Oriol Cobacho.

Histria Medieval

EL DESPERTAR DE LAS MUJERES, DE JOS ENRIQUE RUIZ-DOMNEC

La tesi del llibre que en aquestes modestes lnies pretenem tractar es podria sintetitzar
en el segent: s possible un coneixement de la Histria des de laltre costat, la mirada
femenina.
Una de les tasques que sha tornat animosa en els ltims temps per a gran quantitat
dhistoriadors s linters per a rememorar la histria a travs de la mirada femenina,
ents com a all ali, laltre. En aquest sentit ens adonem que otorgar importncia als
relats femenins de lEdat Mitjana rebella un coneixement ms complert i alhora
complexe. Aquest accs cognitiu, lliure en certa manera de lptica masculina, s
tamb un reconeixement al posicionament vital de tantes dones que decidiren
reflexionar i escriure entorn a la seva existncia.
Lesperit de renovaci que tant anhela el collectiu femen avui en dia ha de guiar-se
tamb, com molt b manifesta aquest llibre, pel batec del cor dalgunes de les grans
oblidades.
Personalment aquesta ha estat la primera obra seria que he tingut entre mans sobre la
figura de la dona en la Histria. Per aix ens proposem fer un reps per les figures
femenines de qu tracta el llibre, sense nim dafegir cap conclusi precipitada o
pretenciosa.

De un Ocano a Otro

Lautor del llibre El despertar de las mujeres Ruiz-Domnec ens parla de tres exemples
femenins que es situen entre el segle IX i el XII. El primer, Duoda, tracta duna dona
que viu en ple moment i en primera persona els esdeveniments que succeeixen a
lEuropa daquest canvi de segle: lintent de construir un imperi per part de Carlemany.
Ella, en el context de lpoca i el que significava la renovatio carolingia, escriu al seu
fill Gillermo un Manual on li dna diversos consells. Segons lautor, ella ens mostra la
vertadera essncia del mon carolingi.

1
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

El segon exemple que cita Ruiz-Domnec s la princesa Murasaki Shikibu, una dona
emprenedora que va escriure la primera novella sentimental de la histria: Genji
monogatari. Sn uns anys daflorament cultural en lpoca Heian dels emperadors
japonesos. La novella s la descripci ms acurada de la vida dun home des de la
mirada femenina. Les dones pensaven i escrivien mentre els homes feien poltica.

Per ltim, la dona a que es refereix lautor s Ana Comneno. Tieta de lemperador
Manuel I, de Bizanci. Escriu lAlexiada, obra on narra la vida del seu pare, lemperador
Alexis I. Podem tractar-la, segons Ruiz-Domnec, de historiadora grega, en uns anys
on el que sestava constituint pel mediterrani era una xarxa de relacions comercials que
amb els anys sanomenar capitalisme.

Escuela o Jardn

En aquesta part de lobra tamb es citen tres dones de ledat mitjana. Totes elles del
segle XII. Sn Elosa, Christina Markyate i una monja del convent de Tegernsee.

La primera, Elosa, era estudiant, una entre els diversos estudiants que residien a
lefervescent Pars del s. XII, on Pedro Abelardo sestava definint com el filsof de
lpoca. Abelardo va fonamentar el saber en la curiositat individual, desafiant aix
lordre vigent i despertant la conscincia del jo. Ell va ser lencarregat dobrir les
escoles a les dones. La clau est en la correspondncia entre Abelardo i la seva
enamorada, Elosa, que va ser la dona que li va fer canviar dopini sobre lexistncia
humana. Ella s la que ens explica el dolor que sent Abelardo, i la correspondncia, en
realitat, sn les preocupacions per conixer els lmits de lamor i el plaer.
El segon exemple s Christina Markyate, que va desafiar lordre del moment i va optar
per laltre via femenina abandonant les seves responsabilitats com a dona a la famlia.
s una histria de rebelli, on la dona anteposa i fa prioritari el seu pensament, aquest
jo que al s. XII emergeix de manera notable, i la fa desentendres de les tradicionals
responsabilitats familiars reservades a les dones. Per fer-ho va buscar el recolzament
dels anacoretes, que vivien al lmit de la societat del moment. Segons Ruiz-Domnec, la
sntesis de la histria daquesta dona s: una virgo tena que va buscar amb insistncia
i devoci un lloc privat on pogus desenvolupar la seva intimitat com a dona.

