S Fol Logse FR

Orientaci i inserci
sociolaboral
Formaci i orientaci laboral CFGS

Formaci i orientaci laboral CFGS Orientaci i inserci sociolaboral
ndex
Introducci ............................................................................................... 5
Objectius ................................................................................................... 7
1. Lexercici professional, el mercat laboral

i la cerca de feina ................................................................................ 9
1.1. Treball i formaci ........................................................................ 9
1.1.1. El perfil professional ........................................................ 10
1.1.2. Les capacitats i els interessos ......................................... 11
1.1.3. Autoavaluaci del perfil personal ................................... 13
1.1.4. Projecte professional ........................................................ 14
1.1.5. Itinerari formatiu ............................................................. 16
1.2. Treball i exercici professional .................................................... 18
1.2.1. Formes dexercir una professi i de contractaci ......... 18
1.3. El mercat laboral i la cerca de feina ......................................... 21
1.3.1. El mercat de treball .......................................................... 21
1.3.2. Les poltiques docupaci ................................................. 28
1.3.3. La cerca de feina ............................................................... 29
Formaci i orientaci laboral CFGS 5 Orientaci i inserci sociolaboral
Introducci
Els continguts daquesta unitat didctica us ajudaran a plantejar-vos el

vostre perfil professional distingint el que ja teniu perfil disponible del
que podeu adquirir perfil exigible.
Un cop descobriu el perfil professional necessari per arribar a ser all

que us heu proposat, us haureu de plantejar litinerari formatiu que
us permetr aconseguir-ho en un procs projecte professional que ja
fa temps que heu iniciat i que us duu a la vida activa i a lexercici pro-
fessional.
Aquest cam de transici al treball lhem titulat Treball i formaci per-

qu volem que relacioneu la vostra situaci actual, que s de formaci,
amb el vostre futur, que s el treball. El vostre present i el vostre futur es-
tan relacionats ats que aquest ltim depn del que feu en el present.
Com a alumnes dun cicle formatiu, ja esteu rebent una formaci inicial
orientada cap a un camp professional en qu desenvolupareu lactivitat la-
boral. s necessari que conegueu amb ms precisi la professi escollida
i que la relacioneu amb la formaci que esteu rebent. Relacionar treball i
formaci ser un dels objectius daquesta unitat didctica.
Un cop avaluades les capacitats prpies i establert un projecte professio-

nal amb el seu itinerari formatiu, s necessari plantejar-se la incorporaci
en el mn del treball i analitzar la situaci del projecte professional en el
mercat laboral.
A fi de fer-vos ms fcil la incorporaci en un lloc de treball, en aquesta

unitat, us ajudarem a conixer el mn laboral i els seus mecanismes dac-
cs; a partir daqu, ens plantejarem com organitzem la cerca dun lloc de
treball.
Volem, doncs, que feu el cam cap a la vostra incorporaci al mn del tre-
ball analitzant la situaci del vostre propi projecte professional en el mer-
cat laboral, les vies dincorporaci al treball i les formes dexercici
professional.
Aquesta unitat didctica que hem titulat Orientaci i inserci sociolabo-

ral est estructurada en un nic nucli dactivitat que relaciona lexercici
professional amb el mercat laboral i la cerca de feina.
Analitzareu el perfil professional de la professi que heu escollit i elabora-

reu el vostre projecte professional. Us plantejareu les formes de treballar
i dexercir la professi que es donen en el mercat laboral i aprendreu a di-

ferenciar les condicions de treball de qui treballa per compte propi del qui
treballa per compte daltri.
Treballareu la situaci de la professi que heu escollit, que s la del Cicle

Formatiu que esteu estudiant, en el mercat laboral i haureu de buscar fei-
na utilitzant totes les tcniques que ha generat participant en un procs
de selecci.
Objectius
En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent:
1. Relacionar els requeriments del lloc de treball a partir de les acti-

tuds i capacitats prpies.
2. Diferenciar els requisits i les caracterstiques de la inserci laboral

en funci de la modalitat de treballador autnom, empresa social,
assalariat o funcionari.
1. Lexercici professional, el mercat laboral

i la cerca de feina
Aquest nucli dactivitat vol que us conegueu a vosaltres mateixos com

a alumnes dun cicle formatiu i descobriu tant all que ja sabeu fer com
all que sou capaos de fer. Per a aix, us ajudarem a descobrir el vostre
perfil professional distingint el que ja teniu del que podeu adquirir.
Un cop descobriu el perfil professional necessari per arribar a ser all

que us heu proposat ser, us haureu de plantejar litinerari formatiu que
us conv ms.
Aquest cam de transici al treball, lhem titulat autoorientaci profes-

sional i exercici professional perqu volem que relacioneu la vostra
etapa actual, que s de formaci, amb el vostre futur, que s el treball.
El vostre present i el vostre futur estan relacionats, ats que aquest l-
tim depn del que feu en el present.
Volem que feu amb nosaltres aquest cam que dividirem en dues etapes o
unitats de treball, aquella que fa referncia a la relaci entre treball i for-
maci i aquella en qu es planteja el treball i lexercici professional.
1.1. Treball i formaci
Per afrontar la cerca duna feina cal que descobriu aquells aspectes de
la personalitat que, en forma de capacitat, es necessiten per desenvo-
lupar determinats tipus de feina. Aix podreu triar aquella que sadap-
ti millor als vostres interessos i, al mateix temps, detectar els
aspectes que necessiteu reforar o complementar.
Escollida una professi cal que us pregunteu com sexerceix aquesta

professi en el mercat laboral. Aix comporta conixer les maneres
dexercir una professi i les condicions sota les quals es pot exercir.
La relaci entre treball i formaci us pot
Denominarem aquestes condicions tipus de contractaci. Aquest ajudar a triar el cam professional.
plantejament ens portar a lempresa com lmbit en qu sexerceix

la professi.
En el cam cap a la feina, cal que definiu qu sabeu fer i qu cal saber fer per
exercir la professi que heu escollit; a ms, heu de determinar les accions a
emprendre per tal dadaptar el vostre currculum als vostres interessos
i definir el projecte professional.
Per accedir al mn del treball, s important saber relacionar la forma-

ci rebuda amb el treball, i el perfil professional disponible que s el
que ja sha adquirit amb lexigible que s aquell que sha dadquirir
per la formaci i que est relacionat amb la professi.
1.1.1. El perfil professional
La competncia en la professi escollida, o el conjunt de capacitats profes-

sionals que permeten realitzar un conjunt dactivitats relacionades amb
una professi, s el que anomenem perfil professional.
All que se sap fer s la competncia professional, i es concreta en un con-

junt de capacitats que permeten realitzar determinades activitats. Sha de
distingir el perfil professional disponible del perfil professional exigible.
1) Perfil professional disponible
All que se sap fer i all que hom s capa de fer en un moment de-
terminat s el perfil professional disponible.
La capacitat de fer coses es pot adquirit per la prpia experincia perso-

nal, per la formaci o per lexperincia professional:
Lexperincia personal s aquella que afecta el desenvolupament de la

vida de cada persona. Ensenya moltes coses que capaciten per actuar da-
vant una situaci o circumstncies similars.
La formaci ensenya a fer moltes coses. Aquesta capacitat de fer coses

que sadquireix per la formaci depn del tipus de formaci rebuda.
Lexperincia professional, o lexercici professional o laboral, per-

met adquirir unes capacitats de fer coses i, alhora, millorar el perfil
professional.
La capacitat professional de les persones s el resultat final de la seva

experincia personal, de la seva formaci i de la seva experincia pro-
fessional. !
2) Perfil professional exigible
Escollir una professi comporta la necessitat dadquirir unes capacitats

professionals que facilitin lexercici professional. Aquest contingut de ca-
pacitats professionals s el que defineix una professi i el que ha dadqui-
rir la persona que vol arribar a ser un professional en aquesta activitat.
El perfil professional exigible s aquell que sha dadquirir per ser

competent en una professi.
Figura 1. El perfil professional
Professiograma
La relaci entre el perfil professional exigible i el disponible es pot des-

Perfils exigible i disponible
criure mitjanant un professiograma.
El conjunt de feines o activitats
que componen una professi
El professiograma defineix el perfil professional, representa grficament els o ocupaci a la qual es vol accedir
determina el perfil professional
requisits i les caracterstiques duna professi i en valora les prioritries. En exigible.
Les caracterstiques personals
comparar el professiograma dun perfil professional exigible i el dun perfil i professionals de qui vol accedir a
professional disponible s a dir, els requisits i les caracterstiques dun lloc una determinada professi
dissenyen el perfil professional
de treball o professi, i les capacitats personals i professionals duna persona disponible.
que hi vol accedir veiem el grau dadaptaci duna persona a la professi es-
collida. Per tant, el professiograma ens marca litinerari formatiu necessari
per a cada persona per accedir a la professi escollida.
Figura 2. Adaptaci entre perfil professional exigible i disponible
!!
Podeu veure un exemple de
professiograma en la secci
Annexos del web del crdit.
1.1.2. Les capacitats i els interessos
A lhora danalitzar all que se sap fer, s necessari descobrir qu ha estat

ms fcil dobtenir o qu ha estat ms dificults. Tamb es planteja all
pel qual sest interessat. Per aquest motiu hem de parlar de capacitats i
de motivacions o interessos.
La consecuci del perfil professional exigible depn de les caractersti-

ques personals de cadasc, i per aix s necessari conixer els perfils ap-
titudinals i els interessos professionals.
Les capacitats
Grau desfor
Parlar de capacitats s el mateix que parlar daptituds, habilitats o quali-

