Trans Gs Fol Logseu75

Salut laboral i condicions
de treball
Formaci i orientaci laboral - CFGS

Formaci i orientaci laboral - CFGS Salut laboral i condicions de treball
ndex
Introducci ............................................................................................... 5
Objectius ................................................................................................... 7
1. Condicions de treball i salut laboral.

Riscos i danys professionals .............................................................. 8
1.1. Treball i salut ............................................................................... 8
1.2. El risc professional ..................................................................... 9
1.3. Factors de risc .............................................................................. 10
1.3.1. Agents materials ............................................................... 10
1.3.2. Entorn ambiental ............................................................. 10
1.3.3. Crrega de treball ............................................................. 11
1.3.4. Lorganitzaci del treball ................................................. 11
1.3.5. Caracterstiques personals .............................................. 12
1.4. Danys professionals .................................................................... 13
1.4.1. Patologia laboral especfica ............................................. 13
1.4.2. Patologia laboral inespecfica .......................................... 15
1.5. Salut laboral i qualitat de vida ................................................... 17
2. Prevenci i protecci. Lacci preventiva en lempresa.

Actuaci en cas daccident ................................................................. 18
2.1. Prevenci ..................................................................................... 18
2.1.1. Lacci preventiva ............................................................. 18
2.1.2. Principis de lacci preventiva ........................................ 18
2.1.3. Avaluaci de riscos ........................................................... 19
2.1.4. Pla de prevenci ................................................................ 19
2.2. Tcniques de prevenci .............................................................. 20
2.2.1. Seguretat en el treball ...................................................... 20
2.2.2. Higiene industrial ............................................................. 21
2.2.3. Ergonomia ......................................................................... 22
2.2.4. Psicosociologia .................................................................. 23
2.2.5. Medicina del treball ......................................................... 23
2.2.6. Poltica social .................................................................... 23
2.3. Tcniques de protecci ............................................................... 24
2.3.1. Mesures de protecci collectiva ..................................... 24
2.3.2. Mesures de protecci individual ..................................... 25
2.4. Organitzaci de la prevenci ...................................................... 25
2.4.1. Marc normatiu .................................................................. 25
2.4.2. Gesti de la prevenci ...................................................... 28
2.5. Actuaci en cas daccident de treball ........................................ 32
2.5.1. Pla demergncia .............................................................. 32
2.5.2. Atenci als accidentats ..................................................... 33
Formaci i orientaci laboral - CFGS Salut laboral i condicions de treball
2.5.3. Mesures de seguretat ....................................................... 34

2.5.4. Primers auxilis .................................................................. 37
Formaci i orientaci laboral - CFGS 5 Salut laboral i condicions de treball
Introducci
En els continguts daquesta unitat didctica, us volem plantejar el tema de

la salut i la relaci que t amb el treball. Entenem la salut com la situaci
de benestar duna poblaci. Lobjectiu duna societat organitzada s acon-
seguir el mxim benestar de la poblaci, de manera que shan de prendre
mesures tant per prevenir-ne la disminuci com per millorar-lo. Entre
aquestes mesures, t una especial importncia la millora de les condicions
de treball.
En les unitats didctiques anteriors, heu pres conscincia de la situaci

del mercat laboral i de la regulaci de les condicions de lexercici profes-
sional. Heu desenvolupat una actitud crtica que us permet valorar-les.
Ara, es tracta daplicar aquesta actitud en les situacions de risc derivades
del treball i de valorar la relaci que hi ha entre condicions de treball i
salut.
Lobjectiu daquesta unitat didctica es capacitar-vos per identificar les

situacions de risc derivades del treball i els danys que provoquen, i que
coneixeu els mitjans de prevenci i protecci que cal emprar. Vol desen-
volupar en vosaltres aspectes per a la salut, el medi ambient i la seguretat,
i que preneu conscincia de la importncia de la salut laboral i de la seva re-
laci amb les condicions de treball. Al mateix temps, s necessari que pre-
neu conscincia del risc per a la salut que pot comportar lactivitat laboral.
La Constituci espanyola imposa als poders pblics lobligaci de vetllar

per la seguretat i la higiene en el treball i la Llei de prevenci de riscos la-
borals diu que en compliment del deure de protecci, lempresari ha dor-
ganitzar la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els
aspectes relacionats amb el treball. Tenint en compte aix, en el marc de
les seves responsabilitats, lempresari dur a terme la prevenci dels ris-
cos laborals mitjanant ladopci de les mesures que facin falta per a la
protecci de la seguretat i la salut dels treballadors.
LAdministraci ha de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball, i

lempresari tamb; per qui ha destar conscienciat i treballar per protegir
la seva salut ha de ser el treballador.
Conixer els factors de risc, la seva avaluaci i les mesures de prevenci

us far prendre conscincia de la necessitat duna qualitat de vida millor.
Treballar per una millora de les condicions de treball s treballar per acon-
seguir ms benestar i, en definitiva, una millor qualitat de vida.
El continguts daquesta unitat didctica tenen lobjectiu, duna banda, de

facilitar-vos lavaluaci de la relaci que hi ha entre condicions de treball
i riscos laborals i, de laltra, de capacitar-vos per aplicar les mesures de
prevenci necessries.
Estructurem aquesta unitat en dos nuclis dactivitat. En el primer nucli,

Condicions de treball i salut laboral. Riscos i danys professionals, relacio-
nareu les condicions de treball amb la salut. Alhora que identifiqueu les
condicions de treball que generen riscos laborals i els factors de risc que
es poden donar en lambient de treball, coneixereu les conseqncies per-
nicioses que sen deriven. s lobjectiu daquest nucli dactivitat, que com-
preneu que lactivitat laboral comporta uns riscos derivats de diferents
agents que poden afectar la salut.
El segon nucli, Prevenci i protecci. Lacci preventiva en lempresa. Ac-

tuaci en cas daccidents, analitzarem la prevenci dels riscos laborals.
Descobrirem la importncia que t per a la salut dels treballadors, i conei-
xerem les mesures de prevenci i protecci que cal aplicar segons els tipus
de risc per evitar accidents i malalties.
Objectius
En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent:
1. Identificar les situacions de risc derivades del treball, en funci de

les causes que les generen, de la classificaci dels diversos grups de
risc i dels danys que provoquen en la persona i en la collectivitat.
2. Identificar els mitjans de prevenci i protecci que cal emprar en les

situacions de risc, en funci de la naturalesa de la situaci i de
labast personal o ambiental del risc.
3. Aplicar les mesures dintervenci en cas daccident, dacord amb la

gravetat de les lesions produdes.
1. Condicions de treball i salut laboral.

Riscos i danys professionals
Quan les condicions de treball no sn les adequades, poden esdevenir una

font de riscos per a la salut dels treballadors.
El conjunt de condicions en qu es desenvolupa lexercici professional o tre-

ball forma lambient de treball. s en aquest ambient, on poden sorgir factors
de risc professionals que poden causar danys professionals. Davant dun risc,
shan daplicar mesures de protecci i de prevenci per conservar la salut.
Figura 1. Ambient de treball
1.1. Treball i salut
La salut laboral s lestat de benestar dels treballadors en els seus llocs de

La salut...
treball.
... s ms que labsncia de
malaltia. LOrganitzaci Mundial
de la Salut la defineix com un estat
Si lequilibri fsic, psquic i social en qu es troba una persona defi- de benestar fsic, mental i social
neix una situaci de salut, el trencament daquest equilibri defineix complet.
una situaci de malaltia.
Quan les condicions de treball i lambient laboral no sn els adequats, sen

poden derivar una srie de riscos professionals susceptibles de produir
danys professionals.
La salut laboral depn de les condicions de treball i dels riscos que com-
porten en lambient de treball. !
Condicions de treball
Per condicions del treball sentn qualsevol caracterstica del treball que
pugui influenciar significativament en la generaci de riscos per a la salut
i seguretat del treballador.
Lexercici de lactivitat laboral t conseqncies negatives en la salut quan

Factors nocius o factors
es fa en condicions nocives o de risc. de risc
El lloc de treball i la salut Sn els elements del lloc de treball

que, de manera contnua i durant
un temps prolongat, afecten
En el lloc de treball el treballador es posa en contacte amb uns elements determinats o circum- els treballadors i que els poden
stncies que en poden posar en perill la salut. El risc professional s la possibilitat que es ge- originar danys professionals.
nerin els efectes i les alteracions que els factors nocius o de risc poden originar en la salut dels
treballadors.
Els danys professionals serien les conseqncies finals en els treballadors dels riscos transfor-
mats en danys.
1.2. El risc professional
Es important identificar els riscos professionals o situacions de perill per Les condicions laborals poden perjudicar la
salut i el benestar fsic, psquic i social dels
a la nostra salut a fi davaluar-los i evitar-los. treballadors.
Si la salut no es ven, la salut es defensa. La millor manera de defensar

la salut s conixer de quina manera el treball la pot afectar.
Sanomena risc professional

Situaci de risc
professional
la situaci de perill en qu es troba una persona per culpa del seu treball si lexecuta en condici-
ons nocives. Es a dir, la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del treball
que exerceix. s la possibilitat que es produeixin
els efectes i les alteracions que els
Hi ha condicions de treball que sn comunes a tots els treballs; per aix, factors nocius o de risc poden
originar en la salut del treballador.
es parla de risc com. El risc especfic s el propi de cada professi.
Figura 2. Esquema de riscos professionals

1.3. Factors de risc
Un factor de risc s qualsevol objecte, substncia o caracterstica de lor-

El conjunt delements
ganitzaci, que pugui contribuir a provocar un dany en la salut del treba- o circumstncies del treball que
poden causar danys sanomena
llador. factors de risc.
La millora de les condicions de treball sinicia identificant els fac- Els diversos factors que generen
riscos depenen del tipus
tors que generen els riscos per tal davaluar-los, devitar-los o, si no dempresa i de lactivitat que
s possible, de disminuir-los. desenvolupi.
Classificaci dels factors de risc

!!
Podeu veure una taula dels grups
LInstitut de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) classifica els factors de risc en cinc grups: els de factors de risc de treball
agents materials, lentorn ambiental, la crrega de treball, lorganitzaci del treball i les caractersti- en la secci Annexos del web
ques personals del treballador. del crdit.
1.3.1. Agents materials

Agents materials causa
daccidents de treball
Aquest grup est format pels factors de risc derivats de les condicions de
Els agents materials sn la causa
seguretat. Aquests factors de risc poden suposar la materialitzaci de ris- de la majoria dels accidents de
treball derivats de la falta
cos mecnics, s a dir, els produts per mquines o eines que poden ocasi- de mesures de seguretat
onar cops, atrapades, enganxades, talls, aixafaments, caigudes, incendis, en les mquines, les eines,
els desplaaments, la diferncia
contactes elctrics, cremades, lesions oculars, etc. de nivells, els combustibles, les
installacions elctriques, els
espais de treball, el maneig
dequips, el maneig de vehicles,
Tots aquests efectes dels factors de risc sn danys professionals. Si el fac- els passadissos i les superfcies
de trnsit.
tor de risc es materialitza es produir un dany professional. !
1.3.2. Entorn ambiental
Aquest grup est format pels factors de risc derivats de les condicions me-
Lentorn ambiental s la causa
diambientals. de la majoria de les malalties
professionals.
Els factors de risc mediambientals en el treball sn els factors de riscos

Factors de risc
fsics, qumics o biolgics. mediambientals
Aquests factors de risc poden

Factors fsics, qumics i biolgics provocar sordesa, alteracions
nervioses, artrosi, defectes de
Agents fsics: soroll, humitat, temperatura, vibracions, radiacions i illuminaci. visi, fatiga visual, deshidrataci,
refredats, afeccions respiratries
i pulmonars, allrgies,
Agents qumics: agents contaminants provocats per substncies qumiques en estat slid (pols
dermatosis, cremades, cncer,
o fum), en estat lquid (boira o broma) o en estat gass (gas o vapor).
malalties infeccioses i altres.
Contaminants qumics: substncies irritants (pols, fum, gas...).
Agents biolgics: contaminen el medi ambient i poden produir malalties infeccioses o parasitries
(bacteris, virus, fongs, parsits...).
Tots aquests efectes dels factors de risc sn danys professionals. La mate-

rialitzaci dun factor de risc s un dany professional. !
1.3.3. Crrega de treball
Lesfor que sha de fer per exercir lactivitat laboral s un factor

INSHT
que origina risc i que sanomena crrega de treball.
LIntitut Nacional de Seguretat
i Higiene en el Treball defineix la
crrega de treball com el conjunt
de requeriments psicofsics
Fatiga fsica i mental als quals est sotms
el treballador al llarg de la jornada
laboral.
La conseqncia ms important de la crrega de treball s la fatiga, s a
dir, la disminuci de la capacitat fsica i mental dun treballador desprs
dhaver treballat.
La fatiga fsica
Fatiga fsica i mental
Es manifesta com un progressiu esgotament muscular al llarg de la jornada de treball degut als es-
foros fsics, les postures inadequades, i els moviments i la manipulaci de crregues que es fan La primera comporta risc dartrosi,
de manera incorrecta. patologies musculars, desviacions
o deformacions de la columna
La fatiga mental i problemes vasculars. La segona
comporta risc de mal de cap,
Es manifesta en smptomes que disminueixen latenci i el rendiment laboral a causa duna exign- irritabilitat, insomni, depressi,
cia excessiva de capacitat datenci, anlisi i control del treballador. marejos i altres.
Alguns treballs comporten sobrecrrega fsica per postures incorrectes, ja

sigui a causa dun treball esttic assegut o a peu dret o de la manipulaci
de crregues, o una sobrecrrega mental per una excessiva necessitat
datenci i control.
El baix rendiment, la falta datenci i lenvelliment prematur poden

ser algunes de les conseqncies de la fatiga quan es fa permanent o
crnica. !
1.3.4. Lorganitzaci del treball
Lorganitzaci i ordenaci del treball influeix en la salut del treballa-

dor, ja que la forma de treballar pot respondre a les seves expectatives
o no. Tota organitzaci del treball s susceptible generar factors psi-
cosocials. !
Els factors psicosocials tenen

LOMS classifica els factors psicosocials del treball en dos grups, segons el el seu origen en lorganitzaci
lempresa, les condicions
tipus, les condicions i lorganitzaci. de treball i les caracterstiques
individuals del propi treballador.
1) Factors psicosocials segons el tipus de treball
Segons el tipus de treball
Conseqncia, en part, dels processos de mecanitzaci i

Tasques repetitives automatitzaci que especialitzen fins a lextrem el treball, de manera
que sarriba a perdre la visi de conjunt de lobra iniciada i acabada.
s imprescindible per garantir un mnim grau de satisfacci i de

valoraci del treball personal. Caldria ajustar-lo a les possibilitats
Grau de responsabilitat
individuals, perqu tan nociva s la manca de responsabilitat com
lexigncia de responsabilitat superior a les possibilitats personals.
Conseqncia de la mecanitzaci i automatitzaci de les indstries en

