TEMARI

DE REFERNCIA
BORSA DE TREBALL
CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA
ANY 2011-2012

GRUP PROFESSIONAL C2

VIGILANT DE PREVENCI DINCENDIS

1
Desembre de 2010

2
 NDEX

A. PRESENTACI ......................................................................................... 5
B. PART GENERAL
1. La Constituci Espanyola de 1978. Estructura i principis generals ................... 7
2. LEstatut dautonomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i els seus
rgans ............................................................................................................... 11
C. PART ESPECFICA
3. Gesti despais naturals per consorcis. El cas del Consorci del Parc de
Collserola: estructura organitzativa i competncies. ........................................ 15
4. El Pla Especial dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc de
Collserola (PEPCO). Les ordenances del Parc de Collserola ......................... 21
5. Teoria del foc. Elements que componen el foc. Tipus de combusti.
Classes de foc. Propagaci de la calor ............................................................ 31
6. Agents extintors. Definici. Tipus dagents extintors: caracterstiques i
aplicacions ........................................................................................................ 43
7. Socorrisme. Examen dun accidentat. Classificaci de la gravetat.
Posicions despera i trasllat. La reanimaci cardiorespiratria. Cremades ..... 45
8. Cartografia. Lescala dels mapes. La representaci grfica ............................ 55
9. Coneixements del territori del Parc de Collserola. El medi fsic: les
serralades, els rius i la vegetaci. Les vies principals de comunicaci ........... 65
10. Meteorologia. Representaci dels fenmens meteorolgics en els mapes.
La pressi atmosfrica, la humitat relativa i els instruments per mesurar-
les. Vents: nom i direcci dels principals vents que incideixen sobre el
territori metropolit de Barcelona. Les unitats bsiques de mesura dels
fenmens meteorolgics .................................................................................. 73
11. Gesti forestal i agrcola, en relaci a la prevenci dincendis. Actuacions ..... 75
12. Infraestructures en espais naturals protegits. Relaci i tipus
dinfraestructures. Tasques de conservaci i eines a emprar. ......................... 79
13. Conceptes bsics de seguretat i salut laboral. Manipulaci de productes
fitosanitaris i eines manuals ............................................................................. 81
14. La prevenci dincendis. Referncia especial al Dispositiu de Prevenci
dIncendis Forestals de la Mancomunitat de Municipis de lrea
Metropolitana de Barcelona. Protocol dactuaci al Consorci del Parc de
Collserola .......................................................................................................... 87
15. Legislaci bsica de prevenci dincendis ..................................................... 109

D. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................... 111

3
4
 A. PRESENTACI

Teniu al vostre abast el temari de referncia per a la preparaci de la prova terico-prctica

que es realitzar lany 2011 en el marc de la confecci duna borsa de treball externa per al
lloc de treball de vigilant de prevenci dincendis al Consorci del Parc de Collserola. Aquest
dossier semmarca dins de les prescripcions establertes a la base especfica 4.1.2 referides al
procs selectiu per a la confecci de lesmentada borsa de treball, i t com a objectiu que les
persones candidates disposin dun material, no exclusiu, per ajudar a lestudi i formaci de les
matries prpies del lloc de treball. Aix mateix, pot servir als membres del Tribunal
qualificador com a eina per tal de formular les qestions que creguin adients a la prova terico-
prctica. No obstant aix, les persones aspirants han de tenir present que aquest
document es configura com una eina bsica dajuda a la preparaci de la fase
doposici, per la qual cosa cal ampliar-la amb altres bibliogrfies de referncia que
tiguin relaci directa, siguin assimilades o anlogues al temari publicitat i amb les
tasques prpies del lloc de treball objecte daquest procs selectiu de borsa de treball,
com a ara publicacions editades per a la preparaci de processos selectius de bombers,
agents rurals, etc., cartografia prpia del parc de Collserola, com el mapa de leditorial
Alpina, o del territori dinfluncia de lrea que comprn el dispositiu de vigilncia i
prevenci dincendis del Consorci del Parc de Collserola, com mapes i cartografies de
la comarca del Barcelons, del Baix Llobregat, del Valls Occidental i del Maresme.
Tamb s important tenir present pgines web que puguin ampliar els coneixements
daquest temari.

Collserola (Barcelona), desembre de 2010

5
6
 B. PART GENERAL

TEMA 1

La Constituci Espanyola de 1978. Estructura i principis generals

La Constituci Espanyola de 1978. Estructura

La Constituci s la norma jurdica suprema que regula els principis fonamentals de la

convivncia poltica duna comunitat i proclama els drets i obligacions dels ciutadans que la
integren. s la norma de les normes, el que equival a dir que es troba al cim de la jerarquia
normativa.

La Constituci espanyola fou ratificada per referndum el 6 de desembre i promulgada el

29 de desembre de 1978.

Les seves caracterstiques sn:

- est escrita i codificada en un sol text
- s extensa (169 articles)
- s rgida, doncs la seva reforma requereix un procediment especial diferent al de les lleis
ordinries
- s pactada, doncs es va obtenir per consens entre les diferents forces poltiques
- s democrtica: lEstat s qualificat de social i democrtic de Dret
- s monrquica: el rgim poltic de lEstat espanyol s una monarquia parlamentria

El seu contingut s el segent:

a) Prembul. s una introducci en la que sexposen els motius i objectius. No forma part del
text articulat, per tant no t carcter obligatori.
b) Ttols. Consta dun Ttol preliminar i de deu ttols, dividits en captols, i aquests en
seccions.
- Ttol preliminar: Principis Generals.
- Ttol I: Dels Drets i Deures fonamentals.
- Ttol II: De la Corona.
- Ttol III: De les Corts Generals.
- Ttol IV: Del Govern i de lAdministraci.
- Ttol V: De les relacions entre el Govern i les Corts Generals.
- Ttol VI: Del Poder Judicial.
- Ttol VII: Economia i Hisenda.
- Ttol VIII: De lOrganitzaci Territorial de lEstat.
- Ttol IX: Del Tribunal Constitucional.
- Ttol X: De la Reforma Constitucional.
c) Disposicions:
- 4 Addicionals.
- 9 Transitries.
- 1 Derogativa.
- 1 Final.

Pel que fa a la seva estructura, es distingeixen tres parts a la Constituci:

- Dogmtica: Principis generals de lEstat i declaraci dels drets i deures fonamentals. Sn

els ttols preliminar i I.

7
- Orgnica: Inclosa entre els ttols II i IX, cont la regulaci de lestructura fonamental,
organitzacions i funcions principals dels poders i institucions de lEstat, i relacions entre
ells.
- Constitucional: s el ttol X, que estableix el procediment per a la reforma de la prpia
Constituci.

Principis generals

El ttol preliminar recull, en els seus articles, els Principis Generals de lEstat, que sn els
segents:
1) Espanya es constitueix en un Estat Social i democrtic de Dret, que propugna com valors
superiors del seu ordenament jurdic la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme
poltic. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol i la forma poltica de lEstat
espanyol s la Monarquia parlamentria.
2) La Constituci es fonamenta en la unitat de la Naci espanyola i reconeix i garanteix el dret
a lautonomia de les nacionalitats i regions que la integren. La unitat de la Naci s
indissoluble.
3) La llengua oficial de lEstat s el castell. Les altres llenges sn tamb oficials a les
respectives Comunitats Autnomes.
4) La bandera dEspanya est formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i
vermella. Els Estatuts dAutonomia tamb poden reconixer banderes prpies de les
Comunitats.
5) La capital de lEstat s Madrid.
6) Els partits poltics sn lexpressi del pluralisme poltic.
7) Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i
promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis.
8) Les Forces Armades, constitudes per lExrcit de Terra, lArmada i lExrcit de lAire, tenen
com a missi garantir la sobirania i la independncia dEspanya, defendre la seva integritat
territorial i lordenament constitucional.
9) Els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de
lordenament jurdic. Els poders pblics han de promoure les condicions per a que la
llibertat i la igualtat siguin efectives. Tanmateix la Constituci garanteix:
- el principi de legalitat: submissi de lEstat al disposat a la Llei
- la jerarquia normativa: les normes de rang inferior no poden anar en contra de les de
rang superior
- la publicitat de les normes: sn pbliques, ra per la qual tots estan obligats a
complir el que disposin
- la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de dret
individual: noms obliguen a partir de la seva entrada en vigor
- la seguretat jurdica: conjunt de garanties materials i de procediment que han
dacomplir-se pels ciutadans i pels poders pblics
- la responsabilitat: els poders pblics hauran dindemnitzar a particulars si per la seva
actuaci els causessin perjudicis
- la interdicci de larbitrarietat dels poders pblics: els poders pblics no poden actuar
de manera arbitrria, sin conforme a Dret.

Drets i deures fonamentals dels espanyols

Els drets es classifiquen en:

- Drets civils: protegeixen el desenvolupament i la realitzaci de la personalitat de lindividu
davant dels altres i de lEstat.
- Drets poltics: protegeixen al ciutad en la seva participaci a la vida comunitria.
- Drets socials: el seu exercici suposa una prestaci positiva per part de lEstat, basat en el
principi de Justcia Social.

8
La Constituci espanyola dedica el Ttol I als drets i deures fonamentals.
a) Article 10. s un article introductori que defineix que la dignitat de la persona, el lliure
desenvolupament de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels altres, sn el
fonament de lordre pblic i la pau social. Tanmateix considera que la interpretaci dels
preceptes daquest Ttol es far de conformitat amb la Declaraci Universal dels Drets
Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya.
b) Captol primer: Dels espanyols i dels estrangers.
- Nacionalitat: Dret dorigen. Possibilitat de doble nacionalitat amb els pasos
iberoamericans.
- Majoria dedat: als 18 anys.
- Estrangers: en els termes que estableixin els Tractats Internacionals, atenent al
principi de reciprocitat, quedant exclosos els delictes poltics. Es preveu la possibilitat
del dret dasil.
c) Captol segon: Drets i llibertats. Es fonamenta en el principi digualtat davant de la Llei
sense cap discriminaci. Poden sintetitzar-se en:
1) Drets individuals (Secci primera).
- a la vida i a la integritat fsica. Abolici de la pena de mort, excepte en cas de
guerra.
- a la llibertat ideolgica i religiosa. Aconfessionalitat de lEstat.
- a la llibertat i a la seguretat. Garantia dassistncia dadvocat al detingut i a ser
informat dels seus drets i de la ra de la seva detenci.
- a lhonor, intimitat, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions.
- llibertat de residncia i circulaci dins o fora dEspanya.
- dexpressi i difusi didees o opinions per escrit, paraula o qualsevol
medi de reproducci.
- a leducaci i a la llibertat densenyana.
2) Drets poltics (Secci primera).
- de reuni pacfica.
- dassociaci, mitjanant la seva prvia inscripci.
- de participaci als assumptes pblics i daccs a les funcions i crrecs pblics.
- de petici individual o collectiva, per escrit.
- a la protecci judicial dels seus drets.
- de sindicaci lliure.
- de vaga dels treballadors.
3) Drets i deures dels ciutadans (Secci segona).
- de defendre Espanya.
- de sosteniment de les despeses pbliques.
- a contraure matrimoni.
- a la propietat privada i a lherncia.
- de fundaci per a finalitats dinters general.
- de treball i a la lliure elecci de professi i ofici amb remuneraci suficient,
sense discriminacions per ra de sexe.
- a la negociaci collectiva laboral.
- a la llibertat dempresa i economia de mercat.
- a la collegiaci.
d) Captol tercer: Dels principis rectors de la poltica social i econmica. Sn els principis que
presideixen lactuaci dels poders pblics a lesfera socioeconmica:
1) Socials:
- existncia dun rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans.
- salvaguarda dels drets dels treballadors a lestranger.
- dret a la protecci de la salut, fomentant-se leducaci sanitria, educaci
fsica i lesport.
- dret a gaudir dun habitatge digne.
- dret a gaudir dun medi ambient adequat.

9
 - dret a la integraci dels minusvlids.
- protecci de la tercera edat mitjanant pensions adequades.
- defensa de consumidors i usuaris.
2) Culturals:
- dret a la cultura.
- promoci del patrimoni histric, cultural i artstic.
- foment de la utilitzaci social dels recursos naturals i el medi ambient.
3) Familiars:
- protecci a la famlia.
- protecci als fills i a les seves mares, qualsevol que sigui la filiaci i estat civil.
Igualtat dels fills. Possibilitat defectuar la investigaci de la paternitat.
e) Captol quart: De les garanties de les llibertats i drets fonamentals.
- Primera garantia: els drets i llibertats reconeguts al Captol segon vinculen a tots els
poders pblics.
- Segona garantia: Qualsevol ciutad pot demanar la tutela de les llibertats i drets
digualtat davant de la Llei, davant dels tribunals ordinaris i, en el seu cas, mitjanant el
recurs dempara davant del Tribunal Constitucional.
- Tercera garantia: El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis rectors de
la poltica social i econmica.
- Quarta garantia: Instituci del Defensor del Poble que supervisar lactivitat de
lAdministraci, donant compte a les Corts Generals.
f) Captol cinqu: De la suspensi de drets i llibertats.
1) Suspensi general: Suspensi de determinats drets per a tots els habitants quan es
declarin estats dexcepci o de setge, amb lexcepci del dret a la informaci i
lassistncia de ladvocat en ser detingut.
La Constituci preveu tres estats extraordinaris:
- Estat dalarma. Preventiu. No es poden suspendre drets.
- Estat dexcepci. Sha produt el perill.
- Estat de setge. Equival a la guerra.
2) Suspensi individual: Es suspenen determinats drets amb la intervenci judicial a
persones relacionades amb bandes armades o elements terroristes. En aquest cas,
es suspenen els drets a la inviolabilitat de domicili, al secret de les comunicacions i
al dret dun termini mxim de 72 hores de detenci preventiva.

10
TEMA 2

LEstatut dautonomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i

els seus rgans de govern

L'Estatut d'autonomia de Catalunya s la norma institucional bsica. Defineix els drets i deures
de la ciutadania de Catalunya, les institucions poltiques de la nacionalitat catalana, les seves
competncies i relacions amb l'Estat i el finanament de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta llei va ser refrendada per la ciutadania el 18 de juny de 2006 i substitueix l'Estatut de
Sau, que datava de 1979. Lestructura del nou text s la segent:

Prembul
Ttol preliminar (articles 1-14)
Ttol I: Drets, deures i principis rectors (articles 15-54)
Ttol II. De les Institucions (articles 55-94)
Ttol III. Del poder judicial a Catalunya (articles 95-109)
Ttol IV. De les competncies (articles 110-173)
Ttol V. De les relacions institucionals de la Generalitat (articles 174-200)
Ttol VI. Del finanament de la Generalitat (articles 201-221)
Ttol VII. De la reforma de l'Estatut (articles 222-223)
Disposicions

En qu consisteix el nou Estatut dautonomia de Catalunya?

Aquests sn alguns dels aspectes ms rellevants del nou Estatut de Catalunya que va
entrar en vigor el 9 de agost.

IDENTITAT

9 El text inclou la referncia de Catalunya com a naci al seu prembul, enfront del
text aprovat el 1979 que la definia com a nacionalitat. Larticle 1 del nou Estatut
mant la consideraci de nacionalitat, si b de forma ms velada.

9 Reconeix, de forma implcita, el dret dautodeterminaci, mantenint la preferncia

del Parlament espanyol, en el mecanisme per portar-ho a terme. Alludeix, tamb,
als drets histrics.

9 Sestableix el principi de bilateralitat a les relacions entre lEstat i la Generalitat, aix

com la creaci de la comissi Generalitat-Estat que sencarregar dels assumptes
que afectin a ambdues administracions.

9 Sincorpora el deure de conixer el catal.

En aquest sentit, larticle 50 sobre el foment i difusi del catal especifica al seu
apartat 5 que la Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions
pbliques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en llurs actuacions internes i
les notificacions entre ells. Tamb lhan demprar en les comunicacions i les

11
 notificacions dirigides a persones fsiques o jurdiques residents a Catalunya, sens
perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castell si ho demanen.

9 El text preveu que Catalunya tingui un paper en les relacions amb la Uni Europea
en els assumptes que afectin a les seves competncies o interessos.

INSTITUCIONS

9 Catalunya estructura la seva organitzaci territorial en municipis i vegueries i atorga

un major protagonisme a ladministraci local i la seva relaci amb la Generalitat.

9 Es refora la posici del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya com a darrera

instncia judicial, amb una srie de competncies ms mplies que a lany 1979.

9 Es crea el Consell de Justcia de Catalunya, un organisme similar al Consell

General del Poder Judicial.

COMPETNCIES

Laugment de les competncies s un dels objectius principals de lEstatut. Sespecifiquen a

continuaci les obtingudes i es solliciten a lEstat la delegaci daltres:

9 Sobre el rgim destada i residncia destrangers i el rgim de sancions en matria

destrangeria.

9 Capacitat de gesti a ports i aeroports dinters general situats a Catalunya.

9 Autoritzaci per convocar consultes populars a travs dun referndum.

9 Gesti de les infrastructures de telecomunicacions situades en Catalunya.

9 La regulaci de les condicions dobtenci, expedici y homologaci de ttols

acadmics i professionals.

9 Poder determinar els rgans rectors, lestatut jurdic i el rgim de creaci, fusi,
liquidaci i registre de les caixes destalvi amb domicili al seu territori.

FINANAMENT

9 La Generalitat tindr capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els

impostos estatals suportats a Catalunya, aix com sobre la participaci en el seus
rendiments.

9 LAgncia Tributria de Catalunya sencarregar de la gesti, recaptaci, liquidaci i

inspecci de tots els tributs propis i cedits.

9 Part dels rendiments dels impostos cedits a Catalunya es traspassaran a lEstat per
al finanament dels seus serveis i competncies.

LA GENERALITAT DE CATALUNYA

De conformitat amb larticle 2 del nou de lEstatut dautonomia de Catalunya,

12
 1. La Generalitat s el sistema institucional en qu s'organitza polticament l'autogovern
de Catalunya.
2. La Generalitat s integrada pel Parlament, la Presidncia de la Generalitat, el
Govern i les altres institucions que estableix el captol V del ttol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren tamb el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els
quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb
el que estableixen aquest Estatut i la Constituci.

El Govern i l'Administraci de la Generalitat

El Govern

Larticle 68 estableix les funcions, composici, organitzaci i cessament del govern, dacord
amb els segents apartats:

1. El Govern s l'rgan superior collegiat que dirigeix l'acci poltica i l'Administraci de la

Generalitat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria d'acord amb aquest
Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller
primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l'organitzaci, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de
l'Administraci de la Generalitat han d'sser publicats en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. Aquesta publicaci s suficient, a tots els efectes, per a
l'eficcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes.

Com a representant mxim del Govern de la Generalitat de Catalunya, el president pot

nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, que ser membre del Govern, de
la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera,
d'acord amb el que estableix la llei, t funcions prpies, a ms de les delegades pel president o
presidenta.

Els membres del Govern, president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs
mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden
sser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. Correspon al Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya decidir sobre la inculpaci, el processament i lenjudiciament del
president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la
responsabilitat penal s exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal
Suprem.

13
14
 C. PART ESPECFICA

TEMA 3

Gesti despais naturals per consorcis. El cas del Consorci del Parc
de Collserola: estructura organitzativa i competncies. 1

Introduccin

El Consorcio del Parque de Collserola se define como una entidad pblica de carcter
asociativo y de naturaleza institucional y local.

La organizacin administrativa de la gestin del Parque de Collserola. Del Patronato al

Consorcio.

Antecedentes: el Patronato Metropolitano del Parque de Collserola.

Los antecedentes del actual Consorcio del Parque de Collserola se han materializado en dos
fases. En un primer lugar, se opt por la creacin de un organismo autnomo con
competencias territoriales derivadas de su entidad de cobertura: la Corporacin Metropolitana
de Barcelona.

El Patronato Metropolitano del Parque de Collserola se cre el 25 de abril de 1986 como

organismo autnomo de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona (CMB), en
cumplimiento de la condicin recogida en el artculo 8 de las NN.UU. (Normes Urbanstiques)
del Plan Especial de Ordenacin y Proteccin del Medio Natural.

Sin embargo, con la disolucin de la CMB, y la consiguiente creacin de la Mancomunidad de

Municipios del rea Metropolitana de Barcelona (1988), el Patronato se transform en
organismo autnomo de la citada Mancomunidad de Municipios.

El 19 de abril de 1999 se celebr la Asamblea General constituyente del Consorcio del Parque
de Collserola, entidad participada a partes iguales por dos administraciones pblicas locales:
la Diputacin de Barcelona y la Mancomunidad de Municipios del rea Metropolitana de
Barcelona.

A partir de aquella fecha, el Patronato pas a ser organismo autnomo dependiente del citado
Consorcio.

El 22 de noviembre de 1999 el Consorcio celebr la segunda sesin de su Asamblea General,

en que, entre otros, se adopt el acuerdo de aprobar la extincin del Patronato con efectos
1 de enero de 2000, pasando a hacerse cargo de todas sus obligaciones y de todos sus
derechos, recursos humanos y materiales el Consorcio del Parque de Collserola.

Posteriormente, en la sesin de la citada Asamblea General de 5 de abril de 2000 se aprob la

incorporacin al Consorcio de los ayuntamientos de El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Cerdanyola del
Valls y Sant Cugat del Valls.

1
Aquest tema cal complementar-lo amb els Estatuts del Consorci del Parc de Collserola, publicats al butllet oficial de la provncia
de Barcelona nmero 219 del 12 de setembre de 2009 http://www.parccollserola.net/catalan/el_parc/estatuts/EstatutsConsorci.pdf

15
Por ltimo, se incorpor el ayuntamiento de Barcelona en la sesin del citado rgano de 5 de
diciembre de 2000.

Finalmente, se ha incorporado como miembro del Consorcio la Generalitat de Catalunya, lo

que ha ido acompaado de la declaracin genrica del Consorcio del Parque Natural de la
Serra de Collserola que, actualmente, se encuentra en fase de aprobacin por parte de todos
los ayuntamientos afectados en su mbito territorial (puede ampliarse esta informacin consultando el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya nmero 5745 de 29 doctubre de 2010 donde se ha publicado el DECRET 146/2010, de 19
d'octubre, de declaraci del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la
Rierada-Can Balasc, - http://www.gencat.cat/diari/5745/10287138.htm- , as como lACORD GOV/189/2010, de 19 d'octubre, pel
qual s'aprova la integraci de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya en el Consorci del Parc de Collserola i s'aproven els
nous Estatuts d'aquest Consorci http://www.gencat.cat/diari/5745/10294077.htm).

La actividad de la entidad gestora.

Por lo que se refiere a los mbitos de gestin de la estructura organizativa que se aplica al
Parque de Collserola cabe distinguir los siguientes:

- Conservacin de los sistemas naturales.

- Proyectos y obras.
- Uso pblico, divulgacin y educacin ambiental.
- Informacin territorial y urbanismo.
- Gestin jurdico-administrativa.

Conservacin de los sistemas naturales

El Servicio de Medio Natural de la entidad tiene encomendadas las siguientes tareas:

-Vigilancia y control del cumplimiento de la normativa del Plan Especial.

-Gestin y restauracin del medio natural.
-Mantenimiento de las reas de ocio y otras infraestructuras del Parque.
-Gestin del Dispositivo de Prevencin de Incendios del rea Metropolitana de Barcelona.

A. Vigilancia y cumplimiento de la normativa del Plan Especial.

En este apartado cabe circunscribir la tarea que tiene encomendada la guardera del Parque
de Collserola.

As, las infracciones urbansticas y medioambientales detectadas por los guardas del Parque
se tramitan a las administraciones competentes desde los Servicios Tcnicos de la entidad.

Entre las actividades de vigilancia, cabe sealar el importante papel que juega el seguimiento
de las actividades cinegticas.

B. Gestin y restauracin del medio natural.

B.1. Estudios y actividades de investigacin.

La preocupacin por la gestin de la fauna del Parque se inici con la propia redaccin del
Plan Especial, encargando en 1986 un estudio a la Universidad de Barcelona sobre la gestin
de la fauna del Parque, de gran importancia, puesto que adems de asentar las bases del
estado de conocimiento sobre el tema, se indicaban prioridades tanto referidas a posibles
estudios como a futuras lneas de gestin.

En 1987 se comenzaron a realizar diferentes seguimientos y a incorporar los aspectos

faunsticos en las tareas diarias de gestin global del Parque.

16
El programa de potenciacin de la fauna se empez a desarrollar a partir de 1990, atendiendo
a las siguientes lneas de trabajo:

- Estudio y seguimiento cuantitativo de la fauna del parque.

- Gestin de las poblaciones animales y de los hbitats.
- Divulgacin de la fauna del Parque.

Por lo que se refiere al estudio y seguimiento cuantitativo de la fauna del Parque los objetivos
bsicos de todos los estudios realizados o en curso son mejorar el conocimiento de las
especies y de sus requerimientos y valorar en el transcurso del tiempo la tendencia global de
la fauna en relacin a la gestin del Parque.

En cuanto a la gestin de la fauna cabe decir que sta puede abordarse de forma directa
cuando se refiere a actuaciones puntuales sobre especies animales o bien indirecta cuando
tiene por objetivo adecuaciones de los hbitats o las mejoras referidas a mbitos normativos.

Entre las actividades de gestin directa cabe citar la colocacin de cajas nido para
determinadas especies, los proyectos de hacking para cerncalo, mochuelo y lechuza; la
recogida, recuperacin y liberacin de animales heridos con la colaboracin de los Centros de
Recuperacin de Fauna del Departamento de Agricultura, Ganadera y Pesca de la Generalitat
de Catalunya.

La gestin indirecta de la fauna es una lnea de gran importancia. Sus efectos resultan poco
espectaculares en medios forestales mediterrneos y pueden llegar a pasar desapercibidos
para el pblico.

En este sentido se llevan a cabo actuaciones como recuperar campos abandonados, construir
y colocar charcas y puntos de agua artificiales; en el mbito de las repoblaciones y
actuaciones forestales se tienen en cuenta los requerimientos de la fauna por lo que se refiere,
por ejemplo, a pocas de mxima sensibilidad, mantenimiento de algunos elementos de
significacin faunstica o rboles grandes o muertos. Tambin se desarrollan actuaciones de
apoyo para ayudar a la nidificacin de rapaces y para minimizar el impacto de electrocucin y
colisin con lneas elctricas.

La divulgacin de la fauna se potencia de manera pluridisciplinar a caballo entre los servicios

de Medio Natural y de Uso Pblico, Divulgacin y Educacin Ambiental de la entidad. As, los
dos centros de Educacin Ambiental con que cuenta la entidad, Can Coll y Can Balasc,
organizan cursillos y actividades pedaggicas para diferentes niveles de alumnos y profesores.

B.2. Plantacin de vegetacin de ribera y otras obras de restauracin. Recuperacin de

antiguas repoblaciones.

Se realizan y efectan proyectos de restauracin de la cubierta vegetal de los torrentes,

consistentes en la plantacin de especies propias de estos ambientes en diferentes zonas del
Parque. Entre las especies utilizadas destacan el chopo, el sauce, el fresno de hoja pequea,
el cerezo, el roble, el espino albar o majuelo, el arce negro, el avellano, el saco, el tejo, el
granado, el sauzgatillo y el endrino.

Tambin se procede a llevar a cabo actuaciones de restauracin de zonas quemadas

limpiando la vegetacin quemada y reparando los drenajes.

La entidad adems lleva a cabo un plan de delimitar y asumir la gestin de todas las
repoblaciones que se haban efectuado en la sierra antes de la creacin del Patronato.

17
Se lucha contra plagas y enfermedades forestales, en especial la relativa al escarabajo
perforador de los pinos (Tomicus destruens) y a la procesionaria del pino (Thaumatopoea
pityocampa).

C. Mantenimiento de las reas de ocio y otras infraestructuras del Parque.

El mantenimiento de las reas de ocio consiste en realizar labores de limpieza de basuras,

vaciado de contenedores, siegas, podas, riegos y tratamientos fitosanitarios. Los trabajos se
llevan a cabo con personal propio, a excepcin de la recogida de escombros que se realiza
con contratacin externa de una empresa de servicios. Las limpiezas ordinarias de basuras
consisten en la recogida de escombros en reas de ocio, fuentes, miradores y en los
mrgenes de carreteras. Por otro lado, se llevan a cabo acciones extraordinarias de limpieza
de vertidos puntuales.

El mantenimiento de los distintos itinerarios, sealizacin y mobiliario del Parque consiste en la

limpieza de la vegetacin y en el repaso de los itinerarios, el inventario y la reposicin de la
sealizacin deteriorada o desaparecida y el arreglo, reparacin o reposicin del mobiliario del
Parque. Las labores se efectan con personal propio bajo la direccin del Servicio de Medio
Natural.

