El Islam.

L'Islam
Antoni Segura i Mas
P08/04118/01078
Universitat Oberta de Catalunya P08/04118/01078 2 LIslam
..ndex
Introducci .......................................................................................... 5
Objectius............................................................................................... 6
1. Predicaci i vida del Profeta a lArbia preislmica

LAlcor ........................................................................................... 7
1.1. LArbia preislmica .................................................................... 7
1.2. Predicaci i vida del Profeta ........................................................ 9
1.3. LAlcor ....................................................................................... 11
2. El dogma i els cinc pilars de lislam.

Poltica i religi: la llei islmica ............................................... 13
2.1. Dogma i prctica religiosa........................................................... 13
2.2. El Fiqh i la Xara o llei islmica.................................................... 15
3. Sunnites i xites. Les escoles jurdiques. Les confraries ........ 18

3.1. Les branques de lislam: sunnisme, xisme i kharigisme............. 18
3.2. Les escoles jurdiques .................................................................. 21
3.3. La mstica musulmana: el sufisme i les confraries ...................... 22
4. Lexpansi de lislam..................................................................... 24
4.1. La primera expansi i el Califat omeia........................................ 24
4.2. El Califat abbssida i els orgens de lImperi Otom ................... 27
4.3. La segona expansi de lislam ..................................................... 31
Resum.................................................................................................... 33
Activitats.............................................................................................. 35
Exercicis dautoavaluaci ................................................................ 35
Solucionari........................................................................................... 37
Glossari ................................................................................................. 37
Bibliografia ......................................................................................... 38
Introducci
Lislam comparteix amb el judaisme i el cristianisme punts de contacte evi-

dents (principis, profetes, fonts dinspiraci i textos o transmissions orals) i
constitueix la tercera gran religi monoteista. Va sorgir al comenament del
segle VII a la pennsula Arbiga, on Du (All), per boca de lngel Gabriel, va
revelar al profeta Mahoma (Muhammad) el Llibre sagrat (Alcor), que cont
tots els principis bsics i els ensenyaments que sn necessaris al creient (mu-
sulm, persona que se sotmet a Du) per a la seva salvaci espiritual i
lorganitzaci de la vida terrena.
Aix doncs, lislam s una doctrina que abasta al mateix temps all que no-
saltres entenem per religi i all que entenem per poltica. s una llei, una
regla de vida que compromet tots i cadascun dels membres de la comunitat
dels creients (Umma). Per aquesta ra, la prdica de Mahoma va forjar un Es-
tat regit per principis religiosos que ben aviat sestengu i conform un Im-
peri. Aquest, si b ha perdut la cohesi poltica, encara mant els poderosos
vincles de la unitat cultural i religiosa.
s el propsit daquest mdul seguir el curs dels esdeveniments que condu-

ren a la formaci del mn rab: el sorgiment de lislam (segle VII), les seves
caracterstiques principals i la seva primera expansi fins els inicis de lImperi
Otom (segle XVI).
Objectius
En la redacci daquest text ens hem fixat els objectius segents:
1. Descriure el context religis i histric en qu es va produir la revelaci i la

predicaci de Mahoma, origen del sorgiment de lislam.
2. Analitzar els fonaments principals (Llibre sagrat, dogma i prctica religio-

sa i jurdica) de lislam, tenint en compte que es tracta de la tercera gran
religi monoteista.
3. Discernir les causes i els efectes de la lluita pel poder poltic esdevinguda
desprs de la mort del Profeta, fent especial esment de les escissions reli-
gioses que sen derivaren i de llur importncia i implantaci actuals.
4. Conixer les diferents escoles jurdiques islmiques, els moviments ms-

tics (sufisme) i el fenomen de les confraries.
5. Explicar breument lexpansi poltica i religiosa de lIslam (Califat omeia),

el procs de consolidaci i fragmentaci poltica posteriors (Califat abbs-
sida) i els orgens de lImperi Otom.
6. Oferir els trets principals de la segona expansi religiosa de lislam.

1. Predicaci i vida del Profeta a lArbia preislmica.

LAlcor
En aquest apartat coneixerem les circumstncies histriques i religioses que

van fer possible el sorgiment de lislam i tamb la vida i obra del personatge
que catalitz el potencial poltic de la nova religi.
1.1. LArbia preislmica
Al segle VI, la pennsula Arbiga era una immensa regi (de tres milions de
Lectures
quilmetres quadrats) dominada per un desert on intermitentment sorgien complementries
oasis, centres de culte i activitats urbanes i comercials.
Un dels millors estudis sobre
la complexitat de les
relacions en el mn islmic
Limitava al nord amb les riques valls del Jord i sobretot del Tigris i de i al mateix temps una clara
exposici dels aspectes
lEufrates punts de dest i referncia obligada pel trnsit de caravanes, on religiosos s:
la prctica de lagricultura i el carcter sedentari de la poblaci havia donat Bausani, A. (1988). El Islam
lloc a laparici de poders centrals forts des de lAntiguitat. Al sud-oest es en su cultura. Mxic: Fondo
de Cultura Econmica.
trobaven les valls del Iemen i del Hadramawt lArbia feli dels clssics, Consulteu tamb:
on els conreus preciosos (mirra, encens) i el comer a travs de la Mar Roja Diversos Autors. (1994).
LIslam davui, de dem
amb la Mediterrnia, lndia i lEtipia cristiana havien forjat una societat se- i de sempre. Barcelona:
dentria i regnes de referncies mtiques, com el regne de Saba. Enciclopdia Catalana.
El desert estava habitat fonamentalment per tribus rabs, b nmades

(beduns), dedicats a la ramaderia, b sedentaris, agricultors i comer-
ciants que habitaven en oasis. En moments descassetat i de crisi, les rt-
zies constituen una alternativa a les activitats econmiques tradicionals
i eren freqents els conflictes entre les tribus del desert. Les relacions
tribals, basades en la solidaritat de clans i famlies i en la defensa de la
tribu, determinaven lestructura social del desert i, en menor mesura,
dels centres urbans, on lacci dissolvent del comer havia comenat a
esquarterar la solidaritat tribal.
A la ciutat, les relacions mercantils i les desigualtats socials derivades de

lenriquiment que proporcionaven aquests intercanvis tendien a desplaar
les antigues relacions i a configurar noves aliances no basades en el sistema
tribal. a
Els dos centres de poblaci sedentria ms importants eren la Meca i

Yatrib (ms tard Medina), que continuava sent un veritable oasi on es
cultivaven cereals i dtils.
En canvi, la Meca havia esdevingut un important centre comercial i

lloc de peregrinaci. La situaci a cavall de dos grans imperis en decli-
vi Prsia i Bizanci, enfrontats per llargussimes guerres (del 540 al
629) que feien impracticables les comunicacions per lEufrates i la Mar
Roja, afavor la ruta comercial que passava per la Meca i contribu al
seu desenvolupament.
Els habitants de la pennsula Arbiga del segle VI creien en els yinns, potn-
cies ocultes o genis sobrenaturals que es barrejaven estretament amb la vida
dels homes i els quals convenia afavorir amb sacrificis i ofrenes. Tamb vene-
raven els cossos celestes i diverses divinitats que sovint hom pensava que
habitaven en pedres que eren objecte de culte. A ms, compartien centres de
peregrinaci els santuaris i fins i tot un calendari en virtut del qual certs
mesos de lany eren considerats sagrats i de treva entre les tribus i se celebra-
ven festes i fires que convocaven grans masses de gent.
Laliana del comer i la religi afavoria els intercanvis i les peregrinacions,

especialment al santuari de la Kaaba a la Meca, el ms important i conegut
de la pennsula. All es venerava la denominada Pedra Negra pea dorigen
desconegut encastada en un dels murs de la Kaaba i diverses divinitats en-
tre les quals destacaven Hobal, senyor del tro, de la pluja i de larc de Sant
Mart; al-Lat, deessa de la fecunditat; al-Uzza, deessa de lamor i la fecundi-
tat; i Manat, divinitat de la sort i la felicitat que regeix el dest dels homes. La
reuni dun du originari i senyor de la Kaaba Hobal i de tres deesses
sexplica probablement pel costum dafegir al du propi el de les tribus ami-
gues per tal dafavorir-ne les relacions.
Al mateix temps, per, diverses circumstncies auguraven canvis respecte al

fenomen religis: en alguns oasis vivien tribus rabs convertides al judaisme
a Yatrib i el Iemen existien comunitats dorigen jueu que conservaven la
seva religi; a les fires hi arribaven mercaders i monjos cristians; i sobretot
el comer havia posat en contacte els habitants de la pennsula amb els pa-
sos circumdants de doctrina monoteista: Bizanci, Egipte i Etipia, cristians, i
Prsia, que conservava la millenria religi predicada pel mag Zaratrusta en-
tre el 660 i el 580 a.C. Tot aix explica que alguns rabs, sense ser ni jueus ni
cristians, observessin ja una clara tendncia al monoteisme. Eren els deno-
minats hanif. a
La religi de lArbia preislmica
Lrab de comenament del segle VII sens presenta com una combinaci de tradicions
antigues i primitives amb tendncies unificadores, tant a escala humana com divina. A
lesperit anrquic de les tribus soposa la necessitat daprovisionar-se amb el comer
que els facilita llocs de trobada per celebrar les fires i els cultes. A la multitud de dus
soposa la semblana dels cultes... Safegeixen, a ms, les influncies estrangeres que
havien provocat experiments dorganitzaci poltica i havien introdut concepcions de
les religions ms evolucionades dels mons bizant o irani. Calia que sorgs una perso-
nalitat poderosa que pogus interpretar aquestes necessitats, aquestes tendncies..., que
sabs agrupar-les en un feix convergent, perqu el canvi, tan silenciosament esperat,
esdevingus realitat.
M. Gaudefroy-Demombynes, Mahoma (1990, pg. 50) [traducci no literal].
1.2. Predicaci i vida del Profeta
Mahoma (Abu-l-Qssim Muhammad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib ibn

Lectures
Hixim) va nixer a la Meca al voltant de lany 570, coincidint amb la inva- complementries
si del territori de la ciutat pel monarca cristi dEtipia. Era fill duna famlia
Una obra clssica molt til
de comerciants del clan dels haiximites, de la poderosa tribu dels quraixites, com a introducci a la vida
del Profeta, lambient
els quals dominaven la ciutat i les principals rutes comercials de la pennsula religis de lArbia
preislmica i la configuraci
Arbiga. El seu pare va morir poc desprs del seu naixement i la seva mare de lislam com a religi,
quan tenia sis anys. El petit orfe fou adoptat pel seu avi, que moria dos anys llurs dogmes i preceptes
religiosos per tamb socials
ms tard, i definitivament pel seu oncle Abu Tlib, qui el va introduir en el i poltic s:
mn del comer incorporant-lo als seus viatges juntament amb el seu fill Al Gaudefroy-Demombynes,
M. (1957). Mahoma. Madrid:
(futur gendre del Profeta). Akal, 1990.
La biografia del Profeta es
pot completar amb obres
En aquests viatges a Sria, sembla que Mahoma entr en contacte directe amb ms recents:
les dues grans religions monoteistes del Prxim Orient. Molt aviat, la seva Andrae, T. (1994). Mahoma.
Madrid: Alianza.
capacitat i honestedat en els negocis el convertiren en lhome de confiana
Delcambre, A.M. (1990).
dAbu Tlib i li atorgaren una reputaci merescuda. A ledat de vint-i-cinc Mahoma, la voz de Al.
Madrid: Aguilar.
anys, es cas amb una vdua molt rica quinze anys ms gran que ell, Jadiya,
que li havia confiat les seves caravanes. Corria lany 595 i, per primera vega-
da, Mahoma, que havia destacat com un home piets i preocupat per les
qestions religioses, gaudia duna posici econmica confortable.
A ledat de quaranta anys inicia les seves experincies mstiques retirant-

se a meditar i pregar al mont Hira, prop de la Meca. Dacord amb la tra-
dici musulmana, all rep per primer cop i de boca de lngel Gabriel la
paraula de Du: No hi ha ms Du que All i Mahoma s el seu profe-
ta. Mahoma confia aquestes primeres experincies a la seva esposa Ja-
diya i cap el 613 comena la seva predicaci a la Meca en cercles reduts:
els primers conversos foren els seus familiars ms prxims.
Mahoma predic la falsedat de les divinitats i els dols venerats pels rabs, la
unicitat de Du i la solidaritat de la comunitat dels creients (lUmma), que an-
teposa a qualsevol altra solidaritat, inclosa la tribal. Fonamentalment era un
missatge dirigit als sectors ms pobres de la poblaci, la qual cosa irrit i molt
loligarquia de la Meca, que va veure perillar el seu poder (oposat a la submissi
a Du i a les ensenyances del seu Profeta), el seu estatus, el comer i el negoci
de les peregrinacions. La situaci de Mahoma a la Meca es torn cada cop ms
compromesa i el 619 la mort del seu oncle Abu Tlib i, en especial, de la seva
Mahoma pregant davant la Kaaba.
esposa Jadiya precipitaren la seva sortida de la ciutat. Lany 622, Mahoma i els
seus deixebles sacullen a lhospitalitat dels habitants de loasi de Yatrib els
quals havien sollicitat larbitratge del Profeta per dirimir algunes desavinences
internes, que des de llavors rebr el nom de Medina, la ciutat del Profeta.
Lestabliment de Mahoma a Medina el 622 es coneix com lany de lHgira