Lexperincia i la formaci
tats. Sn caracterstiques de les persones que en condicionen la conducta. permeten adquirir capacitats
o habilitats, per el grau desfor
Si s cert que moltes daquestes caracterstiques tenen un fonament he- per adquirir-les pot ser divers
reditari, tamb s cert que les capacitats o habilitats es poden adquirir o segons les persones. No tothom
t les mateixes capacitats.
desenvolupar mitjanant laprenentatge al llarg de la vida dels individus. Hi ha activitats que a unes
persones els resulten ms fcils
de fer que a altres, i cada persona
s diferent. El grau de dificultat
depn de les caracterstiques
Tenir capacitat vol dir tenir aptitud per fer determinades coses. personals i del grau
daprenentatge de cadasc.
El perfil aptitudinal o de capacitats est constitut pel conjunt daptituds

Capacitats i aptituds sn dos
o capacitats caracterstiques de cada persona, com poden ser les que apa- sinnims que signifiquen
la possibilitat de desenvolupar
reixen en la figura 3. unes qualitats determinades.
Figura 3. El perfil aptitudinal

!!
Podeu ampliar informaci sobre
capacitats en la secci Annexos
del web del crdit.
Els interessos
Parlar dinteressos s plantejar all que ms agrada a una persona o all

pel qual est disposada a fer esforos. Aix, doncs, interessos s el conjunt
dactivitats que ms agraden a una persona les caracterstiques de la qual
estem definint.
!!
Aquests interessos es poden classificar en diferents tipus (vegeu la fi- interessos en la secci Annexos
del web del crdit.
gura 4).
El conjunt dactivitats que una persona voldria fer i que sn les que
ms li agraden formen el seu perfil dinteressos.
Figura 4. El perfil dinteressos
1.1.3. Autoavaluaci del perfil personal
A lhora de decidir sobre el nostre futur professional, a banda de la formaci

i lexperincia, ens ajudar conixer les nostres capacitats i interessos, el que
ens mou a lhora de triar una activitat professional i la nostra personalitat.
Coneixement dels interessos i capacitats propis
Prendre conscincia de les prpies possibilitats i carncies mitjanant un

millor coneixement de les capacitats i interessos propis facilita prendre
una decisi sobre el futur professional.
El coneixement dun mateix s un requisit mnim previ a tota presa de de-

cisions en el camp professional i comporta:
Conixer les prpies capacitats, les aptituds i habilitats. Reflexi
Conixer els interessos bsics, s a dir, els interessos professionals, ex-

Sha de reflexionar sobre les
pectatives i afeccions que dominen en cadasc. prpies aptituds i caracterstiques
personals, i sobre com influeixen
Conixer les necessitats i mancances prpies que shan de cobrir.
en lelecci dels estudis
Conixer la jerarquia de valors socials, familiars, econmics i profes- i de la professi. Els tests
dintelligncia, els tests daptituds
sionals de cadasc. i els tests de personalitat analitzen
les aptituds mentals
Conixer all per qu sest ms capacitat, motivat i que satisf ms. i les caracterstiques
Avaluar la prpia capacitat per adquirir noves capacitats, habilitats i in- de la personalitat, i ajuden
a aquesta reflexi.
teressos.
Una presa de decisions no sha de centrar exclusivament en la formaci

i lexperincia, sin tamb en lanlisi de les capacitats i interessos. Per
aix, s necessari fer uns tests dautoavaluaci que ajudin a identificar
les prpies facultats, a ms dexercicis de valoraci personal. !
Conixer, acceptar i valorar les prpies mancances tamb forma part de

Arribar a esbrinar els interessos
lautoavaluaci. Saber qu opinen els altres i com us veuen s una forma i les capacitats propis ens pot
ajudar a respondre qestionaris
dautovaloraci que permet percebre les mancances i limitacions. Fer un sobre aquest tema.
test sociomtric del grup al qual es pertany s una forma de descobrir
aquells aspectes de la persona que un no sap valorar.
Coneixement dels valors professionals propis
La jerarquia de valors socials, familiars, econmics i professionals de ca-

dasc condiciona una presa de decisions en el camp professional. Coni- !!
xer aquests valors s important per tenir una autoavaluaci que faciliti la Podeu ampliar informaci sobre
valors professionals en la secci
presa de decisions. Annexos del web del crdit.
Valors professionals o ocupacionals sn aquells que cadasc espera del

treball i que confia veure satisfer en lactivitat professional. Sn les
raons per les quals cadasc es vol dedicar a aquest treball o ocupaci.
Els valors professionals es diferencien dels interessos en el sentit que

Exemple
aquests sn les activitats que es volen fer per aconseguir els valors. !
Una persona pot estar interessada
a investigar per assolir prestigi.
Hi ha valors que saconsegueixen millor en unes professions que en dal- La investigaci seria lactivitat en
la qual est interessada a dedicar-
tres; per aix, abans de prendre una decisi, conv que cada persona cone- se professionalment, per amb
gui quins sn els seus valors preferents. lobjectiu dassolir prestigi
i adquirir reputaci pels xits
aconseguits en el treball.
Lassoliment de prestigi seria
Coneixement de la prpia personalitat el valor professional que es busca
en el treball o ocupaci.
Lxit en la presa de decisions depn tamb de la personalitat de cadasc.

Sentn per personalitat aquell conjunt de caracterstiques personals que
defineixen la forma de ser i de respondre davant les situacions diverses que !!
es donen en la vida, entre elles el treball i lexercici professional. Podeu ampliar informaci sobre
caracterstiques personals
en la secci Annexos del web
del crdit.
Lxit en lelecci duna professi depn de la manera de ser de la persona, ja
que cada camp professional exigeix una determinada personalitat.
1.1.4. Projecte professional
Plantejar-se all que es vol ser i escollir aquella professi que es vol exercir s
definir el projecte docupaci o professional. Tot projecte docupaci compor-
ta tenir un objectiu clarament definit i determinar els mitjans necessaris per

arribar-hi.
Lobjectiu de tot projecte docupaci s la professi que es vol exercir.
La professi, tamb anomenada ocupaci, que es vol exercir obliga qual-

Des del punt de vista del treball,
sevol persona a fer un procs delecci que determinar una selecci de les professions es denominen
ocupacions.
mitjans per arribar a tenir les capacitats suficients.
Procs delecci duna professi
Abans descollir una professi sha de fer lestudi de les diferents profes-
sions que hi ha, ja que si les coneixeu es facilita la presa de decisions que
comporta lelecci duna professi.
Una professi s lexercici duna activitat en el mn laboral. Sn moltes

Un repertori de professions es pot
les activitats que es poden fer en el mn del treball, per s impossible que elaborar a partir de la classificaci
catalana docupacions.
una persona les pugui fer totes. Aix ha comportat la divisi del treball i el
naixement de les especialitats. Aquestes es defineixen com un conjunt
doperacions amb un objectiu com i que formen una professi. La per-
sona que exerceix aquest conjunt doperacions s un especialista o pro-
fessional daquella activitat en el mn del treball.
Les professions o ocupacions es poden agrupar formant grups ocupacio-

Des del punt de vista del treball,
nals. Un grup ocupacional est format per aquell conjunt de professions les professions es denominen
ocupacions.
que tenen aspectes comuns.
s cert que lelecci duna professi est determinada

pel perfil professional disponible; per, com sha dit, s
necessari determinar el perfil professional exigible, i
aquest est conformat per la professi escollida.
Aquest perfil s diferent en cada professi i es pot fixar
mitjanant una anlisi del tipus de treball, del tipus de
professional i de les condicions en lexercici professio-
nal:
1) Tipus de treball que requereix lexercici profes-

sional. Es tracta danalitzar el conjunt de tasques ha-
bituals que conformen la professi, i la forma de
treballar. En lanlisi de la forma de treballar, deter- El mn laboral ens ofereix la possibilitat dexercir
diferents professions. Reflexionar abans de triar
pot ser determinant.
minem si es treballa sol o en equip, i els tipus deines
o maquinria que sutilitzen.
2) El tipus de professional. s important analitzar les especialitats duna

professi i els diferents professionals que les exerceixen, a ms de les se-
ves caracterstiques.
Shan de definir les principals aptituds o capacitats que requereix una pro-
fessi, i tamb els trets de personalitat. Igualment, s necessari determi-
nar la formaci adequada per exercir una professi.
3) Les condicions en lexercici professional. Es tracta de descriure lam-

bient de treball i les condicions de lexercici professional. Sanalitzen els
riscos, les condicions contractuals i el salari.
1.1.5. Itinerari formatiu
De lanlisi del projecte professional, sha arribat a la conclusi que, un

cop definida la professi escollida, sha de fer un segon pas que s deter-
minar els mitjans necessaris per arribar a exercir-la. Aquests mitjans, sota
el nom de formaci necessria per a lexercici professional, sn el resul-
tat de lanlisi de la professi.
Lxit en una presa de decisions com s lelecci duna professi depn de

