicos pese a encontrarse en inferioridad de condiciones. El ejrcito alemn
se encontraba prcticamente sin medios y tuvo que detener su avance sobre Egipto en
el mes de junio.
Estamos ante el momento de mxima expansin del Eje y el inicio de su declive. En el
verano de 1942 el Afrikakorps recibi menos refuerzos que sus rivales. As, el VIII ejr-
cito britnico del general Montgomery detuvo el ltimo intento alemn de avanzar
hacia Suez y puso en marcha una gran ofensiva contra los alemanes.
La superioridad militar del ejrcito britnico fue aplastante. La actuacin de Montgome-
ry fue estelar derrotando a las tropas de Rommel en El-Alamein. Militar ms prudente
que brillante, Montgomery prefera asegurar su xito antes que brillar en acciones pun-
tuales sin transcendencia.
El Afrikakorps se vio obligado a retroceder ante la superioridad britnica y en el mes de
noviembre desembarcaban en Marruecos y Algeria las tropas norteamericanas de
Eisenhower decantando definitivamente el frente africano hacia el bando aliado. El Eje
an resistira algunos meses en Tnez pero el norte de frica estaba perdido.
En la batalla de las comunicaciones el Ocano Atlntico se convirti en cordn umbili-
cal que permita dar salida a la produccin estadounidense para abastecer al Reino
Unido. Para intentar romper este vital nexo de comunicaciones para los aliados, los
alemanes desarrollaron la guerra submarina.
La experiencia de la Primera Guerra Mundial llev a los alemanes a desarrollar una
poderosa arma submarina. As, el hundimiento de mercantes aliados complic la llega-
da de los suministros a Gran Bretaa. Los modernos submarinos alemanes se convir-
tieron en un peligro para la navegacin aliada.
La eficacia de los submarinos hizo que en 1942 los alemanes se impusiesen en la ba-
talla del Atlntico. El tonelaje de los hundimientos superaba la capacidad de sustitu-
cin que tenan los aliados. El principal enemigo para los submarinos alemanes fue la
aviacin con radar.

La reaccin aliada lleg armando los mercantes, dotando los aviones de patrulla mar-
tima con radar y habilitando portaaviones de escolta para proteger la navegacin que
se orgaiz en convoys a partir de 1943.
Los estadounidenses pusieron en prctica un programa de construccin masiva de
barcos de transporte y poco a poco el margen de actuacin de los submarinos ale-
manes se ir reduciendo a la parte central del Atlntico. Los nuevos modelos de sub-
marinos ocenicos tambin sufrirn la superioridad aliada que acabar controlando de-
finitivamente el Atlntico norte.
En el mes de noviembre de 1942 se iniciaron dos ataques frontales rusos que aislaron
a las fuerzas alemanas de Stalingrado. La rendicin alemana lleg en el mes de enero,
la posterior ofensiva rusa fue detenida mediante efectivos contraataques dando una
falsa imagen de equilibrio.
Psicolgicamente, el cambio del signo de la guerra era evidente. El ejrcito sovitico
manifest una capacidad de recuperacin que llev a Stalin a pensar en ganar la
guerra y extender el comunismo por Europa.
En el Pacfico las largas y desprotegidas redes de comunicaciones impidieron a los ja-
poneses poder abastecer satisfactoriamente a las unidades que se encontraban en
Guadalcanal. El desgaste que supuso esta batalla para los japoneses pona de mani-
fiesto la superioridad de los aliados. Guadalcanal cay en el mes de febrero y a partir
de esta derrota los japoneses se situaran a la defensiva.

Los estadounidenses tenan dos posibilidades; el ejrcito comandado por el general

MacArthur poda atacar desde Australia, saltando de isla en isla por los grandes archi-
pilagos, camino de Filipinas. Por su parte, la marina americana poda realizar un plan
alternativo atravesando el Pacfico, partiendo desde Hawai, cruzando las grandes dis-
tancias ocenicas.
Roosevel opt por una solucin que evidenciaba la superioridad de los Estados
Unidos; se realizaron ambas ofensivas. En el verano MacArthur desencaden una
gran ofensiva en el Pacfico sur-occidental. Por su parte, la marina norteamericana,
comandada por el almirante Nimitz, desembarcaron de isla en isla.
Las fuerzas de infantera de la marina los marines con el apoyo de los acorazados y
los portaaviones protagonizaron el desembarco americano de isla en isla. La clara su-
perioridad de la aviacin naval estadounidense se deba a la gran cantidad de aviones
disponibles y a la mayor calidad de su material.
Desde los portaaviones los norteamericanos podan proteger a sus tropas, atacar a los
barcos enemigos y dar soporte a sus tropas terrestres en los numerosos desembar-
cos. En la parte central del Pacfico, el escuadrn de portaaviones del almirante Nimitz
tuvo una clara superioridad sobre las fuerzas niponas. Tras Pearl Harbor el desgaste
de las operaciones areo-navales puso en evidencia la diferente capacidad industrial
que tenan Estados Unidos y Japn para reponer sus prdidas en combate.
En el mes de julio Hitler volvi a retomar la ofensiva en Rusia. En esta ocasin, para
intentar compensar la evidente diferencia de medios, Alemania desarroll nuevos mo-
delos de tanques; Panthers y Tygers. La comandancia alemana pensaba que median-
te estos nuevos modelos de tanques podran compensar la inferioridad numrica con
la superioridad de sus caones y blindajes.
Pese a la renovacin del armamento alemn, los rusos esperaban el ataque de las
tropas nazis en Kursk. La aparicin de los poderosos T-34 rusos llev a los alemanes
a desarrollar poderosos tanques pesados. Su produccin fue muy limitada y su peso
les permitan una movilidad muy limitada.
Tras neutralizar la ofensiva alemana en una gran batalla, en la que llegaron a participar
3.000 tanques, se desencaden una gran ofensiva que hizo retroceder el frente hasta
Dniper en octubre. Tras la derrota de Kursk Alemania perdi toda su ca-pacidad
ofensiva. Desde este momento la iniciativa la llevaran los soviticos.