Allament
qu el treballador noms fa tasques de supervisi i control.
Les tasques laborals shan de realitzar dacord amb la preparaci i

s de les aptituds
especialitzaci de cada persona. Lallament s un dels factors psicosocials que
afavoreixen les alteracions de la salut.
2) Factors psicosocials segons lorganitzaci i condicions de treball
Segons lorganitzaci i condicions de treball
Implica un canvi constant en el ritme de vida, modificar

Treball per torns
horaris de descans, dpats, etc.
Lactual situaci econmica qestiona sovint la

Estabilitat en el lloc de treball
permanncia en un lloc de treball.
Insuficincia de la crrega de treball Implica un aprofitament baix de la capacitat personal.
La relaci que sestableix amb la resta de companys de

Cohesi del grup
treball afecta molt directament lindividu.
Tant dels crrec superiors i directius, com dels responsables

Estil de comandament
i encarregats immediats.
Seguretat Les elevades possibilitats que un risc es materialitzi.
Factors fsics i qumics del medi de Quan el treballador hi est exposat de manera prolongada,
treball sn especialment perillosos.
Alteracions per riscos
Moltes vegades s lnica forma en qu es valora i reconeix psicolgics i fsics
Sistema de remuneraci
la tasca del treballador.
Grandria de lempresa Despersonalitza el treballador. Alguns exemples dalteracionsde

la salut fruit de la materialitzaci
de riscos psicolgics
i de comportament sn: hostilitat,
Els efectes daquests factors de risc poden ser determinades alteracions agressivitat, ansietat, insatisfacci
en el treball, consum dalcohol
de la salut resultat de la materialitzaci de riscos psicolgics i de compor- i drogues, alteracions del son,
tament i riscos fsics o psicosomtics. disfuncions sexuals, depressi,
estrs i apatia.
I alguns dels exemples
Altres efectes derivats de lorganitzaci del treball dalteracions de la salut fruit
de la materialitzaci de riscos
Al costat daquests efectes derivats de factors psicosocials nhi ha daltres com sn la falta de mo- fsics o psicosomtics sn: fatiga
tivaci, lavorriment i el cansament, i tamb la malaltia o laccident laboral. nerviosa, mals desquena, dolor
al clatell i a les espatlles,
Sn molt coneguts els efectes o danys com la insatisfacci laboral, lestrs, lassetjament psicolgic cardiopaties i envelliment
o el burnout. prematur.
1.3.5. Caracterstiques personals Efectes dels factors de risc
Els efectes dels factors de risc sn

No totes les persones reaccionen de la mateixa manera davant les matei- la falta dadaptaci del treballador
xes condicions de treball. Hi ha caracterstiques individuals, com lestat de a la feina, la falta datenci, les
distraccions i els comportaments
salut, el carcter, ledat, la formaci o lentorn sociocultural, que incidei- temeraris, que solen ser la causa
dun accident.
xen en la capacitat dadaptaci a les condicions de treball.
Sn factors de risc derivats del factor hum o caracterstiques personals

ledat, lexperincia professional i tots els indicats anteriorment.
1.4. Danys professionals Danys derivats del treball
Sn les malalties o lesions que

Els riscos es poden materialitzar i provocar danys professionals, que sn es pateixen amb motiu o ocasi
de la feina o treball. De forma ms
les conseqncies finals en els treballadors de fer-se realitat all que fins
mplia es pot dir que els danys
aleshores era una possibilitat. professionals sn el conjunt
de fenmens que afecten la
salut dels treballadors/res i la
Quan els efectes sobre la salut tenen una relaci clara i directa amb el tre- deterioren, i que estan relacionats
directament o indirecta amb
ball es parla de patologia laboral especfica. el treball.
Si les causes que ocasionen la prdua de la salut estan influenciades per

Exemples de patologia
altres factors no laborals, com ara la personalitat o lentorn social del tre- laboral
ballador, es parla de patologia laboral inespecfica.

Exemples de patologia laboral
especfica: fruit daccidents de
treball, i malalties professionals.
Exemples de patologia laboral
1.4.1. Patologia laboral especfica inespecfica: fatiga, insatisfacci
laboral, estrs i envelliment
prematur.
Es el cas de laccident laboral i de la malaltia professional.
1) Accident laboral
El Reial decret 1273/2003

La Llei general de la Seguretat Social defineix laccident laboral com
qualsevol lesi corporal que el treballador pateixi per causa o per de 10 doctubre, defineix
laccident de treball com:
conseqncia de la feina que executi per compte daltri, incloent- locorregut a un treballador
autnom com a conseqncia
hi els que es produeixin en el trajecte habitual entre el domicili i el directa i immediata del treball per
centre de treball, i viceversa. compte propi i que en determina
la inclusi en lmbit del rgim
especial.
Des de lany 2003, sha ampliat el concepte daccident de treball per in-
Accident in itinere
cloure els treballadors autnoms. !
s el que es produeix quan un
treballador es desplaa al centre
Tamb es considera accident laboral el que pateix un treballador in itine-
de treball en comenar la jornada
re, loriginat com a conseqncia del compliment de crrecs sindicals o el laboral o quan torna a casa seva
en finalitzar-la.
produt en actes de salvament, sempre que tinguin relaci amb el treball.
No es considera accident
Des del punt de vista tcnic, laccident laboral s qualsevol esdeve- de treball el degut a una manifesta
imprudncia temerria del
niment anormal no volgut que es presenta de manera inesperada i treballador.
interromp la continutat normal de la feina, i que pot causar lesions
a les persones i danys en les coses.
Cal diferenciar laccident laboral es produeix duna forma violenta i inespe-

Laccident laboral sempre s no volgut i
rada i es pot donar en qualsevol tipus dindstria o empresa de la malaltia inesperat, i causa danys a les persones.
professional es manifesta de forma lenta i progressiva en determinats tipus

dindstries o empreses.
Legalment, sentn per accident laboral tota lesi corporal que el

treballador pateix com a conseqncia del treball.
Podrem dir que s un esdeveniment anormal que atura el correcte desenvo-

lupament del treball i que, a ms a ms, crea un risc per a les persones. !
Accident = incident + risc per a les persones
Sn caracterstiques que defineixen els accidents laborals:
Sn situacions en les quals els afectats no tenen experincia.

Laccident laboral...
Sn instantanis.
Produeixen lesions corporals de tipus traumtic. ... pot produir danys materials,
lesions corporals al treballador
Sn causats per elements mecnics en un percentatge molt elevat. de carcter traumtic i, a vegades,
fins i tot la mort. Laccident laboral
Hi ha dhaver una relaci causa-efecte entre la lesi i el treball rea- afecta la integritat fsica del
litzat. treballador i ha estat provocat per
causes objectives que es podien
evitar.
Els elements identificatius dun accident laboral sn:
lagent material que lha provocat (elements de transmissi de la premsa, tapa del bid, etc.)
la situaci de la lesi ( mans, cara, cames, etc.)
la naturalesa de la lesi ( contusi, cremada, amputaci, etc.)
Les causes dels accidents laborals poden ser:
Segons la relaci causa-efecte: Exemples de causes

daccidents laborals
Principals. Sn les que, si seviten, s segur que laccident no es

Causes principals: corretges
produir. de transmissi descobertes, que
constitueixen un risc datrapada .
Secundries. Sn les que, encara que sevitin, no s segur que lacci-
Causes secundries: terra
dent no es produeixi. relliscs per aigua o oli en aquest
cas, si loperari cau i les corretges
de transmissi estan descobertes,
el treballador pot quedar atrapat,
Segons lagent: perqu no sha eliminat la causa
principal.
Factor hum. Comprn el conjunt dactuacions humanes que sn

lorigen daccidents, com la imprudncia, la ignorncia o la falta
dinformaci.
Factor tcnic. Comprn el conjunt de circumstncies o condicions
materials que sn lorigen de laccident, com els defectes de les ins-
tallacions, la maquinria o els equips de treball. Des del punt de vista
mdic...
2) Malaltia professional
... podem definir la malaltia
professional com la patologia
traumtica i crnica provocada per
La malaltia professional mant una relaci de causa-efecte amb lexercici factors fsics, qumics o biolgics,
de lambient de treball.
duna professi, i s el resultat dun deteriorament lent i progressiu de la
salut. A vegades, els efectes tarden anys a sorgir, o fins i tot sorgeixen des-
prs dhaver cessat lexposici a la condici perillosa tant a contaminants
fsics, qumics o biolgics.
La Llei general de la Seguretat Social defineix la malaltia professional com:

Des del punt de vista
tcnic...
la malaltia que es contreu a conseqncia de la feina executada per compte daltri en les activitats
que sespecifiquen en el quadre legal del Decret 1995/78, de 12 de maig, sobre malalties professi-
onals, i que sha anat ampliant amb la inclusi de malalties professionals noves. La malaltia ha de ser ... la malaltia professional s el
provocada per lacci dels elements o substncies que sindiquen en el quadre per a cada malaltia deteriorament lent i gradual de la
professional. salut del treballador, produt per
una exposici crnica a situacions
adverses, tant les produdes per
lambient en qu es desenvolupa
la feina, com per la manera en qu
Les malalties que contreu el treballador a conseqncia de la feina est organitzada.
que no estan catalogades com a malalties professionals es conside-
raran accidents de treball.
1.4.2. Patologia laboral inespecfica
Quan les causes que ocasionen la prdua de la salut estan influenciades

per altres factors no laborals, es parla de patologia inespecfica. La pr-
dua de la salut no s causada directament per lambient de treball, per
ha aparegut o s ha agreujat molt influda pels elements de lambient
de treball.
Formen part de la patologia laboral inespecfica:
1) Fatiga
La fatiga s el cansament fsic o mental, real o imaginari, que apa-

reix en un treballador i que disminueix la seva capacitat per efectu-
La fatiga fsica pot ser lorigen
ar el treball. duna lesi que es manifesta
en dolors musculars, lesions
desquena o trastorns
gastrointestinals.
Actualment...
... i cada vegada ms, sorgeix en molts dels treballs: en les fbriques en qu el treballador realitza
moviments repetitius, feines sedentries que entumeixen els msculs i provoquen problemes de cir-
culaci, treballs desfor fsic considerable com la construcci, treballs amb pantalles de visualitza- La fatiga mental ocasiona una
ci que cansen la vista i a base dhores carreguen lesquena, etc. disminuci de latenci i del
rendiment laboral, i es manifesta
amb mal de cap, irritabilitat,
Hi ha tres graus de fatiga. El primer grau desapareix amb el reps. El se- insomni o depressi.
gon grau comporta postraci i abatiment. El tercer grau pot comportar
trastorns fsics, rampes, prdues de memria i, fins i tot, en alguns casos Malalties inespecfiques
la mort per aturada cardaca.
Les malalties inespecfiques ms
conegudes sn les relacionades
2) Malalties inespecfiques amb problemes circulatoris,
digestius (lceres, gastritis),
respiratoris (allrgies), mals
Sn malalties comunes que, malgrat no ser conseqncia directa de desquena, i malalties mentals
(neurosi).
lambient de treball, han aparegut o shan agreujat molt a causa de
lambient de treball. Per exemple, el major nombre dinfarts en torns

nocturns.
3) Insatisfacci
Prdua dinters
Moltes vegades lactivitat laboral que es realitza no sescull per gust, sin
El treballador perd linters per
per necessitat. En altres, lorganitzaci del treball impedeix utilitzar totes la feina. Aix es manifesta en
les capacitats de les persones. Aquests factors juntament amb la mono- un malestar que pot afectar
la salut i la seguretat; el rendiment
tonia del treball, lavorriment del treball mancat dinters, la despersona- del treballador baixa, i provoca
absentisme.
litzaci del treballador, la tensi, les molsties dadaptaci al lloc de
treball, la poca participaci, la falta dautonomia i el poc treball intellec-
tual provoquen la insatisfacci.
4) Estrs
s una situaci de tensi en el treballador que apareix quan la crrega de

treball ultrapassa la capacitat del treballador.
La incapacitat per complir amb els objectius marcats i lexcs de crrega

de treball poden produir ansietat, agressivitat, frustraci i sensaci dim-
Burnout o estar cremat
potncia. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la bai-
xa laboral. s un estrs de carcter crnic
que sexperimenta en lmbit
laboral. Es manifesta
5) Mobbing o assetjament psicolgic en lesgotament emocional,
i cansament fsic i psquic.
El treballador afectat t una
sensaci dincompetncia
s una situaci en el treball en qu una persona o ms exerceixen una vio- i de no poder fer b la seva feina.
lncia psicolgica extrema, sistemtica i continuada en el temps, amb la
intenci de fer mal a una altra persona o grup de persones.
Exemples de mobbing
No assignar tasques o encarregar tasques intils al treballador, assignar-li tasques degradants, a-

llar-lo dels companys, calumniar-lo, amenaar-lo verbalment, difondre falsos rumors, parlar-ne ma-
lament o ignorar-ne la presncia.
Lassetjament psicolgic provoca en la vctima depressi, ansietat, baixa au-

toestima, trastorns cardiovasculars, fbies, irritabilitat, i allament social i
familiar. Per a lempresa, s causa de deteriorament del clima laboral,
absentisme, augment dels accidents i disminuci del rendiment.
6) Envelliment prematur
Lenvelliment prematur
s lacceleraci del procs normal denvelliment fisiolgic i que porta a
una mort prematura. Est provocat per un desgast biolgic com a conse- va augmentar molt durant
qncia duna fatiga crnica acumulada. la Revoluci Industrial a causa
de les condicions de treball.
En lactualitat, lenvelliment
prematur es dna en sectors
Els contaminants qumics i fsics, i altres agents agressius, poden originar concrets, com per exemple,
la mineria.
canvis biolgics i generar el procs denvelliment. !
1.5. Salut laboral i qualitat de vida
Les caracterstiques personals influeixen en la capacitat dadaptaci a les

Qualitat de vida laboral
condicions de treball, i a la tolerncia. En conseqncia, en un mateix m-
bit laboral, i per a un collectiu amb les mateixes caracterstiques de for- Subjectivament, la qualitat de vida
laboral est relacionada amb
maci i experincia, hi poden haver opinions diverses sobre la qualitat de la percepci de satisfacci
la vida laboral. o dinsatisfacci duna persona
en el seu lloc de treball.
Tanmateix, es poden objectivar els elements que determinen el grau de

satisfacci laboral i que actuen a manera de parmetres per valorar la qua-
litat de vida laboral, individualment i collectivament.
Parmetres de la qualitat de vida laboral
Els parmetres ms significatius sn els segents:
El contingut de la tasca o feina en relaci amb els coneixements i aptituds del treballador, i la
manera que tingui de valorar tot el procs productiu.
El salari o sistema de remuneraci, que quan permet gaudir duna vida digna o no.
La distribuci del temps de treball, s a dir, la jornada, els horaris, els torns i els descansos
que fan possible el temps lliure per a la vida social i familiar.
Les condicions en qu es desenvolupa la feina, s a dir, la seguretat, la comoditat, la formaci

continuada, la participaci, la comunicaci, els ascensos i les promocions...
La preocupaci per lestabilitat de la feina, tant per la modalitat de contractaci laboral, com
per la situaci econmica favorable o adversa de lempresa.
El conjunt daquests elements configura una valoraci positiva o ne-

gativa sobre la qualitat de vida laboral i, per tant, determina en gran !!
mesura el grau de satisfacci en el lloc de treball, que est estreta- Podeu veure una taula resum
dels continguts daquest nucli
ment relacionat amb la salut laboral. en la secci Annexos del web
del crdit.
2. Prevenci i protecci. Lacci preventiva en lempresa.