Fer lelecci...
la informaci disponible, del coneixement precs dels estudis i de la prc-
tica professional, de lorientaci rebuda, i de la informaci sobre el nivell ... dacord amb la informaci
disponible i la valoraci
de coneixements i les aptituds necessries. de les prpies capacitats s triar
adequadament i crear
una motivaci envers la professi
escollida.
Un cop definit el perfil personal, les caracterstiques personals, i co-
negut el perfil professional exigit per la professi escollida s neces-
sari determinar litinerari formatiu o els tipus destudis o formaci
per adaptar el perfil personal al professional.
Litinerari formatiu s el perfil acadmic, o el conjunt destudis, hbits i tc-

niques destudi que es requereixen per assolir el perfil professional exigit.
Figura 5. Perfil professional i itinerari formatiu

Perfil acadmic
El perfil acadmic s el mitj per obtenir el perfil professional necessari

per adquirir aquelles competncies professionals que permeten lexercici
duna professi.
Es parla de perfil acadmic com els estudis que shan de cursar per obtenir
les competncies professionals. El perfil acadmic est format per lofer-
ta que es dona en la nostra societat com a mitj per lograr la formaci ne-
cessria per obtenir el perfil professional i adquirir les competncies
professionals que facilitin lexercici professional.
Cada professi requereix un tipus de formaci diferent i, per tant, shaur

de fer el seu itinerari formatiu dintre de loferta de formaci. !!
Sobre ofertes formatives
i itineraris formatius, vegeu
els esquemes en la secci
Un itinerari formatiu professionalitzador consisteix a buscar la manera Annexos del web daquest crdit.
dadquirir la preparaci necessria per exercir la professi escollida. Per a
aix, hi ha diverses ofertes formatives professionalitzadores que es pre-
senten fora o dintre del sistema educatiu.
Hi ha tres ofertes formatives professionalitzadores: la reglada, locupacio-

nal i la contnua.
La reglada s la que simparteix per mitj del sistema educatiu. Tamb

rep el nom dinicial, i consta de loferta formativa de base la que sim-
parteix en leducaci secundria obligatria i en el batxillerat i de
loferta educativa especfica formada per tota lestructura de la forma-
ci professional.
La formaci ocupacional i la contnua sn les que simparteixen fora del

sistema educatiu i reben el nom de formaci professional permanent.
Figura 6. Projecte professional i itinerari formatiu

1.2. Treball i exercici professional
Un cop escollida una professi, cal que us pregunteu com sexerceix en el

mercat laboral. Aix comporta conixer les formes dexercir una professi
i les condicions en qu es pot exercir. A aquestes condicions les denomi-
narem formes de contractaci. Aquest plantejament ens portar a lem-
presa com a mbit on sexerceix la professi.
1.2.1. Formes dexercir una professi i de contractaci
La divisi del treball comporta lespecialitzaci de qui treballa i, per tant,

lexistncia de professions. Un cop decidit all que es vol fer, s necessari
plantejar-se com es vol fer.
El treball o lexercici professional es pot desenvolupar de dues ma-

neres: per compte propi o per compte daltri.
1) Treball per compte propi. Autoocupaci
El realitza la persona que treballa pel seu compte. El treballador autnom

crea el propi lloc de treball i, de vegades, el daltres persones. El treball per
compte propi s la forma dautoocupaci.
En el treball per compte propi, es crea una empresa prpia que genera una
srie de bns o serveis que es venen o sofereixen, i que produeixen un be-
nefici econmic. Lactivitat del treball per compte propi es pot desenvolu-
par individualment com a treballador o treballadora autnoms s a dir,
creant una empresa individual, o b associant-se amb altres persones s
En la formaci professional, lautoocupaci
a dir, creant una empresa societat. s una de les opcions ms engrescadores.
No hi ha relaci laboral entre empresari i treballador, ats que lempresari

s alhora treballador i, per tant, no hi ha relaci entre dos factors de pro-
ducci diferenciats.
La relaci que sestableix entre qui treballa per compte propi com a
autnom o empresa i qui necessita el producte o servei resultat de
la seva activitat s una relaci mercantil o de mercat.
Contracte mercantil
Els subjectes que participen en aquesta relaci ho fan, un com a propietari dun producte o servei
que vol vendre o prestar, i laltre com aquell que necessita aquest producte o servei i est disposat
a comprar. Lacord que concreta les condicions daquesta relaci s un contracte mercantil.
Figura 7. El treball per compte propi
2) Treball per compte daltri
Lexerceixen les persones que treballen per compte daltres. Aquestes perso-
nes sn els treballadors assalariats que presten el seu treball a un empresari !!
que assumeix el risc del resultat final de lactivitat empresarial i que, a canvi, Sanalitzaran les condicions
de treball de qui treballa per
els paga un salari; per aix, sanomenen treballadors assalariats. compte daltri en la unitat didctica
El contracte de treball. Drets
laborals individuals i collectius
En lmbit de lempresa, amb lobjectiu de produir bns o serveis per satisfer en la relaci de treball.
les necessitats dels membres duna societat i della mateixa, es relacionen els
dos factors de producci: el capital representat per lempresa o empresari
i el treball representat per la m dobra o treballador.
La prestaci de treball es fa sota lorganitzaci i la dependncia de lem-

Contracte de treball
presari, que sapropia el resultat del treball i el ven o lofereix per un preu
determinat als consumidors. Les condicions en qu es desenvolupa el tre- En el contracte es negocien
les condicions de treball. Treballar
ball queden reflectides en un contracte de treball. amb un contracte de treball s
fer-ho per compte daltri i com
a assalariada o assalariat.
La relaci que sestableix entre lempresa o empresari i el treballa-

dor per participar en la producci s diu relaci laboral. Les condi-
cions de la relaci laboral es concreten mitjanant un acord entre
les dues parts que sanomena contracte.
Figura 8. El treball per compte daltri

3) Formes de contractaci
Hi ha dues formes de treballar o dexercir una professi: per compte propi

i per compte daltri. Cada una comporta condicions de treball o dexercici
professional diferents.
Tothom qui treballa ha dacceptar les condicions establertes en els

acords entre els que participen en les relacions de treball. Aquests
acords que regulen les condicions de lexercici professional es denomi-
nen contractes, i segons el tipus de condicions, tindrem diferents tipus
de contractes:
a) Contracte laboral
s un acord entre un empresari i un treballador pel qual aquest presta el

seu treball al primer, a canvi dun salari. !
El conjunt de normes que regulen aquest tipus de relaci es diu dret

laboral.
En el contracte de treball, es recullen les

condicions en qu realitzareu el vostre
treball. Cal llegir-lo sempre!!!
b) Contracte mercantil
s un acord entre dues parts pel qual una que s un empresari ven un
producte o servei a un altra, que el compra o en paga un preu. Aquesta al-
tra pot ser un altre empresari o un treballador.
Qui treballa pel seu compte (treballador autnom) s propietari del re-
sultat del seu treball, sia un producte o un servei. Aquest el ven a un
altre, sia empresari o treballador, que el necessita a canvi duna quan-
titat o preu.
El conjunt de normes que regulen aquest tipus de relaci es diu dret

mercantil.
c) Contracte administratiu Contracte administratiu
Quan es treballa per

s un acord entre lAdministraci i un treballador pel qual aquests realit- a lAdministraci, la forma
docupaci pblica
zen un treball per a la primera, a canvi dun salari. s la de funcionari o funcionria.
Aleshores, la relaci laboral
es reflecteix en un contracte
administratiu.
El conjunt de normes que regulen aquest tipus de relaci es diu dret ad-
ministratiu.
Figura 9. Relaci laboral
Figura 10. Relaci mercantil
Figura 11. Relaci administrativa
1.3. El mercat laboral i la cerca de feina
Quan ja sha avaluat les capacitats prpies i sha establert un projecte

professional amb litinerari formatiu corresponent, s necessari plan-
tejar-se la incorporaci al mn del treball analitzant la situaci del pro-
jecte professional en el mercat laboral. Aix comporta que analitzem el
mercat de treball i les seves vies daccs, i desprs ens plantegem la
cerca de treball.
El mercat laboral en qu voleu entrar es caracteritza per una taxa datur

molt alta que afecta sobretot els joves. Aquesta circumstncia fa difcil ac-
cedir a un lloc de treball i exigeix a qui cerca feina, a ms duna bona for-
maci, el coneixement dunes tcniques daccs que li facilitin la inserci
laboral.
1.3.1. El mercat de treball
El mercat laboral tamb rep el nom de mercat de treball. El mercat de

Els treballadors sn els qui
treball o laboral s lmbit en qu t lloc tot el referent a les relacions la- ofereixen treball i els empresaris,
els qui el demanen.
borals. Aquestes sestableixen entre les persones que ofereixen treball i
les que en demanen.
Les relacions entre treballadors i empresaris sestableixen en funci de la

participaci en el procs productiu. Per obtenir bns i serveis que satisfa-
cin les necessitats humanes, cal disposar tant de recursos econmics o ca-
pital com de recursos humans.
Sanomena mercat el conjunt de relacions que sestableixen entre

oferta i demanda. El tipus de bns o serveis que sofereixen o dema-
nen determina lmbit de mercat. Aix, parlarem de mercat de re-
cursos naturals, mercat de bns per a la producci i mercat de
treball, entre daltres.
Figura 12. Relaci entre treball i mercat
El mercat de treball est format per una oferta de treball i una de-
manda de treball.
Tenint en compte que el treball s un factor de producci propi de la po-

blaci i que qui el necessita s lempresa, podem definir oferta i demanda
de treball.
1) Oferta de treball
Loferta de treball s la disponibilitat de les persones en edat laboral