En el mes de julio, las tropas angloamericanas desembarcaron en el sur de Italia pro-

vocando la cada de Musolini y el inicio de las conversaciones entre el nuevo gobierno
de Badoglio y los aliados. Cuando pareca que Italia cambiara de bando en la guerra
Alemania invadi el norte de la Pennsula Itlica reinstaurando el fascismo.
Alemania se ver en el lmite de sus posibilidades con la multiplicacin de los frentes
de accin. Hitler tuvo que gastar muchos efectivos en Italia, abriendo un nuevo frente
de guerra, sin que le resultase productivo. Los aliados tuvieron que conquistar Italia de
sur a norte para derrotar al fascismo.
Desde agosto de 1942 se haba iniciado la guerra area contra Alemania. En un princi-
pio, las grandes formaciones de bombarderos norteamericanos y britnicos atacaban
de da las instalaciones industriales alemanas.
Estas incursiones aliadas obligaron a los alemanes a reforzar la aviacin de caza y las
defensas antiareas. Cuando se incrementaron las prdidas de bombarderos por el re-
fuerzo de las bateras antiareas alemanas, la Royal Air Force britnica se dedic a la
destruccin nocturna de las ciudades alemanas. El absoluto dominio aliado del cielo ya
no pudo ser contrarrestado por los alemanes.

Entre novembre i desembre de 1943 va celebrar-se la Conferncia de Teher entre

els aliats Churchill, Roosevelt i Stalin. La reuni buscava coordinar els esforos bl.lics
en una guerra que no tenia un final proper per havia fet un gir favorable als aliats. Va
escollir-se Teher perqu era un territori que no es trobava inmers en la conflagraci
bllica.
Britnics i sovitics havien ocupat Iran a finals de 1942 per evitar la presncia de tro-
pes de lEix. Entre les monarquies del Prxim Orient hi havia un cert corrent de simpa-
tia per lAlemanya nazi en contra de Frana i Gran Bretanya per la seva presncia co-
lonial i els aliats volien impedir que les monarquies del Prxim Orient saliesin amb lEix
i Hitler disposs de petroli. Desprs de locupaci aliada shavia proms la democratit-
zaci dIran.
A Teher, Stalin demanar que sobri un segon front de guerra per alleugerir lURSS
que havia portat tot el pes del conflicte. Efectivament, aquest front sobrir el juny de
1944 amb el desembarcament de Normandia.
La contraprestaci de lURSS havia estat la disoluci del Komintern el maig de 1943.
Daquesta manera, desapareixia la instituci que coordinava els partits comunistes a
escala mundial. Stalin, davant el dilema entre democrcia i feixisme, renunciava a la
revoluci mundial per acabar amb el nazisme.
Els aliats van decidir que noms acceptarien la rendici incondicional dAlemanya i que
cap dels aliats signaria una pau bilateral amb Alemanya. Hitler havia insinuat que
lenemic natural de Gran Bretanya, Estats Units i Alemanya era el comunisme i
daquesta manera Stalin sassegurava que no es produiria un canvi en el joc daliances
en la seva contra.
A ms, a Teher ve decidir-se que en el mn de postguerra hi hauria una instituci que
substituiria a lobsoleta Societat de Nacions, lONU i que quatre Estats hi tindrien apli-
cacions especials; Estats Units, lURSS, Gran Bretanya i Xina.

Quarta etapa (juny 1943-agost 1945). La Segona Guerra Mundial entrava en la seva
fase final amb el desembarcament de Normandia que permetia lalliberament de Fran-
a. El conflicte sallargaria encara fins lagost de 1945 quan el Jap es rendia definiti-
vament desprs dels atacs dHiroshima i Nagasaki.
En enero de 1944 las tropas angloamericanas desembarcaron en Anzio, en el sur de
Roma. La falta de iniciativa de las unidades desembarcadas y la resistencia de los pa-
racaidistas alemanes en Montecassino detuvieron el avance aliado. Hasta junio no se
producir la ocupacin de Roma.
En el mes de marzo, una ofensiva generalizada de los ejrcitos soviticos expuls a
los alemanes del territorio ruso. Esta ofensiva permiti la penetracin de la URSS en
Polonia y los Balcanes. Mientras las vanguardias soviticas llegaban a las puertas de
Varsovia, en la capital polaca estallaba una insurreccin dirigida por el gobierno polaco
exiliado en Londres.
Inesperadamente, las tropas rusas detuvieron su avance permitiendo que los alema-
nes sofocasen la revuelta polaca. Los soviticos ya tenan un gobierno comunista al-
ternativo para Polonia y no les interesaba tener que enfrentarse a una rebelin interna.

