5 - Les Perifèries de L'occident Medieval PDF

Les perifries
de lOccident
medieval
Carles Vela Aulesa
2 crdits
P1/00380
Universitat
Oberta
de Catalunya
Universitat Oberta de Catalunya P1/00380 Les perifries de lOccident medieval
ndex
Introducci...................................................................................... 5
Objectius........................................................................................... 6
1. Quan lEuropa occidental era perifria .......................... 9

1.1. LImperi bizant....................................................................... 9
1.1.1. De lImperi rom dOrient a lImperi de Justini
(segles V-VII) ................................................................... 10
1.1.2. De la crisi de lImperi a lapogeu de lImperi
dels macedonis.............................................................. 14
1.1.3. El sistema de govern bizant......................................... 19
1.1.4. Evoluci econmica i social ......................................... 22
1.2. Els pobles de les estepes: vars, blgars i khzars .................. 25
1.2.1. Els blgars: del khanat al primer Imperi blgar........... 26
1.3. Els pobles eslaus: les primeres formacions estatals ................ 28
1.4. Els pobles bltics i finogrics: els hongaresos........................ 31
1.5. Lislam i la civilitzaci araboislmica (segles VII-XI) ............... 33
1.5.1. De la Revelaci a lImperi islmic de Medina
(segle VII) ....................................................................... 33
1.5.2. El califat omeia: expansi territorial i consolidaci
estatal (segles VII-VIII)..................................................... 37
1.5.3. Del califat abbssida al triple califat
(segles VIII-XI) ................................................................. 39
1.5.4. El mn islmic occidental: el Mgrib, Siclia
i al-ndalus (segles VII-XI) ............................................. 43
1.5.5. La construcci dun gran espai econmic
islmic ........................................................................... 46
2. Quan lEuropa occidental sobre al mn ............................ 52

2.1. Imperi bizant?........................................................................ 52
2.1.1. De lexpansi a la crisi (segles XI-XIII) ........................... 52
2.1.2. De la crisi a la desaparici (segles XIV-XV)..................... 56
2.2. LEuropa oriental (segles XI-XV)............................................... 59
Universitat Oberta de Catalunya P1/00380 Les perifries de lOccident medieval
2.2.1. Els Balcans i els eslaus meridionals: Bulgria, Srbia

i lavan otom ............................................................. 61
2.2.2. Els eslaus occidentals i els pobles bltics:
Polnia-Litunia, Bohmia, Hongria i lexpansi
alemanya....................................................................... 61
2.2.3. LEuropa de les estepes i dels eslaus orientals:
els principats russos i lHorda dOr .............................. 64
2.3. Lespai islmic: lentrada en escena dels no rabs ................. 65
2.3.1. El Prxim Orient del segle XI al segle XIII:
principats croats, sultanats seljcides i aibides

i invasi mongola ......................................................... 67
2.3.2. El Prxim Orient dels segles XIV i XV: mamelucs,
timrides i otomans...................................................... 70
2.3.3. El Prxim Orient: del domini econmic
a la decadncia.............................................................. 73
2.3.4. El Mgrib i al-ndalus del segle XI al segle XIII:
de la disgregaci als grans imperis magribins .............. 75

2.3.5. El Mgrib i al-ndalus dels segles XIV i XV: hfsides,
abdalwadites, benimerins i nassarites .......................... 78
2.3.6. El Magrib i al-ndalus: de lauge econmic
a la dependncia exterior ............................................. 79
Resum................................................................................................ 81
Activitats.......................................................................................... 85
Exercicis dautoavaluaci............................................................ 86
Solucionari ...................................................................................... 87
Glossari ............................................................................................. 88
Bibliografia ..................................................................................... 89
Universitat Oberta de Catalunya P1/00380 5 Les perifries de lOccident medieval
Introducci
Les perifries. Per qu les perifries? I per qu entre cometes? El con-

cepte de perifria, literalment contorn o superfcie dun cos, amaga
ms coses de les que podria semblar. En primer lloc tota perifria ho s
respecte dalguna altra cosa. En segon lloc el terme perifria t connota-
cions de supeditaci, respecte al centre, del que s perifric.
Si ho apliquem a la histria de lOccident medieval, trobem que la perif-

ria sn tres grans rees culturals: lEuropa oriental, lImperi bizant i el
mn islmic. Geogrficament sn, evidentment, perifriques, per no ho
sn en quasi cap altre concepte, i fins i tot, en segons quines poques, s
lOccident medieval el que s perifric de les altres rees culturals. s per
aquest motiu, doncs, que parlem de perifries entre cometes.
Per ls daquest terme (se nhauria pogut trobar un altre) s intencionat.

Lhem usat, i entre cometes, per assenyalar una peculiaritat de ledat
mitjana: durant aquest llarg perode de la histria el mn no gira al vol-
tant de lEuropa occidental; ben al contrari, s lEuropa occidental la que
molt sovint va a remolc daltres rees culturals. I aquesta s potser la lli
ms important que lalumne ha daprendre daquest mdul didctic: la
relativitat de leurocentrisme i el fet de qestionar-lo. !
Durant mil anys, especialment durant els primers cinc segles medievals,
Europa no va representar ms que una perifria del mn aleshores civi-
litzat i avanat (quan Europa era perifria), i s solament a partir de lany
mil que Europa, renovada interiorment i plena de forces, tornar a sortir de
la seva closca per iniciar un cam que avui en dia encara est trepitjant:
lobertura, sovint violenta, a lexterior (quan Europa sobre al mn).
Lobjectiu del mdul no s explicar el canvi que sofreix Europa, que sestu-
dia en altres mduls, sin veure com aquest sinsereix en els pobles vens
per vies ben diverses: croades, comer, cristianitzaci, i veure com abans
que fos Europa la que sexportava a si mateixa, eren altres mons els que
exportaven a Europa: religions, cultures, llenges, mercaderies, guerres.
Objectius
Amb aquest mdul sofereix una visi general dels tres grans espais cul-
turals a la frontera de lEuropa occidental durant ledat mitjana. Daques-
tes rees, se nobserva levoluci durant gaireb mil anys i es posa aques-
ta en relaci, directament o indirectament, amb la histria europea. s
per aquest motiu que considerem necessari aconseguir dos tipus dobjec-
tius. En primer lloc, uns coneixements concrets sobre la histria daques-
tes rees, que sn els segents:
1. Conixer els perodes devoluci de lImperi bizant.
2. Comprendre el paper de les reformes heraclianes en la transformaci

i la supervivncia de lImperi bizant.
3. Contextualitzar les invasions dels pobles de les estepes en el marc de

la vitalitat de les planures de lsia central.
4. Comparar el naixement de les primeres formacions estatals en cadas-

cun dels tres espais eslaus.
5. Conixer els perodes devoluci del mn islmic.
6. Copsar la diversitat interna de lislam i els seus orgens.
7. Entendre la relaci entre poltica i religi a lislam i el paper daques-

ta relaci en les formacions estatals islmiques i en els moviments
opositors.
8. Descriure el model urb islmic medieval.
9. Analitzar la singularitat de lespai econmic islmic medieval.
10. Observar la perennitat de la ideologia sustentadora del poder a lIm-

peri bizant en decadncia.
11. Entendre la singularitzaci de les nacionalitats europees orientals i el

paper dels pasos vens en aquest procs.
12. Analitzar les conseqncies de la irrupci dels no- rabs en el mn

islmic.
13. Comprendre la crisi de lespai econmic rab al final de ledat mitja-

na.
I, en segon lloc, uns coneixements sobre les relacions daquestes rees

amb lEuropa occidental, que sn aquests:
Veure el desfasament existent entre les periodicitats de cadascuna de

les quatre rees esmentades (Europa occidental, Europa oriental,
Imperi bizant i mn islmic).
Reflexionar sobre el concepte dedat mitjana (com a perode de tran-

sici entre ledat antiga i la moderna).
Observar el canvi dactitud dOccident en les seves relacions amb

lImperi bizant i amb el mn islmic des del segle XI.
Observar el progressiu augment del comer europeu i el seu paper en

la desaparici o el retrocs de lactivitat comercial autctona al mn
islmic i al mn bizant.
Reflexionar sobre el carcter perifric o central de lEuropa occidental

a ledat mitjana.
1. Quan lEuropa occidental era perifria
1.1. LImperi bizant
Imperi bizant, Imperi rom dOrient o fins i tot Imperi rom, el nom que
Lectures recomanades
cal assignar a aquesta prolongaci de lImperi construt per Roma s un
Claramunt, S. (1992).
petit problema historiogrfic. Las Claves del Imperio
Bizantino. 395-1453.
Barcelona: Planeta.
Succinta sntesi de tota la
Per als bizantins i per als seus vens, aquells van ser, fins al darrer mo- histria bizantina, bona per
ment, romans, i Romnia el seu pas. Mateu Camariota, literat bizant a tenir una idea de conjunt.
Ostrogorsky, G. (1963).
contemporani de la presa de Constantinoble pels turcs, escriu a la seva Historia del Estado Bizantino.
Madrid: Akal.
Lamentaci per la captura de Constantinoble: LImperi dels romans desapa- Un reps fora exhaustiu
per tota la histria
regu i amb ell la dignitat daquell Imperi, venerat per si mateix i pel seu bizantina.
nom. Tanmateix, la historiografia, des del Renaixement, els ha batejat
amb el gentilici bizantins, de Bizanci, el grec i primigeni nom de Cons-
tantinoble, lactual Istanbul.
La ra daquest canvi de nom cal buscar-la en la visi renaixentista de

lImperi bizant, considerat una degradaci de lImperi rom clssic. Per
diferenciar-lo del model sublim de lantiguitat clssica, els historiadors
renaixentistes van rescatar el nom de la colnia grega sobre la qual Cons-
tant fund Constantinoble: Bizanci, el gentilici del qual, bizant, ha tro-
bat fortuna en la historiografia i sha usat fins a lactualitat per a anome-
nar aquesta peculiar continuaci oriental de lImperi rom. !
Certament, la terminologia s criticable, per, per sobre del prejudici que
la va originar, presenta la comoditat evident de permetrens qualificar la
singularitat daquest Imperi rom sense Roma que va sobreviure en mil
anys a la meitat occidental de lImperi.
Tot i que alguns elements sn constants tot al llarg de la histria de lImpe-

ri, hi ha etapes en la seva vida que permeten establir una periodicitat: !
1) Nascut duna profunda crisi de lImperi rom i de Roma, lImperi
rom dOrient coneixer una primera edat dor al voltant de la figura de
lemperador Justini, etapa caracteritzada per lintent de recuperar i

reinstaurar lImperi rom en tota la seva esplendor. La reconstrucci
imperial tanmateix no reeixir i, poc desprs daquest emperador, una
profunda crisi trasbalsar lImperi, que perdr ms de la meitat de la seva
extensi, per que en canvi guanyar en cohesi.
2) Daquesta profunda crisi sortir un imperi nou, ja no rom sin bi-

zant, que coneixer un llarg perode dauge, una segona edat dor,
durant la dinastia macednia. Ser en aquest llarg perode de dos
segles (el segle IX i el X) que lImperi bizant consolidar una idiosincr-
sia prpia, evolucionada de la romanitat clssica i tardana, per alhora
singular i particular per dues influncies cabdals, lhellenisme i lor-
todxia cristiana.
3) A aquest segon perode dauge el seguir un lent esllanguiment de

quatre segles durant el qual lImperi o el que resti de lImperi en cons-
tant retrocs fronterer sanir fonent fins a desaparixer sota lempenta
otomana. Aquest darrer perode de decadncia, tanmateix, es veur en
la segona part del mdul, ja que cau fora del marc cronolgic daquest
tema.
1.1.1. De lImperi rom dOrient a lImperi de Justini

(segles V-VII)
Arran de la crisi del segle III i de les reformes administratives poste-

riors, la Pars Orientis de lImperi rom va anar prenent ms i ms
importncia. Lelecci per Constant el Gran de Constantinoble
com a seu imperial el 330 marca una altra fita en la ruptura entre
ambdues meitats de lImperi, que es comena a fer evident quan el
364 els emperadors Valentini i Valent sen reparteixen el govern, i
que es consolida, sense una voluntat explcita, desprs de la mort
de lemperador Teodosi amb la repartici definitiva de lImperi
entre els seus dos fills, Arcadi i Honori, el 395.
Que la separaci sigui definitiva ho demostrar la histria, per per als

contemporanis la unitat de lImperi i la seva integritat romanen com un
ideal impedit solament per les circumstncies: lImperi s un, regit per
dos emperadors. En aquest sentit, lentrega el 476 per part del rei hrul
Vegeu el subapartat 1.1.1 del mdul !
Histria poltica de lOccident medieval.
Odoacre de les insgnies imperials del deposat Rmul Augstul a Zen
lIsuric, emperador dOrient, representa la reunificaci de lImperi en

un nic emperador, encara que en lmbit militar i poltic la meitat
occidental escapi al seu control. Daquesta manera la idea imperial i
unitria es preserva i la reprendr mig segle ms tard Justini amb la
seva renovatio Imperii.
Per per entendre lintent de restauraci justinianeu, cal mirar el per-

ode tot just anterior i veure com les dinasties teodosiana i leoniana
van ser capaces de resistir les invasions germniques i la dels huns. En
aquest triomf van participar diversos elements, entre els quals conv
Vegeu lapartat 1 del mdul Histria !
destacar: ! poltica de lOccident medieval.
a) La inexpugnabilitat de Constantinoble, repetidament assetjada, per

mai saquejada.
b) La superior administraci i defensa orientals, especialment la seva

diplomcia, capa de desviar les onades invasores cap a laltra meitat de
lImperi.
c) Una millor situaci econmica que va possibilitar fer front a les

demandes dels brbars, assedegats de bot.
A grans trets, lhabilitat dels emperadors orientals fins a Zen i Anastasi I

va permetre desviar els grans contingents germnics cap a Occident i va
aconseguir destruir la influncia del partit germnic en ladministraci
imperial i lexrcit, encara que al preu dacceptar la presncia dels isauris,
poble brbar dAnatlia. Per van ser aquests dos generals convertits en
emperadors els que van crear el marc que permetria a Justini la seva pol-
tica expansiva.
Zen lIsuric (474-491) solucion definitivament el problema germnic

enviant els ostrogots i restes dels altres pobles germnics cap a Itlia sota
el lideratge de Teodoric, cap dels ostrogots i patrici per designaci del
mateix emperador.
La consolidaci de les fronteres, internes i externes, s continuada per Vegeu el subapartat 1.1.1 del mdul !
Anastasi I (491-518), que aconsegueix eliminar el poder dels isauris, sobre
els quals shavia recolzat lanterior emperador per foragitar els germnics.
A ms, endega una reforma fiscal basada en la supressi del crisrgir,

limpost que gravava el comer i la indstria, cosa que en permet el flo-
riment, alhora que augmenta, fins i tot brutalment, la pressi fiscal
sobre lagricultura. Tot plegat implica que a la seva mort les arques
imperials siguin ben plenes, lherncia necessria per a lobra recons-
tructora de Justini.
Lnic problema que Zen i Anastasi no van saber solucionar va ser el reli-
gis. Fruit de la diversitat i lamplitud que lEsglsia t des de la seva adop-
ci com a religi estatal per lEdicte de Tessalnica de Teodosi (380), les
heretgies i les interpretacions es continuen les unes a les altres, reflectint
a voltes realitats poltiques o culturals, com s el cas de larrianisme, nas-
cut a Alexandria, per ests entre els pobles germnics. De la mateixa
manera, al llarg dels segles IV i V es perfila la singularitat dels patriarcats
dAntioquia i dAlexandria, amb laparici en ells i respectivament del
nestorianisme i del monofisisme, dues interpretacions de la naturalesa
de Jess divergents amb lortodxia, condemnades al concili de Calced-
nia del 451.
Ortodxia, nestorianisme i monofisisme
Enfront de lortodxia que defensa la doble naturalesa de Jesucrist, divina i humana, en

una nica persona, el monofisisme formulat per lEscola dAlexandria postula que la
naturalesa divina ha absorbit la humana, mentre que el nestorianisme de Nestori insis-
teix en la natura humana de Crist fins a diferenciar entre dues persones, una de divina
i una altra dhumana.
Aquests corrents teolgics i cristolgics es concretaran en formes regionals de cristianis-

me. Aix, els nestorians, desprs de la seva condemna al concili dEfes (431), sestendran
per lImperi sassnida, el seu lloc de refugi, mentre que el monofisisme sestendr pels
patriarcats dAntioquia i Alexandria, com a element singularitzador daquestes regions
enfront de les hellenitzades provncies del patriarcat de Constantinoble.
Tot i la condemna conciliar, el monofisisme es va estendre. Zen intent

una aproximaci entre monofisites i diofisites o ortodoxos amb un edic-
te conciliador, lHenotikon, que no va satisfer ning i a ms va provocar el
primer cisma entre Roma i Constantinoble (483-519), mentre que Anas-
tasi I va ser un convenut monofisita, cosa que el va allunyar del poble de
Constantinoble, ferventment ortodox.
Enfront daquests dos emperadors, Justini (527-565) representa el retorn

a lortodxia, tan demanat pel poble constantinopolit, i la reunificaci
de lEsglsia, sotmesa durant tot el seu regnat al control de lemperador.
Recuperada la terica unitat religiosa des de lortodxia, Justini

reprn dues altres idees mig apagades per la crisi anterior, per
encara vives en el pensament dels habitants de lImperi: la uni-
tat i la universalitat de lImperi. Tot i el domini germnic, els
Justini i el seu seguici en el mosaic de
labsis de San Vitale de Ravenna (segle VI)
territoris de lImperi perduts seguien considerant-sen part, irre-

vocablement i eternament lligats a aquest i al seu emperador, que
seguia sent lemperador de tota lOrbis romana i de tot lEcumene
cristi.
Tota aquesta ideologia impregna lobra de Justini, tant la reconquerido-

ra com la legislativa i la poltica, per a la qual sap voltar-se dun qualificat LImperi bizant a la mort
de Justini (565)
grup de collaboradors, des de la intelligent emperadriu Teodora, dorigen
Lintent de reconstruir
social obscur, fins a grans generals com Belisari i Narss, passant pel pre- lImperi rom quasi va
fecte del pretori Joan de Capadcia i pel jurista Triboni. ! ser aconseguit sota aquest
enrgic emperador.
Tanmateix, els seus
successors no podrien
mantenir gaire temps unes
Laspecte ms visible de la restauraci justinianea s evidentment la pol- conquestes tan extenses
tica exterior. Amb relativament poques campanyes militars es recupera i costoses.
El mapa ens assenyala tamb
el control dfrica, dItlia i del sud dHispnia, resultat impressionant la difusi del nestorianisme
i del monofisisme en les
que solament es veu enfosquit per lelevat preu de les victries: lempo- dicesis dEgipte i Orient,
s a dir, els patriarcats
briment del ric tresor imperial heretat dAnastasi I. dAlexandria i Antioquia,
mostra del particularisme
daquestes dues regions.
LImperi bizant a la mort de Justini (565)
REGNE
FRANC A VARS
TI PANNNIA
R NRIC
LONGOBARDS
GPIDES
A ALANS
IS
I
D
C
UN
Mil
STRIA ESLAUS

Braga
RG
Sirmun Quersons
D
D
BU
Ravenna MAR NEGRE
A
REGNE Frejs
LM
Marsella Salona
VISIGOT PREFECTURA MSIA Nicpolis (PONTOS EUXINOS)
C TRCIA Sinope Trebisonda
Toledo IA I L L R I A
CRSEGA Roma Filipoplis IA
L C
R SM DITLIA Constantinoble GA
Crdova LEA Dyrrakhion Nicomdia P O N T
SASSNIDA
BA A Npols (Durrs) Nicea IA C
IMPERI
D
EP
R SARDENYA
Cartago Nova BITNIA
R A
AP
I
Iconi Samsata
Septem (Ceuta) Nicomdia C
Cesarea PREFECTURA Palerm Messina S I A
Hipona M Atenes Efes
SICLIA Antioquia
T
I T N I A E Siracusa
M A U R Timgad Cartago D Laodicea Dura
N
I P R E F E C T U R A Palmira Europos
T Trpoli
DFRICA E XIPRE
E
R CRETA
R Damasc
D O R I E N T Tir
ci)
A
de N S
I
N
an
T
R I Jerusalem
Biz
Leptis Magna
A
I
R
Cirene
ssa SS
P
O
(Va GHA
Alexandria
lls
L CIRENAICA
O
I T Helipolis
LImperi bizant a ladveniment de Justini (527) Memfis
N
Territoris conquerits per Justini
I A Oxyrhynchos
Patriarcats H
IJ ^ -
EGIPTE A
SIA Dicesis de la prefectura dOrient MAR Z
rea de difusi del monofisisme
ROIG
rea de difusi del nestorianisme 0 600 km Fil
Igualment, lexpansi mediterrnia suposa deixar de banda el flanc asi- Vegeu el subapartat 1.1.2 del mdul
!
tic, des don assetja un antic enemic, lImperi sassnida, que reneix dun
perode de letargia amb el brillant regnat de Cosroes I (531-579), i el flanc
Vegeu els subapartats
1.2 i 1.3 daquest mdul.
!
balcnic, on apareixen nous contrincants, els blgars i els eslaus.
En poltica interior, el ms destacable s la reforma administrativa ende-

Vegeu el subapartat
1.1.3 daquest mdul.
!
gada per Joan de Capadcia, encaminada a la reducci de la gran propie-
tat en benefici de la petita propietat que havia de subministrar, per via fis-
cal, el capital necessari per a les campanyes exteriors. Tanmateix, les
reformes no van aconseguir vncer la dinmica latifundista i solament
aconseguiren perpetuar les tendncies anteriors, herncia de lEstat dio-
clecianoconstantini, sense muntar un nou sistema, tasca que finalment
La recopilacio de les lleis
duria a terme Heracli un segle ms tard.
Parallelament a la reforma
administrativa es va
elaborar una impressionant
La restauraci justinianea quasi ni va sobreviure al seu fundador, ja que recopilaci legislativa
(el Digesta), dirigida
en els darrers anys del regnat de Justini blgars, huns i eslaus arriben a pel jurista Triboni, que
les portes de Constantinoble. Aquests atacs dels brbars al mateix cor de representa la sntesi de
tot el dret rom clssic.
lImperi mostren clarament la fragilitat de la renovatio justinianea, que
encara es far sentir ms en els regnats dels seus successors fins a ladve-
niment dHeracli.
Els longobards a Itlia, els visigots a Hispnia, els berbers a frica, els
vars a la Pannnia i, principalment, els perses sassnides a Orient, redui-
ran lImperi a la seva mnima expressi: els Balcans i Anatlia, situaci en
qu lheretar Heracli, que no podr ampliar-lo, per que el transformar
Vegeu els subapartats 2.2 i 2.3 del
mdul Histria poltica de lOccident
!
medieval i el subapartat 1.2 daquest
mdul.
completament convertint-lo, ara s, en una cosa nova: lImperi bizant.
1.1.2. De la crisi de lImperi a lapogeu de lImperi dels

macedonis
La presncia el 610 de tropes perses i vares a les portes de Constantino-

ble ser el detonant per al destronament de lemperador Focas i lascens
al poder dHeracli (610-641), enrgic emperador que tot i fracassar en
lmbit exterior amb la consumaci de la prdua de la meitat dels territo-
ris de lImperi, en ser de fet el consolidador en convertir-lo en una nova
realitat, superadora dels problemes intrnsecs de lImperi rom.
En poltica exterior, hi ha dos perodes ben clars en el regnat

dHeracli: !
1) Un primer perode en el qual ven prricament els perses sassnides
en decadncia, i recupera tot el territori bizant perdut.
2) Un segon perode en qu s venut absolutament i completament pels Vegeu el subapartat

1.5.1 daquest mdul.
!
exrcits rabs, que ocuparan en poc temps els patriarcats dAntioquia,
Jerusalem i Alexandria.
Aquest rotund fracs militar s tanmateix el que dna grandesa al regnat

dHeracli, ja que lobliga a encetar un cam que anteriorment shavia sola-
ment mig esbossat: lhellenitzaci de lImperi, el pas dun Imperi rom
a un Imperi bizant. La reducci del territori a les provncies ms hellenit-
zades i de parla grega donar dara endavant a lImperi una homogene-
tat de la qual no disposava. El grec substituir el llat com a llengua ofi-
cial. Simptomticament, lemperador canviar el ttol llat dimperator
caesar augustus pel terme popular grec basileus.
Tot i que Heracli i el seu nt Constant II (641-668) encara intenten reunir El monotelisme...
la branca monofisita amb lortodxia per mitj del monotelisme, els con-
... sostenia que les dues
flictes entre monofisites i ortodoxos queden definitivament resolts en naturaleses de Crist sn
distintes, per animades per
perdres les provncies monofisites. A la llarga lImperi es convertir en el una nica acci o voluntat,
dessncia divina.
defensor a ultrana de lortodxia, que sidentifica des daleshores amb la
mateixa idea imperial.
En poltica interior, la precria situaci exterior obliga a una reorganitza-

ci general, una reforma administrativa dabast social que modifica tota
lestructura anterior. La reforma que Justini en la seva grandesa no havia
aconseguit, Heracli es veu obligat a efectuar-la per a sobreviure.
Aquesta es recolza sobre dos fonaments: militaritzaci i simplificaci Vegeu el subapartat 1.1.3
daquest mdul.
!
administrativa. En lmbit provincial sinstauren els temes, que substi-
tueixen les dicesis i les provncies tardoromanes i que suposen un
important suport a la petita propietat, cosa que trenca la dinmica lati-
fundista anterior. En lmbit central latrofiada prefectura del pretori s
substituda per secretaries ms petites i operatives. Finalment, grcies a la
implantaci de la coregncia, Heracli intenta donar estabilitat a la suc-
cessi imperial.
Amb grans dificultats la dinastia heracliana aconseguir fer front a lavan

islmic, que frenar, i al perill blgar, que controlar encara que sigui
perdent les provncies al nord dels Balcans. La dinastia isurica, funda-
da per Lle III lIsuric (717-741) i successora dels heraclians, continuar
aquesta doble tasca de frenar els perills blgar i islmic.
Tanmateix, no s en aquests aspectes que destaca aquesta dinastia, sin

en el conflicte religis que va protagonitzar: la crisi iconoclasta (743-843).
Ladoraci de les imatges, molt estesa, fou qestionada durant la primera

meitat del segle VIII, de la qual cosa van sortir dues postures contraposa-
des, la iconlatra, partidria del culte, i la iconoclasta o iconmaca,
contrria. Quasi tots els emperadors del segle VII i de la primera meitat del
VIII van ser ms o menys fervents iconoclastes. !
Aquesta postura de lemperador es va plasmar, primerament, en el suport
als plantejaments iconoclastes (edicte de 730 de Lle III), i desprs en le-
lecci, tot i loposici papal, daquesta interpretaci com a doctrina ofi-
cial de lEsglsia concili de Hiereia del 743, impulsat per Constant V
Coprnim (741-775).
Constant V va dur ms a lextrem la poltica iconoclasta i

va arribar a perseguir els iconlatres. Tanmateix, els seus
successors van abandonar aquesta poltica denfrontament
i fins i tot lemperadriu Irene (797-802), fervent iconlatra,
restaur el culte a les icones, mantingut fins a lascens al
tron de Lle V el Macedoni (813-820), que va tornar a por-
tar una poltica iconoclasta, encara que sense els extrems
del seu antecessor, Constant V.
El final de la crisi
Els emperadors amorians, successors de Lle V, tamb van ser iconoclas- iconoclasta
tes de convenciment, per no van portar poltiques gaire violentes. Final- Les violentes persecucions
decretades pels emperadors
ment, una altra emperadriu, Teodora, iconlatra devota, reinstaur defi- isauris contra els iconlatres
es van apaivagar durant
nitivament lortodxia, tancant daquesta manera la crisi. el concili de Nicea (787),
que restaur, a instncies
de lemperadriu Teodora,
la devoci tradicional a les
La crisi iconoclasta imatges religioses.
En la illustraci, miniatura
Aquest s el testimoni dun iconlatra sobre linici de la persecuci iconoclasta per part del Monleg de Basili II que
de lemperador Constant V. representa aquest concili.
Havent decidit Constant ultratjar lEsglsia i combatre la pietat, reun, com per ins-
piraci dun mal esperit, un concili de 138 bisbes, presidits per Teodosi, patriarca
dEfes. [...] Hom orden que les imatges fossin retirades i es public el decret durant
el mercat, per deixar en ridcul el seu culte davant el fidels que els hi retien. Es pro-
nunci tot seguit anatema contra Germ, que havia estat patriarca de Constantino-
ble, contra Gregori de Xipre i contra Joan Damasc, anomenat Mansur.
Nicfor. Histoire des empereurs Constantin, Hracle et leurs successeurs A: Histria Universal
(1992, vol. 2, pg. 72). Barcelona: Editorial 92
Tanmateix, la crisi fou alguna cosa ms que un problema solament teolgic: !