Tothom qui est en edat laboral
per treballar. Est formada per totes aquelles persones que estan en forma part de loferta de treball.
condicions de treballar i ho volen fer.
El nombre de persones que estan disposades a oferir el seu temps per rea-
litzar un treball augmenta a mesura que creixen els salaris. En augmentar
els salaris, augmenta loferta de treball, ats que hi ha ms disponibilitat
de treballar per part de les persones que estan en edat de fer-ho. Aix es
pot veure en la figura 13.
Figura 13. Mercat de treball i oferta de treball
El volum total de poblaci i la proporci corresponent en edat de treba-

llar sn alguns dels factors demogrfics que determinen loferta de tre-
ball.
La poblaci en edat activa

s la que t 16 anys o ms.
Loferta de treball s ms gran a mesura que augmenta la poblaci to-
tal, per aquesta afirmaci no s rigorosament certa, ja que si laug-
ment de la poblaci es dna entre la que no est en edat laboral, loferta
de treball no augmenta. Per corregir aquest fet, es recorre a la taxa
dactivitat.
Exemple
Si la poblaci de 16 anys o ms
poblaci activa (poblaci en edat activa)
Taxa d'activitat %= 100 s de 32.420.200 persones
poblaci en edat activa i daquesta poblaci 16.207.300
persones tenen ocupaci o lestan
buscant (poblaci activa), la taxa
2) Demanda de treball dactivitat ser el 4999%.
La demanda de treball sn els llocs de treball vacants a les empreses

que els empresaris volen que socupin o, des de laltra perspectiva,
s el nombre de persones que estan disposades a contractar les em-
preses tenint en compte cada nivell de salaris.
La demanda de treball depn del nivell de salaris, de la productivitat del

treball, i dels preus dels bns i serveis que es produeixen.
a) Si augmenten els salaris, la demanda de treball es redueix perqu re-

sulta ms car contractar m dobra.
Figura 14. Mercat de treball i demanda de treball

Obtenci de beneficis
Les empreses necessiten

treballadors per produir bns
i serveis, per la finalitat
de lactivitat empresarial
s obtenir beneficis, i aquests
estan relacionats amb el salari,
la productivitat, i els preus dels
bns i serveis produts.
b) La demanda de treball tamb depn de la productivitat del treball, de

manera que un salari ms elevat es pot compensar amb una productivitat
ms alta.
Productivitat s la relaci que hi ha entre el resultat final o producci i

els recursos utilitzats. Exemple
Si a un treballador se li paga
per hora 20 euros i la seva
producci
Productivitat = producci per hora s de 4 unitats
recursos utilitzats de productes, el cost laboral
per producte s de 5 euros.
Si a un altre se li pagus
a 18 euros lhora i la seva
Si relacionem salari, producci i costos, pot resultar ms beneficis pagar producci per hora fos de 3 unitats
un salari ms alt perqu es compensa amb una productivitat ms alta. de productes, el cost laboral
per producte seria de 6 euros.
c) Els preus dels productes tamb influeixen en la demanda de treball, ats

que les empreses estan disposades a produir ms i demandaran ms m
dobra si els preus dels productes i les perspectives de beneficis sn alts.
c) Oferta i demanda
El mercat laboral, que funciona com qualsevol mercat, assoleix

lequilibri en aquell nivell de salari en el qual loferta de treball co-
incideix amb la demanda de treball.
La llei de mercat
El mercat laboral es caracteritza per les relacions que sestableixen entre Els salaris estan subjectes a la llei
del mercat, s a dir, a loferta
les persones que ofereixen feina i les empreses que en demanen. El salari i la demanda. Un augment del
o retribuci que les persones reben com a fruit del seu treball determina salari produeix una baixada del
nivell docupaci. Una disminuci
el nivell de relaci. Tamb sha de tenir en compte que la productivitat i del salari pot produir un augment
del nivell docupaci.
els preus dels productes o serveis influeixen en la relaci.
Lacci conjunta de loferta i la demanda de treball determina el salari i el

nivell docupaci dequilibri. Quan loferta de treball s ms gran que la de-
manda de les empreses, es produeix una situaci de desocupaci o atur.
Per, si la demanda s superior a loferta, es dna una manca de m
dobra.
Aix comporta que hi ha diferents tipus de mercat laboral segons el nivell

docupaci.
Poblaci i mercat
La poblaci determina loferta de treball i es considera com un factor de

producci. Per no tota la poblaci s un factor de producci o oferta de
treball. Hi ha poblaci que no est en edat de treballar, i no tota la que est
en edat de treballar participa com m dobra en el procs productiu. La re-
laci de la poblaci amb el treball permet estructurar-la en diferents
grups.
Poblaci total: conjunt dssers humans que viuen en una determinada

rea o territori.
Poblaci activa: aquella part de la poblaci que interv en el procs produc-

La poblaci activa es pot mesurar
tiu com a factor de producci o treball. Est constituda per la poblaci en relaci amb ledat de treballar,
que s als 16 anys dacord amb
ocupada (la que realitza algun tipus de treball per compte propi o aut- la normativa laboral espanyola.
nom, o per compte daltri o assalariat) i per la poblaci desocupada (que

vol treballar per no troba feina). La poblaci activa es divideix en dos
grups:
Poblaci inactiva. Constituda per les persones de ms de 16 anys que no

realitzen una activitat econmica ni busquen feina, com els estudiants, les
persones dedicades a temps complert a les feines de casa seva, els jubilats,
i els pensionistes o incapacitats per treballar.
Poblaci comptada a part. Formada per aquells collectius que fan una
prestaci social per no estan inclosos ni entre els actius ni entre els inac-
tius, encara que treballin o no.
Figura 15. Poblaci i treball
!!
Vegeu lesquema de la poblaci
de 16 anys en la secci Annexos
del web del crdit.
Indicadors del mercat de treball
Per conixer el mercat de treball s necessari analitzar una srie de dades

que relacionen oferta i demanda, poblaci i treball. Aquestes dades les
proporciona el Servei Pblic dOcupaci Estatal - INEM (Institut dOcupa-
ci) o lINE (Institut Nacional dEstadstica) per mitj de lEnquesta de po-
blaci activa (EPA).
Mtodes de lINEM i de lINE
Sn dues fonts que utilitzen diferents mtodes per obtenir dades sobre poblaci i treball, i per aix
no sempre coincideixen. El Servei Pblic dOcupaci Estatal - INEM es basa en dades registrades
de sollicituds de treball o ocupaci, i lEnquesta de poblaci activa de lINI (Institut Nacional dEs-
tadstica) es basa en un mostreig.
Les dades del Servei Pblic dOcupaci Estatal - INEM es calculen dacord amb les inscripcions a
les seves oficines docupaci. A Catalunya, aquestes oficines sn les OTG, s a dir, Oficines de Tre-
ball de la Generalitat del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC).
LInstitut Nacional dEstadstica realitza trimestralment lEnquesta de poblaci activa (EPA),

don obt informaci de carcter general, sectorial, per edats, o per comunitats autnomes o
provncies.
1) Taxa dactivitat: s la relaci que hi ha entre la poblaci activa i la po- LINEM a Catalunya ha passat a
ser lOTG.
blaci en edat de treballar o poblaci de 16 anys o ms. Ens indica el per-
centatge de persones en edat de treballar o actives que tenen ocupaci o
en busquen.
Exemple
Si la poblaci activa s de
poblaci activa 16.164.100 persones i la poblaci
Taxa d'activitat = 100 en edat activa s de 32.420.200,
poblaci en edat activa significa que el 49,85% de les
persones en edat de treballar
o activa tenen una ocupaci
o en busquen, s a dir, sn
La taxa dactivitat s diferent si es comptabilitza la poblaci en edat de tre- poblaci activa.
ballar fins als 65 anys o sense lmit dedat, s a dir, de 16 o ms anys.
2) Taxa de desocupaci o atur: s la relaci que hi ha entre la poblaci ac- Exemple
tiva i els desocupats o aturats. Ens indica el percentatge de persones des-

Si la poblaci activa s de
ocupades respecte a la poblaci activa. 16.164.100 persones i el nombre
daturats o desocupats
s de 3.172.500 segons lEPA,
significa que la taxa datur
desocupats s de 19,62, s a dir, que
Taxa d'atur = 100 el 19,62% de persones
total poblaci activa que formen la poblaci activa
estan desocupades o a latur.
3) Taxa docupaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci activa i la po-

Exemple
blaci en edat activa. Ens indica el percentatge de persones ocupades res-
pecte a la poblaci en edat activa. Si, segons lEPA, la poblaci
en edat activa s de 32.420.200
persones i la poblaci ocupada
de 12.911.600, significa que
poblaci ocupada la taxa docupaci s de 39,82,
Taxa d'ocupaci = 100 s a dir, que el 39,82%
total poblaci en edat activa de persones que formen
la poblaci en edat activa estan
ocupades.
Estructura del mercat de treball
LEnquesta de poblaci activa (EPA) s la principal font per al coneixement

del mercat de treball. s una investigaci feta per mostreig elaborada per
lINE (Institut Nacional dEstadstica) seguint la metodologia de lOficina In-
ternacional del Treball i lOficina Estadstica de la Uni Europea (Eurostat).
Lenquesta s trimestral i el seu objectiu principal s conixer la re- !!