D. Gestin del Dispositivo de Prevencin de Incendios del rea Metropolitana de Barcelona

(vese tema 14).

Proyectos y obras

Las actuaciones llevadas a cabo desde el Servicio de Proyectos y Obras de la entidad se

centran en las reas de tratamiento especfico. Dentro de una relacin de reas especficas de
tratamiento el servicio procura la mxima adecuacin del proyecto a su finalidad y al medio
natural, considerando la parte vegetal del proyecto con extrema precisin, evitando el riesgo
de desencadenar procesos de degradacin imprevisibles.

Teniendo presentes esos principios bsicos, hay que circunscribir las actuaciones realizadas
en el Parque, clasificadas en los siguientes apartados:

-Sealizacin. Uno de los objetivos para evitar una dispersin catica y una canalizacin de
los mensajes visuales es el establecimiento de criterios de diseo unitario por lo que respecta
a las seales colocadas en el interior y en el entorno del Parque. En este sentido, se ha
realizado un plan que comprende los siguientes mbitos: sealizacin urbana e interurbana,
realizada con las regulaciones del Consejo de Diseo de la Generalitat de Catalunya;
sealizacin por las vas rodadas internas del Parque con soportes idnticos a los anteriores,
pero los rtulos subrayan el carcter de vinculacin al Parque mediante la introduccin
de una franja verde en su parte superior y un fondo gris.

-Parques, itinerarios y reas de ocio. La diversidad de programas, la especificidad de

lugares y las diversas autovas de los diseos les otorgan un alto inters tanto por lo que
respecta a los resultados formales, como por lo que se refiere a su funcionamiento, como
sobre todo, a su capacidad de resistencia al uso. Las reas realizadas hasta el presente son
las siguientes: Santa Creu dOlorda (1987), La Salut de Sant Feliu de Llobregat (1987), Font
de la Budellera i itineraris (1987), Castellciur (1988), Torre Bar (1989), Parc de
Vallvidrera-Villa Joana (1990), rea del Torrent de Can Coll (1991), rea de Sant Pere Mrtir
(1991), Parc de Vallvidera-Santa Maria de Vallvidrera (1993).

-Miradores, aparcamientos y lugares cercanos a las carreteras. Estas actuaciones

pretenden conseguir bsicamente dos objetivos: uno, ordenar y dar sentido a los espacios

18
residuales y degradados; y el otro, como consecuencia de su potencial de buenas vistas,
ofrecer unas panormicas que muestren y hagan entendedora la insercin del Parque con la
metrpoli. Entre los miradores se pueden citar el de lArrabassada (1989), el de la Font Groga
(1990), del Valls (1990), de Sarri (1993), de Sant Just Desvern (1993) y de Horta (1998).

-Fuentes, pequeos lugares y restauraciones de espacios degradados. Un captulo nada

espectacular, pero muy importante es el de las pequeas actuaciones que, sin tener peso
especfico de forma individual, s que adquieren valor cuando se los considera globalmente.
Son aquellas intervenciones que ayudan a recuperar y a adecuar espacios ya existentes o que
son importantes para la conservacin de determinados puntos. En este apartado se pueden
citar la adecuaciones de las fuentes de Can Borni, de la Beca, de Can Lloses, den Ribes, de
lArrabassada, del Ferro, de Sant Pau o la colocacin de mobiliario en diferentes puntos.

-Elementos de ayuda y de observacin de la fauna. La fauna recibe una especial atencin,

tanto por los valores que posee en s misma como por lo que pone en evidencia respecto a la
salud del medio. As, se han realizado distintos tipos de cajas nido, balsas artificiales como
abrevaderos, observatorios de aves, habitculos artificiales para el estudio de tejones, etc.

-Equipamientos artificiales del Parque. A parte del Centro de Informacin del Parque, obra
de nueva planta realizada en 1989, el resto de funciones dotacionales se han ubicado en
edificios antiguos que pertenecen al patrimonio del Parque. Ello ha obligado a realizar una
serie de restauraciones y rehabilitaciones entre las cuales destacan el edificio principal de Can
Coll como Centro de Educacin Ambiental, el edificio de los masoveros de Can Coll y el
conjunto de la masa de Can Balasc como centro naturalstico y faunstico del Parque.

Uso Pblico, Divulgacin y Educacin Ambiental

La educacin ambiental

El proyecto educativo del Parque, en funcin de sus destinatarios, escolares o pblico en

general, se centra en los siguientes objetivos:

-Descubrir el entorno en un primer contacto.

-Potenciar actitudes positivas hacia el medio.
-Difundir valores naturales y de patrimonio.
-Acercar al ciudadano el funcionamiento de la gestin del Parque.

Los equipamientos del Parque a travs de los cuales se coordina y dinamiza este trabajo son
los siguientes:

-Centro de Informacin.
-Centro de Educacin Ambiental Can Coll, destinado a escolares de enseanza infantil y
primaria.
-Centro de Educacin Ambiental Can Balasc, para alumnos de enseanza secundaria y
universitaria.
-Centro de Documentacin y Recursos Educativos Can Coll.

A. El Centro de Informacin.

Es el punto de acogida del visitante y donde se coordinan y dinamizan las actividades

educativas y de participacin de los ciudadanos relacionadas con el Parque. Los objetivos
principales son: ofrecer una informacin general bsica y prctica (lugares, posibilidades,
servicios, etc.), sugerir actividades encaminadas al conocimiento del Parque y de sus valores y
promover el uso educativo y respetuoso del mismo.

19
B. Centro de Educacin Ambiental Can Coll.

En noviembre de 1988 se iniciaron las actividades con escolares en el Centro de Educacin

Ambiental Can Coll. La programacin del centro se dirige bsicamente a los escolares en
educacin infantil y de primaria. Complementariamente a tal actividad, el programa del CEA
Can Coll ofrece actividades y servicios dirigidos a la enseanza superior, tanto a los alumnos
como a los maestros y profesores.

C. Centro de Educacin Ambiental Can Balasc.

El programa de actividades del centro se dirige principalmente a los alumnos de segundo ciclo
de ESO. Tambin cabe destacar el impulso dedicado a propuestas de trabajo dirigidas a
alumnos universitarios, que se ajustan a la programacin acadmica de Biologa y Geografa.

D. Centro de Documentacin y Recursos Educativos.

Tiene por finalidad principal el facilitar consultas en materia medioambiental principalmente a

centros de recursos pedaggicos, facilitando la reproduccin y el prstamo de documentos de
conformidad con un reglamento aprobado a tales efectos.

Informacin territorial y urbanismo

Sus tareas bsicas son la tutela y el apoyo al planeamiento urbanstico del Parque, el
desarrollo y mantenimiento del sistema de informacin geogrfico y la gestin de las
tecnologas de la informacin de todos los servicios y centros del Consorcio.

Esta rea se divide en tres mbitos directamente relacionados con las citadas tareas:

- Urbanismo.
- SIG.
- Informtica.

Gestin jurdico-administrativa

Al Servicio de Administracin y Contratacin le corresponden las funciones estructuradoras del

funcionamiento del Consorcio, con el objetivo de facilitar el procedimiento para que se puedan
alcanzar las funciones finalistas de los servicios citados anteriormente.

Los mbitos de gestin son los siguientes:

-Econmico.
-Recursos humanos y contratacin.
-Coordinacin jurdica y administrativa.
-Patrimonio.
-Archivo.

20
TEMA 4

Pla Especial dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc de

Collserola. (PEPCO). Les ordenances del Parc de Collserola

El Pla Especial dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc de Collserola, aprovat
definitivament loctubre de 1987, s un document urbanstic que regula els usos i les
activitats de les zones forestals de la serra de Collserola, i apunta tot un seguit de
recomanacions paisatgstiques per a la resta de sl que es troba dins de lmbit del Parc; s,
doncs, el document normatiu que reglamenta les activitats i el dest del sl forestal, i a la
vegada ordena les infraestructures de lleure per aconseguir lordenaci i la protecci de la
serra de Collserola.

Els objectius del Pla sn la preservaci dels recursos naturals i de lequilibri ecolgic que cal
conservar, pel paper fsic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relaci amb les
ciutats de lentorn, com tamb el desenvolupament dinfraestructures de lleure que suportin
una part important i qualitativament diferent de les activitats de lleure dels ciutadans, recollint
la tradicional utilitzaci de la serra com a espai desbarjo.

El PEPCo sorganitza en quatre lnies de planejament per aconseguir els objectius esmentats:

1) Defineix les zones segons la naturalitat i l's, que es classifiquen com a: naturals,
seminaturals i agrcoles, i en cada una delles sapliquen limitacions i determinacions en funci
dels valors naturalstics.

2) Classifica els elements construts i regula els possibles usos, en funci de les diferents
categories del Pla: quins sn elements del catleg de patrimoni histric artstic, edificacions
tradicionals, edificacions dotacionals i, finalment, un grup daltres entre les quals es troben
les restes arqueolgiques.

3) Defineix unes rees singulars en les quals el tractament no pot ser nicament de tipus
forestal, sin que es preveu una utilitzaci superior, sia qualitativa o quantitativa, referida al
lleure passiu.

21
4) Classifica i jerarquitza la xarxa viria en funci de ls i el tipus de via.

Per poder desenvolupar les accions necessries per dur a terme les lnies de planejament, el
pla va proposar la creaci dun rgan gestor, el Consorci del Parc de Collserola, encarregat del
desenvolupament del Parc, tal com el coneixem avui, sens perjudici de les competncies
prpies daltres administracions pbliques.

En el seu captol 8 el pla especial defineix les Normes urbanstiques que cal complir en
lmbit del Parc.

Les ordenances del Parc de Collserola

Ttol I
FINALITAT I MBIT DAPLICACI

Art. 1.- Justificaci i objectius

1. La present Ordenana t com a finalitat principal completar les previsions de la normativa
del Pla Especial dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc de Collserola, en relaci
amb la regulaci detallada de llur freqentaci, usos i activitats admesos dins de lmbit del
Parc.
2. Lobjectiu genric de la present ordenana rau en lestabliment de les garanties necessries
per assegurar la conservaci del patrimoni natural i cultural fent compatible, alhora, el lleure
ordenat dels ciutadans dins del Parc.
3. Aquesta Ordenana es desenvolupa en compliment de lenunciat a la Disposici Addicional
Primera de les Normes Urbanstiques del Pla Especial d'Ordenaci i Protecci del Medi
Natural del Parc de Collserola, text refs aprovat el 28 de gener de 1988.

Art. 2.- mbit daplicaci

1. La present Ordenana ser daplicaci directa en totes aquelles rees del Parc de
Collserola qualificades pel planejament vigent com reserva natural (clau 29), parc forestal (clau
27), parcs i jardins urbans (clau 6a, 6b i 6c) i protecci de sistemes generals (clau 9). A ms
tamb ser daplicaci en aquelles rees qualificades com cementiris comarcals (clau 25),
verd privat dinters tradicional (clau 8b), equipaments (clau 7) i sls urbanitzables (clau 21),
en tant no es desenvolupin i mantinguin materialment el seu carcter forestal.
2. La present Ordenana prevaldr sobre les normes digual rang, que coincideixin per ra de
la matria o el territori, en tot all que puguin oposar-se. Tot aix sens perjudici de laplicaci

22
que sescaigui de totes aquelles normes de superior rang relatives a lordenaci del territori,
urbanisme o de carcter sectorial, amb incidncia vers els objectius i disposicions de la
present normativa.

Ttol II
PROTECCI DEL PATRIMONI NATURAL DEL PARC

Art. 3.- Normes generals

1. Els visitants del Parc de Collserola tenen el dret a gaudir dels valors naturals que ofereix
aquest medi i la correlativa obligaci de respectar-lo.
2. Els visitants tenen el deure de fer un s adequat del Parc, guiant-se per les indicacions,
senyals i rtols installats a tal efecte, pel contingut de les Ordenances i per les advertncies
que puguin rebre per part dels treballadors i funcionaris que tinguin al seu crrec la gesti o
vigilncia del Parc.

Art. 4 .- Del sl
No es permet arrencar o extreure, sense lescaient autoritzaci, roques, pedres, fssils,
minerals i terres en general, qualsevol que sigui el mitj utilitzat (manual o mecnic). Tampoc
es permet, sense lescaient autoritzaci, la recollida de sl frtil o virosta.

Art. 5.- De laigua

5.1. Qualitat de les aiges
Resta prohibit labocament de tota mena de substncies i objectes que puguin alterar la
qualitat de les aiges superficials o subterrnies. Tamb es prohibeix realitzar activitats que
incideixin negativament en la qualitat daquestes aiges, com rentar autombils, caravanes,
etctera, en els cursos dels rius, torrents, fonts, basses, pantans o llurs proximitats.

5.2. Cursos daigua

Resta prohibit realitzar obres i treballs de desviaci de cabals, daflorament de les aiges
subterrnies i de captaci, aix com qualsevol altra acci susceptible de causar danys als bns
del domini pblic hidrulic.

5.3. Zones humides

En aquelles rees amb la consideraci de zones humides no podran realitzar-se activitats o
usos susceptibles de provocar-ne la recessi o degradaci.

5.4. De la utilitzaci de les aiges

Sens perjudici de la senyalitzaci que pugui existir als diferents indrets amb cursos daiges o
fonts, la responsabilitat per al consum de laigua en llocs on no es fa constar expressament la
seva potabilitat correspon a lusuari.

Lactivitat de bany o la utilitzaci de petites embarcacions de qualsevol classe es realitzar

sota lexclusiva responsabilitat de lusuari, qui haur datendre, en tot cas, les indicacions i
senyals all on existeixin.

Art. 6.- De la flora

Els visitants del Parc de Collserola i de la resta despais naturals es comportaran de forma
respectuosa amb la flora, evitant danyar-la i introduir-se en aquells llocs amb presncia
despcies vegetals frgils o vulnerables. A tal efecte, shauran de tenir en compte les
indicacions o senyals existents.

6.1. Espcies protegides

Resta prohibida la recollida, tallada i el desarrelament de les espcies de flora protegides per
la legislaci vigent, aix com de les seves parts, incloses les llavors. Sens perjudici del que
puguin establir ulteriors regulacions amb proteccions ms restrictives o que amplin el nmero

23
despcies protegides en lmbit de Collserola, aquesta prohibici saplicar al teix (Taxus
baccata), boix grvol (Ilex aquifolium) i estepa ladanfera (Cistus ladaniferus), com tamb als
arbres monumentals o dinters especial o protegits amb daltres declaracions que impliquin la
seva protecci singular.

De conformitat amb el previst en la normativa de protecci de les espcies esmentades,

excepcionalment es podr autoritzar per lrgan competent del Govern de la Generalitat la
recollida i ls dexemplars daquestes espcies o dalguna de les seves parts per a finalitats
cientfiques, educatives o tractaments silvcoles que precisi llur conservaci. En aquest cas se
sollicitar amb carcter previ lescaient informe a lens gestor del Parc.

6.2. rees despecial protecci

Est plenament protegida la vegetaci existent a les rees classificades pel Pla Especial
dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc de Collserola com rees de vegetaci
singular i rees de protecci especial. En conseqncia, queda totalment prohibida la recollida
de tota espcie vegetal en aquestes rees sense lescaient autoritzaci de lens gestor del
Parc, que tindr, en tot cas, carcter extraordinari.

6. 3. Arbres i arbusts
Noms es permet arrencar o tallar arbres, branques i arbusts en aquells supsits previstos a la
normativa forestal, dincendis forestals i de protecci del Parc, i sempre que es disposi de les
escaients autoritzacions. En cap altre cas es podran malmetre ni deteriorar aquests vegetals.

No es podr gravar, pintar, enganxar senyals, cartells o propaganda a les escorces o troncs
dels arbres, excepte els mtodes provisionals i no lesius que autoritzi expressament lens
gestor del Parc.

6.4. Mates i flors

Per tal de preservar la flora del Parc no es permet, en cap cas, maltractar o arrencar les flors i
mates. No obstant aix, podr autoritzar-se la recollida de flors i mates de forma restringida, en
aquells casos previstos a la Llei, amb finalitats cientfiques o en el marc dactuacions de
potenciaci i millora de la vegetaci o eradicaci despcies invasores.

6.5. Fruits, bolets i esprrecs

Noms es permet collir fruits del bosc, esprrecs i bolets per a s domstic o consum propi i
sense finalitats comercials, llevat daquelles espcies especialment protegides, regulades o
prohibides; en cap cas les quantitats recollides podran superar la capacitat dun cistell de 5
litres. En cap cas es permet furgar el sl o utilitzar rasclets o altres tcniques que deteriorin el
sl o la virosta.

Les anteriors limitacions no saplicaran a aquells casos en qu existeixi una activitat de cultiu o
explotaci degudament autoritzada i legalitzada i noms en relaci a les persones
encarregades de lactivitat o explotaci.

6.6. Pinyes i tfones

No es permet la recollida de pinyes dels arbres i tfones, encara que sigui per a s domstic i
consum propi, fora dels casos expressament autoritzats previstos a la normativa especfica
dexplotaci del pi pinyer (Pinus pinea) i de la recollecci de tfones (Tubercies) en qualsevol
de les seves varietats.

6.7. Molses i lquens

Atesa la fragilitat i escassesa de molses i lquens al Parc de Collserola, es prohibeix arrencar o
recollectar qualsevol de les diferents espcies daquests vegetals.

24
6.8. Llenya
Est completament prohibit tallar i recollir llenya verda. Noms es permetr la recollida de
llenya seca en quantitats redudes i per a ls domstic (mai ms dun feix dun pes no superior
a 15 quilograms); aquesta restricci no opera per aquells casos en qu la recollida es realitzi
emparada en actuacions previstes a la legislaci forestal o dincendis forestals.

En finques privades la llenya seca s propietat de llurs titulars i cal obtenir-ne lescaient
autoritzaci, a ms dels permisos que correspongui atorgar a les diferents administracions.

6.9. Espcies vegetals no autctones

Queda prohibida la introducci despcies vegetals no autctones o foranes en el Parc de
Collserola excepte aquells casos i en les rees en qu es prevegi i autoritzi expressament. Es
prohibeix especialment la introducci darbres i arbustos nadalencs allctons.

Art. 7.- De la fauna

Els usuaris, visitants i vens del Parc de Collserola hauran de comportar-se de forma
respectuosa amb la fauna salvatge, abstenint-se de realitzar activitats susceptibles de
destorbar-la o maltractar-la i de donar-li aliments sense autoritzaci.

Est prohibida la recollecci dinvertebrats sense lautoritzaci expressa.

Tamb resta prohibit malmetre els caus, els nius o daltres elements necessaris per a la seva
subsistncia.

7.1. Espcies protegides

Queda terminantment prohibida la captura, la caa i el desenvolupament dactivitats
susceptibles de destorbar les espcies que estiguin protegides dacord amb la legislaci
sectorial.

7.2. Espcies no autctones

Ateses les negatives repercussions derivades de lalliberament de determinats animals
domstics o salvatges al medi natural del Parc, queda prohibida la introducci, sense
autoritzaci ni control cientfic, despcies animals no autctones o foranes en el Parc de
Collserola.

7.3. Caa
En general, queda prohibit en lmbit del Parc de Collserola ls darmes de foc o mitjans
apropiats per buscar, atraure, perseguir o encalar els animals amb la finalitat de capturar-los,
agredir-los o matar-los.

Noms es podr exercir la caa a les zones expressament reservades i degudament

autoritzades. Noms es pot caar aquelles espcies cinegtiques, en les poques de lany i
amb les tcniques establertes i autoritzades, dacord amb la legislaci de caa.

7.4. Aband danimals

Sens perjudici del previst a larticle 7.2, est prohibit laband danimals domstics dins lmbit
del Parc de Collserola.

7.5. De lactivitat de pastura

Sadmet lactivitat de pastura al Parc de Collserola en aquelles rees i daquelles espcies que
expressament autoritzi lens gestor del Parc; es facilitar la prctica de la pastura com a
mesura per a la prevenci dels incendis forestals. Tot aix sens perjudici de les competncies
corresponents a ladministraci competent en matria ramadera.
La resta dactivitats ramaderes sajustaran a les disposicions vigents en la matria de
conformitat amb el previst al Pla Especial dOrdenaci i de Protecci del Medi Natural del Parc
de Collserola.

25
Ttol III
PROTECCI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC, HISTRIC, ARTSTIC I CULTURAL

Art. 8.- El patrimoni arquitectnic, histric, artstic i cultural

Queda prohibit el maltractament, deteriorament o destrucci de tots els elements
arquitectnics i el mobiliari que, dacord amb la legislaci sectorial, el Pla Especial dOrdenaci
i de Protecci del Medi Natural del Parc de Collserola i daltres plans especials de protecci,
han estat inclosos en alguna de les categories que conformen el Patrimoni Arquitectnic
protegit o el Patrimoni Histric o Artstic. Aix mateix, queda prohibida la realitzaci de
pintades, gargots i lenganxament de cartells o propaganda sobre els elements esmentats.

Ttol IV
DE LACCS I LS DEL PARC DE COLLSEROLA

Captol I.- De laccs al Parc de Collserola en general

Art. 9- Normes generals

Totes les persones que accedeixin al Parc de Collserola hauran dadoptar una actitud
respectuosa amb lentorn. Especialment hauran dabstenir-se de llenar deixalles, de produir
sorolls que puguin pertorbar el comportament de la fauna, de molestar els altres usuaris i de
provocar molsties o perjudicis a les activitats agrcoles o ramaderes. Tamb hauran de
complir la normativa vigent en cada moment relativa a la prevenci dincendis forestals.
Els visitants del Parc seran responsables dels accidents que puguin patir o provocar a tercers,
derivats del desconeixement, negligncia o mal s de les installacions del Parc.

Art. 10.- Vianants

1. En general, es permet laccs i la circulaci de vianants per tots els camins i pistes que
configuren la vialitat prpia del Parc dacord amb les normes del PEOPMN del Parc de
Collserola i les presents Ordenances. A les pistes tancades al trnsit de tracci a motor, els
vianants tenen prioritat de pas en relaci a la resta dusuaris, llevat els casos dels vehicles de
servei i emergncia que tindran prioritat, als quals sha de facilitar al mxim el seu pas i
funcions.
La circulaci a peu per les carreteres i per les pistes forestals amb trnsit rodat en qu no
existeixi zona peatonal, es realitzar segons la vigent normativa de circulaci.
2. Queda expressament prohibida la circulaci a peu per torrenteres, excepte en aquells casos
motivats per causes cientfiques i tcniques degudament autoritzades o de vigilncia.
3. Aix mateix, es podr limitar laccs camp a travs i a aquelles rees que, per la fragilitat o
especial inters dels seus valors naturals, aix ho requereixin. Aquesta limitaci abasta la
prohibici de pas permanent o temporal, quan puguin ocasionar-se fenmens de recessi
vegetal o erosi.
4. La circulaci de vianants fora dels itineraris senyalitzats i gestionats per lrgan gestor del
Parc, es far sota la responsabilitat de lusuari que respondr tant dels danys propis com dels
provocats a tercers.

Art. 11.- Circulaci danimals domstics al Parc

1. La circulaci de gossos solts, sempre sota el control dels seus amos, est permesa en
zones forestals quan llurs caracterstiques ho faci possible, sempre que no es provoquin
molsties a la fauna i als altres usuaris del Parc. Caldr atendre a la senyalitzaci expressa
que pugui existir relativa a les limitacions de circulaci de gossos.
2. En tot cas, els amos del gossos hauran de portar lescaient corretja o cadena i el gos
portar el preceptiu collar amb la placa numerada de matrcula i anir identificat mitjanant el
sistema exigit per la normativa aplicable.
3. Queda expressament prohibit portar gossos sense lligar all on estiguin pasturant ramats.

26
Art. 12.- Ciclistes
1. Noms es podr circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies
principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de ms de tres metres.
2. Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a travs,
camins damplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
3. En cap cas es podr circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme
curses ciclistes.
4. Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen lobligaci de respectar els vianants,
sense ocasionar-los molsties i respectant la seva preferncia.

Art. 13.- Hpica

1. Noms es podr circular a cavall pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte. Tamb
sadmetr en les pistes forestals i els camins de passejada principal de ms de tres metres
damplada.
2. Queda expressament prohibit el pas de cavalls per corriols, rieres o camps a travs, aix
com per camins exclusius de vianants, camins damplada inferior a tres metres, zones de
repoblaci forestal i espais despecial protecci.
3. Primordialment shaur de circular al pas. La circulaci al trot tamb hi ser admesa sempre
i quan la visibilitat sigui suficient i no concorrin vianants ni ciclistes. La circulaci al galop
queda expressament prohibida.
4. La circulaci a cavall es far amb precauci, en renglera i en grups reduts (mai ms de
cinc).
5. En tot cas, caldr respectar els altres usuaris de les vies, especialment els vianants que
gaudeixen sempre de preferncia.

Art. 14.- Vehicles motoritzats

1. Amb carcter general, queda prohibit laccs i circulaci de vehicles motoritzats fora de les
vies rodades (vialitat urbana i estructuradora del Parc) i de les vies alternatives que hagin estat
habilitades per a la circulaci de vehicles motoritzats.
2. Lens gestor del Parc, mitjanant lAjuntament corresponent, podr prohibir la circulaci en
el medi natural en cas de risc elevat dincendi forestal o per tasques dextinci dacord amb
larticle 8 de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulaci de laccs motoritzat al medi natural.
3. Queda especialment prohibida la circulaci de vehicles motoritzats camps a travs o fora de
camins o pistes especialment habilitats: tallafocs, vies forestals dextracci de fusta, camins
ramaders, llit sec i lmina daigua dels rius, torrents i qualsevol mena de corrents daigua.
4. No obstant aix, sadmetr, en tot cas, la circulaci de vehicles de serveis, especialment els
vehicles utilitzats en tasques de vigilncia, manteniment i neteja i prevenci i extinci
dincendis i laccs a determinades installacions o edificis pblics a travs de les pistes i vials
del Parc.
5. Tamb sadmet la circulaci de vens i propietaris de finques, que hauran destar
expressament autoritzats per circular per camins tancats amb cadenes, i daquells vehicles
que excepcionalment comptin amb autoritzacions puntuals de circulaci.
6. La circulaci motoritzada shaur de realitzar sense superar en cap cas els 30 Km/h i
respectant en tot cas els altres usuaris, especialment els vianants que gaudeixen de
preferncia.
7. Es prohibeix la realitzaci de curses i concentracions de vehicles, la responsabilitat de la
qual recaur, a ms dels participants, els organitzadors de lacte.

Art. 15.- Laparcament

1. Es prohibeix laparcament fora de les rees habilitades per a tal finalitat. Excepcionalment,
podran estacionar-se vehicles en les esplanades sense condicionar, sempre i quan no es
provoquin danys al medi natural.
2. Queda expressament prohibit estacionar vehicles de forma que simpedeixi laccs a finques
pbliques o privades o a altres vies o camins. Tampoc es podr aparcar davant els senyals i

27
sobre les tapes dels hidrants de la xarxa dextinci dincendis, de contenidors i daltres
elements i installacions del mobiliari pblic.
3. Laparcament a carreteres i vores de camins del Parc se subjectar a les limitacions de la
vigent normativa de trnsit.

Captol II.- De laccs, circulaci i estada a les diferents rees de gesti del Parc de
Collserola segons les seves caracterstiques

Art. 16 .- Accs i circulaci per les Zones Naturals

1. La circulaci de vianants per les rees qualificades com a Zones Naturals pel PEOPMN del
Parc de Collserola es realitzar preferiblement per aquells itineraris de passejada
expressament i degudament senyalitzats.
2. La circulaci a cavall noms es realitzar pels recorreguts assenyalats amb aquesta finalitat.
Noms podran utilitzar-se altres rutes quan es circuli en trnsit entre recorreguts senyalitzats o
entre aquests i el recinte on es guarden els cavalls, sense provocar molsties a daltres
usuaris i respectant, en tot cas, la preferncia dels vianants.
3. A les zones naturals no sadmet la circulaci de bicicletes, llevat que es circuli en trnsit
entre recorreguts senyalitzats o entre aquests i les vies de la xarxa de lliure circulaci, sense
provocar molsties a daltres usuaris i respectant, en tot cas, la preferncia dels vianants.
4. Noms sadmetr la circulaci motoritzada fora de la xarxa urbana per a laccs venal i per
als vehicles de serveis, especialment els encarregats de les tasques de manteniment i neteja,
vigilncia i prevenci i extinci dincendis.
5. Pel que fa a les persones, a les zones naturals noms sadmetr la concentraci i estada de
baixa intensitat i en indrets especialment habilitats a tal efecte. Excepcionalment podran
autoritzar-se activitats dintensitat mitjana o alta, en funci de la capacitat dels indrets. A
aquests efectes la intensitat es considera alta quan comportin concentracions superiors a 100
persones per cada mil metres quadrats, baixa quan sigui inferior a 25 persones per mil metres
quadrats i mitjana entre 26 i 99 persones per mil metres quadrats.
6. A les rees despecial protecci noms sadmetr laccs pblic monitorin-te, controlat i
limitat amb finalitats interpretatives i educatives.