Des del punt de vista religis, la iconoclstia va representar lltima
influncia del monofisisme i de la religiositat oriental a lEsglsia ortodo-
xa, encara que tamb shi poden apreciar influncies islmiques.
Polticament, va servir a lemperador per a consolidar la seva autoritat

sobre lEsglsia, tant legislant en matria teolgica, com depurant els qua-
dres eclesistics.
En els mbits ideolgic i institucional indica la voluntat imperial de

consolidar la seva funci de lloctinent de Du a la terra, s a dir, s una
mostra de la teocratitzaci de la ideologia imperial.
Finalment, la crisi allunya encara ms les esglsies romana i constanti-

nopolitana, tot i que el papa rom doni suport sempre als iconlatres, que
finalment triomfaran, ja que la victria final de la iconolatria implicar un
auge del culte a les icones que sallunyar de les prctiques romanes, on la
iconolatria s permesa per no arriba als mateixos extrems. A ms a ms,
durant el regnat de lemperadriu Irene, el papa havia coronat emperador
Vegeu el subapartat 3.1.2 del mdul !
Carlemany, smbol evident de lallunyament entre Roma i Constantinoble.
Superada la crisi iconoclasta, Bizanci sobre al seu perode de mxi-

ma esplendor sota la dinastia macednia, que portar les regnes de
lImperi del 867 al 1056.
Basili I el Macedoni (867-886), fundador de la dinastia, consolida lad-

ministraci provincial en temes, tasca continuada pels seus dos succes-
sors, Lle VI el Filsof (886-912) i Constant VII Porfirogneta (913-919
i 944-959).
En lmbit estatal ladministraci se centralitza i, de fet, durant aquesta

dinastia s laristocrcia civil de Constantinoble, monopolitzadora dels
crrecs pblics, la que dna suport als emperadors, defensant alhora la
petita propietat, generadora de rendes per via impositiva, enfront de la
gran propietat, amb tendncia a lexempci fiscal.
Parallelament, el poder imperial es referma amb la instauraci definitiva de

lassociaci com a sistema successori, sistema fora respectat durant tota
aquesta dinastia malgrat lexistncia demperadors forans a ella, que shi
vinculen matrimonialment grcies al prestigi dels descendents de Basili I.
Aquesta aurola que envolta la dinastia imperial s fruit al mateix temps

del poder absolut que posseeix lemperador, representant de Du a la
terra, defensor de lortodxia. En aquest sentit, els macedonis aconse-
gueixen el definitiu sotmetiment de lEsglsia (constantinopolitana).
Conseqncia daquest control imperial sn tamb lauge del monaquis-

me, protegit pels emperadors, i laccentuaci de loriginalitat de lEsglsia
dOrient, que acabar portant a la ruptura definitiva amb Roma el 1054.
En lmbit exterior, letapa dels macedonis suposa un canvi important de

poltica, que de ser bsicament defensiva, passa a ser ofensiva. El control
bizant a Itlia es consolida amb la formaci del catepanat dItlia, uni
dels temes italians. A la frontera asitica saprofita la debilitat islmica per
expandir-se annexionant Armnia i Sria, mentre a la frontera balcnica,
un cop consolidat el control dels Balcans, saconsegueix repellir lavan
blgar encapalat pel tsar Sime, i fins i tot, sota el regnat del gran Basili
II (976-1025), sotmetre lImperi blgar del tsar Samuel fins a la ratlla del
Danubi.
LImperi bizant (565-1081)
LImperi bizant
(565-1081)
Aquest mapa ens mostra

levoluci territorial des
del segle VI fins a lXI, i
saprecien les prdues en
mans dels rabs musulmans
al segle VII i la recuperaci
A la mort de Justini (565) amb Basili II a linici de lXI,
Desprs de la dinastia dHeracli (750) amb el rpid esfondrament
A la mort de Basili II (1025) durant els darrers
emperadors macedonis
A ladveniment de la dinastia Comn (1081) 0 600 km
i la dinastia Ducas.
A ms a ms, a la superioritat i les victries militars shi afegeix en aquest

flanc la influncia ideolgica, cultural, religiosa i poltica sobre els dife-
rents regnes eslaus, de Bulgria i Srbia a la llunyana Kev, que entren des
daleshores en lrbita cultural bizantina. El regnat de Basili II s lpoca
Vegeu el subapartat 1.2 !
daurada de lImperi bizant. ! daquest mdul.
Tanmateix, la poltica ofensiva bizantina posar el germen de la matei-

xa decadncia de lImperi. El canvi dactitud poltica i militar fa entrar
en crisi el sistema de temes que assegurava la defensa, cosa que porta
com a conseqncia laugment de la gran propietat limitada pel sistema
temtic, que en darrer terme suposa una crisi fiscal per a lImperi i una
crisi defensiva davant laparici al segle XI dun nou enemic musulm,
els turcs, i la recuperaci de la capacitat ofensiva dels eslaus venuts per
Basili II.
En els mbits intern i poltic aquesta crisi es plantejar en el trasps de

poder entre laristocrcia civil que havia dirigit lEstat macedoni i laris-
tocrcia militar provincial representada pels Comn, que regir el futur de
lImperi desprs de linterval dels Ducas.
1.1.3. El sistema de govern bizant
Alguns dels aspectes del sistema de govern bizant ja shan exposat en

relaci amb els esdeveniments poltics contemporanis, per ara es plan-
tejaran de nou intentant-ne copsar levoluci i la dinmica.
Els mateixos perodes en qu es pot dividir la histria bizantina, fins i

tot la divisi en dinasties, sn tamb vlids per a lestudi de les institu-
cions. !
1) Durant el perode de les dinasties constantiniana i teodosiana es con-
tinua el sistema implantat per les reformes de Diocleci i Constant, plas-
mat en la permanncia de la idea de la unitat imperial, malgrat la divisi, i
de la perennitat de lImperi, malgrat les concessions als pobles brbars.
2) La continutat es perllonga fins a Justini, que, impregnat dels ideals

romans clssics, intenta la seva restauraci imperial seguint els esque-
mes ideolgics i institucionals constantinians. Tanmateix, la utopia del
projecte justinianeu obliga ja a fer alguns ajustaments: es donen ja els
primers casos duni dels poders civil i militar, prctica contrria a la
tradici romana que es generalitzar posteriorment. Tot i aix, Justini
se sent un continuador de la tradici romana clssica, i ens mostra
aquest esperit en la immensa obra legislativa que mana elaborar: el Cor-
pus Iuris Civilis.
El Corpus Iuris Civilis de Justini
Per manament de lemperador, un equip de juristes sota la direcci de Triboni va reco-

llir en pocs anys tot el saber jurdic de lpoca, recopilat en quatre obres de cabdal
influncia tant a lImperi bizant com a lOccident europeu.
La primera obra, el Codex iustinianus, publicat el 529 i ampliat en una segona edici
cinc anys ms tard, recollia totes les constitucions imperials des dAdri fins al mateix
Justini.
Pocs anys desprs, el 533, apareixen les Digesta (o Pandectae), obra innovadora que
cont una recopilaci ordenada dels escrits dels juristes clssics i que completa les lleis
imperials.
A aquest conjunt safegiren les Institutiones, selecci jurdica pensada com a guia per
als estudiants de dret.
Finalment es recopilaren les Novellae, que incloen aquelles lleis aparegudes amb pos-
terioritat al Codi, amb la peculiaritat que en aquesta obra comencen a aparixer lleis
escrites en grec, mentre que els altres llibres eren ntegrament en llat.
El conjunt de les quatre obres sha anomenat Corpus Iuris Civilis i va ser fonamental per
a la recuperaci del dret rom a lOccident medieval.
3) La crisi que amb certa rapidesa sabat sobre lencara Imperi rom, obli-
gar el seu salvador, Heracli, a conduir una reforma profunda de les
estructures. La tradici romana clssica, tot i que no abandonada plena-

ment, sadapta a la nova realitat dun imperi redut territorialment i a la
defensiva. El resultat ns un imperi nou, bizant.
La reforma heracliana modifica de dalt a baix totes les estructures. En

lmbit de ladministraci central selimina la totpoderosa prefectura del
pretori, que s substituda per secretaries especialitzades de mida ms
reduda i ms operatives sota la direcci dun logoteta. Daltra banda, la
prefectura pretoriana va perdre tamb algunes de les seves atribucions en
laltra gran reforma heracliana, la provincial.
El sistema de dicesis i provncies tardorom va ser substitut per unes noves El sistema de temes...
circumscripcions, els temes. Aquests sorganitzen al voltant de cossos de
... ja havia estat assajat
lexrcit que sn establerts en la circumscripci en canvi de serveis militars. a frica i Itlia pel gran
precursor dHeracli, Maurici
Aquests cossos de lexrcit, anomenats temes i que donaran nom a les noves (582-602), amb la creaci,
respectivament, dels exarcats
provncies, estaven comandats per un estrateg, un general, que tamb es de Cartago i Ravenna,
circumscripcions en les quals
converteix dins de la nova circumscripci en governador civil. lexarca exercia el doble
poder militar i civil.
Aquest sistema trenca amb la tradici romana i marca la fisonomia duna

nova realitat, dun nou imperi, ara ja bizant. Al mateix temps s justa-
ment aquesta reforma, que impulsa la petita propietat de soldats-page-
sos (estratiotes) i que assegura la defensa amb un exrcit nombrs arreu
del territori imperial, la que permet la supervivncia de lImperi i la que
permetr el seu auge al segle X. !
El regnat dHeracli encara va donar dos fruits ms de transcendental
importncia per a Bizanci:
La generalitzaci del grec com a llengua oficial.
La instauraci de la coregncia com a sistema successori. Lemperador

regnant associa al tron el seu hereu, generalment un fill o germ, que laju-
da, amb la voluntat devitar els conflictes successoris generats per lantic sis-
tema electiu rom (lemperador pot ser elegit pel Senat, per lexrcit o pel
poble), que donava inestabilitat a la successi. El sistema no ser implantat
automticament a la mort dHeracli, ja que el Senat de Constantinoble torna
a prendre poder grcies a la debilitat dels seus successors, per a la llarga
aquest sistema es refermar i es consolidar, sobretot amb els macedonis.
En lmbit administratiu, el procs de militaritzaci ser continuat pels

successors dHeracli, com tamb ho ser la bizantinitzaci de la legislaci,
especialment amb la publicaci per Lle III dun nou codi, lEgloga (726).
LEgloga s, duna banda, una simplificaci del Corpus Iuris Civilis justi-
nianeu, per alhora ns una reforma sota la influncia del dret cannic i
del dret consuetudinari oriental, s a dir, s una adaptaci del dret rom
a la nova realitat social, institucional i cultural bizantina.
El corpus legislatiu bizant sacabar de formular en la seva totalitat amb

lobra legislativa dels dos primers emperadors de la dinastia macedonia,
Basili I i Lle VI.
El primer tenia la intenci de fer una revisi del Corpus de Justini en grec
(Anakatharsis), per el projecte rest inacabat i solament arrib a fer publi-
car dos manuals, el Prkheiros nmos i lEpanagog, que tericament inten-
ten ser un retorn al dret rom de Justini, per que realment beuen de
lgloga de Lle III i de noves aportacions originals plenament bizantines.
LAnakatharsis que Basili I no va arribar a fer, la publicar Lle VI sota el Les Basliques...
nom de Basilikh (Basliques).
... de Lle VI representen la
ms gran recopilaci del dret
bizant medieval. La font
Parallelament a aquesta obra legislativa, el perode de la dinastia maced- principal s el dret
justinianeu, per amb afegits
nia presenta tres altres elements destacables: ! dels emperadors posteriors
i escrit en grec, i la gran
novetat s una ordenaci
ms sistemtica, cosa que va
1) El problema successori se soluciona relativament amb la consolidaci provocar la substituci en
endavant, a lImperi bizant,
de la coregncia, a la qual safegeix un altre criteri, la porfirognesi. Des del Corpus Iuris Civilis per les
Basliques.
de Lle VI els prnceps nascuts a la sala porpra del palau imperial (porfi-
rognits) tindran per aquesta circumstncia uns drets i una legitimitat
propis per accedir al tron. Aquest sistema no evitar els emperadors
externs a la dinastia (Nicfor II Focas, Joan I Tsimiscs, Rom III Argir),
per tots emparentaran amb prnceps porfirognits i fins i tot Zoe i Teo-
dora seran emperadrius legitimades per la porfirognesi.
2) La consolidaci del sistema successori s un element ms que mostra

el gran poder que els emperadors macedonis van acumular a les seves
mans. El cesaropapisme, la ideologia imperial, el control de lEsglsia i
alhora el seu suport, limpuls expansionista, tot va influir per a la con-
solidaci del poder autocrtic de lemperador, cosa que en darrer terme va
implicar una nova reforma de ladministraci, amb un retorn a la cen-
tralitzaci.
Els temes es generalitzen, per alhora se subdivideixen per limitar-ne el

poder dels estrategs. Al mateix temps, els que queden allunyats de les
fronteres comencen a perdre el seu carcter militar: els serveis militars es
redimeixen en forma dimpostos. Simultniament a les fronteres es creen
noves jurisdiccions supratemtiques (catepanat dItlia i ducats de Meso-

potmia, Tessalnica), on els estratiotes sn substituts per tropes mer-
cenries.
3) A Constantinoble, ladministraci central pren ms i ms fora sota

lombra de lemperador. Al mateix temps, sha generalitzat un sistema
administratiu doble en qu es combinen dignitats i oficis. Hi ha per als
funcionaris dues escales, una de crrecs administratius i una altra de ttols
honorfics (comprables), que solament donen prestigi personal, encara
que alguns sn imprescindibles per a ascendir en lescala de crrecs.
Tot aquest sistema sinclou en una rgida

jerarquitzaci i dins del gran aparat que en-
volta la figura de lemperador. El luxe, leti-
queta i fins i tot el culte a lemperador sim-
posen a la cort. Aquest, autcrata, arriba a les
mximes quotes de poder absolut amb la
dinastia macednia.
Tanmateix, aquest mateix sistema porta el

Lemperador Basili I presidint un banquet
germen de la seva prpia destrucci en generalitzar la corrupci a la cort de Constantinoble. Miniatura de
la Crnica de Skylitzs (segle XIV).
(compra de crrecs i ttols) i desestabilitzar el sistema administratiu que

justament havia donat la fora de lImperi (desmilitaritzaci dels temes
i destrucci de la petita propietat).
La crisi es desencadenar amb el pattic final de la dinastia macednia.

Laristocrcia militar i territorial, enfortida en aquest procs, pren el poder
a laristocrcia civil. Isaac Comn, membre duna famlia aristocrtica
provincial, pren el tron. Tanmateix, laristocrcia civil encara ser prou
forta i la reacci duu al tron la dinastia Ducas, breu parntesi abans del
retorn al poder de la dinastia Comn i de lauge definitiu de laristocrcia
provincial.
1.1.4. Evoluci econmica i social
Levoluci econmica i, sobretot, la social, segueixen tamb un curs Vegeu el subapartat

1.1.3 daquest mdul.
!
parallel a la de la poltica i de les institucions. A un primer perode de
continutat de les tendncies tardoromanes, segueix el gran trenca-
ment de letapa dHeracli amb la formaci duna nova estructura que
es cristallitza amb els macedonis, amb els darrers dels quals entra en
crisi.
En lmbit social, la histria bizantina s una lluita constant entre

la gran i la petita propietat, entre laristocrcia i els pagesos, entre
les provncies i la capital. A grans trets i simplificant potser exces-
sivament, la gran propietat, amb tendncies exempcionistes en
lesfera fiscal i autonomistes en ladministrativa, lluita durant tot
aquest perode amb la petita propietat, pagadora dimpostos i, per
tant, sostenidora del fisc imperial i en darrer terme de les finances
estatals.
Per aquest motiu lemperador fort tendia a oposar-se a laristocrcia local

i als grans terratinents, i afavoria la petita propietat, que podia omplir les
seves arques.
El camp
Desprs de Diocleci i Constant, tot i la voluntat imperial, la tendncia

s cap a la creaci de grans propietats sovint exemptes dimpostos. Els
latifundis, laics o, des de Constant, tamb eclesistics, sestenen. La inse-
guretat regnant impelleix els petits agricultors a buscar refugi en grans
propietats. Tot i les mesures dalguns emperadors a favor de la petita pro-
pietat, els latifundis creixen.
Tanmateix, un gran canvi es produeix durant el

regnat dHeracli. La creaci dels temes suposa un
gir de cent vuitanta graus en la tendncia a la
gran propietat. La installaci dels exrcits com a
agricultors implica la proliferaci de la petita
propietat. El trencament de la dinmica latifun-
dista s evident.
Camperol bizant representat en una

La continuaci de la militaritzaci i lextensi de lorganitzaci temtica miniatura de les Homilies de sant Gregori
Nacianz (segle XI).
a tot lImperi generalitzaran aquesta tendncia favorable a la petita pro-

pietat, que tamb es veur, en certa manera, afavorida durant la crisi ico-
noclasta. La clausura de nombrosos monestirs iconlatres afavorir la
repartici de les seves terres. Tanmateix, acabada la crisi iconoclasta, els
monestirs seran restaurats i de nou impulsats, i lacaparament de terres
recomenar.
Amb la poltica expansionista macednia la concentraci de terres reco-

menar, especialment en relaci amb un fenomen generalitzat a lImpe-
ri: la conversi en impostos de les prestacions militars, que ofegaran

alguns petits pagesos, que es veuran obligats a vendre les seves terres.
El procs ens situa, en els volts de lany mil, davant una societat, especial-
ment al camp, fora canviada respecte a la de lpoca dHeracli. La petita
propietat lliure i les comunitats de petits propietaris han caigut sota la pro-
tecci, sota el control o en la propietat de lEsglsia, dels monestirs i dels
terratinents, militars o civils, de les provncies, i seran aquests darrers que
comenaran a demanar participar en el govern de lImperi, fita que acon-
seguiran a mitjan segle XI amb lascens al poder dels Comn.
Les ciutats
Fora del camp, amb els seus agricultors soldats i els seus grans propietaris,
hi ha les ciutats. Aquestes no perdran la importncia i el volum que a
Occident perdran durant els darrers anys de lImperi i durant els regnes
germnics, per aix no significa que no hi hagi un cert retrocs en el
nivell durbanitzaci.
Perdudes al segle VI les grans ciutats asitiques (Antioquia, Jerusalem)

i africanes (Alexandria, Cartago), restaran dues niques grans ciutats
bizantines, Tessalnica i Constantinoble. Aquesta darrera, capital
de lImperi, no perdr ni en els pitjors moments el carcter de gran ciu-
tat, i com a tal articular en el seu interior lactivitat industrial i comer-
cial de lImperi, estrictament reglamentada. Constantinoble ser quasi
des de la seva refundaci un centre comercial de primer ordre, punt
duni de les rutes mediterrnies i atlntiques amb les asitiques i ndi-
ques. !
Si els conflictes armats tanquen una ruta, els bizantins buscaran vies alter-
natives. Les guerres amb els perses impulsaran la ruta des dEgipte i el mar
Roig i les rutes per sobre del Caucas, encara que la mnima pau els impul-
sar a tornar a obrir la ruta central per Mesopotmia. Les guerres amb els
rabs musulmans reduiran els llaos comercials amb les antigues ciutats
bizantines dAntioquia i Alexandria, per impulsaran amb ms fora la
ruta del mar Negre i el comer amb els khzars i els russos. La presncia
ms o menys estable i, sobretot, la influncia constant a Itlia faran da-
questa pennsula el punt de contacte usual dels bizantins amb Europa
Vegeu els subapartats 1.2 i 1.3
daquest mdul i el subapartat 1.3
!
del mdul Economia i societat de
lOccident medieval.
occidental durant tot aquest perode (Roma, Ravenna, Vencia).
En aquest comer internacional Constantinoble i lImperi ofereixen gene-

ralment productes de luxe de les seves indstries urbanes heretades sovint
de lImperi rom, mentre que de lexterior obtenen matries primeres

(metalls, fusta, esclaus).
Del comer, ladministraci bizantina en buscar solament dues coses:

assegurar-se laprovisionament necessari de Constantinoble per a evitar
aldarulls populars i aconseguir-ne grans beneficis mitjanant les imposi-
cions duaneres. Seran justament les exempcions en aquest darrer aspecte
les que ms endavant duran a la crisi fiscal i comercial de lImperi.
1.2. Els pobles de les estepes: vars, blgars i khzars
WEB
W1/00377.01
Entre els segles V i XIII les planures euroasitiques van conixer una
Vegeu lannex Els pobles
poca de tanta vitalitat que van haver dexpulsar peridicament de les estepes.
contingents de poblaci cap a la perifria, pobles dorigen turc,

monglic o irnic (huns, vars, blgars, mongols) que durant
aquests nou segles van assolar Europa. Aquests pobles han entrat en
la histria europea com a temibles genets assedegats de bot que
van saquejar durant anys amplis territoris europeus provocant el
caos i la destrucci per all on passaven.
Tanmateix, aquests pobles sn els mateixos que des de Monglia es van

Lectura recomanada
internar a la Xina, a la qual donaren diverses dinasties demperadors
Grousset, R. (1991).
(Liao, Xia Occidentals, Yuan), i des del Turquestan es van internar a lO- El imperio de las estepas.
Atila, Gengis Kan, Tamerln.
rient Mitj i lndia. Madrid: Edaf.
Reps de tota la histria de
les estepes asitiques.
A ms a ms, a les seves zones dorigen, les estepes euroasitiques este-
ses des dUcrana fins a Monglia, aquests pobles van crear vastos impe-
ris dels khzars (segles VII-X), dels uigurs (840-1030), dels karakitai
(1130-1218), de Jitan (917-1123) La influncia daquests estats ser
ms duradora del que es podria pensar. Turquia i Hongria deuen la seva
cultura i la seva llengua a dos pobles de les estepes emigrats dels seus
pasos dorigen per a acabar establint-se respectivament a lsia Menor
i a la Pannnia.
Lorigen com explica uns trets tamb comuns en lorganitzaci

daquests pobles: el primer tret, el nomadisme. Aquest, tanmateix, no
implica necessriament una organitzaci social i poltica elementals;
ben al contrari, aquests pobles es caracteritzaran per desenvolupar un
complex sistema de relacions tribals, familiars i de clientela capaces de
construir una organitzaci militar fortament jerarquitzada sotmesa a un

prncep (khan o khagan), que gaudeix sovint duna primacia dorigen
div. !
Aquesta estructura s prou laxa per a permetre, per mitj de llaos fami-
liars i de clientela, incorporar tribus i famlies dorigen divers. Aquesta
permeabilitat es plasmar tamb en lacceptaci relativament rpida din-
fluncies externes (algunes tribus mongoles adoptaran el cristianisme
nestori, altres lislam).
Lexpansi daquests pobles es basa normalment en el saqueig i en el sot-

metiment a tribut dels pobles sobre els quals sestableixen, sense interfe-
rir en aquests ni integrar-shi. Qualsevol intent dintegraci amb la pobla-
ci autctona o, sobretot, qualsevol mostra de mnim sedentarisme
implicar canvis tan grans en aquests pobles que rpidament perdran els
trets esteparis distintius dels primers temps. Del sedentarisme dels hon-
garesos naixer Hongria, i de la fusi dels blgars amb el substrat eslau, la
Bulgria eslava.
Els primers darribar seran els huns, que acabaran dajudar els pobles Vegeu el subapartat 1.1 del mdul
Histria poltica de lOccident
!
medieval.
germnics a creuar el limes rom, que ells mateixos creuaran sota el
comandament dtila. A aquests els segueixen els vars, que estendran el
seu imperi per tota lEuropa central; els blgars, que sacaben installant a
la frontera amb lImperi bizant, i els khzars, establerts a les estepes
sarmtiques, on fundaran un imperi que controlar i assegurar gran part
del comer de lalta edat mitjana entre Europa i sia.
A aquests els seguiran hongaresos, petxenegs i cumans, per donar pas ja

al segle XIII a la darrera gran onada, la mongola.
De tots aquests pobles analitzarem ms detalladament per la seva espe-

cial significana els hongaresos, quan estudiem els pobles finogrics, i
els blgars.
1.2.1. Els blgars: del khanat al primer Imperi blgar
Poc posteriors als vars, els blgars, un altre poble turc, emigrar fins a
establir-se a les planures de Kuban, al baix Volga, on crearan un regne a
mitjan segle VII sota el khan Kuvrat, que sindependitzar del domini
var. Tanmateix, lestat blgar tindr una vida breu: caur al final del
mateix segle sota lavan dels khzars. Les tribus blgares es dividiran:
unes quantes sintegraran amb els vars, altres amb els mateixos kh-
zars, mentre altres fugiran, unes al nord, on fundaran la Bulgria del
Volga, que sobreviur com a estat fins al 1236, i unes altres al sud (bl-
gars del Danubi), on crearan el Primer Imperi blgar.
El Primer Imperi blgar o el khanat blgar ser menys durador que la Vegeu el subapartat
1.1.2 daquest mdul.
!
Bulgria del Volga, per presenta una evoluci ms interessant, en trobar-
se sota lrbita de la influncia bizantina. Fundat el khanat pel khan Aspa-
ruch, fill de Kuvrat, a la boca del Danubi, representar rpidament una
amenaa per al dbil Imperi bizant dels heraclians i els isurics, dels quals
tant ser aliat (mercenaris) com invasor.
Relacions
bulgarobizantines
De lImperi bizant, els

blgars en seran tant aliats
com enemics. Aix, el 705 el
khan Tervel ser titulat csar
per lemperador Justini II
Rinotmeta, el qual ha ajudat
a tornar al tron, mentre que
a linici del segle segent
el khan Krum, aprofitant
lesfondrament de lImperi
var i lalliberament dels
blgars de Pannnia,
sexpandir a costa de
lImperi bizant, i arribar
a vncer lemperador
Nicfor I, que morir en la batalla, lany 811, i el 813 assetjar Constantinoble, salvada
per les seves resistents muralles, per la mort sobtada de Krum el 814 i pel desinters
del successor daquest, Omurtag, ms preocupat per la consolidaci del khanat que
per lexpansi.
En la illustraci, combat entre tropes bizantines i blgares. Miniatura de la Crnica de
Skylitzs (segle XIV).
En aquest perode sn dos els fenmens transcendentals que afecten el

khanat blgar: !
a) Leslavitzaci fins a perdre la cultura i la identitat blgara a favor
de leslava, ja que la poblaci del khanat blgar era majoritriament
eslava. Lautonomia de lEsglsia
blgara...
... servir dara endavant

b) La influncia ideolgica de lImperi bizant, del qual el khanat com a termmetre de la
fora dels blgars, de manera
prendr la religi i les estructures poltiques, que, especialment des de que, quan lImperi blgar
sigui fort, lEsglsia nacional
mitjan segle IX, substituren les formes turques dorganitzaci. blgara ser autnoma,
mentre que, per exemple,
desprs de laniquilaci de
Aquesta apropiaci de lideari bizant es plasmar primerament amb la- lImperi blgar per Basili II
Bulgarctonos (matador
dopci del cristianisme oriental, assenyalada per la conversi del khan de blgars), lEsglsia
blgara passar a
Bors (batejat amb el nom de Miquel el 864), que crea una Esglsia blga- dependre directament
de Constantinoble.
ra dependent de Constantinoble per autnoma.
La tendncia filobizantina haur de vncer els defensors del corrent

autoctonista, defensor del sistema tradicional dorganitzaci de lEstat,
per finalment noves estructures prendran forma a mitjan segle IX (el
darrer khan blgar amb nom turc s Persian, 831-852), que donaran lloc
a una nova visi del khanat, convertit en Imperium.
El rei ja no ser khan, sin tsar, s a dir, csar. Per un temps, fins a la gran
derrota blgara en mans de Basili II, la idea duna translatio Imperii dels
romans als blgars tindr un paper important. De fet, el tsar blgar s
tamb com lemperador rom senyor de poblacions diverses, unides per
la fe cristiana comuna. En aquesta lnia, el gran tsar Sime (893-927) sex-
pandir annexionant-se Macednia, Srbia, Albnia, i sarribar a pro-
clamar basileus i aliat de Constant VII Porfirogneta.
Aquest Imperi blgar amb pretensions sobre lImperi bizant ser definiti-
vament venut per Joan I Tsimiscs el 972, quan ven Bors II, tot i que res-
sorgeixi momentniament sota Samuel el 976, venut per Basili II el
1014. Quan al segle XII reneixi un Segon Imperi blgar, aquest solament
conservar dels turcs blgars el gentilici i ser un pas plenament eslau.
1.3. Els pobles eslaus: les primeres formacions estatals
Lemigraci eslava, ms discreta que la germnica i que la dels pobles de WEB