laci de la poblaci amb lactivitat econmica. Podeu veure una anlisi de dades
en la secci Annexos del web
del crdit.
A fi de conixer lestructura del mercat de treball sanalitzen els punts se-

gents:
a) Poblaci activa i ocupaci. Lenquesta de poblaci activa ens proporci-

ona dades sobre la situaci de la poblaci respecte al treball. Amb aquestes
dades es pot calcular la taxa datur, docupaci o dactivitat de la poblaci,
que sn els indicadors bsics de lestructura del mercat laboral .
b) La dona en el mercat laboral. En els ltims anys, la dona sha incorpo-

rat en el mercat laboral; ara b, segons les dades dels exemples, actual-
ment la dona tan sols ocupa un de cada tres llocs de treball.
c) Els joves en el mercat laboral

Activitat econmica
d) Mercat laboral, sectors econmics i contractaci Des del punt de vista del mercat
laboral, sentn per activitat
econmica lmbit en qu
e) Ocupaci i sectors dactivitat econmica. Es tracta de definir la pobla- es desenvolupa un treball.
ci ocupada per sectors econmics.
Els sectors econmics o dactivitats econmiques neixen de lagrupaci de

La majoria dels llocs de treball
les diverses seccions i divisions en qu es cataloga lactivitat econmica estan en els sectors de serveis
i indstria.
dacord amb la Classificaci catalana dactivitats econmiques de 1993
(CCAE-93). Aix permet ordenar les activitats econmiques o sectors dac-
tivitat econmica en quatre mbits: agricultura i pesca, indstria, cons- Els canvis tecnolgics...
trucci i serveis.
... i productius que es donen
en els sectors econmics
comporten la desaparici dunes
f) Situaci de les professions. Un estudi del mercat de treball no ha professions i el naixement
dunes altres.
doblidar plantejar-se la situaci de les professions respecte al grau de de-
manda que hi ha per part de les empreses.
El mercat laboral de lentorn

!!
Qui es planteja la inserci laboral necessita conixer el mercat de la soci-
Podeu ampliar aquesta informaci
etat en qu viu, s a dir el dEspanya o, ms limitat per tamb ms pro- en la secci Annexos del web
del crdit.
per, el de la comunitat autnoma en el nostre cas, Catalunya. Tanmateix,
tenint en compte que la cerca de treball i la inserci laboral la realitzar

en el seu entorn ms prxim, que s la comarca i la localitat on viu, haur
dinvestigar la situaci del mercat laboral daquesta localitat i comarca.
Pautes per fer una anlisi del mercat laboral
Poblaci i treball Professi elegida i mercat de treball
Estudi de la poblaci activa Estudi dels sectors econmics Situaci del sector econmic al Empreses que ofereixen llocs de
qual pertany la professi escollida treball de la professi escollida
Poblaci per edat i sexe Poblaci activa i sectors Relaci dempreses

Poblaci i mercat de treball econmics Anlisi del tipus dempresa
poblaci ocupada Professions ms demanades Perspectives de treball en
taxa docupaci cadascuna de les empreses
poblaci aturada
i taxa datur
poblaci activa i taxa
dactivitat
1.3.2. Les poltiques docupaci

Obtenci dinformaci
Un cop analitzat el mercat laboral i coneguda la seva composici, i les ex- Per obtenir informaci del mercat
laboral de lentorn es pot recrrer
pectatives de treball dels diferents sectors de la poblaci i de les diferents a lOTG (Oficina de Treball
professions, cal preguntar-se que es fa per millorar aquestes expectatives de la Generalitat); al Consell
Comarcal, on hi sol haver
i facilitar laccs al treball als grups ms desfavorits. Al conjunt daccions un estudi estadstic del mercat
de treball de la comarca;
que tendeixen a afavorir laccs al treball es dna el nom de poltica docu- a lAjuntament, on les unitats
de promoci econmica tenen
paci. A lEstat espanyol, aquestes poltiques shan centrat, fonamental-
estudis del mercat laboral, i tamb
ment, en tres aspectes: a les unions locals dels sindicats
que mitjanant les rees
docupaci disposen destudis
sobre el mercat laboral.
1) Un sistema fort de protecci davant la desocupaci
Si a mitjan la dcada dels vuitanta les prestacions i subsidis de desocupa-

ci protegien o cobrien el 37% dels aturats, lany 2001 protegien el 56% !!
dels aturats registrats. En la unitat didctica El contracte
de treball. Drets laborals
individuals i collectius
2) La flexibilitzaci laboral en la relaci de treball, veureu
les modalitats de contractaci,
la mobilitat geogrfica i funcional,
i els acomiadaments collectius.
Lany 1984 sestableixen mesures de foment de locupaci per a determi-
nats collectius de treballadors, i es creen noves modalitats de contracta-
ci temporal. Lany 1994 sintrodueix la reforma de la legislaci laboral,
que estableix una nova regulaci de les relacions laborals: modalitats de
contractaci, mobilitat geogrfica i funcional, acomiadaments collectius.
Lobjectiu principal s augmentar la competitivitat en les empreses i pos- Durant lany 2005
sibilitar la creaci docupaci.

els contractes indefinits van ser
8.021,6, dels quals 7.038,2 es van
Encara que, com diuen els experts en el mercat laboral, lestabilitat a la celebrar a temps complert i 983,4
es van celebrar a temps parcial.
feina no est vinculada necessriament a la durada del contracte de tre- Per contra, en el primer trimestre
del 2006 trobem 10.593
ball, en una economia sotmesa a canvis tecnolgics constants s normal contractes indefinits, 9.688
que es destrueixin llocs de treball; el que s important s que al mateix celebrats a temps complert
i la resta a temps parcial.
temps sen cren daltres.
Lestabilitat en locupaci ha destar relacionada amb la possibilitat de tro-

bar feina, quan es perd el que es t en un moment determinat.
3) Els plans de formaci professional
Un factor clau de les poltiques docupaci s la formaci professional, per mi-

llorar la competitivitat de lactivitat econmica i per lluitar contra latur.
Les finalitats de la nova normativa sn: integrar lFP reglada, ocupa-

cional i contnua; adequar les ofertes de formaci professional a les
necessitats reals del mercat de treball, i homologar les titulacions
espanyoles de formaci professional amb les de la resta de la Uni
Europea.
a) La formaci professional reglada. La nova Llei de les qualificacions i de

Formaci reglada
la formaci professional, de 19 de juny de 2002, mant el marc legal de la
formaci professional establert en la LOGSE, per preveu la integraci De les vint-i-dues famlies
professionals destudis
dels tres subsistemes (FP reglada, FP ocupacional i FP contnua); aix, la de formaci professional reglada,
el 64% dels alumnes matriculats
formaci superada en una modalitat podr ser reconeguda per les altres. sagrupa en quatre delles:
Administraci, Informtica,
Sanitat, i Electricitat i Electrnica,
b) La formaci professional ocupacional. Est gestionada pel Servei Pblic i la resta estan repartits entre
les altres ofertes formatives.
dOcupaci Estatal - INEM i lorganisme responsable de les comunitats aut-
nomes. En el cas de Catalunya, el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC).
Les seves accions formatives sadrecen a collectius daturats i deman-

Formaci ocupacional
dants de la primera feina, i persegueixen la inserci o reinserci profes-
sional, i el reciclatge o requalificaci daquests collectius. Es financen Anualment, es formen entre
300.000 i 350.000 alumnes
amb els pressupostos del Servei Pblic dOcupaci Estatal - INEM i amb dividits en 28 famlies
professionals. El percentatge
aportacions del fons social europeu. de collocaci s del 37% dels
alumnes avaluats positivament.
c) La formaci professional contnua. s la formaci dirigida als treballa-
dors ocupats.
La formaci professional contnua lorganitzen i la gestionen els inter-

locutors socials per mitj de la Fundaci per a la Formaci Contnua
(FORCEM) actualment, Fundaci Tripartita per a la Formaci en
lOcupaci, i tant les organitzacions empresarials com els sindicats
ofereixen cursos de formaci.
Inserci laboral
1.3.3. La cerca de feina
En lactual sistema productiu,
Laccs a un lloc de treball s lobjectiu final del procs dinserci en el la inserci laboral requereix
el coneixement duna srie
mercat laboral. Est dividit en fases diferents segons la situaci actual del de tcniques que faciliten laccs
a un lloc de treball.
sistema productiu i de les relacions laborals.
Figura 16. Etapes dun procs dincorporaci al treball
Els canvis productius des de 1970 en les relacions entre loferta i la de-
manda en el mercat laboral han donat lloc a un mercat caracteritzat per
una taxa datur molt alta que afecta sobretot els joves i les dones.
Aquesta circumstncia posa difcil laccs a un lloc de treball i exigeix, a ms

duna bona formaci, el coneixement dunes tcniques daccs a un lloc de
treball que la nostra societat ha generat i que faciliten la inserci laboral.
Actualment, les vies daccs a un treball ms utilitzades sn les oficines pbli-

ques docupaci, les agncies privades de collocaci, les empreses de treball
temporal, les empreses de selecci de personal, els amics i familiars, i laccs
directe moltes vegades en forma de prctiques a les empreses.
Aquestes vies sn, al mateix temps, fonts dinformaci i faciliten la inser-

ci laboral.
Fonts dinformaci i ocupaci
Laccs a un lloc de treball requereix conixer la situaci del mercat labo-

ral i, per tant, les demandes i ofertes de feina que genera. Aix es pot fer !!
per mitj dels canals dinformaci que posen en contacte la demanda i Podeu ampliar la informaci
daquest subapartat en la secci
loferta de treball. Com, per exemple: Annexos del web del crdit.
Servei dOcupaci de Catalunya (SOC). Oficines pbliques de collocaci.