Art. 17.- Accs i circulaci per les Zones Seminaturals

1. A les rees qualificades pel PEOPMN del Parc de Collserola com a Zones Seminaturals de
caire rural sadmetr la circulaci de vianants, la passejada a cavall i la passejada de bicicletes
pels camins existents, per garantint el respecte a lactivitat rural.
2. A les rees qualificades pel PEOPMN del Parc de Collserola com a Zones Seminaturals
imbricades en el paisatge urb sadmet la circulaci de vianants, de bicicletes i de cavalls. No
obstant aix, en aquelles rees que posseeixin una vegetaci despecial vlua noms
sadmetr laccs de vianants.
3. La circulaci motoritzada fora de la vialitat urbana quedar limitada a laccs venal i als
vehicles de serveis, especialment els encarregats de les tasques de manteniment i neteja,
vigilncia i prevenci i extinci dincendis.

Art. 18.- Accs i circulaci per les Zones Agrcoles

1. A les rees qualificades pel PEOPMN del Parc de Collserola com a Zones Agrcoles noms
sadmetr laccs i circulaci de vianants en rgim de passejada.
2. Lestada es limitar a aquelles rees no conreades a lentorn dels camps que hagin estat
especialment condicionades a tal efecte.
3. Sadmetr el lliure accs rodat als masos i camps amb carcter de servei agrcola, aix com
la circulaci dels vehicles de serveis, especialment els encarregats de les tasques de
manteniment i neteja, vigilncia i prevenci i extinci dincendis.

Captol III.- Dels usos massius

Art. 19.- Les activitats collectives

28
1. Les activitats collectives de carcter esportiu, recreatiu, pedaggic, cultural o daltres
hauran de realitzar-se amb ple respecte a les disposicions de la present Ordenana.
2. El desenvolupament daquestes activitats se sotmetr a una autoritzaci expressa atorgada
per lens gestor del Parc de Collserola, sens perjudici de la que pogus correspondre a altres
administracions pbliques o a particulars afectats. En aquesta autoritzaci es fixaran les
condicions a les quals caldr subjectar estrictament lactivitat en qesti. Aix mateix, es podr
establir lobligaci de dipositar una fiana per tal de garantir que lactivitat es desenvolupar
amb respecte als valors del Parc.
3. Amb carcter general, no es podr autoritzar el desenvolupament dactivitats que impliquin
una elevada concentraci de participants en aquells indrets o rees que, per les seves
especials caracterstiques, no admetin una intensitat elevada de freqentaci, especialment
quan comprenguin Zones Naturals determinades pel Pla Especial dOrdenaci i de Protecci
del Medi Natural del Parc de Collserola.
4. Si lactivitat es desenvolupa en finques de titularitat pblica, donat que implica la seva
ocupaci temporal amb carcter privatiu i es realitza amb afany de lucre, estar sotmesa al
pagament de taxes dacord amb la normativa aprovada per lens gestor del Parc.

Captol IV .- De lacampada

Art. 20.- Acampada

1. Lacampada al Parc, ja sigui amb tendes, caravanes, remolcs, autocaravanes o elements
similars, noms es podr realitzar a les rees dacampada expressament creades i
condicionades per a aquesta activitat.
2. Amb carcter general i fora de les rees especialment habilitades, queda prohibit realitzar
acampada lliure i/o la pernoctaci a laire lliure (vivac) al Parc de Collserola.

Captol V .- Del comportament dels usuaris del Parc de Collserola

Art. 21.- Normes generals

Tots els visitants dels espais naturals estan obligats a mantenir-los en bon estat de
conservaci, respectant la senyalitzaci i evitant la seva degradaci.

Art. 22.- Normes de neteja i higiene

1. Els visitants dels espais naturals preferiblement shan demportar als seus llocs dorigen els
papers, envasos, restes de menjar i daltres deixalles que portin en les seves visites al Parc.
Per a la petita brossa es faran servir els contenidors i papereres installats amb aquesta
finalitat. Queda estrictament prohibit llenar residus a terra o als cursos daigua.
2. Est completament prohibit realitzar abocaments de residus siguin aquests urbans,
industrials o runes. Aix mateix, la implantaci dinstallacions de tractament de residus dins
lmbit del Parc de Collserola sajustar a la normativa vigent en cada cas.
3. Queda prohibit netejar animals, vehicles i maquinria, canviar olis o efectuar reparacions.

Art. 23.- Edificis, installacions, mobiliari urb i altres bns pblics

Queda prohibit malmetre o deteriorar les installacions, edificis, mobiliari, senyalitzaci i la
resta delements ds pblic installats en el Parc de Collserola.

Art. 24.- Publicitat i installaci de rtols o senyals

1. Queda prohibida la collocaci de rtols, anuncis o altres mitjans de publicitat sense
lautoritzaci de lrgan gestor del Parc.
2. Noms sadmetr la realitzaci de pintades o marques en roques o arbres en el cas de
senyalitzaci excursionista tradicional prvia autoritzaci i amb les condicions que estableixi
lrgan gestor del Parc.

29
Art. 25.- Dels sorolls i pertorbacions
Els visitants del Parc de Collserola sabstindran de produir sorolls de qualsevol tipus,
especialment si sn susceptibles de pertorbar la tranquillitat de la fauna o molestar a daltres
usuaris.

Art. 26.- Del foc

1. Queda terminantment prohibit encendre foc en lmbit del Parc de Collserola sense
lautoritzaci de lrgan gestor, fora dels llocs especialment habilitats.
2. No obstant aix, podr autoritzar-se la realitzaci doperacions agrcoles o forestals emprant
foc o combusti (cremar rostolls, marges i restes daprofitaments forestals o agrcoles) sempre
i quan sacompleixin les segents condicions:
Es realitzin en el perode anyal autoritzat per lautoritat competent.
Es realitzin en dies sense vent.
Es realitzin a ms de 500 metres del bosc.
Es realitzin en rees desbrossades.
Es disposi dels medis adequats per a poder apagar el foc o contenir-lo.
3. Queda prohibit llenar objectes encesos com burilles, llumins, material pirotcnic, papers i
anlegs.
4. Queda prohibit deixar abandonats en el bosc restes combustibles o susceptibles de
provocar combusti (vidres, ampolles, papers i elements similars).
5. Queda prohibit elevar globus, llanar coets, encendre focs artificials o enlairar aparells
daeromodelisme amb motor dexplosi o similar.

Art. 27.- De les filmacions i daltres activitats

1. La realitzaci dactivitats que utilitzin lentorn natural com a escenari (filmacions de qualsevol
mena) o daltres activitats no contemplades en la present Ordenana requerir lautoritzaci de
l'ens gestor de lespai natural, sens perjudici de la que pogus correspondre a altres
administracions pbliques o a particulars afectats.
Aquesta autoritzaci satorgar si no genera perjudici per als valors naturals o culturals
daquest espai natural. Caldr, en tot cas, respectar les condicions i requisits que sindiquin a
lautoritzaci. A ms, es podr establir lobligaci de prestar una fiana per tal de garantir-ho i,
en cas que lactivitat generi despeses addicionals en la gesti de lespai natural, tamb es
podr establir la necessitat dabonar les corresponents taxes.
2. Quan aquestes activitats tinguin finalitats de tipus comercial o empresarial i es desenvolupin
en una finca de titularitat pblica, estaran sotmeses al pagament de taxes dacord amb all
previst a la normativa vigent.

DISPOSICI ADDICIONAL PRIMERA

Ls i gaudi del Parc de Collserola implica lacceptaci daquestes normes.

DISPOSICI ADDICIONAL SEGONA

Les prescripcions de la present Ordenana que incorporin o reprodueixin aspectes de la
normativa estatal, autonmica o local, sentendran automticament modificades en el moment
en qu es produeixi la seva revisi.

DISPOSICI FINAL
El present Reglament entrar en vigor als quinze dies de la seva publicaci ntegra al
BUTLLET OFICIAL DE LA PROVNCIA DE BARCELONA.

30
TEMA 5

Teoria del foc. Elements que componen el foc. Tipus de combusti.

Classes de foc. Propagaci de la calor

Teoria del foc. Elements que componen el foc

El foc s un fenomen qumic resultat de la interacci de quatre components fonamentals que

integren el denominat tetraedre del foc. Aquests sn:

El combustible
El comburent (O2).
Lalta temperatura.
La reacci en cadena.

a) Combustible: es denomina daquesta manera lobjecte que es crema, s a dir, aquell que
com resultat del fenomen del foc transforma la seva estructura molecular i, per tant, les seves
caracterstiques qumiques originals.

b) Comburent: el fenomen del foc requereix des del seu origen loxigen (O2) present en la
atmosfera per al seu creixement. Aix s degut a que el procs qumic de transformaci
molecular i de generaci denergia (llum i calor) necessita loxidaci dels elements que
integren el combustible.

c) Alta Temperatura (calor): aquest component del foc est present abans de linici de la
combusti, s a dir, es presenta com detonant al preparar latmosfera ideal per al seu origen i,
a ms, s juntament amb la llum el resultat del fenomen del foc.

d) Reacci en Cadena: sanomena daquesta manera la interacci dels components abans

descrits que dna como a resultat linici de la combusti i el potencial origen del foc sense
control.

31
La combusti

La combusti s una reacci exotrmica doxidaci rpida i autoalimentada duna

substncia, anomenada combustible, amb un oxidant, anomenat comburent: el fenomen
ve acompanyat generalment per una emissi de llum i calor (flames) o incandescncia,
amb despreniment de productes voltils i/o fum que podem deixar un residu de cendres.
Per produir-se la combusti calen tres elements: el combustible, el comburent i lenergia
o font dignici o activaci.

EI combustible es qualsevol material que pot cremar o que pot reaccionar amb el
comburent i entrar en combusti. Els combustibles els podem classificar en funci del
seu estat fsic:

Combustibles slids: Sn aquells que tenen un volum i una forma constant. Per
exemple, substncies naturals com el cautx, la fusta, el suro, la palla, etc. I
substncies artificials com els teixits acrlics, els plstics, etc.

Combustibles lquids: Sn aquells que tenen un volum constant per forma

variable. Per exemple, substncies naturals com el petroli, loli, etc. l artificials com
la benzina, el gasoil, el sulfur de carboni. Tamb pertanyen a aquest grup
productes slids fcilment liquables com la parafina, etc.

Combustibles gasosos: Els gasos es caracteritzen per tenir forma i volum

variables segons el recipient que els contingui. Sn exemple daquest grup
substncies naturals com el met o artificials com lacetil, lxid de propil, els
GLPs, etc.

EI comburent, que s la substncia capa de produir loxidaci del combustible en una

combusti, generalment, s loxigen. L'oxigen s un element molt ests. Forma part de
laire en un 21% en volum, mentre que el 79% restant es bsicament nitrogen. Tamb
existeixen les combustions sense oxigen, com s el cas dels hidrocarburs que poden
cremar-se en atmosfera de clor, lalumini o el magnesi, que pot cremar-se en atmosfera
de nitrogen, la llana juntament amb lcid ntric fumant, el zirconi en atmosfera de dixid
de carboni i lhidrogen en atmosfera de clor gass, per exemple. Una altre possibilitat s
que el comburent estigui formant part duna molcula i que per circumstncies especials
aquesta molcula cedeixi aquest comburent, com podria sser el cas de nitrats sdics i
de cellulosa, carbonat potssics, etc.

Les reaccions qumiques en les que interv loxigen o qualsevol altre agent oxidant
sanomenen oxidacions. Hi ha vegades que la calor despresa en aquestes oxidacions, es
dissipa a latmosfera (combustions anomenades lentes, com loxidaci del ferro) i daltres
que sn molt rpides, de forma que la calor generada causa una important elevaci de
temperatura (que pot ser de cents o milers de graus).
Lenergia o font dignici (no confondre amb punt dignici) s lenergia mnima necessria (en
forma de calor (que sha de subministrar a un combustible perqu sinici la combusti en
presncia dun comburent. Les fonts dignici es poden classificar en funci del seu origen en:

Fonts trmiques: proporcionen calor a partir denergia trmica. Per exemple, llumins
encesos, raigs solar, encenedors, etc.

Fonts mecniques: proporcionen la calor a partir denergia mecnica. Per exemple,

guspires produdes per eines, fragments mecnics, etc.

32
 Fonts elctriques: proporcionen la calor a partir denergia elctrica. Per exemple,
crregues esttiques, curtcircuits, guspires dendolls, etc.

Fonts qumiques: proporcionen la calor a partir de reaccions qumiques. Per exemple,

reaccions exotrmiques, reaccions de perxids, substncies autoxidables, etc.

La reacci de combusti t un mecanisme complex. Quan el combustible i el comburent inicien

la reacci es formen una gran quantitat de productes entremitjos abans de la formaci dels
productes finals. El procs de combusti consta de moltes reaccions en les quals sallibera
prou energia per permetre que noves molcules comencin la reacci. Aquest tipus de
reaccions, que sn les responsables de que la combusti segueixi i es mantingui, sanomenen
reaccions en cadena (la combinaci dels termes rapidesa i autoalimentada donen lloc a
aquest terme).

Aix doncs, el foc o combusti necessita de tres factors (seqncia del foc) per tenir lloc i de
quatre factors (desenvolupament i creixement) per mantenir-se. El conjunt dels tres factors
(combustible, comburent i energia dactivaci) formen el triangle del foc i el conjunt dels
quatre (combustible, comburent, energia dactivaci i reacci en cadena) formen el tetraedre
del foc. Cada costat daquesta ltima figura (veure pg. 33) simbolitza un dels components
indispensable en el procs de combusti i manteniment daquesta.

Punt dinflamaci, punt dignici i punt dautoinflamaci

El punt dinflamaci s la temperatura mnima a la qual el combustible pot cremar, en
presncia dun focus de calor. A aquesta temperatura, si es retira el focus de calor, la
combusti no es mant. Aquesta temperatura s un indicatiu dels risc dinflamaci del material,
i saplica a lquids i a slids, com es veur ms endavant.

El punt dignici s la mnima temperatura a la qual el combustible pot entrar en combusti, en

presncia dun focus de calor, i mantenir-se aquesta sense necessitat daplicar ms calor.
Aquesta temperatura sol estar uns grau per sobre de la dinflamaci.

El punt dautoinflamaci o autoignici s la mnima temperatura a la qual sha descalfar el

material combustible perqu, en contacte amb laire, cremi sense necessitat dun focus extern
de calor. La temperatura dautoignici s molt ms elevada que la dinflamaci.

SUBSTNCIA PUNT DINFLAMACI PUNT DAUTOINFLAMACI (C)

(C)
SLIDS Fusta de pi 225 280
Polietil 340 350
Poliestir 345 490
LQUIDS Gasolina < - 20 220
Alcohol etlic 12 370
Acetona -19 465
Gas-oil 60 220 300
Aiguarrs 35 253
GASOS Met 540
Prop 465
But 360
Hidrogen 560
Acetil 350
Etil 425

33
Lmits dinflamabilitat
Abans un combustible sinflama, aquest pateix un procs de formaci de vapors i sn aquests
vapors els que realment sinflamen quan arribem al punt dignici i apliquem una font de calor.

Per produir-se la combusti, dels vapors dun combustible prviament mesclat amb aire, la
concentraci daquests han destar dins duns lmits, anomenats lmits dinflamabilitat. Fora
daquests lmits la combusti no s possible.

El lmit inferior dinflamabilitat (LII) correspon a la mescla ms pobre en combustible gas en

aire atmosfric que pot cremar. El lmit superior dinflamabilitat (LSI), s la mescla amb ms
proporci de combustible gas que pot cremar en presncia daire atmosfric.

El lmits dinflamabilitat varien en funci del combustible i de si loxigen s pur o forma part de
laire. A continuaci sindiquen alguns exemples.

Aire Oxigen pur (%en volum)

COMBUSTIBLE LII LSI LII LSI
Hidrogen 4.0 74.5 4.0 94
Met 5.0 15.0 5.0 60
Prop 2.2 9.4 2.2 45
ter 1.8 36.5 2.1 82

Sanomena mescla estequiomtrica a la proporci ptima de combustible i comburent perqu

es produeixi la combusti.

Per altra banda, els vapors de combustible poden arribar a explosionar si es troben en lloc
tancat. Aix, de la mateixa forma, es defineixen els valors de LIE i LSE als valors mnim i
mxim, respectivament, de mescla combustible gas-oxigen atmosfric que pot arribar a
explosionar. Els valors sn molt semblants als dels LII i LSI i en molts casos idntics.

Condicions per a la combusti

El primer condicionant perqu tingui lloc una combusti s que els vapors de combustible i el
comburent estiguin en contacte a nivell molecular. La combusti noms es produir en
aquelles regions on hi hagi els dos reactius.

En segon lloc, i tal com sha indicat en lapartat anterior, la proporci de combustible gas ha
destar dins dels lmits dinflamabilitat.

La tercera condici s que el combustible estigui a un temperatura superior al punt

dinflamaci.

En quart lloc, sovint cal una activaci dels reactius per iniciar la combusti. En general, perqu
les molcules de combustible i comburent puguin trencar les unions entre els seus toms
necessiten duna font denergia puntual (focus de calor, espurna, etc.) que permeti iniciar el
procs. Un cop sha produt la ignici, la prpia reacci allibera la calor que propaga el procs
a la resta de mescla reaccionat. Es tracta dun procs automantingut. Si la temperatura del
combustible fos superior a la temperatura dautoinflamaci, no caldria aquest procs
dactivaci.

En general, les combustions o focs es classifiquen dacord a lelement combustible que

lalimenta, como es descriu a continuaci:

TIPUS A: Focs combustibles slids ordinaris. Es caracteritzen per la formaci de brases: teles,
fustes, fibres, paper cart, plstics, etc.

34
TIPUS B: Focs de combustibles lquids o de slids fcilment liquables: benzina, petroli, diesel,
pintura, parafina, sulfur de carboni, etc.

TIPUS C: Focs de combustibles gasosos: but, acetil, etc.

TIPUS D: Focs de metalls combustibles, com el sodi, el potassi,etc.

Existeixen unes altres classes o tipus de focs que sn aquells focs de combustibles sotmesos
a tensi elctrica, com carregues elctriques, curt circuts, etc., o de greixos vegetals i animals
resultat de la cocci daliments

Tipus de combusti

Combusti en lquids
El procs de combusti experimenta variacions importants en funci de lestat en qu es trobi
el combustible.

Els lquids es vaporitzen abans de cremar. La combusti es produeix en fase gasosa quan la
mescla entre el gas generat i laire est dins dels lmits dinflamabilitat. Pels lquids es defineix
el punt dinflamaci com la temperatura mnima a 1 atmosfera a la qual el lquid proporciona
prou vapor perqu mesclat amb laire pugui cremar en presncia duna flama o duna guspira.

El punt dinflamaci s un indicatiu del risc dinflamaci del lquid. Aix, quan el punt
dinflamaci sigui inferior o proper a la temperatura ambiental, el risc de combusti ser elevat.
En canvi, aquells materials que tinguin un punt dinflamaci molt ms gran que la temperatura
ambient, necessitaran escalfar-se abans de cremar.

La pressi atmosfrica influeix en el grau devaporaci dels lquids i pot variar la temperatura
en la qual el material sinflama.

El lquids polvoritzats presenten moltes ms possibilitats de combusti, bsicament degudes a

la facilitat amb qu sevaporen. Aquest fet juntament amb la facilitat de propagaci a grans
distncies, els converteixen en materials molt perillosos.

Combusti en gasos
Perqu la combusti tingui lloc s necessari que la mescla dels gas amb laire estigui dins dels
lmits dinflamabilitat. Per a qualsevol gas, hi ha sempre un lmit inferior per, per alguns gasos
com lacetil, no hi ha lmit superior, ja que donen reaccions de descomposici en absncia
daire.

En general, les mescles de gasos combustibles i aire sn estables a pressi i temperatura

ambient, i requereixen dun medi extern que proporcioni lenergia dactivaci.

Que la mescla gas-aire est en proporcions properes als lmits dinflamabilitat, la reacci
avana lentament a travs de la mescla. La velocitat de reacci s molt ms elevada si la
proporci combustible-comburent s similar a lestequiomtrica.

Pels gasos, es defineix el punt dautoignici com la mnima temperatura a la qual la

substncia, en contacte amb aire, crema espontniament i mant la combusti sense la
presncia dun focus dignici. La temperatura dautoignici s molt ms elevada que la
dinflamaci.

Combusti de slids
En el cas dels slids, caldria distingir entre els slids massissos i els slids en pols.

35
Els slids massissos poden cremar de dues maneres. Una s la combusti directa del slid
que es torna incandescent i crema sense formaci de flames. La combusti noms es
produeix en la superfcie del slid que est en contacte amb oxigen. La combusti
incandescent es limita a materials porosos en els quals loxigen necessari es propaga pels
porus del material. La reacci de combusti s ms lenta, per com que aquests combustibles
sn mals conductors de la calor conserven una temperatura suficient en la zona de reacci per
mantenir la combusti.

El cas ms habitual de combusti de slids no correspon al cas anterior. Normalment, els

combustibles slids, a partir duna certa temperatura, emeten gasos inflamables. Aquests
gasos poden ser deguts a un canvi destat duna part del slid (cas de lespelma) o a una
descomposici trmica del material (cas de la fusta). La combusti que t lloc s la dels gasos
formats i va acompanyada de flames.

Per aquest procs de combusti tamb es podria considerar el punt dinflamaci com la
temperatura mnima, a la superfcie del slid, en la qual es genera prou quantitat de vapor
perqu mesclat amb aire pugui inflamar-se.

El contingut dhumitat del slid influeix notablement en la possibilitat dignici i en la velocitat

de combusti. Un exemple s el dun incendi forestal. Desprs dun sequera prolongada
acompanyada daltes temperatures, la vegetaci del bosc s el combustible idoni per
produir-se la combusti i propagar-se a gran velocitat. Mentre que si el combustible est humit,
laigua que cont consumeix bona part de la calor que arriba a la fusta. A ms, les grans
quantitats de vapor daigua que es formen dilueixen loxigen que es troba prop del
combustible, fent ms lenta la formaci de mescles combustibles.

Els slids en pols presenten un risc dinflamaci molt ms elevat degut, bsicament, a una
gran zona de contacte entre combustible i comburent, i a una gran facilitat per dispersar-se. En
aquests materials, el risc s superior per les partcules de menys dimetre.

Per comprendre millor el procs de combusti, a continuaci sillustren les etapes de la

combusti dun tros de fusta, sotmesa a un focus de calor.

Fins a 100C: laigua absorbeix la major part de la calor que arriba a la fusta.
Entre 100 i 200C: es produeix primer la vaporitzaci de laigua i desprs, lassecament de
la fusta.
De 200 a 280C: sinicia la pirlisi. La fusta, en descomposar-se genera una gran quantitat
de gasos inflamables. Si hi ha un focus de calor, sinicia la combusti. Un cop iniciada la
combusti, part de la calor generada serveix per seguir escalfant la fusta.
A 500C sacaba la pirlisi
De 500 a 800C es produeix la combusti incandescent de la capa carbonosa. La
combusti es fa molt ms lenta i es pot mantenir durant fora temps.

Influncia de la concentraci doxigen

Latmosfera en qu es produeix la combusti pot estar afectada per deficincia o per excs
doxigen. En qualsevol daquests casos, la combusti presentar variacions.

Si es tracta dun espai tancat, la combusti va exhaurint loxigen present i provoca

combustions incompletes. En aquests casos, sobtenen productes diferents, per exemple,
sobt monxid de carboni i es forma un gran volum de fum. No obstant, en molts casos, una
baixa concentraci doxigen no porta a lextinci del foc.

Per exemple, la combusti incandescent de la fusta es produeix amb concentracions doxigen

no superiors al 4 o 5%. En aquestes condicions la fusta genera una gran quantitat de gasos

36
inflamables que poden cremar rpidament, produint explosions, si es produeix una ventilaci
daquell foc. A aquestes explosions se les anomena reexplosions, explosions de fum o
back-draft.

En altres ocasions, latmosfera pot ser rica en oxigen degut a fuites daquest gas o a la
presncia daltres comburents. Lexcs doxigen amplia notablement els lmits dinflamabilitat i
augmenta la velocitat de la combusti. Aix, un aire amb un 24% doxigen dna combustions el
doble de rpides que en aire normal. I si la concentraci s del 40%, la velocitat es
quadruplica. A part daix, cal destacar que molts materials que a laire soxiden lentament o
no reaccionen, en atmosferes doxigen pur sinflamen vivament.

Aquest comportament s fcilment comprensible ja que el nitrogen, component majoritari en

laire, en la immensa majoria de combustions no reacciona, per absorbeix part de la calor
alliberada.

Cal una gran quantitat de calor per escalfar el nitrogen, de manera que una flama produda
amb aire, com a comburent, dna temperatures fins a 1.000 graus inferiors a les que
sobtindrien en oxigen pur.

Lefecte del nitrogen en la combusti tamb s el de dificultar la mescla entre combustible i

comburent. Actua, per tant, com a retardant de la combusti. Qualsevol gas inert mesclat amb
el combustible o amb el comburent actuaria de la mateix manera.

Conseqncies de la combusti.

Propagaci del foc

La propagaci del foc iniciat en un punt s deguda als mateixos sistemes de transmissi de la
calor i, tamb, a la propagaci de matries inflamables. La propagaci de matries inflamables
tindr especial importncia en cas de combustibles gasosos, lquids polvoritzats o slids en
pols, que, per la seva naturalesa, poden desplaar-se a gran distncia.

Els mecanismes de transmissi de la calor tenen diferent importncia segons la temperatura

del foc. A temperatures baixes, la calor es propaga bsicament per conducci, si es tracta dun
slid, i per convecci si es tracta dun lquid o dun gas. A temperatures altes, com les que es
registren en un incendi important, sallibera aproximadament la mateixa quantitat de calor per
radiaci que per convecci. Tot i aix, lenergia radiada s ms perillosa ja que es propaga en
totes direccions i escalfa rpidament els cossos que hi hagi al voltant. Si la temperatura s
molt elevada es podr produir un fenomen molt important anomenat Flash over, fenomen
caracteritzat per una combusti generalitzada dels materials combustibles presents en arribar
tots a la seva temperatura dautoinflamaci.

Els materials es comporten de diferent manera davant de la radiaci emesa. Alguns, com
loxigen o el nitrogen, la deixen passar; la majoria de materials labsorbeixen; i les superfcies
molt polides, com les metlliques, la reflecteixen.

Un aspecte important en la transmissi de calor en un incendi sn els corrents de convecci

que es generen. La calor produda per la combusti escalfa laire que es troba al voltant del
lloc de lincendi. Aquest aire calent, juntament amb els gasos formats durant la combusti,
pujaran i lespai que deixen ser ocupat per aire fred, que aportar oxigen a la combusti. Si
lincendi es produeix en un lloc tancat, els gasos calents sacumularan a la part del sostre. En
el moment en qu sobri una finestra o una porta, existeix el perill de qu es produeixi el
fenomen del back draft o explosi de fum, que no s ms que una inflamaci del gasos
calents acumulats degut a una aportaci import daire (ric en oxigen).

37
La flama
La flama s una caracterstica de les combustions en qu el combustible s un gas. De fet, s
la zona on es produeix la combusti. Consta dels gasos inflamables, aire i els productes
acabats de formar en la combusti. La calor que desprn s la que sallibera en la reacci. La
llum que emet s deguda a toms que formaven el combustible, que encara no shan combinat
amb loxigen, i que es tornen incandescents per les elevades temperatures. En totes les
combustions no tenen perqu haver-hi flames.

El color de la flama dependr del tipus de combustible i de la proporci doxigen present.

Calor de combusti
Sanomena calor de combusti o poder calorfic a la quantitat de calor alliberada durant la
combusti per unitat de massa de combustible.

La calor de combusti dependr de la naturalesa del combustible. En les substncies dorigen

vegetal i derivats del petroli (gas natural, prop, fusta, cot, olis, fusta, plstics, etc.) la calor
que sallibera s duns 3 kJ per cada gram daire consumit.

La calor alliberada tamb variar en funci de la quantitat doxigen present. Les combustions
en atmosfera enriquida en oxigen proporcionen temperatures molt ms elevades. Les
combustions amb deficincia doxigen, anomenades combustions incompletes, alliberen
menys quantitat de calor que les completes.