W1/00377.01
les estepes, va ser per a lEuropa oriental duna influncia major que aque-
Vegeu lannex
lles. Lonada eslava ser silenciosa, per imparable: no conquereix grans Els pobles eslaus.
imperis, per ocupa territoris i els pobla.
Els eslaus provenien de les estepes dUcrana entre el Vstula i el

Don, on devien ser des de lpoca de lAlt Imperi rom, encara que
no es documenten en fons escrites fins al segle VI. En aquesta regi
mantenien una vida aparentment senzilla basada en una economia
pecuria i amb una organitzaci poltica fonamentada en tribus
sota el comandament de caps o prnceps amb un poder limitat.
Lhomogenetat de totes les tribus sembla que devia ser gran, la qual
cosa encara es reflecteix en la relativa unitat de les llenges eslaves
modernes.
A partir del segle VI i per causes encara poc conegudes, els eslaus comen-
cen una llarga emigraci fora de la seva regi dorigen, aprofitant en certa
manera el buit deixat per les migracions germniques. Les principals

lnies dexpansi eslaves des de la seva zona original seran: !
Cap al nordest per la taig, fins a arribar a les regions russes ms sep-
tentrionals i entrant en contacte amb pobles finesos i bltics.
Cap a loest per les planures germanopoloneses aprofitant el buit dei-

xat per les migracions germniques.
Cap al sud fins a arribar als Balcans i creuar-los.
Cap a lest lemigraci ser menor per la presncia dels pobles turcs de
les estepes.
Excepte en aquesta ltima direcci, lemigraci trobar poblaci autcto-

na que, en alguns pasos, resistir leslavitzaci, i es crearan bosses de
poblaci llatina (valacs de Tesslia i del Pindos, romanesos del Danubi i
de Transsilvnia), grega (als Balcans) i illria (futurs albanesos). A ms
daquestes comunitats autctones, una emigraci posterior, lhongaresa,
fraccionar tamb lespai eslau.
Els pobles eslaus i els de les estepes entre els segles VI i IX
Regne de Samo (s. VII)

Regne de Morvia (s. IX) Ldoga
Volga
Khanat var (s. VI-VII)
Novgorod Rostov
Khanat blgar (ss. VII-VIII)
Pskov ESLAUS
Territori conquerit pels blgars fins al 831
D n
a
Khanat blgar a la fi del s. IX
SERBIS Pobles eslaus (s. IX) VIATITXIS
Niemen
RADIMITXIS
El
ba OBODRITES
POMERANIS
DREGOVITXIS
LIUTIZANS
Warta
MASOVIANS SEVERIANS
Magdeburg VENDS DREVLIANS
POLONESOS
Od
er
Erfurt VISLANS
VOLINIANS
TXECS Cracvi a Kev
Praga tul Dni
MORAVIANS Vs POLIANS
per
Dn
ubi CROATS BLANCS ister
Dan Bug
ESLOVACS
Salzburg Gran
Pr
ut
ESLOVENS
Aquileia Tmutarakan
Kherson
CROATS
ubi
SERBIS an
Belgrad D Priska
Spalato Preslav
Ragusa Adrianpolis
Constantinoble

Tessalnica T
N
Zona originria dels eslaus Z A
B I
Eslaus occidentals R I
I M P E Atenes
Efes
Eslaus orientals
Eslaus meridionals
0 500 km
Lemigraci suposar a la llarga la fragmentaci de lhomogenetat ante-

rior, causada tant per lexpansi territorial com per lexistncia de falques
entre diferents collectius eslaus, i es formaran tres grans grups devoluci
diferenciada: els eslaus de lest, els de loest i els del sud. !
La primera experincia estatal eslava s prou singular per a merixer un
tractament especial. Cap a lany 623 Samo, un mercader franc, aconse-
gueix reunir sota el seu lideratge els vendes, un poble eslau establert a la
futura Bohmia, i independitzar-los de limperi var. Amb m frria, man-
tindr la independncia daquest imperi personal lluitant fins i tot amb
Dagobert, rei dels francs. Per a la seva mort (658), les dissensions entre
els seus nombrosos hereus faran desaparixer aquest Estat potser massa
prematur.
Per a concrecions estatals slides caldr esperar fins al final del segle VIII.
El procs, tot i fortes diferncies locals, presentar alguns trets comuns.

En primer terme, una evoluci de nuclis urbans, residncia de prnceps
tribals, que estendran el seu poder sobre diversos pobles controlant els
diferents grups dirigents de les tribus sotmeses. Parallelament, aquestes
formacions poltiques frgils, ja que sovint depenen del carisma dun
prncep unificador, rebran la influncia ideolgica i religiosa dels seus
vens, germanoromans en alguns casos, bizantins en altres, que introdui-
ran en aquests organismes estatals nous conceptes poltics i, sobretot, una
nova religi.
Entre els eslaus del sud la influncia bizantina es veur mediatitzada

Vegeu el subapartat
1.2.1 daquest mdul.
!
per la presncia dels blgars, als quals eslavitzaran.
Per als eslaus de loest, en canvi, ser lImperi germnic el que els Vegeu els subapartats
3.1, 3.2 i 3.5 del mdul Histria
!
poltica de lOccident medieval.
influir. Davant de les nsies expansives daquest, alguns monarques
eslaus del segle X optaran per la cristianitzaci i lentrega al papat del
regne, que aquest els torna en precaria oblata. Aquest estratagema lusa-
ran quasi simultniament els polonesos (968), els croats (925) i, encara
que no sn eslaus, els hongaresos (1001).
Els bohemis, en canvi, seran plenament integrats dins lImperi com a

vassalls, malgrat que els seus ducs intentin evitar la submissi a lemperador.
A les estepes russes el procs ser ms original, ja que les influncies exte-
riors no seran tan immediates, per finalment el gran principat de Kev,
nascut de la uni de tots els principats russos, simbuir de cultura bizanti-
na, com ho mostra la seva conversi al cristianisme de ritu ortodox.
Al final del segle X i linici de lXI, quasi simultniament, tots aquests

estats entraran en una profunda crisi que a uns els portar a la dependn-
cia directa dels vens ms poderosos i a altres a la disgregaci. Els polone-
sos i els russos veuran els seus estats repartits entre els prnceps de la fam-
lia reial; els txecs de Bohmia coneixeran tamb la divisi, per agreujada
per la dependncia de lImperi germnic; els eslaus de Bulgria i els altres
eslaus meridionals seran annexionats a lImperi bizant en expansi dels
macedonis. Per a tots caldr esperar als segles XII i XIII per a trobar-hi el
renaixement i la consolidaci destructures estatals fortes i prpies.
1.4. Els pobles bltics i finogrics: els hongaresos
Els pobles bltics i finogrics sn dels que ms tardanament van entrar en

contacte amb poblacions que practiquessin lescriptura, per la qual cosa
resulta difcil conixer-ne res fins ben avanada ledat mitjana.
Dels pobles bltics sabem que habitaven a les mateixes regions on

es troben actualment, i fins al Vstula, per fins al segle XIII no sen
pot dir quasi res ms.
Poca cosa se sap tamb dels pobles finesos i grics que habitaven
lEuropa nord-oriental en el moment de les invasions germniques
i de lexpansi eslava. Possiblement, com els bltics, els finesos van
romandre fidels a les seves tradicions ancestrals, per a ms a ms
van veure recular el seu territori en benefici de lexpansi eslava
(russos) cap al nord. Sotmesos a russos i a suecs, els pobles fino-
grics no crearan cap forma estatal consistent i prpia fins a ledat
moderna.
Solament una excepci trencar la norma entre els pobles finogrics, els
hongaresos. Aquest poble emigrar vers el segle VII de la seva regi dori-
gen a loest dels Urals fins a les estepes sarmtiques vora el Volga, on
entrar en contacte amb tribus turques i irniques (alans), de les quals
prendr el mode de vida estepari fins al punt de considerar-se hereu dels
huns dtila.
Convertits per aquest contacte cultural en un poble de lestepa, emi-

graran cap a loest sota la pressi dels petxenegs. Desprs de destruir el
889 el regne de la Gran Morvia, el seu cap, rpd, els establir el 895 a
la Pannnia (futura Hongria), que prenen com a base de les seves incur-
sions anuals en els territoris vens.
Durant gaireb un centenar llarg danys assolaran els pasos vens i no tan Vegeu el subapartat 3.2 del mdul
!
medieval.
vens: Itlia, Baviera, Gllia; fins a Catalunya arribaran les seves incur-
sions de saqueig i bot que atemoriran la poblaci fins al punt que del seu
nom, ogur, deriva la paraula ogre.
Les incursions hongareses
Fragment dels Annals del cronista Flodoard, on es narra una de les peridiques rtzies
que els hongaresos van fer per tota lEuropa occidental.
Els hongaresos, conduts pel rei Berenguer, a qui els llombards havien rebutjat,
devastaren Itlia. Pavia, ciutat molt poblada i florent, fou incendiada i desaparegue-
ren riqueses ingents Tot seguit, els hongaresos travessaren els ports dels Alps i arri-
baren a la Gllia. Rodolf, rei de la Gllia Cisalpina, i Hug de Vienne els assetjaren en
els estrets congosts dels Alps. Dall fugiren per un lloc desats i es llanaren sobre la
Gtia.
Diversos autors, Histria Universal (1992, vol. 2, pg. 97).
A part de les incursions a Europa occidental, contempornies de les dels Vegeu el subapartat 1.1.2
daquest mdul.
!
sarrans a la costa mediterrnia i de la dels vkings a latlntica, els hon-
garesos trasbalsaran tamb lEuropa oriental i suposaran una greu ame-
naa per a lImperi bizant, la capital del qual assetjaran diverses vegades.
Lorganitzaci poltica dels hongaresos semparenta amb la dal-

guns khanats turcs. El poder s exercit per una noblesa militar que
dirigeix les cinc tribus que formen el poble hongars. Dentre
aquestes cinc tribus, la dels magiars amb el seu cap rpd ser la
que dirigir lemigraci fins a la Pannnia, cosa que donar als seus
descendents, els arpdides, una certa legitimitat per a ocupar un
lloc dirigent, quan a poc a poc les tribus esdevinguin sedentries.
Levoluci al sedentarisme, juntament amb la reacci dels seus vens a les

seves campanyes anuals (el 955 Ot el Gran els ven en la batalla de Lech-
feld) i amb una lenta evangelitzaci duta a terme per missions bvares,
trencar els costums esteparis dels hongaresos. El seu cap, Vajk (997-
1038), es bateja el 996 i pren el nom dEsteve. El 1001 arriba a donar el
seu regne a la Santa Seu, que li retorna en forma de precaria oblata.
Amb el rei Esteve I es crea Hongria: els hongaresos entren plenament en

lrbita dinfluncia de lEuropa occidental i perden els seus trets estepa-
ris, per conserven la llengua i els trets culturals fins a lactualitat.
1.5. Lislam i la civilitzaci araboislmica (segles VII-XI)
La Revelaci de la fe islmica al profeta Mahoma s sens dubte un
Cahen, Cl. (1972). El Islam.
dels esdeveniments cabdals de ledat mitjana. De la fe revelada a I. Desde los orgenes hasta el
comienzo del Imperio
Mahoma naixer no solament una religi, la tercera gran religi otomano. Madrid - Buenos
Aires - Mxic: Siglo XXI.
monoteista, sin que singularitzar una cultura, una economia, Una bona sntesi,
una societat, una civilitzaci que es desenvolupar durant els especialment dhistria
poltica.
segles medievals, per tamb durant els posteriors fins a arribar als Lombard, M. (1980).
Lislam dans sa premire
nostres dies. grandeur (VIIIe-XIe sicle).
Pars: Flammarion
(Nouvelle Bibliothque
Scientifique).
Un estudi dels quatre segles
Aix, de la mateixa manera que per a lOccident europeu actual trobem ms brillants de la
civilitzaci araboislmica,
antecedents, referncies, orgens en el seu passat medieval, per a com- especialment en els aspectes
socioeconmics.
prendre lislam modern cal conixer-ne el medieval, perode duna extra- Mantran, R. (1973). La
expansin musulmana (siglos
ordinria riquesa. VII al XI). Barcelona: Labor
(Nueva Clo, 20).
Una visi dels problemes
Amb una primera ullada a la histria de lislam medieval hom ja sado- dinterpretar lexpansi
islmica.
na que existeix una clara oposici entre les histries medievals islmica s recomanable tamb que
es llegeixi alguna obra de
i europea occidental, ja que el perode brillant de la primera es corres- divulgaci sobre lislam,
com:
pon amb el ms fosc de la segona, i viceversa. De fet, si realment la
Sourdel, D. (1973). El
baixa edat mitjana enceta el cam cap al domini europeu del mn, a lal- Islam. Barcelona: Oikos-Tau
(Qu s?, 95).
ta edat mitjana Europa occidental no s ms que una perifria endarre-
rida de lislam.
1.5.1. De la Revelaci a lImperi islmic de Medina (segle VII)
Mahoma (Abu-l-Qssim Muhmmad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib

ibn Hixim) va nixer, segons la tradici islmica, lany 570 o 571 en el
si duna famlia de mercaders de la Meca, a la pennsula Arbiga. En
aquesta poca la pennsula Arbiga no era un tot homogeni, sin que hi
coexistien diferents espais.
Als seus extrems (al Iemen i a les actuals Jordnia i Iraq) shavien desen-
volupat algunes estructures estatals, mentre que entre aquestes, el gran
desert rab estava poblat bsicament per dos tipus de poblaci: els
beduns i els ciutadans dels oasis. Els primers, nmades, vivien del pasto-
reig i de les rtzies; els segons, o de lagricultura o del comer. Justament
aquest darrer estava modificant lestructura social dalgunes ciutats com
la Meca, en les quals els mtodes comercials dels negociants estaven
posant en crisi el sistema tribal basat en la solidaritat.
Lauge daquests comerciants havia encimbellat el clan dels quraixites,

especialment la branca omeia, veritable oligarquia local que basava el seu
poder en lexplotaci de les rutes comercials que creuaven la pennsula i
en els recursos aportats pels pelegrins que venien a visitar el santuari ani-
mista de la Kaba. La famlia de Mahoma, lhaiximita, tamb era quraixi-
ta, per duna branca empobrida, s a dir, afectada per la crisi de la socie-
tat mequina.
Experincies estatals rabs preislmiques
Al sud, al Iemen, destaca especialment el fams regne de Sab, documentat des del pri-
mer millenni abans de Crist i que va perdurar fins a mitjan segle VI quan el darrer rei,
Vegeu el subapartat 1.1.1
daquest mdul.
!
de religi hebrea, va ser expulsat i el pas envat pel regne aksumita dAbissnia. El nou
regne cristi sarrib a declarar vassall de Justini, reconeixement de desastroses con-
seqncies, ja que va suposar locupaci del pas pels sassnides, que el van convertir en
una provncia.
Al nord, fruit de les influncies bizantina i sassnida, havien nascut dos regnes cristians
a la frontera amb el desert, el dels ghassans, sota protectorat bizant, i el dels lakhms
dHira, dependent dels sassnides.
En aquest context cal situar la predicaci de

Mahoma, iniciada cap a la primera dcada del
segle VII. El seu missatge dun Du nic, de la
resurrecci dels morts, de la promesa de pau
eterna i sobretot de justcia i igualtat socials,
convencer un grapat dadeptes, suficients per
a espantar loligarquia mequina, que el perse-
guir i lobligar, el 16 de juliol de 622, a emi-
Mahoma predicant a la ciutat de Medina.
grar a Yathrib, un oasi agrcola de poblament jueu on li han demanat que Miniatura de la Summa historica de
Raixid-ad-Din (segle XIV).
els ajudi a solucionar els seus problemes interns de convivncia.
Aquest episodi, conegut amb el nom dhgira, marca linici de lera isl-
mica i suposa, per a la Revelaci islmica, un canvi fonamental. El lder
religis reformista de la Meca es converteix en cap poltic a Yathrib,
rebatejada Medina en honor a Mahoma (Madinat an-Nab, Ciutat del
Profeta), la qual cosa marcar la futura estreta uni de religi i poltica
en lislam. Des de la seva nova seu, Mahoma construeix un petit estat
on els llaos tribals sn substituts per uns nous llaos, els religiosos,
basats en la fe comuna. Alhora estableix un govern teocrtic absolut, en
clara oposici a les assemblees tribals que regien les tribus rabs preisl-
miques.
Afermat en la seva nova posici de cap poltic, Mahoma endega la con-

questa i conversi de totes, o quasi totes, les tribus rabs de la pennsula,
inclosa la mateixa Meca, que es rendeix i converteix el 628. Quatre anys
ms tard, el 632, Mahoma mor.
La mort del Profeta planteja el primer gran problema a la jove comunitat

musulmana: la successi, aspecte mai tractat per Mahoma. Tres qestions
es plantegen: el successor ha de ser de la famlia del Profeta (i Mahoma no
tenia en morir cap fill mascle viu)?, ha de ser escollit o ha dheretar la
direcci de la comunitat? i, en darrer terme, quin tipus dautoritat ha de-
xercir?
Finalment sopta per lelecci, per un grup de notables, dun dels primers
deixebles, Abu-Bakr as-Siddiq (632-634), que pren el ttol de califa (kha-
lifa, representant, successor) i dna per conclosa la Revelaci. El califa
esdev el cap poltic i religis de la comunitat, regida per les normes fixa-
des pel Profeta. !
Ttols califals i khutba
El primer califa, Abu-Bakr, prendr el ttol de khalifa ar-Rassul, representant del Profeta
(a la terra), paraula de la qual deriva califa. Tanmateix, el seu successor, Umar, optar
pel ttol amir al-muminn, prncep dels creients, ttol amb el qual seran ms usualment
coneguts els califes futurs.
Per per sobre dels ttols el que singularitza el califa s que a la pregria dels divendres,
la ms important de la setmana, el serm (khutba) es faci en el seu nom. Aquesta prc-
tica arrelar tant que el fet de retirar el nom del califa de la pregria o substituir-lo pel
nom daltri seran formes corrents de rebellia.
Las tasca dAbu-Bakr ser la consolidaci de lEstat de Medina, incorpo- Vegeu el subapartat
1.1.2 daquest mdul.
!
rant-hi efectivament totes les tribus, per primera vegada reunides en un
nic estat. Per lempenta que la nova fe dna als musulmans traspas-
sar els lmits de la pennsula. Encara durant el califat dAbu-Bakr es fan
les primeres expedicions als imperis bizant i sassnida, per ser sobre-
tot en el califat dUmar ibn al-Khattab (634-644) que sefectuaran les
grans conquestes. Quasi sense adonar-se, les tribus rabs destruiran un
imperi, el sassnida, i en mutilaran un altre, el bizant. Lexpansi evi-
dentment lafavoreixen elements externs com la debilitat dels dos impe-
ris o la poca adhesi dels cristians monofisites dEgipte i Sria a lImpe-
ri bizant, per en ser un element fonamental la fora donada per la
nova fe.
La conquesta es fa majoritriament mitjanant pactes en qu es garan-

teix la seguretat dels conquerits a canvi dun tribut. Aquest sistema pos-
sibilita a Umar el manteniment de les estructures locals (sassnides i
bizantines), reduint el domini islmic a una superestructura respectuo-
sa amb els conquerits sempre que paguin el tribut. Daquesta manera
sestablia una diferenciaci clara entre una elit rab conqueridora i una
poblaci conquerida protegida (dhimms, sotmesos a la dhimma, pro-
tecci).
p Lexpansi de lislam entre

g els segles VII i IX
Saragossa
(713)
Sevilla
Crdova
(711) Constantinoble
Fes Tahart
(808) (761) Tunis Nisapur
(princ. s. VIII) (651)
Sigilmassa al-Qayrawan (670)
Alep Mossul
Mahdia (916) (641)
Bagdad Esfhan
Trpoli (643) (762)
Damasc
Alexandria (636) Kufa
(646) Jerusalem (638)
(638) Bssora
el Caire (638)
Els territoris de lislam: (970)
A la mort de Mahoma (632)

Sota Abu-Bakr (632-634)
Medina
Sota Umar (634-644)
Sota Uthman (644-656) i Al (656-661)
la Meca
Sota els omeies (661-750)
Sota els primers abbssides (750-c. 900)
Zones afectades per campanyes espordiques
(648) Data de conquesta
Ciutats fundades pels musulmans 0 1000 km
Els pactes entre els invasors musulmans i els venuts
Fragment del pacte pel qual Tudmir (Teodomir), senyor visigot de la regi dOriola, es
rendeix al cap de les tropes musulmanes, Abd-al-Aziz ibn Mussa. Aquest pacte, datat el
713, s un exemple dels pactes que arreu dels territoris conquerits van firmar els musul-
mans, en els quals sassegurava als que es rendien la protecci (dhimma) a canvi, espe-
cialment, dimpostos.
En el nom de Du, Clement, Misericordis! Escrit dirigit per Abd-al-Aziz ibn Mussa
ibn Nussayr a Tudmir ibn Abds. Aquest darrer obt la pau i rep el comproms, sota
la garantia de Du i del seu Profeta, que no es canviar res de la seva situaci ni de la
dels seus; que no li ser negat el seu dret de sobirania; que els seus sbdits no seran
assassinats; ni reduts a captiveri, ni separats dels seus fills i dones; que no seran
molestats en la prctica de la seva religi; que les seves esglsies no seran cremades,
ni desprovedes dels objectes de culte que en elles es troben; i aix tant de temps com
ell satisfaci les crregues que nosaltres li imposem. [...] A ms a ms no podr donar
asil a ning que hagi fugit de les nostres terres o que sigui el nostre enemic, no far
mal a qui shagi beneficiat amb el nostre aman [protecci] ni mantindr secrets els
informes relatius a lenemic que arribin al seu coneixement. Ell i els seus sbdits hau-
ran de pagar cada any un tribut personal []. Escrit a rajab de lany 94 de lhgira.
Al-Himyar, Kitab ar-rawd al-mitar
A Umar el succeiran Uthman ibn Affan (644-656) i Al ibn Abi-Tlib

(656-661). Els seus califats es caracteritzen no per la poltica expansiva, on
segueixen les passes dUmar, sin per linici dun conflicte successori que
dividir per sempre la comunitat islmica.
Implicat en lassassinat dUthman, Al, cos i gendre de Mahoma, veu el

seu poder contestat per un cos del primer, Muwiya ibn Abi-Sufyan,
governador de Sria, que li imposar un arbitratge per aclarir lassassinat.
La simple acceptaci daquest arbitratge originar entre els seguidors dAl

una escissi: els kharigites (els secessionistes). Aquests, amb una inter-
pretaci igualitarista de lislam, defensaven lelecci del califa solament
pels seus mrits i les seves virtuts com a musulm, independentment del
seu origen familiar i social.
El resultat de larbitratge ser contrari a Al, per els seus partidaris no lac-
El xiisme
ceptaran. Muwiya aprofitar el resultat de larbitratge per fer-se procla-
El xiisme naixer inicialment
mar califa a Damasc (660). Finalment Al ser venut i mort i Muwiya es com un problema
successori: la facci (xia)
consolidar com a califa. dels partidaris dAl, que
defensen que la
representaci del Profeta
ha de recaure en la seva
El triomf de Muwiya tanca un primer cicle de la histria islmica, el dels descendncia: Al, gendre
i cos de Mahoma, i els seus
quatre Califes Ortodoxos o Ben Guiats, al-Khulaf ar-Raixidun, i nobre un descendents. Aquest
altre, el del triomf duna concepci rab de limperi. ! moviment es consolidar
amb el martiri
dal-Hussayn, fill dAl,
derrotat i mort durant la
guerra civil a la mort de
Muwiya, que enfronta el fill
1.5.2. El califat omeia: expansi territorial i consolidaci daquest, Yazid, i al-Hussayn.
estatal (segles VII-VIII)
El califat omeia suposa una ruptura amb la tradici dels califes

anteriors. A diferncia del fonament teocrtic del poder dels Cali-
fes Ortodoxos, simples lloctinents del Profeta a la terra, els
omeies intenten construir un imperi sobre dos nous fonaments
nascuts de lexpansi territorial: ladopci i adaptaci destructu-
res estatals trobades en les zones conquerides i lexistncia duna
estructura tribal rab implantada arreu dels territoris conquerits.
Els tres fronts dexpansi araboislmica es frenaran i es trencaran durant el Vegeu el subapartat 3.1 del mdul !
califat omeia. Simultniament, francs, bizantins i indis aturaran les tropes
rabs, que acabaran, a mitjan segle VIII, abandonant la poltica expansiva. Les
repetides campanyes contra Constantinoble fracassaran. A lest, tot i algunes
incursions a lndia, aquesta no ser incorporada a lImperi. A loest seran els
francs de Carles Martell els que a Poitiers (732) marquin, ms simblicament
que realment, el punt dinflexi entre lexpansi i la consolidaci.
Smbol evident del canvi que suposa el califat omeia s limmediat tras-
llat de la capitalitat de Medina a Damasc. Medina, la Meca i tota la penn-
sula deixaran de tenir un paper actiu en la histria islmica i quedaran
relegades a una funci religiosa. Tamb emblemtica s la designaci, en
vida de Muwiya, del seu fill Yazid com a hereu. Muwiya s el primer
califa que escull el seu successor.
Damasc i lelecci dhereu simbolitzen lacceptaci plena de lexpansi

amb totes les seves conseqncies, dentre les quals destaca la necessitat
de dotar les conquestes duna organitzaci estatal slida. Aquesta es
basar en el model bizant, encara que tamb shi troben influncies
perses sassnides. Els omeies doten el califat duna administraci cen-
tral, duna ordenaci provincial i de tots els elements propis dun Estat
Vegeu el subapartat !
centralitzat i fort segons lideal romanobizant. ! 1.1.3 daquest mdul.
Del mimetisme a lapropiaci
En els primers moments ladopci dinstitucions estatals s mimtica: la llengua admi-

nistrativa s el grec i susen les antigues monedes bizantines i sassnides. Per poste-
riorment el llegat bizant es far propi i sadaptar a la manera de fer dels nous senyors.
Mostres daquesta apropiaci sn ladopci de lrab com a llengua oficial des del regnat
dAbd-al-Mlik (685-705), la progressiva substituci de funcionaris cristians per arabo-
musulmans, lencunyaci de moneda en rab.
Ladopci dunes estructures estatals amb poc pes de lelement religis

islmic i la relaxaci de costums dels prnceps omeies portaran dures cr-
Primeres encunyacions
tiques dels sectors ms religiosos. Durant els setanta anys que duri la rabs
dinastia, les revoltes de caire religis contra lirreligis i lax rgim En la illustraci, dinar
dor encunyat pel califa
omeia seran constants: revoltes xites i kharigites se succeeixen quasi Abd-al-Mlik el 695 on ja
constantment enmig de breus perodes de calma. ! sempra lrab i expressions
alcorniques, encara que
mant una representaci
figurativa que acabar
desapareixent en les
Laltre fonament sobre el qual es fundar el califat omeia ser la xarxa de monedes islmiques.
llaos de parentiu i de clientela de les tribus rabs, trasplantada de la
pennsula Arbiga a arreu dels territoris conquerits.
El califat omeia, una