Oficines de treball de la Generalitat (OTG).
Anuncis de premsa i de revistes especialitzades.
Publicacions de lAdministraci pblica (BOE, DOGC, BOP),
Centres dinformaci professional (CIP). Borses de treball
(empreses, institucions pbliques o privades, gremis, colle-
gis professionals).
Empreses de treball temporal (ETT).
Agncies privades de collocaci.
Empreses de selecci de personal.
Amistats, familiars i coneguts.
Accs directe. Autooferiment a empreses.
Serveis integrats per a locupaci (SIPOS) i entitats associades. Un dels mitjans actuals ms importants en la cerca
de feina s Internet.
Internet.
En lanlisi del mercat de treball i en la correcta interpretaci de les

fonts o canals dinformaci hem de distingir entre treball i lloc de tre-
ball. El treball s un factor de producci que t el treballador i que neces-
sita lempresa (loferta de treball la fan els treballadors, i la demanda de
treball, les empreses). El lloc de treball s locupaci concreta, i s a
lempresa (en aquest cas, loferta de treball la fa lempresa, i la demanda
la fa el treballador).
Figura 17. Relaci entre treball i lloc de treball com a oferta i demanda
Correcta interpretaci
En els canals dinformaci

es parla, moltes vegades,
dofertes de treball com si fossin
llocs de treball o feines. Sha
de saber distingir per fer una
correcta interpretaci.
Tcniques de cerca docupaci
Buscar feina s una activitat que requereix esfor i temps. No s una acti-
vitat ms de les tasques diries, sin que la seva importncia prov del fet
que el treball forma part de la vida de les persones. !
Shan dutilitzar tots els recursos possibles per aconseguir una collocaci,
Vies de contacte
i la motivaci s molt important. Sha dadoptar una actitud activa que im-
pliqui, entre altres coses, la cerca dinformaci sobre ofertes de treball i la Les fonts dinformaci sobre
la demanda i loferta de treball
utilitzaci dunes tcniques de cerca. demostren que hi ha diferents vies
de contacte. Entre les que hem
analitzat, nhi ha que requereixen
una acci ms activa per part
Quan la persona que cerca feina troba una oferta de treball, inicia un pro-
de la persona que busca feina
cs de demanda daquesta oferta. Segons el tipus doferta, pblica o priva- i el domini dunes tcniques
de cerca que facilitin el contacte
da, haur dutilitzar unes tcniques de demanda o unes altres. i la possibilitat de tenir xit.
Figura 18. Tcniques de demanda docupaci

1) Tcniques de cerca docupaci privada
Les oficines de collocaci tant pbliques com privades, els anuncis de

premsa, les amistats, els familiars i els amics informen sobre ofertes de
llocs de treball o ocupacions en lempresa privada.
Un cop coneguda loferta, shaur de plantejar donar una resposta activa i

iniciar un procs de demanda de loferta docupaci. El procs comena
analitzant loferta per determinar les perspectives docupaci i ladequa-
ci del perfil del lloc de treball al de la persona que el demana. Quan sha
pres una decisi, sinicia el procs de demanda en qu ser necessari do-
nar-se a conixer a qui ofereix locupaci lempresari i presentar la de-
manda docupaci amb la carta de sollicitud i el currculum.
Aquesta forma de cerca de feina implica el domini dunes tcniques per

analitzar loferta de treball, per redactar de la carta de sollicitud, per em-
plenar limprs de sollicitud i per elaborar el currculum.
a) Anlisi de loferta docupaci
Sha destudiar loferta per determinar si el perfil del lloc de treball s a

dir, les caracterstiques del lloc de treball i els requisits exigits encaixa
amb el perfil professional de qui busca feina. Es tracta de veure si les exi-
gncies professionals coincideixen amb les competncies personals.
Exemple doferta de feina
AUXILIAR ADMINISTRATIU
Edat: 19 a 35 anys. Experincia en gesti de nmines, contractes i tc. Francs parlat i escrit. Im-
prescindible experincia mnima dun any en lloc de caracterstiques semblants. Amplis coneixe-
ments dinformtica. Disponibilitat immediata.
Interessats presenteu-vos amb CV i fotografia a: ML GRUP ETT, Rbla. Catnia, 6 - 08000

Barcelona
Normalment, qui busca feina ha de recrrer als anuncis de treball que pu-
blica la premsa. Per tota oferta de treball requereix una interpretaci
adequada. Darrere duns titulars i un text, hi ha particularitats que shan
de descobrir. Sha danalitzar el contingut de lanunci i interpretar el sig-
nificat de les expressions o paraules.
Anlisi del contingut duna oferta de treball en premsa:
Lloc de treball que sofereix.

Requisits imprescindibles o factors que es poden valorar.
Informaci sobre lempresa que fa loferta.
Condicions de treball.
Forma de contacte.
b) Carta de sollicitud docupaci
Per respondre a una oferta docupaci senvia el currculum, per lacom-

panya una carta que serveix per presentar-se com a candidat i manifestar !!
inters en el procs de selecci. Podeu ampliar informaci sobre
la carta de sollicitud en la secci
Criteris de redacci:
Sha de dirigir al cap de personal en el cas dempreses grans o mitjanes, o a la persona encar-
regada de lrea de personal en el cas dempreses petites.
Ha de ser breu, amb una extensi mxima dun full.
Ha de ser mecanografiada, i la redacci ha de ser acurada i ha dexpressar correctament all

que es vol. No sha denviar mai una carta fotocopiada.
Ha de reflectir de forma concisa el coneixement que es t de lempresa, ha dincloure una breu

presentaci del candidat i ha dexpressar linters per treballar-hi.
En la carta de sollicitud sha de fer constar:
Loferta de treball amb la data i mitj en qu ha aparegut.

Lloc de treball que se sollicita.
Caracterstiques personals i professionals que fan ser un candidat idoni.
Sollicitud de participaci en el procs selectiu o dentrevista.
c) Imprs de sollicitud docupaci
s un imprs que pot tenir diferents formes i, fins i tot, moltes empreses
nhan confeccionat per recollir les dades de les persones que han demanat La carta de presentaci que acompanya
el currculum sha de redactar amb cura.
un lloc de treball. s un qestionari sobre la histria personal del sollici- Utilitzar el Word s una bona opci.
tant i les dades (personals, acadmiques i professionals) que permetran

conixer les aptituds del candidat per ocupar el lloc. !!
limprs de sollicitud en la secci
Aquest imprs substitueix la carta de presentaci i el currculum, i s la Annexos del web del crdit.
forma establerta per aquestes empreses per sollicitar un lloc de treball.
d) Currculum
s un resum de les dades personals, acadmiques i professionals de la per-

sona que aspira a un lloc de treball, i que poden interessar a qui fa loferta.
No s una sollicitud ni una biografia, sin una exposici de tot all que
pot demostrar la nostra vlua i desvetllar linters per la nostra candi-
datura, de manera que sens concedeixi una entrevista i obtinguem el
lloc de treball. !
Com a historial personal i professional, es pot seguir un tipus dordre cro-

nolgic o un altre. Hi ha qui fa un currculum cronolgic progressiu, s a
dir, que comena pels fets ms antics i acaba amb els ms actuals. Altres
presenten un currculum cronolgic regressiu, s a dir, comencen pels
fets actuals i acaben amb els ms antics.
Escollir un model o un altre depn de la imatge o impressi que es vol cau-

sar de lexperincia professional. El progressiu destaca ms lexperincia
i el regressiu, la situaci actual de laspirant.
Criteris de redacci del currculum:
La redacci ha de ser acurada i sha de posar inters a expressar-se correctament. No sha de

fer servir un estil narratiu en primera persona.
Lextensi mxima ser de dos fulls.
Sha descriure sempre en paper blanc de bona qualitat.
El text ha de ser mecanografiat, clar, breu, senzill i esquemtic.
En redactar-lo, sha de tenir en compte que nicament sha dexposar all que pot interessar
lempresa. Sha de donar rellevncia als aspectes positius, per mai als negatius. Es pot ometre
una informaci que no s necessria, per no es poden donar informacions falses.
El currculum sempre sha de signar i ha de portar la data de redacci.
No cal adjuntar documentaci acreditativa, si no s que es demana expressament. En aquest
cas, no shan de lliurar els documents originals, sin una fotocpia compulsada.
Shan devitar els detalls intils i noms indicar els ttols ms importants o superiors.
El currculum consta de cinc blocs o apartats:
dades personals
!!
dades acadmiques Podeu ampliar informaci sobre el
idiomes i informtica curriculum en la secci Annexos
dades professionals del web del crdit.
altres dades
2) Demanda duna oferta docupaci pblica
Si loferta docupaci la fa lAdministraci es diu ocupaci pblica,

i s la frmula que obre la possibilitat de treballar en lAdministra-
ci de lEstat.
Publicaci de loferta
El govern aprova loferta docupaci pblica cada any i, durant lany, es
convoquen places per ingressar en els diferents sectors i categories pro- En la publicaci de loferta, es
fessionals. Tamb formen part de loferta docupaci pblica la que fan les defineix el lloc de treball, els
requisits per participar en la
comunitats autnomes entre les quals hi ha Catalunya, els ajunta- selecci i el procs de selecci.
ments, lAdministraci de justcia... per cobrir llocs de treball en lmbit de

les seves competncies.
!!
Aquestes convocatries es publiquen al BOE, BOP o DOGC juntament amb
Podeu veure un exemple doferta
les bases, s a dir, el sistema selectiu, les proves que shan de superar, els docupaci pblica en la secci
programes i el sistema de qualificaci que sha daplicar. En altres parau-
les, es descriu el perfil del lloc de treball i el perfil del professional neces-
sari per accedir a locupaci.
Aquesta forma de cerca de feina implica el domini dunes tcniques: lan-

lisi de loferta docupaci, la instncia i el currculum.
Quan es coneix loferta, sha diniciar un procs de demanda de loferta uti-

litzant una forma de sollicitud la instncia i, en alguns casos, adjuntar-
hi el currculum.
Elements danlisi duna oferta docupaci pblica:
Lloc de treball que sofereix.