(emigraci), lany en qu comena el calendari musulm. a
El calendari musulm i el calendari gregori
El calendari musulm comena el 16 de juliol de 622, inici de lHgira. Els musulmans

es regeixen pel calendari lunar, que comprn dotze mesos de 29 o 30 dies i t onze dies
menys que el calendari solar gregori que utilitzem nosaltres.
Per passar dun calendari a un altre, caldr realitzar les segents operacions:
1) del calendari musulm al calendari gregori: es multiplica per 0,97 (relaci entre
lany lunar i lany solar) i shi afegeix 622:
1421 = (1421 x 0,97) + 622 = 2000
2) del calendari gregori al calendari musulm: es resta 622 i es divideix per 0,97:
2000 = (2000 - 622) : 0,97 = 1421
A Medina, Mahoma no solament mostr aptituds religioses sin tamb pol-

tiques. Aix, a ms de prosseguir la predicaci de la veritat revelada, establ
aliances amb tribus jueves i rabs que de vegades foren segellades amb ma-
trimonis; desprs de la mort de Jadiya, Mahoma prengu fins un total de deu
esposes, i enfort polticament la solidaritat de lUmma.
Poc a poc, la comunitat de creients de Medina es va fer ms nombrosa i, sota

el lideratge religis i poltic de Mahoma, la ciutat acab esdevenint el primer
Estat musulm. Aix comport una creixent rivalitat amb la Meca i les tribus
jueves de diferents oasis, que rebutjaren convertir-se a la nova religi i
saliaren amb la Meca.
Al voltant de lany 630, Mahoma, conquerida definitivament la Meca, es

El rebuig
dirig a la Kaaba i, desprs dordenar la destrucci dels diferents dols, con- de les tribus jueves...
sagr el santuari com a Casa de Du i don una nova interpretaci als
... a convertir-se a la nova
antics smbols mentre proclam que Du s el ms gran. Dos anys ms religi i la seva aliana amb la
Meca comportar que, des de
tard, torn a la Meca i visit la Kaaba, on va realitzar tot un seguit de ce- llavors, la pregria deixi de
fer-se en direcci a Jerusalem,
rimnies (fu les ablucions de purificaci, es cobr amb una tnica de roba que, no obstant aix, seguir
blanca sense costures que simbolitzava la igualtat dels musulmans davant essent la tercera ciutat santa
de lIslam, desprs de la Meca,
de Du, don set voltes a la Kaaba...) que encara ara sn utilitzades en els que s la nova direcci
dorientaci de la pregria,
rituals de la peregrinaci. i Medina.
Poc desprs es trasllad de nou a Medina, on va morir el 8 de juny de lany

632, en braos de la seva esposa Aisha, filla dAbu Bakr, el qual esdevingu el
primer califa.
La predicaci de Mahoma havia durat vint anys i a la seva mort deix

una nova religi totalment consolidada i en rpid creixement i un Es-
tat musulm que conegu una forta expansi desprs dunificar les tri-
bus rabs de la pennsula Arbiga.
1.3. LAlcor
Desprs de la mort del Profeta, el conjunt de les revelacions que havia predi-
cat fou recollit pels seus deixebles i classificat en captols o sures: s lAlcor
(recitaci), el llibre sagrat dels musulmans.
LAlcor consta de 114 sures encapalades per la frase ritual En nom de

La unicitat de Du...
Du, el Clement, el Misericordis. Cadascuna t un ttol propi, cont el text
duna revelaci i s constituda per un nombre variable de versicles que os- ... constitueix el fonament
de la religi islmica, com
cilla entre un mnim de 3 i un mxim de 268. El total de versicles de lAlcor expresa una coneguda cita
alcornica: No hi ha ms Du
s de 6.211 o 6.243, segons les interpretacions. A ms, hom diferencia les su- que All i Mahoma s el seu
res corresponents a revelacions rebudes a la Meca (86) de les rebudes a Medi- profeta.
na. Les sures de la Meca acostumen a ser curtes, mstiques i adreades contra
els perills del paganisme. En canvi, les sures de Medina sn fora ms llar-
gues i tracten en detall aspectes de la Llei de Du que fan referncia a qes-
tions espirituals i tamb a la forma de regular les relacions entre els membres
de lUmma (contractes, repartiment de lherncia, convivncia familiar, etc.)
i amb els enemics dels creients. a
Qu s lAlcor?
LAlcor s al mateix temps una summa teolgica que exposa el dogma, un codi jur-
dic i social, un tractat de moral i un manual de vida quotidiana.
P. Balta, El Islam (1996, pg. 29).
El text definitiu de lAlcor fou fixat en poca del tercer califa, Uzman (644-
656), entorn de lany 652. Les sures, tret de la primera (denominada Al-
Fatiha, introducci o obertura), sordenen per extensi (de la ms llarga a
la ms curta) i no pas per lordre cronolgic en qu foren revelades. El text s
duna gran bellesa literria i fontica (els creients aprenen de memria
lAlcor, sempre en rab, i el reciten amb una particular entonaci), la qual
cosa demostra, segons els musulmans, que s un text literalment dictat per
Du (Mahoma era analfabet) i que, per tant, cal recitar-lo sempre en rab,
perqu s la paraula mateixa de Du.
LAlcor i lart islmic
LAlcor tamb constitueix la clau de lart islmic. Molts exemplars del Llibre sn
grans obres dart, amb una calligrafia rab sublim en un paper fet a m magnfic i amb
unes cobertes de cuir i tanques de ferro molt decoratives. LIslam clssic prohibeix lart
figuratiu, especialment la representaci dimatges dAll i dels profetes; lart decoratiu, Pgina decorada de lAlcor.
sorprenentment bell, que trobem en moltes mesquites es basa en gran mesura en la ca-
ligrafia rab, convertida en dissenys que repeteixen passatges del Llibre.
P. Horrie; Ch. Chippindale, Qu es el Islam? (1990, pg. 32-33).
LAlcor s per als musulmans la Paraula mateixa de Du i la base fo-

namental i indiscutible de la seva religi.
Segons Anne Marie Delcambre:
LAlcor indica al musulm tot all que ha de creure, els dogmes, i tot all que ha de
fer, la Llei, tant en les seves relacions amb Du com en les transaccions amb els altres.
A.-M. Delcambre, Naissance de lIslam, a P. Balta (1991). Islam. Civilisation et socits

(pg. 36). Pars: Rocher [traducci no literal].
De fet, tots els dogmes de lislam es fonamenten en un dessencial:

creure en un sol i nic Du. La rotunditat del principi monoteista
sadreava contra el paganisme de les tribus de lArbia preislmica i
tamb contra la doctrina cristiana de la Trinitat, que era considerada
com una forma de politeisme.
2. El dogma i els cinc pilars de lislam.

Poltica i religi: la llei islmica
s indispensable conixer les bases de la religi musulmana per a compren-

dre la seva influncia en la societat rab i, posteriorment, en el mn islmic.
Esdev, doncs, essencial entendre la profunda relaci entre poltica i religi
que caracteritza lIslam.
2.1. Dogma i prctica religiosa
Com acabem de veure, la unicitat de Du s el primer dogma de lislam i el Lectures recomanades

fonament de tots els altres. Aix, per fer-se musulm nhi ha prou amb pro- Una bona sntesi i una
clamar davant de dos testimonis la fe en un sol Du tot dient: No hi ha ms recopilaci excellent de
treballs de diferents autors
Du que All i Mahoma s el seu profeta. a resulten molt tils per a
conixer els orgens i
lexpansi de lislam i per a
El segon dogma fa referncia a lobligaci de creure en els profetes i en els llibres les qestions relacionades
amb el dogma i la prctica,
revelats o sagrats (Tor i Evangeli). Els principals profetes sn Adam que, se- els cismes, el sufisme i les
confraries. El primer llibre
gons la tradici, va fundar el santuari de la Kaaba, No, Abraham (Ibrahim) inclou una cronologia
des del naixement del
que va reconstruir la Kaaba destruda pel Diluvi, Moiss (Mus), David, Sa- Profeta fins a 1995 molt
lom (Sulaymn), Lot, Josep (Yusuf), Jons, Elies, Job, Joan i Jess (Isa). Lgica- completa i el segon les
biografies dimportants
ment, lltim i el ms gran dels profetes s Mahoma, car fou a ell a qui Du va personatges musulmans del
segle XX (cientfics, idelegs,
confiar la totalitat de la revelaci, i el ms gran dels llibres revelats s lAlcor, el poltics, etc.):
qual cont la revelaci completa de la Paraula divina. Balta, P. (1993). El Islam.
Barcelona: Salvat, 1996.
Balta, P. (dir.) (1991). Islam.
Tot musulm ha de creure tamb en els ngels i en el Judici Final. Els ngels Civilizacin y sociedades.
ms populars i coneguts sn Gabriel, Miquel, Isral que tocar la trompeta Madrid: Siglo XXI, 1994.
el dia del Judici Final i Azral larcngel de la mort. Satans s un ngel

rebel que ha desobet Du. Tot creient s acompanyat al llarg de la seva vida
per dos ngels que anoten totes les seves accions.
Mahoma va insistir repetidament en el Judici Final. Tamb diverses sures de

lAlcor en parlen. La tradici ha anat posant els detalls:
Les criatures restaran dempeus en presncia de Du, nues, abrasades per un sol ardent,
amarades de suor, cada una amb el llibre de les seves accions, que seran pesades en una
balana... [Desprs,] hauran de travessar un pont susps entre linfern i el parads...
[Llavors,] es produir la intercessi de Mahoma i noms aniran a linfern aquells que hi
han de romandre eternament. Linfern s el foc, la foguera, el suplici permanent.
Laliment ser de foc; la beguda, de foc; els vestits, de foc... [El] jard [s el parads que]
simbolitza el somni del bedu. Entre les delcies que hom espera trobar, citarem les hu-
rs, joves de grans ulls que es troben a disposici dels elegits dels parads i que, no obs-
tant, romanen sempre verges! Al plaer dels sentits amb aquestes criatures meravelloses
cal afegir el plaer de la taula: fruits suculents, rierols daigua amb gingebre, rius de llet,
de mel purificada i vi.
A.-M. Delcambre, LIslam (1990, pg. 20-21) [traducci no literal].

Les fonts teolgiques de lislam no sesgoten amb lAlcor; les revelacions es

La proliferaci dhadits...
complementen amb els hadits i la Sunna. Els hadits sn relats curts que trac-
... que segu la mort del
ten de les paraules, els fets, els consells i les relacions del Profeta amb els seus
Profeta responia sovint a
companys segons testimonis directes. Tanmateix, la proliferaci dhadits que motivacions poltiques
diverses. Aix ha portat a
feien referncia a la vida de Mahoma en els anys posteriors a la seva mort va Muammar al-Gaddafi a no
reconixer la Sunna com una
obligar a diferenciar els autntics dels apcrifs. Aix va portar els ulemes, es- font bsica per a lislam, car ni
tudiosos de lAlcor, a investigar sobre la fiabilitat dels testimonis per tal la tradici ni els experts poden
avui dia distingir entre els
descatir els hadits vertaders. El conjunt de recopilacions dhadits considerats hadits vertaders i els apcrifs.
Per al dirigent libi lnica font
correctes pels especialistes rep el nom de Sunna (Tradici) i t un carcter digna de crdit s lAlcor, s
normatiu complementari de lAlcor. Destaca la recopilaci del persa Al- a dir, la paraula dAll per
boca del seu profeta Mahoma.
Bujari (810-870), que s una de les ms venerades i consultades. a
Cal destacar que hom considera la Sunna una font de dret. Els hadits
que cont descriuen de forma idealitzada la vida del Profeta i de la
comunitat de creients de Medina i shan convertit en una referncia
de conducta i dacci social, religiosa i poltica per als musulmans
darreu del mn en el decurs dels temps.
La Llei emanada directament de lAlcor estableix tamb all que, supe-