Actuaci en cas daccident
Lacci preventiva
Els danys professionals no sn conseqncia del fet de treballar,
sin de les condicions en qu es treballa. Hi ha mesures de preven- Prevenir els riscos laborals
ci i protecci que ajuden a controlar aquestes condicions de treball s important per a la seguretat
i la salut laboral. En aquesta unitat
i a evitar que es produeixin danys professionals. ens plantejarem quin procs cal
seguir per evitar o reduir els riscos
laborals i identificar les mesures
de prevenci i protecci que
conv aplicar segons el tipus
de risc.
2.1. Prevenci
La prevenci s el conjunt daccions que es duen a terme en totes les fases

La llei defineix
de lactivitat de lempresa, amb la finalitat devitar o disminuir els riscos
que sen deriven. Lobjectiu s lanullaci dels riscos o, al menys, la dismi- La Llei de prevenci de riscos
laborals defineix la prevenci com:
nuci dels que no es poden eliminar totalment.
tot el conjunt de mesures
i activitats que tenen per objectiu
El desenvolupament de tot treball evitar o disminuir els riscos
en el treball.
implica lexposici a algun tipus de risc que pot acabar amb un dany a la salut del treballador. La
prevenci de riscos laborals suposa una protecci de la salut del treballador en tots els aspectes
relacionats amb el seu treball.
2.1.1. Lacci preventiva
Lacci preventiva consisteix en el conjunt de mesures adoptades en lm-

Acci preventiva
bit de lempresa per prevenir els danys per a la salut dels treballadors
abans que es produeixin. Est integrada en el conjunt de les
actuacions de lempresa. Tant
lempresari com els treballadors
Lempresa ha de planificar lacci preventiva fent activitats didentifica- tenen lobligaci dincloure-la
en qualsevol activitat que duguin
ci, avaluaci i control dels riscos, i lha dintegrar en el conjunt dactivi- a terme.
tats empresarials.
La integraci de lacci preventiva en el sistema de gesti de lempre-

sa es far mitjanant un pla de prevenci, que selaborar dacord
amb els principis de lacci preventiva que estableix larticle 15 de
la Llei de prevenci de riscos laborals.
2.1.2. Principis de lacci preventiva Lacci preventiva s una

obligaci de lempresari, per
perqu sigui efica hi han
Els treballadors tenen dret a una protecci efica en matria de seguretat de participar els treballadors, que
en sn els destinataris.
i salut en el treball. Aquest dret suposa un deure de lempresari de prote-
gir els treballadors dels riscos laborals, i per aix desenvolupar una acci
permanent de prevenci.
Acci permanent de prevenci
Lacci permanent es basar en els principis segents:
Evitar riscos.
Avaluar els riscos que no es poden evitar.
Combatre els riscos en el seu origen.
Adaptar el treball a la persona.
Tenir en compte levoluci de la tcnica.
Substituir el que s perills pel que no comporti cap risc o en comporti poc.
Planificar la prevenci.
Anteposar la protecci collectiva a la individual.
Donar les instruccions pertinents als treballadors.
Laplicaci daquests principis a lacci preventiva es concreten en les fases dactuaci segents:
1) identificaci de riscos
2) localitzaci
3) avaluaci
4) recerca de les causes
5) proposta de millora
6) aplicaci de la proposta
7) verificaci de la seva eficcia
2.1.3. Avaluaci de riscos
Lavaluaci de riscos s un procs dirigit a estimar la magnitud dels riscos

Llei de prevenci de riscos
que no ha estat possible evitar, i obtenir la informaci necessria perqu laborals
lempresari pugui prendre una decisi sobre les mesures preventives per
Obliga lempresari a vetllar
reduir el risc. per la seguretat i la salut dels
treballadors i a avaluar les
condicions del lloc de treball.
Etapes del procs davaluaci
El procs davaluaci de riscos est format per les etapes segents:
1) Anlisi del risc. Obtenir informaci sobre lorganitzaci i complexitat del treball, sobre lestat de
salut dels treballadors i les seves caracterstiques personals, i identificar el risc.
2) Valoraci del risc. Analitzar la probabilitat del dany i les seves conseqncies.
3) Control del risc. Determinar les mesures per controlar o eliminar el risc.
El procs davaluaci sha de documentar. En el document davaluaci

sha didentificar el lloc de treball, els riscos i els treballadors afectats, i la !!
valoraci dels riscos, en la qual sha dindicar la probabilitat i les conse- Podeu ampliar aquesta informaci
en la secci Annexos del web
qncies o severitat del dany, i les mesures adoptades. ! del crdit.
2.1.4. Pla de prevenci

Lactivitat preventiva
sha de planificar anualment.
Si lavaluaci detecta situacions de risc, lempresari planificar lacci

preventiva amb lobjectiu devitar-les o reduir-les.
El contingut de la planificaci preventiva inclour les mesures demergn-

cia, la coordinaci dels recursos humans i materials, i el control de la salut
del treballador.
La planificaci de lacci preventiva es recull en el pla de prevenci.

Pla de prevenci
El pla de prevenci s obligatori per a tots els empresaris i inclour el segent: s el document en qu
es defineixen les funcions,
avaluaci dels riscos els procediments, els recursos
correcci de les deficincies detectades i lestructura organitzativa
control preventiu de la salut dels treballadors de la prevenci. Es fa dacord amb
formaci dels treballadors els principis de lacci preventiva
mesures de prevenci que regula la Llei de prevenci
mesures de protecci de riscos laborals.
normativa interna de seguretat
organitzaci i gesti de la prevenci
2.2. Tcniques de prevenci
Lavaluaci de riscos descobreix si s necessari adoptar mesures o tcni-

Tcniques de prevenci
ques que evitin les conseqncies o danys sobre les persones. Aquestes
tcniques sanomenen tcniques de prevenci. Mesures de prevenci adoptades
per lempresa per evitar laparici
de riscos laborals. El seu objectiu
s eliminar el risc des del seu
Sha de diferenciar la prevenci de la protecci
origen actuant sobre el focus,
el mitj de difusi o, en ltima
La prevenci vol eliminar el risc en lorigen, i aix evitar-ne laparici; i lobjectiu de la protecci s instancia, sobre el propi
minimitzar o evitar els danys que puguin ocasionar els diferents riscos treballador com a receptor del risc.
Segons lobjectiu, les tcniques que sutilitzen en la prevenci de riscos

sn: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia, psicosociologia, !!
medicina del treball i poltica social. ! Podeu ampliar la informaci sobre
tcniques de prevenci
del crdit.
2.2.1. Seguretat en el treball
Revoluci Industrial
La Revoluci Industrial va aportar un canvi important entre el final del segle XVIII i el principi del
XIX. Va comportar avenos cientfics, els descobriments ultramarins, la invenci de la mquina de
vapor per J. Watt el 1750, el naixement de la fbrica en detriment del taller artesanal, lexplosi
demogrfica deguda al cessament de les epidmies i a la disminuci de les guerres, i canvis en
el pensament, com la nova tica de la Reforma protestant que va permetre justificar ticament el
benefici i linters pel diner, un inters que a lpoca medieval es considerava pecamins.
Daquesta manera, la Revoluci Industrial aport llargues jornades de treball, i en reduir-se les-
for muscular grcies a la mquina de vapor, va introduir els nens i les dones en el sector laboral,
i els va abocar a lexplotaci.
Les condicions de treball de la Revoluci Industrial van evidenciar els efectes del treball en la salut
del proletariat. La situaci va esdevenir tan escandalosa, que va promoure la intervenci de lEstat
La seguretat actua sobre
amb les primeres lleis socials, les anomenades lleis de fbriques. s en aquests moments, que sini-
els factors agressius identificats
cia la seguretat i higiene en el treball.
de lambient de treball, i intenta
modificar-los, eliminar-los o fer-los
La seguretat en el treball s una tcnica per evitar els accidents de treball. tolerables.
El seu objectiu s preveure els riscos daccidents, eliminar-los en la mesu-

ra del possible i desenvolupar la protecci de danys i prdues. Projecte permanent
La seguretat ha de ser un projecte

La seguretat acostuma a aplicar-se amb un caire collectiu, i aix fa que les permanent, que analitzi de forma
continuada les innovacions, les
actuacions tcniques siguin ms econmiques, malgrat el seu cost inicial. noves tecnologies, les noves fonts
de risc i la seva adaptaci
al mercat .
La seguretat utilitza mesures o tcniques generals i tcniques especfiques.
1) Tcniques generals. Serveixen per a qualsevol tipus de risc. Poden ser

analtiques i operatives.
Tipus de tcniques
generals operatives
a) Tcniques generals analtiques. Estudien les causes dels accidents a fi
de detectar-ne els riscos En formen part lestadstica
daccidents (detecci del risc
mitjanant lestudi estadstic),
la investigaci daccidents
b) Tcniques generals operatives. Intenten corregir les causes dels riscos. i la inspecci de seguretat.
Les tcniques operatives poden actuar en el factor tc-
nic o en el factor hum.
Acci de les tcniques operatives
En el factor tcnic, es poden aplicar reguards, com carcasses

que tapen unes transmissions o un tancat que envolta un forat;
dispositius de seguretat com les cllules fotoelctriques de la
porta dun ascensor o la presa de terra duna mquina; normes
de seguretat que estableixen per escrit la forma de portar a ter-
me el treball amb risc; senyalitzaci, com els senyals de perill;
ordre i neteja; manteniment preventiu de la maquinria; installa-
cions i sistemes de seguretat com revisions peridiques dels as-
censors i muntacrregues, i proteccions personals, com ls de
casc, ulleres, o botes de seguretat.
En el factor hum, sn la formaci ajuda a aconseguir actituds

i aptituds que incrementen la seguretat mitjanant la millora de for- Dins les tcniques generals operatives per
corregir riscos, poden actuar sobre el factor
mes de treball i mtodes segurs, i prepara per desenvolupar de- tcnic.
terminats treballs; propaganda; acci sobre grups, per modificar el comportament de cada
individu; disciplina i incentius, gratificaci pels comportaments segurs.
Costos no previstos
2) Tcniques especifiques. Noms sn tils per a riscos concrets, i no ser- Sn els costos ocults que
veixen per a altres, com s el cas de les tcniques de lluita contra incendis. comporten els accidents de treball
en temps perduts, els danys
materials ocasionats, els aspectes
psicolgics, les despeses fixes
Per al manteniment de la seguretat, caldran auditories peridiques que no compensades, i la prdua
dimatge.
mesurin leficcia de la gesti.
La seguretat est formada per un conjunt de tcniques o mesures !!

que actuen sobre les causes daccidents de treball i intenten elimi- Podeu consultar un esquema
de les tcniques de seguretat
nar-los o disminuir-los. en la secci Annexos del web
del crdit.3 de lassignatura.
2.2.2. Higiene industrial
La higiene industrial s una tcnica de prevenci de les malalties professio- Malalties professionals
nals. La higiene industrial estudia i valora els diferents tipus de contaminants

Es coneixen des de lantiguitat.
qumics, fsics i biolgics presents en els llocs de treball, per tal de preveure els Hipcrates (460-395 aC)
va descriure el clic produt pel
trastorns o malalties professionals que poden ocasionar en els treballadors. plom (clic saturni). Gal
(202-130 aC) va conixer
malalties prpies dadobadors.
Plini (23-79) va iniciar, en certa
Actua identificant els factors de risc, mesurant la intensitat de lagent i el manera, la higiene en el treball,
temps dexposici del treballador, comparant el valor del risc amb uns va- en aconsellar als que treballaven
en ambients polsosos que es
lors de referncia, valors lmits ambientals o TLV, i corregint la situaci protegissin la boca per evitar
inhalacions de pols.
ambiental si s necessari.
El procs dactuaci de la higiene industrial s el segent:
1) Estudia lefecte dels agents contaminants sobre el cos hum a travs

de les vies respiratries, de la pell o de laparell digestiu, i analitza i valora
els factors segents:
la naturalesa de lagent contaminant

la concentraci ambiental
el temps dexposici del treballador
2) Avalua el risc, i per aix compara lestudi de les condicions ambientals

del treballador amb uns valors de referncia per sota dels quals no sn
desperar efectes irreversibles en la salut.
A Espanya...,
El TLV
... a excepci dalguns productes que ja tenen normativa especfica, sutilitzen els anomenats crite-
ris de valoraci TLV. Els TLV sn valors lmit que fan referncia a nivells de contaminaci dagents Sexpressa com un nivell
fsics i qumics per sota dels quals els treballadors hi poden estar exposats sense perill per a la salut. de contaminaci mitj en el temps,
per a 8 hores al dia i 40 hores
3) Pren mesures correctores a la setmana, i sn els valors lmit
ambientals.
Algunes mesures correctores:
la modificaci del procs productiu

leliminaci o substituci de productes
la selecci dequipaments adequats
lextracci localitzada
la ventilaci
la neteja
la disminuci del temps dexposici
la protecci personal
la formaci i informaci
2.2.3. Ergonomia
Lergonomia s una cincia que estudia com evitar la fatiga adaptant el