2
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

En el tercer exemple es tracta de la monja del monestir de Tegernsee que es carteja amb
la seva amiga, una altre monja. s una autntica relaci homosexual. El pensar en
femen lluita per no quedar-se al marge. Tots aquests exemples que Ruiz-Domnec cita,
els sis anteriors, sn lexemple dun mn femen que es preguntava per la seva
existncia. s la presa de conscincia femenina davant el mn vital. El que Kate Chopin
cita com Awakening.

Decisin y Destino

Aquest tercer captol tracta tamb tres exemples femenins per en aquest cas de laccs
de les dones al poder poltic. De cm van arribar-hi i del per qu del seu inters. Sn
Berenguela de Barcelona, Leonor de Aquitnia i Oria de Pallars.

Berenguela de Barcelona (1112-1149) s la filla de Ramon Berenguer III, comte de

Barcelona i per part de mare, via i besvia era aquitana, el rac de la memria europea.
Al 1127 es dirigia cap a Castella per ser lesposa del rei Alfons VII. Alhora, el seu
germ Ramon Berenguer IV es casava lany 1135 amb Petronila unint aix Arag i
Catalunya. Comenava la Corona dArag. El remarcable daquest dos personatges,
germans, s el fet que van idear un projecte duni dels territoris de la Pennsula Ibrica.
Prova daix s lacord poltic del germ i el marit de Berenguela de Barcelona lany
1138 esdevenint aix els homes ms importants del seu temps. Aquesta situaci atordia
un pl a Berenguela que pensava en el futur dels seus fills. Era la uni que feia front als
musulmans i que trencava per sempre ms el territori tant temut a ledat mitjana, la
frontera. Berenguela va ser el pont entre dos grans homes decisius per a la histria
dEspanya. Alhora va ser lencarregada de portar linters per la cultura a la cort de
Castella i va impulsar la literatura com el Poema de Cid o el Poema de Almeria per
emmascarar les accions poltiques, la guerra.

En quant a Leonor dAquitnia (1122-1204), la seva personalitat histrica no t res a

veure amb la llegenda que ens ha arribat. Al 1137 va casar-se amb el rei de Frana Llus
VII qui es va enamorar bojament della i al mateix temps ella dell. Van tenir dos filles,
Maria i Alice. La llegenda diu que Leonor va enssenyar la passi per la literatura i lart
a les seves filles, per Ruiz-Domnec no ho creu aix. Segons lautor un personatge com
ella, conscient del seu paper en la trama no sentretenia en qestions domstiques. Per
3
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

al 1147 va anar amb el seu marit a les croades. All va cometre ladulteri i al 1152 el seu
marit es divorci della. Va endur-se els seus ttols lluny de Pars, Comtessa
dAquitnia, etc, etc, fins a la cort anglesa per acabar casant-se amb Enric Plantegenet,
rei dAnglaterra. Van tenir vuit fills. Per laparici de Rosamunda de Cliford a la vida
del rei va tornar a donar un gir a la vida de Leonor. Ella odiava a aquesta dona i va
aixecar-se contra el seu marit posant part dels seus fills en contra del seu pare. Entre ells
lhereu Ricard Cor de Lle, que va passar a fer una poltica de favor a sa mare (entorn
lany 1189).
Lnic acte important de la vida de Leonor va ser servir el seu llinatge, i ho va fer per la
seva nta: Blanca de Castella. La vida de Leonor agafar sentit fent dvia, no desposa
ni de mare.

El tercer exemple s Oria de Pallars. Lautor construeix la histria a partir dun

document que va trobar. Va ser esposa dArnau Mir de Pallars Juss i mare de Ramn V,
comte de Pallars. Desprs de la mort del seu marit al 1174, ella va dedicar-se a
planificar la seva vida des de linterior dun monestir i va escriure el seu testament.
Destaca per tenir una actitud ferma davant lheretgia ctara que existia pel sud europeu,
i sobretot en les seves terres. Ella va entendre que aquelles idees shavien de contenir i
plasmar per a la posteritat. Com fer-ho?. Pintar les esglsies romniques del seu comtat,
com havien fet les dones del seu llinatge. Ella va combatre la secta per mitj de la
creaci artstica.