Los aliados llevaron a cabo una de las mayores operaciones militares de la guerra bajo
la comandancia del general Eisenhower el 6 de junio de 1944; el desembarco de
Nor-manda. El nombre de la operacin era Overlord.
El despliegue de medios fue gigantesco. Medios areos, navales y terrestres se movili-
zaron para hacer frente a una Alemania que ya no tena medios de oposicin. El domi-
nio absoluto del cielo permiti que las operaciones de desembarco en las playas y el
posterior avance por Francia fuese posible.
La abertura de un segundo frente permiti que se iniciase la segunda etapa de la guer-
ra; la liberacin del continente. En el mes de agosto, los estadounidenses desembar-
caron en la Provenza y, al mismo tiempo, entraban en Pars. La ofensiva alemana en
las Ardenas no fue capaz de cambiar el curso de la guerra.
En octubre, tras una sangrante batalla en el golfo de Leyte, MacArthur regres a Filipi-
nas. A continuacin, se inici una espectacular ofensiva en Indochina que tena como
objetivo recuperar Birmania. Britnicos, estadounidenses y chinos reconquistaron en
poco tiempo el terreno perdido en Asia al principio del conflicto.

Loctubre de 1944 a Moscou es van produir les converses entre Churchill i Stalin.
Eren les viglies de les ofensives dels Estats Units al Pacfic. Principalment es negocia-
ran les zones dinfluncia en la postguerra, per Stalin eludir el tema de Polnia. La
intenci dStalin era capitalitzar polticament la victria militar. Les converses de Mos-
cou prefiguraran en part el que ser la Guerra Freda.
Respecte a Polnia Stalin va ser totalment intransigent sobre la seva futura subordina-
ci a lURSS. La intenci dStalin era controlar el nou govern polons. El govern polo-
ns a lexili estava vinculat amb el govern britnic per, daltra banda, shavia format
un comit prosovitic a Lubln i Stalin no pensava renunciar a la instauraci daquest
govern.
Tamb es va pactar la repartici dels Balcans segons les segents zones dinfluncia:
a Romania el 90% per a Rssia, a Grcia el 90% per a Gran Bretanya i Iugoslvia tin-
dria influncia occidental i sovitica al 50%.
Com a conseqncia dels acords que es van prendre durant la Segona Guerra Mun-
dial llocs amb escasa tradici comunista pasaran a estar sateltzats per lURSS. En
canvi, a pasos on hi havia un comunisme consolidat com Grcia, Frana o Itlia es
donar la subordinaci a la democrcia liberal. Aix implicar la feblesa de molts dels
nous rgims comunistes que seran Estats que tindran subordinada la seva poltica
exterior a les decisions de Moscou. El bloc occidental tamb veur com la seva poltica
exterior era marcada pels EUA des de lONU.
A Iugoslvia, Albnia i Grcia es donaran situacions paradoxals. A Albnia sinstaurar
el rgim comunista de Hodja. A Grcia, que ser alliberada pels partisans, sinstaurar
una monarquia pro-occidental dretana amb escasa voluntat democrtica i a la RSF de
Iugoslvia el rgim comunista de Tito que durar fins 1991.
Quan els nazis havien ocupat Iugoslvia Crocia de la m de Plavelic es formar un
govern collaboracionista i sorganitzaran milcies anti-sovitiques i anti-iugoslaves que
van arribar a assassinar 400.000 resistents iugoslaus (chetniks).
La resistncia iugoslava republicana i comunista estava encapalada per Tito. El pro-
jecte alternatiu de la resistncia era la monarquia. Stalin buscar que Tito accepti la in-
fluncia occdental al 50% amb els sovitics pactada amb Churchill. Tito trencar la tu-
tela sovitica perqu, segons Tito, els comunistes com alliberadors del pas havien de
tenir tot el poder.