Els omeies intentaran aprofitar lestructura tribal per a mantenir la fora monarquia rab?
dels conqueridors i evitar la seva dissoluci entre la molt ms nombrosa Lescs paper de la religi en
la consolidaci estatal omeia
poblaci autctona. Per aconseguir-ho, compartimentaran la societat en i la importncia del fet tnic
rab per sobre del religis
dos estaments, els rabs musulmans i els dhimms. islmic han dut molts autors
a qualificar el califat omeia
de monarquia rab, ja que
ms que un imperi islmic,
Els rabs formaran una elit unida per llaos tribals i tancada en ella que com ho ser labbssida,
lEstat omeia era el domini
viur de les rendes que li proporcionin els dhimms, amb lnica funci duna minoria tnica,
diferenciada ms per aquest
de mantenir el domini sobre les regions conquerides. fet tnic que no pel religis,
sobre un immens espai
conquerit per la fora de
En canvi, els dhimms, als quals es permetr mantenir les seves estructu- les armes.
res administratives i conservar la seva religi (cristians, jueus i zoroastris-

tes), hauran de mantenir per via impositiva lelit musulmana rendista.
A diferncia dels musulmans, que solament han de pagar lalmoina

cannica, la zakat, i un delme, uixr, per les terres arrendades, els dhimms
hauran dabonar dos impostos fora onerosos, la jizya, un impost sobre
les persones, i el kharaj, un impost sobre la terra.
Davant lelevat preu de la dhimma i per limpuls natural duna fe en

expansi, les conversions es multiplicaran rpidament. La conversi, tan-
mateix, no eliminava la barrera entre els rabs i els no-rabs, ja que els pri-
mers es van encarregar de mantenir els conversos en una segona catego-
ria acceptant-los en la comunitat islmica per mitj de lentrada en una
tribu com a mawles, clients (mawali, singular mawla).
Fiscalment, els mawles disposaven al principi dels mateixos privilegis que

els musulmans antics, per en disparar-se el nombre de conversos, els
ingressos van disminuir en picat i fou necessari reformar el sistema fiscal.
Els dhimms solament havien de pagar la jizya, i els musulmans, antics o
conversos, havien de pagar delmes i almoines, els anomenats impostos
alcornics, mentre que el kharaj deixar de ser un impost sobre la terra
segons la condici de la persona, per passar a ser un impost lligat a la terra
independentment de la condici de la persona. Aquest sistema tributari
esdevindr el model de sistema fiscal islmic.
La igualaci fiscal no implicar, tanmateix, la igualaci social i religiosa i

Els kharigismes
els rabs seguiran mantenint les distncies amb els mawles, cosa que
El kharigisme, nascut duna
sovint conduir aquests cap a interpretacions alternatives de lislam, lectura rigorista i igualitria
de lislam, va comptar amb
kharigites o xites. El problema mawla estar en lorigen de la desaparici un nombre dadeptes
relativament important
del califat omeia: luniversalisme evident del missatge de Mahoma no era durant els primers segles de
compatible amb els privilegis dels rabs. ! lislam, quan va estendres
especialment entre
poblacions marginades.
De la seva difusi en van
La uni del problema mawla amb les crtiques religioses al model poltic nixer diverses escissions
internes, sovint barallades
omeia significar la fi del rgim omeia. En els darrers quinze anys de cali- entre elles, que van ajudar
en molts casos al fracs dels
fat les revoltes se succeeixen i es generalitzen: kharigites ibadites a lHa- pocs estats dinspiraci
kharigita que sarribaren a
dramawt que arriben a ocupar la Meca i Medina, xites a Kufa, baralles tri- crear. De totes les branques
medievals, actualment
bals entre rabs, conflictes cortesans a linterior de la dinastia, i finalment solament es practica
la ibadita entre algunes
la revolta xita a Corsmia. Aquesta darrera, acabdillada per un descen- comunitats berbers
magribines.
dent dAbbs, oncle del Profeta, Abu-l-Abbs as-Saffah, derrotar el 750
el darrer califa omeia, Marwan II, i en massacrar tota la famlia, excepte
un jove prncep, Abd-ar-Rahman, que sacabar refugiant a la llunyana al-
ndalus. El nou califa no solament fundar una nova dinastia, molt ms
duradora que lomeia, sin que refundar de nou el califat, que de
monarquia rab passar a ser un imperi islmic.
1.5.3. Del califat abbssida al triple califat (segles VIII-XI)
La revolta que dur al tron califal as-Saffah (750-754) comptava amb un

ampli suport popular, tant dels dhimms com, especialment, dels mawles.
La idea de trencament tamb es plasma en un canvi de capitalitat. As-Saf-

fah es trasllada a Mesopotmia, on el seu germ i successor, Abu-Jfar al-
Mansur (754-775), fundar una nova capital, Madinat as-Salam, la Ciutat
de la Pau, ms coneguda per lantic nom del lloc, Bagdad (762). Si Mu-
wiya comptava amb el suport de la poblaci de la zona bizantina, de la
qual els omeies havien pres gran nombre didees, Abu-l-Abbs as-Saffah i
els seus successors es recolzaran en els mawles de les regions de lantic
Imperi sassnida.
Per poder comptar amb el suport dels mawles, as-Saffah i, sobretot,

al-Mansur, consolidador de la dinastia, han de refundar lEstat sobre
dos nous conceptes: que tots els musulmans sn iguals en el seu isla-
misme i que el califa, a ms de cap poltic, s el cap dels creients, el
defensor de lortodxia. A diferncia del califat omeia, a labbssida
poltica i religi suneixen estretament, cosa que permet parlar del
califat abbssida com dun Imperi islmic.
El califat abbssida, que perdurar fins al 1517, presenta quatre etapes cla-
res en la seva evoluci: !
1) Letapa daurada dels abbssides, que sestn des del 750 fins a mitjan
segle IX.
2) Una segona de crisi, caracteritzada per lexistncia simultnia de tres

califats, fins al segle XI.
3) Un perode de restauraci, amb lentrada dels turcs seljcides a Bag-

dad, els quals redefineixen el paper del califa en la comunitat islmica
ortodoxa.
4) Una darrera etapa que comena a mitjan segle XIII amb la desaparici
del califat de Bagdad i la creaci dun califat abbssida nominal al Caire,
que desapareixer el 1517 quan el sold turc otom Selim prengui el ttol
califal.
La primera etapa del califat abbssida s no solament letapa daurada dels

abbssides, sin que es pot considerar com ledat dor de la civilitzaci
islmica. Sota els primers abbssides, al-Mansur, al-Mahd, Harun ar-Rai-
xid i al-Mamun, la cultura araboislmica fa les aportacions ms interes-
sants: de Les mil i una nits a la introducci en les matemtiques del zero,
del filsof Avicenna al poeta Abu-Nuws, de lestudi i la fixa-

ci del dret islmic a lobra musicolgica dal-Kind, molts
dels cims culturals i intellectuals del mn araboislmic sn
daquesta poca.
Aquesta esplendor cultural, parallela a leconmica, contras-

ta vivament amb la inestabilitat poltica. La refundaci de
lEstat dna al primer califat abbssida una fora inusitada,
per tamb marca algun dels elements que el duran a la crisi.
Representaci duna farmcia en una
miniatura de ledici italiana del Cnon
dAvicenna (segle XV).
Des daquest moment, tota crisi poltica fcilment prendr una expressi
religiosa hertica, i una qesti religiosa fcilment tamb pot prendre forma
de conflicte poltic. Tanmateix, aquestes conseqncies no es faran evidents
fins al final del segle VIII a lextrem occidental del califat i fins al IX a les zones
central i oriental.
Mentrestant, lEstat abbssida es caracteritza per un augment de la cen-

tralitzaci amb la creaci del crrec de visir. Aquest, primer ministre ple-
nipotenciari, controlava tots els departaments (dawawn, singular diwan)
de ladministraci central, que es feia sentir arreu de lImperi.
Per des de linici del segle IX apareixen els primers elements distorsiona-
dors: !
Els governadors locals senforteixen i comencen a guanyar autonomia
respecte duna capital a voltes molt llunyana.
Lexrcit esdev mercenari, generalment amb tropes turques, que

veuen augmentar el seu poder de manera imparable, arribant, en el cas de
la gurdia personal del califa, a dominar el mateix califa.
Tot plegat tendeix, doncs, cap a la disgregaci poltica en forma de con-

solidaci de dinasties o governs locals, que tant poden aparentar la
dependncia califal com contestar-la des de lheterodxia religiosa.
En aquest aspecte la meitat occidental de lImperi ser la ms preco: el Vegeu el subapartat

1.5.4 daquest mdul.
!
mateix any dascensi al poder califal das-Sabbah es perd una provncia, al-
ndalus, que cau en mans de lnic omeia viu. La dependncia entre aquest
emirat i el califat ser nominal, reduda al reconeixement religis. Per a al-
ndalus el seguiran en lOccident islmic alguns moviments religiosos (els
rustemites i els idrssides) i diverses dinasties de governadors prcticament
independents (aglbides de Tunis, tulnides i ikhxidites a Egipte).
A la meitat oriental, molt ms propera del centre de lImperi, els conflictes

comenaran ms tard, per influiran ms en el debilitament del califat:
moviments socioreligiosos com les revoltes dels zanj (esclaus negres de les
grans propietats iraquianes), la dels crmates, que arribaran a saquejar la
Meca, la dels saffrides, la dels zaidites, i tamb separatismes provincials
com les dinasties de governadors tahrides i samnides de lIran o els
hamdnides de Mossul.
La gran famlia xita
Les diferents branques del xiisme apareixeran a conseqncia de problemes dinstics

entre els alides (descendents dAl) de la branca hussayn (descendents dal-Hussayn); la
branca hassan, descendents dal-Hassan, normalment no practicar un islam xita.
Per als xites imamites o duodecimams, actualment majoritaris a lIran, a Mahoma el

succeren dotze imams (ttol que prenen els successors de Mahoma entre els xites), fins
que el dotz, Muhmmad al-Mahd, va desaparixer el 878 i roman ocult (imam ocult)
a lespera del Dia del Judici Final. Per als xies septimams o ismalites, la seqncia di-
mams es va tallar en Ismal, per a ells el set imam, en lloc del seu germ Mussa al-Kd-
him, set imam dels duodecimams. Els zaidites, en canvi, van fixar la successi en Zayd,
germ del cinqu imam, Muhmmad al-Bqir, i els seus descendents.
La teoria de limam ocult que tornar per reinstaurar la legitimitat dinstica i governar
correctament el mn permetr que fora moviments dinspiraci xita acabin buscant legi-
timitat proclamant-se el seu cap descendent dAl. Fatimites, crmates, nizarites es cons-
Mahoma, Al, Ftima, al-Hassan i
truiran genealogies alides. Tanmateix, cal tenir en compte que no tots els descendents al-Hussayn. Miniatura de la Cronologia
dAl van ser xites; aix, els idrssides o els alawites actuals del Marroc fonamenten la seva dal-Birun (segle XV)
legitimitat en la descendncia alida, per practiquen lislam ortodox sunnita.
La disgregaci arribar al mateix cor de lImperi, on el poder del califa ser

nominal, sotms primerament als mercenaris de la seva prpia gurdia,
desprs a una dinastia irani xita moderada, els buwyhides.
La segona etapa, a mitjan segle X, marcada per la desfeta dels abbssides

de Bagdad, afavorir lauge de dos poders alternatius (lal-ndalus
omeia i lEgipte fatimita), que arribaran a proclamar-se califats indepen-
dents trencant de manera poltica la unitat de lislam, ja que el califat s
per definici nic.
Emparat en una restauraci omeia sense sentit, el califat cordovs s

una manera religiosa de representar lauge econmic i poltic andalus,
i per aix mateix s tan efmer o durador com aquest auge. Quan a li-
nici del segle XI aquest auge desapareix, els seus hereus poltics tornaran
a lobedincia abbssida, s a dir, la khutba es far en nom dels califes
abbssides.
El califat fatimita representa ms clarament la divisi interna de lIslam

i la consolidaci de la disgregaci definitiva del califat abbssida, ja que
s un califat xita, regit per un califa descendent (o pretesament des-
cendent) dAl.
Enfront daquests dos, el califat abbssida, redut espacialment, ser el

ms dbil, per tanmateix els sobreviur.
1.5.4. El mn islmic occidental: el Mgrib, Siclia

i al-ndalus (segles VII-XI)
LOccident islmic presenta una evoluci singular respecte de les
Per a lestudi del Mgrib
zones centrals dEgipte, Sria, lIraq i Prsia. La seva incorporaci a al llarg de tota la seva
histria s imprescindible
lislam s lleugerament posterior a les grans conquestes dels califes la lectura de:
Laroui, A. (1982). Lhistoire
ortodoxos. du Maghreb. Un essai
de synthese. Pars:
FM/Fondations.
En alguns detalls,
antiquada, per encara
Desprs dun parell dexpedicions militars sense conseqncies pel que fa a slida en les seves
argumentacions.
annexions territorials, el 670 comencen les campanyes que duran a la con- Per a una introducci a
lal-ndalus omeia, es pot
questa definitiva de lexarcat de Cartago. Emblemtica daquesta conques- llegir, encara que ja s una
mica vella, lobra de:
ta ser la fundaci el mateix any dal-Qayrawan (Kairouan), un campament
Lvi-Provenal, E. (1967 i
militar que hauria desdevenir capital poltica i religiosa dIfriqiya, lantiga 1965). Espaa Musulmana
hasta la cada del Califato
frica romana. La resistncia local, tant dels bizantins com sobretot dels de Crdoba (711-1031 de
J.C.) (2 vol.). A: Historia
berbers, allargar les campanyes militars fins al 702. de Espaa (fundada per
R.M. Pidal). Madrid:
Espasa-Calpe.
Mnimament consolidada la conquesta dIfriqiya, sencetar ja la de la
zona limtrofa fins a lAtlntic, incorporada entre el 705 i el 708, i,
seguidament, el 711, la del ve regne visigtic de Toledo, incorporat
tamb amb molta celeritat, fins al punt que el 715 ja es pot donar per
conclosa la conquesta i sinicia immediatament la incorporaci de la
Gllia merovngia, empresa en la qual fracassaran les tropes rabs i ber-
bers (batalla de Poitiers, 732), la qual cosa marcar el lmit extrem de la
seva expansi, gens menyspreable: en una cinquantena danys el con- Vegeu els subapartats 2.1 i 2.2 del
!
medieval.
trol islmic sha ests des del desert libi fins a la Septimnia.
Evidentment, amb tan poc temps el control no s absolut, per ser jus-
tament lelement que marcar loriginalitat de lOccident islmic, tant
de lal-ndalus, nom que rebr la Hispnia visigtica, com de tot el
Mgrib (literalment, lOccident, lfrica del nord). El carcter limtrof i
inestable (resistncia berber, conflictes entre tropes rabs de tribus dife-
rents i entre tropes rabs i berbers), juntament amb una relativament
rpida conversi a lislam, encara que a voltes sigui superficial, perme-
tran que aquesta regi esdevingui un amagatall de dissidncies i hete-
rodxies. !
La mateixa inestabilitat del control rab islmic per-

metr el desenvolupament de loriginalitat. Al Mgrib
apareixeran alguns dels primers emirats independents o
dependents nominalment del mn islmic: al Mgrib
occidental, estats xites (o pseudoxites) com lidrssida
de Fes i kharigites com el rustemita de Tahart, i al
Mgrib oriental, lemirat aglbida, que obt el poder per
delegaci califal. Aquest darrer ser lartfex de la con-
questa de Siclia als bizantins, on florir una cultura araboislmica origi- La mesquita
nal de gran influncia en el mn occidental. dal-Qayrawan (Tunsia)
Aquest edifici va ser construt

durant el perode aglbida
La desaparici de lemirat aglbida la provocar de nou un emigrat, un i posteriorment reformat
i ampliat durant el domini
alida de la branca ismalita, Ubayd-Allah, que el 910 i grcies a lefica dels zrides i els hfsides.
propaganda politicoreligiosa ismalita aconseguir el suport necessari per

declarar-se enviat de Du (al-Mahd) i titular-se amir al-muminn. La dinas-
tia ser coneguda com a ubayd pel seu fundador o, ms usualment, com WEB
W1/00377.01
a fatimita, perqu es consideraven descendents directes de Mahoma per
Vegeu lannex Els primers
via de la seva filla Ftima. estats islmics magribins.
Desprs duna etapa de consolidaci a Ifriqiya, enfrontats als omeies dal-

ndalus, rpidament dirigiran el seu inters cap a Egipte, on, desprs duna
forta campanya propagandstica, entraran victoriosament el 969. Lany
segent fundaran el Caire, on es traslladar el califa al-Muzz i abandonar
Ifriqiya a una dinastia de governadors dorigen berber, els zrides.
Des dEgipte la seva influncia sestendr militarment a Sria i la pennsula Vegeu el subapartat
1.1.2 daquest mdul.
!
Arbiga, per ideolgicament arreu de les terres de lislam, on el xiisme
ismalita viur el seu perode de mxima efervescncia, especialment quan
encapalin la lluita contra lexpansiu Imperi bizant, en aquest moment
governat per la dinastia macednia.
En lmbit interior, els fatimites van aprofitar la debilitat de Bagdad per a

impulsar les vies comercials egpcies, que substituiran les iraquianes, amb
la qual cosa Egipte entrar en un perode de prosperitat que no abando-
nar durant segles en controlar gran part del comer entre el Mediterrani
i lExtrem Orient.
Per totes les concrecions estatals magribines i les seves prolongacions

orientals sn posteriors a la primera gran escissi de lImperi islmic
abbssida: lal-ndalus omeia.
Lnic prncep omeia supervivent a la massacre das-Saffah, Abd-ar-Rah-

man ibn Marwan, es va refugiar primer al Mgrib, tradicional terra de

refugi, i finalment a al-ndalus, on, sense el consentiment abbssida, ses-
tabl en condicions peculiars: plena autonomia amb un reconeixement
formal de lautoritat religiosa del califa abbssida.
A larribada dAbd-ar-Rahman (756-788) a al-ndalus, aquest es troba

immers enmig de contnues lluites entre diferents clans rabs i entre rabs
i berbers, que ni ell ni els seus successors no aconseguiran evitar fins a
lascensi al tron de lemirat dAbd-ar-Rahman II (822-852). Aquest tren-
ca amb la nostlgia omeia fins aleshores regnant i reorganitza tot lEstat
important procediments, institucions, prctiques i fins i tot la moda i el
gust abbssides, aleshores triomfants al Bagdad dal-Mamun i els seus suc-
cessors immediats.
De les reformes dAbd-ar-Rahman II naixer un emirat enfortit que sabr

aprofitar les possibilitats que ofereix el fet destar situat a lextrem occiden-
tal del gran espai econmic islmic. Aprofitant lauge econmic i per mitj
de lexpansi diplomtica i militar sobre el Mgrib occidental, lemirat
aconseguir amb el tercer dels Abd-ar-Rahman, Abd-ar-Rahman an-Nssir
(919-961), el seu punt lgid, plasmat ideolgicament amb la restauraci
califal omeia el 929 en resposta a la proclamaci califal dels fatimites.
Basant-se en la tolerncia interna, en una vida econmica slida, en una

activitat intellectual i artstica brillants i en una autoritat poltica forta,
la proclamaci califal simbolitza la consolidaci dels omeies andalusins i
linici del perode ms interessant de la histria andalus. !
La brillantor omeia cordovesa perdura amb el successor dAbd-ar-Rah-
man, al-Hkam II (961-976), per en el regnat daquest ja es comencen
a copsar els primers smptomes duna crisi profundssima que rpidament
posar fi a lEstat omeia.
Amb una certa similitud amb la crisi abbssida, la mercenaritzaci de

lexrcit, lirredemptisme provincial, les baralles palatines i lascensi del
hjib, equivalent al visir abbssida, minaran la solidesa de lEstat, conser-
vada durant el successor dal-Hkam, Hixam II, grcies a la dictadura del
hjib Almansor (al-Mansur), que desviar la violncia interior cap a la
frontera septentrional, on els regnes cristians seran repetidament saque- Vegeu els subapartats 3.1.1 i 4.1
del mdul Histria poltica de
!
lOccident medieval.
jats (Barcelona, Santiago de Compostella).
Per quan els successors dAlmansor no tinguin la capacitat de mantenir

una dictadura suficientment potent, el califat entrar en una vertiginosa
crisi en la qual les secessions es multiplicaran i els califes se succeiran els

uns als altres sense temps per a arribar a assaborir el poder.
El 1031, solament cent anys desprs dhaver-se proclamat el califat, ll-

tim califa, Hixam III, ser destitut, i en els diferents principats que es
repartiran lantic califat la pregria tornar a fer-se en el nom del califa
abbssida de la llunyana Bagdad.
1.5.5. La construcci dun gran espai econmic islmic
Lexpansi de lislam no significar necessriament un trencament amb

les estructures econmiques i socials anteriors. El procediment de con-
questa, generalment amb pactes de rendici, i el sistema dinstallaci de
guarnicions i campaments militars rabs separats de les poblacions autc-
tones afavoreixen que tant les estructures socials com les econmiques
perdurin, encara que mediatitzades per un nou marc poltic i per la
presncia duna nova religi.
El primer afavorir la creaci dun gran espai sense fronteres, que supera
amb escreix el dels estats anteriors; el segon introduir alguns valors nous
i, a mesura que les conversions augmentin, una nova unitat religiosa
malgrat els cismes xita i kharigita i lingstica lrab sestendr com a
lingua franca arreu de lImperi independentment que sadopti en lmbit
familiar o no.
De tot plegat naixer una civilitzaci nova, peculiar, anomenada

tradicionalment islmica, ja que aquest s un dels elements que la
Pgina miniada dun Alcor del segle XV
singularitza, per no lnic, ja que en molts aspectes la civilitzaci
islmica s un prolongament, fins i tot una radicalitzaci, de les
civilitzacions clssiques: cultures de clara base agrria, per on
aquesta base queda fortament mediatitzada pel paper de les ciutats
que dirigeixen el mn rural.
La civilitzaci islmica o araboislmica, perqu lrab s la principal llen-

gua dexpressi escrita, tindr tamb una base agrria, per aquesta estar
molt fortament determinada per la importncia que pren la ciutat, que
domina, per mitj dun gran desenvolupament de les rutes i les tcniques
comercials, tant la producci agrcola com la industrial all on es desen-
volupi. !
El procs per a arribar a aquesta civilitzaci araboislmica, considerada

sovint clssica, ser relativament rpid: es gesta en el perode omeia i flo-
reix en labbssida desprs dhaver-se solucionat les traves que lelitisme
rab posava a la creaci duna comunitat islmica de vocaci universal, s
a dir, en la qual la condici religiosa permeti salvar les diferncies tni-
ques i poltiques.
Justament aquesta darrera peculiaritat explicar que malgrat la rpida dis-

gregaci poltica, la civilitzaci, la societat i leconomia es mantinguin,
amb un clar desfasament respecte de levoluci poltica, fins al punt que
la restauraci otomana de la unitat poltica, ja al segle XVI, no signifiqui
la restauraci de lesplendor daquesta civilitzaci clssica, desapareguda
per altres circumstncies, especialment per haver perdut el mn islmic la
seva posici estratgica central i per haver-se aturat tant les estructures
socials com la creaci intellectual i la innovaci cultural.
Les ciutats
La civilitzaci islmica medieval s sens dubte una civilitzaci urba-

na, en el sentit que la ciutat s lelement que domina tots els altres
aspectes de la societat, leconomia i la cultura. Lagricultura, base de le-
conomia i ocupaci de la majoria de la poblaci, sorganitza per servir
les ciutats i aquestes la mediatitzen. La indstria es desenvolupa tamb
a les ciutats, estretament relacionada amb el comer, organitzat tamb
al voltant daquestes. Finalment, la vida intellectual i cientfica es fa
bsicament en els medis urbans, on coneixer, especialment en poca
abbssida (del final del segle VIII al final del IX), un floriment intellec-
tual i cientfic sense precedents en quasi tots els aspectes. !
La ciutat islmica, tot i la seva importncia, no generar mai, o quasi
mai, governs comunals com passar, per exemple, a les ciutats italia-
nes, sin que dependr sempre dautoritats alienes a la mateixa ciutat
(governadors militars), els quals loligarquia mercantil mediatitzar,
per rarament eliminar per a dirigir directament la ciutat. Solament
en situacions de profunda crisi trobarem ciutats islmiques dirigides
pels seus ciutadans, per sempre com a soluci transitria tot esperant
un prncep.
En lmbit de lurbanisme, la ciutat islmica desenvolupar, arreu del

mn islmic, uns trets comuns en lorganitzaci de lespai. La ciutat isl-
mica medieval organitza lespai urb en anelles concntriques en qu es
distribueixen les diferents funcions, orientades sempre cap al centre de la
ciutat, assenyalat per la intersecci dels carrers principals i on se situen la

mesquita principal (la mesquita del divendres, la jmaa) i els mercats
(els aswaq, singular suq), distributs al voltant de la mesquita, general-
ment ordenats segons la qualitat dels productes venuts, amb els mercats
dels metalls preciosos i de les espcies ms a prop del centre urb, i els de
productes ms senzills, ms allunyats.
Al voltant de la zona comercial es distribueixen els barris residencials.