La calor alliberada durant la combusti, tal com sha citat anteriorment, serveix per propagar la
reacci a altres parts del combustible i mantenir la reacci viva. Tamb pot provocar la fusi o
deformacions, especialment, en estructures metlliques i plstics.

Productes de la combusti
La combusti forma substncies diferents en funci de la naturalesa del combustible i del
procs de combusti.

Prcticament tots els compostos orgnics formen majoritriament dixid de carboni i vapor
daigua en les combustions completes. En canvi, si la combusti s incompleta es forma molt
ms monxid de carboni (CO).

Si el combustible cont altres toms, a part de C, H i O, es formaran productes que contindran

aquests altres toms. Aquest aspecte s despecial importncia perqu els gasos formals
solen ser molt txics. Per exemple, els compostos clorats, com el PVC generen cid clorhdric
(HCI) quan es cremen; i els compostos nitrogenats, com el nil, formen cianur dhidrogen
(HCN).

En la combusti de slids, juntament amb els gasos, es formen cendres degudes a

compostos, que formen part de la composici del combustible, que no cremen i a daltres
formats durant la reacci que sn difcils de cremar (quitrans, etc.).

Els gasos formats en la combusti arrosseguen partcules slides en suspensi que es

dispersen en latmosfera. Aquest residus slids sanomenen sutge, i el conjunt de gasos amb
residus slids se lanomena fum.

Els fums generats en un combusti poden tenir volum, color, opacitat i densitat diferents. En
general, laspecte dels fums depn del tipus de combustible i de la ventilaci.

La majoria dels productes generats en una combusti presenten un risc important pel cos
hum. En alguns casos, aquest risc s degut a que el gas format desplaa laire (per exemple,
el dixid de carboni) i en daltres, a la prpia toxicitat del gas format.

38
Explosions
Quan es produeix una combusti, aquesta sinicia en un lloc concret i es propaga ms o
menys rpidament a la resta del combustible per lanomenat front de flama, que es la zona que
separa els gasos cremats dels gasos no cremats. En funci de la velocitat daquest front de
flama (velocitat de propagaci), es poden distingir quatre tipus de combustions:

Combustions lentes: Lenergia despresa es dissipa en el medi sense produir un

augment local de temperatura apreciable. Son exemples, loxidaci del ferro,
lenvelliment de paper, etc.

Combustions simples: Shi observa un augment considerable de temperatura per la

velocitat del foc s inferior a 1 m/s. Aix passa en els combustions de paper, fusta, etc.

Combustions deflagrants o deflagraci: La velocitat de propagaci del foc s

superior a 1 m/s. Es generen ones de pressi que es mantenen paralleles entre s,
sense discontinutat, generant efectes sonors anomenats flaixos. En sn exemples les
deflagracions de vapors inflamables o les mescles de pols combustibles, com ara pols
de substncies orgniques.

Combustions detonants o detonacions: La velocitat de propagaci del foc s

superior a la del so (340 m/s). En aquest cas, a diferncia de les deflagracions, les
ones de pressi generades pateixen discontinutats que provoquen laparici duna ona
de xoc. Aix acostuma a passar en la combusti de mescles aries de gasos i vapors
en llocs tancats.

Es defineix lexplosi com qualsevol reacci brusca doxidaci o de descomposici molt rpida
que comporta una elevaci important de la temperatura i/o de la pressi (la diferncia entre
una combusti i una explosi s la velocitat a la qual es desprn energia). Tant les
deflagracions com les detonacions produeixen un augment considerable de la temperatura i/o
de la pressi a velocitat subsnica i supersnica respectivament i es consideren diferents
exemples dexplosi, tot i que les detonacions sn molt ms perilloses que les deflagracions.
Aquestes explosions sn qumiques.

Existeixen altres tipus dexplosions, com les explosions fsiques (per exemple les explosions
de calderes i BLEVEs), les explosions atmiques i les explosions trmiques (quan un material
inestables es descomposa produint gas i calor a gran velocitat).

Teoria de lextinci
Els mtodes dextinci incideixen especialment en algunes de les etapes del procs de
combusti o de la seva propagaci. Bsicament hi ha quatre mtodes dextinci que eliminen
cadascun una de les quatre cares del tetraedre:

Actuar directament sobre el combustible: inanici

a) Separant-lo fsicament: per exemple, en incendis en magatzems.

b) Allunyant el foc de la resta de materials combustibles: per exemple, combustibles
de petit tamany que cremen en una vivenda.
c) Dividint el material que crema en trossos ms petits: per exemple en materials en
grans quantitats.

Eliminar o disminuir la quantitat doxigen: sufocaci

a) Amb laplicaci descuma, especialment en lquids combustibles.

b) Aplicant pols qumica seca de fosfat mono o diamnic.

39
 c) Injectant gasos inerts, com el nitrogen o el dixid de carboni

Reduir la temperatura del combustible per sota del seu punt dignici: refredament

Normalment sutilitza aigua, encara que altres agents extintors tenen aquesta propietat

Eliminant la reacci en cadena: inhibici

a) Els halons sn productes que tenen la capacitat dinhibir la flama, s a dir, de

destruir les reaccions en cadena responsables del manteniment de la combusti.
b) La pols qumica normal tamb actua daquesta manera.

Qualsevol mtode dextinci pot incloure un o ms mecanismes, encara que sempre hi haur
un que ser bsic per a lextinci del foc.

Propagaci de la calor

toms i molcules
Els toms sn les partcules elementals que formen qualsevol substncia. Les seves
dimensions sn molt redudes, de manera que qualsevol substncia que observem est
formada per milions dtoms.

Tot i que ltom sigui molt petit, est format per tres tipus de partcules mes petites: protons,
neutrons i electrons. Els protons i els neutrons estan situats en el centre de ltom, mentre que
els electrons estan situats en la part ms externa. Sn precisament els electrons els
responsables del carcter elctric de la substncia.

En tot lunivers existeixen uns cent tipus dtoms diferents. Cadascun dells es simbolitza amb
una o dues lletres (el smbol qumic) que solen correspondre a les inicials del seu nom. Aix,
per exemple, el smbol H correspon als toms dhidrogen, el smbol C correspon als toms de
carboni, etc.

Els toms solen agrupar-se proporcionant substncies diferents. A la combinaci de diversos

toms se lanomena molcula.

Les molcules es simbolitzen amb la frmula qumica que cont els smbols dels toms que
constitueixen la molcula i nmeros que nindiquen la quantitat. Per exemple, la frmula de
laigua s H2O.

Polaritat de les molcules

Segons el tipus dtoms que formin una molcula i la manera com suneixen, apareixen
crregues elctriques en diferents parts de la molcula. Les substncies que presenten
aquesta caracterstica sanomenen polars, mentre que les que no tenen crregues
sanomenen apolars.

Laigua s un exemple de substncia polar i els hidrocarburs sn exemples de substncies

apolars. La polaritat duna molcula influir en algunes propietats daquella substncia com,
per exemple, la solubilitat. Les substncies que siguin polars, com la sal, lalcohol, etc., es
dissoldran en aigua i altres dissolvents polars; mentre que les substncies apolars noms es
dissoldran en dissolvents apolars.

40
Calor i temperatura

Calor
La calor s un tipus denergia que tenen tots els cossos, per que noms es manifesta quan
passa dun cos a un altre. Aquesta transferncia denergia es produeix sempre entre dos
cossos que estan a diferent temperatura, i sempre va del cos calent al fred.

La calor es mesura en Joule (J), calories (cal), i unitats derivades com kJ, kcal, etc. La relaci
entre les dues unitats s

1 cal = 4.18 J
Temperatura
La temperatura s una propietat dels cossos que indica el seu nivell calorfic. Aquesta dada
determinar si es produir transferncia de calor des daquest material a daltres.

Les unitats de temperatura sn:

Graus centgrads o Celsius (C).

Graus Fahrenheit (F), utilitzats en pasos anglosaxons.
Graus Kelvin (K), que corresponen a lescala cientfica o absoluta.

La relaci entre lescala Fahrenheit, Centgrada i la Kelvin sindica a continuaci:

Lescala Celsius y lescala Kelvin tenen una transformaci molt senzilla:

Graus K = 273.15 + Graus C

Calor especfica
La calor especfica s una propietat caracterstica de cada material. Correspon a la quantitat
de calor necessria per augmentar 1C la temperatura dun kg. daquell material.

Per exemple, la calor especfica de laigua s de 4180 J/kg C. Aix significa que 1 kg daigua
necessita 4180 J per augmentar la seva temperatura 1 C.

Mecanismes de transmissi de la calor

La calor es pot transmetre del cos calent al fred segons tres mecanismes diferents: convecci,
conducci i radiaci. Sovint la transferncia de calor implica ms duns dels mtodes indicats.

41
Conducci
La transferncia de calor per contacta directe entre dos cossos sanomena conducci. La
conducci de calor varia molt en funci del tipus de material. Aquelles substncies que tenen
una elevada conductivitat trmica sanomenen conductors, mentre que les que tenen una
conductivitat trmica molt baixa sanomenen allants trmics. Els metalls sn exemples de
bons conductors trmics, mentre que els lquids i els gasos sn mals conductors.

Convecci
Aquest mecanisme es produeix en lquids i en gasos, i es degut al moviment del fluid. La seva
particularitat s la producci de corrents de convecci o moviments circulars del fluid
corresponent a laire fred i laire calent.

Radiaci
La radiaci s lemissi continua denergia des de la superfcie dun cos calent. Aquesta
energia s transmet en forma dones electromagntiques que es poden propagar a travs de
lespai o de qualsevol medi material.

Quan aquesta radiaci incideix sobre un cos, una part s reflectida i una altra part s
absorbida pel material. La quantitat de radiaci que sabsorbeix varia dun material a un altre.

La quantitat de calor emesa per radiaci s petita si el cos calent t una temperatura baixa,
per augmenta notablement a mesura que ho fa la temperatura del cos radiant.

42
TEMA 6

Agents extintors. Definici. Tipus dagents extintors:

caracterstiques i aplicacions 2

2
Els continguts daquest tema 6 poden ser consultats al tema 5 del Temari per a
la preparaci de les proves selectives daccs al Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya editat pel Centre dEstudis Adams (Edicions Valbuena,
S.A.

43
44
TEMA 7

Socorrisme. Examen dun accidentat. Classificaci de la gravetat.

Posicions despera i trasllat. La reanimaci cardiorespiratria.
Cremades

1 - GENERALIDADES

Los accidentes personales que habitualmente se producen en el trabajo son golpes,

torceduras, heridas, quemaduras, etc.

La primera actuacin en caso de accidente ser el requerimiento urgente de atencin mdica,

indicando cuantos detalles conciernan al mismo y si se trata de una agresin qumica
mostrndole, a ser posible, la etiqueta del producto causante. Slo en casos en que la asis-
tencia del facultativo no sea inmediata, podrn seguirse las instrucciones descritas a
continuacin y en concepto de primeros auxilios tras los cuales ser necesaria la asistencia
mdica.

La condicin previa para una correcta ayuda es, junto a una formacin adecuada del
auxiliador, el equipo reglamentario para primeros auxilios y que no es otro elemento que el
botiqun.
Un contenido bsico de un botiqun en un entorno laboral como Collserola, constara de los
siguientes elementos: vendas compresivas, alcohol, gasas, producto yodado, esparadrapo,
goma para torniquetes, guantes, tijeras, repelente de insectos, antihistamnico, crema de
proteccin solar y para quemaduras, jabn, mascarilla, etc.
SEIS REGLAS BSICAS PARA LOS PRIMEROS AUXILIOS:
1. Mantener la tranquilidad
2. Sacar a los accidentados de la zona de peligro
3. Por peligro de shock, no dejar al herido marchar solo hacia el mdico o a la clnica
4. Posicionar bien al herido y tranquilizarlo.
5. Evitar daos adicionales
6. Hacer funcionar la alarma de urgencias; avisar al servicio de salvamento

2 - TRAUMATISMOS DE TEJIDOS BLANDOS

Heridas
Contusiones
A. HERIDAS
Las podemos clasificar segn el agente que las provoca:
Incisas: estn producidas por un agente cortante (varillas de vidrio o tubos de vidrio
que se rompen o por aristas en material de vidrio con roturas, cuchillo, etc.) que
provoca que la herida tenga los bordes bien definidos y limpios. Acostumbran a
sangrar mucho.
Punzantes: estn producidas por la accin de objetos alargados y punzantes, como
agujas, cuchillos, etc. Son heridas donde predomina ms la profundidad que la
superficie.
Contusas: estn producidas en la mayor parte por un impacto. La intensidad del
golpe (cada al suelo) y/o el tipo de objeto provoca que los bordes de la herida estn
chafados. Normalmente sangran menos que las incisas.

45
 Existen unos factores que pueden hacer que la herida se agrave como por ejemplo: profun-
didad, localizacin, extensin, heridas sucias y/o con presencia de cuerpos extraos, heridas
con hemorragias, heridas no tratadas, etc. Desde un punto de vista prctico consideraremos
una herida leve aquella que afecte a la capa ms externa de la piel, en la cual no interviene
ningn factor especfico de gravedad y que se ha producido no hace ms de 6 horas; grave
aquella en la que interviene alguno de los factores de gravedad o que hace ms de 6 horas
que se ha producido.

Actuacin delante de una herida leve.

Seguir los pasos siguientes para prevenir la infeccin:

a) Explicar a la persona que le haremos y tranquilizarla.

b) Lavarse las manos y limpiar el instrumental que utilizaremos.
c) Adoptar medidas de autoproteccin (guantes, etc.).
d) Limpiar las heridas bajo el chorro, con agua y jabn o con antisptico, para arrastrar los
cuerpos extraos de la superficie de la herida.
e) Utilizar gasas estriles. Limpiar la herida siempre desde el centro hacia el exterior, para
evitar la introduccin de grmenes.
f) Retirar los pelos y posibles colgajos de piel que se hayan desprendido.
g) Si tenemos un apsito graso lo pondremos sobre la herida, para mantener la humedad,
favorecer la cicatrizacin y evitar que la gasa seca con la que taparemos la herida se
adhiera a la piel. Sujetar con esparadrapo.
h) Si la herida tuviera los bordes muy separados, se pueden juntar con tiritas de
esparadrapo o adhesivo de papel.

Hay que saber que:

El agua oxigenada, puede ser de utilidad en la limpieza de heridas y como

hemosttico (corta las hemorragias).

Que el algodn puede dejar restos de filamentos en el interior de la herida, favorecer la

infeccin y retrasar la cicatrizacin.

Que el alcohol no desinfecta simplemente por aplicarlo, sino por inmersin o contacto
durante horas.

Que el mercurocromo tie las heridas.

Actuacin delante de una herida grave.

Si nos encontramos delante de una herida que consideramos grave, tenemos que tener en
cuenta los siguientes pasos:
a) Control de la hemorragia
Compresin directa (*)
Compresin arterial (*)
b) No extraer los cuerpos extraos clavados en una herida. Sujetarlos para evitar el
movimiento, ya que pueden agravar la lesin.
c) No manipular nada dentro de la herida.
d) Colocar un apsito o gasa hmeda estril, mucho ms grande que la extensin de la
herida.
e) Envolver con un pauelo o trozo de ropa.
f) Activar la cadena de socorro para trasladar al herido a un centro sanitario, vigilando su
estado general y los signos vitales.

46
Compresin directa:
Efectuar una presin en el punto de sangrado. Para hacerlo utilizaremos un apsito lo
ms limpio posible (gasas, pauelo, etc.)

Si es preciso, colocaremos otro apsito encima, pero sin quitar el primero, ya que nos
llevaramos el coagulo que se est formando.

Si la hemorragia es en una extremidad, es necesario efectuar la presin durante un

mnimo de diez minutos. Al mismo tiempo, se elevar el miembro afectado a una altura
superior a la del corazn del accidentado, siempre que no se detecten fracturas en la
extremidad herida.

Compresin arterial

Si con la compresin directa la herida continua sangrando, tendremos que hacer la

compresin arterial. Este mtodo slo se puede aplicar en hemorragias en las
extremidades (brazos y piernas). Consiste en encontrar la arteria principal del brazo
(humeral) o de la pierna (femoral) y detener la circulacin sangunea para conseguir una
reduccin (no eliminacin) de la aportacin sangunea.

El torniquete solamente se puede aplicar en casos muy especiales; tcnicamente se

utilizar en el caso de que todos los mtodos no sean efectivos, la hemorragia contine y
pueda significar la prdida de la vida de la vctima.

B. CONTUSIONES

Las causas usuales de los accidentes de este tipo, son tropiezos fuertes o torceduras en esca-
leras, desniveles, etc., que se producen a menudo por llevar un calzado no adecuado.
Una contusin es una lesin, sin rotura de la continuidad de la piel, causada por el impacto de
un objeto contra el cuerpo. Puede haber, asimismo, una lesin por debajo de la piel y afectar
otras estructuras (venas, arterias, msculos).

Segn la intensidad del impacto se dividen de menor a mayor gravedad en contusiones de

primer, de segundo y de tercer grado.
Delante de una contusin, tanto si es de 1 2 3er grado hay que:
Aplicar fro localmente, sin contacto directo sobre la piel, durante veinte minutos cada
hora.
Si es una extremidad, la mantendremos levantada por encima del nivel del corazn.
No apretar, pinchar ni reventar los hematomas.

En el caso de contusiones de 3er grado:

Inmovilizar como si se tratara de una lesin sea y posponer el fro local hasta la llegada
de la asistencia o al centro sanitario.
Activar la cadena del socorro para trasladar al accidentado a un centro sanitario.

3 - TRAUMATISMOS EN LAS EXTREMIDADES

A. ESGUINCES
B. LUXACIONES
C. FRACTURAS

47
En las lesiones traumticas en las extremidades nos podemos encontrar:

A. ESGUINCES
Consiste en la separacin momentnea de las superficies articulares, que produce un estira-
miento de los ligamentos (a veces ruptura), despus de hacer un movimiento forzado (tor-
cedura) de la articulacin.

B. LUXACIONES
Es la separacin mantenida de las superficies articulares; la articulacin ha quedado des-
montada. El mecanismo de produccin tanto puede ser una cada o un impacto como un
estiramiento forzado.

C: FRACTURA
Es la prdida de continuidad de un hueso y por tanto pueden tratarse de fracturas incompletas,
completas, transversales, oblicuas, espiroidales, etc. Cuando el hueso se rompe, pero la piel
que lo recubre queda intacta se llama fractura cerrada; fractura abierta es aquella en la que se
rompe la piel y produce una herida cercana al punto de la fractura.

Actuacin general delante de un traumatismo

a) Tranquilizar a la vctima si es necesario, recomendarle que no se mueva y explorar la
regin anatmica afectada con vistas a determinar el foco de mximo dolor e inflamacin.
b) Liberar la extremidad herida de los objetos que puedan dificultar una inmovilizacin (por
ejemplo: pulseras, anillos, reloj, etc.).
c) Aplicar fro localmente protegiendo la pie] (hielo envuelto en una toalla).
d) Inmovilizar tal y como se encuentre la articulacin en caso de luxacin y si se trata de una
fractura se inmovilizara una articulacin por encima y (Ira por debajo de la extremidad, sin
reducirla.
e) Conseguir el traslado a un centro sanitario, evitando los movimientos bruscos y las
sacudidas porque as evitaremos el dolor.
4 - QUEMADURAS

Se define como quemadura toda lesin producida por una excesiva exposicin al calor. Puede
tratarse de una exposicin prolongada a llamas, fricciones, por la accin de agentes fsicos
(lquidos y slidos calientes, radiaciones, gases y vapores) y qumicos (cidos y lcalis
custicos) o bien de efecto trmico de la electricidad. La caracterstica que diferencia la que-
madura de otras lesiones de la piel es la rpida destruccin del tejido cutneo y la prdida
importante de lquido que se puede producir.

A. FACTORES QUE DETERMINAN LA GRAVEDAD DE LAS QUEMADURAS

Dependern de muchos factores:

Factores dependientes del agente causal: en funcin de quien sea el causante,
de su temperatura, del tiempo de contacto, de la resistencia y el grueso de la
piel afectada, etc.
Profundidad de la quemadura.
Extensin de la superficie corporal quemada.
Localizacin: hay zonas corporales con unas caractersticas funcionales o
estticas que pueden agravar la quemadura, por ejemplo: cara, cuello, manos,
pies, genitales, orificios naturales, etc.
Edad: riesgo ms alto de complicaciones en nios y ancianos que en adultos.
Lesiones traumticas asociadas: fracturas.

48
 Patologa previa del accidentado (diabetes, enfermedades broncopulmonares,
renales, alcoholismo, SIDA).
Estado nutricional previo: el pronstico es peor en pacientes previamente
desnutridos, a causa del gran consumo energtico que se da en los quemados.
Inhalacin de gases txicos: CO (monxido de carbono), derivados del azufre,
cido clorhdrico.
Inhalacin de gases a altas temperaturas: la inflamacin que producen en la
boca y cuello puede llegar a cerrar la va respiratoria alta.
Riesgo de infeccin: aumenta en accidentados con deficiencias inmunitarias.
Efectos generales: estado de shock por la prdida rpida de lquidos o por el
dolor; infecciones locales o generalizada.

Los cinco factores de los cuales depender ms la gravedad de la quemadura son: la

extensin, la profundidad, la localizacin, la edad y las lesiones asociadas.

Actuacin general delante de una quemadura

El tratamiento inicial de las quemaduras y el tratamiento bsico de las quemaduras leves son
las que el socorrista ha de llevar a cabo. El tratamiento general de las quemaduras consiste
en:

1. Autoproteccin: es necesario recordar las medidas de carcter general que se han de

aplicar y especficamente las relacionadas con los agentes causales (incendio, gases, humos,
productos qumicos, etc.,) ya que si se olvidan estas medidas podemos resultar afectados.

2. Separar el agente causal del accidentado y parar el proceso de lesiones:

Apagar las llamas mediante el mecanismo de sofocacin, habitualmente envolviendo la

zona que se esta quemando con una manta o un abrigo que no sean de materiales
sintticos. Si no se dispone de una manta, puede sofocarse el fuego haciendo rodar
por tierra al accidentado.

Aplicar agua fra, no helada, en la zona quemada, procurando que el agua arrastre los
restos de lquidos o tejidos que contienen poder calorfico. Esto no se consigue con la
misma intensidad si se coloca el rea lesionada en remojo, cosa que puede aumentar
el riesgo de infeccin. En el caso de no tener agua corriente, sumergir la zona
quemada en un recipiente con agua que deber cambiarse a menudo o bien, si son
zonas extensas aplicar gasas o similar empapadas en agua.
Quitar la ropa del accidentado, a excepcin de aquellas que estn adheridas a la
piel. En superficies quemadas extensas y con ropa adherida es preferible no tocarla.
Retirar todos los objetos que puedan comprimir las extremidades del accidentado
(anillos, pulseras, reloj, etc.).

49
50
3. Evaluacin del estado general del accidentado y determinar la gravedad de las que-
maduras:

Valoracin general del accidentado, comprobando la permeabilidad de la va area, el

estado respiratorio, circulatorio y neurolgico, poniendo especial atencin en las altera-
ciones por inhalacin.

Valoracin de las quemaduras (profundidad, extensin).

4. Evitar la contaminacin bacteriana y la infeccin:

Todas las quemaduras suponen una prdida ms o menos grande de la integridad de

la piel, y por tanto, comportan un riego de infeccin. Este riesgo se incrementa por la
manipulacin de las quemaduras sin tomar las precauciones de asepsia adecuadas.
Es decir, es necesario evitar el contacto directo de las quemaduras con las manos o
con otras superficies contaminadas y, sobretodo, es necesario evitar manipulaciones
innecesarias.

5. Tratamiento de otras lesiones que se hallan podido producir y preparacin para el

traslado del accidentado a un centro mdico:

Las posturas ideales para transportar al accidentado son el decbito Supino (boca
arriba) y la PLS (postura lateral de seguridad), segn la zona quemada y se evitar la
posicin de decbito prono (boca abajo).

Durante el traslado es necesario realizar la exploracin secundaria y volver a evaluar

de manera continuada a la exploracin primaria. Como norma general, no se
administrarn lquidos ni analgsicos por va oral.

Es importante mantener la temperatura corporal dentro de lmites normales; en

algunos casos se pueden utilizar sbanas o manta trmica para envolver al

51
 accidentado.

6. Recogida de informacin en el lugar del accidente:

Hay datos referentes tanto al mecanismo que ha producido la lesin, como a la
valoracin de los accidentados, que nada mas se pueden obtener el lugar del
accidente: duracin del incendio, espacios cerrados, estallidos, derrumbamientos u
otros hechos traumticos, actuacin de los primeros que han prestado auxilio,
enfermedades previas de los lesionados...

Tratamiento local de las quemaduras leves

a) Aplicar las normas bsicas del tratamiento general de las quemaduras descritas
anteriormente.
b) Refrescar la zona quemada, sin presionar ni friccionar, lavarla y desinfectarla.
c) Evitar la aplicacin de ungentos y pomadas que cubran las reas quemadas, si stas han
de ser exploradas posteriormente por otro personal sanitario, ya que muchas tienen un
contenido, graso e intentar retirarla puede ser dificultoso y muy doloroso.
d) En las quemaduras de 1 grado por exposicin solar u otra fuente de calor, procuraremos
hidratar abundantemente al accidentado mediante la ingesta de lquidos e iones (agua,
bicarbonato zumos de frutas, infusiones, etc.) y podemos aliviar el dolor local aplicando en
las lesiones una fina capa de vaselina, gasas vaselinadas o crema hidratante.
e) Cuando se hallan formado ampollas, es preferible no romperlas ni vaciarlas mediante
puncin. Es importante mantener la capa epidrmica, aunque este lesionada para evitar
una mayor perdida de lquidos corporales y disminuir el riesgo de infeccin. Se ha de
aplicar un antisptico en las ampollas y cubrirlas con gasas estriles, secas o vaselinadas,
para disminuir la friccin y evitar su desprendimiento. No se han de poner vendajes que las
compriman.
f) Si las ampollas se han reventado, se han de tratar como una herida: aplicar antispticos,
recortar con tijeras estriles los restos de epidermis, de nuevo aplicar antispticos y colocar
un apsito estril.

Tratamiento de las quemaduras graves

a) Aplicar las normas bsicas del tratamiento general de las quemaduras descritas
anteriormente.
b) Refrescar la zona quemada con agua abundante.
c) En las quemaduras que afecten los dedos de las manos y de los pies, es necesario poner
gasas hmedas entre dedo y dedo para separarlos y evitar que se adhieran las zonas
quemadas. Tambin se han de mantener elevadas las manos o los pies para disminuir la
formacin de edemas, y aconsejar una movilizacin precoz de los dedos.
d) Tapar las quemaduras con gasas hmedas y trasladar al accidentado a un centro
hospitalario, o bien activar la cadena de socorro si la quemadura es muy grave.

5. INTOXICACIONES

Una intoxicacin es el resultado de la accin de un txico en el organismo humano,

entendiendo como txico cualquier substancia que, una vez introducida en el organismo, es
capaz de lesionar el organismo, bien a largo plazo bien de manera inmediata.
Segn la concentracin, la dosis y el tiempo de exposicin al toxico, las intoxicaciones pueden
ser crnicas o agudas. Las vas de penetracin de los txicos son: digestiva, respiratoria,
parenteral y cutnea o mucosa.

52
Actuacin general delante de un intoxicado

1. Protegerse para evitar la autointoxicacin.

2. Eliminar el riesgo o retirar a la persona del riesgo.
3. Hacer una evaluacin primaria de la vctima y comprobar los signos vitales.
4. Si fuera necesario, iniciar el soporte vital bsico.
5. Identificar el txico, la cantidad y el tiempo que ha pasado desde la exposicin al
txico.
6. Recoger una muestra del txico.
7. Traslado urgente del enfermo un Centro Sanitario.

Existen 5 preguntas claves que no hemos de olvidar a la hora de explorar el entorno:

Que ha tomado el accidentado?

Que cantidad ha tomado?
Cuanto tiempo hace?
Ha tomado alguna cosa ms?
Ha vomitado?

6 - ASEPSIA Y DESINFECCIN

Los antispticos son substancias que destruyen los grmenes, los ms comunes son los
siguientes:

1. Yodo: antisptico que una vez aplicado, por su fijacin, contina actuando. Lo podemos
encontrar en dos presentaciones:

a) Alcohol yodado: nada ms est indicado en superficies de piel ntegra. Tiene un color
oscuro. Por la propia evaporacin del alcohol, puede quedar modificada la concentracin y
provocar un efecto irritante en la piel o algn tipo de alergia.

b) Povidona yodada: se puede aplicar sobre heridas y mucosas. Tambin tiene un color
oscuro, peor menos que el anterior. No se altera por evaporacin, por lo tanto es ms
estable y da menos complicaciones. La coloracin que deja sobre las heridas se puede
limpiar muy fcilmente.