Principals festes
rada la pubertat, tot musulm ha de fer per a complir amb els preceptes de la litrgiques musulmanes
seva fe. Sn obligacions de carcter religis i social que es coneixen com els
Les principals festes litrgiques
cinc pilars (arkam) de lislam: musulmanes sn quatre: la
commemoraci del naixement
del Profeta, que se celebra el
dotz dia del tercer mes de
1) La professi de fe (shahada). s tamb un acte de conversi (No hi ha lany musulm; el mes del
ms Du que All i Mahoma s el seu profeta) que es repeteix ritualment en Ramad, el mes nov; la festa
de la fi del Ramad, que se ce-
les pregries de la vida quotidiana i en la peregrinaci a la Meca. La professi lebra el primer dia del des
mes; i la festa del sacrifici
de fe porta implcita lacceptaci de tots els altres dogmes de lislam: els Lli- de lanyell, el des dia del
bres Sagrats, els profetes, els ngels i el Judici Final. dotz mes. Aquesta darrera
celebraci coincideix amb els
sacrificis danimals que fan
els peregrins arribats a la
2) La pregaria (azal). Es fa cinc vegades al dia (alba, migdia, tarda, capves- Meca en record de lanyell
pre i nit), prostrant-se (descal i damunt duna petita estora) en direcci a la que va sacrificar Abraham en
substituci del seu fill Isaac.
Meca desprs de purificar-se amb aigua (o amb sorra neta al desert). Ve pre-
cedida duna crida preceptiva a la pregria que fa des del minaret el muetz.
Els divendres loraci s en com a la mesquita i al mat limam o ulema di-
rigeix un serm als fidels.
3) El dejuni (saum) del Ramad (el nov mes lunar) implica no ingerir cap
aliment (slid o lquid, inclosa laigua) ni fumar ni tenir relacions sexuals
fins que es pon el Sol. Estan dispensats els malalts, els nens i els viatgers.
^^
4) La peregrinaci a la Meca (hayy). Com a mnim, hom ha de viatjar-hi un
cop a la vida si disposa de prou recursos econmics. Un cop arribats a la Me-
ca els peregrins realitzen tot un seguit de cerimnies que sinspiren en la da-
rrera peregrinaci del Profeta lany 632.
5) Lalmoina (zakat). Ms que una almoina s una mena de sistema de soli-

daritat econmica destinat a ajudar els pobres de la comunitat o a finanar
determinades empreses dinters collectiu.
A ms dels cinc arkam, hom destaca una altra creena

de lislam, la jihad terme tradut sovint de forma
errnia i exclusiva per guerra santa, que significa
esfor i es refereix fonamentalment a lafany de tot
bon musulm per vncer les passions interiors i les
temptacions del mn. El creient ha de lluitar, esfor-
ar-se dia a dia per a complir les seves obligacions i
mantenir-se en el cam que el conduir a la salvaci:
s la gran jihad. En canvi, la petita jihad s que fa re-
ferncia a la lluita menada pels musulmans contra els
pobles vens en els orgens de lexpansi de lislam. Mesquita de Qairouan, Tunsia.
dhuc en aquest cas t un sentit de lluita legal i defensiva, puix que es refe-
reix al deure de tot musulm de defensar lislam. s obvi, per, que en lislam
medieval va perdre sovint aquest carcter merament defensiu i pass a desig-
nar la conquesta i la conversi de pobles no musulmans. a
Alguns autors defensen que la jihad s el sis pilar de lislam en la mesura
que lesfor requerit per a obtenir la salvaci tamb forma part dels compro-
misos religiosos. De la mateixa manera, alguns idelegs de lislamisme ms
radical consideren que la lluita per a la defensa i lexpansi de lislam s
tamb una obligaci de tot musulm. Finalment, hi ha qui considera que
tamb s jihad lesfor que hom fa per a combatre el subdesenvolupament,
per a respondre a campanyes injurioses o per a mantenir vives les referncies
culturals i els valors religiosos.
2.2. El Fiqh i la Xara o llei islmica
Com recorda Alessandro Bausani, el dret musulm ja es troba codificat en els as-
Lectura recomanada
pectes fonamentals des del segle X i des de llavors no ha experimentat canvis
substancials. Tanmateix, les societats musulmanes han variat fora des dales- Sobre la histria del dret
islmic, la Xara i les escoles
hores. s per aix que, quan noves situacions plantegen problemes o dubtes so- jurdiques resulta
particularment til:
bre la interpretaci dun fet determinat dacord amb la fe, hom recorre a un ex-
Coulson, N.J. (1998).
pert en dret i teologia islmiques (alfaqu, mufti, ulema o imam, noms que Historia del derecho.
Barcelona: Bellaterra
reben segons la religi del mn islmic) perqu assenyali quina s la interpretaci (Biblioteca del Islam
Contemporneo, nm. 10).
correcta. Normalment aquest expert mai no planteja innovacions sin que, mi-
janant la tcnica de les analogies, intenta fer explicables o aplicables als casos
nous les prescripciones contingudes en els tractats (Fiqh) de dret islmic.
El Fiqh divideix el comportament hum en cinc categories: all prohibit (ha-

ram); all reprovable (makruh); all autoritzat (mubah); all recomanable
(mustahabb); i all obligatori (fard). Lobligaci comprn lgicament els cinc
pilars de lislam i faltar al compliment dun daquests cinc preceptes s alhora

pecat i delicte en aquells pasos on est vigent la Xara o llei islmica. s tamb
pecat i delicte davant els tribunals de la Xara no respectar les prohibicions con-
tingudes en els Deu Manaments i tamb la prohibici de menjar carn dun
animal no sacrificat segons el ritu (degollat amb un ganivet net i pregant sobre
el cadver), carn de porc o de qualsevol animal carnvor i beure vi. a
Cal advertir que la figura de lexpert en dret i teologia islmica o la de limam
El consum de vi...
que condueix loraci i el serm dels divendres a la mesquita no sn equipara-
... s explcitament prohibit
bles a la del sacerdot cristi. s simplement impossible: a lislam no existeixen per lAlcor. Laparici de
sacerdots perqu no en calen. La Llei regula i estableix les prctiques religioses noves begudes alcohliques
ha obligat els juristes
(els cinc pilars) que el creient ha de complir. Lislam no s, en conseqncia, musulmans a aplicar la tcnica
de les analogies per tal
una religi impregnada de les connotacions sacerdotals i ritualistes (els sacra- devitar-ne tamb el consum.
ments) del cristianisme. El mateix sha fet, ms
recentment, amb les drogues,
que shan equiparat al consum
dalcohol per a prohibir-ne
El mufti, ulema, limam o lalfaqu no sn ms que doctors en lleis, especia- ls.
litzaci a la qual en teoria pot aspirar qualsevol creient que hi estigui prepa-
rat sense necessitat de recrrer a ritus inicitics previs: a
Limam pot sser qualsevol musulm que tingui prou coneixements alcornics, puix
que lislam s una religi sense sacerdoci, o, ms ben dit, en qu tots els membres gau-
deixen del mateix estatut religis.
G. Martn Muoz; B. Valle Simn; M.-. Lpez Plaza, El Islam y el Mundo rabe. Gua
didctica para profesores y formadores (1996, pg. 40) [traducci no literal].
A lislam, la religi, com ja hem assenyalat, comprn els nostres conceptes

de religi i poltica: s una regla de vida, una llei. El principi de la unicitat
de Du no s solament aplicat en la seva dimensi espiritual i religiosa, si-
n tamb en lesfera material i temporal (societat i poltica). Per aquest
motiu, la figura del jurista, expert en lleis fetes per (i per als) homes, s in-
concebible sense la seva faceta dexpert en dret islmic. A diferncia
dOccident, sn figures inseparables, funcions indissolubles. La separaci
entre all espiritual i all material no t sentit a lislam tradicional on la
Xara o Llei islmica fonamentada en lAlcor i en la Sunna regula al-
hora el comportament religis i lordenament poltic i social.
Laplicaci de la Xara
A la majoria de pasos musulmans, la Xara o llei islmica constitueix una referncia

indefugible per a regular les relacions socials i poltiques. De totes maneres, no es tras-
llada de forma mecnica i inalterable a les lleis que regeixen la vida civil daquests pa-
sos (Constituci i dret civil), sobretot pel que fa als aspectes ms controvertits: mutila-
ci dels lladres, flagellaci amb cent fuetades dels adlters (la lapidaci practicada en
alguns pasos no s un precepte alcornic), execucions pbliques, etc. Casos extrems
sn Turquia, on la Xara fou derogada el 1926, i lArbia Saudita, on la Xara saplica
amb tot el rigor i sense excepcions. LAfganistan dels talibans i algunes monarquies
moderades de la pennsula Arbiga (i, en segons quins aspectes, lIran) tamb apliquen
versions molt severes de la Xara. En general, per, les normes legals i dacci judicial de
la majoria dels pasos musulmans tendeixen a equiparar-se amb les occidentals, tot i la
invocaci formal a la Xara.
Una altra qesti s ladequaci de les normes de dret internacional al dret

Lectura recomanada
musulm. Aix per exemple el 1948 es proclamava la Declaraci Universal
Sntesi de consulta obligada
dels Drets Humans de les Nacions Unides, que no fou signada per lArbia per conixer els aspectes es-
Saudita. Molt desprs, el 1981, el Consell Islmic Mundial proclamava la De- sencials del mn
araboislmic i evitar els
claraci Islmica Universal dels Drets Humans. Les diferncies de contingut errors i prejudicis didctics
ms freqents en el
amb la de lONU sn apreciables (la dona no pot casar-se amb un no mu- tractament de laltre:
sulm, un musulm no pot canviar de religi, etc.) i destaquen una srie de Martn Muoz, G.; Valle
Simn, B; Lpez Plaza, M.-.
consideracions destinades a posar de manifest la superioritat de la Llei divina (1996). El Islam y el Mundo
sobre qualsevol llei humana: rabe. Gua didctica para
profesores y formadores. Madrid:
Agencia Espaola de
Du ha donat a la humanitat, mitjanant les revelacions contingudes a lAlcor i la Sunna, Cooperacin Internacional.
un marc juridicomoral durador que permet establir i regular les institucions i relacions hu-
manes; els drets humans ordenats per la Llei de Du tenen com a objectiu conferir dignitat i
honor a la humanitat i estan destinats a foragitar lopressi i la injustcia; en virtut de la seva
font i sanci divina, aquests drets no poden ser restringits, derogats, ni violats per autori-
tats, assemblees o qualsevol altra instituci, ni tampoc pot renunciar-shi, ni alienar-los o
cedir-los.
Declaraci Islmica Universal dels Drets Humans (1981).
Aix no obstant, en la prctica, cada cop saccepta ms plenament la

referncia a normes i comportaments dabast internacional sanciona-
des per institucions o organismes internacionals en els darrers anys.
Aix, a la Declaraci de Barcelona (novembre de 1995) els pasos medi-
terranis musulmans signataris van acceptar les referncies contingudes
en el text amb relaci als drets humans, les llibertats fonamentals, el
sistema democrtic, lEstat de dret i el principi dautodeterminaci.
3. Sunnites i xites. Les escoles jurdiques.

Les confraries
La lluita pel poder en lImperi naixent dna lloc a evolucions diferents de la

interpretaci de la Llei. Daquest fet es deriven postures doctrinals que cal
entendre en el seu context histric.
3.1. Les branques de lislam: sunnisme, xiisme i kharigisme
A la mort del Profeta, els notables de la comunitat musulmana elegiren com

a successor Abu-Bakr as-Siddiq (632-634), un dels primers deixebles de Ma-
homa, que va consolidar lEstat de Medina, va donar per acabada la revelaci
i va prendre el ttol de califa (representant, successor). Desprs fou escollit
Umar ibn al-Khattab (634-644), pare dHafsa, una de les esposes de Maho-
ma, que prengu el ttol demir dels creients i inici lexpansi poltica de
lislam fins a la seva mort a mans dun esclau cristi el 644. El tercer califa
fou Uthman ibn Affan (644-656), un important home de negocis de la Me-
ca, que fix la versi definitiva de lAlcor i que fou assassinat per haver afa-
vorit els interessos del seu clan, els poderosos omeies.
El quart califa fou Al ibn Abi-Tlib (656-661), cos i gendre de Mahoma, el