En enero de 1945 los aliados se reunieron en la conferencia de Yalta para ponerse

de acuerdo sobre el repartimiento de Europa tras la guerra. La falta de entendimiento
con Stalin hizo que slo se marcase una lnea de llegada para los ejrcitos llegados
tanto del este como del oeste.
A Ialta van reunir-se Churchill, Roosevelt i Stalin en un marc que ja preveia la caiguda
del III Reich. Curiosament, a Ialta no hi havia cap representant francs, el que indica
que Frana encara no estava rehabilitada com a potncia aliada dels vencedors. Pos-
teriorment, Frana ser rehabilitada i admesa al Consell de Seguretat de les Nacions
Unides.
A Ialta va decidir-se el pre-estatut del que seria la futura ONU recuperant lesperit de
Teher amb els Estats aliats com a dominadors de les Nacions Unides. Es concretava
que Alemanya seria ocupada en zones abans de signar cap tractat de pau. Ialta va ser
la cimera dels repartiments dinfluncies.
Lestratgia de Churchill i Roosevelt va ser salvar a Europa del bolxevisme. Per aix,
amb lobjectiu de deixar a Grcia fora de lrbita dinfluncia sovitica, Churchill va ini-
ciar la conferncia amb lobjectiu de deixar a Romania, Bulgria i Iugoslvia en lrbita
sovitica.
A Ialta tamb sacceptava lentrada al bndol aliat de Bulgria i Romania i lentrada en
guerra de lURSS contra el Jap. LURSS es comprometia a enviar efectius militars al
front oriental un cop saconsegus capitulaci alemanya (que encara trigaria tres me-
sos a arribar).
Per ltim, es va decidir la nova configuraci del Prxim Orient, un problema heredat de
la Primera Guerra Mundial amb els mandats francesos i britnics a la zona. La qesti
dels estrets turcs del Bsforo i de Dardanelos va ser acordada sense grans controvr-
sies. Aix, els acords de 1936 van ser modificats perqu els interesos sovitics no de-
penguesin del control sobre Turquia.

Churchill, Stalin i Roosevelt van acceptar les dues zones dinfluncia a Europa occi-
dental i sovitica. Per exemple, Togliatti (dirigent del PCI) retornar a la Itlia lliberada
el 1944 i el primer que far es entrevistar-se amb els dirigents del Comit de Lliberaci
Nacional (partisans) i imposar la continuaci de la guerra amb la subordinaci a la mo-
narquia.
El 1945, quan Itlia sigui totalment alliberada, els partisans hauran dabandonar les ar-
mes i el Partit Comunista Itali sincorporar al joc democrtic. Darrera daquesta ma-
niobra trobem la m dStalin respectant les zones dnfluncia pactades a Ialta. LURSS
i les democrcies occidentals condemnaran tamb al rgim franquista per sense con-
cretar una actitut activa contra Franco.
Este acuerdo provisional tuvo graves repercusiones en la futura posguerra. El balance
de Yalta recoge la debilidad de Roosevelt y Churchill ante las demandas de Stalin. Se
concedi a la URSS una zona muy vasta de ocupacin en Alemania y se colocaba a
Polonia en una situacin de control y dependencia respecto al Estado sovitico.
Estas concesiones a la URSS puede explicarse en el hecho consumado de que los so-
viticos haban contribuido de forma esencial a la previsible victoria aliada y resultaba
coherente que demandasen un rea de influencia lo ms amplia posible en el mundo
de posguerra que se configuraba.
Por otra parte, los aliados ayudaran a los Estados liberados a crear las condiciones de
paz interior y a adoptar las medidas de urgencia destinadas a socorrer a los pueblos
desamparados tras la guerra.
Los aliados tambin se comprometan a construir autoridades provisionales guberna-
mentales ampliamente representativas de todas las opciones democrticas de estas
poblaciones que se comprometiesen a, mediante unas elecciones libres, constituir go-
biernos que expresasen la voluntad de la poblacin.

En los ltimos meses del conflicto los rusos llegaron hasta el ncleo de la Alemania
nazi, en Berln. Hitler se suicid y el 7 de mayo Alemania capitulaba ante las tropas
aliadas. La Segunda Guerra Mundial haba acabado en Europa.
En el Pacfico, en cambio, la guerra an estaba en una situacin crtica. En febrero se
haba producido el sangrante desembarco en Iwo-Jima, primer territorio japons pero
la guerra no acababa de decantarse del bando aliado.
La tctica japonesa de los ataques kamikazes para hundir los barcos estadounidenses
provoc preocupacin en los responsables norteamericanos por el alto coste, en vidas
humanas, que estaba suponiendo una guerra que estaba ganada de hecho.
Esta situacin llevara al nuevo presidente de Estados Unidos, Truman, a utilizar una
nueva arma que se haba desarrollado durante el conflicto; la bomba atmica. Consul-
tados los aliados en la conferencia de Potsdam de los meses de julio y agosto, Chur-
chill secund la iniciativa y Stalin no se pronunci.
Rossevelt havia mort labril de 1945 i el substituir el president Truman, aix reunits a
Potsdam el president Truman, Churchill (rellevat pel laborista Clement Attlee com a
nou primer ministre britnic) i Stalin van decidir la creaci efectiva de quatre zones do-
cupaci a Alemanya lagost de 1945.