Ergonomia
treball a les caracterstiques i limitacions anatmiques i fisiolgiques dels
treballadors, per aconseguir el seu benestar, seguretat i salut, i laugment Estudia les relacions entre
el treballador i el tipus de tasca
dels rendiments. que desenvolupa mitjanant
ladaptaci de les condicions
Lergonomia socupa daspectes diversos, i per aix es pot parlar dels tipus de treball a les caracterstiques
fsiques i psicolgiques del
dergonomia que veieu a la taula. treballador.
Tipus dergonomia
Si es t en compte Preventiva Detecta els problemes en lanlisi de lactivitat professional sense tenir en compte el lloc de treball,
el moment s a dir, en la fase de disseny.
dactuaci Correctiva Modifica llocs de treball en funcionament.
Si es tenen compte Geomtrica Estudia les relacions entre la persona i les condicions mtriques i proporcionals dun lloc de treball
les condicions de i, per tant, estudia les postures, els moviments i les posicions dun treballador en el transcurs de la
treball seva activitat.
Temporal T en compte els temps de treball i avalua la relaci entre la fatiga i el descans; tamb estudia
ladaptaci del treballador a condicions temporals com lhorari, els torns o la jornada.
Si es tenen compte
Ambiental Analitza el medi ambient laboral, com la illuminaci, la temperatura o els colors, i estudia de quina
les condicions de
manera pot ser ms confortable.
treball
Organitzativa Analitza lorganitzaci del treball i estudia la crrega fsica o mental de cada lloc de treball, per
adaptar-ho als treballadors i crear benestar.
2.2.4. Psicosociologia
La psicosociologia s la cincia que estudia com evitar la insatisfacci i

La psicosociologia...
lestrs en el treball. Estudia i avalua les condicions que afecten el com-
portament del treballador i la seva interacci social en el procs de treball. ... estudia els hbits,
les tendncies, la fatiga, les
Duna banda, intenta, duna banda, eliminar la insatisfacci en el treball necessitats de reps,
les motivacions, les relacions
com una de les causes daccidents de treball i de malaltia i, de laltra, acon- de grups de treball i lorganitzaci
seguir una perfecta adaptaci entre el treballador i el seu entorn. del treball.
Estudia els aspectes psquics i socials de lindividu en lambient de treball

per prevenir els danys psicosocials que lorganitzaci del treball, sense
oblidar les caracterstiques prpies de lindividu, li poden produir. Actua
mitjanant la selecci de personal, lorientaci professional i el clima la-
boral.
Mesures de prevenci des del punt de vista de la psicosociologia
Les mesures de prevenci des del punt de vista de la psicosociologia serien la utilitzaci de mto-
des de recollida de dades de forma directa com lobservaci, medici de parmetres fisiolgics,
mtodes danlisi de condicions de treball o dades estadstiques i la utilitzaci de mtodes de re-
collida de dades de forma indirecta com tests, escales de valoraci, qestionaris, entrevistes.
Aquestes mesures permetran fer un diagnstic de les condicions de tre-

ball i canalitzar les intervencions a dos nivells :
1) Acci sobre les estructures. Sestabliran pautes que incideixin en lor-

Exemples dacci sobre
ganitzaci del treball, el medi ambient, els canals de comunicaci i el con- estructures
tingut de les tasques.

Fomentar a participaci
del treballador en lorganitzaci,
2) Acci sobre lindividu. Sintervindr fonamentalment en la formaci i augmentar la varietat de les
feines, establir una rotaci dels
en la informaci sobre procediments de treball i riscos en el lloc de treball, llocs de treball, millorar les
condicions de lentorn fsic,
i en la seva prevenci. establir pauses, crear sales
de descans i suprimir les primes
per rendiment, entre altres.
2.2.5. Medicina del treball
Conjunt de tcniques mdiques que tenen lobjectiu de mantenir la salut del

La medicina del treball actua
treballador. Mitjanant els reconeixements mdics i leducaci sanitria es prevenint o curant.
vol evitar laparici de malalties; i mitjanant el tractament o la reparaci

adequats, es vol curar o reduir els efectes de les que ja hi sn. s per aix que
es parla de medicina preventiva i de medicina curativa.
2.2.6. Poltica social
La poltica social s tot el conjunt de mesures i mitjans que lEstat esta-

bleix per lluitar contra els riscos professionals, i que es concreten en una
acci legislativa i de control. El control el porta a terme lAdministraci la-
boral mitjanant dorganismes dmbit central o autonmic, entre els

quals cal destacar la Inspecci de Treball. !
Organismes de lAdministraci
El Ministeri de Treball i dAfers Socials va crear lInstitut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball,
amb funcions dassessorament, gesti i control de les accions tcniques i preventives destinades a la
disminuci de riscos laborals, accidents de treball i malalties professionals.
Els centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball tenen a crrec seu la seguretat i higiene en
lmbit autonmic de la Generalitat de Catalunya i depenen del Departament de Treball.
Lobjectiu daquests organismes s la formaci i la informaci sobre prevenci de riscos laborals.

s a dir, la formaci dels treballadors en lmbit de la seguretat i higiene mitjanant loferta de cursos
per a les empreses, i la informaci als empresaris i treballadors sobre les matries referents a riscos
especfics, prevenci, mesures a prendre, plans dactuaci i legislaci .
2.3. Tcniques de protecci
Les tcniques de protecci sn el conjunt dactivitats, en el camp de la pre-

Seguretat en el treball
venci de riscos, encaminades a eliminar o disminuir els danys que puguin
causar els riscos laborals als treballadors. El seu objectiu s evitar els riscos
adoptant mesures o tcniques
de prevenci. Quan no sigui
Es diferencien de les tcniques de prevenci en el fet que aquestes prete- possible evitar els riscos,
sutilitzaran mesures i tcniques
nen eliminar el risc des de lorigen, mentre que les de protecci donen per de protecci que eliminin
o disminueixin els danys derivats
fet que hi ha el risc, i el seu objectiu s eliminar o disminuir el dany que dels riscos.
sen pugui derivar. !
2.3.1. Mesures de protecci collectiva

Les mesures de protecci...
Les mesures de protecci collectiva sn les que protegeixen ms dun treba- ... sapliquen al medi de treball,
installacions, equips i mquines.
llador. Garanteixen la seguretat de diversos treballadors simultniament. Per tant, no comporten cap tipus
de molstia fsica que interfereixi
Mesures de protecci collectiva en lexecuci de la feina,
ni requereixen la participaci
del treballador en el seu s.
Sn mesures de protecci collectiva:
Resguards. Sn dispositius que safegeixen a la mquina i impedeixen que el treballador pugui ac-
cedir a les parts perilloses. Eviten talls, cops o atrapades.
Baranes. Eviten les caigudes a gran altura tant de persones com dobjectes.
Plataformes. Impedeixen la caiguda dels treballadors i serveixen per tapar buits.
Xarxes de seguretat. Sutilitzen en les obres i serveixen per minimitzar els efectes de les possibles
caigudes dobjectes.
Interruptors diferencials. Sn dispositius que sutilitzen per interrompre el pas de corrent en cas
de contactes entre el treballador i la installaci elctrica.
Senyalitzaci de riscos. Informaci dels riscos utilitzant senyals amb colors i smbols que adver-
teixen del perill, prohibeixen una conducta o informen duna situaci.
Tamb hi pot haver senyalitzaci lluminosa i acstica. En el cas de senyalitzaci lluminosa, la llum
emesa pel senyal haur de provocar un contrast llumins apropiat respecte al seu entorn, en funci
de les condicions ds previstes. La intensitat haur dassegurar-ne la percepci, sense produir en-
La senyalitzaci amb colors s una de les
lluernament. En el cas de senyalitzaci acstica, el senyal haur de tenir un nivell sonor superior a mesures de protecci collectiva ms
lambiental, de manera que sigui clarament audible, sense arribar a ser excessivament molest. eficaces i econmiques.
2.3.2. Mesures de protecci individual

!!
Sn els equips de protecci individual (EPI) que el treballador ha dutilit- Podeu ampliar informaci sobre
senyalitzaci de seguretat
zar per protegir-se dels riscos que posen en perill la seva salut o seguretat. en la secci Annexos del web
del crdit.
Lobjectiu dels EPI s protegir les parts del cos del treballador que estiguin
exposades directament o indirectament a un risc.
Sha de recrrer als EPI noms

Lempresari ha de proporcionar, de manera gratuta, els EPI ade- quan shagin esgotat totes
les altres vies de prevenci
quats al risc. Han de ser homologats i portar el marcatge CE. i protecci.
Els treballadors i els seus representants hauran de rebre formaci i infor- s dequips de protecci
maci sobre les instruccions i la correcta utilitzaci dels EPI, i sobre els individual
riscos que cobreixen.

La utilitzaci daquests equips
pels treballadors est regulada
en Reial decret 773/1997,
Els equips de protecci individual (EPI) es classifiquen en tres categories : de 30 de maig, que suposa
la transposici al dret espanyol
Categoria I. Sn de disseny senzill, de protecci contra riscos mnims, com els guants de jardi- del contingut de la Directiva
neria, gorres, sabates i botes. 89/656/CEE, de 30 de novembre.
Categoria II. Sn de protecci contra riscos elevats que poden tenir conseqncies greus.
Categoria III. Sn de disseny complex, de protecci contra riscos que poden tenir conseqncies !!
molt greus, irreversibles o mortals. Pertanyen a aquesta categoria, entre altres, els equips de
protecci respiratria, els equips de protecci contra caigudes daltura o els EPI destinats a pro- Podeu trobar ms informaci
tegir daccidents elctrics. sobre equips de protecci
individual en la secci Annexos
del web del crdit.
Abans de comercialitzar un model dEPI, el fabricant haur de reunir la documentaci tcnica cor-
responent, elaborar la declaraci de conformitat corresponent i posar a cada EPI o, per defecte,
a lembalatge, la marca CE.
La A s garantia de qualitat CE
del producte final, i el B garantia
Si es tracta dun EPI de categoria II o III, abans de ser comercialitzat, es requerir la superaci dun
de qualitat CE de la producci
examen CE de tipus per part del fabricant. A ms, per a la fabricaci dels de categoria III, caldr
amb vigilncia.
adoptar els sistemes A o B de garantia de qualitat CE.
Els EPI es poden classificar segons la part del cos que protegeixen.
2.4. Organitzaci de la prevenci Poltica social
LEstat interv en la prevenci i protecci de riscos laborals per mitj de Conjunt de mesures i mitjans que
lEstat proporciona a fi devitar
la seva poltica social. els riscos laborals. Es concreten
en lacci legislativa i en el control
del compliment de les normes
sobre prevenci de riscos.
2.4.1. Marc normatiu
Lorganitzaci del treball durant la Revoluci Industrial va generar unes

La Llei daccidents
condicions laborals que nevidenciaren els efectes en la salut dels treballa- de treball de 1900
dors. LEstat va haver dintervenir amb les primeres lleis socials.
s la primera norma que
fa referncia als accidents
Si els poders pblics han de vetllar per la seguretat i higiene en el treball, de treball. Al llarg del segle XX,
shan promulgat una srie
ho han de fer amb una normativa que defineixi com sha dactuar per pre- de normes que han evolucionat
fins a lactual marc normatiu.
venir els riscos laborals.
1) Marc legal de la prevenci
La Constituci espanyola de 1978 estableix, dins dels principis rectors de la poltica social i eco-
nmica, que els poders pblics hauran de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball (art. 40.2),
i reconeix el dret a la protecci de la salut (art. 43).
LEstatut dels Treballadors, en els articles 4.2 d), proclama el dret dels treballadors a la integritat
fsica i a una adequada poltica de seguretat i higiene, i en el 19 regula que el treballador, en la pres-
taci dels seus serveis, t dret a una protecci efica en matria de seguretat i higiene.
El Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica Europea (art. 18.a) indica que els estats mem-
bres hauran de promoure la millora del medi de treball per tal de protegir la seguretat i la salut dels
treballadors.
Lingrs a la Uni Europea...
A partir de la normativa europea, hi ha un nombre elevat de directives que

... obliga a traslladar a la legislaci
estableixen disposicions mnimes de seguretat i salut. Nhi ha de carcter espanyola la normativa europea
en matria de seguretat i higiene,
general per a activitats laborals diverses, i nhi ha per als riscos especfics. com la Directiva marc 89/391,
de 12 de juny de 1989, sobre
laplicaci de mesures per tal
de promoure la seguretat i la salut
Amb lobjectiu dadaptar la normativa espanyola a leuropea, el novembre dels treballadors a la feina.
de 1995, es va aprovar la Llei de prevenci de riscos laborals. !
LEstat espanyol ha ratificat molts convenis de lOIT en matria de segu-

(), relatiu a la seguretat i salut
retat i higiene. dels treballadors, i al medi del
lloc de treball (diferent del medi
general), i que serveix de suport a
la nostra Llei de prevenci
La Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals (LPRL), de 8 de novembre, de riscos laborals.
reformada per la Llei 54/2003, de 12 de desembre. El seu objectiu s pro-

moure la seguretat i salut dels treballadors definint un marc de garanties
i responsabilitats. Fomenta la prevenci i involucra treballadors i empre-
saris en lobjectiu de disminuir la sinistralitat laboral i garantir la salut
dels treballadors.
Llei de prevenci de riscos laborals
Aquesta llei adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEE relativa a laplicaci de mesures per
promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors, i tamb incorpora parcialment el contin-
gut daltres directives, com la 92/85/CEE sobre la protecci de la maternitat, la 94/33/CEE sobre
protecci dels joves en el treball i la 91/383/CEE, relativa al tractament de les relacions del treball
temporal, de duraci determinada i en empreses de treball temporal.
La Llei de prevenci de riscos laborals elimina la dispersi normativa espanyola en matria de se-
guretat i higiene i va a un concepte ms global de salut, com a benestar de la persona. Daquesta
manera es converteix en una llei preventiva i ja no es limita a la protecci dels danys professionals.
Daltra banda, lLPRL implica lempresari en el deure de protegir els treballadors dels riscos laborals
i el deure davaluar inicialment els riscos dels llocs de treball i planificar lacci preventiva.
LLPRL ha estat desenvolupada pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener,

pel qual saprova el Reglament dels serveis de prevenci. Amb posteriori-
tat, shan aprovat altres reglaments que regulen aspectes concrets de la
prevenci.
!!
Podeu consultar un esquema
Els convenis collectius dempresa o de sector que regulen matries de se- del marc legal en la secci
Annexos del web del crdit.
guretat i salut en el treball.
2) Drets i deures
La Llei de prevenci de riscos laborals regula els drets i obligacions en ma-

tria de riscos laborals per als subjectes implicats.
a) Drets i obligacions dels treballadors
Drets
Dret al subministrament dequips de protecci individual (EPI).

Dret a rebre informaci i formaci sobre totes les qestions relati-
ves a la prevenci de riscos laborals que els puguin afectar.
Dret a la vigilncia de la salut mitjanant reconeixements mdics.
Dret de participaci.
Dret a la gratutat de les mesures preventives adoptades.
Dret dels seus representants a la paralitzaci de lactivitat laboral
en cas de risc greu i imminent, i de tots els treballadors a abandonar
el lloc de treball sense ser sancionats.
Obligacions
Complir les mesures de prevenci.