qual fou acusat per Muwiya ibn Abi-Sufyan, governador de Damasc i
membre del clan dels omeies, dhaver estat implicat en lassassinat del seu
predecessor. Les seves responsabilitats foren sotmeses a un arbitratge que li
result desfavorable i que decid el final de la unitat que, malgrat les cont-
nues intrigues i els assassinats, havia caracteritzat la primera poca de lislam,
denominada dels quatre Califes Ortodoxos o Ben Guiats. Mit-janant les
conquistes i els pactes amb els venuts, hom havia aconseguit estendre la
nova religi i el poder poltic dels califes per tota la pennsula Arbiga, el
Prxim Orient i lOrient Mitj i el nord dfrica fins a Trpoli.
Lectures recomanades
Larbitratge imposat per Abi-Sufyan a Abi-Tlib va escindir la comuni-
tat musulmana en tres branques. En primer lloc, els sunnites, que de- Per aprofundir en les dues
branques principals de
fensaven la pertinena dels califes a la tribu dels quraixites, condici lislam, el sunnisme i el
que complia el vencedor de larbitratge i nou califa, Abi-Sufyan. xiisme, recomanem un parell
dobres de gran utilitat:
Daltra banda, els xites, que consideraven que els califes havien de ser Richard, Y. (1991). El islam
descendents o membres de la famlia del Profeta, tal com era el cas shi. Barcelona: Bellaterra
(Biblioteca del Islam
dAbi-Tlib. Per acabar, els kharigites, que no acceptaven larbitratge i Contemporneo,
nm. 2), 1996.
consideraven que qualsevol bon musulm, amb independncia de la
Weber, E. (1993). LIslam
seva ascendncia, podia ser nomenat califa. sunnite traditionnel.
Turnhout: Brepols.
Lescissi entre els seguidors de Muwiya ibn Abi-Sufyan (sunnites), els segui-
dors dAl ibn Abi-Tlib (xites) i els kharigites fou irreversible. En el decurs dels
tres segles segents, cadascun daquests corrents elabor una doctrina prpia
que tend a ressaltar les diferncies amb les doctrines rivals: a
1) El sunnisme engloba actualment entre el 85 i el 90% dels musulmans. Els
sunnites es defineixen a si mateixos com la gent de la tradici i del con-
sens o b de la comunitat i la tradici, perqu creuen que, tret del Pro-
feta, lautoritat religiosa no recau ni es concentra en cap persona concreta si-
n en el Llibre revelat i en la seva interpretaci comunitria mitjanant el
treball secular de telegs i juristes. Els fonaments de la Llei sn lAlcor, la
Sunna i el Fiqh que constitueix llur complement indispensable, fet que
explica la importncia que prenen en el sunnisme les escoles jurdiques. A
diferncia del que creu el xiisme, el sunnisme considera que lAlcor no ne-
cessita cap clau interpretativa i que, per tant, no cal cap jerarquia religiosa
especialitzada per a conservar el coneixement de la interpretaci de la veritat
revelada. Actualment, tots els pasos musulmans africans sn sunnites i tam-
b ho sn la majoria dels asitics, excepte lIran, Bahrein, el Lban que sn
de majoria xita i pasos com el Iemen, lOman, lIraq, lAfganistan i el Pa-
kistan que tenen importants minories.
2) El xiisme considera que el Profeta va designar un successor (Imam) a qui LImam i limam
va transmetre la clau per interpretar les seves paraules i la veritat continguda Cal diferenciar entre lImam
en el Llibre revelat. Per aquest motiu, els xites creuen en lImamat i consi- (amb majscula), successor
del Profeta, i limam (amb
deren que el califa (Imam) ha de ser escollit entre els descendents directes de minscula), el qual dirigeix
la pregria dels fidels a la
Ftima, la filla del Profeta, i el seu esps Al, a qui Mahoma va fer dipositari mesquita.
del sentit ocult de lAlcor. Per tant, no reconeixen els tres primers califes
ni la successi sunnita posterior a Al. Desprs del gendre de Mahoma, els
xites veneren una relaci dImams que, tanmateix, sinterromp bruscament
en lImam set segons la branca minoritria o en lImam dotz segons
la branca majoritria. s lImam ocult que retornar a la fi dels temps per
salvar els fidels el dia del Judici Final.
Apuntem una afortunada frase de Henry Corbin al respecte de la considera-

El mahdisme
ci de lImamat en lislam xita:
El Mahdi s lescollit, lenviat
de Du, el salvador que All
LAlcor s lImam mut, lImam s lAlcor parlant. enviar al mn poc abans del
dia del Judici Final per unificar
H. Corbin, (1971, 10-11 doctubre). Le Monde. Citat per P. Balta, El Islam (1996, pg. 39) tots els musulmans en un sol
[traducci no literal] . Estat. En el xisme, la creena
en locultaci de lImam, que
reapareixer a la fi del temps
El carcter inicitic del xiisme i la ritualitzaci dall ocult han afavorit el des- per salvar els fidels, ha afavorit
el desenvolupament dels
envolupament duna jerarquia religiosa totalment absent en el sunnisme. De la moviments mahdistes. En el
sunnisme sn menys freqents
mateixa manera, en el xiisme, lulema o expert en dret alcornic pot esdevenir un per no totalment
absents les manifestacions
model que cal seguir si duu una vida exemplar: es converteix llavors en ayato- de moviments messinics.
llah (signe de Du). Els xites veneren determinats llocs relacionats amb la vida
del gendre del Profeta i la seva famlia, especialment Nayaf lloc on fou enterrat
Al desprs del seu assassinat a la mesquita de Kufa (661) i Karbala

(Iraq) batalla on el fill dAl, al-Husayn, i els seus companys foren
massacrats pels omeies el 680. El dest trgic de la famlia dAl ha
contribut a desenvolupar una mstica del patiment i del martirologi
que tamb s totalment desconeguda en el sunnisme: el des dia del
primer mes de cada any, per exemple, es commemora la derrota dal-
Husayn a Karbala amb processons on no manquen els flagellants.
Pel que fa al dogma i la prctica religiosa, les principals diferncies

amb el sunnisme sn la invocaci a Al, juntament amb el principi
de la unicitat de Du i Mahoma i la reducci de les pregries diries
a tres. El xiisme va conixer diverses divisions i actualment, a ms
de la branca principal (dotzens), existeixen altres branques mino-
ritries molt localitzades: els zaidites que, tret de la importncia
atorgada a la figura de lImam, sassemblen molt als sunnites i con-
figuren una comunitat de poc ms de cinc milions de persones al
nord del Iemen; els setens, que inclouen tamb els seguidors de
lAga Khan o ismalites, amb prou feines uns 300.000 arreu del
Gran mesquita de la ciutat sagrada de Qom.
mn distributs entre lndia, el Pakistan i lfrica oriental; els drusos, uns
200.000 individus repartits entre el Lban, el sud de Sria i Israel; i els alaui- La ciutat de Qom,
a lIran,
tes, que viuen al Lban, Antioquia (Turquia) i Sria, on, des del cop dEstat
dHafiz al-Assad (1970), ocupen el poder membres daquesta minoria, encara s un dels centres de
pelegrinatge ms importants
que noms representen l11% del total de la poblaci del pas. a del xiisme. Com a fita ms
important t el mausoleu de
Ftima, molt concorregut pels
El xiisme al mn fidels, a ms de 85 mesquites
i 15 mausoleus. Tamb acull
El total de musulmans xites el 1997 era duns 140 milions, sense comptar lndia, on el un bon nombre descoles
12,5% de la poblaci total (960,2 milions) sn musulmans (sunnites i xites), ni Tan- alcorniques, la qual cosa fa
znia, on els musulmans (sunnites i xites) representen el 33% de la poblaci total que shi formin gran part dels
futurs dirigents islmics.
(31,5 milions). En termes absoluts, les comunitats ms importants es troben a lIran
(uns 66 milions, el 93% del total de la poblaci); el Pakistan (uns 36 milions, el 25%);
lIraq (uns 12 milions, el 57%); Turquia (entorn dels 10 milions, entre el 15 i el 20%);
lAfganistan (uns 9 milions, el 39%); el Iemen (ms de 6 milions, el 40%); i Sria (2,4
milions, el 16%). En termes relatius, representen una comunitat important a petits pa-
sos com Bahrain (el 60% del total de la poblaci) i el Lban (el 26%). Tamb els trobem
representats a Kuwait (el 14%); la Uni dEmirats rabs (el 13%); Qatar (el 10%); i
lArbia Saudita (el 3%).
3) La tercera branca de lislam s el kharigisme, que constitueix una de les

versions ms rigoristes i igualitries i que va gaudir duna important accepta-
ci durant els segles immediatament posteriors a lescissi de lislam, en es-
pecial entre les poblacions ms pobres i desvalgudes. Com hem vist, no van
acceptar larbitratge a qu fou sotms Al, car creien que tot bon musulm
podia ser califa i, per tant, no calia que pertanys ni a la tribu dels quraixites
ni a la famlia del Profeta. Actualment, sn molt pocs i noms es troben re-
presentats a lilla de Djerba (Tunsia), a la regi de loasi del Mzab (Algria) i a
lOman, on representen el 60% duna poblaci total de 2,4 milions dha-
bitants. Des del segle XIX sn coneguts amb el nom dibadites.
3.2. Les escoles jurdiques
La importncia donada pel sunnisme al dret islmic va afavorir laparici, entre

els segles VII i IX, de les quatre escoles jurdiques clssiques de lortodxia mu-
sulmana, les quals deuen llur denominaci al nom dels juristes a qui els pri-
mers emperadors abbssides van encarregar la fixaci i interpretaci de les lleis.
Com hem vist, lAlcor i la tradici constituen la font de la legisla-

ci musulmana. Tanmateix, lexpansi de lislam i la rpida trans-
formaci de les societats musulmanes donaren origen a situacions
no previstes per la tradici o per lAlcor. Calia, per tant, adaptar la
legislaci vigent i emetre lleis dacord amb les noves necessitats. Els
juristes se serviren del consens dels savis coetanis sobre una qesti
concreta (iyma) de vegades dutilitat pblica (istislah), de llur opi-
ni personal (ry) i del raonament mijanant la tcnica de les ana-
logies (qiyas) com a principis fonamentals de liytihd (esfor de
reflexi personal en la interpretaci de les fonts sagrades).
Els resultats es concretaren en les quatre escoles jurdiques de

lislam sunnita: a
1) Lescola malikita. Fundada per Malik ibn Anas (Medina, 710-
795), jurista que elabor el primer tractat o compendi jurdic con-
Mahoma rep les paraules divines.
servat, el Muwatta. Els seus raonaments es fonamenten en els prin-
cipis de liyma i de listislah per, sobretot, en el del costum (urf).
Aix, lescola malikita atorga un lloc preeminent a les prctiques locals, la
qual cosa afavoreix la pervivncia dels costums populars i de les supersti-
cions, segons alguns autors. Es troba fortament implantada al Magrib (on no
destaca cap altra escola), a lfrica subsahariana, lAlt Egipte, el Sudan,
lArbia Saudita, Indonsia i Malisia.
2) Lescola safita. Fundada per Idris al-Shafi (767-el Caire, 820), deixeble de
Malik ibn Anas i membre de la tribu dels quraixites. La base dels seus raona-
ments sn la Sunna a la qual dna el valor de font de dret, el consens de
la comunitat que amb el pas del temps ha estat substitut pel consens dels
savis i el mtode analgic. Actualment, s la segona escola en nombre
dadeptes i la seva influncia sestn al Baix Egipte, lArbia del sud, lfrica
oriental, Indonsia, Malisia i algunes comunitats de lndia, Vietnam, Tai-
lndia i les Filipines.
3) Lescola hanafita. Fundada per lirani Abu Hanifa (mort a Bagdad el

767). Sorgeix a lescola de Kufa i aix la fa geogrficament ms oberta, men-
talment ms receptiva a les influncies dels sistemes legals no rabs. Per
aquest fet, alguns autors la consideren, en part, un contrapunt al rigorisme
dels rabs malikites i s, sens dubte, la doctrina menys rgida. Fruit daquests
orgens, el raonament de Hanifa es fonamenta en els principis de lopini
personal (ray), lelecci del raonament jurdic (istihsan) i liytihd, que, pro-
gressivament, perdr el seu carcter innovador per donar pas a la imitaci
(taqlid). Juntament amb lescola safita, s la que t ms nombre dadeptes no
araboparlants i es troba implantada a Turquia, la Xina, lndia i als pasos que
havien format part de lImperi Otom.
4) Lescola hanbalita. Fundada per Ahmed ibn Hanbal (mort el 850). s el

resultat duna escissi de lescola malikita i s, sens dubte, la ms rigorista de
les quatre escoles jurdiques, puix que Ahmed ibn Hanbal noms admetia
com a font de la llei islmica lAlcor i, amb reticncies, alguns hadits. Fou
revitalitzada pel moviment wahhabita al segle XVIII i actualment noms s
seguida a lArbia, on sha convertit en lescola jurdica de lEstat saudita.
3.3. La mstica musulmana: el sufisme i les confraries
El sufisme s fruit de la contradicci entre la prctica religiosa (pregries, de-