Aquests es caracteritzen perqu sn com cllules autnomes les unes de
les altres amb un nic carrer dentrada que sovint pot tancar-se per allar
completament el barri. En les ciutats amb comunitats religioses o tni-
ques diferents, ser usual que aquestes divisions es plasmin en barris dife-
rents. Tocant a les muralles, sovint prop dels cursos daigua, lluny dels
barris residencials i del centre, se situaran les indstries brutes: assao-
nadors, tintorers, tant per la seva necessitat daigua com per a evitar
que la mala olor daquestes indstries empudegui els mercats i els barris
residencials.
La ciutat de Tunis, un
Bab Banat exemple de ciutat islmica
Bab al-Manara
Bab Aquest plnol de la ciutat
Suwiqa antiga de Tunis ens permet
al-Qasba
veure alguns trets
(ciutadella)
caracterstics de les ciutats
N islmiques. La ciutadella
o alcsser enganxat a la
muralla, mentre la mesquita
al-Bab al-Jadid principal, la mesquita
az-Zituna, se situa al bell
mig del nucli urb, voltada
dels mercats (al-aswaq), que
sestenen fins a Bab al-Bahr
(el Portal de Mar). Prop
de les muralles hi havia
els cementiris i alguns barris
extramurs.
Bab
Qartajana
Mesquita al-aswaq
az-Zituna (mercats)
Bab al-Jazira Bab al-Bahr
Font: P. Chalmeta (1973). El seor del zoco en Espaa: edades media y moderna (pg.127).
Madrid: Instituto Hispano-rabe de Cultura
Tancant tot el recinte, la muralla indica el final fsic de la ciutat, per

no el del seu radi dinfluncia. Els carrers principals, convertits en
camins, sobren a dues altres anelles fortament infludes per la vida
urbana, una primera formada per horts i jardins, zona agrcola de rega-
diu, i una segona amb les terres de sec, que realment marquen el lmit
de lespai urb.
Lnica excepci a aquesta distribuci concntrica de lespai s la ciu-

tadella o alcsser (qasr), residncia del monarca o del seu governador
i de la guarnici militar, element central en ladministraci de la ciu-
tat, tanmateix situat en algun punt de la muralla per raons defensives
bvies.
El camp
Fortament influt per la ciutat, fins al punt dintegrar-shi com un apn-

dix, el camp queda tamb mediatitzat pel comer, que arriba a generar en
algunes zones la dedicaci exclusiva a cultius destinats als mercats.
Aquesta dedicaci urbana i comercial suposar a la llarga una subordina-
ci cada vegada ms directa dels camperols a la burgesia mercantil, con-
vertida en gran propietria.
La gran propietat creixer per dos camins: per les vendes i els encoma-
naments a causa de lempobriment dels camperols, sotmesos a crre-
gues fiscals oneroses i a cultius que no garantien lautosubsistncia i
que els feien dependre del subministrament exterior, i per la iqt, con-
cessions de terres i rendes a soldats, que en molts casos desestructura-
ran la vida rural.
Enfront dun empitjorament social de la vida rural, les tcniques agr-

ries, especialment les relacionades amb la irrigaci, es van desenvo-
lupar en unir-se diverses tradicions agrries: romana, mesopotmica,
nabatea
El comer
Laspecte en el qual la civilitzaci islmica aconseguir un desenvolupa-

ment ms alt s sens dubte el comer, grcies a la creaci, des dels omeies
per sobretot des de lpoca abbssida, dun enorme espai econmic
com, independent de vicissituds poltiques.
Aprofitant la situaci central respecte del mn aleshores conegut, el mn

islmic es convertir en un enorme nus dencreuament, tant de rutes
internes com de rutes provinents de lexterior. Aquest espai ser alta-
ment verstil, la qual cosa li permetr adaptar-se a les vicissituds polti-
ques tant esquivant-les (per exemple, en els pitjors moments del califat
abbssida les rutes egpcies substituiran les rutes de Bagdad) com
obviant-les (els secessionismes locals no influiran mai excessivament en
les rutes comercials).
Lexemple del comer transsahari
El comer transsahari illustra els grans trets daquest espai econmic, ja que comuni-
ca una regi exterior al mn islmic, lfrica subsahariana, subministradora de dos pro-
ductes importantssims, or i esclaus, amb un dels extrems del mn islmic, lfrica sep-
tentrional, des don posteriorment les mercaderies es distribuen cap a al-ndalus, i
daqu cap a lEuropa occidental o cap a lOrient. El control de les rutes ser objecte de
lluites aferrissades entre els diferents poders locals, per aquests subsistiran fins que els
seus principals clients, els europeus, descobreixin la ruta atlntica alternativa.
Els mercaders dEgipte es traslladen [al Sudan, lfrica subsahariana]. Hi porten sal,
vidre i plom, que venen pel seu pes en or. [...] Cap regi del sud no s ms poblada
que aquesta. Els mercaders hi roben els infants i sels enduen amb ells. Els castren i
els importen a Egipte, on els venen. Hi ha entre ells [els sudanesos, els negres subsa-
harians] alguns que es roben els nens els uns als altres per vendrels als mercaders
quan aquests vnen.
Hudud al-Alam. A: J. Cuoq (1985). Recueil des Sources Arabes concernant lAfrique Occiden-
tal du VIIIe au XVIe sicle (Bilad al-Sudan) (pg. 70). Pars: CNRS
Principals rutes transsaharianes entre el segle X i el segle XVI

Tunis

Fes
al-Qayrawan

Tremissn
Marrqueix Tahart Barqa

Tamedelt Wargla
Sijilmassa
Ghadams el Caire
Awjila

Tinduf Zwila Siwa
Zemmour Assiut
Ghat
Taghaza
Taodeni
Djado
Waddan

Awdaghust Timbuctu Tadmekka
Awlil Diara Bilma

Walata Dongola
Takrur
Ghana Ras-al-Ma Gao

Takedda Maranda
BAM Ghyaro
B Djenn
UK

ge

r
Bobo Dioulasso

Niani
Kong e
nu
Be

0 800 km
Connexions amb lexterior del mn islmic les trobem arreu, dal-nda-

lus amb lEuropa occidental, del Caucas i el mar Negre amb lEuropa nr-
dica i eslava, del Iemen i Egipte amb lfrica oriental i lndia, i es com-
plementen amb importants xarxes internes que comuniquen Crdova,
Fes i Marrqueix, a lextrem occidental, amb les ciutats perses i dsia cen-
tral, per mitj dAlexandria (i, des de la seva fundaci, del Caire), Damasc,
Alep, Bagdad, xarxes per on tamb circularan els pelegrins a la Meca i
els intellectuals a la recerca de mecenes.
Evidentment, per sota daquest comer internacional hi haur tamb un

comer local i regional de productes de primera necessitat i de redistribu-
ci local de les mercaderies del gran comer.
Un comer a tan mplia escala impulsar el desenvolupament de sofisti-

cades i innovadores tcniques comercials en el marc duna economia
monetria que permet parlar dun capitalisme comercial preco, espe-

cialment en els aspectes tcnics. Les associacions comercials sn conegu-
des i els instruments de crdit i de pagament sn habituals.
Els productes amb els quals treballar aquest comer internacional

seran: !
Mercaderies de luxe (espcies, esclaus).
Primeres matries indispensables per a lactivitat industrial (metalls,

fusta i altres primeres matries industrials).
Alguns dels productes fabricats per les indstries urbanes (teixits,

armes, paper).
Principals rutes i productes del comer en el mn islmic (segles VII i XI)

IMPERI
CAROLINGI
Principals productes REGNE DE MAR
Bordeus REGNE DE GERMNIA KHZARS
Or Ivori PETXENEGS DARAL
FRANA
Ambre HONGARESOS
Pells Narbona REGNE
AL-ANDALUS DITLIA
Coure Plata
Barcelona ESLAUS MAR TRANSOXIANA
Esclaus Sal Sevilla BLGARS CASPI

Espcies Seda M MAR Snop Trebisonda
Tnger
A TIRR Constantinoble Kabul PENJAB
Estany Teixits R ADZERBADJAN
Bugia IMPERI BIZANT
Ferro Tnis MAR Nissapur
JNIC MAR
MGRIB IFRIQIYA EGEU CORSMIA
M Alep SIND
Sijilmassa E Kandahar
OCE D Bagdad
I T
ATLNTIC
Trpoli E R Damasc SRIA
R A N I IRAQ KHUZESTAN
Barqa Basora
Jerusalem
Shiraz MAKRAN

el Caire
EGIPTE BAHREIN

FEZZN
Medina
I C
Territoris sota domini musulm
BAMBUK
Principals rutes comercials la Meca OMAN
D
Principals rutes transaharianes MAR
N
SUDAN
MALI ROJA
Comer dor del Sudan HADRAMAWT
KNEM NBIA
LOBI Principals ares aurferes IEMEN Socotora
BUR

Comer desclaus negres Aden
E

Principals rutes
C
COSTA
DEL OR
O
0 1000 km Principals centres de distribuci
ETIPIA BERBERA
Aquests darrers es produiran a les indstries urbanes, algunes de les quals,

les ms profitoses, eren monopoli estatal, com ara les de teixits de seda
egipcis. Els estats tamb interferien en el comer, tant per treuren bene-
fici per mitj de laplicaci de drets de duana i altres taxes, com per a asse-
gurar el subministrament dalguns productes de primera necessitat i con-
trolar-ne lespeculaci.
2. Quan lEuropa occidental sobre al mn
2.1. Imperi bizant?
Ja durant els regnats dels darrers emperadors de la dinastia macednia

comena per a lImperi una profunda crisi de la qual no es podr recupe-
rar. Amb una velocitat sorprenent, tenint en compte el poder i lauge de
lpoca de Basili II, Bizanci perd el seu potencial econmic i la seva capa-
citat militar ofensiva i fins defensiva, i entra en una profunda crisi social.
La caiguda s tan rpida, malgrat la petita recuperaci durant els primers

emperadors Comn, que el 1204 la mateixa Constantinoble, inexpugna-
ble durant vuit segles, cau en mans dels exrcits duna croada llatina des-
viada cap a lImperi, que posa en el tron imperial un emperador llat.
La sacsejada s terrible, per lImperi es ref, encara que empobrit i debi-
litat. Bizanci no ser ms la potncia del segle X, per encara sobreviur,
recuperada Constantinoble per un emperador grec, dos segles ms. Amb
leconomia desfeta, la societat en crisi, el territori redut a la capital i els
seus voltants, solament la cultura, ms grega que mai, viur un cert per-
ode daurat.
2.1.1. De lexpansi a la crisi (segles XI-XIII)
Lauge viscut durant la dinastia macednia va transformar lImperi

de dalt a baix. Dun Imperi a la defensiva es pass a un Imperi que
creixia i sexpandia. Aquest canvi va tenir un elevat preu: la crisi del
sistema administratiu i social basat en els temes, pensat per a la
defensa de lImperi i no per a la seva expansi.
Les noves condicions de la guerra i la seva llunyania respecte dels territo-

ris centrals van fer perdre ra de ser als estratiotes (agricultors-soldats), en
els quals es basava la fortalesa defensiva de lImperi. La nova guerra neces-
sitava soldats ms preparats, el front cada vegada era ms lluny, i els estra-
tiotes ja no resultaven tils. Els nous estratiotes (el nom es conserva) ja
no vivien de la seva terra, sin que sels pagava un sou, obtingut de la
transformaci en moneda dels serveis dels antics estratiotes (agricultors-
soldats). Aquests darrers a la llarga van acabar perdent les terres per laug-
ment de la pressi fiscal per mantenir els nous estratiotes.
La generalitzaci daquesta prctica, potenciada pels conflictes bllics del

segle XI que van portar a la mercenaritzaci de lexrcit, va conduir a la
creaci duna potent aristocrcia territorial militar encarregada de
reclutar importants contingents de lexrcit i alhora propietria de grans
extensions de terreny cedides pels seus antics propietaris, convertits da-
questa manera en pagesos dependents.
Aquesta aristocrcia amb forts interessos a les provncies senfrontar ja

des dels darrers emperadors macedonis amb laristocrcia civil nascuda
de ladministraci imperial central.
Els interessos daquestes dues aristocrcies sn oposats, i el conflicte, ine-

vitable. Laristocrcia civil es preocupa pel manteniment de lautoritat
imperial, nica capa de conservar ntegre el sistema fiscal que sost lIm-
peri i ladministraci central, s a dir, que la mant a ella mateixa.
Altrament, laristocrcia militar es preocupa especialment de la defensa de

lImperi, origen del seu poder, ja que s grcies a lexpansi i la defensa
de lImperi que es justifiquen les seves apropiacions de terres i els seus
exrcits particulars, cada cop ms poderosos.
La inrcia prpia dun perode dauge com el regnat de Basili II explica

que, tot i la crisi que mina lImperi, el partit civil, ms proper a lempera-
dor, sigui el que guanyi, collocant en el tron emperadors favorables als
seus interessos, la dinastia Ducas (1059-1078). s el que sha anomenat
el rgim civil, durant el qual, sota la illusi de la perennitat dels triomfs
de Basili II, les fronteres sn oblidades i se centra la preocupaci en lin-
terior i en el manteniment dels nivells dingressos fiscals, cosa que evi-
dentment enfronta encara ms les dues aristocrcies.
Tanmateix, la situaci exterior canviar completament a mitjan segle XI. Vegeu els subapartats 1.2 i 2.3.1
daquest mdul i el subapartat 3.2.2
!
del mdul Histria poltica de
Nous perills exteriors amenaaran lImperi (turcs seljcides, petxenegs, lOccident medieval.
cumans i normands) i fins alguns que semblaven venuts (serbis, arme-

nis) es revifaran. En poc temps les conquestes basilianes es perdran i fins
i tot cauran alguns territoris clau, com gran part dsia Menor (perduda
desprs de la traumtica batalla de Mantzikert de 1071) i Itlia (perduda

definitivament el 1071 en mans dels normands, antics mercenaris de
lImperi).
La crtica situaci exterior suposar un canvi de partit (i de dinastia) a

Constantinoble. Desprs dels dos intents dIsaac I Comn (1057-1059) i
de Rom IV Digenes (1068-1071), laristocrcia militar arribar al poder
el 1081 amb Aleix I Comn (1081-1118).
LImperi bizant entre lany 1081 i lany 1254
S R B
I A
L G R I A
B U
LNICA
S SA
TE
E
D
NE
G
RE
SOLDANAT
DE
DUCAT
DATENES KONYA
PRINCIPAT
NI A
DACAIA RM
DUCAT
A
TA
DE TI
PE
E LA
LARXIPLAG ED
GN
RE
Imperi bizant a larribada

al poder dels Comn (1081)
Fronteres de lImperi bizant a la
desaparici dels Comn (1185)
Fronteres de lImperi bizant
a la caiguda dels ngel (1204)
Estats grecs successors 0 200 km
Imperi llat dOrient i els seus feus: de lImperi bizant: Despotat de lpir:
Territori sota el domini directe
de lemperador Baldu I de Flandes Imperi de Nicea Territori el 1214
Possessions venecianes Territori el 1214 Expansi fins a la conquesta pels blgars (1230) Imperi bizant de Trebisonda
Prdues territorials simultnies a la seva Mxima extensi de lImperi
Principats llatins Expansi fins al 1254 blgar (1230-1235)
conquesta pels blgars (1230)
Amb la dinastia Comn siniciar una petita recuperaci territorial que

tanmateix ja mai no podr recobrar alguns territoris, com ara la Itlia meri-
dional o lAnatlia interior, aquesta darrera profundament turquitzada.
Als problemes tradicionals de lImperi, les seves fronteres septentrional

i oriental, se nafegir amb els Comn un altre de nou: la intervenci
europea occidental en territori de lImperi. Aquesta intervenci vindr
per dues vies, una deconmica, laltra, politicomilitar: !
a) En el pla econmic, al llarg del segle XI es conclour el control abso-
lut de Vencia i altres ciutats italianes sobre el comer i, en general, sobre
leconomia de lImperi. La presncia de mercaders venecians, pisans i,

posteriorment, genovesos sovintejar ms i ms ja des del segle X.
Aquesta presncia conduir a la consecuci de mans de lemperador de

diversos privilegis favorables als interessos italians, entre els quals desta-
quen la parcial exempci duanera per a Vencia del 992, que marca lini-
ci del domini vnet, i el crisbul de 1082, que concedeix lexempci abso-
luta de taxes en canvi del suport de larmada veneciana contra els
normands.
Aquesta exempci va provocar una profunda crisi entre el mercaders

grecs (que no nestaven exempts), amb el consegent transvasament del
comer bizant de mans gregues a mans venecianes i italianes, cosa que
a la llarga implicar la dependncia total de lImperi dels mercaders ita-
lians. Parallelament, lexempci veneciana privar les arques imperials
duna important font dingressos, amb la qual cosa saguditzar la crisi
econmica de ladministraci.
Vaixell comercial veneci.

Finalment, el poder dels mercaders venecians i italians far nixer entre Miniaturade la Pala dOro
(segles XII-XIV).
els grecs, especialment els constantinopolitans, una profunda xenofbia

envers els llatins (els europeus occidentals), que es veur fortament
impulsada amb laltra via dinfluncia europeooccidental: les croades.
b) En el pla militar i poltic, el perill que travessa lImperi s tan alt a

laccs dAleix I al tron, que aquest llana una demanda dajut als reg-
nes europeus occidentals. La sollicitud rebr una resposta desmesura-
da: la primera croada. Aquesta, en les seves dues versions, popular i
nobiliria, creuar lImperi per anar a recuperar Terra Santa dels selj-
cides.
Aleix I en desconfia, a voltes encertadament, ja que la barbrie de la cro- Vegeu el subapartat 4.6 del mdul !
Histria poltica de lOccident medieval
i el subapartat 2.3.1 daquest mdul.
ada dels miserables arribar a saquejar algunes ciutats bizantines. Final-
ment, de la croada nobiliria aconseguir el comproms de lliurar-li els
territoris conquerits i el reconeixement de la seva autoritat en forma de
vassallatge dels nobles croats. La realitat no respondr del tot a aquestes
promeses i croats i bizantins senfrontaran per la sobirania sobre les con-
questes fetes, la qual cosa redundar a la llarga en la independncia dels
estats croats, noms parcialment en vassallatge durant el regnat de
Manuel I (1143-1180).
La rivalitat amb els croats far crixer a lImperi el sentiment antillat,

per tamb generar a lEuropa occidental el mite de la traci bizantina.
Aquests dos sentiments es reforaran per la inclinaci dels successors dA-

leix I, sobretot Joan II (1118-1143) i Manuel I, a participar en la poltica
europea occidental, ressuscitant una renovatio Imperii destil justinianeu
absolutament quimrica, i culminar amb la desviaci de la quarta croa-
da cap a Constantinoble, aprofitant lexcusa duna disputa pel tron entre
dos membres de la dinastia que succeir els Comn, els ngel.
Aquesta croada, que ja shavia desviat prviament per interessos vene- Vegeu el subapartat 4.6 del mdul
!
cians, prendr Constantinoble el 1203, restaurar en el tron Isaac II ngel medieval.
i el seu fill Aleix IV (1203-1204) i, finalment, davant la reacci antillatina

dAleix V Ducas Murzufle (1204), hi intallar un emperador llat, Baldu
de Flandes (1204-1205).
Durant alguns anys (1204-61), lImperi bizant prpiament dit desapa-

reix, repartit entre els capitostos de la croada: imperi llat de Constanti-
noble, regne de Tessalnica, principat dAcaia, ducat dAtenes, posses-
sions venecianes (Creta, illes Jniques, illes Cclades). La reacci grega
no es far esperar i a la perifria de lImperi neixen resistncies autocto-
nistes: limperi de Nicea sota Teodor I Lscaris, el despotat de lpir (des-
prs limperi de Tessalnica) sota Miquel ngel Comn i Teodor I ngel
Comn, limperi de Trebisonda sota Aleix I Comn i, fins a un cert grau,
lImperi blgar del tsar Kalojan (1197-1207), que realment minar la ini-
cial superioritat militar llatina (vegeu el mapa de la pgina 54).
Tota lobra reconstructora dels tres primers Comn desapareix i quasi

desapareix tamb lImperi, per la universalitat i la perennitat de lImpe-
ri es transmeten als centres de resistncia, principalment a Nicea, des don
es comena la reconstrucci.
LImperi, tanmateix, est ja tocat de mort: redut considerablement en

extensi, desprovet dun comer i una economia autnoms, sense recur-
sos financers a causa de lelevat grau dexempci fiscal, tot i autotitular-
se Imperi de romans ja no s ms que un feble regne grec amb un paper
de segon ordre en lescena internacional. I tanmateix encara sobreviur
dos segles i mig ms. !
2.1.2. De la crisi a la desaparici (segles XIV-XV)
Des de lexili nic, la dinastia Lscaris, especialment Joan III Ducas

Vatatzes (1222-1254), aconseguir reunir al seu voltant el corrent legiti-
mista i, aprofitant-se de la debilitat turca provocada per la irrupci a lO-
rient Mitj dels mongols, i de la debilitat llatina a causa dels seus conflic-
tes interns, recuperar a poc a poc el territori imperial: submissi de lim-
peri grec de Tessalnica i dels principats llatins, fre a limperi de Trebi-
sonda i, finalment, ja amb la dinastia Paleleg, reconquesta de la capital
daquest mdul.
!
imperial (1261).
La situaci anterior a la conquesta dels senyors croats llatins no ser tan-

mateix possible recuperar-la: Vencia conservar les seves illes com a esca-
les de les seves rutes orientals i el principat dAcaia restar en mans de
Carles dAnjou, hereu per matrimoni i per pacte del darrer emperador
llat, Baldu II.
La recuperaci de Constantinoble significar per a lImperi una darrera

revifada. Miquel VIII, de la dinastia Paleleg (1261-1282), artfex de la
restauraci definitiva, intentar recuperar tamb el paper protagonista de
lImperi. !
En lmbit econmic mirar de sostreure lImperi al jou veneci, per
solament aconseguir diversificar les potncies italianes que controlen el
comer grec incorporant-hi Gnova.
Els comerciants estrangers a Constantinoble
Descripci del principi del segle XIV dels drets de duana pagats pels estrangers que volien
mercadejar a la ciutat de Constantinoble:
Constantinoble: Els genovesos i els venecians tenen entrada i sortida franca, no

paguen res. Els pisans paguen per totes les mercaderies que importen a Constantino-
ble un dos per cent del valor sense deduir qualsevol despesa relacionada amb elles,
i un altre dos per cent sobre les coses que exporten. Els florentins, provenals, cata-
lans, anconesos, sicilians i altres estrangers paguen un dos per cent en entrar i un dos
per cent del preu de la mercaderia en sortir
M.A. Ladero (1987, pg. 982)
Si en lmbit comercial lImperi no ateny lautonomia o una mnima recu-

peraci, en els altres mbits tampoc no ho aconseguir: !
1) Militarment dependr de forces mercenries costoses i poc fidels
(Gran Companyia Catalana, Companyia de Navarra).
Moviments hertics
2) Els grans senyors territorials seran cada vegada ms autnoms. Els
prnceps imperials rebran despotats que administraran tamb amb gran Entre aquests destaquen els
arsenites, els homes de Du,
autonomia (despotats de Mistrs, del Pelopons, de lpir). els hesicastes i els zelotes.
Aquests regiran Tessalnica
entre el 1342 i el 1349, i
arribaran a expropiar els bns
3) La crisi social prendr cos en forma de nombroses i poderoses heret- dels grans propietaris laics
i religiosos.
gies i moviments socials.
4) La successi en el tron no estar assegurada i els conflictes dinstics

seran usuals (conflictes entre Andrnic II i el seu nt Andrnic III, entre
Joan V i Andrnic IV).
5) Els emperadors no tindran el poder autocrtic dels macedonis o dels Vegeu els subapartats 2.2.1 i 2.2.3
daquest mdul.
!
Comn (els intents reformistes de Joan V Paleleg xocaran amb la usur-
paci de Joan VI Cantacuz, recolzat per laristocrcia militar) i des del
final del segle XIV seran vassalls dels soldans otomans, sense el perms i el
suport dels quals no podran accedir al tron o mantenir-shi.
Tot i la crtica situaci, algunes constants bizantines es mantenen: una

rgida jerarquitzaci administrativa i, sobretot, una ideologia imperial
slida basada en la uni de lEsglsia i lEstat, amb lemperador, lloctinent
de Du a la terra, com a cap de les dues realitats, mantingudes per un flo-
riment de les lletres i la cultura gregues, capa dirradiar bizantinisme a
tots els estats eslaus vens, que prendran Constantinoble i lImperi com a
models ideals. !
Solament la crisi militar i successria que viu el soldanat otom al final
del segle XIV a causa de lexpansi de Tamerl explica que lImperi, redut
a lexigu territori de la ciutat de Constantinoble, sobrevisqui encara cin-
quanta anys ms. El 1453, amb el poder otom recuperat, Mehmet II es
decideix a posar fi a la illusi imperial i, desprs dun breu setge i duna
heroica resistncia, Constantinoble cau en mans dels turcs el 29 de maig
de 1453; lImperi bizant, o ms ben dit, lImperi rom, deixa definitiva-
El setge de Constantinoble pels turcs.
Miniatura del Voyage doutremer, de
ment dexistir. Bertrandon de la Broquire (segle XV)
Restaran encara dos focus grecobizantins, el despotat de Morea o Mistrs

i limperi de Trebisonda, per la seva subjecci al soldanat turc s inqes-
tionable i de fet pocs anys ms tard acabaran caient sota el control direc-
te del sold (1460 i 1461, respectivament).
En aquesta dependncia tamb cauran tots els pasos eslaus dinfluncia

bizantina, excepte la Rssia moscovita, que recollir lherncia bizantina:
Moscou, la tercera Roma, ser el nou cap de lEsglsia oriental, i el tsar rus,
emparentat amb els Paleleg en casar-se amb Zo Sofia Paleleg, filla del
dspota del Pelopons Toms i neboda del darrer emperador, Constant
Vegeu el subapartat
2.2.3 daquest mdul.
!
XI, ser el successor ideolgic de lideari imperial bizant.
Per Rssia no ser lnic Estat influt per lherncia bizantina; tamb el
soldanat turc en rebr una forta influncia i, de fet, al principi del segle
Vegeu el subapartat
2.3.2 daquest mdul.
!
XVI, aquest jove imperi aconseguir tornar a reunir tots els territoris que
havien pertangut a lImperi bizant en els seus moments de mxima

esplendor, encara que sota una altra fe, lislam.
2.2. LEuropa oriental (segles XI-XV)
Tota lEuropa oriental, des de la frontera alemanya a la bizantina

i fins als Urals, presenta en aquest perode uns trets comuns, una
evoluci substancialment parallela que permet tractar-la con-
juntament, encara que la situaci al final daquest perode sigui
ben dispar en cadascuna de les tres rees que conformen aquest
espai:
a) els pasos de lEuropa central (Polnia, Bohmia i Hongria,

principalment) sintegraran a lEuropa occidental encara que amb
una singularitat prpia;
b) lEuropa balcnica acabar annexionada al naixent Imperi

otom;
c) la llunyana Rssia romandr allada, hereva del llegat bizant

ortodox.
Per aquest resultat diferent, degut en part a circumstncies externes, no

evita un grau elevat de coincidncia en levoluci al llarg daquests cinc-
cents anys.
Ms amunt hem vist com naixien, en els diferents pasos daquesta regi
i entre els segles X i XI, conjunts estatals organitzats sota el control de
monarques amb un poder relativament fort, aconseguit en el mateix pro-
cs de consolidaci estatal, i assentat sobre una organitzaci social amb
un alt grau de llibertat personal:
Aquest procs es trenca en els dos segles posteriors, quan el poder insu-
ficientment consolidat de la monarquia es troba amenaat per la gran
noblesa, que no accepta la prdua de paper poltic a causa del procs
estatalitzador. De la desintegraci estatal surt, ja a la darreria de ledat
mitjana, als segles XIII i XIV, un nou moment dauge reial i de centra-
litzaci administrativa sota noves influncies i models, que tanmateix
tamb entrar en crisi al segle segent en no poder fer front a la pressi
nobiliria.
A diferncia de lEuropa occidental, que coneixer lenfortiment i la con-

solidaci de les anomenades monarquies feudals, lEuropa oriental viur
lauge del poder aristocrtic, que hipotecar la consolidaci de fortes
monarquies, al qual caldr afegir la desaparici de gaireb la meitat
daquests estats sota lempenta otomana entre els segles XIV i XVI (Bulg-
ria, Srbia, Bsnia, Crocia, Ragusa, Montenegro, Albnia, Valquia,
Vegeu lapartat 5 del mdul !
Moldvia, Hongria). ! Institucions medievals.
En tot aquest espai, levoluci social tamb ser parallela, i duna socie-
tat bsicament lliure amb diferenciacions socials dorigen militar i poltic,
originades per lantiga organitzaci tribal, es desembocar en societats
feudalitzades amb una poderosa aristocrcia terratinent amb enormes
masses de poblaci camperola fortament dependent.
Sigui per mitj de models bizantins als Balcans, de models occidentals a Vegeu els subapartats 6.3 i 7.1
!
lOccident medieval.
lEuropa central, o sota models ms originals a la Rssia septentrional, la
dependncia camperola augmentar en lnies generals a tots aquests pa-
sos, en clar contrast amb el procs establert a lEuropa occidental no
dalliberaci, per s dalleugeriment de la dependncia. Solament les ciu-
tats i la vida comercial romandran allunyades daquest procs.
En tots aquests processos poltics tindr un paper transcendental un altre

element: el definitiu triomf de la cristianitzaci en tot aquest espai, sigui
en la seva forma romana o en la constantinopolitana.
Al final del segle XV la conversi al cristianisme de tota la poblaci s gai-

reb un fet, fins i tot a Litunia, pagana fins al segle XIV. La cristiandat es
convertir en un element didentitat inqestionable, sigui en lheterod-
xia hussita entre els txecs de Bohmia, sigui en el ms estricte catolicisme
a Polnia o en la ms orgullosa ortodxia a Rssia. Per tamb ser un ele-
ment poltic important i les donacions de regnes a la Santa Seu o lob-
tenci de corones i ttols reials duna metrpoli o altra tindran papers
importants en la consolidaci estatal:
a) Srbia obtindr al segle XIII el ttol reial de Roma, tot i mantenir-se orto-
doxa, per assenyalar ms la seva independncia de lImperi bizant.
b) Bulgria recuperar la independncia eclesistica al segle XIII, al ma-

teix temps que aconsegueix la seva independncia poltica.
c) Moscou lluitar per convertir-se en la seu del metropolit de totes les