A la Conferncia de Potsdam es marcaren les fronteres provisionals entre Alemanya i

Polnia en els rius Neisse i Oder i es crear un estatut especial per Berln que es
dividiria en quatre zones dinfluncia. La intenci dels aliats era eliminar qualsevol
vestigi del nazisme a lAlemanya de postguerra.
Els EUA havien planificat per a Alemanya el Pla Morgenthau. Aquest secretari del tre-
sor nord-americ havia definit a Alemanya, problema nostre el seu plantejament sobre
la conversi del pas a una economia pre-industrial i agrcola. Els EUA tenien una vo-
luntat sancionadora i de control sobre Alemanya, fet que no es va produir amb la crea-
ci de la Repblica Federal Alemanya que el 1949 ser rehabilitada. El Pla Morgen-
thau no va portar-se a la prctica.
Sobre Polnia, a Potsdam els aliats van felicitar-se per la creaci dun govern provi-
sional dunitat nacional. Daquesta manera, el govern a lexili de Londres deixava
dexistir. A deu dies del bombardeig dHiroshima i Nagasaki, la conferncia de Pots-
dam no va aportar cap novetat de cara a que havien estat els acords dels ltims anys
de guerra.
En Potsdam se dio un ultimtum a Japn buscando su rendicin incindicional que este
pas no acept. As, los norteamericanos lanzaron dos bombas atmicas sobre Hiro-
shima el 6 de agosto y Nagasaki el 9 de agosto de 1945. El 8 de agosto Stalin haba
declar la guerra a Japn para poder participar en el bando de los vencedores y bus-
car algn beneficio territorial en Asia a costa de los japoneses.
Japn se rindi el 2 de septiembre de 1945 conmocionado por los efectos de las bom-
bas atmicas poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial. Estados Unidos acept que
se mantuviese la figura del emperador facilitando la rendicin japonesa. De este modo
finalizaba la Segunda Guerra Mundial y se iniciaban la era atmica y el mundo de la
Guerra Fra.
Collaboracionisme i resistncia durant la Segona Guerra Mundial:

Col.laboracionisme. El collaboracionisme i la resistncia durant la guerra van donar-

se en un eix mltiple. Hi haur collaboracionismes individuals que patiran la justcia
ordinria i la depuraci desprs de la guerra. El collaboracionisme amb lEix podia ser
tant actiu com passiu, al igual que podia donar-se tant a nivell institucional com indivi-
dual.
El collaboracionisme passiu es fa ms difcil danalitzar i forma part del complex en-
granatge de la societat. A nivell individual el collaboracionisme podia tenir una certa
justificaci pel rgim de terror imposat pels nazis i feixistes de lEix.
A Espanya el franquisme ser cmplice de feixisme i de forma passiva tamb hi haur
un cert col.laboracionisme amb el rgim al no actuar contra ell. Hi haur sectors de les
societats ocupadesque es beneficiaran de la dictadura nazi collaborant a canvi de be-
neficis econmics. Per les capes populars era difcil no collaborar i oposar-se al feixis-
me pel rgim de terror que es donava als territoris ocupats.

El millor exemple de collaboracionisme oficial s la Frana de Vichy dirigida pel Ma-

riscal Petain i el primer ministre Laval. La Frana en mans dels nazis suposava un ter
del territori francs, les colnies i la flota naval. Petain tenia tot el poder dins del rgim
feixista francs.
La III Repblica shavia enfonsat quedant reduida a la resistncia. Petain atacar a la
democrcia liberal i justificar locupaci nazi com una conseqncia dels errors dels
demcrates.
Petain defensar la unitat nacional per sobre dels interesos partidistes. Sinstaurar el
sistema de Treball Voluntari per satisfer les necessitats de guerra dels alemanys. El
model de Vichy aprovar una srie de lleis que possibilitaran la depuraci dels jueus
francesos als camps dextermini nazis.
El general De Gaulle, des de Londres, dirigir el govern francs a lexili fins 1943 quan
es traslladi a Algria. De Gaulle far un discurs dirigit a les colnies i els protectorats
francesos defensant la llibertat i la resistncia davant el rgim de Vichy.
Aquest discurs suposar un efecte boomerang per De Gaulle perqu a partir de 1945,
quan Frana torni a mans dels aliats, les colnies reclamaran el seu dret a lautodeter-
minaci i les llibertats de la metrpoli.
La resistncia francesa a lexili es recolar en els socialistes i comunistes francesos
(Legi de Voluntaris Francesos contra el bolxevisme i contra lURSS) i en els republi-
cans espanyols exiliats. Un cop Frana sigui alliberada, De Gaulle buscar la procla-
maci de la IV Repblica, una repblica liberal i democrtica dominada pel centre-
dreta.

Orient. A Indoxina, colnia francesa fortament influenciada pel memorial Tanaka, es