El sufisme...
junis, viglies nocturnes, etc.) i lausteritat de vida de la comunitat musul-
... no sempre ha estat tolerat
mana dels primers anys de Medina i lenriquiment de qu feien gala alguns per lislam. Alguns dels
musulmans desprs de les conquestes que provocaren lexpansi de lislam: primers sufs foren considerats
hertics i condemnats a mort.
Parallelament a lislam oficial i formalista, sobretot el dels sunnites, sha desenvolu-

pat un altre islam, un islam popular que estableix entre lhome i Du unes relacions
ms afectives. Es tracta de lislam del sufisme (misticisme) i dels sufs (de la paraula
rab que designa la llana amb qu es teixia la roba modesta i basta dels ascetes; terme,
segons altres, que expressa la puresa, de qui ha estat purificat) i de les confraries, les
turuq (singular: tariqa).
P. Balta, El Islam (1996, pg. 42) [traducci no literal].
En la generaci del Profeta i les immediatament posteriors, el recolliment es-

piritual es tradu en prctiques individuals dutes a terme a imitaci dels asce-
tes daltres religions. Cal fer observar en aquest sentit les influncies perses,
hinds, jueves i cristianes que trobem en el sufisme. Desprs, entre mitjan
segle VIII i mitjan segle XI, el rebuig de la vida fcil que proporcionava la ri-
quesa obtinguda amb les conquestes cristallitz en una producci terica i
intellectual de denncia i en un moviment mstic de purificaci espiritual,
especialment al voltant de la denominada escola de Bagdad.
Lectura recomanada
Per altra banda, a la fi del segle XI apareixen les primeres confraries, les quals de-
senvolupen prctiques de pietat popular seguint les ensenyances o la vida dun Una excellent aproximaci a
la histria del sufisme i al
personatge a qui acostumen a venerar com un sant desprs de la seva mort amb mn de les confraries ens la
proporciona:
romeries a la seva tomba. Tenen per costum tamb de reunir-se per a pregar se-
Popovic, A.; Veinstein, G.
gons determinades prctiques: mentre un membre canta un poema religis, len- (1997). Las sendas de Allah.
Las cofradas musulmanas
tament i amb llargues pauses, la resta de confrares, dempeus i amb els peus nus, desde sus orgenes hasta la
es balancegen al ritme del recitat dalguna expressi que fa referncia a la presn- actualidad. Barcelona:
Bellaterra (Biblioteca del
cia viva de Du. Al segle XIX, el moviment de les confraries conegu una profun- Islam Contemporneo,
Srie Ibn Jaldun, nm. 10).
da renovaci i fins i tot naparegueren de noves, especialment a lfrica.
Lortodxia musulmana no veu amb bons ulls les confraries, les quals han
estat sovint acusades de connivncia amb el colonialisme (argument difcil-
ment sostenible en el cas de la Sanusia lbia, per exemple) i dafavorir una
prctica religiosa tradicional i supersticiosa originada en la veneraci a un
fundador i lobedincia a un guia, a qui es reconeix filiaci espiritual amb el
fundador i de qui han de seguir-se les instruccions per a arribar a la uni amb
Du. Aix no obstant, la seva vigncia s innegable, com demostren llur im-
plantaci social sobretot al Magrib i a lfrica subsahariana, llur expansi
actual per tot el mn musulm i la fora poltica, econmica i financera que
tenen en alguns pasos com el Senegal.
Parallelament, tamb assistim al desenvolupament duna mstica menys po-

pular i ms filosfica que predica la nullitat de lhome i teoritza sobre la
unicitat de Du: noms existeix Du i el mn procedeix de Du per emana-
ci (posici adoptada pel mstic Ibn Arabi, nascut a Mrcia el 1165 i mort a
Damasc el 1240). En conseqncia, lhome no s res i noms li resta prendre
conscincia daquesta situaci i venerar (contemplar i obeir) All.
4. Lexpansi de lislam
En el llarg perode que sestn de la dinastia omeia a lImperi Otom, lIslam

va unir-se i fragmentar-se en diverses ocasions. Malgrat les freqents dissen-
sions, els pasos islmics constituren una potncia cabdal en la Mediterrnia
i encara ara mantenen un cert grau de cohesi basat en la religi i la cultura
que els sn comunes.
4.1. La primera expansi i el Califat omeia
Desprs de la mort del Profeta, el primer califa, Abu-Bakr as-Siddiq (632-634),

Lectures recomanades
aconseguia unificar tota la pennsula Arbiga i donava inici a lexpansi de lislam
que, un segle ms tard, sestenia des dels Pirineus al riu Indus. Diversos factors Lexpansi de lislam
medieval pot resseguir-se
justifiquen la rapidesa daquesta expansi: a grcies a unes poques
obres que resulten de gran
utilitat per a una primera
1) en primer lloc, el desgast de Prsia i Bizanci desprs de dcades de guerra aproximaci:
gaireb permanent pel control de la Mediterrnia oriental, el Prxim Orient i Cahen, C. (1989). El Islam:
desde los orgenes hasta el
lOrient Mitj; comienzo del Imperio otomano.
Madrid: Siglo XXI.
Hourani, A. (1992). Historia
2) en segon lloc, la lleugeresa i mobilitat de les tropes rabs, muntades a ca- de los pueblos rabes.
Barcelona: Ariel.
mell i armades amb llances, arcs i espases, davant la lentitud de moviments
Mantran, R. (1982).
dels exrcits bizant i persa; La expansin musulmana
(s. VII-XI). Barcelona: Labor.
Manzano Moreno, E.
3) finalment, el carcter igualitari i la tolerncia de la nova religi facilita- (1992). Historia de las
sociedades musulmanas.
va les conversions (es concedia la manumissi als esclaus que es conver- Madrid: Sntesis.
tien) i permetia la pervivncia de comunitats cristianes, jueves (les reli-
gions de les gents del Llibre) i zoroastristes. Totes tres comunitats eren
considerades minories protegides per un pacte (dhimm) i els era perms
de conservar llur religi en canvi del pagament dun impost. Aquesta pol-
tica de tolerncia va possibilitar la incorporaci en els exrcits rabs dels
nous convertits, els quals molt aviat, com succe amb el cas dels berbers i la
conquesta de la pennsula Ibrica, passaren a representar el gruix ms im-
portant dels exrcits musulmans. a
La primera embranzida de lexpansi islmica fora de la pennsula Arbi-
ga la dugu a terme el segon califa, Umar ibn al-Khattab (634-644),el
qual venc els bizantins (636), els perses (637) i conquer Jerusalem (638)
i Egipte (641). Una dcada desprs de la mort de Mahoma, Umar shavia
fet amb el control de Sria, dominava la ciutat santa de Jerusalem i els
seus exrcits acampaven a lest del Golf Prsic i a loest del Nil, on el 643
fund al-Fustat, que ms tard esdevindr el Caire. El successor dUmar,
Uthman ibn Affan (644-656), va fer avanar els exrcits musulmans cap
a lest, per la resistncia bizantina i berber va frenar el seu aven cap a

loest i va disminuir el cabal dingressos proporcionat pels botins de no-
ves conquestes.
Amb el quart califa, Al ibn Abi-Tlib (656-661), cos i gendre de

Mahoma, hom plantej obertament la qesti successiria arran
de la presumpta implicaci dAl en la mort del seu antecessor. La
batalla de Siffin (657) escind lislam en sunnites, xites i kharigi-
tes i, desprs de lassassinat dAl (661), fou escollit nou califa el
governador de Damasc, Muwiya ibn Abi-Sufyan (661-680), el
qual instaur la dinastia dels omeies, que governaria del 661 al
750 a Damasc i del 756 al 1031 a Crdova.
Els califats dels primers omeies van estar marcats per la guerra ci-
vil que hagueren de lliurar contra xites i kharigites. El 680, Yazid
I (680-683) obtingu la victria decisiva de Karbala (Iraq), on van
perdre la vida al-Husayn, fill dAl, i molts dels seus companys.
Venuda la resistncia xita, els omeies reconqueriren la Meca i, al
mateix temps, expulsaren els kharigites cap a regions cada cop Mesquita de Crdova (art omeia).
ms allunyades del centre de lImperi.
La consolidaci de la dinastia omeia, la primera i nica totalment rab, va

permetre continuar lexpansi de lislam. Fou una expansi que perseguia ms
la construcci dun Estat dominat pels rabs que no pas la islamitzaci de la
poblaci. En ocasions, els omeies preferien confiar determinades missions a un
rab cristi que no pas a un musulm duna altra tnia. De fet, des de la con-
questa de Sria, Palestina i lIraq, els cristians rabs eren els seus millors aliats
contra els bizantins i els perses. Daltra banda, hom ha assenyalat que lactitud
envers els no musulmans resultava ambigua per ra de limpost que aquests
pagaven en canvi de mantenir el seu culte, el qual alimentava la hisenda reial i
les campanyes imperials. a
Lestabilitat poltica permet prosseguir lexpansi i el 670, travessant el de-
sert, lexrcit rab arrib a Tunsia, on va fundar la primera capital rab del
Magrib, Kairouan. Amb els califats dAbd al-Malik (685-705) i al-Walid I
(705-715), sarrib al zenit de lexpansi omeia: a loest, hom conquer
lexarcat (circumscripci administrativa bizantina) de Cartago (698), el litoral
atlntic dAlgria i el Marroc (705-708) i travess lestret de Gibraltar (711); a
lest, el 711, les tropes rabs atenyeren Samarcanda al nord i el riu Indus al
sud. Desprs de conquerir la pennsula Ibrica, els exrcits rabs passaren al
nord dels Pirineus fins que, un cop superada Tolosa, foren derrotats per
lexrcit de Carles Martell a la batalla de Poitiers (732).
Cronologia de la primera expansi de lislam i del Califat omeia
632 Mort de Mahoma

632-634 Califat dAbu-Bakr as-Siddiq
634-644 Califat dUmar ibn al-Khattab
636 Victria sobre els bizantins a Yarmk (Sria)

637 Victria sobre els perses sassnides a Qdisiyya (Iraq)
638 Conquesta de Jerusalem
641 Inici de la conquesta dEgipte
644-656 Califat dUthman ibn Affan
644 Lexrcit musulm arriba a Trpoli
646 Conquesta dAlexandria
650 Comena la conquesta del nord-est irani
656-661 Califat dAl ibn Abi-Tlib
657 Batalla de Siffin: lislam sescindeix en sunnites, xites i kharigites
661 Al ibn Abi-Tlib s assassinat a la mesquita de Kufa per un kharigita
661-680 Califat de Muwiya ibn Abi-Sufyan
680-683 Califat de Yazid I
680 Batalla de Karbala. Mort dal-Husayn i victria dels omeies (sunnites)
685-705 Califat dAbd al-Malik
698 Conquesta de lexarcat de Cartago
705-715 Califat dal-Walid I
711 Conquesta de Samarcanda i arribada a la pennsula Ibrica i al riu Indus
732 Derrota rab a Poitiers
750 Derrota omeia a la batalla de Zab. Final del Califat omeia
Font: Histria, Poltica, Societat i Cultura dels Pasos Catalans. La formaci de la societat feudal. Segles VI-XII. (1998, pg. 21).
Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Els omeies bastiren el primer imperi islmic basat en:
a) el principi de successi dinstica del Califat; Yazid I succe el seu pare

Muwiya ibn Abi-Sufyan i el poder pass de pares a fills fins a la derrota
omeia a la batalla de Zab el 750;
b) una rgida administraci centralitzada, amb capital a Damasc;
c) lorganitzaci dun sistema dimpostos i demissi de moneda;
d) loficialitat de la llengua rab en tot lImperi;

e) la fixaci de lestatut dels no musulmans, que estaven obligats a pagar un

impost especial per tal de conservar la llibertat de culte. a
Al mateix temps, per, els omeies afavoriren laparici duna cort que vivia en
lopulncia, senriquia amb cada nova conquesta i sallunyava progressivament
de lausteritat de lislam dels primers temps. Les revoltes religioses (xites i kharigi-
tes) es feren cada cop ms feqents, i el malestar dels menys afavorits per la for-
tuna o la posici social, dels conversos sovint considerats uns musulmans de
segona i carregats dimpostos i dhuc dels musulmans no rabs (perses, berbers,
etc.) alimentaren una oposici creixent al poder omeia. El 750, Abu-l-Abbs as-
Saffah, descendent dun oncle del Profeta, encapal una revolta xita a la pro-
vncia iraniana de Corasmina, derrot lexrcit del darrer califa omeia, Marwan
II, a la batalla de Zab i assassin tota la famlia reial. Noms un jove prncep,
Abd-ar-Rahman, escap a la massacre. Uns anys desprs arribava a lal-ndalus,
la regi ms allunyada de lImperi, i fundava (756) una nova dinastia omeia que
regnaria a Crdova fins el 1031.
4.2. El Califat abbssida i els orgens de lImperi Otom
La victria dAbu-l-Abbs as-Saffah sobre els omeies fou possible pel malestar
i el suport de molts musulmans no rabs, cansats de ser ciutadans de segona
en lImperi de Damasc.
La instauraci de la dinastia rab dels abbssides descansa en el principi que

tots els musulmans sn iguals davant la llei, fet que va obrir limperi islmic
a la influncia delits musulmanes no rabs. La nova capital, Bagdad, es tro-
bava fortament impregnada per la cultura persa i tot lImperi esdevingu
molt ms cosmopolita que a lpoca de Damasc. Laccs de musulmans no
rabs als rgans de poder, la transformaci de ladministraci de lEstat i el
desenvolupament del comer, de les ciutats i de la cultura caracteritzaren el
Califat abbssida. En aquest perode, hom fixar les bases de lestructura ad-
ministrativa que adoptaran tots els imperis musulmans posteriors.
Lorganitzaci del Califat abbssida
El califa abbssida governa segons els principis de la Xara, que per delegaci apliquen
els jutges (cadis), nomenats per un gran cadi de qui depenen. Ladministraci
sorganitza entorn de limpost territorial, el tresor, lexrcit i la justcia. A causa de la
complexitat creixent de laparell de lEstat, hom adopta una figura dorigen persa, el
visir, que t per funci ocupar-se de les qestions civils, per que acaba convertint-se
en la m dreta del califa, responsable de laparell de lEstat i sovint de la direcci mili-
tar de lImperi. Amb el temps, el crrec esdevindr hereditari.
A les provncies, ladministraci militar sencomana a un governador i els afers civils

sn responsabilitat dun prefecte. Lexrcit es professionalitza i incorpora mercenaris
de diverses procedncies: turcs, berbers, etc. La importncia creixent de lestament
militar i la incorporaci de musulmans no rabs foren decisives en la progressiva
marginaci del califa, que assum un carcter nominal, legitimador del poder en
tant que descendent de la famlia del Profeta, mentre que el poder real rest en
mans de les dinasties que controlen lexrcit i ladministraci imperial: els buwyhi-
des, primer, i els seljcides, ms tard.
Els califes abbssides ms reconeguts foren el successor dAbu-l-Abbs as-Saffah,