2. Alcohol de 70: desinfecta muchos ms que el de 96. A causa de la irritacin que provoca
no es recomendable su uso sobre heridas, pero s sobre superficies y para las manos del
socorrista.

3. Clorhexidina: antisptico incoloro que podemos aplicar sobre heridas y mucosas.

4. Agua oxigenada: es un buen hemosttico, ayuda a la coagulacin de la sangre en las heri-

das. Se ha de cerrar muy bien la botella para evitar que se desnaturalice y pierda su eficacia.

5. Mercurocromo: antisptico de color muy fuerte y con gran poder de fijacin. Su uso en
socorrismo es poco aconsejable, por la tincin que provoca en las heridas.
6. Jabn cido lquido: por su acidez impide que se reproduzcan los grmenes. Es muy
estable, no tiene fecha de caducidad y esta al alcance de todos.

53
ACTUACIN ANTE UN CONTACTO ACCIDENTAL CON SANGRE 0 LIQUIDOS
ORGNICOS Y PINCHAZOS

En caso de contacto accidental por parte de la persona que presta el apoyo en la atencin
sanitaria inmediata, sea con sangre o lquidos orgnicos, o bien a raz de un pinchazo acci-
dental, se han de tomar las siguientes medidas:

Si el contacto es a travs de la piel:

a) Limpiar con agua y jabn abundante.

b) Aplicar una solucin de povidona yodada o alcohol de 700 durante 10 minutos como
mnimo.

Si el contacto es a travs de las mucosas:

a) Limpiar con agua y jabn.

b) Lavar con suero fisiolgico durante 10 minutos.

Posteriormente, se ha de contactar con un servicio especializado para hacer el seguimiento.

Es necesario recordar que todos, sobretodo el personal socorrista y sanitario, han de
mantener actualizado el calendario de vacunaciones (ttanos, hepatitis y otras).

54
TEMA 8

Cartografia. Lescala dels mapes. La representaci topogrfica

Formes de relleu de la Terra

Una depressi s un sector de la superfcie de la terra amb un nivell (altura) ms baix

que el de les terres que lenvolten. Un exemple de depressi s el vas d'un llac.
Anomenem relleu el conjunt d'elevacions, depressions i zones ms o menys planes que
formen la superfcie slida de la Terra.
Les elevacions i les depressions ms comunes sn les muntanyes i les valls.

En general les muntanyes i les valls no sn verticals, sin que sn inclinades, s a dir
formen un angle amb les zones planes. Aquesta inclinaci del relleu s el pendent.

Ales. muntanyes, a ms dels punts ms elevats, que denominem cims, distingim:

La carena, que s el llom de terra o roques que uneix dos cims duna serralada
(conjunt de muntanyes).

La cresta, que s el llom estret de terra o roques que baixa del cim cap a la
base de la muntanya.

Els contraforts, que sn els lloms amples que baixen eixamplant-se, des del cim
cap al pla.

55
Els barrancs i torrents sn les depressions que baixen dels cims entre contraforts o
crestes. Quan la depressi s ms ampla i allargada s'anomena vall.

Denominem vessant ' (<<ladera >> ) la zona d'una muntanya que baixa entre el cim o la
carena i la base. Per exemple: <<El vessant nord dels Pirineus. <<Per arribar al cim de
l'Everest s millor pujar pel vessant sud. Aquest vessant t molt pendent.

Les valls sn depressions allargades i relativament amples que estan o han estat
recorregudes per un riu o una glacera.
En una vall podem distingir: el fons i els vessants. Els vessants d'una vall, igual que en
les muntanyes, sn la baixada o pujada entre el fons d'una vall i el seu contorn ms
elevat. Aix diem: <El cam puja pel vessant dret de la vall.

Un coll s una queixalada a la carena que facilita el pas d'un vessant a un altre en una
serralada. Per exemple: <<El coll de Parps comunica els vessants nord i sud de la
Serralada Litoral>>. Generalment coincideix amb la zona terminal d'una vall o un
barranc..

Un cingle s un vessant vertical, generalment allargat i de roca.

Mapes

Un mapa s la representaci simplificada d'un terreny sobre una superfcie plana, generalment
de paper.

En observar un mapa veurem que esta format per lnies de diferents tipus, signes i paraules.

Lnies
En els mapes que representen el relleu d'una zona, les lnies ms importants sn les corbes de
nivell.

Les corbes de nivell sn lnies dibuixades en el mapa que corresponen a lnies imaginries del
terreny que uneixen punts situats a la mateixa altura sobre el nivell.

Les corbes de nivell permeten representar el relleu. El relleu d'un terreny tamb rep el nom de
topografia.

Els mapes del relleu tamb s'anomenen mapes topogrfics.

Els mapes que solen rebre el nom de mapes temtics, com per exemple els de carreteres o els
de vegetaci, moltes vegades no tenen corbes de nivell.

La resta de lnies que trobem en un mapa solen representar les carreteres, els rius, els lmits
entre municipis o pasos, o b delimiten alguna informaci, per exemple un tipus de vegetaci,
una zona d'inundacions, etc.

56
Signes
Per representar en un mapa els elements no lineals, s a dir, aquells que no formen una lnia en
el terreny, corn per exemple una bassa, una torre de guaita o una cova, utilitzem signes.

57
Podem trobar el que representa cada signe en la llegenda del plnol, que s una finestra
informativa on s'explica que signifiquen.

Paraules
Denominem topnims els noms propis d'un lloc. Aix, la vall Ferrera, el sot de l'Infern, can
Dansa, el riu Ter o el pi d'en Xandri sn topnims,

Els mapes acostumen a portar molta informaci escrita sobre els topnims. La gent que ha
nascut en un indret determinat i el coneix b, en t prou amb els topnims per orientar-se.

A ms de la llegenda, als marges del mapa trobem informaci sobre tres qestions bsiques:
l'escala, lorientaci i les coordenades.

Escala
Hem dit abans que un mapa s la representaci simplificada i reduda dun terreny. s a
dir, al mapa noms hi ha una part de les coses que s troben en el terreny, i tot s ms petit
que en la realitat.

Aix, per exemple, una distancia de 100 cm del terreny pot ocupar solament 1 cm en un mapa.

La relaci que hi ha entre les dimensions del mapa i les del terreny s l'escala.

En el cas anterior podem escriure que. E: 1/100. Aix vol dir que l'escala del mapa s u-cent. A
cada centmetre del mapa corresponen 100 cm de la realitat.

Una escala 1/25.000 vol dir que a cada centmetre del mapa corresponen 25.000 cm. de la realitat
o, el que s el mateix, 250 m, ja que 100 cm equivalen a 1 m.

Sempre que vulguem passar de centmetres a metres, hem de dividir els centmetres per 100.

Aix, si volem saber quants metres sn 40.000 cm, hem de fer:

40.000: 100 = 400 m

Clcul d'una distancia real a partir d'un mapa

Per conixer la distncia real entre dos punts d'un mapa s suficient que mesurem aquesta
distncia en el mapa i la multipliquem per l'escala:
Escala del mapa Mesura at mapa Distancia real
1/5.000 5cm 5x5.000=25.000 cm

Si volem saber la distancia en metres, noms hem de dividir per 100:

Distancia en metres
25.000 cm : 100 = 250 m
Pendent
La inclinaci de la superfcie d'un vessant, d'un tals o de qualsevol altre tipus de relleu es
denomina pendent.

El pendent que hi ha entre dos punts pot calcular-se fcilment dividint la diferncia d'altura
entre els dos punts per la distncia que els separa.

Aix, si entre dos punts A i B hi ha una diferncia d'altura de 12 m i la distancia d'A a B s de 250
m, el pendent ser:

58
 Pendent
12:250=0,048

Si volem el pendent en percentatge, multiplicarem la xifra anterior per 100:

Pendent en percentatge
0,048 x 100 = 4,8%

Orientaci

La Terra gira al voltant dun eix imaginari amb dos punts terminals que denominem pots Nord i
Sud.

El Nord es troba en la direcci de l'estrella Polar; el Sud s el punt oposat.

L'Est es troba a la dreta d'un observador que miri cap al Nord, i l'Oest a l'esquerra.

Nord, Sud, Est i Oest sn els quatre punts cardinals i constitueixen els extrems de dues lnies

59
essencials dorientaci: Nord-Sud i Est-Oest.

Orientar-se significar determinar el lloc que ocupa un observador o un objecte en relaci amb
els punts cardinals.

Si dibuixem les lnies principals dorientaci en un paper, veurem que es creuen i creen quatre
espais iguals. Cada un d'aquests espais s un quadrant. El conjunt dels eixos i els quadrants
s'anomena rosa dels vents.

En general, tots el mapes tenen a la part superior una fletxa que indica el Nord o b una rosa
dels vents.

Orientaci dun mapa

Per poder orientar un mapa en el camp necessitem una brixola.

Si volem orientar un mapa, hem de collocar-hi la brixola a sobre i girar-lo fins que la fletxa
que indica el Nord sigui parallela a l'agulla de la brixola, que tamb indica el Nord.

Quan haguem fet aix tindrem el mapa orientat al Nord.

60
Determinar lorientaci del front dun incendi forestal

Si volem saber la direcci en que es desplaa el front d'un incendi forestal hem de fer el
segent:
1. Orientar el mapa al Nord.
2. Marcar un punt (A) a la zona del mapa en que est el front de l'incendi.
3. Dibuixar en aquest punt els dos eixos dorientaci, de forma que el Nord
coincideixi amb el Nord del mapa i que et centre dels eixos coincideixi amb
el punt que hem marcat.
4. Traar una fletxa des d'aquest centre en la direcci del front.
5. Si la fletxa entra en el primer quadrant direm que lorientaci s NE; si
entra en el segon, que s SE; si entra en et tercer, que s SO; i si entra en el
quart, que s NO.

Determinar lorientaci dun element en relaci amb un punt

Si volem saber en quina direcci es troba un punt respecte a un altre en un mapa, per
exemple una columna de fum en relaci amb el punt on ens trobem, hem de fer el
segent:
1. Orientar el mapa al Nord.
2. Marcar at mapa el floc en qu ens trobem (B):
3. Dibuixar en aquest punt els dos eixos dorientaci fent que el Nord
coincideixi amb el Nord del mapa.
4. Traar una fletxa des daquest centre en la direcci de la columna de fum.
5. Si la fletxa arriba al primer quadrant, la columna s al NE d'on ens trobem;
si arriba al segon, al SE; si arriba al tercer, al SO; i si arriba al quart, al NO.

Coordenades geogrfiques
Moltes vegades conixer lorientaci dun punt no s suficient i cal ms precisi. Aix
succeeix, per exemple, quan un vehicle de bombers que no coneix la toponmia local ha de
dirigir-se a un punt exacte del terreny.

Quan es necessita ms precisi per situar un punt sobre el terreny utilitzem les coordenades
del mapa.

Per determinar la situaci dun punt sobre la superfcie de la Terra shan ideat uns cercles
imaginaris, que denominem parallels i meridians.

Els parallels o lnies de latitud sn cercles parallels a lequador.

Els meridians o lnies de longitud sn cercles perpendiculars als parallels que passen pels
pols.

Tot punt sobre la superfcie de la Terra t les seves coordenades prpies, longitud i latitud, que
sn diferents de les de tots els altres punts.

61
Determinar les coordenades UTM (Universal Transversa Mercator)
Si intentem dibuixar els parallels i meridians, que corresponen a una superfcie esfrica, en
un mapa pla veurem que s impossible.

Per aconseguir aquest dibuix, els cartgrafs van inventar diferents sistemes per projectar
sobre una superfcie plana els parallels i els meridians.

La projecci utilitzada en els mapes s la projecci cilndrica de Mercator, que aconsegueix

que els meridians i parallels apareguin representats com lnies paralleles que es creuen
perpendicularment.

Determinar les coordenades UTM dun punt

Si observem el marge d'un mapa, veurem que hi apareixen de forma ordenada uns nmeros
verticals i uns altres d'horitzontals. Aquests nmeros sn les coordenades UTM.

Exemple de determinaci de coordenades UTM:

1. Marcar el punt X.
2. Traar una perpendicular als meridians (lnies verticals) fins a interceptar una vora
vertical del mapa. Apuntar ets nmeros que apareixen a les lnies horitzontals
inferior i superior a la intersecci.
3. Traar una perpendicular als parallels (lnies horitzontals) fins a interceptar una
vora horitzontal del mapa. Apuntar els nmeros que apareixen a les lnies
verticals de lesquerra i de la dreta de la intersecci.

62
63
64
TEMA 9

Coneixements del territori del Parc de Collserola. El medi fsic: les

serralades, els rius i la vegetaci. Les vies principals de
comunicaci

La serra de Collserola forma part de la serralada litoral, un sistema muntanys que sestn uns
300 Km., en parallel al mar Mediterrani, des de la desembocadura del riu Ter fins la plana de
Castell.

El masss de Collserola, de 17 Km. de longitud i 6 Km. damplada, limita al nord amb la vall del
Bess, al sud amb la del Llobregat, a lest amb la plana de Barcelona i a loest amb la
depressi del Valls.

La part ms alta i emblemtica de Collserola s el Tibidabo (512 m.).

Al llarg del segle XX, la franja de cultius que durant segles alluny als nuclis urbans dels
boscos de Collserola es va reduir progressivament. Les ciutats i poblacions que rodejaven la
serra de Collserola tot sovint han anat ocupant ms territori. Amb els ferrocarrils es van establir
urbanitzacions en algunes valls de la serra. Tamb antenes de rdio, lnies elctriques i, sobre
tot, ms ciutadans de la metrpoli barcelonesa que aqu troben el seu lloc desbarjo.

Avui, Collserola es una illa verda de ms de 8.000 ha., situada al mig duna de les rees
urbanitzades amb major densitat de poblaci de la regi mediterrnia. La conservaci dels
valors naturals daquest territori i la compatibilitzaci amb un s de loci respectus suposa,
actualment, un supsit de fet singular en el context de la gesti despais naturals.

El Parc de Collserola t al seu voltant un total donze espais amb un certa similitud: el Parc
Agrari del Baix Llobregat, el Garraf, Foix, Olrdola, Sant Lloren del Munt i Serra de lObac,
Montseny, Guilleries-Savassona, Corredor-Montnegre, Conreia-Sant Mateu-Cllecs i la
Serralada Marina.

En aquest context es situa lactual gesti del Parc de Collserola.

Coneixements del territori del Parc de Collserola

El Parc de Collserola en 4 mots

El Parc de Collserola s una superfcie verda de ms de 8000 ha situada entre els rius Besos,
Llobregat, la depressi del Valls i el pla de Barcelona. Inclou part del terme municipal de nou
poblacions.

Els municipis del Parc de Collserola sn: Barcelona, Cerdanyola del Valls, Esplugues de
Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, El Papiol, Sant Cugat del Valls, Sant Feliu de
Llobregat i Sant Just Desvern.

Lextensi exacta del territori del Parc i de cadasc del municipis que lintegren s la segent:

65
 Municipi Web Ha
Barcelona www.bcn.es 1.908
Cerdanyola del Valls www.cerdanyola.org 1.424
Esplugues de Llobregat www.ajesplugues.es 72
Molins de Rei www.molinsderei.net 1.123
Montcada i Reixac www.montcada.org 239
El Papiol www.elpapiol.diba.es 494
Sant Cugat del Valls www.santcugat.org 2.134
Sant Feliu de Llobregat www.santfeliu.org 631
Sant Just Desvern www.santjust.com 442
Parc de Collserola 8.465

ha. Aquesta casella indica la superfcie que cada municipi t al Parc.

Collserola cont una mplia mostra dambients naturals mediterranis, en els que hi trobem
predominantment boscos. Aquests juntament amb diverses formacions de vegetaci baixa,
formen un mosaic que acull una variada fauna. Hi sn presents gaireb totes les espcies
animals del bosc mediterrani. Aquesta diversitat es la riquesa biolgica de la serra.

Lempremta humana s palesa a la Serra, tant pel que fa a la modificaci del paisatge com per
la quantitat de restes arqueolgiques i construccions que s'hi troben i que constitueixen un
patrimoni molt valus.

Per tal de preservar aquest espai tant notable, es va redactar i aprovar el Pla Especial
d'Ordenaci i de Protecci del Medi Natural (1987). El Consorci del Parc de Collserola, s
l'organisme encarregat de desenvolupar la gesti del Parc, fent compatibles els dos
objectius bsics del Pla Especial: conservar els recursos naturals i l'equilibri ecolgic,
alhora que donar resposta a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans.

Climatologia
Climatologia de Collserola

El clima de Collserola, considerat en general, s de tipus mediterrani amb les caracterstiques

que li sn prpies: hiverns suaus, estius secs i calorosos, oscillaci trmica anual i diria
moderada, precipitacions estacionals en conjunt escasses i fortament irregulars. L'observatori
Fabra, situat a 432 m, al solell de la muntanya, s l'nica font fiable de dades meteorolgiques
que recull ininterrompudament des del 1918. Aquestes dades donen una temperatura mitjana
anual de 14,4 C; el mes ms fred s el gener amb 7,1 C i el ms calors juliol amb 22,8C.
Pel que fa a precipitacions, el total anual mitj s de 619 mm, amb dos perodes humits: tardor
(octubre 83,1 mm) i primavera (maig 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol 10,6 mm). Dades
menys completes permeten creure que al vessant obac les temperatures sn inferiors i les
precipitacions superiors. Aquest i altres factors fan que a Collserola siguin evident i destacable
l'existncia de diversos microclimes, s a dir, de variacions locals importants. Hi influeix
l'orientaci, l'altitud, les inversions trmiques, les boires, l'exposici als vents, la presncia d'un
major o menor recobriment forestal, etc. Aix es configuren diferents microambients, capaos
d'acollir poblacions vegetals i animals de requeriments diversos.

Les precipitacions que cauen damunt Collserola originen una xarxa hidrogrfica de dimensions
redudes en consonncia amb la conca de recepci, i de caracterstiques tpicament
mediterrnies: rgim torrencial, forta variabilitat estacional i escs volum d'aigua en conjunt.
Les aiges van a parar al Llobregat, al Bess, o directament al mar.

66
La conca del Llobregat s la de ms extensi; hi destaca, per damunt de tot, la riera de
Vallvidrera, anomenada la Rierada al tram final, que s l'nic curs d'aigua permanent de la
serra, i t un recorregut d'uns 8 km.

La conca del Bess recull l'aigua dels vessants nord i est de la serra a travs d'un
prcticament nic collector: la riera de Sant Cugat.

Relleu i Geologia

A primer cop d'ull, Collserola ens apareix com una continuaci de la Serralada Litoral, amb
alades discretes i formes suaus que ens indiquen lantiguitat del sistema.

Tanmateix mentre que al nord del Bess predominen els materials grantics i al sud del
Llobregat els calcaris, Collserola es constitut principalment per pissarres, dites
comunament llicorelles, i noms excepcionalment s'hi troben afloraments d'altres materials
paleozoics entre els quals cal esmentar les calcries del Puig d'Olorda, explotades
intensament per fer ciment.

Durant el plegament hercini, la irrupci d'una massa grantica va provocar l'aparici de

minerals tpicament metamrfics en alguns indrets. Lorognesi alpina, al terciari, va modificar
la imatge de la serra i va produir una major ondulaci i una fracturaci en falles.

Envoltant el masss prpiament dit, hi ha les valls fluvials del Bess i el Llobregat, i els plans
del Valls i de Barcelona reblerts tots ells durant el mioc i el quaternari de materials fins
(argila i sorra) i alguns conglomerats.

67
Vegetaci

El masss de Collserola s'emmarca biogeogrficament en la regi mediterrnia. La seva

vegetaci ofereix, per tant, uns trets caracterstics que permeten adaptar-la a la climatologia
prpia de la regi i especialment sobreviure els seus eixuts i calorosos estius: fullatge
perennifoli, arbres relativament petits, diversitat i abundncia arbustiva, inflamabilitat de la
vegetaci i diverses adaptacions a l'escassetat de l'aigua.
El paisatge actual del Parc cont un mosaic de boscos, mquies, matolls, prats i camps de
conreu, amb un clar predomini, per, de les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis).
Aquesta configuraci expressa la gran influncia que ha tingut i t.

68
Fauna
Malgrat les aparences, la fauna salvatge de Collserola t un gran inters.

Si el venatge metropolit ens podria fer pensar en un valor noms relatiu del poblament
animal de la serra, ms en funci de la proximitat de la gran ciutat que de la prpia diversitat i
riquesa d'espcies, els darrers anys de gesti i estudis ens han anat confirmant el valor
intrnsec d'aquesta fauna, equivalent a la d'altres espais naturals en contextos regionals molt
menys urbanitzats.

L'mplia distribuci i multiplicitat d'ambients forestals combinada amb la presncia d'ambients

de carcter ms obert, mquies, brolles, prats i conreus ofereixen un ventall de recursos i
possibilitats i permeten la presncia d'una gran diversitat d'espcies adaptades als diferents
ambients

Alzinar amb roures

Els alzinars amb roures allotgen alguns dels mamfers ms caracterstics del Parc: l'nic gran
mamfer, el senglar, un dels carnvors ms emblemtics a la serra, la geneta i un dels
rosegadors ms comuns, el ratol de bosc.

La densitat d'ocells s elevada durant tot l'any: les espcies ms freqents sn la mallerenga
blava, el bruel, la merla, el tallarol de casquet i el cargolet. Amb el pas dels anys a mida que el
bosc envelleix i madura, hi van entrant noves espcies de carcter ms centreuropeu, com el
tord, el mosquiter o el tallarol gros, que a Collserola prcticament noms es troben com a
nidificants en aquest boscos i en els de ribera.

Pinedes
Els ocells ms caracterstics de les pinedes sn les mallerengues, especialment la mallerenga
emplomallada (Parus cristatus) i la mallerenga carbonera (Parus major), tamb hi sn
freqents el pit-roig (Erithacus rubecula), el bruel (Regulus ignigapillus), la merla (Turdus
merula), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i, a l'poca estival, el mosquiter pllid
(Phylloscopus bonelli). Un dels mamfers ms vinculat a les pinedes s l'esquirol, per tamb
hi sn presents altres rosegadors i algun carnvor com la guineu.

Boscos de Ribera
L'ambient frescal i caducifoli dels boscos de ribera atrau les mateixes espcies d'mbit
centreeuropeu que trobem als alzinars amb roures ms madurs; el tord ( Turdus philomenus),
el mosquiter groc petit (Phylloscopus collybita) i, durant l'hivern, el pins borroner i el lluer.

Ocells de carcter ms mediterrani, caracterstics d'aquest ambient sn loriol i el rossinyol

bord.

D'altra banda la presncia de l'aigua, i la relativa flonjor del sl permet el poblament de tot un
seguit d'espcies d'amfibis, rptils i petits mamfers que no trobarem en altres ambients.

Mquia i garriga
Hi predominen les espcies adaptades a viure entre els arbusts com els tallarols, un dels
grups ms caracterstics de les formacions arbustives mediterrnies. Entre aquestes n'hi ha de
sedentries com el tallarol capnegre la tallareta cuallarga i estivals com el tallarol de garriga.

69
Patrimoni construt
Patrimoni i elements construts

La presncia humana a Collserola ve de molt antic, aix ho demostren les restes ms antigues
que se'n coneixen, uns instruments de pedra de fa ms de 100.000 anys trobats a Ca
N'Albareda que ens parlen de l'existncia de caadors a la serra.

Tanmateix, un dels trets fonamentals que caracteritzen el Parc de Collserola, s l'acci

continuada de l'home sobre el medi al llarg del temps. Aquest fet ha donat com a
conseqncia un ric patrimoni construt al qual hi hem de destacar el seu valor:

per l'elevada qualitat arquitectnica d'un gran nombre d'edificacions

per la diversitat d'elements construts i la seva adaptaci al medi

La classificaci dels diferents elements de patrimoni s'ha establert a partir del criteri del Pla
Especial, que els classifica en funci de:

1. La seva integraci en el patrimoni histrico - artstic en qualsevol dels nivells

contemplats per la legislaci vigent.
2. El seu inters arquitectnic o paisatgstic. Edificacions tradicionals
3. Les edificacions dotacionals
4. Altres elements d'inters

Patrimoni Histrico-Artstic
Edificacions i elements integrats en el Patrimoni Histrico-Artstic
Sn aquells que gaudeixen d'alguna menci en termes de patrimoni, sia a nivell municipal
(catlegs i/o Pla Especial), a nivell provincial (inventari de Bns Pblics d'Inters Provincial) o
a nivell nacional (Bns d'Inters Cultural). Algunes d'aquestes edificacions, sn alhora de
carcter tradicional i gaudeixen de la doble condici.

Restes prehistriques
Castells medievals
Poblat ibric de la Penya del Moro
Forn ibric
Poblat ibric de Can Oliver

Castell defensiu medieval (s. VIII-XII). Planta trapezodal. Torre mestra quadrada. Formava
part de la lnia defensiva del Llobregat: es domina, doncs, una bona perspectiva del seu curs
baix.

70
Castellciur

Castell del Papiol

Castell gtic (s. XIII) bastit damunt la roca. Impressionants murs. Ares, finestres i patis. Ben
conservat (habitat). Monument nacional.
Casa reial de Valldaura
Ermites i esglsies
Santa Margarida de Valldonzella
Residncia de vacances (segles XIV-XV) i lloc de caa dels comtes reis de Barcelona.
Arrunada de fa segles, en queden escassssims vestigis
Antic monestir cistercenc femen, dit originriament Santa Maria: en resta l'esglsia romnica
del segle XIII. Absis quadrat, finestra. Coberta en part de bigues i en part de volta. Estat
semiruins. Paratge molt bonic.
Sant Cebri
Ermita dorigen romnic. Moltes modificacions, la darrera al s. XVII, en qu se li canvi
l'orientaci i afeg el campanaret. Estat de conservaci descurat.
Santa Maria de Vallvidrera

Antiga parrquia, esmentada el segle X. Fou el nucli original de Vallvidrera. Esglsia actual
d'estil gtic tard (segle XVI). Una nau, absis poligonal, campanar de planta quadrada. Ben
conservada.
Santa Maria de les Feixes
La Salut de Sant Feliu
Ermita datada el 1759. Una sola nau, campanar de cadireta, porxo amb arcades a la faana
oest. Estat precari. L'allament de la construcci enmig dels conreus i amb dos altssims
xiprers al davant li confereix un aspecte molt atractiu.
Temple del Tibidabo
Ermita del s. XVIII, edificada sobre una altra de medieval i adossada a la masia dita Casa gran
de la Gleva.
rea de picnic condicionada
Temple neogtic de grans dimensions, acabat el 1961. Arquitecte: Llus Sagnier. Imatge
gegant del Sagrat Cor de Frederic Mares. Obert al culte. Es pot visitar i pujar als campanars.

71
Edificacions tradicionals

Sn aquelles d'inters arquitectnic o paisatgstic que, tot i que poden no estar incloses avui
en el Patrimoni Histrico-Artstic, corresponen a una estructura correcta de colonitzaci del
territori que cal mantenir, conservar i millorar, a no ser que es trobin en estat de runa.

Edificacions dotacionals

Sn aquelles que juguen un paper com a dotacions i que, si b no corresponen a una

estructura clssica dedificaci tradicional, tenen avui una utilitzaci suficientment important
perqu, malgrat el seu impacte en el paisatge, no sempre especialment adequat, calgui
conservar.

1. Flor de Maig
2. Oficines Cementiri
3. Residncia Siracusa
4. Centre de Zoonosi
5. Escola Municipal d'Educaci
6. Collegi l'Esperana
7. Sant Lltzer

Elements d'inters

Sn aquelles elements, edificats o no, que tenen un indubtable inters de visita i que, pel seu
valor, poden ser considerats elements de patrimoni histrico-artstic i cultural.

1. Pedrera de la Mina Berta

2. Aqeducte Can Canaletes
3. Jardins de Can Cat
4. Aqeducte Torrent de Tapioles
5. Rones de Can Magre
6. Aqeducte torrent del Bosc Llarg
7. Bbila pintoresca
8. Salt d'aigua
9. Oratori i aqeducte
10. Casa de les bruixes
11. Ermita del Carme
12. Pant de Can Borrell
13. Can Gordi (runes)
14. Can Ribes (runes)
15. Can Magarola (runes)
16. Castell del Fort
17. Vivers de Can Borni
18. Pedrera de Sta. Creu
19. Pedreres de Can Ferrs
20. Pedrera del Puig d'Olorda
21. Pant de Vallvidrera
22. Mina Grott

72
TEMA 10

Meteorologia. Representaci dels fenmens meteorolgics en els

mapes. La pressi atmosfrica, la humitat relativa i els instruments
per mesurar-les. Vents: nom i direcci dels principals vents que
incideixen sobre el territori metropolit de Barcelona. Les unitats
bsiques de mesura dels fenmens meteorolgics 3

3
Els continguts daquest tema 10 poden ser consultats al tema 19 del Temari per
a la preparaci de les proves selectives daccs al Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya i al tema 33 del Temari especfic per a la preparaci de
les proves selectives daccs al Cos dAgents Rurals de la Generalitat de
Catalunya editats pel Centre dEstudis Adams (Edicions Valbunea, S.A.)