Lincompliment daquestes
Fer servir de manera adequada les mquines, aparells, eines, subs- obligacions es podr sancionar
com a incompliment laboral.
tncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol mitj
amb el qual desenvolupin la seva activitat.
Fer servir correctament els mitjans i equips de protecci que pro-
porcioni lempresari, seguint les instruccions.
No desactivar els dispositius de seguretat i utilitzar-los correctament.
Informar immediatament el superior jerrquic, els delegats de pre-
venci o el servei de prevenci, de qualsevol situaci laboral que,
per motius raonables, els sembli un risc per a la seguretat i la salut
dels treballadors.
Contribuir al compliment de les obligacions sobre seguretat i salut
laboral establertes per lautoritat competent.
Cooperar amb lempresari per tal que pugui garantir unes condicions
de treball segures i sense riscos.
b) Obligacions dels empresaris
Lempresari t el deure de protegir la seguretat i la salut dels treballadors

que estan al seu servei, en tots els aspectes relacionats amb la feina.
Obligacions generals
Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb
el treball.
Adoptar totes les mesures necessries per a la protecci de la seguretat i salut dels treballadors.
Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut. s un dret dels treballadors que els
Complir les disposicions establertes en la normativa de prevenci de riscos. proporcionin EPI.
Planificar lacci preventiva i lavaluaci de riscos laborals.

Proporcionar als treballadors els equips de protecci individual (EPI).
Informar els treballadors sobre els riscos i les mesures de prevenci.
Garantir la formaci sobre riscos laborals al treballador.
Adoptar les mesures demergncia.
Elaborar el pla de prevenci.
Garantir la protecci de collectius especialment sensibles. Aquest collectius sn els segents:
Treballadors especialment sensibles a riscos determinats. Lempresari ha de garantir, de

manera especfica, la protecci dels treballadors que, per les seves caracterstiques personals Canvi de lloc
o estat biolgic, siguin especialment sensibles als riscos que es deriven de la feina.
Si el canvi de lloc no s possible
Treballadores embarassades o en perode de lactncia. Si les condicions dun lloc de treball per a la dona embarassada,
poden influir negativament en la salut de la treballadora embarassada, del fetus o del fill (si est se suspendr el contracte
en perode de lactncia), i el metge que assisteix la treballadora a la Seguretat Social ho certifica, de treball per risc durant
caldr collocar-la en un lloc de treball diferent i compatible amb el seu estat. lembars, amb la protecci
de la Seguretat Social
consegent.
Treballadors menors. Abans de la incorporaci dels menors de 18 anys, o b quan hi hagi una
modificaci important de les condicions de treball, lempresari haur de realitzar una avaluaci
sobre els riscos del lloc de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut daquests tre-
balladors.
Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal.

Els treballadors amb aquestes relacions de treball hauran de gaudir del mateix nivell de protecci
en matria de seguretat i salut que la resta de treballadors de lempresa en la qual prestaran els
seus serveis.
Lempresari garantir que aquests treballadors rebin informaci sobre els

Sancions
riscos als quals shagin dexposar, que tinguin la qualificaci o les aptituds
professionals necessries, que es realitzin controls mdics especials, i que Les infraccions han
de ser sancionades, desprs
es compleixin les mesures de protecci i prevenci de riscos. de la instrucci de lexpedient
sancionador oport, segons
la Inspecci de Treball i Seguretat
Social, sense perjudici de
responsabilitats dun altre ordre
Les accions o omissions contrries a les normes legals, reglament- (administratiu, penal i civil) que
ries i clusules normatives dels convenis collectius pel que fa a se- puguin concrrer.
guretat i salut laborals sn infraccions de la normativa en matria

de prevenci de riscos laborals.
2.4.2. Gesti de la prevenci
La gesti de la prevenci consisteix a decidir com sorganitza la prevenci.

Es pot distingir entre lorganitzaci de la prevenci fora de lempresa i a !!
lempresa. Podeu ampliar informaci sobre
la gesti de la prevenci amb dos
esquemes que trobareu
Serveis de prevenci del crdit.
s el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les

activitats preventives. Assessoren i assisteixen lempresari, els treballadors o
els seus representants i els rgans de representaci especialitzats.
La Llei de prevenci de riscos laborals i el reglament dels serveis de pre-

venci estableixen les modalitats per organitzar la prevenci.
Organitzaci de les activitats preventives
Segons el RD 39/1997, de 17 de gener, en qu saprova el Reglament dels serveis de prevenci,

lempresari, per complir el deure de prevenci, ha dorganitzar les activitats preventives dacord amb
alguna de les modalitats segents:
a) Responsabilitat del propi empresari
Lempresari pot assumir personalment la prevenci, exceptuant les activitats relatives a la vigi-
lncia de la salut dels treballadors, sempre que es compleixin els requisits segents:
Que lempresa tingui menys de 6 treballadors.
Que lempresari es trobi habitualment al centre.
Que tingui la formaci i capacitat corresponents.
Que no es tracti duna activitat perillosa.
b) Lempresari designa un o diversos treballadors
Lempresari podr designar a un o ms treballadors per ocupar-se de lactivitat preventiva. En

aquest cas, els treballadors designats, han de tenir i acreditar una formaci determinada en matria
de prevenci de riscos laborals, i disposar del temps i mitjans suficients.
c) Servei de prevenci propi
Es constituir amb personal de lempresa que es dedicar de forma exclusiva a aquesta activitat.
Disposar dels mitjans materials i humans suficients i adequats.
Aquesta modalitat s obligatria en els casos segents:
En empreses amb ms de 500 treballadors.

En empreses que tenen entre 250 i 500 treballadors i desenvolupen activitats de risc per a la
salut dels treballadors.
En empreses que no estan en els apartats anteriors, per que, per la perillositat de les activitats
o la freqncia o gravetat de la sinistralitat, lautoritat laboral les decideixi incloure.
d) Servei de prevenci ali
Lempresari haur de recrrer a un servei de prevenci ali quan les modalitats anteriors siguin in-
Dins de les activitats perilloses
suficients per realitzar lactivitat preventiva i no concorrin les circumstncies que obliguen a consti-
que estan incloses a l'Annex I
tuir un servei de prevenci propi. En aquests casos, lempresa haur de concertar el servei amb una estan: treballs amb radiacions
entitat especialitzada, generalment, amb una mtua daccidents de treball i malalties professionals ionitzants en zona controlada,
de la Seguretat Social que haur de tenir lacreditaci del Departament de Treball. treball amb agents txics o molt
txics, activitats que supsin la
e) Servei de prevenci mancomunat fabricaci, tinena i manipulaci
d'explosius, etc.
Es podr constituir un servei de prevenci mancomunat que tindr la consideraci de servei propi
de les empreses que en formen part quan diferents empreses exerceixin simultniament activitats
en un mateix permetre territorial, tant si s un edifici com un centre comercial.
Delegats de prevenci
La Llei de prevenci de riscos laborals estableix el dret dels treballadors a

participar en lempresa en la prevenci de riscos laborals. Sn rgans de
representaci collectiva els delegats de prevenci i el comit de seguretat
i salut. !
Els delegats de prevenci sn els representants dels treballadors amb fun-

cions especfiques en matria de prevenci de riscos en el treball.
Designaci dels delegats de prevenci
Els delegats de prevenci sn designats pels representants de personal (delegats de personal i co-
mits dempresa) i entre ells, en les empreses de menys de 50 i ms de 10 treballadors. Per mitj
de la negociaci collectiva, es pot acordar la creaci drgans especfics que facin les funcions que
sels encomanin.
Els delegats de prevenci collaboren amb la direcci de lempresa en la

Lempresari
millora de lacci preventiva, duen a terme funcions de promoci i foment ha de consultar...
de lobservana de la normativa sobre seguretat, salut i condicions de tre-

... els delegats de prevenci
ball, i efectuen tasques de vigilncia i control relacionades amb la preven- abans prendre mesures sobre
organitzaci i desenvolupament
ci de riscos laborals. de les activitats de protecci
i prevenci dels riscos
professionals de lempresa.
Nombre de delegats de prevenci
El nombre de delegats de prevenci en lempresa depn de la plantilla dacord amb lescala se-
gent: els contractes de durada inferior a un any es computen segons el nombre de dies treballats
en el perode dun any anterior a la designaci; cada 200 dies treballats o fracci, es computen com
un treballador ms a efectes de determinar la plantilla i el nombre de delegats.
Nombre de delegats de prevenci
Fins a 30 treballadors El delegat de personal = delegat de prevenci
De 31 a 49 treballadors 1 delegat de prevenci
De 50 a 100 treballadors 2 delegats de prevenci
De 101 a 500 treballadors 3 delegats de prevenci
De 501 a 1.000 treballadors 4 delegats de prevenci
De 1.001 a 2.000 treballadors 5 delegats de prevenci
De 4.001 endavant 8 delegats de prevenci
El temps utilitzat pels delegats de prevenci per al desenvolupa-

ment de les seves funcions es considera temps de treball efectiu,
sense que sigui imputat al crdit horari que reconeix lEstatut dels
treballadors en lexercici de les funcions de representaci.
Comit de seguretat i salut
El comit de seguretat i salut s un rgan paritari i collegial de participa-

ci destinat a la consulta regular i peridica de les actuacions de lempresa
en matria preventiva, com sindica en els articles 38 i 39 de la Llei de pre-
venci de riscos laborals.
En les empreses i centres de treball que tenen 50 treballadors o

Els delegats sindicals
ms, es constituir un comit de seguretat i salut format, a parts i els representants tcnics
de la prevenci en lempresa
iguals, pels delegats de prevenci i per lempresari i/o els seus repre- participaran en el comit amb veu
per sense vot.
sentants.
El comit es reunir
La seva missi ha de ser participar en lelaboraci, posada en prctica i trimestralment, com a mnim,
avaluaci, dels plans i els programes de prevenci de riscos en lempresa. i sempre que ho solliciti algun
dels seus representants.
Es podran promoure iniciatives sobre mtodes i procediments per a la
prevenci efectiva de riscos laborals, i proposar a lempresa la millora de

Comit intercentres
les condicions o la correcci de les deficincies.
Les empreses que tinguin
diversos centres de treball amb
Organismes pblics comit de seguretat i salut poden
acordar, amb els seus
treballadors, la creaci
dun comit intercentres amb les
Els rgans o organismes de lAdministraci responsables de vetllar funcions que lacord li atribueixi.
per la seguretat i salut dels treballadors formen lorganitzaci de la
prevenci des de fora de lempresa i la gestionen.
!!
Podeu ampliar la informaci sobre
rgans de lAdministraci
Els principals organismes pblics relacionats amb la salut laboral sn els en lesquema que trobareu en
la secci Annexos del web
segents: ! del crdit.
Comissi Nacional de Seguretat i Salut en el Treball

Composici de la Comissi
s un rgan collegiat assessor de les administracions pbliques en la for- La Comissi Nacional

de Seguretat i Salut en el Treball
mulaci de les poltiques de prevenci, i participa en les matries de segu- est integrada per un representant
de cada comunitat autnoma, per
retat i salut en el treball. representants de lAdministraci
general de lEstat i per
representants de les
organitzacions empresarials i
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) sindicals ms representatives.
s un rgan tcnic autnom que depn administrativament del Ministeri

de Treball i Afers Socials, i que realitza una labor molt important en das-
sessorament, estudi i formaci de la prevenci dels riscos laborals.
Relaci entre lINSHT i les comunitats autnomes
LINSHT collabora amb la Inspecci de Treball i Seguretat Social, i s qui estableix la cooperaci
amb els rgans de les comunitats autnomes que tenen competncies en matria de prevenci de
riscos.
LINSHT realitza una funci molt important
Els serveis centrals sn a Madrid, per t centres nacionals a Baracaldo, Sevilla, Barcelona i en la prevenci de riscos laborals.
Madrid, cadascun del quals t competncia tcnica en alguna especialitat. El de Barcelona s el
Centre Nacional de Condicions de Treball.
Inspecci de Treball i Seguretat Social.
s lrgan tcnic que depn del Ministeri de Treball i Afers Socials
Funcions de la Inspecci de Treball i Seguretat Social
En matria de prevenci de riscos, t les funcions segents:
Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenci de riscos laborals.

Assessorar i informar empresaris i treballadors.
Elaborar els informes sollicitats pels jutjats socials.
Comprovar el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenci.
Informar lautoritat laboral sobre els accidents de treball mortals o greus i sobre les malalties pro-
fessionals.
Ordenar la paralitzaci immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat i
salut dels treballadors.
Centres de seguretat i condicions de salut en el treball
A Catalunya, el Departament de Treball t les competncies referents als

temes de prevenci de riscos laborals. !
Les competncies del Departament de Treball
Les competncies del Departament de Treball se centren en tasques dassessorament i formaci,

informaci i divulgaci, redacci dinformes a petici dinstitucions pbliques o privades, i seguiment
del compliment de les normes relatives a la seguretat i salut dels treballadors.
Actua mitjanant els centres de seguretat i condicions de salut en el treball, ubicats en cada provn-
cia de la comunitat autnoma, els quals posen a disposici dels treballadors i dels empresaris els
mitjans tcnics i els recursos humans per assessorar en temes relacionats amb la seguretat i la sa-
lut laboral.
2.5. Actuaci en cas daccident de treball
Tota activitat laboral implica que el treballador pot estar exposat a situa-
cions de risc inesperades i demergncia que posin en perill la vida duna
o ms persones.
Formaci del personal
El personal encarregat
Lempresari, segons estableix la Llei de prevenci de riscos laborals, te- de les mesures de protecci haur
nint en compte la grandria i lactivitat de lempresa, haur danalitzar les de tenir la formaci necessria,
ser suficient en nombre i disposar
possibles situacions demergncia i adoptar les mesures necessries en de material adequat.
matria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuaci dels treballa-

dors. Per a aix, designar el personal encarregat de posar en prctica
aquestes mesures. !
Mesures concretes de lempresa
La direcci de lempresa tamb adoptar mesures concretes perqu, en cas que es produeixi una
situaci de perill greu i imminent, els treballadors actun adequadament i, en tot cas, interrompre
lactivitat i posar-se fora de perill, abandonant immediatament el lloc de treball.
Una adequada prevenci de riscos laborals comporta la planificaci

de les actuacions davant de situacions demergncia. Per a aix,
selabora dun pla demergncia.
2.5.1. Pla demergncia
El pla demergncia s un document que recull la planificaci dels mitjans