Abu-Jfar al-Mansur (754-775), que acab de consolidar la dinastia i trasllad
la capital a Bagdad; Harun ar-Raixid (766-809), que gaud dun gran prestigi,
Lectura recomanada
fins al punt que la llegenda lincorpor a moltes narracions inclosos alguns
contes de Les mil i una nits, i fou conegut a Europa per les seves relacions Grcies a lexcellent treball
de Margarida Castells i
amb Irene, lemperadriu de Bizanci, i Carlemany, amb qui intercanvi em- Dolors Cinca disposem
duna molt bona traducci al
baixadors; i Abd Allah al-Mamun (813-833), que erig a Bagdad la Casa del catal de lobra literria que,
Saber, considerada la primera Acadmia de Cincies de la histria. Aquest pe- sens dubte, millor representa
lesplendor cultural de ledat
rode dels primers abbssides obre les portes a la denominada edat dor de la dor de lislam.
civilitzaci araboislmica, moment en qu aquesta produ les principals aporta- Les mil i una nits (1996).
Barcelona: Proa.
cions culturals, arquitectniques, cientfiques i tcniques.
Ledat dor de lislam
La denominada edat dor de lislam sestn del segle IX al segle XI. En aquest moment,
molts savis i pensadors de diverses cultures decidiren utilitzar lrab per a transmetre
els seus coneixements i es produren les principals aportacions culturals, artstiques i
cientfiques de lislam. Les ciutats (Bssora, Bagdad, Crdova, el Caire) es convertiren
en centres de cultura i de saber on hom practicava les matemtiques (especialment la
trigonometria i llgebra, a partir de les quals hom introdu el zero i la numeraci ar-
biga, dorigen hind), la filosofia (Avicenna don a conixer Aristtil), la medicina (Ibn
al-Nafis va descobrir la circulaci pulmonar segles abans que Miquel Servet), la botni-
ca, lalqumia, lastronomia i lastrologia, la msica, la poesia i la narraci (la mxima
expressi de lpoca s, sens dubte, Les mil i una nits).
A pesar de ser dun perode posterior (segle XIV), no podem deixar tampoc de referir-nos a
Lectura recomanada
lobra precursora de la sociologia i la histria modernes, lAl-Muqaddima (Els Proleg-
mens), de landalus Ibn Khaldn. Els llibres de viatges i la confecci de mapes i atles con-
La millor traducci
triburen al desenvolupament de la geografia i al coneixement del mn: Al-Idrisi, per
disponible de lobra dIbn
encrrec del rei normand de Siclia, Roger II, realitz un mapa del mn on fix amb tota Khaldn s encara la del
exactitud les fonts del Nil i establ el carcter esfric de la terra. francs Vincent Monteil:
Larquitectura de carcter religis (com les mesquites ms antigues de Medina, Damasc i Jeru- Ibn Khaldn. (1978).
Discours sur lHistoire
salem) i militar (com el ribat de Susa a Tunis del segle IX o les rpites de casa nostra) va donar
universelle (3 vol.).
pas a la construcci de palaus engalanats amb jardins on laigua i les fonts hi tenien un paper Pars: Sindbad.
indispensable. Laigua sintegrava en el conjunt arquitectnic (lAlhambra), i proliferaren els
banys, herncia de la tradici grecollatina. La decoraci cfica i lornamentaci floral consti-
tuen els complements artstics idonis de larquitectura musulmana.
Tamb el paisatge mediterrani, bsicament loccidental i meridional, fou profunda-

ment transformat durant aquest perode, ja que els rabs introduren nous cultius com
el mel, la sndria, diferents cucurbitcies, lalbercoc, el prssec, la carxofa i la taronja,
originaris del Prxim i Mitj Orient.
Lectura
La mort dHarun ar-Raixid marc un precedent en levoluci poltica complementria
posterior del Califat abbssida, car decret la divisi de lImperi entre
Sobre la histria de les
dos dels seus fills, i Abd Allah al-Mamun noms aconsegu imposar-se fortificacions militars
musulmanes a Catalunya,
desprs duna guerra civil cruenta. Fou un precedent que caracteritza- hom disposa duna notable
ria la lluita pel poder al segle X, quan els abbssides quedaren relegats aportaci:
Diversos autors. (1993).
a la representaci simblica del Califat, mentre el poder real era osten- La Rpita Islmica: Histria
tat per successives dinasties no rabs que controlaven lexrcit i Institucional i altres Estudis
Regionals. Sant Carles de la
laparell de lEstat: els buwyhides, originaris de la regi de la mar Rpita: Institut dEstudis
Rapitencs/Patronat
Cspia, al segle X; els seljcides, que procedien de les estepes de lsia Municipal dAcci Cultural/
Ajuntament de Sant Carles
Menor, als segles XI i XII; i els mamelucs, provinents del Caire, des de
de la Rpita.
la destrucci de Bagdad pels mongols lany 1254 fins al 1517.
Font: Gran Enciclopdia Catalana (1986, vol. I, pg. 56).
La lluita pel poder i les revoltes internes provocaren la fragmentaci progres-

siva de lImperi en territoris independents. A loest, una dinastia xita
simposava a lIfriqiya (lantiga frica romana, Tripolitnia i Tunsia), amb el
suport de les tribus berbers de la regi. Es tracta de la dinastia fatimita, que el
908 proclam un Califat xita en oposici al Califat sunnita de Bagdad. Poc
desprs, conquerien Egipte i el 949 sestablien a el Caire, que es convert en
la capital fatimita i en la rival de Bagdad. El 972, construren la mesquita
dal-Azhar, que es convertiria en la primera universitat de ledat mitjana. Ms
a loest, Abd-ar-Rahmn III an-Nssir (919-961) restaurava el Califat Lectures
omeia dal-Andalus, no pas amb la pretensi de reclamar una autoritat uni- complementries
versal sobre la comunitat musulmana o de competir amb el Califat abbssida Lislam a la pennsula Ibrica
de Bagdad, sin de preservar la independncia del seu regne i protegir-lo de no forma part dels
continguts daquesta
lexpansi fatimita. Daltra banda, els turcs sorganitzaven en emirats i sulta- assignatura. Tanmateix, per
a una primera aproximaci
nats, que tamb contriburen a minar el poder central. poden consultar-se algunes
sntesis recents:
Chalmeta, P. (1994).
Al segle XI, els seljcides (1055-1258) substituen els buwyhides a Bagdad, men- Invasin e islamizacin:
tre la dinastia sunnita dels aibides (1171-1250), fundada per Salad (originari de la sumisin de Hispania y la
formacin de al-Andalus.
Takrit a lactual Iraq), desplaava els fatimites del poder. Des de les profunditats Madrid: Mapfre.
del Shara maurit, els almorvits (1056-1147) progressaven cap al nord, funda- Cruz Hernndez, M. (1992).
El Islam de al-Andalus.
ven Marrqueix i es feien amb el control del Magrib i dal-Andalus. Per primera Historia y estructura de su
realidad social. Madrid:
vegada, la regi ms occidental de lIslam, el Magrib, atenyia una unitat poltica Instituto de Cooperacin
con el Mundo rabe.
continuada pels almohades (1147-1269), els quals, per, no van poder evitar la
Viguera Molins, M.J.
fragmentaci del Magrib en diferents dinasties i territoris: els Hfsides (1229- (1992). Los Reinos de Taifas
1569) a lIfriqiya; els Marnides o Benimerins (1269-1245) al Marroc; i els Abdal- y las invasiones magrebes:
al-Andalus del s. XI al s. XIII.
wadites (1235-1554) a lAlgria occidental. Madrid: Mapfre.
Yves Lacoste ens recorda que molts magribins identifiquen lImperi almoha-
de amb ledat dor del Magrib, perqu fou:
en aquesta poca quan van aparixer les grans ciutats i es van construir les mesquites
ms grans i ms belles... i quan, sobretot, les poblacions de les diferents regions del
Magrib... van assolir una veritable cultura comuna, a la vegada berber i rab, [que]
combinava les tradicions ancestrals i els valors guerrers de la tribu amb els refinaments
i els progressos de les grans ciutats arabitzades.
Y. Lacoste (1991). De lAntiquit la colonisation, une histoire mouvemente. A: La-

coste, C. i Y. (dir.). Ltat du Maghreb (pg. 70). Pars: La Dcouverte. [traducci no literal].
Les Croades
Desprs dassentar-se a Bagdad, els seljcides iniciaren una

expansi cap a loest i conqueriren gran part dels territoris
de lImperi Bizant, la qual cosa provoc una viva preocupaci
entre els regnes cristians europeus i un temor creixent per la
sort de Constantinoble paradoxalment saquejada pels
propis croats el 1204. Poc desprs daquest aven (1095),
el papa Urb II feia una crida a reconquerir els Llocs Sants.
Era tot el que calia per donar sortida a lexpansi senyorvola
feudal: la legitimitat religiosa benea les nsies daventures,
de terres, de glria i de bot i garantia la remissi dels pecats
i lpica del misticisme. Entre els anys 1095 i 1270, tingueren
lloc vuit croades que aconseguiren ocupar Jerusalem el 1099
i establir un cmul de petits regnes cristians a Palestina, que
perduraren fins que els mamelucs van reconquerir Jerusalem
La fortalesa del Krak dels Cavallers (construida per l0rde dels (1244) i Acre (1291), que fou la darrera possessi dels croats
Hospitalers lany 1150, a lactual Sria) serv de model a la
futura evoluci del castell en lEuropa medieval. a Palestina.
Els mamelucs eren un cos dexrcit format per esclaus (en rab mamluk significa
esclau) turcomans, mongols i circassians arribats a Egipte des de les estepes en
poca fatimita i aibida i que, a mitjan segle XIII, controlaven lexrcit del qual
constituen la principal fora de xoc. El 1254 deposaren el darrer aibida i pren-
gueren el poder i el ttol de sold. Desprs de la destrucci de Bagdad (1258) i la
conquesta de Damasc pels mongols, el sold Bay-bars I (1223-1277) va fer venir
el darrer califa abbssida a el Caire, la qual cosa li serv per a legitimar el poder del
nou Soldanat mameluc, i per a iniciar una campanya per frenar laven dels
mongols. Des del 1260, els mamelucs controlaven Sria i Egipte. a
A Anatlia, feren la seva aparici els otomans, un poble dorigen turc que
pren el seu nom dOsman I (1281-1326) i que havia estat islamitzat en els
segles IX i X en el decurs de la seva itinerncia des de les estepes asitiques a
Anatlia, a travs de Prsia, els quals iniciaren una expansi que resultaria
decisiva per a lesdevenidor de lIslam. Osman regnava sobre un petit princi-
pat dAnatlia per, aprofitant la descomposici de lImperi Bizant, estengu
els seus dominis fins a la mar de Mrmara.
Entre el 1324 i el 1354, bastiren un petit imperi a lsia Menor i iniciaren la

primera campanya europea (1345). Entre el 1385 i el 1389, ocuparen gran
part dels Balcans (Srbia, Bsnia, Bulgria i Grcia) i el 1453 sapoderaren de
Constantinoble que passar a denominar-se Istanbul i posaren fi a
lImperi Bizant. El 1517, el sold otom Selim I conquer Egipte i redu els
mamelucs a una important aristocrcia terratinent que conservar gran in-
fluncia poltica fins el segle XIX. Amb la fi del soldanat mameluc, la con-
questa dEgipte, i molt aviat de la resta del nord dfrica (amb lexcepci del
Marroc), la creaci dun Protectorat sobre la Meca i la resta de ciutats santes
de lArbia i tamb la conquesta de Belgrad (1521) i el setge de Viena (1529),
Selim I i Solim el Magnfic (1520-1566) consolidaren lImperi Otom, que
abastava tota la Mediterrnia oriental i meridional.
Tots els representants de les diferents dinasties que van prendre el ttol
de sold, van mantenir la instituci del Califat, buida de poder i de
continguts, en mans dun abbssida, per tal de no trencar la tradici
sunnita que exigia que el califa fos un descendent de la tribu de la fa-
mlia del Profeta. Caldr esperar el segle XVI, amb els turcs otomans,
per trobar una dinastia no rab ocupant la instituci del Califat.
4.3. La segona expansi de lislam
Paradoxalment, les dificultats poltiques i els embats de potncies exteriors a