Del Amor y de los Placeres

Aquest bloc del llibre tracta, tal com indica el ttol, de la reacci de les dones
davant daix que en lpoca deien amor i que al segle XII comena a adquirir
una altra dimensi de la qual avui en som grans deutors. Aix doncs podem
entendre aquest apartat del llibre de Ruiz-Domnec dins la revisi que ell fa del
mn vital de les dones. I concretament, com no, al segle XII. Per fer-ho escull
lexemple de quatre dones:
4
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

La primera s Constana de Bretanya, que va escriure un carta cap al

1160 al rei Llus VII on podem identificar-hi dues lectures: una poltica i una
amorosa. La que li interessa a lautor s la segona, com cita ell mateix: ... no
me cabe ninguna duda de que esta carta signific un fuerte revulsivo en la
carrera hacia la definicin del amor por parte de la novela de caballeras. I qu
entenem per amor corts? La capacitat de lhome per provocar passions a la
dona en buscar fora de casa el que no t a dins. I aix va esdevenir un gest de
distinci en la aristocrcia. Per aix la vida de la cavalleria va tant lligada al
mn de lamor corts. Tal i com ens demostra el propi Chrtien de Troyes amb
les seves tres obres principals i que Ruiz-Domnec interpreta com a les quatre
possibilitats a lhora de jugar a lamor corts. Un altre dels grans escriptors
damor del s. XII va ser Andreu el Capell, ja que va escriure un manual escolar
sobre lart destimar honestament i plantejar lamor com un joc. Un joc delicat
on saparti la bestialitat dels homes (ars erotica).

El segon exemple que cita lautor del llibre s Maria de Frana. Aquesta
dona va introduir la mirada femenina en els relats damor i de cavalleries. Per
realment va existir aquesta escriptora? Molts investigadors no es posen
dacord. Aqu Ruiz-Domnec parla de que aquesta dona va ajustar el mite
irlands dIseo per demostrar que lnica manera daconseguir la identitat de la
dona passa per lacceptaci del triangle amors.
Un altre exemple que tracta aquesta temtica de lamor s el propi mite
dIseo que lautor interpreta en el llibre i possiblement sigui un dels millors
captols. Per ell el triangle no s essncia del mite, sino que s la resposta
corts. I al cap i a la fi el triangle esdev una estructura que funciona.
Per ltim i per acabar amb el tema de lamor, Ruiz-Domnec parla de
Flamenca i Francesca. Les dues noies van cometre adulteri, sens dubte
influenciades pel gest que les dones de lalta aristocrcia europea van
comenar al s. XII: la lectura. Malgrat a les dues les uneix el mateix, Flamenca,
ha esdevingut literatura i Francesca histria.

Entre el Pasado y el Futuro

5
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

Fins ara les actituds de les dones que analitza el llibre desemboquen fatalment sobre
lamor o la poltica. Ara lautor es centra en els segles de la baixa edat mitja i en les
dones que busquen el lloc en la memria per situar la seva posici en el mn. Sn les
segents:
Blanca de Castilla, mare de Sant Llus, es considera com la fundadora de lestat
dinstic francs que es personifica en la figura del seu fill Llus IX. Amb ella, a partir
del s. XIII, els medievals van descobrir la importncia de la genealogia i ls de la
histria. Va aconseguir-ho transformant les estratgies daliana matrimonial sense
transformar la memria de la genealogia. Per aix va utilitzar la literatura de la cort dels
seus avis materns que plantejaven la introducci de la dona en el llinatge de la famlia.
La relaci avuncular ara, al s. XIII, s completament decadent i no compatible amb
lestat monrquic. Ara les dones viatjaran cap a munt en la genealogia, cosa que fins ara
no passava. Ara el sistema s patrilineal i gira al voltant del rei, que es confn amb
lestat.
La segona dona s Juette que va tenir unes experincies mstiques que el religis
Floreffe ja va copsar. Largument en torn les visions va ser per la renncia del
matrimoni i el contacte als homes, al mateix temps que la seva inclinaci per la vida
asctica. Lesglsia es va bolcar amb aquestes actituds dalgunes dones que presagien
reformes en lactitud de lesglsia davant el mn femen.