Rssies, mentre consolida lexpansi territorial.
d) Els reis de Crocia, Hongria i Polnia van donar, com ja hem vist, el
seu regne entre els segles X i XI a la Santa Seu i els van rebre en precaria
oblata per evitar o intentar evitar lamenaa de lImperi germnic
Tot i els parallelismes que hi havia, al mateix temps es consolidar la

divisi de lEuropa oriental en les tres zones esmentades: una dinflun-
cia europea occidental, lEuropa central; una dinfluncia grega bizantina,
els Balcans, i una darrera tamb de clara influncia bizantina, per singu-
laritzada pel seu allament, Rssia.
2.2.1. Els Balcans i els eslaus meridionals: Bulgria, Srbia

i lavan otom
Als pasos balcnics levoluci esmentada ser ms preco que a les altres WEB
W1/00377.01
regions. Crocia, Srbia i Bulgria coneixeran formes estatals dinfluncia
Vegeu lannex Els Balcans
bizantina ja al segle X, que desapareixeran a lXI en caure sota el domini i els eslaus meridionals:
Bulgria, Srbia i lavan
directe bizant durant lexpansi macednia. otom.
Amb el declivi bizant, al segle XII Srbia i Bulgria recuperaran la inde-

pendncia. Bulgria coneixer una etapa dexpansi al segle XIII, amb la
construcci dun Segon Imperi blgar, emulador del primer. El moment
dauge de Srbia ser al segle XIV, quan el tsar Esteve Uros Dusan sarribi a
titular emperador i autocrator dels serbis i dels grecs, dels blgars i dels
albanesos. Cap al final del segle XIV els dos imperis cauran en un procs
de desintegraci del poder reial i de la mateixa unitat estatal, per a acabar
Vegeu els subapartats 1.1.2, 2.1
i 2.3.3 daquest mdul.
!
desapareixent sota lonada turca.
2.2.2. Els eslaus occidentals i els pobles bltics: Polnia,

Litunia, Bohmia, Hongria i lexpansi alemanya
LEuropa central coneixer el mateix procs evolutiu esmentat ms

amunt, per endarrerit respecte dels eslaus meridionals. Els seus tres grans WEB
W1/00377.01
estats, Bohmia, Hongria i Polnia, viuen una primera configuraci esta-
Vegeu els annexos
tal al segle XI sota dinasties locals relativament fortes, premslides, arp- Bohmia, Hongria
i Polnia i Litunia.
dides i Piast, respectivament. Per entre els segles XII i XIII el seu poder i
els seus estats es desintegraran, i els principats resultants de la desfeta
estatal cauran dins lrbita alemanya.
Els alemanys coneixen en aquesta poca linici duna expansi imparable

que dirigiran sistemticament cap a lest.
Levangelitzaci de lest i lexpansionisme alemany
Aquest s un fragment de la carta datada el 1154 per la qual lemperador Frederic I ator-
ga a Enric el Lle privilegis i capacitat per a dirigir levangelitzaci a lest de lElba. Rere
concessions com aquestes samagaran les nsies expansionistes de la noblesa alemanya.
Spiga tothom, presents i futurs, que hem concedit al nostre estimat Enric, duc de
Saxnia, que a la provncia de ms enll de lElba, que t per la nostra munificncia,
institueixi, fundi i construeixi bisbats i esglsies per a la propagaci del poder del nom
cristi. Li conferim la lliure facultat de proveir aquestes esglsies amb bns fiscals,
segons li sembli b i ho permeti la disposici territorial. [...] Afegim que, si en les pro-
vncies circumdants on la religi cristiana encara no es professa aconsegueix amb el
seu esfor crear un bisbat, tindr sobre ell el mateix poder
M.A. Ladero (1987, pg. 621)
Durant quatre segles els alemanys seran omnipresents a Europa central en

tots els mbits: polticament amb lImperi germnic, militarment amb les
croades, la noblesa en recerca de dominis i els ordes militars germnics, i
econmicament i socialment amb la colonitzaci del camp i de les ciutats
i, per tant, del comer. !
La frontera de leslavitat retrocedir cap a lest, i sarribaran a crear bos-
ses de poblaci germanfona en zones eslaves, bltiques o fineses com
Prssia, Bohmia, Estnia que perduraran fins a la Segona Guerra
Mundial.
En lmbit poltic, lImperi germnic, en les seves diferents formes, des Vegeu els subapartats 4.2 i 6.3 del
!
medieval.
dels otnides fins a lImperi dels Habsburg, influir en la poltica
daquesta regi, i els reis de Bohmia, els ms integrats en la poltica ale-
manya, arribaran a ser electors imperials i fins i tot emperadors en diver-
ses ocasions.
La relaci amb Roma, a la qual tots aquests regnes sen-

treguen en precaria oblata al segle XI per evitar el vassa-
llatge a lImperi, no esquivar la intrusi dordes militars
germnics en la regi, especialment als pasos bltics, on
els cavallers teutnics i els cavallers portaespases crea-
ran un fort Estat de tipus feudal occidental que ame-
Castell de Malbork (Polnia), residncia
naar tots els seus vens. I tampoc no esquivar la penetraci de la dels grans mestres de lorde teutnic des
del 1309 fins al 1457.
noblesa germnica, excedentria en fills que emigraran cap a lest a

la recerca de dominis obtinguts sigui per croada, sigui per matrimoni
Vegeu el subapartat 4.7 del mdul !
amb la noblesa local.
Finalment, en un mbit molt ms inferior, lauge demogrfic a linterior

de lImperi germnic suposar laparici duna forta emigraci cap a lest
a la recerca de nous camps, que canviar les fronteres entre els pobles
eslaus i bltics i els germnics.
En laspecte urb hi haur tamb una emigraci amb interessos comer-

cials i artesanals que es traslladar cap a lest i sinstallar als nuclis
urbans eslaus i bltics, que germanitzaran, o fundar nous centres urbans, Vegeu el subapartat 3.1 del mdul
Economia i societat de lOccident
!
medieval.
com Riga. Aquesta onada migratria exterior aprofitar i, a voltes, impul-
sar, com ja hem dit, el procs general a tota lEuropa oriental de pas de les
monarquies del segle XI a una etapa de disgregaci de dos segles, especial-
ment agreujada en aquesta regi per la invasi mongola, molt dura a Pol-
nia, Morvia i Hongria. Per acabar amb la consolidaci, sota les mateixes
dinasties autctones, dunes estructures estatals reforades, que rebran una
forta influncia occidental, especialment francesa, amb la implantaci a la
daquest mdul.
!
regi, quan sextingeixin les nissagues locals, dels Luxemburg i els Anjou.
Per la influncia occidental no podr evitar, i, en alguns casos fins i tot

impulsar, lauge de la noblesa, enfortida pels canvis socials ocorreguts
des del segle XIII i agreujats durant els segles XIV i XV: la dependncia cam-
perola augmentar i la noblesa, econmicament enfortida, soposar al
poder reial limitant-lo fortament en aconseguir importants concessions
aprofitant la debilitat reial en moments circumstancials.
Un altre element com a aquests tres regnes seran les sovintejades, a partir
del segle XIV, unions matrimonials, que convertiran alguns dels reis en els
monarques dels regnes ms extensos de tot Europa. Daquesta manera, Ven-
ceslau IV de Bohmia reunir en les seves mans les corones txeca, polonesa
i hongaresa; Llus I dAnjou el Gran, rei dHongria, regnar tamb sobre
Polnia, i Segimon I de Luxemburg, rei dHongria, ho ser tamb de Boh-
mia, a ms de ser emperador. Per aquestes unions no seran ms que dins-
tiques amb una nica excepci: la uni polonesolituana, peculiar fusi
dinstica que nuar el dest daquests dos regnes fins al final del segle XVIII.
Entre la Rssia septentrional i lEuropa central florir un Estat original, WEB

W1/00377.01
Litunia, fins al segle XIV pag, que acabar inclinant-se cap a Polnia i
Vegeu lannex
shi unir dinsticament i culturalment. Polnia i Litunia.
La uni dHongria i Bohmia, o dHongria i Polnia, o de Polnia i Boh-

mia, o de totes tres, no significar una tendncia a una uni cultural o
nacional, sin al contrari; al llarg del segle XIV saccentuar per motius
diferents el carcter nacional daquests estats, plasmat en el retorn
durant el segle XV a dinasties autctones, per sobretot en fenmens pro-
pis de cada regne, que nenfortiran la personalitat nacional: la revolta
hussita a Bohmia, antecedent de la reforma protestant, la resistncia als
turcs otomans a Hongria i la resistncia als teutnics i als alemanys a
Polnia. !
Europa oriental entre els segles XIV i XV
Gran Ducat de Litunia Gran Ducat de Moscou

A linici del segle XIV A linici del segle XIV
Incorporacions de Guedimin (1316-1341) Incorporacions (aprox. 1462)
Incorporacions dOlgierd (1341-1377)
Incorporacions de Vytautas (1392-1430)
Regne dHongria
A linici del segle XV REPBLICA
GRAN DUCAT
Incorporacions de Maties (1458-1490)
ESTNIA DE
1469 DE
NOVGOROD
1477-1485
Yaroslav MOSCOU
Vassalls temporals de Maties Corv LIVNIA
REPBLICA PRINCIPAT Nizni-Novgrod
REGNE DE SUCIA Riga DE
PSKOV DE TVER
CURLNDIA
Moscou
SAMOGTIA
Riazan
Konigsberg Smolensk Tula
Vilna PRINCIPAT
POMERNIA
GRAN DE
ORDE TEUTNIC
RIAZAN
DUCAT
Poznan (Possen) DUCAT DE

DE MORDVINS
MASVIA LITUNIA
GRAN POLNIA Pinsk
Varsvia
DUCAT Kursk
DE SILSIA
Lublin
VOLNIA
REGNE REGNE DE POLNIA

DE Cracvia
BOHMIA PETITA
MARGRAVIAT POLNIA
DE MORVIA KHANAT
DE
USTRIA
Viena Presburg LHORDA DOR
Azov
Buda Pest PRINCIPAT
ESTRIA
REGNE DE
DHONGRIA MOLDVIA
ESLAVNIA JANAT
CROCIA DE
PRINCIPAT CRIMEA Caffa
Belgrad Quersons
DE
BSNIA
VALQUIA
SRBIA
BULGRIA
Regne de Polnia
REPBLICA
DE RAGUSA MONTENEGRO A linici del segle XIV
IMPERI OTOM Amasra Incorporacions de Casimir III (1333-1370)
REGNE
DE NPOLS Durazzo
Uni de Polnia i Litunia
0 300 km Constantinoble sota la dinastia Jagell (1386)
2.2.3. LEuropa de les estepes i dels eslaus orientals:

WEB
els principats russos i lHorda dOr W1/00377.01
Vegeu lannex LEuropa

de les estepes i dels eslaus
A la llunyana i allada Rssia levoluci durant els segles de la baixa edat orientals: els principats
russos i lHorda dOr.
mitjana ser similar per marcada per la presncia mongola.
El Gran Principat de Kev coneixer el seu perode dauge al segle X, per

desintegrar-se al segle segent en principats independents els uns dels
altres. Amb larribada dels invasors mongols comenar un nou perode

marcat per la dependncia directa o tributria del khanat de lHorda dOr,
un dels quatre grans khanats en qu es va desintegrar lImperi mongol de
Vegeu el subapartat
2.3.1 daquest mdul.
!
Genguis Khan.
Entre els principats russos sotmesos a tribut en comenar a destacar un,

el de Moscvia, que a poc a poc sanir alliberant del jou mongol i sim-
posar sobre la resta de principats i apuntar al final del segle XV cap a la
futura Rssia imperial, en heretar de Bizanci les seves concepcions de lEs-
tat. Tanmateix, el preu de lalliberament dels mongols i de la supremacia
sobre els altres principats russos ser laugment de poder dels boiars (la
noblesa), que limitar el poder del tsar moscovita.
2.3. Lespai islmic: lentrada en escena dels no rabs
Polticament, el segle XI representa el fracs de les temptatives rabs de

construir una entitat poltica rab unitria: !
Lectura recomanada
1) El califat abbssida des de mitjan segle IX pateix un procs accelerat
Garcin, J.C.; Balivet, M.;
de fragmentaci. Bianquis, T.; Bresc, H.;
Calmard, J.; Gaborieau,
M.; Guichard, P.; Triaud,
J.L. (1995). tats, socits et
2) El seu rival xita, el califat fatimita del Caire, acabada leufria inicial, cultures du Monde musulman
mdival. Xe-XVe sicle.
perd tant lmpetu conqueridor com el carcter radical ismalita, encara Pars: PUF.
que fora dell sn justament els corrents ismalites els ms actius. Actualitzadssima histria
poltica de tot el mn
islmic del perode de
la baixa edat mitjana.
3) El califat omeia de Crdova s massa efmer per a tenir cap influncia.
A ms a ms, des del segle X lImperi bizant es troba en la seva poca dau-
rada, cosa que es reflecteix en lexpansi territorial sobre territori islmic. Vegeu el subapartat
1.1.2 daquest mdul.
!
Com a reacci al fracs del xiisme ismalita en la reconstrucci de la unitat de
lumma, la comunitat islmica, ser el sunnisme, lortodxia religiosa, len-
carregat de buscar noves vies per a solucionar la divisi poltica i religiosa de
la comunitat islmica.
El retorn al sunnisme no s especialment original, ja que aquesta

era la interpretaci oficial islmica tant en els dos califats omeies
com en labbssida. La novetat que presenta aquest retorn s que els
que aixecaran la bandera de la unitat ja no seran rabs o arabitzats,
sin els pobles de la perifria de lislam recentment convertits: els

turcs a la meitat oriental del dar al-islam (el mn islmic), i els
berbers a la meitat occidental.
Expansi de lIslam entre els segles VII i XVI
Crdova
Fes Bagdad
Alexandria Damasc
el Caire
Medina
la Meca
Fins a lany 661

Fins a lany 750
Fins a lany 900
Fins a lany 1100
Fins a lany 1300
Fins a lany 1500 0 2500 km
Cap dels dos projectes reeixir a reunificar tant polticament com religio-
sament la comunitat islmica, per suposaran la desaparici dels rabs en
lavantguarda islmica: !
1) A lOrient els seljcides seran succets pels aibides, dorigen kurd, i a
aquests els succeiran els mamelucs (circassians, turcs), els mongols,
algunes confederacions turcmanes i kurdes, i finalment els turcs otomans
i els safvides iranians.
2) A lOccident als almorvits, berbers del Shara, els succeiran els almo-
hades, berbers de lAtles, i a aquests, diferents dinasties dorigen berber:
hfsides, benimerins, abdalwadites
Certament, moltes daquestes dinasties sarabitzaran, especialment les

berbers, per aquesta conversi lingstica, provocada pel gran presti-
gi de la llengua rab, no treu valor al canvi, smbol de la definitiva
universalitzaci de lislam, que al final del segle XVI ja sha ests per l-
frica oriental, per lfrica subsahariana, per lndia, per Indonsia, per la
Xina i per les planures euroasitiques. !
2.3.1. El Prxim Orient del segle XI al segle XIII: principats

croats, sultanats seljcides i aibides i invasi mongola
Desaparegut el califat omeia el 1031, resten en el mn islmic dos califats,

el fatimita i labbssida, per cap dels dos sembla donar respostes als pro-
blemes poltics islmics: !
1) El fatimita ha perdut limpuls religis dels primers moments i sha
moderat, amb la consegent desafecci dels xites.
2) Labbssida ha quedat redut a Bagdad i la seva perifria i a ms es

troba sota la protecci dels emirs buwyhides, xites moderats. El
moment del xiisme radical ha passat, desprs del fracs fatimita, i es retor-
na al sunnisme, a lortodxia, per la iniciativa, per primera vegada, ve de
lexterior de lantic califat abbssida: els turcs seljcides acabats de con-
vertir a lislam sunnita i els berbers almorvits defensors de lortodxia.
En el Prxim Orient seran els seljcides els encarregats de dur a terme la

restauraci abbssida i dassenyalar el retorn de la supremacia ortodoxa.
Els seljcides eren una tribu turcmana del grup oguz, lepnim de
la qual era Seljuq, el primer cap que es convert a lislam. Els seus
dos nts Tghril beg i Xagri beg van comenar com a tropes mer-
cenries a lIran oriental, per la desintegraci de les dinasties locals
els va permetre des del 1040 estendres en direcci a Bagdad i sia
Menor.
Defensors de lortodxia sunnita, el 1055 entren a Bagdad i alliberen el

califa al-Qm dels emirs buwyhides xites, rebent en canvi el ttol de
sold, amb la missi de fer la guerra santa contra lheretgia fatimita.
Per la restauraci califal no ha damagar la realitat, el seljcides resta-

bleixen el califat al seu servei, i ordenen una separaci de poders entre el
califa i el sold, el primer amb una autoritat moral i religiosa, amb un
poder espiritual; el segon amb el poder poltic, militar i administratiu.
Lexpansi seljcida no quedar tanmateix parada a Bagdad i els succes-

sors de Tghril beg, Alp Arslan i Mlik Xah, la continuaran en una doble
direcci cap: a lEgipte fatimita, a la frontera del qual saturaran, i cap a
lImperi bizant, que derrotaran a Mantzikert el 1071, fent presoner lem-
perador Rom Digenes. La derrota bizantina els obrir les portes dsia
Menor, que ser rpidament ocupada per tribus turcmanes que la trans-
daquest mdul.
!
formaran totalment.
Per encara en ple moment dauge del soldanat sintrodueixen, amb el sis-
tema destabliment dels caps militars en iqt, s a dir, en forma de conces-
sions de terres i rendes, els grmens de la malaltia que el destruir: els seces-
sionismes locals, que, juntament amb els conflictes successoris dins la
famlia regnant, divideixen limperi, tot just desprs del poders Mlik Xah,
en diferents principats. A la decadncia seljcida safegir laparici en esce-
na dels croats, que entre 1096 i 1099 conquereixen Jerusalem, Trpoli, Vegeu el subapartat 4.6 del mdul
!
medieval.
Antioquia, Edessa i la Petita Armnia, que converteixen en principats.
La reacci als croats ja no vindr dels seljcides, sin primerament dels

zengites de Mossul, que venceran repetidament els croats, i finalment
dels seus continuadors, els aibides.
El zengita Nur-ad-Din Mahmud, insuflat dardor religis ortodox, va

enviar a lEgipte fatimita, en ple caos i amb lamenaa duna intervenci
dels croats de Jerusalem, un exrcit turcokurd sota el comandament de
Xirkuh, i, a la seva mort, de Salah-ad-Din, el Salad de les crniques cris-
tianes, que desprs dhaver ocupat lEgipte fatimita el 1169, en suprimeix
el califat fatimita el 1171, i, a la mort de Nur-ad-Din el 1174, expandeix
el seu poder fins a lAlta Mesopotmia, a ms de recuperar Jerusalem
(1187) i reduir els principats croats a una petita franja costera.
Salah-ad-Din al-Ayyub...
El soldanat aibida, regit pels successors de Salad, regnar a Egipte fins al
1243 i a Alep fins al 1260, quan un altre esdeveniment trasbalsar tot el ... va ser un dels personatges
ms importants del segle XII.
Prxim Orient: la invasi mongola. Mentrestant, el poder de lpoca de En abolir el califat fatimita, va
restaurar la terica unitat sota
Salad sha anat apagant i degradant. Els seus successors es conformen a el califat abbssida. En
recuperar Jerusalem desprs
pactar amb els perills exteriors, ja que el seu poder interior s dbil, de la batalla dHittin (1187),
va convertir els principats
sotms a les intrigues i les lluites familiars pel repartiment de les diverses croats en una ombra del que
regions del soldanat. ! havien estat, cosa que va ser
lorigen de la tercera croada,
que lenfront amb Ricard
Cor de Lle. Tot plegat
lenlair a la categoria dheroi
tant per als musulmans com
per als cristians.
Els mongols provenien de Monglia, on el prncep (noyon) Tem-
A la imatge, representaci de
jin, escollit gran khan (Genguis Khan) el 1206, havia aconseguit Salad en un manuscrit de
lescola fatimita (1180).
potenciar al mxim el principi federatiu dels mongols i organitzar-

los, aprofitant un moment favorable, de cara a lexpansi exterior i
a lenriquiment que aquesta comportava.
Amb pocs anys les seves tropes es van estendre des de Monglia en
les tres direccions tradicionals dexpansi dels pobles de les estepes:
cap a la Xina, cap al Prxim Orient pel Turquestan i cap a Europa
pels Urals.
A la mort de Genguis Khan el 1227 els mongols han conquerit tota lsia
central fins a Corsmia, han creuat els Urals i dominen la Xina septen-
trional. Per lmpetu mongol no satura i els seus fills i nts continuen
lexpansi: !
1) Creuats els Urals arriben fins a Polnia i Hongria, que saquegen, i sins- Vegeu el subapartat
2.2.3 daquest mdul.
!
tallen sobre les restes del principat de Kev i formen el khanat de lHor-
da dOr.
2) En el flanc oriental conquereixen tota la Xina, on sinstallen amb el

nom dinstic xins de Yuan (1260-1368), per fracassen en la incorpora-
ci del Jap i dIndoxina.
3) Finalment, des del Turquestan, on construiran el khanat de Txagatai

(1261-1363), es dirigeixen cap al Mediterrani, on els mamelucs, successors
dels aibides a Egipte, els frenaran.
Genguis Khan i lexpansi mongola al segle XIII

0 1000 km
PRINCIPATS
RUSSOS BLGARS
Kev
DEL VOLGA
S
OL
HORDA DOR NG
MO
Sarai
IMPERI DEL GRAN KHAN
SOLDANAT
Karakorum
DE KONYA
Cambaluc
(Beijing)
TXAGATAY
)
an
SOLDANAT
stia A

Yu
DELS AIBIDES Samarcanda

ina N
Bagdad
(MAMELUCS
(D XI
DES DE 1250) ABBSIDES
IL-KHANS TIBET
Expansi de lImperi mongol fins a lany 1207 Expansi de lImperi mongol fins a lany 1255
Expansi de lImperi mongol fins a la mort Expansi de lImperi mongol fins a lany 1290
de Genguis Khan (1227)
IL-KHANS Khanat dels successors de Genguis Khan Estats dependents dels mongols
4) Pel cam, tanmateix, hauran eliminat lltima resta del califat abbssi-
da de Bagdad el 1258, encara que un abbssida, al-Mustansir, es refugiar
al Caire el 1261, on continuar un califat purament nominal. Installats a
lIran hi formaran el khanat dels il-khans (1256-1353).
En un primer moment, fins a Khublai Khan (1260-1294), els quatre kha-

nats esmentats (Xina imperi, Txagatai, il-khans i Horda dOr), ms
altres khanats menors (de lHorda Blanca, dels xaibanites), reconeixe-
ran la supremacia del gran khan, per a la mort de Khublai, cada khanat
sindependitzar, i siniciar una ms o menys rpida decadncia, segons
la capacitat de cadascun de resistir la pressi de la poblaci autctona.
Per al mn islmic, la invasi i conquesta mongola t dues conseqncies

importants: !
1) Una, traumtica: la conquesta per part dinfidels, solucionada amb
la final conversi dels mongols de lHorda dOr, els de Txagatai i els il-
khans de lIran.
2) Una altra, econmica: la pax mongolica, que reobre, amb plena segure-
tat per als viatgers, les grans rutes est-oest.
s justament durant el regnat de Khublai Khan quan els europeus entren Marco Polo
(1254-1324)
en contacte amb la Xina mongola, oberta a les influncies exteriors,
abans que el nacionalisme xovinista de la dinastia Ming torni a tancar les En la illustraci, els germans
Niccol i Matteo Polo,
seves fronteres a la segona meitat del segle XIV. comerciants venecians, es
presenten davant de Khublai
Khan al seu palau de
Cambaluc (Xina).
Marco Polo, fill de Niccol,
que els acompanyava en el
2.3.2. El Prxim Orient dels segles XIV i XV: mamelucs, seu viatge a Orient, deixaria
timrides i otomans una acurada descripci dels
pasos que van travessar,
publicada a Vencia anys
desprs amb el nom dIl
millione (El mili), i que es
convertiria en una de les
Lnic pas de lislam oriental que aguantar lempenta mongola narracions de viatges ms
populars de tots els temps.
ser lEgipte mameluc, que el 1260 els guanya a Ayn Jalut. LEgipte
mameluc s un curis cas de dictadura militar collegiada, accepta-
da pel poble egipci ja que li assegur durant ms de dos segles esta-
bilitat econmica i ortodxia religiosa, al preu duna elevada fisca-
litat i dalgunes dosis darbitrarietat.
Levoluci interna del sultanat aibida va impulsar la mercenaritzaci de

lexrcit, els efectius del qual es van reclutar en forma desclaus general-
ment dorigen turc. Aquests soldats esclaus podien arribar a alts crrecs
militars i, amb el temps, van passar a controlar els monarques aibides, fins
que el 1250 la revolta duna caserna de mamelucs expuls el sold as-Slih
Ayyub i, desprs dun nominal soldanat de dos anys del fill daquest (al-Aix-
raf Mussa), proclam sold el general al-Muzz Aybak (1252-1257). Amb
ell comenava aquesta dictadura militar, en qu els soldans sescollien, te-
ricament, entre els generals ms adients, encara que hi havia la tendncia
a intentar crear dinasties.
La fortalesa del rgim es va mostrar en permetre resistir lassalt mongol i

en incorporar al soldanat Sria i Armnia, per gran part del seu poder va
venir del fet de saber aprofitar el control egipci de les rutes comercials
entre Orient i Occident a travs del mar Roig, especialment desprs del
bloqueig de les rutes centrals amb el desmembrament de lImperi dels il-
khans i de les septentrionals amb la descomposici de lHorda dOr. Per
el control es va limitar al nus comercial que representava Egipte, ja que
els mamelucs no disposaven de flota, per la qual cosa depenien dels mer-
caders italians i catalans que sacostaven a Alexandria i Babilnia (el
Caire) a mercadejar.
Lesplendor mameluca va comenar a declinar a partir del 1420, quan el Vegeu el subapartat 6.7.del mdul
!
medieval.
soldanat va entrar en una profunda crisi econmica provocada pel dese-
quilibri de la balana comercial a favor dels mercaders europeus, per la-
parici de rutes alternatives explorades pels portuguesos i per les mesures
coercitives preses per intentar evitar la fugida de mercaders, que van tenir
lefecte contrari al buscat.
Esllanguint-se lentament durant un segle, el soldanat va ser finalment

incorporat el 1517 al soldanat otom en plena expansi, amb la qual cosa
sacabava una de les ms llargues dictadures militars de la histria. !
Els otomans van sorgir dunes tribus turques establertes a lAnat-

lia, on, lentament, van comenar a escriure el seu durador futur,
basat en lestabliment dun domini total dels venuts i en lacurat
manteniment duna organitzaci administrativa, militar, econmi-
ca i religiosa que enquadrs tots els sbdits de lEstat.
El seu comenament va ser terriblement discret. El seu epnim, Osman

ibn Ertoghrul (1280-1324), era solament el beilik, petit prncep, duna
comarca propera a la frontera amb Bizanci. Impulsat per lesperit de Guer-
ra Santa, el fill dOsman, Orhan (1324-1362), ja ha conquerit importants

ciutats bizantines com Nicea o Brusa, convertida en capital, i, com a mer-
cenari dels bizantins, ja creua els Dardanels per ocupar Gallpoli, des
Vegeu el subapartat
2.1.2 daquest mdul.
!
don el seu fill, Murat I (1362-1389), i el seu nt, Baiazet I Yildirim
(1389-1403), sestendran per la Trcia rodejant Constantinoble, que ser
sotmesa a tribut, traslladant la capital a Adrianpolis (actual Edirne) i
comenant una rpida expansi per sobre dels regnes eslaus meridionals
(victries de Kosovo, 1389, i de Nicpolis, 1396), i per lAnatlia (petits
soldanats turcs). Per el naixent Imperi otom tindr des del 1402 una
profunda crisi com a conseqncia de la derrota otomana a Angora (futu-
ra Ankara) el 1402, davant les tropes de Tamerl.
Durant vint anys, els problemes successoris sn a punt de malmetre

lobra dels primers otomans, per finalment un dels fills de Baiazet, Meh-
met I, simposa i sinicia la recuperaci, encara que, a partir del soldanat
El devsirme
de Murat II (1421-1451), amb una diferncia substancial: els soldats turcs
Aquest sistema de
moguts per lesperit de Guerra Santa sn progressivament substituts per reclutament es basava en
la compra o rapte entre
tropes reclutades per devsirme. els pobles cristians sotmesos
de nens que, allunyats
de les seves famlies, eren
I lexpansi no es frena: Mehmet II (1451-1481) posa fi a lImperi bizant islamitzats i entrenats com a
soldats, formant un cos delit,
conquerint el 1453 Constantinoble. Daquesta, que els otomans prendran els genssers, completament
fidel al sold.
per capital, en manllevaran alguns trets de lautocrcia imperial, a ms de En la illustraci, un grup de
genssers en una litografia del
les tcniques administratives centralitzades, la qual cosa a la llarga donar segle XIX.
un cert aire bizant als soldans i califes otomans. Contemporniament es
recuperen i samplien les conquestes balcniques i les anatliques. Les con-
questes es clouran amb Selim I (1481-1520), que prendr el ttol califal del
darrer abbssida, al-Mutawkkil IV, i amb Solim el Magnfic o el Legisla-
Vegeu els subapartats 2.1.2, 2.2.1
i 2.2.2 daquest mdul.
!
dor (1520-1566), consolidador de lEstat otom clssic.
Laventura de Tamerl (Timur Lang, Timur el Coix, 1370-1405), que a

punt va estar de fer desaparixer el soldanat otom, no va ser gaire ms
que aix, una aventura, una reconstrucci efmera de lImperi mongol,
per sense la solidesa i ni tan sols lextensi daquest. Des de Samarcan-
da, aquest guerrer turc musulm va iniciar una campanya de conquestes
que el va dur de lndia a lHorda dOr i dels confins de la Xina a lA-
natlia.
Les conquestes van ser rpides, brutals i sanguinries, per tamb incon-
sistents, i a la seva mort la desintegraci va ser quasi immediata. Els prn-
ceps timrides van sobreviure encara tot el segle XV, i un dells, Baber, fun-
daria el brillant Imperi mogol de lndia, per reduts els seus estats a
lIran i lsia central.
Lexpansi turca pel Mediterrani oriental
Vencia
BUDSHAK
BSNIA CRIMEA
SRBIA
HERCEGOVINA
BULGRIA
Ragusa
Montenegro
TRCIA
Sinope
Durazzo ALBNIA Amasra
Adrianpolis Samsun
Constantinoble
MACEDNIA
Corf
Lesbos
Negropont
Zacint
MOREA Atenes el Xiu GERMIYAN KARAMNIA
Modon RAMASAN
RODES
Cndia Castelrosso SRIA
Famagusta
CRETA
XIPRE Beirut
Damasc
Lexpansi turca pel