lislam no van fer recular la nova religi, que prossegu la seva expansi mal-
grat la fragmentaci poltica i la rivalitat entre els diferents poders musul-
mans en consolidaci. a
Al cor mateix de lIslam, les Croades constituren, des del 1095 fins el
1291, una amenaa i, en certa mesura, un factor dinestabilitat poltica. A
la pennsula Ibrica, desprs de la derrota almohade a la batalla de les Na- Lectures recomanades
vas de Tolosa (1212) i de locupaci de Crdova (1236) per tropes cristia-
Sobre lislam a Catalunya
nes, la presncia musulmana an minvant fins a quedar reduda al regne disposem de les obres, ex-
cellents i imprescindibles,
de Granada, derrotat el 1492. de Pere Bala i Abadia i del
catleg editat amb motiu de
lexposici LIslam i
A lextrem oriental, els exrcits mongols de Gengis Kan (1167-1227) i dels Catalunya, que, a ms dels
textos, cont nombroses
seus descendents assesten cops importants en els confins de lImperi islmic, illustracions que permeten
una aproximaci grfica
el qual, des del segle X, coneixia un procs de decadncia i descomposici molt interessant:
amb la consolidaci del Califat fatimita a lIfriqiya i la relegaci a paper or- Bala i Abadia, P. (1993).
Els musulmans a Catalunya
namental dels califes abbssides, substituts en lexercici del poder real per di-
(713-1153). Assaig de sntesi.
ferents grups i dinasties. Tanmateix, la darrera onada mongola encapalada Sabadell: Ausa.
per Tamerlan (1336-1405) ja era musulmana i el seu cap es proclam el re- Bala i Abadia, P. (1997).
LIslam a Catalunya (segles
demptor del sunnisme. El contacte amb cristians nestorians, amb budistes, VII-XII). Barcelona: Rafael
Dalmau, editor (Nissaga,
amb pagans i, significativament, amb pobles islamitzats, va influenciar la re- nm. 13).
ligiositat mongola i va afavorir la conversi a lislam de les tribus occidentals. Diversos autors. (1998).
LIslam i Catalunya. Catleg.
Lexpansi otomana tamb constitu una nova presncia musulmana que, Barcelona: Museu dHistria
durant quatre segles, es convertir en una de les principals potncies de la de Catalunya (Generalitat de
Catalunya)/Lunwerg.
Mediterrnia i dEuropa.
La segona expansi de lislam t, doncs, un carcter eminentment reli-

gis i podem datar els seus inicis entre els segles IX i X, moment en qu
comena la islamitzaci de les tribus turques provinents de Monglia
que habitaven les estepes de lsia central. Els primers a convertir-se fo-
ren els turcs seljcides que, el segle XI, dominaren lIran, lIraq i
lAnatlia bizantina. Poc desprs, els turcs otomans tamb abarcaren
lislam i, com hem vist, consolidaren la seva presncia a Anatlia i els
Balcans entre els segles XII i XIV. El segle XIII, els mongols, de la mateixa
raa i costums que els turcs, bastiren un vast imperi que sestenia des de
la Xina fins a lIraq i Moscou.
Font: Moller, E. (1991) La seconde expansion de lIslam. A: Balta, P. (dir.) Islam. Civilisation et socits (pg. 138). Pars: Rocher.
A partir del segle X, les rutes de la seda obren les portes del Turkestan oriental a
lislam, que ja era present al nord de lndia, per arribar al nord de la Xina segles
ms tard. Parallelament, el comer martim porta el coneixement de lislam des
de les costes de lArbia i del golf Prsic a les costes de lsia meridional (sud de
lndia, illes Maldives, nord de Sumatra, pennsula de Malisia, el sud de la Xina i
arxiplag Indonesi) i de lfrica oriental (Muqdiisho, Lamu, Kilwa i Zanzbar i,
cap a loest, la Nbia cristiana, que ser totalment islamitzada).
Per acabar, a lfrica occidental, la penetraci de lislam s molt primerenca. Des-

prs de la conquesta i la conversi del Magrib septentrional (segona meitat del
segle VII), les caravanes, que travessaven el Shara des de Trpoli (Lbia) o Sijilmasa
(Marroc) per anar a cercar or i esclaus al Sahel, van fer arribar lislam als confins
dels rius Senegal i Nger. El sud del Shara i el nord del Sahel sislamitzaren rpi-
dament i es convertiren en bressol dimportants moviments reformistes (els al-
morvits en els segles XI i XII) o en nuclis dimportants imperis musulmans
(lImperi de Mali als segles XIII i XIV i lImperi Songai als segles XV i XVI). a
Resum
Lislam va aparixer a la pennsula Arbiga al segle VII quan les condicions

poltiques (la rivalitat entre Prsia i Bizanci), econmiques (la ruta comercial
de la Meca entre lndia i la regi del Golf) i religioses eren propcies a la pre-
dicaci dun nou missatge monoteista a les tribus rabs. Cap el 613, Mahoma
comen una prdica popular a la Meca, la qual cosa li report problemes
amb laristocrcia local. El 622 hagu de fugir (lHgira) amb els seus primers
deixebles a Medina on fund el primer Estat musulm el 630 per con-
querir desprs la Meca, on torn poc abans de la seva mort (632) i establ el
ritual de la peregrinaci.
Lislam es fonamenta en el Llibre sagrat (lAlcor) i en els hadits (relats sobre

la vida del Profeta) i la Sunna (recopilacions dels hadits vers), que sn la base
de la Xara o llei islmica. Lislam s, doncs, una llei, una regla de vida que
compromet tots i cadascun dels membres de la comunitat dels creients
(Umma), que basen la seva creena en la unicitat de Du i en el compliment
dels cins pilars de lislam (la professi de fe, la pregria, el dejuni del Ra-
mad, la peregrinaci a la Meca i lalmoina).
A la mort del Profeta sesdevingueren els califes. En primer lloc els denomi-
nats Califes Ortodoxos o Ben Guiats, que varen estendre la nova religi per
tota la pennsula Arbiga, el Prxim Orient i Orient Mitj i el nord dfrica
fins a Trpoli. En el 661, per, el governador de Damasc Muwiya ibn Abi-
Sufyan derrot el darrer daquests califes Al ibn Abi-Tlib i instaur la
dinastia omeia.
A causa daquesta disputa pel poder, lislam sescindir en tres doctrines dife-
rents: els sunnites, que creien que el califa havia de pertnyer de la tribu dels
quraixites; els xites, que exigien que fos descendent o familiar del Profeta; i
els kharigites, que consideraven que qualsevol bon musulm ho podia ser.
Els xites creuen en un sentit ocult de lAlcor que Mahoma va transmetre
a Al, dac la importncia de la jerarquia religiosa en el xisme. En canvi, la
rellevncia donada pel sunnisme al dret islmic va afavorir, entre els segles
VII i IX, laparici de les quatre escoles jurdiques clssiques de lortodxia
musulmana (malikita, safita, hanafita i hanbalita). Al mateix temps, hom
denunciava la vida fcil que proporcionaven les conquestes i proposava la
superaci mstica (sufisme) per assolir la salvaci. En lmbit popular, les
prctiques mstiques eren vehiculades per les confraries.
Consumada lescissi xita i kharigita, Abi-Sufyan fund el Califat omeia bas-

tint el primer imperi araboislmic basat en els principis de successi dinstica
i de centralitzaci de lEstat. Amb els omeies la primera expansi de lislam
assoleix la seva mxima extensi: el 711, els exrcits rabs arriben a la penn-
sula Ibrica i al riu Indus. Tanmateix, el malestar social i religis es va con-
cretar en diferents revoltes que acabaren minant el poder imperial. Lany
750, un descendent del Profeta, Abu-l-Abbs as-Saffah, posava fi al poder
omeia a la batalla de Zab. Escap, per, el prncep Abd-ar-Rahman, que anys
desprs arribava a al-Andalus i instaurava una nova dinastia omeia que per-
duraria fins el 1031.
El Califat abbssida establert per Abu-l-Abbs reposava sobre el principi que

tots els musulmans sn iguals davant la llei, fet que va obrir lImperi islmic
a la influncia delits musulmanes no rabs. Els abbssides traslladaren la ca-
pital a Bagdad i governaren segons els principis de la Xara, fornint lImperi
duna estructura administrativa (visirs, jutges, governadors, prefectes) que
fou el model de tots els imperis musulmans posteriors. La primera poca del
Califat abbssida es correspon amb la denominada edat dor cultural, artsti-
ca i cientfica de lislam.
En aquesta poca, les necessitats imperials van obligar a professionalitzar

lexrcit i a incorporar-hi mercenaris de diverses procedncies. El control de
lexrcit i laparell de lEstat donaven la clau del poder i aix succe que, a
partir del segle X, els buwyhides, els seljcides i els mamelucs prengueren el
ttol de sold i relegaren el califa abbssida a un paper simblic. Pa-
rallelament, els fatimites establien un Califat xita a lIfriqiya, i a lal-Andalus
Abd-ar-Rahmn III an-Nssir restaurava el Califat omeia per protegir-se de
lexpansi fatimita. La unitat imperial shavia trencat i ja no es tornaria a res-
tablir mai ms. Entre els segles XI i XII, almorvits i almohades imposen la se-
va autoritat al Magrib i les Croades i els mongols que destrueixen Bagdad
el 1258 colpegen el cor mateix del califat. Finalment, entre els segles XIV i
XVI els otomans bastiran un nou imperi musulm no rab.
Malgrat les creixents dificultats poltiques del Califat abbssida, la segona ex-
pansi religiosa de lislam va atenyer lsia oriental i lfrica oriental i occi-
dental durant aquest perode.
Activitats
1. Qu sentn per islam? Creieu que lislam pretn tan sols regular les prctiques religioses
i aconseguir la salvaci espiritual dels creients o abasta altres aspectes de la vida dels mu-
sulmans?
2. Expliqueu quines sn les fonts teolgiques de lislam, qu estableix el dogma musulm i

quines sn les obligacions dels creients.
3. Quines sn les causes de laparici de les doctrines sunnita, xita i kharigita? Tingueu en
compte la fusi entre poltica i religi que fa lislam a lhora dargumentar-ne les raons.
4. Quins sn els fonaments del sufisme? Quina relaci t amb les confraries i quin paper
compleixen aquestes actualment?
5. Com explicareu la rapidesa de la primera expansi islmica, que en un segle sestenia

des dels Pirineus fins al riu Indus? Argumenteu-ho.
6. El Califat omeia (661-750) bast un veritable imperi araboislmic. Podreu explicar els
principis en qu es basava aquest imperi i qu en caus la caiguda?
7. Lorganitzaci del Califat abbssida fou el model que seguiren tots els imperis musul-
mans posteriors. Intenteu recordar-ne els trets ms caracterstics i observeu les diferncies
respecte al Califat omeia.
8. Expliqueu les principals aportacions culturals, artstiques i cientfiques de ledat dor de

lislam utilitzant dades de les lectures complementries.
9. Resseguiu sobre el mapa la segona expansi de lislam tot considerant les diferncies
amb la primera.
Exercicis dautoavaluaci
1. A quin segle va nixer Mahoma? A quin segle va comenar a predicar?
2. Quins dos imperis es disputaven lhegemonia a la Mediterrnia oriental a lpoca de

Mahoma?
3. Qu s lHgira i a qu dna lloc?
4. Tots els dogmes de lIslam es fonamenten en un dessencial. Quin?
5. Qui est autoritzat a fer de mufti, ulema, imam o alfaqu?
6. A qu fan referncia els noms de malikita, safita, hanafita i hanbalita?