Observando la diferencia

Al llarg del XIII, el fabliaux i els dits esdevenen respostes en front el paper de la
dona que es veu impulsat des de la literatura corts. Aquesta literatura mostra
les dones com si fossin grosseres, irritades, ...(negativisme al cap i al la fi): s
la literatura misgena, que te lobjectiu de pertorbar lordre social. En realitat s
el descobriment per part dels homes de la diferncia. En front aix:
Christine de Pizan, la primera literatura que podem considerar feminista, i
s del s. XIV. La seva obra s la Cit de les Dames (1405) on creu que la
misognia s un plantejament allunyat de la realitat histrica. Va reivindicar el
paper de la dona en el mn del treball, la poltica i la cultura.
Laltre captol s el cas de Margery Kempe., la que es va creure mstica.
El llibre que parla della tracta el seu jo i el mn que lenvolta. s un magnfic

6
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

exemple del ressentiment asctic sobre el dinamisme de la vida social a ledat

mitjana.
El segent exemple s Leonor Lpez de Crdova, que en les seves obres
saprecia la preocupaci moral que impregna la seva vida. El testimoni trinxa la
concepci del mn dels homes.
Lltim captol tracta de Joana dArc. Ruiz-Domnec sinteressa en ella per
explicar que la seva mort va ser fruit duna poca convulsa, el s. XV, on els
canvis en les tradicions eren molt presents. Ell no sinteressa en buscar el
culpable de la seva mort sin en el que hi ha darrera, el tal de fons. Com s
que al 1431 es crema viva i vint anys desprs es canonitza? La nica ra del
procs de Joana s la fora masculina que vol imposar-se com a tal. Desprs
la imatge de Joana ser repescada per la naci, ser un mite necessari per
mobilitzar la poblaci a lhora de defensar el pas.

Parada en el Renacimiento

Hi ha un renaixement per les dones? Aquesta s la qesti de fons per a

lautor. En lpoca, les dones van ser promotores de la vida artstica i literria en
uns anys on el diner corria per Europa. Les dones van pagar per saber. Els
exemples per aquest set apartat sn:
Isabel de Guimer, que va encarregar a Bernat Metge una obra per
entendre la vida matrimonial basada en lequilibri tic i esttic. bviament amb
la desaprovaci de lesglsia. En qualsevol cas, quan aix est passant al s.
XIV, Metge s conscient dels canvis histrics que viuen: el primer humanisme,
el de Petrarca i Boccaccio.
El segent captol tracta dels maltractaments que rebien les dones
(estupro o violaci) que exigien una resposta poltica imminentment. Una carta
dun tal Salutati denuncia una situaci lmit segons lesperit humanista.
Lucrecia, desprs de ser violada, es sucida. Lusanna, 50 anys desprs a la
mateixa ciutat de Florncia, denncia el seu marit per haver-la violat i el porta
als tribunals de justcia. Entre els dos exemples alguna cosa est canviant, les
dones, del que diem renaixement, en surten beneficiades.

7
 Oriol Cobacho. Histria Medieval

Dues dones al renaixement van decidir escriure per saber del seu mn
vital: Margherita Datini i Alessandra Strozzi. La primera va escriure un conjunt
de cartes on al final es revela contra el seu marit, un ric dels negocis. La clau
est en qu ell va fer cas a la seva dona en qestions de negocis. La mirada
femenina es va imposar, cosa que fins llavors hagus estat impensable. Datini
va ober a la seva dona.
Alessandra tamb va escriure un seguit de cartes. Aquesta va
encarregar-se de dirigir les empreses familiars, la promoci de la literatura i
lart i el consell als seus amics. Alessandra va ocupar part del seu temps a
lestudi de lhumanisme. Per a ella s que va haver-hi un renaixement.
I per ltim voldria parlar breument del retrat, un altre element del moment
cultural renaixentista en femen. s la necessitat de projectar el Jo, i el
renaixement sencarrega dexposar les formes de la sexualitat a lexterior,
sense tenir en compte la reproducci. Hi ha moltes dones retratades que estan
inquietes per a saber de s mateixes. Paguen per saber i conixer-ho. Ruiz-
Domnec aprecia tres respostes dels pintors: la Pollaiuolo, que retrata el misteri
de la dama. Botticelli i la resposta Ghirlandaio. El retrat ms fams de lpoca i
podrem afirmar de tots els temps s la de la Mona Lisa, amb el precedent del
mateix autor de lobra de Ginevra. All podem contemplar la serenitat amb que
observa el mn. Igual que en la Mona Lisa, aquest retrat s, segons lautor de
lobra, el principi de la diferncia.