Alexandria PALESTINA
Mediterrani oriental
Expansi turca El mapa mostra la

progressiva expansi
1359 (a la mort dOrhan)
otomana, solament
1421 (a la mort de Mehmet I) enterbolida pel parntesi
1451 (a la mort de Murat II) EGIPTE de Tamerl. Igualment ens
1481 (a la mort de Mehmet II) mostra la presncia genovesa
i veneciana a la regi, ltima
1517
presncia cristiana
Dominis o zones dinfluncia a la zona, permesa per
Vencia interessos comercials,
i que desapareixer durant
Gnova 0 300 km el segle XVI.
2.3.3. El Prxim Orient: del domini econmic a la decadncia
La fragmentaci dels pasos islmics orientals en principats i les

constants interferncies exteriors (croats, mongols, turcs, turc-
mans) simmisciran en levoluci de lespai econmic creat als
segles anteriors.
Algunes invasions, com la seljcida, no trasbalsaran excessivament les

estructures establertes i permetran la pervivncia del gran comer i per
tant de les ciutats que hi vivien, i fins i tot els principats croats, ideolgi-
cament traumtics, afavoriran laccs dels mercaders italians, provenals
i catalans als mercats orientals.
La invasi mongola, en canvi, desestabilitzar profundament lIraq: Bag-

dad perdr definitivament el seu paper central en les rutes comercials i,
en trencar els mongols els sistemes de regatge, les terres iraquianes entra-
ran en un procs de degradaci del qual no podran refer-se, afavorit pel
domini de la regi per pobles nmades.
El relleu de Bagdad el prendran altres ciutats, especialment les egpcies,

que sota els fatimites ja havien tornat a ser importants centres comercials,
i que sota els mamelucs (Alexandria, el Caire, Damiata), i juntament
amb les ciutats de la costa de llevant tamb mameluques (Trpoli, Beirut,
Damasc), es convertiran en importants centres comercials en enllaar el
comer mediterrani amb loriental.
Les altres rutes que guanyaran pes seran les del mar Negre, que comuni-
caran els ports daquest mar (Trebisonda, Quersons, Kaffa) amb lsia
central i lExtrem Orient.
Per per sobre daquests canvis circumstancials, provocats per esdeveni-

Tabriz
ments poltics, dues tendncies sn les que marquen levoluci econmica
Aquests canvis explicarien,
del mn islmic oriental: la prdua del control directe sobre el comer i la per exemple, lextraordinari
auge de la ciutat de Tabriz
deterioraci de les balances comercials, que acabaran sent negatives: ! quan es va convertir en
la capital de les dinasties
turques i mongoles de
lIran i, posteriorment, dels
1) Lauge de les ciutats italianes i, desprs, daltres potncies comercials safvides.
europees com els catalans o els provenals, juntament amb la prdua en
els pasos rabs de flotes capaces de mantenir el comer internacional,
assenyalen linici dun procs tendent a la prdua de la iniciativa dels
comerciants de pasos islmics. Els mercaders europeus arribaran a con-
trolar absolutament les rutes mediterrnies, i deixaran als comerciants Vegeu els subapartats 5.2 i 8.2
!
lOccident medieval.
egipcis i siris el paper dintermediaris.
El comer genovs i els mamelucs dEgipte
Fragments dun tractat de pau del 1290 entre el com de Gnova i el soldanat mameluc
dEgipte, pel qual els genovesos aconsegueixen avantatges per comerciar als dominis del
sold mameluc.
Els genovesos tindran garantia per a les seves persones i bns [] Podran circular
lliurement, fins i tot per Sria [] Dependran judicialment del cnsol dels genovesos
a Alexandria [] Cap genovs no podr ser detingut per faltes dun altre genovs, si
no s que nha sortit com a fiador [] Cap mercader no pot ser forat a vendre les
mercaderies que ha dut. Si vol endur-se-les, pot fer-ho sense pagar drets [] Els geno-
vesos tindran magatzems suficients, tancats amb clau, i la duana els far vigilar.
Claude Cahen (1983). Orient et Occident au temps des Croisades (doc. XX). Pars: Aubier
Montaigne.
2) Quan al final del segle XV els europeus comencin a usar rutes alterna-
tives (exploracions portugueses per lAtlntic), davant els problemes que
els apareixen a les tradicionals (avan otom, mesures mameluques con-

tra els comerciants europeus), les rutes que creuin el Prxim Orient per-
dran sentit i entraran en una profunda crisi que arrossegar tota la socie-
Vegeu el subapartat 6.7 del mdul !
tat, dependent com era del comer exterior.
Per aquest final era ja previsible, si tenim en compte que la balana

comercial del comer exterior havia passat de positiva a negativa, en anar-
se subtituint les entrades de primeres matries (fusta, metalls) a canvi
de productes manufacturats (teixits) i productes de luxe, per entrades de
teixits i altres productes manufacturats europeus a canvi de primeres
matries o molt poc elaborades (sucre, cot) i espcies orientals que
solament creuaven Egipte, Sria i les regions islmiques limtrofes.
Lensorrament del comer internacional suposar lensorrament de tota

leconomia, que encetar un perode de letargia que sestendr edat
moderna enll.
2.3.4. El Mgrib i al-ndalus del segle XI al segle XIII:
de la disgregaci als grans imperis magribins
El Mgrib i al-ndalus arribaran a mitjan segle XI en ple procs de disgre-

gaci:
1) A la pennsula Ibrica, un nombre variable de reis es divideixen des de

1008 lantic califat: sn els reis taifes (de tfa, facci, part), florents cultu-
ralment, per dbils polticament i militarment, la qual cosa permet als
estats cristians del nord, en ple procs dexpansi feudal, sotmetrels a tribut
(paries) i conquerir-ne algunes ciutats (vegeu el mapa de la pgina 76).
2) A lfrica septentrional la divisi tamb s present, especialment des-

prs que el califa fatimita envi contra els seus antics lloctinents a Ifriqi-
ya, els zrides, que shavien declarat en rebellia (1049), les bellicoses tri-
bus Banu Hilal, que desestructuraran tot el Mgrib.
La situaci t un cert parang amb la del Prxim Orient, especialment en

el remei per a solucionar la disgregaci poltica: retorn a lortodxia per
iniciativa de musulmans nefits, els almorvits.
Al principi del segle XI un reformador ortodox, Ibn Yassin, ha convertit i

enquadrat en convents fortaleses (ribat) les tribus berbers sanhaja, impul-
sant-les a la Guerra Santa contra els infidels i els mals musulmans.
La desintegraci del califat de Crdova en regnes de taifes el primer ter del segle XI
REGNE DE
FRANA
REGNE DE
NAVARRA ARAG
COMTATS
REGNE DE CATALANS
LLE CASTELLA
LLEIDA
SARAGOSSA
(1017)
TORTOSA
ALBARRAS
(1010)
TOLEDO ALPONT
VALNCIA
BADAJOZ (1036)
(1016)
(1012)
DNIA
(1009)
CRDOVA
SEVILLA (1023) (1031)
MRTOLA MRCIA
SILVES NIEBLA CARMONA
(1048) (1023) (1013) I ALMERIA
GRANADA (1012)
HUELVA MORON (1012) Regnes i comtats cristians
(1012) (1013)
MLAGA
Regnes de taifes
ARCOS RONDA (1039)
Frontera del califat lany 1031
ALGESIRES
(1035) (1023) Data de segregaci
0 150 km
Sota el lideratge guerrer de Yssuf ibn Taixfn (1061-1107), aquests almor-

vits (al-murabitun, literalment membres dun ribat) estendran la seva visi
ortodoxa de lislam a lImperi subsahari de Ghana i al Mgrib occidental,
on eliminaran definitivament lheretgia dels Barghwata i on fundaran la
seva capital, Marrqueix (1062), des de la qual controlaran la ruta transsa-
hariana de lor, per primera vegada unificada en un sol Estat. !
Simultniament a al-ndalus, els regnes cristians septentrionals avancen Vegeu el subapartat 4.1 del mdul
!
medieval.
imparablement i arriben el 1085 a apoderar-se de Toledo. La caiguda de
Toledo, traumtica, impulsa els reis taifes a demanar lajut dels almor-
vits, que entren a la pennsula i el 1086 derroten les tropes cristianes a
Zalaca o Sagrajas, i en frenen momentniament lexpansi, victria que
els almorvits aprofiten per a acabar ocupant al-ndalus.
s aquest el moment de mxima expansi daquest imperi sorgit del

desert, que ocupa quasi tot lespai islmic occidental (excepte Ifriqiya,
repartida entre hammadites, zrides i tribus dels Banu Hilal). Per la rela-
xaci de lortodxia entre els soldans almorvits elimina el seu nic
fonament, de manera que, al mateix temps que es consolida limperi,
neix en el seu cor, a lAtles, al sud de Marrqueix, lopositor que el des-
truir: els almohades.
El moviment almohade t, igual que lalmorvit, un fonament religis.

El seu fundador, el mahd Ibn Tumart (m. 1130), predica una interpreta-
ci summament personal de lislam, encara que respectuosa amb lor-

todxia, i critica als almorvits la depravaci que aquests havien criticat
als seus antecessors. !
Els grans imperis magribins dels almorvits i dels almohades
Mxima extensi
de lImperi almorvit
Mxima extensi
de lImperi almohade
AL-NDALUS
Sevilla
Granada
Tunis
Fes IFRIQIYA
Tremissn
Marrqueix Sijilmassa
D U N S
E
B
GHANA
O U
R N
B O
M -
N E
K A
0 1000 km
Sota el lideratge poltic dAbd-al-Mumn (1133-1163), fundador de la

dinastia almohade, aquests sexpandeixen i ja a mitjan segle XII han eli-
minat els almorvits i en controlen tot limperi, al-ndalus inclusiva-
ment, i continuen lexpansi territorial per Ifriqiya, amb la qual cosa es
converteixen en el primer Estat que unifica tot el Mgrib.
Mentre que els almorvits havien respectat sempre la suprema jerar-

quia religiosa del califa de Bagdad, els almohades van adoptar el ttol
califal de prncep dels creients (amir al-muminn), mostra de la seva
seguretat.
Per aquest auge ser relativament efmer, com lalmorvit, i ja al princi- Vegeu el subapartat 4.1 del mdul
!
medieval.
pi del segle XIII apareixen els primers elements disgregadors i de crisi:
revoltes de les tribus dels Banu Hilal i, sobretot, la derrota de Las Navas
de Tolosa de 1212, en qu perden el control sobre al-ndalus, que en
pocs anys s repartit entre les potncies cristianes peninsulars, amb lni-
ca excepci de lemirat nassarita de Granada.
Parallelament a les derrotes en territori andalus, al Mgrib el califat almo-

hade, amb crisis dinstiques, qestionaments del dogma almohade i revol-
tes internes, es fracciona en tres grans unitats que marquen ja els actuals
estats magribins: el califat hfsida de Tunis, hereu religis dels almohades,
lemirat abdalwadita de Tremissn i el soldanat benimer de Fes.
2.3.5. El Mgrib i al-ndalus dels segles XIV i XV:
hfsides, abdalwadites, benimerins i nassarites
Des de mitjan segle XIII el Mgrib i al-ndalus, del qual solament resta
islmica Granada, es troben dividits en quatre estats que perduraran amb
lleugers canvis poltics (substituci de la dinastia benimer de Fes per la
wattssida) fins al final del segle XV (caiguda de Granada) i el XVI (incor-
poraci de Tunis i Tremissn a lImperi otom).
Cadascun daquests regnes tindr el seu moment desplendor, per tots Vegeu el subapartat
2.3.2 daquest mdul.
!
quatre entraran en un procs lent de decadncia amb fora parallelismes
amb el que passa a lOrient: !
1) Els benimerins, que es reclamaven hereus dels almorvits, van aconse-
guir lapogeu del seu poder en temps del sold Abu-l-Hassan Al (1331-
1351), que va unificar tot el Mgrib conquerint Tremissn (1337) i Tunis
(1347), i va prendre Gibraltar als castellans (1333); per va ser un auge ef-
mer, ja que poc desprs perdria totes les conquestes i fins i tot el seu fill,
Abu-Inan, se li revoltaria, encetant un perode danarquia que es plasmaria
en la creaci de dos soldanats benimerins, un a Fes i un altre a Marrqueix.
La debilitat interior va esperonar castellans i portuguesos, que al segle XV
van comenar a intervenir al Marroc (conquesta portuguesa de Ceuta el

1415). Finalment el 1465 els benimerins serien substituts per una nova
dinastia, els wattssides, que perdurar fins al 1550.
2) Els abdalwadites de Tremissn van viure determinats pels seus dos

vens, desitjosos sempre dincorporar-se el seu emirat, la qual cosa els
benimerins van aconseguir a mitjan segle XIV. Tanmateix, quan no eren
els vens eren les interminables crisis interiors i la tendncia a la frag-
mentaci les que van debilitar aquest emirat, que tot i aix es mantindria
independent fins a mitjan segle XVI.
3) Amb la desaparici dels almohades, la seva herncia ideolgica i reli-

giosa va passar als hfsides. Abu-Zakariya (1229-1249), governador al-
mohade de Tunis, es va proclamar independent i emir, per va ser el seu

fill Abu-Abd-Allah qui va prendre el ttol califal de prncep dels creients
(amir al-muminn) el 1259, encetant un primer perode dauge de la
dinastia hfsida, concls al final del segle quan la inestabilitat es va
ensenyorir del califat.
Lluites internes i atacs exteriors (captura de Jerba pels almogvers el 1284)

van acabar amb la disgregaci del califat hfsida en dues parts: un califa Vegeu el subapartat 5.4 del mdul
!
medieval.
a Tunis i un emir a Bugia i Constantina.
Tot i alguns intents unificadors, altrament minats per la

intervenci benimer en sl tunisenc, caldr esperar
Abu-l-Abbs hmad II (1370-1394) per a un nou enfor-
timent dun Estat hfsida unit, que obre el segon i
darrer perode daurat hfsida protagonitzat pels llargs
regnats dAbu-Faris Abd-al-Aziz (1394-1434) i Abu-Amr
Uthman (1434-1488). Desprs daquest, el caos va
dominar una altra volta el pas fins a la seva incorpora-
ci al segle XVI a lImperi otom.
4) Mentre els estats magribins mantenien la seva isla-

mitat a linici del segle XVI, lemirat nassarita de Gra-
nada havia desaparegut el 1492. Els nassarites havien
aconseguit sobreviure a lesfondrament almohade
acceptant ser tributaris de Castella i, encara que van
buscar laliana necessria amb els magribins per deslliurar-se daques- LAlhambra de Granada
ta dependncia, les disputes internes i el recel a lajut benimer van
La bellesa daquesta joia
impedir deslliurar-sen excepte durant la crisi castellana del segle XIV, de lart nassarita mostra
clarament com no sempre
quan lemir Muhmmad V (1362-1391) va saber aprofitar la conjuntu- lesplendor cultural es
correspon amb estructures
ra poltica. poltiques slides.
A la imatge, el Pati dels
Lleons, a lAlhambra.
Tanmateix, de seguida van retornar les dissensions internes i els canvis
constants en els titulars de lemirat. Quan una conjuntura favorable en
els regnes cristians vens va impulsar la conquesta de lemirat, aquest va Vegeu el subapartat 6.2. del mdul
!
medieval.
trigar poc a caure i el 1492 al-ndalus desapareixia definitivament.
2.3.6. El Mgrib i al-ndalus: de lauge econmic

a la dependncia exterior
Els almorvits van construir el seu imperi seguint la ruta transsahariana

de lor ms occidental; van nixer-hi al mig, al desert, i es van expandir
cap a Ghana, origen de lor, i cap a la costa magribina, punt de sortida i

comercialitzaci daquest or. Els almohades, per la seva banda, van acon-
seguir reunir sota el seu control totes les rutes transsaharianes occidentals,
les ms importants i directes.
Tant els uns com els altres dominaven algunes de les rutes comercials
medievals ms importants, que subministraven, entre altres productes
menys importants, or i esclaus provinents de lfrica subsahariana. El
domini daquestes rutes va donar una gran riquesa a aquests imperis, que
va mantenir la tradici dun gran espai comercial islmic, nus central de
tot el comer internacional. Des del Mgrib, lor i els esclaus negres es dis-
tribuen arreu. !
La disgregaci poltica no va trencar les rutes transsaharianes, que van
romandre obertes fins al final de ledat mitjana. El canvi principal es va
produir en els ports de sortida de lor, els esclaus i els altres productes
exportats del Mgrib, en els quals la presncia europea, especialment
genovesa i catalana, san fent ms i ms majoritria.
En un procs similar a locorregut al Mediterrani oriental, els mercaders

europeus van acabar dominant el comer magrib i van arribar a influir
en la poltica interior daquests pasos. Quan, durant el segle XV, les rutes
orientals sanaren tancant i els portuguesos van descobrir vies alternati-
ves per a accedir als mercats subsaharians, s a dir, directament vorejant
frica, les rutes transsaharianes van perdre rpidament importncia, per
a acabar desapareixent com a subministradores del comer internacional.
La crisi de les rutes transsaharianes va implicar la crisi del Mgrib, que
senfons en una pregona crisi econmica, contempornia a la viscuda al
Mediterrani oriental islmic.
Resum
LOccident medieval no s, evidentment, una realitat allada, sin un

espai que es relaciona de manera diversa amb els seus vens geogrfics, els
quals hem anomenat perifries per la seva situaci geogrfica respecte
del tema central daquesta assignatura. Per aquestes perifries noms
ho sn geogrficament, ja que en tots els altres aspectes sn rees cultu-
rals amb una identitat prpia.
Aquestes rees, tres exactament, es corresponen amb tres cultures o civi-

litzacions: la grega, lrab i leslava o europeooriental, de les quals les dues
primeres viuran un dels seus perodes de mxima esplendor durant els
segles medievals. !
1) Desprs de la Grcia clssica, laltre perode daurat de lhellenisme sn
sens dubte els segles centrals de lImperi bizant, quan aquest era una
potncia poltica, militar, econmica i cultural amb influncia sobre tota
la conca mediterrnia i les ribes del mar Negre. Nascut duna escissi de
lImperi rom, aquest esdevindr grec, en lloc de llat, quan, desprs del
fracs de la restauraci imperial de Justini, Heracli perdi totes les pro-
vncies no gregues en mans dels rabs.
Redut territorialment, per cohesionat culturalment, lImperi bizant

crea una cultura prpia que arriba al seu zenit al segle X amb la dinastia
macednia, artfex duna nova expansi territorial. Tanmateix, en
comenar el segle segent el mateix auge de lImperi genera els grmens
de la seva desaparici, i sinicia una lentssima decadncia amb algunes
revifades, com en poca dels primers Comn. Tot i alguns episodis espe-
cialment dramtics, com locupaci de Constantinoble per croats llatins i
la coronaci dun emperador francs, o com la total dependncia econ-
mica bizantina de les ciutats italianes, no ens han de privar tanmateix de
meravellar-nos de dos fets: primerament que lImperi subsists fins al
1453, i desprs la seva important herncia religiosa (Esglsia ortodoxa) i
poltica (ideologia imperial heretada per la naixent Rssia moscovita i,
ms discretament, per lImperi otom).
2) Laltra gran rea cultural vena de lOccident medieval, i en molts

aspectes ms influent en levoluci daquest darrer, s el mn islmic.
Nascut a linici de ledat mitjana, fruit de la Revelaci divina al profeta
Mahoma, coneixer una expansi rapidssima que no pot deixar de sor-
prendre el ms incrdul. En pocs anys, lislam com a religi, per tamb
com a societat, com a cultura i com a sistema poltic, sestendr per les
ribes sud i est del Mediterrani, a ms dfrica i sia enll. Mentre a
Occident perdr gradualment al-ndalus, a Orient lislam es trobar en
entrar ledat moderna a les portes de Viena, s a dir, al cor de lEuropa
central.
Tanmateix, i a diferncia de lImperi bizant, lislam no s gaireb mai una

entitat poltica unitria, ni tampoc tnicament, encara que s que hi ha
uns trets comuns (religiosos, culturals, econmics, poltics, socials) a
tots els pasos islmics medievals que permeten parlar duna veritable
civilitzaci islmica medieval, capdavantera en alguns aspectes com ara la
cincia mdica o les tcniques comercials.
Lislam solament coneixer la unitat poltica durant els seus dos primers
segles dhistria, durant els quatre califes ortodoxos, els califes omeies i la
primera etapa dels abbssides, mentre que posteriorment les dissensions
poltiques, culturals, socials i religioses duran a la fragmentaci poltica i
fins religiosa (arribaran a haver-hi tres califes coetanis, mentre el califat s
per definici una instituci nica). Als segles XI i XII sintentar recuperar
la unitat perduda, per a diferncia dpoques anteriors la iniciativa pol-
tica i religiosa no partir dels rabs musulmans, sin daltres pobles
musulmans, com els berbers i els turcs. Els intents de recuperar la unitat
no passaran daix, dintents, i solament els otomans, turcs establerts a
lAnatlia, prop de Constantinoble, arribaran a unificar a linici de ledat
moderna el mn islmic mediterrani, refent fins un cert punt limperi
dels primers califes.
Tanmateix, lexpansi militar otomana no es far sobre la mateixa base

econmica i social que la primera expansi araboislmica, ja que des del
segle XIV leconomia islmica ha perdut tota la iniciativa i ha passat a
dependre gradualment dels mercaders europeus, alhora que en tots els
mbits de la societat i de la cultura es produeix un estancament genera-
litzat i com a gaireb tots els pasos islmics que durar fins a ledat con-
tempornia.
3) El darrer focus cultural ve de lOccident medieval s lEuropa eslava,

o potser ms exactament lEuropa oriental, ja que hi viuen pobles que
no sn eslaus, com els hongaresos, els lituans o els romanesos. Per alho-
ra el terme eslau tamb s apropiat perqu tots els pobles no eslaus de
lEuropa oriental van ser fortament influts pels seus vens eslaus.
Nascuts duna emigraci ms subtil que la germnica, per ms vasta, els

eslaus es van establir de lElba als Urals i del mar Bltic als mars Egeu i
Negre, la qual cosa en provoc lescissi en tres grans grups:
a) Loccidental (Bohmia, Hongria no eslau i Polnia-Litunia), sot-

ms a la influncia de lOccident europeu, al qual es pot considerar
integrat, encara que amb peculiaritats, al final de ledat mitjana.
b) El meridional (Bulgria, Srbia, Macednia, Bsnia, Albnia no

eslau, Romania no eslau), sotms bsicament a la influncia grega
bizantina, de la qual va extreure la ideologia poltica, i que comparteix
amb els bizantins una mateixa situaci en acabar ledat mitjana: sot-
metiment als turcs otomans.
c) El septentrional (Rssia), el ms original per la seva llunyania, tot i ser

lhereu espiritual de lImperi bizant, i pel fet de sofrir influncies ex-
tiques com la dels trtars, i que a ms a ms coneixer la seva verita-
ble poca daurada en poca moderna.
Aquestes tres realitats culturals venes a Europa evidentment no eren les

niques de ledat mitjana, per s les ms immediates. Ms cap a lest cal
situar les rees culturals xinesa i ndia, i cap al sud, lfrica subsahariana,
per no parlar del mn americ, aleshores desconegut encara per al Vell
Mn.
Tot plegat ens demostra que, tot i que estudiem lOccident medieval, per-
qu aquest s el nostre passat com a catalans, lhem de situar dins dun
context en el qual no va ser, com seria potser en poca moderna, el cen-
tre, sin que en va ser, molt sovint, la perifria. !
Activitats
Activitats complementries
1. Donat el carcter sinttic daquest mdul, molts aspectes no han pogut ser tractats.
Entre aquests destaca clarament la cultura en totes les seves expressions. Per corregir aques-
ta mancana i complementar la matria impartida en el temari, ser una bona activitat la
lectura dalgunes obres literries creades en poca medieval que ens oferiran, des duna pers-
pectiva nova, una visi original del perode estudiat. La llista que segueix no pretn ser
exhaustiva, sin orientativa dalgunes obres accessibles per a lestudiant (tradudes).
Per al mn bizant podem citar lAlexiada, biografia de lemperador Aleix Comn, escri-
ta per la seva filla Anna. Lobra descriu des dun punt de vista molt grec un dels pero-
des ms interessants de lImperi bizant de la baixa edat mitjana: lpoca de la primera
croada. Tot i que evidentment no s lnica obra bizantina digna de menci, hi ha
poques obres literries ms dinters general tradudes a llenges accessibles.
a) Anna Comn, (1989). La Alexiada. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Per al mn eslau podem citar la traducci italiana de la primera crnica russa, la Cr-
nica dels temps passats.
b) Racconto dei tempi passati. Cronaca russa del secolo XII (1971). Tor: Einaudi.
Per a conixer els pobles de les estepes, encara que sigui escrita per un autor rab, pot
resultar interessant lobra dIbn Fadlan Viatge als blgars del Volga.
c) Ibn Fadlan (1988). Voyage chez les bulgares de la Volga. Pars: Sindbad.
Pot ser interessant de llegir una altra obra relacionada amb viatges, tamb dautor rab,
ja que inclou gaireb tot el mn aleshores conegut, la Rihla, dIbn Battuta.
d) Ibn Battuta (1981). A travs del Islam. Madrid: Editora Nacional.
e) Marco Polo (1965). Viajes. Madrid: Espasa Calpe.