73
74
TEMA 11

Gesti forestal i agrcola i ramadera, en relaci a la prevenci

dincendis. Actuacions.

Gesti forestal

La gesti forestal al parc t com a finalitat conservar i millorar els sistemes naturals. En aquest
apartat ens centrarem, nicament, en les tasques de prevenci dincendis, reforestacions i
control de plagues forestals.

Quan parlem de prevenci dincendis, leliminaci del sotabosc, lanomenada "neteja de bosc",
s la mesura preventiva que es considera, popularment, ms necessria. Un terme poc
afortunat, perqu sovint es confon la vegetaci densa i entortolligada, tpicament mediterrnia,
amb la brutcia i labandonament. Per eliminar de manera generalitzada el sotabosc, les tales
shaurien de fer de forma reiterada i freqent, perqu les espcies sn bsicament
rebrotadores. Aix, a ms de significar un cost econmic elevat, generaria una quantitat de
residus vegetals difcils deliminar.

En general, al parc, el control del sotabosc es limita als marges dels camins, a les perifries de
les urbanitzacions i en les rees de lleure, on el risc dincendi s ms elevat. Sn les
anomenades franges de protecci, en les quals selimina lestrat arbustiu i un determinat
nombre darbres, a banda i banda dels camins forestals, per tal de reduir la massa de
vegetaci. Lobjectiu de les franges de protecci no s tant arribar a aturar el foc com facilitar
les tasques dextinci, aconseguint temps de maniobra i fugida.

Si b s cert que en reduir la biomassa es redueix la combustibilitat, tamb ho s que

augmenta la inflamabilitat, s a dir, la facilitat amb qu es pot encendre la vegetaci. En
eliminar la vegetaci, disminueix la humitat relativa de laire i augmenta la lluminositat a la
zona. Les noves condicions ambientals afavoreixen laparici despcies ms ben adaptades a
la sequera, per molt ms inflamables, com per exemple les plantes aromtiques.

Per la mateixa ra, tampoc es fan tallafocs. El tallafoc es pot convertir en un corredor per on el
foc avanci amb ms velocitat en trobar poc combustible i unes condicions dinflamabilitat molt
altes. Amb el mateix criteri, tampoc selimina tota la vegetaci que hi ha sota les lnies
elctriques dalta tensi, noms la que supera lalada de seguretat.

Les actuacions forestals desprs del foc acostumen a anar acompanyades, normalment, duna
certa polmica en relaci a la convenincia de treure els troncs dels arbres morts. A la serra,
tenim bons exemples de regeneraci de la vegetaci en zones on no sha fet cap intervenci
forestal. Per aix, lextracci dels troncs cremats no s una actuaci prioritria, i encara menys
si tenim en compte que aix obliga lavifauna forestal a desplaar-se del lloc. Tinguem en
compte que la regeneraci del bosc saccelera grcies a la disseminaci de llavors que fan
aquests ocells en posar-se sobre els arbres cremats.

La convenincia o no de les repoblacions s un altre tema que cal considerar. Als anys
quaranta es van repoblar moltes zones de la serra, sobretot al vessant de Barcelona. Lany
1985, es va realitzar novament un pla de repoblaci, en total unes 100 ha, bsicament de pi
pinyer.

Actualment, les repoblacions noms es fan en les zones cremades que ja havien estat
repoblades anteriorment. La bona regeneraci natural que experimenta la vegetaci
mediterrnia no fa necessria la repoblaci. A ms, cal tenir present que la gesti del medi

75
natural t com a prioritat el manteniment de la diversitat biolgica i la conservaci i millora del
mosaic de paisatges existent a la serra.

La vegetaci de ribera s la comunitat vegetal amb ms dificultats per recuperar els espais
perduts a causa de la separaci fsica entre torrents, que fa difcil la recolonitzaci natural del
seu hbitat. Per aix, els darrers anys shan realitzat algunes plantacions puntuals de
vegetaci de ribera.

Respecte als flagells forestals, cal destacar la processionria del pi (Thaumetopoea

pityocampa), que afecta cclicament algunes zones de la serra. Des de 1991, es realitza el
control anual de vol de mascles adults mitjanant paranys de feromones. A partir de finals
doctubre, quan s necessari, es fan tractaments fitosanitaris en repoblacions joves i a les
rees ms freqentades pels visitants, com a mesura de prevenci als casos dallrgia.

Peridicament, hi pot haver una certa incidncia de lescarabat perforador dels pins (Tomicus
destruens), del qual es fa un seguiment visual de la poblaci i, en les poques de ms
incidncia, es talen i es retiren els troncs dels pins afectats.

En observar les alzines, ens adonem que algunes tenen part del brancatge sec. Es tracta
duna malaltia produda per dues espcies dinsectes hompters (Chermococcus vermilion i C.
robur) que asseca els branquillons, per que no arriba a posar en perill la supervivncia de
larbre.

Quant a malures, els efectes del fong que es poden observar ms fcilment s la grafiosi o
malaltia holandesa de lom (Ceratocystis ulmi), que comena assecant les puntes de les
branques a partir de finals de primavera i pot arribar a provocar la mort de larbre. Els
transmissors daquest fong sn els escarabats de la famlia dels escoltids (Scolytus sp.).

Finalment, episodis naturals dorigen climtic (nevades, ventades, pluges torrencials i

calamarsades) poden provocar la destrucci de grans extensions de bosc en poques hores. A
aquesta destrossa fsica de la vegetaci sha de sumar lefecte negatiu de les plagues i
malures, ja que aprofiten les ferides obertes en troncs i branques per multiplicar-se i
augmentar aix els danys.

Gesti agrcola i ramadera. Els conreus i la pastura. Una nova visi des de la gesti del
Parc
Histricament, les principals rees agrcoles de Collserola van ser les valls del Baix Llobregat i
del Valls. Labandonament dels conreus durant el segle XX ha determinat l'actual paisatge,
en qu les zones agrcoles ocupen solament el 6,44% del territori del parc.

Al Baix Llobregat, la vinya compartia protagonisme amb els fruiters de sec: cirerers,
pruneres, ametllers, presseguers, garrofers, oliveres, etc., i amb algunes hortes i petits
camps de cereals. En canvi, a la banda vallesana, els conreus tradicionals eren la vinya i els
cereals, principalment el blat.

La vinya s el conreu que en els darrers 125 anys ha sofert la recessi ms forta. Lany 1886,
abans de larribada de la filloxera, la vinya sendinsava en les valls de l'interior de Collserola i
ocupava gaireb tots els vessants, com era el cas de Sant Medir, a Sant Cugat del Valls, o de
Can Salat, a Molins de Rei.

Una altra causa de labandonament dels conreus, sobretot a les valls del Llobregat, va ser la
baixa productivitat dels fruiters de sec. Si tenim en compte lorografia del terreny i la gran
quantitat de petites parcelles en qu es dividien moltes de les finques, sentn que es
deixessin de conrear i fossin colonitzades pel bosc. Entre els pins, i com a testimonis daquells

76
antics conreus, encara hi trobem un gran nombre doliveres (Olea europaea), ametllers
(Prunus dulcis), garrofers (Ceratonia siliqua) i figueres (Ficus carica). Tamb es conserven
algunes barraques de pedra seca, mig derrudes i colgades per la vegetaci.

Actualment, a la serra, la major part de les rees agrcoles actives se situen a les zones
perifriques del parc. A la banda vallesana, les poques finques agrcoles existents subiquen a
les zones ms planeres i sn relativament grans, amb una estructura dexplotaci agrria ms
o menys definida de masia, hort familiar i camps de sec. En canvi, cap al Llobregat, la
superfcie conreada total s molt superior, per la propietat es troba dispersa, la producci
est molt ms diversificada i les finques i parcelles sn de dimensions redudes.

Les zones agrcoles formen part del mosaic dambients naturals de la serra i tenen un paper
rellevant en la creaci i manteniment de la diversitat dhbitats, en la lluita passiva per prevenir
els incendis forestals i, evidentment, com a generadores de rendes econmiques.

La gesti de lagricultura a Collserola passa, sobretot, per evitar la prdua de superfcie agrria
i potenciar el conreu dels camps abandonats, utilitzant mtodes respectuosos amb el medi,
potenciant lagricultura ecolgica i afavorint el manteniment i la recuperaci de les varietats
tradicionals. El manteniment dels camps de conreu i sembres experimentals de les finques
pbliques s una de les lnies de treball del programa dactuacions de potenciaci de la fauna
de la serra.
Labandonament dels conreus tradicionals ha facilitat, en alguns casos, lestabliment dhorts
illegals. Aix ha provocat laparici delements que, en conjunt, produeixen una imatge de
marginalitat: tanques fetes amb somiers i altres materials metllics reciclats; casetes per
guardar les eines que acaben convertint-se en trasters per emmagatzemar tota mena de
materials, corrals per a petits animals de granja-domstics (gallines, conills, etc.) i altres
aixoplucs per a gossos i gats, etc. Per aix, el parc collabora amb els ajuntaments en les
tasques de reubicaci dels usuaris daquests horts illegals en horts periurbans controlats i en
la reordenaci de les zones afectades.

Tradicionalment, a la serra, lactivitat agrcola ha anat acompanyada duna certa activitat

ramadera complementria. Amb labandonament dels conreus i de la vida a pags, una bona
part de la ramaderia esdev marginal, desenvolupada com a activitat de subsistncia.

Lany 1995 es va iniciar la reintroducci controlada de ramats dovelles per ajudar en el

manteniment de les repoblacions forestals, de les franges de prevenci dincendis, dels prats
dalbellatge i daltres zones de vegetaci oberta, sempre amb mires a reduir la vegetaci
daquestes zones en el marc de la prevenci dels incendis forestals. El principal avantatge
daquesta prctica s dimportant estalvi econmic que suposa, a ms de produir uns beneficis
als propietaris dels ramats i als pastors. La reintroducci de la ramaderia tamb t lobjectiu de
potenciar una activitat econmica que contribueix al desenvolupament sostenible de la serra.

En lactualitat, hi ha 5 ramats grans que pasturen a la serra, a ms daltres de petits que mai
superen els 50 caps. En total, el nombre de caps de bestiar, principalment ovelles per tamb
algunes cabres, est a lentorn dels 3.000 enfront dels 2.000 animals que hi havia lany 1995.
Aix i tot, el nombre de ramats continua sent insuficient.

A tot el vessant barcelon no hi ha cap ramat que pugui pasturar de manera permanent.
Solament al vessant del Llobregat resta, encara, un cert nombre de ramats dovelles grans,
lligats a la plana del riu Llobregat. En canvi, al vessant del Valls i a la banda del Bess hi ha
pocs ramats i tots sn petits.

77
78
TEMA 12

Infraestructures en espais naturals protegits. Relaci i tipus

dinfraestructures. Tasques de conservaci i eines a emprar

Manteniment dinfrastructures, lleure i senyalitzaci

Es tracta daquells indrets on es dna una mxima freqentaci de visitants del parc, resultat
del qual necessiten un tractament especfic, intens i continu. Aqu s on es concentra la major
part de mobiliari (bancs, taules, barbacoes, fonts, plafons informatius i altres segons sigui el
cas) i la vegetaci existent, tot i ser o no autctona, rep un tractament ms propi de jardineria
que forestal.
Aix, els treballs que hi realitza el personal de lequip de manteniment del parc sn segues,
esporgues, plantacions de reposicions i/o de millora, recs, tractaments fitosanitaris i la
reparaci o reposici del mobiliari.

Les tasques referents a la neteja de deixalles i buidat de les papereres ubicades en aquestes
rees, a ms dels marges de camins i carreteres de diferents zones del parc, les realitza una
empresa externa contractada mitjanant concurs pblic (FCC).

Les zones dactuaci sn les segents:

rees de lleure: (Can Coll, Castellciur, Sant Pere Mrtir, Santa Creu dOlorda, Santa Maria
de Vallvidrera, Sant Feliu de Llobregat).
Miradors: (Cerdanyola, Font Groga, lArrabassada, Montbau, Esfrics, Sarri, Torre Bar,
Tur den Cors, El Terral).
Fonts: (De la Beca, Budellera, Sant Pau, Bacall, Ferro, Roure, den Ribes i lArrabassada,
Moguera).
Manteniment dels itineraris
Dins el Parc de Collserola hi ha una srie de passejades, itineraris i recorreguts, tant per
caminar com per anar amb bicicleta, i tots ells estan senyalitzats amb els corresponents
indicadors. Les tasques de manteniment consisteixen en la neteja de la vegetaci i reps del
ferm dels camins, la reposici de senyals vells, malmesos o desapareguts, la collocaci de
nous senyals orientadors i la installaci de plafons informadors als accessos principals.
Del seu manteniment sen fa crrec lequip de manteniment del parc excepte en alguns casos
(senders de petit -PR- i de gran recorregut GR- i els propis dalgunes entitats excursionistes)
que lexecuta la mateixa entitat promotora.

Suport logstic
Per tal de fer els manteniments i les obres de reparaci adients, el Consorci precisa de
determinats elements, entre daltres:
Vehicles:
La compra i/o el lloguer de vehicles pel Parc. En lactualitat es disposa de 21 vehicles, 19 en
propietat i 2 en lloguer, incloent 2 motos, 1 cami, 1 tractor, 1 dmper dobra i una estelladora
remolcada per a restes vegetals.

Dins de les tasques de lequip es consideren:

Els combustibles.
Les reparacions.
Les ITV.
Les assegurances.
Els logotips.
Vestuari:

79
 Adquisici del vestuari segons les diferents tasques que realitza el personal i part dels Equips
de Protecci Individual (EPI).
Calefacci:
Adquisici del combustible per les calefaccions de Can Balasc i Can Borni.
Equips de telecomunicaci:
Adquisici i manteniment dels equips de telecomunicaci del Dispositiu de Prevenci
dIncendis, guarderia i brigada de manteniment

Normes bsiques per al manteniment, la reposici i lexplotaci de les installacions

L'ens gestor ha de vetllar pel correcte funcionament i estat de conservaci del sistema de
sanejament.
L'ens gestor ha delaborar i acomplir un Pla de manteniment del sistema, equips,
installacions electromecniques i obra civil com a condici necessria per a latribuci de fons
per part de lAgncia Catalana de lAigua (ACA).
Les lnies daigua i fangs es gestionaran assegurant el mxim rendiment de les
installacions, sense causar afeccions perjudicials a lentorn i assegurant levacuaci dels
fangs en condicions de seguretat.
En casos daturada forada, programada o imprevista, Iens gestor ho comunicar a les
persones afectades i adoptar les mesures necessries per minimitzar les conseqncies.
L'ens gestor ha delaborar anualment un Pla de reposicions, millores i noves inversions
per planificar les reposicions dequips quan sesgoti la seva vida til i les ampliacions
necessries, fer front als increments de cabal i crrega i assolir els nivells de qualitat establerts
pel medi receptor.

80
TEMA 13

Conceptes bsics de seguretat i salut laboral. Manipulaci de

productes fitosanitaris

El trabajo y la salud: riesgos profesionales. Factores de riesgo

El Trabajo puede definirse como toda actividad de transformacin de la naturaleza, para

satisfacer las necesidades humanas
Dos aspectos fundamentales a considerar en el trabajo son la Tecnificacin y la
Organizacin. De las condiciones en que se realiza el trabajo depender que ste sea
beneficioso o perjudicial para la salud. Se entiende por Condiciones de Trabajo el conjunto
de variables que definen la realizacin de una tarea concreta y el entorno en que sta se
realiza y que determina la salud del trabajador.

El trabajo y la salud estn ntimamente relacionados por lo que conviene integrar en la propia
definicin de salud aquellos aspectos que se van a ver influenciados por las condiciones de
trabajo, y para ello, la ms precisa es la enunciada por la Organizacin Mundial de la Salud en
1948: Salud es un estado de bienestar fsico, mental y social completo y no meramente la
ausencia de dao y enfermedad
En el contexto de la propia definicin aparecen dos aspectos de suma importancia y
fundamentales a la hora de establecer estrategias preventivas que conviene recalcar, uno de
ellos es considerar la salud no solamente como mera ausencia de enfermedad, y otro el de
conferirle carcter integral: fsico, mental y social.
Conviene definir algunos conceptos y trminos utilizados en salud laboral:
Peligro: aquella fuente o situacin con capacidad de producir dao en trminos de lesiones,
daos a la propiedad, daos al medio ambiente o una combinacin de ellos.
La Ley de Prevencin de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de Noviembre) en su artculo
4 define:
Riesgo Laboral: posibilidad de que un trabajador sufra un determinado dao derivado del
trabajo. Es una combinacin de la frecuencia y la probabilidad y de las consecuencias que
podran derivarse de la materializacin de un peligro. Asimismo define Daos derivados del
trabajo las enfermedades, patologas lesiones sufridas con motivo u ocasin del trabajo.
La Seguridad y Salud Laboral pretende la mejora de las condiciones de trabajo a travs de la
aplicacin de tcnicas denominadas preventivas dirigidas a los distintos factores de riesgo.
A las distintas variables que puedan influir sobre la salud del trabajador (condiciones de
trabajo), se las denomina tambin factores de riesgo. Para favorecer el anlisis sistemtico
de los mismos, se clasifican en cinco grupos:

Condiciones de Seguridad
Condiciones materiales como: elementos mviles, cortantes situados en mquinas,
combustibles, herramientas, vehculos, instalaciones

Entorno fsico del trabajo

Se refiere a los componentes fsicos del medioambiente del trabajo: ruido, iluminacin,
vibraciones, condiciones termohigromtricas y radiaciones.

Contaminantes Qumicos y Biolgicos

Carga de Trabajo
Exigencias que la tarea impone al individuo: esfuerzos fsicos, niveles de atencin, posturas,
manipulacin

81
Organizacin del Trabajo
Distribucin de tareas, reparto de funciones, responsabilidad, horarios, situaciones
personales Como se ha dicho, el trabajo, dependiendo de las condiciones en que se realice
puede ser beneficioso o perjudicial para la salud, cuando el trabajo produce daos, stos se
tipifican de la siguiente forma:
Accidentes de Trabajo
Enfermedades Profesionales
Otros daos a la salud

Estos daos sern tratados en otro apartado distinto de ste mdulo. Como es lgico, debe
haber una serie de disciplinas preventivas que aplicadas a los distintos factores de riesgo
sirvan para identificar, prevenir y controlar aquellos riesgos que podran llegar a provocar
daos profesionales. stas tcnicas preventivas son las siguientes:

Seguridad en el Trabajo
Disciplina que estudia las condiciones materiales que ponen en peligro la integridad fsica de
los trabajadores provocando accidentes
Higiene Industrial
Estudia las situaciones que pueden producir una enfermedad a travs de la identificacin,
evaluacin y control de las concentraciones de los diferentes contaminantes fsicos, qumicos
y biolgicos presentes en los puestos de trabajo
Medicina del Trabajo
Analiza las consecuencias de los factores de riesgo sobre las personas, alerta cuando se
producen situaciones que no han sido controladas
Ergonoma
Estudia la manera de planificar y disear los puestos de trabajo de manera que exista una
adaptacin entre stos y el individuo
La actuacin sobre los factores de riesgo para la mejora de las condiciones de trabajo conlleva
adems la incorporacin de otras disciplinas como la psicologa, la ingeniera, la fsica, la
qumica, la arquitectura, la biolgica, el derecho, la econmica, etc ya que el tratamiento de
las condiciones de trabajo debe ser multidisciplinar.
El objetivo de todo lo anterior es el de mejorar la calidad de vida laboral del trabajador, que
como protagonista debe integrarse e involucrarse plenamente con la prevencin de riesgos
laborales, por lo tanto deber tener los conocimientos y actitudes necesarias para el
desempeo de sus funciones, por lo que la informacin y formacin son tambin consideradas
como tcnicas preventivas fundamentales.

Manipulaci de productes fitosanitaris

Segons el Real Decret 2163/1994, del 4 de Novembre, un producte fitosanitari es defineix com
les substncies i preparats que continguin una o mes substncies actives, presentats en la
forma que sofereixen per a la seva distribuci als usuaris i que estan destinats a:

-Protegir els vegetals o productes vegetals contra els organismes nocius, o evitar lacci dels
mateixos.

-Influir en el procs vital dels vegetals de forma diferent de com ho fan les substncies
nutrients.

-Millorar la conservaci dels productes vegetals.

-Destruir els vegetals no desitjats.

-Destruir part dels vegetals o controlar o evitar un creixement inadequat dels mateixos

82
Per tant quedem exclosos, els fertilitzants, adobs foliars i conservants daliments, quedant
inclosos els reguladors de creixement i els productes per a la conservaci de fusta.

Els riscos a la salut i seguretat que implica la manipulaci de productes fitosanitaris, fa que la
seva aplicaci i utilitzaci sigui molt estricta. En aquest sentit, lOrdre del Departament
dAgricultura, Ramaderia i Pesca ARP/308/2004, de 30 dagost (Diari Oficial de la Generalitat
nm. 4216 del 10 de setembre de 2004), estableix la formaci del personal de les empreses
daplicaci de productes fitosanitaris i els responsables de la seva venda.

Bsicament, lordre fixa lobligaci a obtenir el nivell bsic de capacitaci als agricultors i el
personal de les empreses i les entitats dedicades a lemmagatzematge, la venda o laplicaci
de productes fitosanitaris que participin de forma directa en laplicaci o manipulaci daquest
productes. s a dir, per a laplicaci de productes fitosanitaris cal tenir un carnet que
certifica haver superat la formaci corresponent. Aquests carnets, poden ser de nivell
bsic (aplicador i/o manipulador) i de nivell qualificat.

Emmagatzematge

Guardar els productes fitosanitaris a larmari ignfug, i mantenir aquest sempre tancat.
Conservar els productes al seu envs original.
Conservar sempre letiqueta del producte.
Utilitzar noms productes dels quals es t la fitxa de seguretat. En cas de no disposar
della, sollicitar-la mitjanant CRI al Servei de Prevenci.
Guardar la motxilla neta i buida a un armari, si s possible, o prestatge embolicada en
una bossa per resguardar-la de la pols i evitar el seu deterioro. Protegir tamb de les
temperatures extremes.
Utilitzar el mateix local per guardar els utensilis destinats a barreges, preparaci i
aplicaci.

Preparaci del producte

Verificar que el producte i equip de tractament no estiguin caducats, i es troben en

condicions.
Llegir detingudament les instruccions de les etiquetes i fitxa de seguretat dels
productes a utilitzar.
Realitzar la preparaci a lexterior o a un lloc ben ventilat.
Durant la realitzaci de la barreja utilitzar guants i la mscara integral.

PREPARACI:

- Omplir la part de la motxilla amb aigua.

- Mesurar la quantitat de producte a utilitzar amb una proveta, dosificador o similar

vessar-lo a la motxilla.

- Tancar la motxilla i remoure.

- Acabar de completar la dosis amb aigua, tenint en compte que mai ha de omplir-se
completament, per evitar problemes de vessament dels lquids.

83
Execuci del tractament

Utilitzar tots els equips de protecci (granota, mscara, guants, gorra)

Evitar contacte amb la pell i ulls i abstenir-se de menjar, beure i fumar.
Acotar la zona dactuaci i senyalitzar-la.

Desprs del tractament

Enviar els envasos buits al magatzem central (Viver de tres Pins) per al seu envio al
provedor.
Neteja completa de la maquinaria, els equips utilitzats i la roba de feina.

Consells en cas d intoxicaci

Tenir sempre a m la fitxa del producte o etiqueta.

En cas daccident, acudir al metge amb letiqueta o fitxa de seguretat del producte.
Traslladar a lintoxicat a lhospital ms proper o a la Mtua.
Evitar remeis de casa i en tots cas rentar amb abundant aigua fresca les zones
afectades de la pell (de 10 a 15 minuts).
Llegir amb molta cura la fitxa de seguretat, per si estigus contraindicat el provocar el
vmit, en cas dingesti.

Precaucions generals

Respectar escrupolosament les normes de les etiquetes i fitxes de seguretat dels

productes.
Respectar i fer respectar mitjanant senyalitzaci els terminis de seguretat.
Aplicar els productes sempre a favor del vent per que la roba no es mulli. No aplicar
amb vent fort i variable.
Tenir precauci a lhora de fumigar prop dinstallacions elctriques, allar-les
prviament.
No manipular durant l aplicaci, materials inflamables ni encendre flama.
Per feines a ras de sl o localitzades utilitzar la campana.

Neteja, revisions i manteniment

DIRIAMENT

Al finalitzar la jornada: netejar laparell i els seus circuits, inclosos els filtres, omplint el
dipsit daigua neta i fent-lo treballar. Tamb pot afegir una mica de sab. Mai guardar
la motxilla carregada de producte.
Es comprovar que no existeixin fuges, sobretot a las juntes, que pugin posar en perill
la salut dels treballadors. En cas de detectar-se alguna anomalia haur de ser reparada
immediatament abans de seguir utilitzant lequip.

MOTXILLES INSERVIBLES

Tindran el tractament de residu especial.

Els equips de protecci individual

Un equipo de proteccin individual o EPI -cuyo trmino ya era empleado en la Ordenanza

de Seguridad i Higiene en el Trabajo de 1971-, es cualquier equipo destinado a ser llevado o

84
sujetado por el trabajador para que le proteja de uno o varios riesgos y que pueda aumentar su
seguridad o su salud en el trabajo, as como cualquier complemento o accesorio destinado a tal
fin.

Est definicin viene recogida en el artculo 4, apartado 8, de la Ley de Prevencin de Riesgos

Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre), y es la repeticin de la referencia que ya se
hacia en la Directiva Marco (Directiva 89/656 relativa a las disposiciones mnimas de
seguridad y salud para la utilizacin de equipos de proteccin individual.

El uso de equipos de proteccin individual es una medida de prevencin de carcter excepcional,

a la que tan slo se debe recurrir cuando se han agotado todas las vas alternativas que
preceptivamente se deben implantar con carcter prioritario para eliminar el riesgo. Tambin
debe contemplarse el uso de estos equipos como complemento de otras actuaciones que, tras
haber sido implantadas, no garantizan un control suficiente de la situacin de riesgo y, as mismo,
provisionalmente, mientras se adoptan las medidas correctoras colectiva

LOS EQUIPOS DE PROTECCN INDIVIDUAL Y LA LEGISLACIN

La Unin Europea ha desarrollado legislacin, dirigida a los fabricantes o a sus representantes
legalmente establecidos en la Comunidad, que regula la comercializacin y libre circulacin de
los EPI (Real Decreto 1407/1992), y disposiciones, dirigidas a los empresarios, que regulan la
utilizacin de los EPI (Real Decreto 773/1997).

Real Decreto 1407/1992

Regula las condiciones para la comercializacin y libre circulacin intracomunitaria de los EPI. Se
establecen unos requisitos de idoneidad para que los EPI, cuando satisfagan las exigencias
requeridas, se comercialicen identificndolos con la marca CE. As mismo, establece que el
fabricante tiene la obligacin de elaborar y entregar al usuario un folleto informativo sobre la
correcta utilizacin y conservacin del equipo.
El fabricante debe certificar que el EPI comercializado cumple lo dispuesto en este Real Decreto
estampando en cada EPI el marcado de conformidad CE, como declaracin de conformidad.

Real Decreto 773/1997

Regula las disposiciones mnimas de seguridad y salud relativas a la utilizacin de EPI por los
trabajadores. Establece las obligaciones generales del empresario, los criterios para el empleo y
las condiciones que deben reunir los EPI, su eleccin, utilizacin, etc.

LA GESTION DE LOS EQUIPOS DE PROTECCIN INDIVIDUAL

Antes de la eleccin de una prenda de proteccin personal como medida de proteccin frente a
una determinada situacin de riesgo, se deben analizar los siguientes aspectos.

Necesidad de uso
Como ya hemos dicho, debe estudiarse, en primer lugar, la posibilidad de eliminar la situacin de
riesgo mediante el empleo de tcnicas de proteccin colectiva u otras medidas organizativas.
Se deber recurrir al uso de prendas de proteccin personal en los siguientes casos:

85
 Cuando se han agotado todas la vas alternativas que preceptivamente deben implantarse con
carcter prioritario (de prevencin, proteccin colectiva u organizativa).
Como complemento de las medidas anteriores cuando su implantacin no garantiza un
control suficiente del riesgo.
Provisionalmente, mientras se adoptan las medidas de proteccin colectiva.
Siempre en tareas de rescate o en situaciones de emergencia.