7. Quina fou la primera capital rab del Magrib i quan es va fundar?
8. Qui fou el prncep Abd-ar-Rahman?
9. Per qu els buwyhides, els seljcides i els mamelucs prengueren el ttol de sold i deixa-
ren un membre de la dinastia abbssida el ttol de califa, que tanmateix noms tenia un
poder simblic?
10. Qui eren els fatimites?
11. Entre els segles XI i XIII, quines dues dinasties conseguiren mantenir la unitat poltica
del Magrib?
12. Quina ciutat va rebre el nom dIstanbul desprs de la conquesta otomana el 1453? De
quin imperi era la capital?
Solucionari
Exercicis dautoavaluaci
1. Va nixer al segle VI i va comenar a predicar al segle VII.
2. Els imperis de Prsia i Bizanci.
3. s lany de lemigraci i lestabliment de Mahoma a Medina (16 de juliol del 622) i dna
lloc al calendari musulm.
4. El principi de la unicitat de Du, s a dir, creure en un sol i nic Du, All.
5. Qualsevol musulm que tingui prou coneixements cornics pot ser mufti, ulema o
iman.
6. Sn les quatre escoles jurdiques clssiques de lortodxia musulmana aparegudes entre

els segles VII i IX.
7. El nom de la capital s Kairouan i fou fundada lany 670.
8. Fou lnic membre de la dinastia omeia que va sobreviure a la batalla de Zab (750). Es
trasllad a al-Andalus on fund una nova dinastisa omeia que regn fins el 1031.
9. Per a no trencar la tradici sunnita, que exigia que el Califa fos un descendent de la tri-
bu de la famlia del Profeta.
10. Una dinastia xita que, amb el suport de les tribus berbers de la regi, simpos a
lIfriqiya el 908 i proclam un Califat xita en oposici al Califat sunnita de Bagdad.
11. Els almorvits i els almohades.
12. El nom anterior a la conquesta otomana s Constantinoble, ciutat que era la capital de
lImperi Bizant.
Glossari
Alfaqu: intrpret i definidor del Fiqh o dret cannic musulm. Vegeu tamb ulema, muf-
ti i iman.
Confraria: agrupaci pietista popular que venera un fundador i obeeix un guia vincu-
lat espiritualment amb el fundador que mostra el cam per arribar a la uni amb Du. A
pesar de llur expansi i gran implantaci actuals, les confraries mai no han estat ben vistes
per lortodxia musulmana.
Dhimm: pacte que emparava cristians, jueus i zoroastristes, minories tolerades en terres
musulmanes. En virtut daquest pacte, podien conservar i practicar la seva religi en canvi
del pagament dun impost.
Fiqh: dret cannic musulm interpretat i definit pels alfaquins. El desenvolupament del
Fiqh ha estat dut a terme de manera que no permet una codificaci en el sentit modern del
terme.
Hadits: relats curts que tracten de les paraules, els fets, els consells i les relacions del Pro-
feta amb els seus companys, segons testimonis directes dels esdeveniments.
Hanif: rab que, sense ser ni jueu ni cristi, ja era predisposat al monoteisme abans de la
predicaci del Profeta.
Hgira: any de lemigraci i lestabliment de Mahoma a Medina (16 de juliol del 622) i
data dinici del calendari musulm.
Hur: dona bellsima i sempre verge que, segons la creena musulmana, viu al parads de
Mahoma i ofereix companyia agradable als benaurats.
Jihad: esfor que li cal fer a tot bon musulm per vncer les passions interiors i les temp-
tacions del mn i obtenir la salvaci (gran jihad). Aquest terme s sovint aplicat a Occi-
dent en la seva acepci bllica, com a sinnim de la guerra santa (petita jihad), fenomen
lligat a lexpansi de lislam i a lpoca de les Croades.
Kharigisme: branca molt minoritria de lislam que actualment representa un percentat-

ge nfim en el total de musulmans. Es caracteritza pel rigorisme i igualitarisme de les seves
prctiques religioses.
Imam (amb majscula): segons la doctrina xita, successor de Mahoma, el qual el fu

transmissor del sentit ocult de lAlcor. Hom atorga aquesta dignitat noms als descen-
dents de Ftima, la filla del Profeta.
Imam (amb minscula): encarregat de dirigir la pregria comunitria dels fidels.
Mufti: intrpret i definidor del Fiqh o dret cannic musulm.
Rtzia: incursi armada en territori enemic per a robar o destruir.
Ribat: terme que designa les fortaleses construdes pels almorvits en zones de frontera
amb els regnes cristians, on vivien una mena de monjos-guerrers que efectuaven rtzies
contra els infidels. El plural de ribat s rabita, que en catal fa rpita.
Sufisme: moviment mstic musulm sovint considerat heterodox per les seves influncies
cristianes, perses, gregues i hinds. Sorgeix com un moviment asctic que rebutja i denun-
cia lenriquiment que proporciona lexpansi de lislam. Els sufs insisteixen en la unicitat
de De i practiquen el recolliment espiritual, forma de submissi a Du i cam de fusi
amb ell.
Sunna: conjunt dhadits considerats autntics pels juristes. T carcter normatiu i com-
plementa lAlcor en afers jurdics.
Sunnisme: branca majoritria de lislam (prop del 90% dels musulmans). El sunnisme ob-
serva escrupolosament la Sunna i ha desenvolupat quatre escoles jurdiques (malikita, safi-
ta, hanafita i hanbalita). No reconeix com a successors del Profeta ms que els quatre pri-
mers califes, els omeies i els abbssides.
Ulema: doctor de la llei islmica i expert tamb en qestions jurdiques i teolgiques.
Umma: comunitat dels creients en lislam.
Visir: crrec politicoadminitratiu dorigen persa que fou adoptat a lpoca del Califat ab-
bssida, moment en qu prengu un carcter hereditari. La seva tasca consistia a ocupar-se
de les qestions civils, per acab convertint-se en la m dreta del califa, responsable de
laparell de lEstat i, freqentment, de la direcci poltica i militar de limperi.
Xara: llei cannica de lislam. Es fonamenta en la revelaci continguda en lAlcor i la

Sunna i s complementada per altres normes jurdiques establertes per analogia. La Xara
regula el conjunt dactivitats pbliques i privades de tot fidel musulm.
Xiisme: branca minoritria de lislam (prop del 10% dels musulmans). El xiisme dna re-
llevncia a una mena de jerarquia religiosa originada en la creena que Mahoma va fer di-
positari del sentit ocult de lAlcor el seu successor (Imam) Al, sentit que aquest darrer
hauria trasms als Imans posteriors. La fe xita tamb creu en lIman ocult, que retornar a
la fi dels temps per salvar els fidels el dia del Judici Final. Per tot aix, hom atorga un ca-
rcter redemptor al patiment i al martiri.
Bibliografia
Bibliografia bsica
Andrae, T. (1994). Mahoma. Madrid: Alianza.
Balta, P. (dir) (1991). Islam. Civilizacin y sociedades. Madrid: Siglo XXI, 1994.
Balta, P. (1993). El Islam. Barcelona: Salvat, 1996.
Bausani, A. (1988). El Islam en su cultura. Mxic: Fondo de Cultura Econmica.
Cahen, C. (1989). El Islam: desde los orgenes hasta el comienzo del imperio otomano. Madrid:
Siglo XXI.
Coulson, N.J. (1998). Historia del derecho islmico. Barcelona: Bellaterra (Biblioteca del Is-
lam Contemporneo, nm. 10).
Diversos autors (1994). LIslam davui, de dem i de sempre. Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Gaudefroy-Demombynes, M. (1957). Mahoma. Madrid: Akal, 1990.
Hourani, A. (1992). Historia de los pueblos rabes. Barcelona: Ariel.
Ibn Khaldn (1978). Discours sur lHistoire universelle (3 vol.). Pars: Sindbad.
Les mil i una nits (1996). Barcelona: Proa.
Martn Muoz, G.; Valle Simn, B.; Lpez Plaza, M.. (1996). El Islam y el Mundo
rabe. Gua didctica para profesores y formadores. Madrid: Agencia Espaola de Cooperacin
Internacional.
Bibliografia complementria
Bala i Abadia, P. (1993). Els musulmans a Catalunya (713-1153). Assaig de sntesi. Sa-
badell: Ausa.
Bala i Abadia, P. (1997). LIslam a Catalunya (segles VII-XII). Barcelona: Rafael Dalmau,
editor (Nissaga, nm. 13).
Chalmeta, P. (1994). Invasin e islamizacin: la sumisin de Hispania y la formacin de al-

Andalus. Madrid: Mapfre.
Cruz Hernndez, M. (1992). El Islam de al-Andalus. Historia y estructura de su realidad so-

cial. Madrid: Instituto de Cooperacin con el Mundo rabe.
Delcambre, A.M. (1990a). Mahoma, la voz de Al. Madrid: Aguilar.
Delcambre, A.M. (1990b). LIslam. Pars: La Dcouverte.
Diversos autors. (1993). La Rpita Islmica: Histria Institucional i altres Estudis Regionals.
Sant Carles de la Rpita: Institut dEstudis Rapitencs/Patronat Municipal dAcci Cultural/
Ajuntament de Sant Carles de la Rpita.
Diversos autors (1998). LIslam i Catalunya. Catleg. Barcelona: Museu dHistria de Ca-
talunya (Generalitat de Catalunya)/Lunwerg.
Gran Enciclopdia Catalana. (1986, vol. I). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Histria. Poltica, Societat i Cultura dels Pasos Catalans. La formaci de la Societat feudal. Segles
VI-XII. (1998). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Horrie, Ch.; Chippindale, P. (1990). Qu es el Islam?. Madrid: Alianza.
Mantran, R. (1982). La expansin musulmana (s. VII-XI). Barcelona: Labor.
Manzano Moreno, E. (1992). Historia de las sociedades musulmanas. Madrid: Sntesis.
Popovic, A.; Veinstein, G. (1997). Las sendas de Allah. Las cofradas musulmanas desde sus
orgenes hasta la actualidad. Barcelona: Bellaterra (Biblioteca del Islam Contemporneo,
Srie Ibn Jaldun, nm. 10).
Richard, Y. (1991). El islam shi. Barcelona: Bellaterra (Biblioteca del Islam Contempor-
neo, nm. 2), 1996.
Viguera Molins, M.J. (1992). Los Reinos de Taifas y las invasiones magrebes: al-Andalus del
s. XI al s. XII. Madrid: Mapfre.
Weber, E. (1993). LIslam sunnite traditionnel. Turnhout: Brepols.

.

El Islam.

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Islam.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L'Islam

Antoni Segura i Mas

Universitat Oberta de Catalunya P08/04118/01078 3 LIslam

1. Predicaci i vida del Profeta a lArbia preislmica

2. El dogma i els cinc pilars de lislam.

3. Sunnites i xites. Les escoles jurdiques. Les confraries ........ 18

Exercicis dautoavaluaci ................................................................ 35

Lislam comparteix amb el judaisme i el cristianisme punts de contacte evi-

s el propsit daquest mdul seguir el curs dels esdeveniments que condu-

En la redacci daquest text ens hem fixat els objectius segents:

1. Descriure el context religis i histric en qu es va produir la revelaci i la

2. Analitzar els fonaments principals (Llibre sagrat, dogma i prctica religio-

4. Conixer les diferents escoles jurdiques islmiques, els moviments ms-

5. Explicar breument lexpansi poltica i religiosa de lIslam (Califat omeia),

6. Oferir els trets principals de la segona expansi religiosa de lislam.

1. Predicaci i vida del Profeta a lArbia preislmica.

En aquest apartat coneixerem les circumstncies histriques i religioses que

1.1. LArbia preislmica

El desert estava habitat fonamentalment per tribus rabs, b nmades

A la ciutat, les relacions mercantils i les desigualtats socials derivades de

Els dos centres de poblaci sedentria ms importants eren la Meca i

En canvi, la Meca havia esdevingut un important centre comercial i

Laliana del comer i la religi afavoria els intercanvis i les peregrinacions,

Al mateix temps, per, diverses circumstncies auguraven canvis respecte al

M. Gaudefroy-Demombynes, Mahoma (1990, pg. 50) [traducci no literal].

1.2. Predicaci i vida del Profeta

Mahoma (Abu-l-Qssim Muhammad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib ibn

A ledat de quaranta anys inicia les seves experincies mstiques retirant-

Lestabliment de Mahoma a Medina el 622 es coneix com lany de lHgira

El calendari musulm comena el 16 de juliol de 622, inici de lHgira. Els musulmans

1421 = (1421 x 0,97) + 622 = 2000

2000 = (2000 - 622) : 0,97 = 1421

A Medina, Mahoma no solament mostr aptituds religioses sin tamb pol-

Poc a poc, la comunitat de creients de Medina es va fer ms nombrosa i, sota

Al voltant de lany 630, Mahoma, conquerida definitivament la Meca, es

Poc desprs es trasllad de nou a Medina, on va morir el 8 de juny de lany

La predicaci de Mahoma havia durat vint anys i a la seva mort deix

LAlcor consta de 114 sures encapalades per la frase ritual En nom de

P. Balta, El Islam (1996, pg. 29).

LAlcor i lart islmic

P. Horrie; Ch. Chippindale, Qu es el Islam? (1990, pg. 32-33).

LAlcor s per als musulmans la Paraula mateixa de Du i la base fo-

Segons Anne Marie Delcambre:

A.-M. Delcambre, Naissance de lIslam, a P. Balta (1991). Islam. Civilisation et socits

De fet, tots els dogmes de lislam es fonamenten en un dessencial:

2. El dogma i els cinc pilars de lislam.

s indispensable conixer les bases de la religi musulmana per a compren-

2.1. Dogma i prctica religiosa

Com acabem de veure, la unicitat de Du s el primer dogma de lislam i el Lectures recomanades

el dia del Judici Final i Azral larcngel de la mort. Satans s un ngel

Mahoma va insistir repetidament en el Judici Final. Tamb diverses sures de

A.-M. Delcambre, LIslam (1990, pg. 20-21) [traducci no literal].

Les fonts teolgiques de lislam no sesgoten amb lAlcor; les revelacions es

La Llei emanada directament de lAlcor estableix tamb all que, supe-

5) Lalmoina (zakat). Ms que una almoina s una mena de sistema de soli-

A ms dels cinc arkam, hom destaca una altra creena

2.2. El Fiqh i la Xara o llei islmica

El Fiqh divideix el comportament hum en cinc categories: all prohibit (ha-

pilars de lislam i faltar al compliment dun daquests cinc preceptes s alhora

A lislam, la religi, com ja hem assenyalat, comprn els nostres conceptes

A la majoria de pasos musulmans, la Xara o llei islmica constitueix una referncia

Una altra qesti s ladequaci de les normes de dret internacional al dret

Declaraci Islmica Universal dels Drets Humans (1981).

Aix no obstant, en la prctica, cada cop saccepta ms plenament la