Tamb de viatges, per dautor itali, s la interessantssima obra de Marco Polo, on
explica el seu viatge fins a la Xina mongola.
Finalment, un darrer llibre de viatges lleugerament posterior, el de Ruy Gonzlez de Cla-

vijo, que tamb ens oferir una visi interessant de les terres de lislam.
f) R. Gonzlez de Clavijo (1952). Relacin de la embajada de Enrique III al Gran Tamorln.
Buenos Aires: Espasa Calpe Argentina.
Tornant a la civilitzaci islmica, per al coneixement de la religi evidentment resulta

interessant la lectura de lAlcor.
g) J. Vernet (ed.) (1967). El Corn. Barcelona: Planeta.
Per a una introducci a la literatura rab, s altament recomanable lobra de landalus

Al ibn hmad ibn Hazm, El collar de la coloma, en lexcellent traducci dEmilio Garca
Gmez.
h) Ibn Hazm (1971). El collar de la paloma. Tratado sobre el amor y los amantes. Madrid:
Alianza.
i) Abd Allah ibn Buluggin (1980). El siglo XI en 1 persona. Las memorias de Abd Allah, lti-
mo rey Zir de Granada destronado por los almorvides (1090). Madrid: Alianza.
Tamb de temtica andalusina i recomanable s lautobiografia del darrer emir zrida de
Granada, Abd-Allah ibn Bulugghin.
En el camp de la narrativa de ficci s inevitable citar Les mil i una nits, clssic de la lite-
ratura universal dpoca abbssida, encara que amb reminiscncies dpoques anteriors.
j) J. Sams (ed. i trad.) (1982). Antologa de las mil y una noches. Madrid: Alianza Edi-
torial.
La llista no pretn ser exhaustiva i podrien encara trobar-se altres obres interessants tant per
elles mateixes com pel coneixement de lpoca i la cultura que les va veure nixer, per amb
aquest petit recull obtenim una introducci ms que bona (i llarga).
2. Una altra bona activitat complementria sn els viatges per lhiperespai. Constantment
sestan afegint pgines web i altres aplicacions informtiques de contingut histric, espe-
cialment moltes fonts, principalment tradudes a langls, per tamb alguns articles din-
vestigaci i projectes interessants en els quals es demana la collaboraci.
Com que el ms interessant dun viatge ciberespacial s la seva espontanetat, ens limitarem
a donar les adreces dalguns directoris generals a partir dels quals es pot comenar la nave-
gaci (cal tenir present que les adreces poden sofrir canvis en qualsevol moment):
http://www.yahoo.com/Arts/Humanities/History/Medieval_Studies/
http://www.fordham.edu/halsall/index.html
http://sunsite.Berkeley.EDU/OMACL/
http://www.georgetown.edu/labyrinth/labyrinth-home.html
http://www.rz.uni-duesseldorf.de/uni.d/studium.d/faecher.d/phil.d/geschichte.d/
_g_infos/internet.htm
http://history.hanover.edu/texts.htm
http://www.nyu.edu/gsas/dept/history/internet/geograph/europe/medieval/
http://www.serve.com/byzance/
http://www.bway.net/~halsall/byzantium.html
Exercicis dautoavaluaci
1. Comenteu el text segent (la dataci, segons el cmput cristi, s labril del 713; el lloc
de redacci del document s al-ndalus):
En el nom de Du, Clement, Misericordis! Escrit dirigit per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn
Nussayr a Tudmir ibn Abds. Aquest darrer obt la pau i rep el comproms, sota la garantia
de Du i del seu Profeta, que no es canviar res de la seva situaci ni de la dels seus; que no
li ser negat el seu dret de sobirania; que els seus sbdits no seran assassinats, ni reduts a
captiveri, ni separats dels seus fills i dones; que no seran molestats en la prctica de la seva
religi; que les seves esglsies no seran cremades, ni desprovedes dels objectes de culte que
en elles es troben; i aix tant de temps com ell satisfaci les crregues que nosaltres li impo-
sem. La pau li s concedida per mitj de lentrega de les set ciutats segents: Oriola, Balta-
na, Alacant, Mila, Villena, Lorca i Ello. A ms a ms no podr donar asil a ning que hagi
fugit de les nostres terres o que sigui el nostre enemic, no far mal a qui shagi beneficiat
amb el nostre aman [protecci] ni mantindr secrets els informes relatius a lenemic que arri-
bin al seu coneixement. Ell i els seus sbdits hauran de pagar cada any un tribut personal
compost per un dinar en espcia, quatre mesurons de blat i quatre dordi, quatre mesures de
most, quatre de vinagre, dues de mel i dues doli. Aquesta taxa es reduir a la meitat per als
esclaus. Escrit a rajab de lany 94 de lhgira.
E. Lvi-Provenal (1938). La peninsule ibrique au Moyen ge daprs le Kitab al-Rawd al Mtar

dIbn Abd al-Munim al-Himyari. Leiden: Fundaci de Goeje.
2. Comenteu el fragment segent dun tractat de mercadejar itali del principi del segle
XIV:
Constantinoble. Els genovesos i els venecians tenen entrada i sortida franca, no paguen res.
Els pisans paguen per totes les mercaderies que importen a Constantinoble un dos per cent
del valor sense deduir qualsevol despesa relacionada amb elles, i un altre dos per cent
sobre les coses que exporten. Els florentins, provenals, catalans, anconesos, sicilians i altres
estrangers paguen un dos per cent en entrar i un dos per cent del preu de la mercaderia en
sortir. I estan obligats a pagar al mateix temps a lentrada i a la sortida, sent aleshores lliu-
res dexportar quan vulguin sense pagar cap altra taxa. Per el diner que adquireixin amb
les seves mercaderies no podr sser utilitzat per fer negocis de compravenda dins del pas,
sin solament per a lexportaci. Per si compressin per revendre al pas, cada vegada que
comprin o venguin pagaran un dos per cent. I si naveguessin pel mar Negre, a la tornada
pagaran dall que portin el dos per cent, i res ms.
F.B. Pegolotti. La prattica della mercatura

Solucionari
Exercicis dautoavaluaci
1. Ens trobem davant un pacte firmat entre Abd-al-Aziz ibn Mussa i Tudmir ibn Abds.
Per aquest pacte Abd-al-Aziz concedeix a Tudmir que no se li imposar ning per sobre
seu, que cap dels seus companys ser rebaixat (de rang), que tampoc no seran fets preso-
ners, que no se separaran els fills i mullers dels seus pares i marits, que no es cremaran les
seves esglsies i que no es forar ning en la seva religi; en canvi, aquest ha dassegurar
que no ocultar cap notcia a Abd-al-Aziz i que complir el pagament dun tribut que
senumera detalladament.
Ens trobem quasi sense cap dubte davant dun pacte de rendici durant la conquesta isl-
mica de la pennsula Ibrica. Tudmir ibn Abds (realment, Teodomir, per lalumne no t
per qu saber-ho) deu ser un capitost de la regi formada per les set ciutats enumerades
(Oriola, Baltana, Alacant, Mila, Villena, Lorca i Ello) que es rendeix firmant un pacte amb el
cap de les tropes islmiques. Amb un pacte daquest tipus els habitants daquesta regi es
converteixen en dhimms dels musulmans, s a dir, en protegits. Aquesta condici, encara
que els converteix en ciutadans de segona classe, els permet mantenir les seves institucions,
la seva organitzaci i la seva religi, solament en canvi dun tribut, que sens fa difcil de
calibrar si devia ser gaire oners.
Els pactes com aquest van ser habituals durant les grans conquestes dels califes ortodoxos i
dels omeies (aquest document s dpoca omeia), ja que permetien una conquesta rpida i
entrades peridiques de capital en forma de tributs, i alhora asseguraven el manteniment de
la infraestructura interna del territori conquerit. Ser posteriorment quan es comencin, per
un costat, a crear les estructures estatals rabs islmiques i quan els dhimms comencin a
convertir-se a lislam i demanin igualtat de drets amb els musulmans rabs, que tot el siste-
ma entrar en crisi per a donar lloc a lascensi al poder dels abbssides.
Tanmateix, quan es redact aquest pacte, ni llunyanament es tenien en compte aquestes

conseqncies, sin que per part dels conqueridors musulmans es buscava el sotmetiment i
lentrada de tributs, i per part dels conquerits sintentava assegurar la vida i les possessions.
2. En aquest fragment es descriuen les condicions per a mercadejar de les diferents

nacions de mercaders que comercien amb Constantinoble. Les nacionalitats estan orde-
nades segons el grau dexempci, comenant per genovesos i venecians, completament
exempts de duanes i altres impostos, i acabant amb florentins, provenals, catalans, anco-
nesos, sicilians i altres estrangers, que s que estan sotmesos a taxes duaneres. Entre
aquests dos grups, els pisans gaudeixen dalguns privilegis, sense arribar a lexempci dels
venecians i els genovesos.
Aquest document ens mostra com es trobava davanat al principi del segle XIV el procs da-
propiaci del comer bizant per part dels mercaders europeus occidentals, especialment
dels venecians i dels genovesos. Contra les exempcions de venecians i genovesos no podien
competir gaires mercaders ms. Encara que aparentment les taxes solament fossin del 2 %
dentrada i del 2 % de sortida, aquestes diferncies shavien de notar en els beneficis de les
companyies i dels mercaders genovesos i venecians.
Laccentuaci daquest procs dapropiaci del comer bizant durant tot el segle XIV i el XV
acabar amb el domini absolut per part de les dues repbliques italianes del comer, de
leconomia i de lerari pblic bizantins. Les taxes duaneres eren, per a tots els estats medie-
vals (i no solament medievals), una important font dingressos. Privada daquesta per les
exempcions, la corona bizantina veur el seu fisc minvar (juntament amb altres causes), fins
a lextrem dhaver dacabar endeutant-se amb els mateixos venecians i genovesos.
Una altra de les conseqncies del domini itali sobre leconomia bizantina ser lexacerba-
ci de lodi bizant envers els llatins (per altra part, recproc). Juntament amb altres causes,
com les tropes mercenries llatines i la conquesta llatina en desviar-se la quarta croada, el
monopoli itali del comer bizant crear malestar entre els bizantins i sobretot els cons-
tantinopolitans, que arribaran a saquejar els barris italians de Constantinoble.
s tamb destacable la taxa per a comerciar pel mar Negre, basada en el fet que lImperi
bizant tanca lentrada a aquest mar, a travs del qual es connectava amb les rutes septen-
trionals cap a lsia (Quersons, Kaffa, Trebisonda). Durant molt de temps aquest mar havia
estat exclusivament dels grecs, que en monopolitzaven el comer, per lauge dels italians
lhavia obert i rpidament es convert en un mar genovs amb les seves factories a Trebi-
sonda, Kaffa i Quersons.
Finalment, quedaria comentar el text des del punt de vista de lexpansi comercial de lOc-
cident medieval, per aquest comentari sescaparia de lobjectiu immediat del mdul.
Glossari
Abbssides: segona dinastia califal, que conserv el ttol califal amb alts i baixos del 750 al
1517. El seu moment de mxima esplendor van ser els primers cent anys, quan, desprs de
revoltar-se contra els omeies, reformaren lImperi araboislmic, integrant-hi tots els musul-
mans, independentment del seu origen rab o no. Venuts per les forces centrfugues i per
moviments socials i religiosos radicals, del segle IX a lXI, el poder del califa abbssida es va
reduir a la capital del seu antic imperi, Bagdad. Al segle XI el califat va ser restaurat nomi-
nalment pels turcs seljcides, per el ttol califal qued redut a un crrec religis (cap de la
comunitat islmica). Ocupada Bagdad pels mongols el 1258, una branca dels abbssides
sinstall a Egipte, on el ttol califal va ser mantingut com una manera de legitimar la dic-
tadura dels mamelucs a Egipte. Desprs de lexpansi otomana per una gran part del terri-
tori islmic, el sold otom acab perdent el ttol califal el 1517 del darrer califa abbssida.
Al-ndalus: nom rab donat a la pennsula Ibrica.
Almohades: moviment religis islmic reformista (segles XII-XIII) nascut a lAtles marroqu
que aconsegu unificar dins un mateix Estat tots els pasos islmics occidentals des de Tun-
sia fins al Marroc i al-ndalus, desprs de vncer els almorvits.
Almorvits: moviment religis islmic ortodox (segles XI-XII) nascut al desert sahari, des
don es va estendre militarment pel sud fins al regne de Ghana i pel nord fins a al-ndalus,
incloent-hi tot el Marroc.
Basileus: nom grec donat a lemperador rom, adoptat des dHeracli com a ttol de lem-
perador bizant.
Califa (Amir al-Muminn): noms donats als caps poltics i religiosos de la comunitat isl-
mica. El primer (en rab, khalifa) significa literalment successor, s a dir, successor del Pro-
feta. El segon, molt ms emprat, significa prncep dels creients. Encara que tericament
nic, en algunes poques existiren fins a tres califes coetanis (abbssida, fatimita i omeia de
Crdova). Com a instituci va perdurar fins al principi del segle XX.
Emir: ttol rab islmic, literalment prncep, usat tamb per a designar governadors pro-
vincials amb un grau elevat dautonomia (emirat omeia de Crdova, aglbida dIfriqiya) i
per a reis de petits estats (emirat nassarita de Granada).
Horda dOr: nom donat a una de les quatre grans particions (khanats) de lImperi de Gen-
guis Khan i els seus successors immediats. Sestenia a una banda i laltra dels Urals, on va
sobreviure fins a linici del segle XVI. Amb els anys els elements mongols van ser gradual-
ment substituts per turcs i sislamitz. Van ser finalment sotmesos pels russos, que els ano-
menaven ttars.
Imperi bizant, Imperi rom dOrient: prolongaci medieval de la meitat oriental de

lImperi rom, coneguda per Imperi bizant a causa de lantic nom de Constantinoble, la
seva capital, Bizanci. Inicialment, simple perllongament de la romanitat tardana, gradual-
ment esdev una nova realitat que es consolid sota lemperador Heracli (610-641). Va
conixer la seva mxima esplendor, poltica i econmica, sota la dinastia macednia (867-
1057). Al segle XI inici un lent declivi que supos la prdua progressiva del seu potencial
econmic i poltic, plasmat en la reducci gradual del territori. Desprs del parntesi de la
dinastia dels Comn, amb una certa recuperaci, la crisi es va plasmar en locupaci de lIm-
peri per cavallers llatins (europeus occidentals). Reconstitut novament amb la dinastia
Paleleg, ja s solament una ombra de lantic Imperi bizant, que es va prolongar encara fins
al 1453, quan els turcs otomans ocuparen Constantinoble i eliminaren el darrer emperador.
Islam: religi monoteista anunciada al profeta Mahoma durant la primera meitat del segle
VII. Adoptada promptament pels rabs de la pennsula Arbiga, aquests la propagaren pel
Prxim Orient fins a lsia central i per lfrica septentrional, on es van formar diversos
imperis i estats islmics que compartien una mateixa civilitzaci coneguda amb el nom
dislmica, que arrib a la mxima esplendor en els segles centrals de ledat mitjana. Civi-
litzaci urbana, encara que amb un pes molt important de lelement rural, va construir una
gran xarxa econmica que cobria quasi tot el mn conegut aleshores i en la qual sempra-
ven tcniques comercials avanades i innovadores. En el camp intellectual i cientfic pro-
long en molts aspectes lherncia clssica i va ser justament del mn islmic que lOccident
europeu redescobr els clssics al final de ledat mitjana.
Khan, khagan: nom donat als caps tribals o de confederacions tribals entre els pobles
turcs i mongols. Possiblement el ms clebre s Genguis Khan, literalment, gran khan.
Nassarites: dinastia que govern lemirat de Granada (1232-1492), darrer basti de lislam
en terres hispniques. Tot i que polticament molt feble, culturalment representa un dels
perodes ms brillants de la cultura andalusina.
Omeies: primera dinastia califal (661-750), desprs del profeta Mahoma i dels quatre cali-
fes ortodoxos de Medina (632-661). Des de la nova capital islmica, Damasc, consolid lim-
peri araboislmic, que va conduir a la seva mxima expansi. Hipotecat per lelitisme dels
musulmans rabs i per un elevat grau de lacitat, sucumb davant laugment de les con-
versions, que no va saber integrar en lorganitzaci estatal. Una branca dels omeies, ins-
tallada a al-ndalus (pennsula Ibrica), conegu un floriment singular que els va dur a
reinstaurar al segle IX el califat omeia, aquesta vegada des de Crdova, que es va extingir
al principi del segle segent. Tanmateix, s en laspecte cultural, artstic i intellectual on lal-
ndalus omeia arriba a les seves mximes cotes, i Crdova i tota la Pennsula es van con-
vertir en un focus de difusi cultural i intellectual cap a lOccident medieval.
Otomans, turcs otomans: dinastia turca islmica que fund al segle XIV un vast imperi
que subsist amb alts i baixos fins a la Primera Guerra Mundial. Literalment, otom s el
nom de la nissaga regnant, primerament caps tribals, posteriorment soldans, finalment
califes, per el nom sha ests a lEstat i la cultura i civilitzaci que aquest cre al final de
ledat mitjana.
Patriarcats orientals, Esglsia ortodoxa, Esglsies orientals: inicialment, grans

divisions eclesistiques, els patriarcats (Roma, Antioquia, Alexandria i els ms moderns de
Constantinoble i Jerusalem) acabaren reflectint la divisi interna de lImperi rom: patriar-
cat dels llatins a Roma, dels grecs a Constantinoble, dels egipcis a Alexandria i dels sirians a
Antioquia (el de Jerusalem s molt petit). Aquest divisi tnica acab reflectint-se en lm-
bit teolgic amb lacceptaci en alguns patriarcats de versions allunyades de lortodxia.
Nestorianisme, ests finalment per Mesopotmia i Prsia, i monofisisme, adoptat a Antio-
quia i Alexandria, sn la primera gran escissi, que dna lloc a les Esglsies orientals. Ms
tard ser el cisma entre Constantinoble i Roma, entre Esglsia ortodoxa i Esglsia catlica,
que no ser definitiu fins ben entrada ledat mitjana, encara que les diferncies religioses
(culte, ritus) ja es comenaren a manifestar ben dhora.
Pobles de les estepes: heterogeni grup de pobles nmades (turcs, mongols, irnics) que
habitaven les estepes euroasitiques des de les quals emigraven peridicament cap a les
regions limtrofes. En poca medieval i respecte del continent europeu, la primera onada va
ser la dels huns, que empeny els pobles germnics a creuar el limes rom. A aquests segui-
ren altres pobles (vars, blgars, khzars, petxenegs, hongaresos, cumans, mongols) din-
fluncia ms o menys important en la histria europea.
Pobles eslaus: conjunt de pobles de lEuropa central que a partir del segle VI comenaren
a establir-se a tota lEuropa oriental, dels Urals fins a lElba, del mar Bltic a lEgeu i al Negre.
Inicialment fora homogenis, la seva expansi en provoc la diversificaci. Del grup occi-
dental, sota influncia de lOccident medieval, en van sorgir els regnes medievals de Cro-
cia, Bohmia, Morvia i Polnia. Del grup meridional, sota lgida bizantina, en sn fills bl-
gars, serbis, bosnians, macedonis Del grup septentrional, el ms allat, en sorg Rssia.
Marcant la separaci entre cadascun daquests tres grups, van florir tres pobles no eslaus:
magiars, romanesos i lituans.
Sold, sult: als pasos islmics, governant que solament disposa del poder poltic, sense
connotacions religioses. Els primers a emprar-lo van ser els turcs seljcides, restauradors del
califat abbssida de Bagdad, del qual van ser protectors, que en la prctica van exercir el
poder efectiu, poltic i militar, com a soldans del califa.
Tsar: nom donat als reis entre els pobles eslaus, i blgar sota influncia bizantina. Deri-
vat del llat caesar, el ttol va ser en algunes ocasions concedit pels mateixos emperadors
com un honor a tribus brbares mercenries, que lacabaren adoptant com a ttol reial.
Bibliografia
Bibliografia bsica
Cahen, C. (1972). El Islam. I. Desde los orgenes hasta el comienzo del Imperio otomano. Madrid
- Buenos Aires - Mxic: Siglo XXI.
Claramunt, S. (1992). Las claves del Imperio Bizantino. 395-1453. Barcelona: Planeta.
Diversos autors (1992). Historia Universal Planeta (vol. 3, 4 i 5). Barcelona: Planeta.
Ladero, M.A. (1987). Historia Universal. Edad Media. Barcelona: Vicens Vives.
Bibliografia complementria
Claramunt S.; Riu M.; Torres C. (1980). Atlas de historia medieval. Barcelona: Aym.
Diversos autors (1980). Historia Universal (1980, vol. 2, 3, 4 i 5). Barcelona: Salvat.
Garcin, J.C.; Balivet, M.; Bianquis, T.; Bresc, H.; Calmard, J.; Gaborieau, M.; Gui-
chard, P.; Triaud, J.L. (1995). tats, socits et cultures du Monde musulman mdival. Xe-XVe
sicle. Pars: PUF.
Grousset, R. (1991). El imperio de las estepas. Atila, Gengis Kan, Tamerln. Madrid: Edaf.
Kaplan, M.; Martin, B.; Ducellier, A. (1978). El Cercano Oriente medieval. De los brba-
ros a los otomanos. Madrid: Akal (Iniciacin a la Historia).
Kinder, H.; Hilgemann, W. (1970, vol. 1). Atlas Histrico Mundial. De los orgenes a la
Revolucin Francesa. Madrid: Istmo (Coleccin Fundamentos, 1).
Laroui, A. (1982). Lhistoire du Maghreb. Un essai de synthese. Pars: FM/Fondations.
Lvi-Provenal, E. (1967 i 1965). Espaa Musulmana hasta la cada del Califato de Crdoba
(711-1031 de J.C.) (2 vol.). A: Historia de Espaa (fundada per R.M. Pidal). Madrid: Espasa-
Calpe.
Lombard, M. (1980). Lislam dans sa premire grandeur (VIIIe-XIe sicle). Pars: Flammarion
(Nouvelle Bibliothque Scientifique).
Macek, J. (1975). La revolucin husita. Madrid: Siglo XXI.
Mantran, R. (1973). La expansin musulmana (siglos VII al XI). Barcelona: Labor (Nueva
Clo, 20).
Ostrogorsky, G. (1963). Historia del Estado Bizantino. Madrid: Akal.
Sourdel, D. (1973). El Islam. Barcelona: Oikos-Tau (Qu s?, 95).

*20032.028*
*M1/04.003*

5 - Les Perifèries de L'occident Medieval PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

5 - Les Perifèries de L'occident Medieval PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Les perifries

1. Quan lEuropa occidental era perifria .......................... 9

2. Quan lEuropa occidental sobre al mn ............................ 52

2.2.1. Els Balcans i els eslaus meridionals: Bulgria, Srbia

principats croats, sultanats seljcides i aibides

de la disgregaci als grans imperis magribins .............. 75

Les perifries. Per qu les perifries? I per qu entre cometes? El con-

Si ho apliquem a la histria de lOccident medieval, trobem que la perif-

Per ls daquest terme (se nhauria pogut trobar un altre) s intencionat.

1. Conixer els perodes devoluci de lImperi bizant.

2. Comprendre el paper de les reformes heraclianes en la transformaci

3. Contextualitzar les invasions dels pobles de les estepes en el marc de

4. Comparar el naixement de les primeres formacions estatals en cadas-

5. Conixer els perodes devoluci del mn islmic.

6. Copsar la diversitat interna de lislam i els seus orgens.

7. Entendre la relaci entre poltica i religi a lislam i el paper daques-

8. Descriure el model urb islmic medieval.

9. Analitzar la singularitat de lespai econmic islmic medieval.

10. Observar la perennitat de la ideologia sustentadora del poder a lIm-

11. Entendre la singularitzaci de les nacionalitats europees orientals i el

12. Analitzar les conseqncies de la irrupci dels no- rabs en el mn

13. Comprendre la crisi de lespai econmic rab al final de ledat mitja-

I, en segon lloc, uns coneixements sobre les relacions daquestes rees

Veure el desfasament existent entre les periodicitats de cadascuna de

Reflexionar sobre el concepte dedat mitjana (com a perode de tran-

Observar el canvi dactitud dOccident en les seves relacions amb

Observar el progressiu augment del comer europeu i el seu paper en

Reflexionar sobre el carcter perifric o central de lEuropa occidental

1. Quan lEuropa occidental era perifria

1.1. LImperi bizant

La ra daquest canvi de nom cal buscar-la en la visi renaixentista de

Tot i que alguns elements sn constants tot al llarg de la histria de lImpe-

lemperador Justini, etapa caracteritzada per lintent de recuperar i

2) Daquesta profunda crisi sortir un imperi nou, ja no rom sin bi-

3) A aquest segon perode dauge el seguir un lent esllanguiment de

1.1.1. De lImperi rom dOrient a lImperi de Justini

Arran de la crisi del segle III i de les reformes administratives poste-

Que la separaci sigui definitiva ho demostrar la histria, per per als

lIsuric, emperador dOrient, representa la reunificaci de lImperi en

Per per entendre lintent de restauraci justinianeu, cal mirar el per-

a) La inexpugnabilitat de Constantinoble, repetidament assetjada, per

b) La superior administraci i defensa orientals, especialment la seva

c) Una millor situaci econmica que va possibilitar fer front a les

A grans trets, lhabilitat dels emperadors orientals fins a Zen i Anastasi I

Zen lIsuric (474-491) solucion definitivament el problema germnic

A ms, endega una reforma fiscal basada en la supressi del crisrgir,

Ortodxia, nestorianisme i monofisisme

Enfront de lortodxia que defensa la doble naturalesa de Jesucrist, divina i humana, en

Aquests corrents teolgics i cristolgics es concretaran en formes regionals de cristianis-

Tot i la condemna conciliar, el monofisisme es va estendre. Zen intent

Enfront daquests dos emperadors, Justini (527-565) representa el retorn

Recuperada la terica unitat religiosa des de lortodxia, Justini

territoris de lImperi perduts seguien considerant-sen part, irre-

Tota aquesta ideologia impregna lobra de Justini, tant la reconquerido-

En poltica interior, el ms destacable s la reforma administrativa ende-

1.1.2. De la crisi de lImperi a lapogeu de lImperi dels

La presncia el 610 de tropes perses i vares a les portes de Constantino-

En poltica exterior, hi ha dos perodes ben clars en el regnat

2) Un segon perode en qu s venut absolutament i completament pels Vegeu el subapartat

Aquest rotund fracs militar s tanmateix el que dna grandesa al regnat

En poltica interior, la precria situaci exterior obliga a una reorganitza-

Amb grans dificultats la dinastia heracliana aconseguir fer front a lavan

Tanmateix, no s en aquests aspectes que destaca aquesta dinastia, sin