Requisits exigits als candidats.
Condicions de treball.
Contingut de la convocatria duna oferta docupaci pblica:
Llocs de treball oferts i categoria professional.

Procediment selectiu.
Requisits dels candidats.
Procs i calendari de presentaci de sollicituds i realitzaci de proves.
La instncia s un escrit dirigit a lautoritat competent en qu se !!

sollicita all que interessa. Per aix, es denomina instncia qualse- Podeu ampliar la informaci sobre
vol sollicitud dirigida a les autoritats, referent a actes administra- la instncia, en la secci
Annexos del web del
tius, judicials o contractuals. crdit.
Aix com moltes empreses tenen preparat un imprs de sollicitud docu-

paci que ha demplenar la persona que busca feina, tamb lAdministra-
ci pblica t sovint el model dinstncia per fer la sollicitud.
Etapes dun procs de selecci
Les demandes docupaci arriben tant a lempresa pblica com a la priva-

Inici del procs
da. Lempresa inicia un procs de selecci que consisteix en una srie de
procediments objectius per determinar el candidat amb el perfil professio- La selecci prpiament dita
ja comena quan es busquen
nal que sadapta millor al perfil del lloc de treball. candidats mitjanant les fonts
dinformaci (OTG, premsa, etc.).
Els candidats han de presentar
una sollicitud i un currculum.
Quan lempresa rep aquestes sollicituds de treball amb els currcu-
lums, ja fa una selecci entre els que compleixen els requisits i els
que no els compleixen. Els candidats que s compleixen els requisits
continuen el procs de selecci.
La selecci la pot fer directament lempresa mitjanant el departament de

personal o responsables de personal, o contractant els serveis duna em-
presa de selecci de personal.
El procs de selecci consta dun conjunt de proves que els candidats han
Aquestes proves tamb reben
de realitzar amb la finalitat de demostrar la capacitat per ocupar un lloc el nom de tests, paraula anglesa
que vol dir prova.
de treball.
El tipus de proves depn de cada empresa, i tamb del tipus de lloc de tre-
ball; per el procs de selecci es redueix a la utilitzaci dunes tcniques
que totes les empreses apliquen totalment o parcialment.
A lhora de parlar de procs de selecci, sha de distingir el que utilitza

lempresa privada del que utilitza lempresa pblica.
Procs de selecci per accedir a una ocupaci privada
Per accedir a una ocupaci en el sector privat hi ha un procs que t les

fases o etapes segents:
El procs comena amb la sollicitud docupaci a la qual sadjunta el

currculum (CV). Els candidats que no compleixen els requisits selimi-
nen de la candidatura i no passen a la fase segent, que s una entre-
vista.
Lempresa convoca els candidats a una entrevista que s diu prelimi-

Laspecte fsic, la manera
nar, perqu el seu objectiu s comprovar les dades del currculum, i va- de parlar i la forma de vestir sn
determinants per passar a la fase
lorar laspecte fsic i la conducta del candidat. segent.
Els candidats que superen la fase de lentrevista preliminar fan les pro-
ves psicotcniques (aptitud, intelligncia, interessos i personalitat).
Aquestes proves tamb reben el nom de tests, i el seu objectiu s ava-
luar quantitativament els atributs psicolgics del candidat, s a dir, les
aptituds i capacitats, els interessos i la personalitat.
Qui superi aquesta fase i manifesti que el seu perfil sadapta al del lloc
de treball, passar a la fase de lentrevista en profunditat que es diu
aix per diferenciar-la de la preliminar i per ressaltar que s lltim es-
gla que cal superar per incorporar-se a lempresa.
Desprs de lentrevista, lempresa pren la decisi i escull el candidat al

Algunes empreses sotmeten
qual oferir el lloc de treball. el candidat a un examen mdic
per comprovar el seu estat fsic.
La collocaci que oferir lempresa al candidat ser provisional, per-

qu haur de demostrar la seva capacitat tcnica durant un perode de
prova fins a poder-li donar la collocaci definitiva.
1) Proves psicotcniques
Selecci
Les proves psicotcniques sn uns dels mtodes que sutilitzen
per seleccionar un candidat i tenen per objectiu mesurar les ca- En el procs de selecci,
se seleccionar la persona
pacitats, les aptituds i els trets de personalitat que permetin amb capacitats, aptituds
comprovar si la persona que vol ocupar el lloc de treball s lade- i personalitat que corresponguin
a les necessries per exercir
quada. una professi.
Se seleccionar la persona amb un perfil professional que encaixi amb el

perfil de la professi o lloc de treball que sha docupar.
La utilitzaci de proves psicotcniques en el procs de selecci s molt ha-

bitual. Sn proves que valoren totes les dimensions del coneixement i de
la personalitat.
Figura 19. Les proves psicotcniques en el procs de selecci
Diversitat de proves
El conjunt de proves
psicotcniques que es poden
fer depn de cada feina, ats
que cada lloc de treball presenta
unes caracterstiques
determinades. Per tant, les proves
que shauran de passar
en un procs de selecci seran
aquelles que estiguin
relacionades amb les capacitats
necessries per desenvolupar
la feina.
Com que hi ha diferents tipus de proves psicotcniques, es far esment de

les ms usuals:
Test dintelligncia
La intelligncia, ms que una caracterstica unitria, s un conjunt de fa-

cultats de la persona que nintegren la capacitat mental. Per aix, els test
dintelligncia sn els que avaluen cadascuna de les seves facultats: capa-
citat numrica, raonament, memria, comprensi verbal i atenci.
Test daptitud
Les aptituds sn factors capaciten una persona per desenvolupar amb fa-
cilitat determinades operacions o feines.
Els tests daptitud sn els que valoren cadascun daquests factors o facul-
tats: mecnica, numrica, verbal, espacial, perceptiva i administrativa.
Test dinteressos
Els interessos de la persona sn tots els aspectes o rees dactivitat que

lestimulen a portar-los a terme o pels que est disposat a fer un esfor.
Els interessos sn els que motiven la persona a actuar en una determina-
da rea dactivitat: cientfica, artstica, administrativa i comercial, de rela-
cions humanes i tecnicoprctica.
Personalitat
Test de personalitat
Conjunt de caracterstiques
que t una persona que la porten
Els tests de personalitat sn qestionaris que avaluen el grau en qu una a actuar duna forma determinada,
persona t determinades caracterstiques de personalitat utilitzant pre- com ara la introversi
i lextroversi, la sociabilitat,
guntes sobre actituds o conductes, o demanant que sinterpretin dibuixos lemotivitat, loptimisme,
la seguretat, la responsabilitat,
o fotografies. Savaluen aspectes com la conducta i lexpressi. etc.
Consells dactuaci en una prova psicotcnica
Presteu atenci a les instruccions i pregunteu, si s necessari, abans de comenar.
Aneu relaxats, descansats i tranquils.
Arribeu amb temps suficient.
Pregunteu si els errors puntuaran negativament. Si s aix, no contesteu les preguntes que no
estigueu segurs de saber la resposta correcta.
Aprofiteu al mxim el temps, responeu les preguntes que sapigueu, deixeu pel final aquelles de
les quals es dubteu o sn ms difcils.
Comporteu-vos amb espontanetat i sinceritat. No intenteu enganyar, ja que hi ha preguntes que

fan de filtre per detectar la sinceritat.
Treballeu a bon ritme per sense precipitacions i, si dubteu, no perdeu temps i continueu amb la
pregunta segent.
Tingueu confiana en vosaltres mateixos i responeu amb sinceritat i coherncia, sabent que fer
les proves t lavantatge de preparar-vos per fer-ne daltres, i que si no es superen, no vol dir que
no es tenen les capacitats exigides, sin que en aquella prova no shan detectat.
Sapigueu que les proves estan elaborades de manera que no s possible contestar totes les pre-
guntes en el temps assignat, per tant, no us heu de desanimar i heu de continuar la prova sense Hi ha una srie de consells que us oferim en
aquesta unitat que us poden ser tils a
perdre temps. lhora denfrontar-vos a un psicotcnic.
2) Lentrevista
Lentrevista s la fase ms important del procs de selecci. El seu ob-

jectiu s determinar ladequaci dun candidat a un lloc de treball con-
cret i completar la informaci obtinguda mitjanant el currculum i les
proves. !
En la fase de lentrevista, es decidir si el candidat sincorpora a lempresa

Repassar el currculum
o no, i per aix sha de preparar. La preparaci de lentrevista es pot iniciar
buscant informaci sobre les caracterstiques de lempresa i del sector Permet mantenir el dileg
i respondre amb seguretat
econmic al qual pertany, i tamb sobre tot el referent al lloc de treball, ja les preguntes sobre la preparaci
que aix proporcionar seguretat al candidat i donar una imatge dinte- acadmica i lexperincia
professional.
rs pel lloc de treball. Sha de repassar el currculum enviat i portar-ne una
cpia, i tamb portar una cpia dels documents justificatius que es consi-
derin importants. La guia dentrevista pot ajudar a tenir preparades les
respostes a algunes preguntes.
Les fases duna entrevista sn les segents: salutaci, introducci, pregun-

tes sobre estudis, experincia laboral, interessos propis, qestions sobre
el lloc de treball, preguntes lliures i acomiadament.
Consells dactuaci en una entrevista
Aneu amb seguretat.