proclamar un govern titella controlat pels japonesos. La mateixa situaci es donar a
Indonsia i Filipines.
A Filipines els japonesos prometien la idependncia i la supressi del domini occiden-
tal per en realitat el que sinstaurava era un neo-imperialisme japons de caire totali-
tari. A lndia, Subbas Chandra Bosse (ndia Lliure) buscant la independncia del seu
pas tamb va unir-se a alemanys i japonesos.
Pels alemanys i els japonesos era clau el control de lndia per debilitar la Gran Bretan-
ya que es proveia de molts dels seus recursos des de la seva colnia principal (la joia
de la Corona). A ms, a lexrcit britnic hi havia molts indis, fet que provocava un fort
descontent entre la poblaci. Lintent independentista de Chandra Bosse no sobreviur
a la derrota de lEix.
Espanya durant la Segona Guerra Mundial. La diplomcia espanyola va actuar con-
dicionada, en un principi, pel pacte Anti-Komintern que Franco havia signat amb Ale-
manya, Itlia i Jap el mar de 1939. A ms, lEspanya franquista tamb havia signat
un Tractat Germano-Espanyol dAmistat que convertia a Espanya en un pas associat
polticament a Alemanya.
Aix, en cas de guerra, Espanya tindria una actitut favorable a lAlemanya nazi. Com
que aquest tractat va mantenir-se en secret, quan Alemanya va envair Polnia el go-
vern espanyol va poder mantenir la seva neutralitat. El 4 de setembre de 1939 el go-
vern franquista proclamava oficialment la posici de neutralitat dEspanya iniciant la
primera etapa de la poltica exterior espanyola durant el conflicte.
Ara b, el franquisme era un rgim feixista que shavia recolat en Hitler i Mussolini per
arribar al poder. Lgicament, Franco estar ideolgicament a prop de lEix. LEstat
franquista era deutor dels feixismes pel suport rebut durant la Guerra Civil espanyola.
Aix, la neutralitat espanyola ser fictcia.

1. Neutralitat formal (setembre 1939-juny 1940). Espanya va preservar un estat de

neutralitat formal que conciliava amb el suport ideolgic a les potncies de lEix. A
ms, va incrementar la cooperaci econmica amb Alemanya en aplicaci del
Tractat dAmistat germano-espanyol.
Espanya abocar els seus recursos a satisfer les necessitats alimentries
(excedents segons el franquisme) i militars de lAlemanya nazi tot i la fam i la mis-
ria que sextenia pel pas. Franco havia nomenat ministre dAfers Exteriors Serrano
Suer que era obertament pro-germnic. Pels tractats signats amb Alemanya, Es-
panya donaria suport a tota acci antisovitica.
La neutralitat formal va mantenir-se per la inmobilitat dels fronts militars. Espanya
noms canviar el seu status jurdic quan la guerra sembli decantada cap a lEix.

2. No Belligerncia (juny 1940-setembre 1942). Pocs dies abans de la capitulaci

de Frana, Espanya va canviar el seu status de neutralitat per la No Belligern-
cia. Aquesta frmula diplomtica suposava que tot i no participar directament en
les hostilitats, Espanya no renunciava a donar suport diplomtic i econmic al bn-
dol feixista tant a Europa com al Marroc.
Lactitut de lEstat espanyol cap a Alemanya admetent el pas davions i submarins
nazis en els aeroports i els ports del pas i ocupant Tnger el juny de 1940 va po-
sar en perill la situaci de neutralitat dEspanya. A ms, Franco va situar a Serrano
Ser en el Ministeri dAfers Exteriors accentuant lactitut pro-germanfila de lEs-
tat espanyol.
Loctubre de 1940 Franco i Hitler van entrevistar-se a Hendaya. Franco va dema-
nar unes contraprestacions difcils dasumir per a Hitler per entrar a la guerra, per
la no intervenci espanyola va ser causada perqu Hitler va haver de desviar la se-
va atenci cap al front dels Balcans que es trobava en perill desprs de la interven-
ci italiana a Grcia.
Sembla clar que Franco no tenia vocaci neutralista i no estava preocupat per les
conseqncies econmiques que suposaria per Espanya lentrada a la guerra. la
seva preocupaci era la continuitat del seu rgim i davant la pressi britnica i
nord-americana va decidir no intervenir. Per Franco lentrada a la guerra podia su-
posar un perill perqu shauria dhaver armat a la poblaci civil i aquesta podia re-
voltar-se contra el rgim.
A ms, lagost de 1941, Espanya va entrar en combat al costat dAlemanya en el
front rus amb la Divisin Azul. Aix convertia Espanya en un pas belligerant per-
qu atacava a un aliat de lImperi Britnic. Franco sobrepasava aix lstatus de no
belligerncia i convertia a Espanya en un enemic militar de les democrcies occi-
dentals. Franco es separava definitivament de les democrcies occidentals per do-
nar suport al feixisme.
 Aix, 60.000 tropes va desplaar-se al frot rus sota la direcci de Muoz Grandes i
altres comandaments com el general Armada i Milans del Bosch. La Divisin Azul
suposava un trampol dascens per als militars.
La Divisin Azul estava composada per voluntaris de lEstat espanyol. No era un
exrcit regular. Eren falangistes amb el suport encobert de lEstat. Tamb hi havia
voluntaris que ideolgicament no eren falangistes per van fer servir la operaci
militar al front rus per congratular-se amb el rgim per conmutar penes per alguns
familiars (Luis Garca Berlanga).
Tamb hi havia soldats de lleva enmascarats que hi anaven per sorteig o per la
continuitat del servei militar iniciat durant la Repblica i continuat en el temps de la
dictadura. Comunistes i republicans nets aprofitaran loportunitat de lallistament
voluntari per a intentar arribar al front i canviar-se de bndol. Era una operaci molt
arriscada i molts pocs van aconseguir el seu objectiu.
Els aliats no van declarar la guerra a Espanya per dos motius. Stalin va exercir po-
ca pressi sobre els aliats occidentals perqu sataqus a Espanya per evitar que
aquests pensesin que la URSS volgus ampliar la seva futura zona dinfluncia a
la Pennsula Ibrica.
A ms, sembla que durant la Segona Guerra Mundial ja po-drien haver-se dissen-
yat les coordenades de la Guerra Freda i podia ser interesant que el rgim de
Franco es mantingus al poder per la seva vocaci anti-comunista, per sobre del
seu carcter dictatorial. La Guerra Ferda sacrificava la democrcia espanyola per
guanyar un aliat potencial en la lluita anti-comunista.