Tota empresa ha de disposar
humans i materials que cal emprar en una situaci demergncia, i descriu dun pla demergncia
o dautoprotecci que descrigui
la forma dactuar. La finalitat s reduir al mnim els danys que produeixi el pla dactuacions davant una
situaci de risc dacord amb
la situaci de risc inesperat o demergncia i, per tant, evitar la improvisa- lactivitat de lempresa.
ci en cas daccident. !
Factors a tenir en compte en el pla demergncia
El pla haur de tenir en compte, almenys, els apartats segents:
Avaluaci del risc. Cal respondre a la pregunta, qu pot passar? Es tracta de fer una valora-
ci dels tipus de riscos que es poden donar en lempresa, per llocs de treball, i identificar els
que ja hi ha en cadascun daquests llocs de treball. Un cop identificats els possibles riscos,
sha de determinar el grau de perillositat de cada un i avaluar si s tolerable o no. A continua-
ci, sha de fer un document de valoraci de riscos per llocs de treball i anotar el resultat de
lavaluaci.
Inventari de mitjans de protecci. Un cop coneguts els riscos, shan de definir les accions pre-
ventives per millorar la seguretat i fer la descripci dels mitjans tcnics i humans de qu es dis-
posa per eliminar la situaci demergncia. Cal tenir els plnols, que ens proporcionen una visi
de lempresa amb indicaci de les vies devacuaci, lubicaci dels mitjans dextinci i les sorti-
des a lexterior.
Pla demergncia. Un cop conegut qu pot passar, cal saber qu sha de fer davant una emer-
Amb el pla demergncia,
gncia i organitzar les actuacions. Sha de respondre a les preguntes: qu cal fer?, com sha de
defineixen les accions que
fer?, com cal organitzar-se?
cal emprendre per controlar
lemergncia.
El pla demergncia estar format pel pla dalarma, el dintervenci i el devacuaci. El primer ha
destablir el sistema dalarma que activi el pla demergncia i mobilitzi els recursos necessaris;
el segon definir lactuaci dels recursos humans disponibles i la utilitzaci dels materials dacord
amb el tipus de risc. El pla devacuaci donar instruccions que cal seguir per al desallotjament
de ledifici.
Implantaci. Sestablir la forma de divulgaci, activaci i actualitzaci. Aquest objectiu es pot

Els simulacres sn necessaris per
aconseguir fent simulacres, la realitzaci peridica dels quals pot ajudar a detectar les defici-
comprovar el funcionament del pla
ncies i fer correccions i millores, i al mateix temps afavoreix els hbits de prevenci i dauto-
i crear hbits de comportament.
protecci.
2.5.2. Atenci als accidentats
Des que ocorre un accident de treball fins que la vctima s atesa per personal
especialitzat, shan de fer diverses actuacions amb lobjectiu devitar lempit-
jorament de les lesions. Aquestes actuacions aniran encaminades a:
Rescatar el lesionat i allunyar-lo del perill.

Assistir laccidentat per evitar que se nagreugi situaci.
Protegir les ferides dinfeccions.
Establir comunicaci amb els serveis externs que intervindran, ja sigui a la mateixa empresa
(serveis durgncia, ambulncies, bombers...), o b a altres llocs (hospitals, protecci civil...).
Organitzar levacuaci i el trasllat del ferit.
Seran els companys de laccidentat els primers a atendrel mentre no arribi

Primers auxilis s el conjunt
lassistncia mdica i, per tant, hauran destar preparats per posar en prctica dactuacions per a latenci
de laccidentat fins a larribada
la tcnica que, en primers auxilis, es coneix com a PAS. ! de lassistncia mdica.
PAS sn les sigles de tres conceptes que descrivim a continuaci:
Protegir. El primer que cal fer s allunyar la persona accidentada

del perill.
Avisar. Avisar als serveis de socors que han dintervenir activant el
servei demergncia.
Socrrer. Reconixer els signes vitals. Es comprova si laccidentat
est conscient i, en la mesura que es pugui, es comprova la respira-
ci i el funcionament cardac mitjanant la presa del pols.
2.5.3. Mesures de seguretat
Un cop sha produt un accident, lempresa ha de fer la notificaci i el re-

Aquest conjunt dactuacions sn
gistre daccidents, la investigaci i el control estadstic. La seva finalitat mesures de seguretat perqu
el seu objectiu s evitar accidents.
s conixer i analitzar els danys produts en la salut o en la integritat fsica
dels treballadors, amb lobjectiu de valorar-ne les causes i proposar les me-
sures preventives oportunes.
1) Notificaci daccidents
Notificaci
Lempresari estar obligat a notificar a lautoritat laboral els danys per a Consistir en la confecci
i enviament dun document,
la salut dels treballadors que shaguessin produt amb motiu del desenvo- un comunicat daccident,
lupament de la seva feina. en model oficial, en qu
es descriur de manera completa
i resumida el succs.
La notificaci ser obligatria quan laccident hagi causat, al treba-

llador, una incapacitat superior a un dia de feina.
A ms a ms, lempresari haur delaborar i conservar, a disposici de lau-

toritat laboral, un registre dels accidents de treball i de les malalties pro-
fessionals que hagin causat al treballador una incapacitat laboral superior
a un dia de feina. Aquesta informaci, tamb shaur de proporcionar als
delegats de prevenci i al Comit de Seguretat i Salut.
Per aix, s convenient que lempresa faci, a part del comunicat oficial
daccident de treball, un comunicat intern en qu sampli la informaci
relativa al succs, que hauria dincloure els apartats segent:
Descripci de laccident.
Dades didentificaci: temps, lloc, dades de laccidentat, naturalesa i
gravetat de la lesi, tipus daccident, testimonis
Causes possibles de laccident: causa tcnica, acci imprudent...
Mesures preventives que caldria adoptar: tcniques, organitzatives...
2) Investigaci daccidents
La investigaci dels accidents t per finalitat descobrir les causes que els
provoquen per aplicar les mesures correctores que nevitin de nous.
Els objectius que es pretenen assolir, grcies a la investigaci daccidents,

sn els segents:
Coneixement exacte dels fets ocorreguts.

Deducci de les causes que els han produt.
Aplicaci rpida de mesures correctores del risc que previnguin nous
accidents de treball per les mateixes causes.
s obvi que tots els accidents causants de lesions greus shan dinvestigar;
per, tamb shan dinvestigar molts accidents lleus quan es repeteixen
freqentment o quan haurien pogut ser greus fcilment. !
El procs dinvestigaci comprn les etapes segents:
a) Recopilaci de dades que permeti, posteriorment, deduir all que real-

La investigaci
ment ha ocorregut.
sha de realitzar al ms aviat
Entrevista dels testimonis possible desprs de laccident,
i sha de procurar que no shagin
alterat les condicions materials
Els testimonis sentrevistaran de manera individual, i sevitaran les preguntes indicatives. Lentre- del lloc on sha produt laccident.
vistador evitar fer judicis de valor, i es limitar, en aquesta fase, a recollir dades relatives al lloc, al
dia i a lhora, i les dades sobre laccidentat incloent-hi el temps que duu en la feina i si est quali-
ficat per realitzar-la o no, i tot all que faci referncia al succs i a les condicions en qu sha pro-
dut.
b) Anlisi i valoraci de la informaci obtinguda que permeti saber com

han passat els fets. La seva finalitat s obtenir una descripci de laccident
que sigui vera.
c) Determinaci de les causes de laccident. Tots els accidents tenen com

a condici prvia un nombre de causes relacionades amb les condicions de
treball i les conductes dels treballadors.
d) Proposta dadopci de mesures concretes que actun sobre les causes Eliminar les causes
que van originar laccident, per evitar esdeveniments similars futurs.
Linvestigador diferenciar les
causes que es poden eliminar,
3) Control estadstic de les que no es poden eliminar.
Lestadstica facilita el control sobre el nombre daccidents, la gravetat

i la freqncia amb qu es produeixen. Aix mateix, permet arribar a
conclusions sobre levoluci de laccidentalitat i lestabliment de mesu-
res de prevenci.
Els valors comparatius de laccidentalitat sobtindran per mitj duns n-

Ginebra, 1962
dexs, que es calculen amb uns criteris determinats. !
En la X Conferncia internacional
destadstiques de treball,
a) ndex de freqncia daccidents. s una expressi que relaciona el es van establir les normes
nombre daccidents ocorreguts per cada mili dhores treballades i ens in- bsiques, en el camp
de lestadstica, dels
dica la freqncia amb la qual es produeixen els accidents. accidents laborals.
La frmula utilitzada per calcular-lo s la segent:
Important
If = nre. total daccidents 106 / nre. total hores treballades
No shauran dincloure els
El nombre total dhores per persona treballades accidents de treball in itinere ni
els produts en les hores
extraordinries. Noms es
ser el producte de multiplicar el nombre mitj de treballadors ocupats per jornada, pel nombre mitj comptabilitzaran les hores que,
dhores treballades per empleat i jornada, i pel nombre de jornades treballades en el perode de qu efectivament, shagin treballat.
es tracti.
Quant al nombre daccidents, si es compten els accidents amb baixa i

sense baixa, sobtindr lndex de freqncia general; si noms es
compten els accidents amb baixa, sobtindr lndex de freqncia dac-
cidents amb baixa.
b) ndex de gravetat. Lndex anterior indica la freqncia amb la qual es

produeixen els accidents, per no la gravetat. Per obtenir aquesta infor-
maci, sutilitza lndex de gravetat, que s el nombre de jornades perdu-
des com a conseqncia dels accidents per cada 1.000 hores treballades en
un perode determinat.

Aclariment
Ig = (Dt + Db) 1.000 / nre. total dhores treballades

Dt s el nombre de jornades
perdudes pels accidentats que
Naturalesa de la lesi Jornades perdudes han patit incapacitats temporals.
Db sn les jornades perdudes per
Mort 6.000 incapacitat permanent i mort.
Incapacitat permanent absoluta 6.000
Ceguesa total 6.000
Incapacitat permanent total 4.500
Prdua dun bra per sobre del colze 4.500
Prdua duna cama per sobre del genoll 4.500
Prdua dun bra pel colze o ms avall 3.600
Prdua de la m 3.000
Prdua duna cama pel genoll o ms avall 3.000
Sordesa total 3.000
Prdua o invalidesa permanent del polze i quatre dits 2.400
Prdua del peu 2.400
Prdua o invalidesa permanent del polze i tres dits 2.000
Prdua o invalidesa permanent de quatre dits 1.800
Prdua de la vista (un ull) 1.800
Prdua o invalidesa permanent de tres dits 1.200
Prdua o invalidesa permanent del polze i un dit 1.200
Prdua o invalidesa permanent dels dits 750
Prdua o invalidesa permanent del polze 600
Prdua de loda (una de sola) 600
Prdua o invalidesa dun dit qualsevol 300
Prdua o invalidesa del dit gros o de dos o ms dits del peu 300
c) ndex de seguretat. Expressa la relaci entre el nombre de treballa-

dors, per accident i per cada 100.000 hores treballades. Aclariment
La frmula utilitzada per calcular-lo s la segent: T s el nombre total

de treballadors.
A s el nombre daccidents.
Is = T/A 100.000 / nre. total dhores persona treballades
Com ms gran s aquest ndex, ms seguretat demostra. !
d) ndex dincidncia. Es defineix com la relaci entre el nombre dacci-

dents registrats en un perode de temps i la mitjana de treballadors expo-
sats al risc considerat.
Ii = nre. total daccidents 100.000 / nre. mitj de treballadors exposats
e) ndex de durada mitjana dincapacitats. Expressa el nombre de jorna-

des perdudes per cada accident amb baixa laboral.
Idmi = nre. jornades perdudes / nre. accidents amb baixa
2.5.4. Primers auxilis
La Llei de prevenci de riscos laborals estableix, en larticle 20, que:

Primers auxilis
lempresari, tenint en compte la grandria i lactivitat de lempresa, i la possible presncia de per-
sones alienes a aquesta, haur danalitzar les possibles situacions demergncia i adoptar les me- Mesures que sadopten amb un
sures oportunes en matria de primers auxilis. accidentat o malalt sobtat en el
mateix lloc dels fets fins a
larribada de lassistncia mdica.
Qui els aplica ha destar capacitat
Els primers auxilis que es dispensen a les persones accidentades te- per no causar, per
desconeixement, ms danys dels
nen com a objectiu preservar la vida, palliar el dolor i evitar les le- que ja shan produt.
sions secundries.
Principis dactuaci
Daplicar les tcniques de primers auxilis i de la forma que les apli-

quem, depn, en alguns casos, una cosa tan important com la vida o la
mort duna persona i, en altres, que una lesi susceptible de produir
una incapacitat permanent quedi limitada a una lesi temporal sense
Lempresari ha de planificar els primer
conseqncies. ! auxilis tenint en compte lactivitat i la
grandria de lempresa.
1) Organitzaci dels primers auxilis en lempresa
Es basar en les actuacions segents:
Avaluaci de la sinistralitat a lempresa.

La designaci i formaci
Nomenament de responsables. de responsables de practicar
els primers auxilis sha de
Organitzaci de la coordinaci amb els serveis externs de lempresa per planificar amb intervenci dels
delegats de prevenci.
garantir rapidesa en lassistncia mdica.
Formaci bsica de tots els treballadors en matria de primers auxilis.
Disposici duna farmaciola a lempresa amb el material per a primers

auxilis.
Local per a primers auxilis.
Les empreses de ms
de 50 treballadors o les despecial
perillositat han de tenir un local
2) Principis bsics dactuaci especfic per a primers auxilis.
La persona que ha de prestar els primers auxilis ha dactuar tenint en

compte els principis segents:
Actuar i prendre decisions amb rapidesa per amb prudncia.
Mantenir la serenitat per donar confiana a la vctima. La tranquillitat

dna confiana a laccidentat i als que sn a prop.
Actuar amb seguretat i organitzaci.
En funci dels criteris establerts, sactuar de la forma segent:

Tcnica del PAS
Actuar amb rapidesa per tranquillitzant laccidentat. Avisar els serveis Protegir: assegurar-se que tant
la vctima com el socorrista sn
mdics al ms aviat possible perqu es desplacin al lloc de laccident. fora del lloc de perill.
Avisar: comunicar-se amb
els serveis demergncia .
Assegurar-se que no hi ha perill de gasos txics, corrents elctrics,
Socrrer: atendre laccidentat
explosions ni esfondraments; ja que, prviament, shaur de traslla- segons el mtode dactuaci
que escaigui.
dar laccidentat tamb per seguretat prpia fora del lloc perills,
o b, si escau, tallar el corrent elctric.
Examinar b laccidentat, amb lobjectiu de comprovar si ha perdut

el coneixement, respira, t pols, sagna o presenta alguna fractura.
Si la persona est inconscient, no se li ha dadministrar cap beguda.
Collocar i mantenir el ferit en posici horitzontal si est conscient.