Seleccin
El empresario tiene la obligacin de proceder a una minuciosa apreciacin de las caractersticas
de los EPI para evaluar en que medida cumplen con los requisitos exigibles. Entre ellas estn:
Grado necesario de proteccin que precisa una situacin de riesgo.
Grado de proteccin que ofrece el equipo frente a esa situacin.
Ser adecuado a los riesgos contra los que debe proteger, sin constituir, por s, un riesgo
adicional.
Evitar, en lo posible, que el EPI interfiera en el proceso productivo.
Tener en cuenta las exigencias ergonmicas y de salud del trabajador.
Adecuarse al usuario tras los ajustes requeridos.
Contemplar la posible coexistencia de riesgos simultneos.

Adquisicin
Al elegir el EPI, hay que tener en cuenta el folleto informativo del fabricante que contiene los datos
relativos al almacenamiento, uso, limpieza, mantenimiento, desinfeccin, etc. del mismo. Es
conveniente probar las prendas de proteccin en el lugar de trabajo antes de comprarlas.

Distribucin
La distribucin de los EPI debe ser personalizada, ya que deben ajustarse a las caractersticas
anatmicas de cada trabajador. Cada usuario debe ser instruido sobre las caractersticas de los
equipos que se le entregan, siguiendo las indicaciones que se le han dado al respecto, y debe ser
responsable de su mantenimiento y conservacin.

Supervisin
Es imprescindible la intervencin del Servicio o del Tcnico de Prevencin en el proceso que va
desde la eleccin hasta la correcta utilizacin o conservacin del EPI paras conseguir resultados
ptimos del equipo necesario ante un riesgo.
El Servicio de Prevencin debe estar al corriente de los problemas que se presentan en la
utilizacin de protecciones personales y de la forma correcta de utilizacin. El Servicio de
Prevencin debe controlar que no haya excepciones en las zonas en las que el uso de los EPI sea
obligado.

Consulta a los trabajadores

En todas las etapas de gestin de los equipos de proteccin individual, el empresario consultar a
los trabajadores, sea directamente o a travs de sus delegados de prevencin.

86
TEMA 14

La prevenci dincendis. Referncia especial al Dispositiu de

Prevenci dIncendis Forestals de la Mancomunitat de Municipis de
lrea Metropolitana de Barcelona. Protocol dactuaci al Consorci
del Parc de Collserola

1.- EL DISPOSITIU DE PREVENCI DINCENDIS DE LAMB.

1.1 Gesti i funcionament

El Dispositiu de Prevenci dIncendis Forestals de lrea Metropolitana de Barcelona, posat en

funcionament lany 1983 per lantiga Corporaci Metropolitana, es basa en un sistema de
vigilncia del territori i detecci dincendis des de punts fixos, composat per guaites situats en 13
torres de vigilncia, un equip de suport i intervenci immediata i una Central de
Comunicacions.
A partir de 1.989 el Dispositiu va ser traspassat a la gesti directa del Consorci del Parc de
Collserola (Patronat Metropolit del Parc de Collserola fins lany 1999). tot i comprendre
municipis que formaven part de lEspai Natural protegit, del Parc del Garraf (gestionat per la
Diputaci de Barcelona, a travs de lrea dEspais Naturals) o daltres, que posteriorment han
passat a formar part de lmbit del Parc de Serralada Marina (gestionat pel Consorci del Parc de
la Serralada Marina).
Concretament el Dispositiu inclou una torre de vigilncia dins lmbit de lEspai Natural de
Garraf (sierra), i tres torres de vigilncia, dins lmbit del Parc de la Serralada Marina. (Alfa,
Bravo, i Charli).
En aquest context, lany 2004 es va iniciar un procs de regulaci, mitjanant dos convenis
establerts entre el Consorci del Parc de Collserola i lrea dEspais Naturals de la Diputaci de
Barcelona, que integren aquestes 4 torres en els dispositius dels Parcs del Garraf i de la
Serralada Marina dacord amb un Protocol dactuaci conjunta.
El 2008 es va iniciar un tercer conveni de collaboraci entre el Consell Comarcal del Baix
Llobregat i el Consorci del Parc de Collserola per a la gesti i coordinaci de les torres de
guaita Romeo i Juliet ubicades als municipis de Sant Climent de Llobregat i Corbera de
Llobregat, per tal de que sigui el propi Consell el que es faci crrec de la contractaci del
personal que ha de cobrir la torre, tot i que la despesa que es genera daquesta contractaci
es transferida des del pressupost del Consorci del Parc de Collserola.

Per a la realitzaci de les tasques que genera el Dispositiu dmbit metropolit, es contracten un
total de 32 persones distribudes de la segent manera:

26 vigilants per atendre els dos torns corresponents a cadascun dels 13 punts fixos
de vigilncia, els quals es troben en els segents municipis de l'AMB: Tiana
(ALFA), Badalona (BRAVO), Santa Coloma de Gramenet (CHARLI), Barcelona
(ECO, GOLF I FOXTROT), Cerdanyola (LIMA), Sant Cugat del Valls (INDIA),
El Papiol (MIKE), Sant Feliu de Llobregat (KILO), Corbera de Llobregat
(JULIET), Sant Climent de Llobregat (ROMEO) i Begues (SIERRA).
A ms de detectar, situar i donar avs dels incendis forestals que es produeixin, es
vigila el territori i es dona avs de tot tipus d'incidncies que es puguin observar
relacionades amb la prevenci d'incendis o que afectin el medi natural: columnes de

87
 fum sospitoses de cremes no autoritzades, actuacions silvcoles com tala darbres,
abocaments en camins, carreteres i zones forestals, en el moment que sestiguin
produint, etc.
2 operadors per atendre els dos torns de la Central de Comunicacions (Control Collserola).
Aqu es coordina tot el Dispositiu i selabora la base de dades de tots els incendis produts
dins lmbit.
4 vigilants mbils per formar l'equip de suport (1 vehicle equipat amb una motobomba i
400 l. daigua amb 2 persones per torn), que realitza diferents tasques relacionades amb
el dispositiu: Visitar tots els incendis produts dins l'mbit de l'rea Metropolitana de
Barcelona i registrar permetres amb GPS. Prendre totes les dades necessries per omplir
les fitxes de cada incendi i la base de dades respectiva, intervenci immediata en focs de
petites dimensions a Collserola, revisi dinfraestructures de prevenci d'incendis, etc.

1.2. mbit territorial

En els seus inicis, lmbit del Dispositiu de Prevenci d'Incendis Forestals comprenia els 33
municipis que de la Entitat del Medi Ambient, els quals sumen un total de 22.530 ha. de
terrenys forestals.

Lany 2003, aquest mbit del Dispositiu es va ampliar amb Corbera de Llobregat (Sup:1.846
ha, amb 1.280 ha. forestals) i Cervell (Sup.: 2.955 ha, amb 2.354 ha. forestals) que tot i no
formar part de lEntitat del Medi Ambient, s que sn integrants de la Mancomunitat de
Municipis de lAMB. Per tant, lmbit actual del Dispositiu compren 35 municipis amb un total
de 26.164 ha ds forestal. Evidentment, labast de vigilncia s molt ms ampli, i es donen
avisos dincendis en un mbit molt ms gran.

1.3 Llistat dels 35 municipis que formen part del Dispositiu (en negreta els municipis
amb territori al Parc de Collserola)
Badalona Corbera de Llobregat El Papiol Sant Joan Desp
Badia del Valls Cornell El Prat de Llobregat Sant Just Desvern
Esplugues de
Barber del Valls Llobregat Ripollet Sant Vicen dels Horts
Barcelona Gav: Sant Adri de Bess Santa Coloma de Cervell
Begues l'Hospitalet de Llobregat Sant Andreu de la Barca Santa Coloma de Gramenet
Castellbisbal Molins de Rei Sant Boi de Llobregat Tiana
Castelldefels Montcada i Reixac Sant Climent de Llobregat Torrelles de Llobregat
Cerdanyola del
Valls Montgat Sant Cugat del Valls Viladecans
Cervell Pallej Sant Feliu de Llobregat

88
1.4 Mapa de lmbit del Dispositiu de Prevenci dincendis distribut per Sectors

Barbera del Valles

Badia

Ripollet
Cerdanyola del Valles

Montcada i Reixac
Castellbisbal Tiana
Valles-Ordal Marina
Montgat
Sant Cugat del Valles Santa Coloma
de Gramenet Badalona

Sant Andreu
de la Barca

el Papiol

Corbera de Llobregat
Palleja Barcelona Sant Adria de Besos
Molins de Rei
Barcelona Collserola
Sant Feliu
de Llobregat
Cervello
Sant Just Barcelona
Sant Vicenc
dels Horts Desvern

Esplugues
de Llobregat
Vallirana Santa Coloma Sant Joan Despi
de Cervello
l'Hospitalet
Cornella de Llobregat
Torrelles de Llobregat de Llobregat

Sant Climent
Sant Boi de Llobregat
de Llobregat

Garraf
Begues

El Prat de Llobregat
Gava
Viladecans

Castelldefels

89
1.5. Quadres de superfcies per sectors del Dispositiu de Prevenci dIncendis

Quadre de superfcies del sector COLLSEROLA superfcie en hectrees (Ha)

Municipi Superfcie Superfcie

Total Forestal Superfcie
Arbrada
Barcelona 10.078 1.734 978
Cerdanyola del Valls (part) 2.749 1.491 1.315
Cornell de Llobregat 693 0 0
Esplugues de Llobregat 452 73 0
L'Hospitalet de Llobregat 1.263 0 0
Molins de Rei 1.581 828 690
Montcada i Reixac (part) 777 327 80
El Papiol 896 400 320
Sant Cugat del Valls (part) 4.576 2.283 1.947
Sant Feliu de Llobregat 1.171 469 289
Sant Joan Desp 605 6 0
Sant Just Desvern 760 350 70
SUBTOTAL 25.601 7.961 5.689

Quadre de superfcies del sector GARRAF superfcie en hectrees (Ha)

Municipi Superfcie Superfcie Superfcie

Total Forestal Arbrada
Begues 5.029 4.257 1.065
Castelldefels 1.277 381 64
Gav 3.084 1.687 344
El Prat de Llobregat 3.148 644 113
Sant Boi de Llobregat 2.152 412 180
Sant Climent de Llobregat 1.084 672 236
Sant Vicen dels Horts 930 241 165
Santa Coloma de Cervell 757 251 167
Torrelles de Llobregat 1.352 779 754
Viladecans 2.025 543 65
SUBTOTAL 20.838 9.867 3.153

Quadre de superfcies del sector MARINA superfcie en hectrees (Ha)

Municipi Superfcie Superfcie

Total Forestal Superfcie
Arbrada
Badalona 2.094 688 115
Montcada i Reixac (part) 1.564 658 156
Montgat 287 49 3
Sant Adri del Bess 382 0 0
Santa Coloma de Gramenet 702 217 12
Tiana 814 427 171
SUBTOTAL 5.843 2.039 457

90
 Quadre de superfcies del sector VALLS superfcie en hectrees (Ha)

Municipi Superfcie Superfcie

Total Forestal Superfcie
Arbrada
Barber del Valls 857 111 50
Castellbisbal 3.112 1.551 1136
Cerdanyola del Valls (part) 375 203 179
Cervelll 2.955 2.354 1.822
Corbera de Llobregat 1.846 1.280 940
Pallej 846 457 286
Ripollet 422 45 8
Sant Andreu de la Barca 561 192 118
Sant Cugat del Valls (part) 207 104 82
SUBTOTAL 11.181 6.297 4.621

Protocol dactuaci al Consorci del Parc de Collserola

Protocol pels vigilants de prevenci dincendis

Aquest protocol saplicar exclusivament als vigilants en les tasques que es desenvolupen en
la torre de guaita.

Lloc de treball habitual

Majoritriament en torres d'observaci, a excepci del guaita "foxtrot" que es situa al temple
del Tibidabo:
Es situen sempre en punts elevats i estratgics, a fi de tenir la mxima cobertura visual del
territori, essent una pista forestal ms o menys llarga l'accs ms habitual. Aix implica que
en general son llocs bastant solitaris i poc transitats.
Es troben en els segents municipis de l'AMB: Tiana (ALFA), Badalona (BRAVO), Santa
Coloma de Gramenet (CHARLI), Barcelona (ECO, GOLF I FOXTROT), Cerdanyola (LIMA),
Sant Cugat del Valls (INDIA), El Papiol (MIKE), Sant Feliu de Llobregat (KILO), Corbera de
Llobregat (JULIET), Torrelles de Llobregat (ROMEO) i Begues (SIERRA)..
Es composen d'una estructura metllica de 13 metres d'alada amb un habitacle allat amb
finestres i un balc exterior on es situa el vigilant per realitzar la seva tasca.
A l'habitacle, s'accedeix mitjanant una escala de cargol amb passamans i graons equipats
amb cinta antilliscant.
Es procura, sempre que sigui possible, que cada treballador tingui assignada cada any la
mateixa torre per facilitar el bon coneixement del terreny. De totes formes per necessitats
d'organitzaci del servei es poden produir canvis.

Funcions:

Observar contnuament tot el camp de visi que es tingui al voltant de la torre

corresponent, per tal de detectar, situar i donar avs dels incendis forestals que es
produeixin, en l'mbit dels municipis que formen part del Dispositiu de Prevenci
d'Incendis.

91
 Tamb es donar avs de tot tipus d'incidncies que es puguin observar relacionades amb
la prevenci d'incendis o que afectin al medi natural, de les que es suposi que no tenen
perms o coneixement previ, com per exemple:
Qualsevol columna de fum sospitosa de lexistncia dun foc o que tingui risc de produir-lo.
Actuacions silvcoles no autoritzades: tala darbres, maquinria pel bosc, etc.
Abocaments en camins, carreteres i zones forestals, en el moment que sestiguin produint.
Etc.
Respondre a les consultes efectuades per qualsevol membre identificat del Dispositiu de
Prevenci dIncendis.

Instruccions operatives:

1. Horari: Sha darribar a la torre de guaita amb el temps suficient per poder comunicar a
Control Collserola linici de la vigilncia a les hores establertes segons el quadrant horari
proporcionat a linici de la campanya. Es dna molta importncia a la puntualitat en l'inici del
servei, essent motiu de falta arribar tard injustificadament.
Quan per qualsevol motiu s'arribi tard a la torre, cal avisar a Control Collserola abans de l'inici
del Servei o en els primers 10 minuts. En cas contrari, Control Collserola activar un servei
d'urgncia per si de cas hi ha hagut un accident. Quan s'arribi al lloc es comunicar el
comenament del Servei, i en acabar el torn es posar en contacte telefnic amb Control
Collserola per informar detalladament de les causes del retard.

2. Canvi de torn: Si per motius personals els dos vigilants duna mateixa torre es posen
dacord per realitzar algun canvi en els torns establerts, donaran avs amb prou antelaci a
Control Collserola, el qual haur de confirmar lautoritzaci del canvi. En cas de dubte, sempre
ser prioritari el torn establert en el quadrant horari proporcionat.

3. Comunicaci incendis i daltres incidncies: Els missatges que es transmeten a travs

de la xarxa de radio del Dispositiu observaran les instruccions de procediment d's que es
donen a cada vigilant (veure ms endavant).
Aix mateix, sobservaran les Instruccions en cas d'incendis o columnes de fum que es donen a
cada vigilant (veure ms endavant)
4. Comunicaci horria: A cada hora en punt, a fi de comprovar que tot funciona
correctament, les torres donaran novetats de la situaci, amb l'ordre segent: ALFA, BRAVO,
CHARLIE, LIMA, ECO, FOXTROT, GOLF, INDIA, KILO, MIKE, JULIETT, ROMEO, SIERRA.

Quan hi hagi un incendi important no es donaran novetats a no ser que sigui requerit per
Control Collserola.

5. Comprovaci equip comunicacions: Si es sospita que no funciona b lequip de radio,

canviar la bateria i fer comprovacions amb Control Collserola. Si no respon pel canal normal,
provar pel canal directe amb Control Collserola o b amb la torre ms propera. Si no es pot
comunicar de cap manera, baixar immediatament de la torre i trucar el ms aviat millor per
telfon a Control Collserola.

6. Accs a la torre: Un cop dins la torre, sha de tenir la porta daccs a lescala tancada amb
el cadenat perqu no pugui accedir cap persona a linterior No es permetr pujar a la torre a
ning que no formi part del Dispositiu de Prevenci dIncendis o que no sigui membre de
lequip de manteniment del Servei de Medi Natural o enviat pels Serveis tcnics del Consorci

92
del Parc de Collserola. Encara i aix, es demanar conformitat a Control Collserola per
autoritzar aquesta petici i es redactar en el full diari dincidncies, lhora, els motius i el nom
de les persones que pugen.

7. Manteniment: Es tindr cura dels aparells de comunicaci, del material, del vestuari, de la
torre i del seu entorn i de tots els seus elements, mantenint-los nets, ordenats i en bon estat.
Sinformar en el full dincidncies de qualsevol anomalia que es produeixi tant pel que fa al
material, com a lestructura i elements de la torre, com a la xarxa de comunicacions. El
elements que ho requereixin seran degudament engreixats.

Shan danotar les hores en que es produeixin problemes amb la xarxa de comunicacions.

8. Pluja: Sinformar a Control Collserola quan comenci a ploure de forma continuada, o b

quan sacosti una gran tempesta, sollicitant perms per refugiar-se si es creu convenient. Si el
vigilant es veu sorprs per la tempesta el ms segur es quedar-se dins la torre, ja que aquesta
disposa de parallamps certificat.

9. Comunicat diari: Cada un dels guaites ha d'informar per escrit de totes les incidncies
ocorregudes durant la jornada de vigilncia, mitjanant un comunicat diari. Sha de posar lhora
exacta en que es produeix cada incidncia.
10. Comunicat dincendi: Per cada incendi s'ha de redactar el Comunicat dincendi, on ha de
quedar reflexada tota la informaci que pugui aportar el guaita des de la seva posici. Sha de
procurar omplir el mxim dinformaci: lhora dinici, dacabament, mitjans que intervenen, hora
darribada dels mitjans terrestres i aeris, descrregues efectuades, punts dabastament daigua
i qualsevol incidncia que pugui tenir rellevncia a lhora de determinar les causes i el
comportament del foc.
11. Permisos administratius: es demanaran amb una antelaci mnima de 7 dies i
sautoritzaran en funci de les necessitats del servei (climatologia, nombre de peticions que hi
hagi per un mateix dia, baixes, etc.), i dacord amb el conveni collectiu vigent.

12. Vestuari: Es obligatori anar sempre uniformat amb el vestuari actualitzat proporcionat pel
Consorci del Parc de Collserola. El vestuari es portar sempre en les millors condicions, tant
pel que fa a la neteja com al seu manteniment i noms sen podr fer s durant lhorari de
treball. Qualsevol mancana o incidncia referent al vestuari, cal anotar-la tamb en el
comunicat diari. Les botes son obligatries ja que es consideren Equip de Protecci Individual
(EPI).

13. Lliurament de comunicats: Els comunicats diaris i dincendi shan de lliurar a Control
Collserola un cop per setmana, concretament, els dimarts d11 a 13 hores. Cada setmana
s'anir alternant l'encarregat de portar el comunicat, que en principi coincidir amb el vigilant
que faci el torn de tarda. Tots aquells que tinguin algun problema de forma general per venir
dins aquest horari ho haur de justificar per escrit a Control Collserola. De la mateixa manera,
si un dia en concret no es pot venir a l'hora establerta, sha de comunicar telefnicament a la
mateixa.

14. En el cas que algun visitant extern es dirigeixi al vigilant forestal, aquest respondr amb
educaci per sense estendres excessivament recordant al visitant que la seva missi a la
torre es la vigilncia del territori per detectar el ms rpidament linici dels focs i que no es pot
distreure.
15. En cas dincendi forestal proper que pugui afectar a la torre, cal evacuar el lloc de
treball el ms aviat millor pels camins daccs a la torre. En cas de la pista habilitada i apta
pel vehicle fos afectada per lincendi, cal fugir per camins alternatius a peu. EPI: botes i
mascareta.

93
Elements i materials:
Torre de guaita, alidada o gonimetre, taula, armari, cadira, cortines antisolars.
Prismtics.
Plnols especfics per cada torre.
Carpeta, llapis, bolgraf, goma esborrar, llibreta i 1 regle.
Equip de comunicacions (aparell amb funda, carregador i dos piles).
Llistat dels membres del Dispositiu de Prevenci dIncendis.
Llistat de lhorari i torns.
Vestuari de treball. 2 camises, 2 samarretes, 2 pantalons, 1 botes, 1 granota, 1 cintur, 1 gorra
amb visera, 1 anorac amb forro polar.
Equip de neteja de vidres, i greix per alidada o gonimetre, cadenats i frontisses.
Claus daccs de camins i torre.
Insecticida.
Crema de protecci solar per FOXTROT.
Farmaciola bsica: analgsics, antistaminics, alcohol, venes, esparadrap i iode.
Motxilla de Collserola.
Llanterna.
Mascareta de plstic per la torre de KILO, i de paper per la resta.
Llibre daus (opcional)

No es pot tenir a la torre cap altre material que el proporcionat pel Consorci del Parc de
Collserola a no ser que el Cap del Servei de Medi Natural lautoritzi per escrit.

Protocol aplicable a lequip dintervenci immediata

Aquest protocol s complementari al de les activitats que es desenvolupen en les torres de
guaita.

Lloc de treball habitual

Sefectuen desplaaments amb vehicle per tot l'mbit de l'rea Metropolitana, encara que
majoritriament es mouen per l'mbit del Parc de Collserola.
El vehicle es un Tot Terreny tipus Pick-up, equipat amb un dipsit d'aigua de 400 litres, una
motobomba i tots els accessoris necessaris per efectuar una primera intervenci en focs petits.
Disposen tamb d'eines com motoserres i desbroadores per realitzar altres intervencions
d'urgncia.

Funcions
Tasques de vigilncia mbil: En dies d'alerta meteorolgica amb risc d'incendi elevat o
quan ho indiqui el tcnic de gurdia o Control Collserola. Cal collaborar amb els Guardes del

94
Parc, en les tasques de vigilncia, donant prioritat a les zones on es produeixen incendis
reiteratius (per dissuadir els causants), i en les zones dombra de visibilitat de les torres.
Intervenci immediata: En cas davs dincendi o de columna de fum dins el Parc de
Collserola, lequip dintervenci immediata es dirigir el ms rpidament possible cap el punt
dinici i actuaran segons instruccions de procediment en cas dincendi (veure ms endavant).
Visitar tots els incendis produts dins l'mbit de l'rea Metropolitana de Barcelona i registrar
permetres amb GPS. Prendre totes les dades necessries per omplir el comunicat d'incendi i la
base de dades respectiva.
Tasques de suport al dispositiu: visita de torres de vigilncia quan sigui requerit per Control
Collserola; efectuar petites reparacions de manteniment de les mateixes; suplncia d'algun
vigilant quan es consideri imprescindible per part de la direcci del servei, etc.
Recorregut i reps de les infrastructures de prevenci d'incendis: camins xarxa bsica i
senyalitzaci, punts d'aigua, franges de protecci, etc.; fer-se crrec de les basses per helicpter,
tant en el moment de lextinci de lincendi (assegurant el subministrament daigua necessari)
com al llarg de la campanya (controlant el nivell de bases i dipsits, i efectuant els manteniments
necessaris).
Informar i collaborar amb els habitants i usuaris del Parc aix com amb les Policies
Locals, ADF (Associaci per a la Defensa Forestal), Agents Rurals i qualsevol agent de
lautoritat que sidentifiqui.
Redactar comunicats diaris, on es reflecteixin totes les actuacions realitzades al llarg del dia;
les incidncies especials es notificaran en comunicats especfics: incendis, desperfectes en
infrastructures, control basses helicpters, etc...

Instruccions operatives.
1. Tots aquells punts del protocol de les torres que no siguin especfics de la tasca de
vigilncia (horaris, canvis de torn, procediment ds radiofnic, vestuari i permisos
administratius) seran vlids, tamb per lequip de intervenci immediata. En la comunicaci
horria de novetats han de donar el rebut a Control Collserola.

2. En cas davs dincendi o de columna de fum dins el Parc de Collserola, sactuar segons
les instruccions de procediment dactuaci en cas dincendi que sespecifiquen ms endavant.

3. Vehicle dintervenci immediata: una vegada al mes cal omplir la fitxa destat del vehicle
on es reflexaran totes les incidncies mecniques del cotxe, aix com les del dipsit, moto-
bomba i mnegues.

4. Mesura i recull de dades dincendis: Un cop extingit lincendi, repassar el permetre amb
GPS evitant les zones amb un pendent superior al 50% i evitant aproximar-se massa a zones
amb risc de caiguda a diferent nivell.
5. Basses helicpter: un cop cada 15 dies, com a mxim, cal efectuar el reps de lestat de
les basses, efectuant medicions de nivells dels dipsits, omplint les basses on falti aigua, i
prenen mesura dels consums a les connectades a la xarxa municipal. Cal anotar totes les
dades en la fitxa corresponent.

6. Desbrossar de vegetaci els hidrants i punts daigua del Parc de Collserola, cada cop que
els trobin tapats per la vegetaci crescuda.

7. Informar sistemticament sobre lestat dels camins de la Xarxa Viria Bsica de Prevenci
dIncendis i controlar que es trobin en condicions ds per part del mitjans dextinci i vigilncia.

95
8. Suplncia de vigilants en torre de guaita: seguir el protocol establert en les tasques de
vigilncia fixa.

Elements i materials
Vehicle dintervenci immediata dotat de motobomba, mnegues, claus de pas i rcords
Equip de comunicacions xarxa Dispositiu AMB (aparell amb funda, carregador i dos piles).
Equip de comunicacions de Bombers Generalitat (xarxa gora) i dos bateries.
Camera de fotos digital.
Telfon mbil.
GPS
Pala apagafocs
Prismtics.
Plnols.
Carpeta, llapis, bolgraf, goma esborrar, llibreta i 1 regle.
Llistat dels membres del Dispositiu de Prevenci dIncendis.
Llistat de lhorari i torns.
Vestuari de treball: 2 camises, 2 samarretes, 2 pantalons, 1 botes, 1 granota, 1 cintur, 1 gorra,
1 anorac amb forro polar.
Claus daccs de camins, torres i dipsits daigua.
Farmaciola bsica.

Protocol dactuaci de Control Collserola

Lloc de treball habitual:

El Control Collserola es troba ubicat a l'edifici dels Serveis Tcnics i Centre d'informaci del Parc
de Collserola.

Funcions:
Iniciar i finalitzar diriament el Dispositiu de Prevenci dIncendis segons lhorari i el
calendari establert.
Estar a lescolta de les novetats i incidncies derivades del Dispositiu de Prevenci
dIncendis i establir la comunicaci amb els diferents agents dintervenci.
Respondre les consultes del dia a dia que es realitzen dels diferents integrants del
Dispositiu de Prevenci dIncendis.
Controlar els horaris, torns, baixes i altes, permisos administratius, etc., del personal del
dispositiu contractat pel Consorci del Parc de Collserola.
Identificar i canviar les cintes de gravaci de totes les converses a traves de la xarxa de
comunicacions durant tota la campanya.
Utilitzaci del programa de SIG per a la localitzaci de lincendi i obrir la fitxa de cada
incidncia de forma automatitzada.

96
 Descarregar a lordinador del dades del GPS, per tal de que puguin ser utilitzades amb els
programes de SIG que convingui.
Recopilar els fulls diaris i dincendi dels Guaites, de lEquip dintervenci Immediata i de la
Guarderia del Parc, per extreure les dades tils i passar-les a la base de dades de
lordinador.
Controlar les estacions meteorolgiques per tal de donar avs dels estats dalerta normal i
crtic a Bombers de Barcelona.
Controlar tot el repartiment i recollida dequips personals i material.
Elaborar informes extrets de la base de dades de lordinador i de la gravadora, i de totes
les incidncies del personal del dispositiu.
Inventariar els equips de comunicacions (Walkie-talkie, carregadors, piles, antenes),
prismtics, cmeres, vestuari, plnols i tot el material utilitzat pel Dispositiu de Prevenci
dIncendis.

Operativa aplicable en cas davs dincendi o columna de fum:

1. Quan, dins lmbit del Parc de Collserola, una torre comunica una columna de fum no
identificada com a possible incendi, o duna crema no autoritzada, sha davisar via telfon
mbil als Guardes del Parc i a lEquip dIntervenci Immediata, a no ser que aquests ja hagin
donat el rebut prviament i hagin notificat que es dirigeixen cap el lloc.
Quan aquesta comunicaci es produeixi fora de lmbit del Parc, es donar avs via telfon a la
POLICIA LOCAL del municipi afectat, per informar de la ubicaci de la columna, pregant que
ens informin del resultat final de la incidncia. Sinformar a la torre de vigilncia que lha
donada del resultat obtingut.