3. Retorn a la Neutralitat (setembre 1943-abril 1945). Etapa condicionada per levo-

luci dels aconteixements militars i pels canvis en la poltica interior. La victria
aliada es feia previsible i davant de levoluci de la guerra, Franco va iniciar una
pseudodemocratitzaci del poder legislatiu promulgant la Llei de Corts per desmar-
car-se dels rgims dictatorials.
Lobjectiu del rgim era mantenir-se en el poder desprs duna victria aliada. El
desembre de 1943 es va retirar la Divisin Azul del front sovitic i labril de 1945 es
van trencar les relacions diplomtiques amb el Jap com protesta pels absusos co-
mesos sobre els espanyols residents a Filipines.
El rgim franquista buscava de-mostrar entre 1943 i 1945 que la seva hostilitat du-
rant la guerra era exclusivament contra la URSS. Per, tot i aquestes mesures, Es-
panya no va adoptar una postura menys pro-Eix per mantenir la coherncia interna
del rgim franquista i lequilibri intern entre les diverses forces que el composaven.
Resistncia. Hi haur una resistncia armada contra locupant nazi, especialment a
Europa. A sia hi haur un model diferent de resistncia contra els ocupants japone-
sos. La lluita asitica estar basada en lindependentisme a llarg termini articulat a tra-
vs de la lluita contra linvasor.
La resistncia anti-japonesa es valdr del suport dels exrcits del Estats Units i la Gran
Bretanya per desprs avanar cap a la independncia en procs de descolonitzaci
posterior a la guerra.
Les metrpolis europees intentaran instrumentalitzar la resistncia asitica anti-japone-
sa per guanyar la guerra, per van veure com un cop finalitzat el conflicte es trencava
el seu domini colonial sobre el continent asitic. Shavia apelat a la llibertat i al dret
dautodeterminaci dels pobles per mobilitzar els asitics contra lEix i aix es tornar
en la seva contra.
Els moviments independentistes aprofitaran les consignes de llibertat llanades per les
potncies occidentals per avanar cap al procs de descolonitzaci grcies a la gran
mobilitzaci que la guerra havia portat al front asitic. Aix, lndia aconseguir la seva
independncia el 1947.
En canvi, al front de guerra del continent afric no va poder vertebrar-se una
mobilitzaci del matiex grau que a sia. Aix, el procs de descolonitzaci dfrica ser
posterior i no es culminar fins els anys seixanta.

La resistncia europea contra els feixismes va tenir una activitat continuada grcies al
rol jugat per Gran Bretanya en la lluita anti-nazi. Londres esdevindr la seu de la majo-
ria dels governs exiliats (Polnia, Frana, Grcia, Pasos Baixos, etc). Daquesta ma-
nera, la lluita tindr una mplia base europea moderada.
La resistncia ser la principal vctima del repartiment del mn posterior a la Segona
Guerra Mundial. Aix, al bloc occidental, desprs de la guerra, la hegemonia del centre-
dreta ser un fet generalitzat en els pasos democrtics.
La resistncia interior a linvasor feixista podia ser activa (mitjanant accions militars
protagonitzades per les guerrilles) o passiva (mitjanant el boicot). La resistncia pas-
siva no suposava un enfrontament directe sin la configuraci de xarxes dinformaci,
proporci de recursos per a la guerrilla, ajuda als emboscats, objecci fiscal, etc. No t
la transcendncia de la resistncia activa paramilitar, per tamb s important per a la
supervivncia de les guerrilles.
La resistncia era numricament molt limitada, tot i la mitificaci que sen ha fet poste-
riorment. Les fortes represlies realitzades de forma arbitrria i indiscriminada pels
nazi-feixistes crearan una gran sensaci de por a ser reprimits que sanir extenent en-
tre la poblaci.
La resistncia, a ms, va haver denfrontar-se amb el collaboracionisme interior que
donava suport de forma activa o passiva als ocupants nazis. Desprs de la guerra hi
haur un procs de neteja ideolgica daquells que, poltica i ideolgicament, havien
donat el seu suport als feixismes.