PLS: posici lateral de seguretat
Si est inconscient i es t la seguretat absoluta que no t lesions a la
columna vertebral, sha de collocar i mantenir en posici lateral de
seguretat (PLS); daquesta manera, es possibilita una millor circula-
ci de la sang i, en conseqncia, el cervell est oxigenat i evitem un
possible ofegament en cas de vmit.
Fer noms all imprescindible. Les cures han de ser simples, i el so-
Si sintenta fer moltes coses, com
corrista sempre ha de tenir en compte que no s un professional en cures complicades, o sel mou
sense necessitat, noms
la matria i mai no pot substituir un metge. saconsegueix augmentar-li els
dolors o empitjorar-ne lestat.
Mantenir laccidentat calent. Tots els lesionats tendeixen a perdre tempe-

ratura. Per evitar-ho, el millor s abrigar-lo amb una manta o abric.
Tranquillitzar laccidentat, calmar-li els temors i procurar que no es

vegi les ferides.
Tcniques de primers auxilis
La fase de socrrer es basa en el reconeixement dels signes vitals, com sn

la conscincia, la respiraci i el pols. !!
Podeu consultar un esquema dels
1) Parada cardiorespiratria principals conceptes de les
tcniques dels primers auxilis
La funci principal de laparell respiratori del crdit.
s subministrar oxigen a les cllules, i la de laparell circulatori, que la sang transporti loxigen
per mitj del cor, que ns lrgan impulsor.
La missi ms important del socorrista s mantenir les funcions

respiratria i circulatria. Per aix, com a primera mesura dactua-
ci, haur davaluar lestat de conscincia de laccidentat, que cons-
titueix un reflex del funcionament del seu cervell.
Per apreciar lestat de conscincia, li haur de preguntar coses senzilles:

En el cas que la vctima sigui
com es diu?, qu ha passat?, on li fa mal?; i, per comprovar la capacitat de sorda la persona que efectua
latenci, sha de fer entendre
resposta, donar-li ordres simples: obri els ulls, estrenyim la m. amb gestos.
Mai no sha de donar de beure a una persona inconscient, ja que, en faltar-

li els reflexos de seguretat, part del lquid que li subministrem pot dirigir-
se als pulmons i, aqu, en no haver-hi forma dexpulsar-lo, produir-li asfxia
per un mecanisme similar al que es produeix en qualsevol ofegament per
immersi. !
La posici lateral de seguretat
evita la caiguda de la llengua cap
a) Persona inconscient que respira enrere i lobstrucci de les vies
respiratries per vmits.
Tota persona inconscient per que respira sha de collocar horitzontal-

ment en posici lateral de seguretat (PLS) sempre que estiguin descarta-
des lesions de la columna vertebral i sha de vigilar constantment.
b) Persona inconscient que no respira per t pols
Quan la respiraci sha aturat, cal utilitzar la tcnica de reanimaci de la

respiraci artificial.
Quan la respiraci se suspn
La suspensi de la respiraci duu com a conseqncia la privaci de loxigen, que s indispensable per
a la vida de lorganisme. Hi ha rgans especialment sensibles a aquesta manca doxigen, com el cervell, Tcnica de reanimaci
les cllules nervioses del qual, sense oxigen, moren en un curt espai de temps i sesdev la mort.
s prioritari comenar a actuar

s important comenar a actuar amb summa rapidesa, mitjanant les fa- amb rapidesa, sense que hi hagi
ses segents: temps per dubtar, i no sha de
realitzar un trasllat ni esperar que
arribi el metge sense haver
Obrir el pas de laire. Per a aix, shan de seguir els passos segents: practicat les tcniques
de reanimaci.
Collocar laccidentat estirat de cara enlaire.

Agenollar-se al costat del cap de laccidentat i afluixar-li la corbata,
el mocador, el cintur, els botons del coll. Collocar una m a la
nuca i una altra al front, i empnyer suaument el cap enrere.

Compte!
Aquesta actuaci, en molt casos, serveix perqu la respiraci es re-
prengui espontniament; si aix no passa, mantenint aquesta po- En el cas que existeixen lesions
a les cervicals, el moviment brusc
sici, passarem al pas segent. del cap endarrere per deixar
Collocar a la barbeta la m situada a la nuca, empenyent suaument lliures les vies respiratries pot
malmetre la medulla i provocar
per obrir-li la boca. una tetraplegia; per tant, noms
es realitzar aquesta maniobra
Alliberar laccs a la faringe amb dos dits collocats en forma de gan- si sest absolutament segur que
xo, si est obstrut per vmits, dentadura postissa, saliva; o b amb no hi ha lesions de la columna
vertebral.
un drap o mocador net, si el que produeix lobstrucci s lquid.
Practicar un mtode de respiraci artificial. Els passos que cal seguir per
El mtode de respiraci artificial
aplicar aquesta tcnica sn els segents: ms efectiu s el denominat boca
a boca.
Ajeure laccidentat a terra o en una superfcie dura, de cara enlaire,

i introduir els dits a la boca per alliberar-la de cossos estranys, o b,
netejar els lquids amb un mocador.
Empnyer cap amunt la nuca i el coll amb una m, i amb laltra el
front, i flexionar el cap enrere. Aquesta maniobra noms es realit-
zar si estan descartades possibles lesions a les cervicals. Si no, es
passar del primer pas al tercer. !
Obrir-li la boca i, amb els dits polze i ndex de la m que estava collo-
cada al front, tancar els orificis del nas; mantenir la pressi cap avall
amb aquesta m.
Collocar els llavis al voltant dels de la vctima, de manera que abas-
tin la seva boca, i insuflar aire fermament i sense brusquedat. Cal
observar si el pit seleva; si no ho fa, significa que les vies respirat-
ries no estan lliures, o b que laire sha escapat per les foses nasals,
que no shan tapat suficientment, o per les comissures labials; per
tant, rpidament es tornar a netejar la boca i, si s necessari, es po-
sar la vctima de costat i se li donaran uns cops entre els omplats
per intentar moure all que impedeix lentrada daire.
Un cop aconseguida la penetraci de laire als pulmons, sen perme-
tr la sortida (espiraci) de manera espontnia, separant els llavis
dels de laccidentat.
Les operacions es repetiran 4 o 5 vegades a un ritme de 12 a 15 ve-

gades per minut, que s la nostra cadncia respiratria dinspiraci-
espiraci.
c) Persona inconscient que no respira i no t pols
Mitjanant la tcnica del massatge

Quan laccidentat est inconscient, no respira i no t pols, sha dutilitzar cardac se suplanta la funci
la tcnica de reanimaci del massatge cardac acompanyada de la respira- del cor i es bombeja sang
a la resta de lorganisme.
ci boca a boca.
Comprovar el batec del cor
La millor manera de saber si el cor batega o si ho fa de manera inefica s localitzant el pols, que
s la transmissi a totes les artries de lorganisme de limpuls cardac durant la contracci del cor.
Per aix, es pot apreciat en les arteries. Les artries on s ms fcil localitzar el pols sn les car-
tides, situades a ambds costats del coll, que sn les que duen sang al cervell.
Desprs dhaver realitzat 6 o 7 insuflacions (boca a boca), el socorrista ha

de comprovar el pols de laccidentat, ja que no serviria de res subministrar
oxigen si no es distribueix a lorganisme per mitj del sistema circulatori.
Quan el cor no envia sang al cervell, no es pot localitzar el pols en aquestes

artries; per tant, sha diniciar immediatament el massatge cardac ex-
tern. !
Passos per aplicar la tcnica del massatge cardac:

La compressi (massatge
cardac) sha de fer amb la fora
1) Comprovar labsncia de batec cardac. suficient per aconseguir que
el trax baixi de 3 a 4 centmetres
2) Situar una m sobre laltra, amb els palmells cap avall, i collocar-les sobre la meitat inferior de en cada compressi.
lestrnum, tenint cura de no recolzar els dits sobre les costelles per no pressionar-les, trencar-les
o causar nous danys.
3) Exercir una pressi ferma, amb tot el pes del nostre cos, mantenint els braos estesos, per acon-
seguir desplaar lestrnum uns centmetres cap a la columna vertebral.
4) Interrompre la pressi, sense aixecar les mans de laccidentat, perqu el trax es recuperi per si
mateix.
5) Repetir la compressi torcica a un ritme de 60 vegades per minut.
El millor s que aquestes dues tcniques de reanimaci es realitzin entre

Quan el socorrista est
dos socorristes: un far el massatge cardac al ritme habitual i, laltre far sol...,
2 insuflacions cada 15 compressions del massatge cardac. Aquestes prc-
... ha d'alternar la respiraci boca
tiques sn fatigoses per als socorristes, per no es poden interrompre els a boca amb el massatge cardac,
ritmes i, molt menys, suspendrels. No hi ha un temps mxim daplicaci, de manera que faci 2 insuflacions
profundes (boca a boca) i,
donat que la vctima es pot recuperar desprs dun temps llarg daplicar-li a continuaci, 15 compressions
(massatge cardac) sobre el trax,
les tcniques de reanimaci. i continuar amb aquest ritme
ininterrompudament.
Noms es pot cessar per dues causes: perqu laccidentat shagi recuperat
o per larribada dun metge que determini lactuaci que cal seguir.
2) Cremades
Sn les lesions que lescalfor produeix a lorganisme. Poden tenir com a

Actuaci bsica en cas
causa el foc, lelectricitat, substncies custiques o corrosives, el sol, l- de cremades
quids a altes temperatures o objectes incandescents.
1. Eliminar la causa.
2. Refrigerar amb aigua.
Classificaci de les cremades
3. Tapar la zona lesionada.
4. Evacuar la vctima a un centre
Les cremades, segons la profunditat, es classifiquen en tres graus:
mdic.
De primer grau, quan la pell est irritada, i presenta un envermelliment intens.
De segon grau, quan la lesi a la pell s ms gran i es produeixen les butllofes.
De tercer grau, quan la pell est destruda i, fins i tot, pot afectar teixits ms profunds.
Carcter duna cremada

La gravetat de les cremades es determina per lextensi de la super-
fcie corporal cremada. Es considera que una cremada t
carcter:
lleu quan la superfcie cremada s
inferior al 10% i la seva profunditat
Les cremades produeixen efectes locals (a la zona cremada) i efectes ge- no sobrepassa el segon grau;
nerals sobre lorganisme de laccidentat. greu quan afecta entre el 10
i el 30% de la superfcie del cos,
independentment de la
profunditat;
Els efectes que es produeixen a la zona cremada sn fonamentalment:
molt greu quan la superfcie
afectada est entre el 30 i el 50%.
Dolor, que pot ser tan intens que deixi laccidentat en estat de xoc.
Infecci, pels teixits que queden danyats i, per tant, amb menys resistn-
cia als microbis.
Deshidrataci, que constitueix la causa ms greu i que, en repercutir a tot

lorganisme, ocasiona els efectes generals esmentats anteriorment.
Els passos que cal seguir en cas de cremades sn els segents:
Eliminar la causa traient a la vctima del focus trmic, apagant les flames
i retirant el producte qumic, si nhi ha.
Si la causa de la cremada s la roba
Si a una persona se li ha encs la roba, hem devitar que corri, ja que amb aix saviven les flames.
La cobrirem amb una manta o un abric o la farem rodolar per terra.
En el cas que tingui la roba impregnada de lquid candent, se li traur, si no s que li hagi quedat
enganxada a la pell. Mai sintentar desenganxar trossos de roba adherits a la pell socarrimada. Si
est impregnada de productes qumics de qualsevol tipus (cid sulfric, sosa, potassa...), la des-
vestirem completament, protegint-nos les mans per no tocar els productes.
En tots els casos de cremades, refredar al ms aviat possible les zones cre-
mades, ruixant-les amb aigua de laixeta o dutxa a una temperatura entre
10 i 20 C, durant un temps aproximat de 20 minuts. !
Posteriorment, protegir les zones cremades amb apsits estrils o amb els
Protecci de les cremades
ms nets que tinguem humitejats amb aigua.
Les cremades, en deixar destar
Installar el cremat en posici horitzontal i cara enlaire, embolcallat en en contacte amb laire, es fan
menys doloroses i, a ms a ms,
una o diverses mantes o abrics, o en PLS, si t lesquena cremada. Si est sevita, dins del possible,
la contaminaci que produeixen
cremat a lesquena i als costats, sel collocar ests de boca terrosa, sem- en els grmens de lambient.
pre procurant mourel el menys possible per no causar-li ms dolor.
Evacuar urgentment a una unitat de cremats.
Algunes accions que no shan de fer en cas de cremades: !
Aplicar pomades o cremes sobre la zona cremada. Sols aigua.

Refredar massa la vctima. Solament sha de refredar la zona cremada.
Donar-li aigua, alcohol o analgsics per via oral.
Trencar les butllofes de la pell cremada.

Desenganxar la roba de la pell cremada.
Deixar sola la vctima.
Retardar el trasllat a la unitat de cremats de lhospital.
3) Hemorrgies
Una hemorrgia s la sortida de sang fora de laparell circulatori.
Si la sang surt a lexterior a travs duna ferida de la pell, lhemorrgia s

Les hemorrgies produeixen
externa. Si la sang saboca cap a linterior, per exemple es queda emma- prdua de sang. Aix causa la
falta doxigenaci dels teixits, la
gatzemada a la cavitat abdominal, lhemorrgia s interna. qual alhora en causa la mort.
Quan la sang flueix a lexterior a travs dun orifici natural com el nas,
oda o boca sanomena hemorrgia exterioritzada.
a) Tractament de les hemorrgies externes
Per aturar una hemorrgia sha de fer una compressi directa sobre
la ferida. Si falla la compressi directa, sha de fer una compressi
arterial.
Compressi directa. Comprimir la ferida. Amb un drap o tela, el ms nets

possible, cal taponar la ferida que sagna amb els dits o el palmell de la m,
segons lextensi de la ferida. Posteriorment, cal fixar el drap o tela amb
unes voltes de bena aplicades amb certa fora, per sense oprimir massa
per no impedir la circulaci.
Si, un cop fet el tamponament i collocada la bena, lhemorrgia no

La compressi es far per sobre
satura, sha dintentar la compressi arterial. de la ferida.
Compressi arterial. Comprimir lartria amb els dits o amb el puny, con-
tra un os, i intentar aix interrompre el pas de la sang.
Principals artries
Cal trobar larteria principal del bra (artria humeral) o de les cames (artria femoral) i parar-ne la
circulaci sanguina.
Lartria humeral passa per sota del bra i, comprimint-la, es pot aturar una hemorrgia greu de la
part inferior del bra.
Lartria femoral s a la cara interna de la cuixa i, comprimint-la, satura una hemorrgia greu de la
cama.
No sha dafluixar mai el punt de compressi. Sha de mantenir, amb la vc-

tima estirada, mentre sespera un mitj devacuaci i durant el transport
fins al centre sanitari. !
Torniquet. nicament est justificat en casos extrems.
Sobre la tcnica del torniquet cal tenir el compte el segent:
El torniquet noms es pot aplicar a les parts anteriors dels membres: es colloca per sobre del
colze o per sobre del genoll .
El socorrista afluixar el torniquet cada 10 minuts, per evitar la gangrena.
Sha de collocar un cartell que indiqui lhora i el minut de collocaci del torniquet sobre la roba
de laccidentat. El perill ms gran s el de gangrena del membre afectat, en mancar-li el rec san-
guini i, amb ell, la nutrici.
b) Tractament de les hemorrgies internes Ls del torniquet nicament est justificat

si hi ha algun membre seccionat o amputat
o la distncia al centre hospitalari
s molt gran.
s molt difcil per al socorrista saber si hi ha hemorrgia interna. Gene-
ralment, el ferit t set, el pols dbil i rpid, pallidesa, suor freda, angoixa,
nusees i un gran malestar. Important
Qualsevol persona que hagi rebut