2. Quan un CONTROL CENTRAL DE BOMBERS, no respongui a la crida dun vigilant,

CONTROL COLLSEROLA agafar el missatge i el comunicar via telfon amb la central
corresponent, sollicitant que comprovin lemissora per parlar directament amb el vigilant en
qesti. Si en el seu comunicat, el vigilant verifica una situaci greu, en la mateixa trucada
CONTROL COLLSEROLA, sollicitar la convenincia de mitjans aeris directament.

3. Depenent del municipi on es produeixi linici de lincendi cal dirigir-se a un dels tres
CONTROLS de BOMBERS possibles:

CONTROL CENTRAL BOMBERS BARCELONA: Quan lincendi tingui el punt

dinici dins el municipi de Barcelona.

CONTROL CENTRAL BOMBERS NORD : Quan sinici dins un dels municipis

del sector de Marina, o dins dels municipis de Sant Cugat, Cerdanyola,
Montcada o Castellbisbal

CONTROL CENTRAL BOMBERS SUD: Quan sinici dins un dels municipis del
sector de Garraf, o dins dels municipis de Sant Andreu de la Barca, El Papiol,
Molins, Sant Feliu, Sant Just, Esplugues, o Pallej.

4. Un cop confirmat que bombers estan assabentats es trucar per telfon al municipi o
districte afectat, per tal que la Policia Local estigui tamb assabentada. Cal tenir present que
aquesta trucada tamb la solen realitzar els Bombers corresponents.

97
5. A la que es disposi duna mica de tranquillitat, sentraran les dades de lincendi a
lordinador i simprimir el plnol resultant del punt dinici teric..

6. Qualsevol informaci que es doni des dels equips TANGO-1, VICTOR-1, o torres de
vigilncia que no siguin contestades per la CENTRAL DE BOMBERS corresponent, si es
creuen importants, seran comunicades via telfon a la mateixa.

7. CONTROL COLLSEROLA, vetllar constantment dels canvis de les condicions

atmosfriques per declarar lestat dalerta meteorolgica tal com est establert en el Pla
dEmergncia Municipal de lAjuntament de Barcelona. Una vegada sarribi a aquesta situaci,
el mateix CONTROL COLLSEROLA ho comunicar al CAP DE GUARDIA DE BOMBERS
BARCELONA via FAX i al tcnic de Guardia del Consorci del Parc de Collserola.

98
LES COMUNICACIONS

Lemissora

Normalment, les xarxes de comunicaci usades en espais naturals i, en la prevenci i extinci

dincendis forestals sn per rdio. Lelement fonamental daquestes xarxes s lemissora.

Una emissora o radiotransmissor s un aparell capa demetre o rebre ones de rdio. Rebre i
transmetre missatges a travs duna emissora s una tasca comuna en una rea forestal,
encara que cada vegada ms es fan servir els telfons mbils, si b aquests aparells encara
no disposen duna xarxa de cobertura total en determinats espais, com ara les rees de
muntanya on sovint presenten les nomenades rees fosques o sense cobertura.

Les emissores que ms sutilitzen i ms freqents sn les emissores porttils.

Preparaci de lemissora porttil

Abans diniciar-se lactivitat laboral al bosc, cal comprovar en lemissora porttil el segent:

Lantena estigui correctament inserida

Les bateries estiguin a plena crrega. En general, una bateria nova t una autonomia
de 8 hores. La seva vida til s dunes 500 crregues. Les bateries velles no duren
ms de 6 hores.
Tinguem bateria de recanvi, si cal.

Per posar lemissora en funcionament hem de fer el segent: encendre laparell, escollir el
canal doperacions, ajustar el silenciador i fixar el volum.

Fet aix, lemissora est preparada per rebre missatges.

Si volem emetre un missatge, hem de:

Prmer el polsador i collocar el micrfon prop de la boca
Durant la transmissi, mantenir el polsador premut tota lestona
En acabar la transmissi, deixar anar el polsador. Lemissora queda en situaci
receptora.

Racionalitzaci de les transmissions

El codi de rdio s una paraula o conjunt de paraules convencionals que representen un

operador de la xarxa de comunicacions (veure taula indicadors o codis de rdio del dispositiu
dincendis de lAMB a la pgina segent).

Tots els operadors que intervenen en una xarxa de radiocomunicaci tenen el seu codi de
rdio.

Cal tenir sempre que la comunicaci per rdio entre dos operadors s alternativa i que fins que
no acabi el missatge que sest escoltant no es pot comenar a parlar.

Per evitar que es collapsi la xarxa, les comunicacions entre operadors han de sotmetres a la
disciplina mnima en les comunicacions que implica el seguiment dunes normes:
Els missatges han de ser curts, concrets i clars.
Fer servir un to de veu normal, ni molt alt ni molt baix
Collocar el micrfon a la distncia adequada, ni molt a prop ni molt lluny

99
 Utilitzar el vocabulari bsic i el protocol de tramesa dinformaci que sesmenta ms
endavant.

Normes generals dutilitzaci de lequip de rdio i procediment de trucada al Consorci

del Parc de Collserola

Normes generals:

Abans d'iniciar una transmissi, cal assegurar-se que no hi ha una altra comunicaci en
curs.
Per aconseguir fludesa i capacitat de trnsit, les comunicacions han de ser concises.
Pensem, si fssim el receptor del missatge, quina s la nica informaci que ens
interessa rebre.
Es recomanable, per tant, pensar un moment el que volem dir abans de transmetre
Una vegada s'ha polsat el PTT (polsador de transmissi) cal esperar 2 segons abans
de comenar a parlar.
S'ha de parlar amb claredat amb un to alt i fort, dirigint la veu cap el micrfon
Mai s'ha de cridar ni parlar de pressa, evitant respiracions fondes i estossecs
Noms es pot interrompre una comunicaci en curs, quan aquesta sigui rutinria i
s'hagi de realitzar un comunicat realment urgent. En aquest cas, en iniciar la trucada
urgent, es dir dues vegades la paraula URGENT.
Quan calgui lletrejar mots difcils de pronunciar o expressions poc intelligibles,
s'utilitzar l'alfabet fontic reglamentari (veure pg. 103).
S'ha d'evitar fer referncia a les persones pel seu nom. Cal utilitzar els indicatius, o en
el seu defecte, els seus crrecs
S'ha de prescindir de salutacions i frmules de cortesia. Cal emprar sempre el
tractament de vs o vost.

La tramesa dinformaci cal que segueixi unes normes bsiques i mnimes.

Estructura dels missatges

Els missatges que es trameten per una emissora solen tenir CINC parts. s convenient
mantenir lordre de les parts indicades per garantir la mxima eficcia en les transmissions
1 COMUNICACI QUE HEM PATIT
2 UN ACCIDENT DE COTXE
3 A CAN BOFILL
4 DOS FERITS LLEUS
5 CANVI
Es important utilitzar el vocabulari bsic, amb frases molts curtes, que indiquin amb claredat
lobjecte del missatge. Tamb es bsic determinar la localitzaci de lincident que es vol
comunicar, utilitzant un plnol o un topnim, si es coneix. Cal marcar amb un llapis el punt en
qu es localitza la incidncia. Si fos el cas, a partir daquest punt buscar les informacions que
cal donar: coordenades del punt, direccions, camins, distncies, etc. Tampoc hem doblidar
que si cal donar detalls, s a dir, un conjunt dinformacions que complementin la informaci
principal, aquestes informacions han de ser clares i curtes.

100
Procediment de trucada
Per trucar:
INDICATIU (De l'equip a qui vull trucar) AQU INDICATIU (de l'equip que truca)
CANVI
Exemple: Control Collserola AQU Bravo CANVI
Per respondre:
Si no hi ha possibilitat de confusi, es pot ometre en la resposta l'indicatiu de l'estaci
que ha fet la trucada: ENDAVANT CANVI
Si hi ha ms d'una conversa a la vegada: ENDAVANT INDICATIU (de qui em truca)
Missatge: .................................(Missatge) CANVI

Confirmar que s'ha rebut el missatge: REBUT INDICATIU (de qui em truca)
Per donar novetats de forma rutinria:

A cada hora en punt els vigilants de les torres de guaita donaran novetats en lordre segent:
ALFA, BRAVO, CHARLIE, LIMA, ECO, FOXTROT, GOLF, INDIA, KILO, MIKE, JULIETT,
ROMEO, SIERRA.

INDICATIU SENSE NOVETAT / AMB LA NOVETAT DE.....CANVI

Veus tipus Significat

AFIRMATIU: Per dir SI
ANULLO: Anullo el missatge que acabo de transmetre
AQU: La transmissi ve de lestaci que es diu a continuaci
CANVI: Final de la meva transmissi; espero la vostra resposta
CORRECTE: El que heu transms s correcte
CORREGEIXO: Sha coms un error en el comunicat. Continua la versi corregida.
(Aquest terme ha de ser seguit de la darrera paraula correcta i a
continuaci la primera de la correcci).
ESPEREU: Necessito fer una breu pausa, ja us donar entrada quan pugui atendre
FI: Final de la meva transmissi i no espero resposta
INTERROGO: Per preguntar, es posa davant del missatge
LLETREJO: Lletrejo mitjanant lalfabet fontic la paraula anterior
NEGATIU: Per dir NO
REBUT: He rebut clarament la vostra ultima transmissi
REPETEIXO: Ara repetir el que acabo de transmetre
REPETIU: Repetiu la vostra ultima transmissi
URGENT: Missatge de grau superior al rutinari i amb preferncia davant daquest

101
Indicatius dispositiu AMB
Agent Indicatiu
Central Comunicacions del Consorci del Parc de Collserola CONTROL COLLSEROLA
Ajuntament de Badalona BADALONA - 0
Torre de vigilncia Tiana ALFA
ADF de Gav ADF Gav
Torre de vigilncia Badalona BRAVO
Torre de vigilncia Santa Coloma de Gramenet CHARLIE
CONTROL CENTRAL
Bombers Generalitat Regi Metropolitana Nord
BOMBERS NORD
CONTROL CENTRAL
Bombers Generalitat Regi Metropolitana Sud
BOMBERS SUD
Central Bombers Barcelona BOMBERS BARCELONA
Torre de vigilncia Barcelona -Tur de Valldaura ECO
Policia Local Cerdanyola del Valls ECO - 0
Patrulla mbil Cerdanyola del Valls ECO - 1
Torre de vigilncia Barcelona - Tibidabo FOXTROT
Torre de vigilncia Sant Just Desvern GOLF
Policia Local Sant Just Desvern SANT JUST 0
Patrulla mbil Sant Just Desvern SANT JUST 1
Policia Local Sant Cugat del Valls HOTEL 0
Patrulla mbil Sant Cugat del Valls HOTEL 1
ADF Sant Cugat del Valls HOTEL 100
Torre de vigilncia Sant Cugat del Valls Les Planes INDIA
Patrulla Gurdia Urbana Barcelona VII (Horta) motos INDIA 311 312
Patrulla Gurdia Urbana Barcelona VII (Horta) tot terreny INDIA 410
Torre de vigilncia de Corbera de Llobregat JULIETT
Policia Local de Corbera de Llobregat CORBERA 0
Torre de vigilncia de Sant Feliu de Llobregat KILO
Policia Local Sant Feliu de Llobregat SANT FELIU 0
Torre de vigilncia de Cerdanyola LIMA
Policia Local Montcada i Reixac LIMA 0
Torre de vigilncia de El Papiol MIKE
Policia Local Molins de Rei MOLINS 0
AR Generalitat Cap Comarca Barcelons OSCAR 100
AR Generalitat Patrulla Forestal Barcelons OSCAR 101
AR Generalitat Cap Comarca Baix Llobregat OSCAR 102
AR Generalitat Patrulla Baix Llobregat OSCAR 103
Generalitat Tcnic Forestal Valls Occidental OSCAR 110
AR Generalitat Cap Comarca Valls Occidental OSCAR 111
Policia Local El Papiol PAPIOL 0
Patrulla Gurdia Urbana Barcelona V (Sarri) motos QUEBEC 301 - 302
Patrulla Gurdia Urbana Barcelona V (Sarri) tot terreny QUEBEC 400
Patrulla Gurdia Urbana Barcelona VIII (Nou Barris) moto OSCAR 301,302
Torre de vigilncia de Sant Climent de Llobregat ROMEO

102
 Agent Indicatiu
Central Comunicacions del Consorci del Parc de Collserola CONTROL COLLSEROLA
Policia Local Sant Boi de Llobregat SANT BOI 0
Policia Local Viladecans VILADECANS 0
Torre de vigilncia de Gav SIERRA
Grup Intervenci Immediata Generalitat SIERRA 41
Govern Civil (Central General dAlarmes) TANGO 0
Guardes del Parc de Collserola TANGO 1
Torre de vigilncia Parc Natural Garraf (La Mola) TORRE DOLESA
Intervenci Immediata Collserola VICTOR - 1

Alfabet fontic internacional

LLETRA NOM REGLAMENTARI PRONUNCIACI
A ALPHA *AL-FAH
B BRAVO *BRAVO
C CHARLIE *CHAR-LIE
D DELTA *DEL-TA
E ECHO *EK-O
F FOX-TROT *FOX-TROT
G GOLF GOLF
H HOTEL *HO-TEL
I INDIA *IN-DIAH
J JULIETT *JU-LI-ETT
K KILO *KI-LO
L LIMA *LI-MA
M MIKE *MA-IK
N NOVEMBER NO-*VEMM-BER
O OSCAR *OSS-KAR
P PAPA PAH-*PAH
Q QUEBEC KE-*BEK
R ROMEO *RO-ME-O
S SIERRA SI-*ER-RAH
T TANGO *TANG-O
U UNIFORM *U-NI-FORM
V VICTOR *VIK-TOR
W WHISKEY *UISS-KI
X X-RAY *IKSS-RE
Y YANKEE *YANG-KI
Z ZULU *ZU-LU

103
PROCEDIMENTS DE VIGILNCIA: INSTRUCCIONS BSIQUES DACTUACI I
PROGRAMACI

1) Instruccions per comunicar incendis des de les torres

El vigilant duna torre seguir el segent procediment per comunicar els incendis o columnes
de fum:

Quan es tracti de columnes que no semblin incendi i que poden tractar-se de cremes o focs
desbarjo no perillosos comunicar-ho a CONTROL COLLSEROLA.
Cal donar una descripci detallada de com s i com evoluciona la columna. Quan es
dna com a columna, s'entendr que no es tracta d'un incendi on calgui intervenci de
bombers. Si les circumstncies canvien cal comunicar-ho a control Collserola o b a
Bombers, segons convingui. Si la columna desapareix, cal informar-ho rpidament a
control Collserola

Cas de veure la base o tenir indicis per sospitar que una columna de fum pot ser un incendi
forestal, es comunicar directament amb el CONTROL CENTRAL DE BOMBERS
corresponent, segons el municipi on es situ el conat dincendi per establir el primer contacte:

CONTROL CENTRAL BOMBERS BARCELONA: Quan lincendi tingui el punt dinici dins el
municipi de Barcelona.

CONTROL CENTRAL BOMBERS NORD: Quan sinici dins un dels municipis del sector de
Marina, o dins dels municipis de Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada o Castellbisbal

CONTROL CENTRAL BOMBERS SUD: Quan sinici dins un dels municipis del sector de
Garraf, o dins dels municipis de Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Molins, Sant Feliu, Sant
Just, Esplugues, o Pallej.

Si desprs de 2 intents, el CONTROL CENTRAL DE BOMBERS no contests, es comunicaria

amb CONTROL DE COLLSEROLA.

Les primeres dades per ordre dimportncia que shan de donar amb la mxima rapidesa
sn les segents:

1. Graus, municipi i zona.

2. Si es coneix, concretar ja dentrada alguna dada ms tipus nom del carrer, carretera,
riera, masia, etc.
3. Sha de descriure tamb la intensitat de la columna de fum, o de les flames si es
veuen, tipus de vegetaci afectada i condicions de vent i calor, a fi que els bombers tinguin
una idea de la gravetat de la situaci inicial.
4. Cas de veure clarament que la situaci pot ser greu, comunicar ja des del primer
moment al CONTROL CENTRAL de BOMBERS corresponent, la possible convenincia
de lactuaci de mitjans aeris.
Aquest primer comunicat s convenient donar-lo sense perdre gaire temps en
comprovacions, si cal sha de donar primer lapartat 1 i advertir que posteriorment donarem
ms informaci aix que es vagi comprovant. Si es tarda molt en donar la columna, es perd
eficcia i es retarda la possible actuaci dels mitjans dextinci.

104
 Un cop CENTRAL DE BOMBERS O CONTROL COLLSEROLA ha donat el rebut, tornar a
comprovar els graus i:

1. Determinar en els plnols de la cartografia DPI proporcionada, dins de quin quadrant

SOC (Sistema dOrientaci Cartogrfic), es situa lincendi, per si aquesta informaci fos
requerida per BOMBERS.
2. Si cal, situar un altre cop la zona, utilitzant la toponmia que figuri en els plnols del
dispositiu.
3. Donar, si es pot, ms informaci com: millor accs a la zona de lincendi, cam de la
xarxa viria bsica ms proper (si aquest est dins el Parc), etc.
4. Mentre no hagin arribat els mitjans dextinci, seguir donant informaci dels canvis en
levoluci de la columna o incendi i de la intensitat del vent. Notificar el moment en qu
vegem arribar el primer mitja dextinci.
5. Un cop iniciada lextinci, sha dinformar a CONTROL COLLSEROLA del punt daigua
on carreguen els helicpters per tal de poder organitzar, lobertura daixetes a les basses
del Consorci.
6. Un cop apagat lincendi, es comunicar a CONTROL COLLSEROLA.

El dispositiu ha dactuar com un equip per tal que el resultat final de la informaci que rebin
els diferents agents, sigui la ms complerta i correcta possible. Quan algun vigilant cregui que
pot millorar la informaci donada per un altre, ha de prendre la iniciativa de dir-la encara que
no se li demani expressament.

Quan Control Collserola, disposi dinformaci per altres vies, pot interrogar a la torre que
cregui convenient, per verificar la informaci rebuda. Aquest fet, en cap cas suposa que es
qestioni la tasca del vigilant. Cal per tant, evitar suspiccies, que puguin crear un mal ambient
entre companys.

2) Procediment en cas dincendi de lequip dintervenci immediata

En cas davs dincendi o crema no autoritzada dins el Parc de Collserola, es dirigiran el ms
aviat millor cap el punt dinici.

Al mateix moment de rebre el missatge notificaran a la Control Collserola, on es troben en

aquell moment; si poden o no anar cap el incendi i el temps estimat d'arribada. En tot cas,
estaran atents a les instruccions de la Control Collserola, i procuraran des dun inici
coordinar-se amb els Guardes del Parc.

Un cop arribats al lloc:

Quan es tracti d'una crema no autoritzada, s'informar de la prohibici establerta pel

decret i es far apagar o es procedir a sufocar-la amb els propis mitjans. Immediatament
sintentar posar-se en contacte amb els Guardes del Parc, els quals es faran crrec de la
situaci o donaran les instruccions pertinents.
Si hi han problemes amb l'autor, i no es pot connectar amb els Guardes del Parc, es notificar
a la Policia Local corresponent o als Agents Rurals de la comarca. Seguidament s'informar a
Control Collserola.
Si es tracta d'un incendi, notificaran a Control Collserola la seva arribada al lloc i es
coordinaran amb els Guardes del Parc per donar informaci detallada de lincendi en qesti:
Tipus dincendi, intensitat, vegetaci afectada, vent, mitjans que hi estan treballant, etc, i si
poden intentar sufocar-lo o no.

105
Aquesta informaci, en principi, anir dirigida a Control Collserola. Si es creu convenient, i
depenent de la notificaci que hagin avanat els vigilants de les torres, es pot comunicar
directament al CONTROL CENTRAL DE BOMBERS corresponent.

Si la dimensi de l'incendi ho permet, i sota el seu criteri, es pot intentar lextinci,

prenent totes les mesures de seguretat necessries i sense crrer cap tipus de risc (cal tenir
en compte que noms es disposa de 400 litres d'aigua).
El vehicle sempre sha de situar en la direcci de la via descapada ms favorable, procurant
no destorbar el pas daltres vehicles dextinci.
Cal, sempre que es pugui, coordinar totes les actuacions amb els Guardes del Parc si ells
tamb hi sn presents. En cas de dubtes, els Guardes del Parc sn els que assumiran la
coordinaci de lactuaci dacord amb el tcnic de gurdia del Consorci.

En cas de que la dimensi de lincendi sigui massa gran, es posaran a disposici del
responsable dels mitjans dextinci en les tasques de recolzament en les que puguin ajudar,
oferint tot el coneixement que tinguin de les infrastructures de prevenci del Parc.
Aix i tot, mai han de treballar en primera lnia de foc quan l'incendi ha comenat a fer-se gran,
ja que no disposen ni de lequipament ni de la formaci per afrontar incendis que requereixin de la
intervenci d'especialistes (bombers).

S'ha dintentar mantenir informada a Control Collserola dels canvis remarcables en

levoluci de lincendi.

Si es preveu un incendi de gravetat i els mitjans dextinci no han arribat o no estan ben
situats, no dubtar en comunicar directament amb la Central de Bombers de Barcelona o amb
el Control Central de la Generalitat corresponent (CC Nord o CC Sud), per donar indicacions
de la millor manera darribar a lincendi. (Com que els vehicles poden trigar una mica en
arribar, es important de preveure l'evoluci que pot tenir l'incendi en els propers minuts, per si
es millor dirigir algun vehicle cap una altra zona.)

Sollicitar, si es considera convenient, la intervenci de mitjans aeris amb el segent

missatge a la Central de BOMBERS de GENERALITAT:

"...per les caracterstiques de l'incendi creiem que

seria convenient l'actuaci urgent de mitjans aeris..."

Si hi ha mitjans aeris que utilitzin les basses de prevenci dincendis, han dorganitzar-se
amb els Guardes del Parc, de manera que alg es faci crrec danar a obrir les aixetes, o
anar-hi ells mateixos. Han de comunicar a Control Collserola on carreguen i qui s'ocupa
d'omplir-les.

Totes les comunicacions a travs de la xarxa entre els equips de Guardes del Parc i
Intervenci Immediata, sobretot en el moment que sestigui produint un incendi, shan de fer a
traves dun canal diferent al del Dispositiu de prevenci per tal de no collapsar-lo amb
converses de carcter intern. Prioritriament s'utilitzar el canal directe. Un cop acabada una
daquestes comunicacions internes, cal tornar immediatament al canal dincendis.

Es procurar, en coordinaci amb els Guardes del Parc, prendre totes les dades
necessries per tal domplir amb totes les dades possibles el comunicat d'incendi, posant-se
en contacte amb els diferents agents que hagin intervingut en l'actuaci.

106
 Quan lincendi es consideri controlat, es comunicar a Control Collserola, aix com quan
finalitzi l'extinci i abandonin el lloc de l'incendi.

3) Programaci de lhorari

El Servei de Vigilncia a les torres, en general i si les condicions climatolgiques no aconsellen un

canvi, ser constant durant el perode comprs aproximadament entre l'1 de maig i el 30 de
setembre (sintentar ajustar a setmanes naturals).

Lhorari de vigilncia es centrar en les hores de ms risc per cada perode, de manera
que els mesos de maig, agost i setembre lhorari ser de 10 a 20 hores, i els mesos de juny
i juliol ser de 11 a 21 hores.

Cada vigilant realitzar un torn de cinc hores, alternant mat i tarda de dilluns a divendres.
Durant el cap de setmana s'efectuaran jornades complertes de manera que un dels dos vigilants
realitzar el seu descans setmanal i l'altre realitzar les deu hores de vigilncia a la torre.

D'aquesta manera cada treballador tindr un dia i mig de festa a la setmana, treballant cinc
dies de cinc hores i un dia de 10 hores, que fan un total de trenta-cinc hores a la setmana.
Cada setmana, al dia i hora que es determini conjuntament a linici de campanya,
alternativament un treballador de cada torre ser el responsable de portar els comunicats diaris
d'incidncies a la Central. Per aquest concepte es comptabilitzaran dues hores cada 15 dies per
treballador.
Els dies festius oficials decretats per la Generalitat i lajuntament de Barcelona dins
d'aquest perode tamb es treballen, pel que cal preveure la compensaci pertinent.

condicions especials: Donades les especials circumstncies d'aquests llocs de treball:

a) En determinades dates que, per la seva significaci o rellevncia, puguin suposar un

major perill (revetlla de Sant Joan,... etc.), el Servei s'allargar el temps que es cregui
oport per raons de seguretat, considerant-se aquestes hores de ms com a extres.
b) Aix mateix, el Servei es pot allargar quan hi hagi un incendi en curs en el moment de
finalitzar la jornada.
c) Les dates del perode de vigilncia poden canviar depenent de les condicions
climatolgiques. Per tant, el calendari podria patir variacions.

107
108
TEMA 15

Legislaci bsica de prevenci dincendis 4

4
Els continguts daquest tema 15 poden ser consultats al tema 2 del Temari per a
la preparaci de les proves selectives daccs al Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya i, principalment, al tema 29 del Temari especfic per a la
preparaci de les proves selectives daccs al Cos dAgents Rurals de la
Generalitat de Catalunya editats pel Centre dEstudis Adams (Ediciones
Valbunea, S.A.)

109
110
 D. BIBLIOGRAFIA

PUBLICACIONS
J. Capdevila Sol; LL.C.Cabaeros Arantegui. Manual dactuaci del Dispositiu de Prevenci
dIncendis de la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona.
J. Puigb i Orom, R. Ortiz i Cervell; R. Gmez Cid; F.J. Suqua Areta. Comentarios prcticos
a la ley de prevencin de riesgos laborales. Consell del Collegi de Graduats Socials de
Catalunya y Asepeyo. Septiembre 1996.
Agencia Catalana de lAigua.
Foresty and Arboriculture Safety and Training Council; Fundacin para el Fomento de la
Formacin Forestal; Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Guia
de seguretat. Abril 1996, setembre 1998, mar 2000, abril 2005, juny 2005.
Escola Agrria de Manresa; Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de
Catalunya. Ponncies del curs de Fructicultura ecolgica. Amics de lEscola Agrria de
Manresa. Octubre 2002.
Consorci del Parc de Collserola, servei dAdministraci i Contractaci. Relaci de llocs de
treball del personal laboral del Consorci del Parc de Collserola. 2001-2002.
Consorci del Parc de Collserola. Memries de gesti anys 2003, 2004, 2005 i 2006.
Consorci del Parc de Collserola. Guia de Natura del Parc de Collserola. Novembre 2004.
Consorci del Parc de Collserola. Ordenances i estatuts del Consorci del Parc de Collserola.
Diputaci de Barcelona, secci de prevenci de riscos laborals, oficina de prevenci i
processos. Protocol dActuaci enfront dels plaguicides
Diputaci de Barcelona. Guia Prctica del Govern Municipal. Octubre 2003.
Diputaci de Barcelona, oficina tcnica de prevenci municipal dincendis forestals. Curs bsic
de prevenci i extinci dincendis forestals per a voluntaris.
Institut Nacional de Seguredad e Higiene en el Trabajo; Centre Nacional de Condicions de
Treball de Barcelona. Notas prcticas, ERGA. 2003.
Mutua de Accidentes de Trabajo FIMAC. Fichas de higiene industrial de prevencin de
riesgos laborales.
Centre dEstudis Adams. Auxiliars Administratius Corporacions Locals de Catalunya.
Temari. Edicions Valbuena, S.A. Madrid 2004.
Carl Roth, S.L. Manual de seguridad en el laboratorio. Febrero 2002
Cortes Generales de 1978. Constitucin Espaola. Texto del 31 de octubre de 1978 para el
Referendum Nacional del 6 de diciembre.
CGT, Secretariado Permanente del Comit Confederal. Gua Jurdico Sindical. Manual de
interpretacin de la normativa laboral para la actuacin sindical.
Curs Formaci Bsica Bombers. Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.
Centre dEstudis Adams. Edicions Valbuena, S.A. Temari al Cos dAgents Rurals de la
Generalitat de Catalunya. Madrid, 2006
Centre dEstudis Adams. Edicions Valbuena, S.A. Temari al Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya. Madrid, 2007

WEBGRAFIA
www.parccollserola.net
www.gencat.cat
www.diba.cat
www.gencat.es/aca
mediambient.gencat..net/aca/es
www.larioja.org/irsal
www.fundacionf4.com

111