Els protagonistes de la resistncia seran principalment cristians demcrates, liberals,

republicans, socialistes i comunistes. Daquests grups, el sector que podia afrontar
amb major xit aquesta situaci de lluita clandestina era el comunista perqu ja havia
patit amb anterioritat la persecici i la vida poltica des de la illegalitat. Les altres for-
ces poltiques no havien patit aquesta situaci abans de 1939.
La lluita contra els alemanys formava part dun projecte poltic que anava ms enll de
la guerra. Parallelament a locupaci nazi hi haur una important cooperaci entre di-
ferents sectors poltics que suniran cojunturalment per defensar la democrcia. Un cop
aconseguida la victria sobre el nazisme, els diferents projectes poltics senfrontaran
per lhegemonia poltica en una lluita marcada per la divisi del mn en zones din-
fluncia.
El final de la resistncia estava marcat per lentrega de les armes per part de la guerri-
lla. Aquest era el pas previ perqu tots els grups sintegrin en la normalitat democrtica
dels pasos. A Europa no hi haur cap revoluci poltico-social desprs de la guerra,
els aliats controlaran tot el procs postbllic.
Acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats buscaran desmantellar les forces des-
querra mitjanant una rpida reconstrucci del continent amb lajuda dels Estats Units.
Aix, el 1949-50 Europa ja tenia una capacitat econmica similar o superior a la de pre-
guerra.
Aix noms es produir a lEuropa occidental, perqu a la zona central i oriental del
continent, que van ser les zones ms danyades per la guerra, la crisi econmica porta-
r a la configuraci de les denominades Democrcies Populars com a encarnaci de la
resistncia.
A lEuropa occidental aprofitaran la resistncia com a suport per a guanyar la guerra,
per els EUA no seran partidaris de recrrer als comunistes de la resistncia per poder
capitalitzar en exclusiva la victria. Daquesta manera, a Frana, quan el pas sigui alli-
berat pels aliats ser el centre-dreta del general De Gaulle qui es faci amb el poder mi-
nimitzant la importncia de les forces desquerra en la victria.
Conseqncies inmediates de la Segona Guerra Mundial:

a. Repartiment del mn en zones dinfluncia. Com a derivaci del acords de Ialta

i Potsdam el mn va ser repartit en zones dinfluncia, un repartiment que va ser
imposat. Els exemples ms clars daquest repartiment sn els de Grcia i Iugosl-
via.

b. Fi de la guerra convencional. Amb la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial es

posa fi al model de guerra convencional per laccs a larmament nuclear (els Es-
tats Units el 1945 i la URSS el 1949) que va trencar tots els esquemes bllics que
shavien fet servir fins aleshores. Es desenvolupar el anomenat sistema dequili-
bri del terror.

c. Hegemonia del mn capitalista. El mn capitalista es consolidar com a hegem-

nic en la postguerra, en especial els Estats Units. Lhegemonia nord-americana se-
r una conseqncia directa dels acords signats durant la guerra que implicaran la
reconstrucci poltica, militar i econmica dEuropa segons els parmetres impos-
ats pels EUA.

d. Neocolonialisme. El colonialisme clssic heretat del segle XIX que exercien

Gran Bretanya i Frana va ser substituit per una poltica neocolonial gestionada
pels Estats Units. El neocolonialisme nord-americ va afavorir, en alguns casos,
lemancipaci poltica dantigues colnies que van pasar a estar incloses en la seva
zona dinfluncia econmica, poltica i militar mitjanant pactes bilaterals o multila-
terals de postguerra.

e. Canvi destratgia de lURSS. LURSS va canviar la seva estratgia per abando-

nar la possibilitat dexportar la revoluci socialista a Europa. Primer va disoldres el
Komintern (III Internacional) lany 1943 en plena guerra i desprs va suprimir-se el
Kominforn el 1956.

f. Diplomcia, poltica i ideologia. La Segona Guerra Mundial t les seves arrels

poltiques i diplomtiques en la Primera per amb un carcter de lluita de classes
ms marcat. La Segona Guerra Mundial contempla la disoluci de la coalici guan-
yadora, la rehabilitaci dels venuts i la inversi de les aliances de convenincia de
1941-45.
Alemanya jugar el rol doposar-se a lavan del socialisme a Europa al igual que
desprs de la Primera Guerra Mundial mitjanant la Repblica de Weimar. Aix, la
Repblica Federal dAlemanya constituida en 1949 ser una de les claus per en-
tendre el mn de postguerra, la Guerra Freda i la poltica de blocs.

g. Inici de la Guerra Freda. Lherncia directa de la Segona Guerra Mundial va ser la

Guerra Freda que es complementava per la rivalitat ideolgica capitalisme-comu-
nisme i per lequilibri armamentstic bipolar entre els Estats Units i la URSS quan
aquests van desenvolupar la bomba atmica. El sistema dequilibri bipolar i la riva-
litat unclear van portar a la recerca dun nou ordre de pau mundial basat en lOrga-
nitzaci de Nacions Unides (ONU).
El mn de postguerra, a diferncia del viscut desprs de lanterior guerra mundial
marcat per lintent dimposar un esperit de concrdia, estar marcat per la belli-
cositat diplomtica i poltica de la Guerra Freda.