Actuaci en hemorrgies internes un fort cop al trax o abdomen,
o qualsevol que tingui una ferida
Davant duna hemorrgia interna sactuar de la forma segent: al pit o al ventre ha de ser
considerada com a sospitosa
dhemorrgia interna i, per tant,
Es controlaran els signes vitals.
ha de ser traslladada urgentment
Es tractaran les lesions quan sigui possible.
a un centre sanitari.
Safluixar tot all que comprimeixi a laccidentat.
Es tapar el ferit per evitar la prdua de calor corporal.
Es collocar a laccidentat estirat, amb el cap ms baix que els peus si est conscient, i en po-
sici lateral de seguretat PLS, si est inconscient.
Sevacuar urgentment a un centre sanitari.
c) Hemorrgies exterioritzades
Quan la sang surt del nas, laccidentat ha de romandre assegut amb el cap
endavant, sense estirar-lo ni tirar-li el cap enrere; si no satura compri-
mint amb el dit lorifici que sagna durant 5 minuts, introduirem una gasa
mullada amb aigua oxigenada. Si lhemorrgia no cessa, sha davisar el
metge.
Altres hemorrgies exterioritzades
El fet que loda sagni pot ser un smptoma de fractura del crani o trencament del timp. Si la sang
surt de la boca, pot ser un smptoma de lesi a laparell digestiu o respiratori. Es collocar lacci-
dentat en posici lateral de seguretat (PSL), amb loda que sagna dirigida cap el sl; aix, si s
possible mourel; en cas contrari, s millor no tocar-lo. Es controlaran els signes vitals i es traslla-
dar el ferit a un centre sanitari.
4) Fractures
Una fractura s el trencament complet o incomplet dun os. Les fractures

Prioritats
poden ser obertes o tancades, segons si la pell que les cobreix est intacta
o hi ha alguna ferida; en lltim cas, la fractura s ms greu pel risc din- Normalment, les fractures no
presenten una urgncia vital.
fecci que dificulta la formaci de los reparador de la lesi. Abans de procedir al tractament
provisional s necessari atendre
la integritat fsica de laccidentat:
Pas de fractura tancada a oberta en primer lloc s necessari evitar
el xoc i controlar lhemorrgia,
si nhi ha.
Un moviment incorrecte en la captaci o transport de laccidentat pot convertir una fractura tancada
en un fractura oberta; per tant, no sha de traslladar un accidentat sense haver immobilitzat la frac-
tura prviament.
Els smptomes de fractura sn els segents:
Dolor al focus de la fractura.

Impotncia funcional o incapacitat per al moviment normal del mem-
bre fracturat.
Deformaci i aparici de blaus a la zona afectada.
Deformaci del membre per escurament, o b perqu sha torat o
desviat.
a) Actuaci en cas de fractura
Els passos que cal seguir en cas de fractura sn els segents:
Evitar moure el ferit.

Reconixer els signes vitals.
Curar la ferida, si la fractura s oberta, aplicant apsits estrils.
Immobilitzar la fractura seguint el procs segent:
Tranquillitzar laccidentat, explicant-li cada una de les accions que es

fan.
Treure tot all que pugui molestar quan es produeixi la inflamaci
Compte!
com anells, braalets.
Immobilitzar el membre si no presenta una deformaci important, El socorrista que es trobi sol mai
no ha dimmobilitzar un membre
s a dir, proporcionar a los fracturat un sistema que li impedeixi si presenta una deformaci
moures, perqu els fragments de los trencat no originin noves le- important; noms mantindr
laccidentat estirat, abrigat i
sions mentre laccidentat s traslladat a un centre sanitari, on se li en un lloc tranquil.
realitzar el tractament definitiu.
Immobilitzaci duna fractura
Quan simmobilitza una fractura, a part dimpedir el moviment, es proporciona a la part del cos lesi-
Quan los fracturat s el fmur o
onada el suport rgid que constitua los. Aquest suport rgid sanomena frula, per, si no sen t
la tbia i no disposem de frules o
cap, es poden utilitzar revistes o diaris enrotllats, o cartrons, i es colloquen en nombre de dos, si
succedanis, es pot fer servir laltre
s possible, al costat del membre fracturat. La frula o lelement que en faci la funci ha de ser su-
membre lligant lun amb laltre.
ficientment llarg com perqu sobrepassi les articulacions situades immediatament per sobre i per
sota del focus de la fractura.
Exemples dimmobilitzaci
Si los fracturat s la tbia, es colloca una frula que sigui prou llarga per arribar del turmell al genoll,
i els sobrepassi una mica. Les dues frules es colloquen a ambds costats de los fracturat, i es
lliguen entre elles. Un cop subjectes amb fermesa, somplen els buits amb cot, teles o goma es-
puma per afirmar-les i encoixinar-les.
Si los fracturat s dun membre superior, hem de fer servir la paret del trax com a suport rgid. Per
a aix, a part de collocar la frula, farem el clssic cabestrell amb un drap o mocador, que plegarem
en forma de triangle, i el lligarem al voltant del coll.
Tapar laccidentat perqu no es refredi.

Evacuar laccidentat a un centre sanitari controlant els signes vitals Tota persona que hagi
i els elements que immobilitzen la fractura. rebut un fort cop al cap...
... sha de considerar sospitosa

b) Actuaci en cas de fractures del crani de patir una fractura al crani o
lesions cerebrals (per ferides
o aixafament del cervell), i sha
La conducta que ha seguir el socorrista consisteix a installar el ferit en de posar sota vigilncia mdica
immediata i prolongada.
posici lateral de seguretat (PLS) si est inconscient, abrigar-lo i, vigi-
lant-lo en tot moment, procurar-ne levacuaci immediata a un centre

sanitari.
c) Actuaci en cas de fractura de la columna vertebral
Lactuaci del socorrista haur devitar que una columna vertebral trencada
Conducta davant
pugui danyar una medulla encara sana, o b, intentar no agreujar la compres- la fractura de columna
si, o la secci o tall, de la medulla, que podria ser noms parcial. !
Obligar el ferit que est
conscient a no realitzar cap
Si el ferit est exposat a un accident immediat (caiguda dun mur, colum- moviment.
No es mour lesquena de
na, biga o esfondraments...), se lha dapartar en pocs segons del perill de laccidentat.
mort imminent, subjectant-lo pels turmells i estirant-lo per tal darrosse- No doblegar ni flexionar mai el
cap enrere, ni de costat ni cap
gar-lo, al ms rpidament possible, i collocar-lo fora de perill. endavant. No asseurel ni deixar
que sassegui.
Impedir que el moguin i que el
Gravetat de les fractures de columna vertebral transportin agafant-lo per les
axilles o per sota els genolls.
Per comprendre la gravetat daquestes fractures s necessari recordar que la columna vertebral Laccidentat haur de romandre
est constituda per una srie dossos, les vrtebres, que es comencen a articular al crani, continu- cara enlaire sobre un pla dur.
en al llarg de lesquena i acaben en un os anomenat sacre, que sarticula amb els malucs.
La funci la columna s doble: duna banda, serveix de suport rgid central i darmadura ssia del
tronc i, daltra banda, protegeix la medulla espinal. Cada vrtebra t un orifici i, en sobreposar-se,
entre totes formen un conducte per on llisca la medulla espinal. La medulla est formada per tots
els nervis que entren i surten del cervell, al qual duen totes la informaci del cos i, del qual reben
totes les ordres per al cos.
Quan les vrtebres de la columna es fracturen, els fragments ossis poden lesionar la frgil estruc-
tura de la medulla i, en trencar algun nervi, interrompre aquesta circulaci dordres. Aix produeix
una parlisi des del punt en qu la medulla est lesionada en avall.
Transports daccidentats
La norma general s que no shan de moure els accidentats; per, per as-
De la rapidesa amb qu sapliquin
segurar-ne la supervivncia, si hi ha perill de sobreaccident, es poden els primers auxilis, pot dependre
la supervivncia i el futur del ferit.
moure i simposa levacuaci urgent, malgrat els riscos que comporta. En
aquests casos, que, a ms a ms, poden constituir un risc per al socorrista,
els accidentats shan de transportar en pocs segons a un lloc segur.
El transport daccidentats t una srie daspectes especfics segons cada

cas. !
a) Trasllat per un sol socorrista
El desplaament durgncia sobre el terra per un sol

socorrista es realitza pels turmells, i mantenint leix
cap-coll-tronc per evitar qualsevol flexi que posi en
perill la medulla espinal si hi ha fractures de colum-
na; es desplaa uns metres, transportant-lo recte com
un pal per posar-lo fora de perill.
Tot i que la norma general s no moure els

Si la distncia s llarga, es pot transportar el ferit , portant-lo a coll sobre accidentats, hi ha normes especfiques per
al cas en qu sigui necessari.
l'esquena del socorrista, carregant-lo sobre una de les espatlles amb el cap
enrere i cap per avall i es passen els braos per laltra espatlla subjectant
amb una m les cames i amb laltra, els braos. Tamb es pot agafar pels
braos i arrossegar-lo tocant els peus a terra.
Si laccidentat est conscient i pot caminar una mica sel pot dur passant
un dels seus braos per sobre de les nostres espatlles, agafant-li la m i
passant el nostre bra per la seva esquena.
b) Trasllat per diversos socorristes
Si hi ha lesi de columna es collocaran tres persones amb laccidentat es-

Trasllat en cadireta
ts entre les seves cames. Els socorristes passaran els braos per sota
dell, sostenint un el cap, laltre la cintura, i lltim els peus. Una quarta Quan hi ha diverses persones que
poden ajudar, la vctima est
persona introduir una llitera o qualsevol altra superfcie rgida. conscient i estan descartades
les lesions de columna vertebral,
es podr portar en cadireta,
c) Actuacions dun socorrista desprs de laccident que formaran els braos dels
socorristes.
Es far crrec de lassistncia de laccidentat.

Tranquillitzar lambient, donant mostres de seguretat.
Es far ajudar per les persones ms tils i allunyar les que interrom-
pin el seu treball.
Comprovar si laccidentat respira.
Comprovar si el seu cor batega.
Comprovar si t alguna hemorrgia.
Immobilitzar les fractures, si escau.
Tindr cura de lestat general de laccidentat.
Es responsabilitzar del trasllat de laccidentat.
Lacompanyar al centre hospitalari.
Donar la informaci de laccident i avisar la famlia i el responsable
de lempresa.

Trans Gs Fol Logseu75

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Trans Gs Fol Logseu75

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Salut laboral i condicions

Formaci i orientaci laboral - CFGS

1. Condicions de treball i salut laboral.

2. Prevenci i protecci. Lacci preventiva en lempresa.

2.5.3. Mesures de seguretat ....................................................... 34

En els continguts daquesta unitat didctica, us volem plantejar el tema de

En les unitats didctiques anteriors, heu pres conscincia de la situaci

Lobjectiu daquesta unitat didctica es capacitar-vos per identificar les

La Constituci espanyola imposa als poders pblics lobligaci de vetllar

LAdministraci ha de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball, i

Conixer els factors de risc, la seva avaluaci i les mesures de prevenci

El continguts daquesta unitat didctica tenen lobjectiu, duna banda, de

Estructurem aquesta unitat en dos nuclis dactivitat. En el primer nucli,

El segon nucli, Prevenci i protecci. Lacci preventiva en lempresa. Ac-

En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent:

1. Identificar les situacions de risc derivades del treball, en funci de

2. Identificar els mitjans de prevenci i protecci que cal emprar en les

3. Aplicar les mesures dintervenci en cas daccident, dacord amb la

1. Condicions de treball i salut laboral.

Quan les condicions de treball no sn les adequades, poden esdevenir una

El conjunt de condicions en qu es desenvolupa lexercici professional o tre-

Figura 1. Ambient de treball

1.1. Treball i salut

La salut laboral s lestat de benestar dels treballadors en els seus llocs de

una situaci de malaltia.

Quan les condicions de treball i lambient laboral no sn els adequats, sen

Lexercici de lactivitat laboral t conseqncies negatives en la salut quan

El lloc de treball i la salut Sn els elements del lloc de treball

1.2. El risc professional

Si la salut no es ven, la salut es defensa. La millor manera de defensar

Sanomena risc professional

Figura 2. Esquema de riscos professionals

1.3. Factors de risc

Un factor de risc s qualsevol objecte, substncia o caracterstica de lor-

Classificaci dels factors de risc

1.3.1. Agents materials

1.3.2. Entorn ambiental

Els factors de risc mediambientals en el treball sn els factors de riscos

Aquests factors de risc poden

Contaminants qumics: substncies irritants (pols, fum, gas...).

Tots aquests efectes dels factors de risc sn danys professionals. La mate-

1.3.3. Crrega de treball

Lesfor que sha de fer per exercir lactivitat laboral s un factor

Alguns treballs comporten sobrecrrega fsica per postures incorrectes, ja

El baix rendiment, la falta datenci i lenvelliment prematur poden

1.3.4. Lorganitzaci del treball

Lorganitzaci i ordenaci del treball influeix en la salut del treballa-

Els factors psicosocials tenen

1) Factors psicosocials segons el tipus de treball

Segons el tipus de treball

Conseqncia, en part, dels processos de mecanitzaci i

s imprescindible per garantir un mnim grau de satisfacci i de

Conseqncia de la mecanitzaci i automatitzaci de les indstries en

Les tasques laborals shan de realitzar dacord amb la preparaci i

2) Factors psicosocials segons lorganitzaci i condicions de treball

Segons lorganitzaci i condicions de treball

Implica un canvi constant en el ritme de vida, modificar

Lactual situaci econmica qestiona sovint la

Insuficincia de la crrega de treball Implica un aprofitament baix de la capacitat personal.

La relaci que sestableix amb la resta de companys de

Tant dels crrec superiors i directius, com dels responsables

Seguretat Les elevades possibilitats que un risc es materialitzi.

Grandria de lempresa Despersonalitza el treballador. Alguns exemples dalteracionsde

1.3.5. Caracterstiques personals Efectes dels factors de risc