Cuideu el vostre aspecte fsic.
Sigueu puntuals.
Aneu sols.
Intenteu crear una bona imatge de persona agradable.
Penseu abans de contestar.
Feu preguntes referents al lloc de treball.
Porteu preparat el currculum si no sha enviat abans.
Eviteu el nerviosisme.
Doneu la m amb correcci.

No contesteu amb monosllabs.
Estigueu preparats per a preguntes sorpresa (impertinents, a vegades).
Responeu sempre amb el criteri crec que....
No parleu malament daltres llocs de treball.
Interesseu-vos pel salari que cobrareu per cap al final.
Porteu referncies, si s possible.
Expliqueu sempre all positiu de vosaltres mateixos (no els defectes).
Expliqueu els vostres defectes capgirant-los com a virtuts.
Deixeu que lentrevistador porti lentrevista.
El decleg de lentrevistat
Els deu principis bsics que ha de tenir en compte el candidat a un lloc de treball en una entrevista:
1) Ser puntual i arribar amb alguns minuts dantelaci.

2) Donar una bona imatge personal quant a vestit, higiene i cortesia.
3) Mantenir una actitud tranquilla i no mostrar-se impacient o nervis.
4) Expressar-se amb claredat, escoltar atentament lentrevistador i contestar de manera correcta i
breu, cuidant la postura i la mirada.
5) Respondre les preguntes difcils o complexes amb respostes generals, amb actitud tranquilla i
reflexiva.
6) No parlar malament de les empreses on sha treballat amb anterioritat.
7) Manifestar-se amable, corts i somrient.
8) Ressaltar els aspectes positius i minimitzar els defectes o aspectes negatius.
9) Defugir les preguntes sobre la vida personal amb respostes de valoraci sobre la relaci que te-
nen amb el treball, no mostrant intranquillitat ni nerviosisme per la pregunta.
10) Manifestar inters per treballar en lempresa i pel lloc de treball.
Procs de selecci per accedir a una ocupaci pblica
Amb la situaci actual del

LAdministraci pblica selecciona el seu personal, funcionari o laboral, mercat laboral, obtenir un lloc
de treball com a funcionari en
dacord amb el que estableix la convocatria de places en qu consten les ba- l'Administraci pblica pot ser
un dels objectius de molts
ses del procs selectiu. Aquestes bases poden ser diferents per a cada con- professionals.
vocatria segons el sistema daccs o el lloc de treball al qual es vol accedir.
Els sistemes daccs a locupaci pblica sn loposici, el concurs i el con-

curs oposici.
a) Loposici
Consisteix en la realitzaci dun conjunt de proves selectives, teri-

ques o prctiques, relacionades amb un temari prviament esta-
blert i amb la preparaci necessria per ocupar el lloc de treball.
Loposici es desenvolupa ajustant-se a unes bases establertes en la con-

vocatria i s el sistema ordinari daccs.
b) El concurs
s el sistema daccs que nicament t en compte els mrits. Els can-

didats han de presentar documentaci acreditativa daquests mrits,
que savaluaran dacord amb el barem que indica la convocatria.
Els candidats sordenen dacord amb la puntuaci obtinguda amb els

mrits. !
c) El concurs oposici
Tipus de funcionaris
Aquest sistema combina loposici i el concurs. La qualificaci final
sobt de la qualificaci dels mrits i de lobtinguda en unes proves Els funcionaris poden ser:
especfiques sobre un temari. De carrera. Els qui presten servei

de manera permanent i han
accedit al lloc de treball mitjanant
una oposici.
Eventuals. Els qui han obtingut
Actualment, la forma docupar un lloc de treball en lAdministraci pbli- el lloc de treball mitjanant
un nomenament per part de
ca pot ser com a funcionari o com a personal laboral. ! lautoritat competent i locuparan
durant un temps determinat.
Interins. Els qui ocupen un lloc
Funcionariat: est format per aquelles persones que presten servei en les de treball que no s ocupat per
un funcionari de carrera,
administracions pbliques i es regeixen per una normativa especial que i hi accedeixen mitjanant
regula les relacions amb lAdministraci. una borsa de treball que ordena
els candidats pels mrits del seu
currculum i els serveis prestats
a lAdministraci.
Tenint en compte el lloc de treball, les competncies professionals i els re-
quisits daccs, els funcionaris es classifiquen en cinc grups professionals
que tamb sanomenen cossos. Aquests cossos van del cos A que sn els
tcnics superiors i per accedir-hi es requereix una formaci de doctorat, lli-
cenciat, enginyeria o arquitectura al cos E que sn els subalterns i per
accedir-hi no es requereix un grau de formaci determinat.
Personal laboral: est format per aquelles persones que presten servei en
les administracions pbliques en virtut dun contracte laboral i es regei-
xen per la normativa laboral. LAdministraci actua com a empresa i apli-
ca els principis de lempresa privada en les relacions laborals.

S Fol Logse FR

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

S Fol Logse FR

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Orientaci i inserci

Formaci i orientaci laboral CFGS

1. Lexercici professional, el mercat laboral

Els continguts daquesta unitat didctica us ajudaran a plantejar-vos el

Un cop descobriu el perfil professional necessari per arribar a ser all

Aquest cam de transici al treball lhem titulat Treball i formaci per-

Un cop avaluades les capacitats prpies i establert un projecte professio-

A fi de fer-vos ms fcil la incorporaci en un lloc de treball, en aquesta

Aquesta unitat didctica que hem titulat Orientaci i inserci sociolabo-

Analitzareu el perfil professional de la professi que heu escollit i elabora-

i dexercir la professi que es donen en el mercat laboral i aprendreu a di-

Treballareu la situaci de la professi que heu escollit, que s la del Cicle

En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent:

1. Relacionar els requeriments del lloc de treball a partir de les acti-

2. Diferenciar els requisits i les caracterstiques de la inserci laboral

1. Lexercici professional, el mercat laboral

Aquest nucli dactivitat vol que us conegueu a vosaltres mateixos com

Un cop descobriu el perfil professional necessari per arribar a ser all

Aquest cam de transici al treball, lhem titulat autoorientaci profes-

1.1. Treball i formaci

Escollida una professi cal que us pregunteu com sexerceix aquesta

plantejament ens portar a lempresa com lmbit en qu sexerceix

Per accedir al mn del treball, s important saber relacionar la forma-

1.1.1. El perfil professional

La competncia en la professi escollida, o el conjunt de capacitats profes-

All que se sap fer s la competncia professional, i es concreta en un con-

1) Perfil professional disponible

La capacitat de fer coses es pot adquirit per la prpia experincia perso-

Lexperincia personal s aquella que afecta el desenvolupament de la

La formaci ensenya a fer moltes coses. Aquesta capacitat de fer coses

Lexperincia professional, o lexercici professional o laboral, per-

La capacitat professional de les persones s el resultat final de la seva

2) Perfil professional exigible

Escollir una professi comporta la necessitat dadquirir unes capacitats

El perfil professional exigible s aquell que sha dadquirir per ser

Figura 1. El perfil professional

La relaci entre el perfil professional exigible i el disponible es pot des-

Figura 2. Adaptaci entre perfil professional exigible i disponible

1.1.2. Les capacitats i els interessos

A lhora danalitzar all que se sap fer, s necessari descobrir qu ha estat

La consecuci del perfil professional exigible depn de les caractersti-

Parlar de capacitats s el mateix que parlar daptituds, habilitats o quali-

El perfil aptitudinal o de capacitats est constitut pel conjunt daptituds

Figura 3. El perfil aptitudinal

Parlar dinteressos s plantejar all que ms agrada a una persona o all

Figura 4. El perfil dinteressos

1.1.3. Autoavaluaci del perfil personal

A lhora de decidir sobre el nostre futur professional, a banda de la formaci

Coneixement dels interessos i capacitats propis

Prendre conscincia de les prpies possibilitats i carncies mitjanant un

El coneixement dun mateix s un requisit mnim previ a tota presa de de-

Conixer les prpies capacitats, les aptituds i habilitats. Reflexi

Conixer els interessos bsics, s a dir, els interessos professionals, ex-

Una presa de decisions no sha de centrar exclusivament en la formaci

Conixer, acceptar i valorar les prpies mancances tamb forma part de

Coneixement dels valors professionals propis

La jerarquia de valors socials, familiars, econmics i professionals de ca-

Valors professionals o ocupacionals sn aquells que cadasc espera del

Els valors professionals es diferencien dels interessos en el sentit que

Lxit en la presa de decisions depn tamb de la personalitat de cadasc.

1.1.4. Projecte professional

ta tenir un objectiu clarament definit i determinar els mitjans necessaris per

Lobjectiu de tot projecte docupaci s la professi que es vol exercir.