Biologia marina

Tema 1. Introducci
La biologia marina (o ocenonografiabiolgica) es dedica a lestudi dels organismes vius
que habiten el oceans i ambients de transici, com els manglars i els estuaris, amb
enfasis a les relacions ecolgiques daquests organismes amb lambient en el que viuen.

Oceanografia, etimolgicament s la descripci i representaci catogrfica precisa dels

oceans i els seus lmits. Loceanografia es defineix com la cincia que socupa de
lestudi de les caracterstiques del mar en el seu conjunt, tant respecte als seus
components bitics i abitics com, tamb, respecte als processos que actuen en aquests
ambients.

La biologia marina ha anat a anat de la m, en gran mesura, dels progressos adquirits en

altres branques de les cincies marines. La tecnologia, tant al laboratori com al mar, han
jugat un important paper en el desenvolupament de la biologia marina, ex. vaixells
rpids, navegaci per satllit, desenvolupament de tecnologies de busseig, submarins,
batiscafs, etc... El CTD mesura la temperatura de manera continua. Cousteu va
dissenyar el sistema descafandre autnoma.

Elements principals de la biologia marina

La biologia funcional, com els organismes duen a terme les seves funcions bsiques
(reproducci, alimentaci, etc.) i els processos cellulars relacionats amb la digesti,
respiraci i altres aspectes metablics.

Lecologia estudia la interacci dels organismes amb els seus medis fsics i biolgics i
com determinen la distribuci i abundncia dels organismes.

Es necessari un enteniment de loce en general per poder entendre com i perqu els
organismes marins viuen on ho fan, i com sobreviuen en els habitats particulars que
ocupen.

Perspectiva histrica de la biologia marina

Primers estudis.

Aristtil (400 a.c).

S. XV XVI, grans expedicions marines (geogrfic).

S. XIX Estudis moderns.

Forbes (1815 54) pare fundador de loceanografia biolgica.

o Pioner en ls de dragues (aparell per recollir mostres del fons) i en
reconixer quines diferents espcies ocupen diferents zones. Va catalogar
8 zones en el mn.
 o Va formular la hiptesis azoica (1843), que deia que per sota de 350m no
hi havia vida, lany 1860 es va rebutjar.
Thompson, expedici del Challanger (1872 -76), la primera expedici marina.
Es diu que s linici de la biologia marina moderna perqu sentrecreuen estudis
biolgics, fsics i qumics. Van descobrir 715 nous gneres (4417 noves
espcies).
Altres expedicions, Princesa Alice I, II i Hirondelle I, II (Mnaco, 1886 - 1922)
col3leccions de mar profund noves dades sobre corrents superficials. Dana I, II
(Dinamarca 1921 36) colleccions globals de mar profund, investigaci
pesquera. Discovery I, II (U.K 1925 -39) ecologia antrtica. Alvin
(summergilbe) (U.S 1977) descobriment de les fonts termals en mar profund.

S. XIX XX Creaci de laboratoris oceanogrfics.

Tema 2. Laigua del mar: factors qumics

Elements majors i elements menors els traa. La dissoluci fa que les partcules es
distribueixin homogniament.

Els elements majors, en el algunes situacions aquesta proporcionalitat fixes, que

presenten, canvia, es desequilibren degut a processos de solubilitat (en funci de pH,
presncia O2, etc.). El pH del mar varia entre 7,5 8,5, el pH del mediterrani s de 8,3.

El fitoplncton s el gran productor del mar, poden regular la temperatura del mn.

La solubilitat dels gasos depn de quatre factors:

Pressi
T
Salinitat
Les turbulnncies, difonen millor amb presncia daquestes.

Loxigen

Els primers 100m (zona ftica), estan sobresaturats dO2 produt pel fitoplncton, i
difon cap a latmosfera. Als 500m baixa molt la concertaci doxigen, hi ha molts llocs
que laigua del mar s anxica. Com ms a baix anem ms freda s laigua i hi ha ms
pressi, per tant ms soluble es troba loxigen, arriba al fons amb els moviments de les
corrents, per aquest motiu trobem una alta concentraci daquest gas.

El dixid de carboni

s el que regula el pH del mar. El podem trobar tant en estat gasos com a slid, en una
situaci dequilibri entre el CO2, CO32- i el HCO3-. Els humans amb la contaminaci
trenquem aquest equilibri, el CO2 atmosfric es dissol amb laigua, produint bicarbonat
i un prot, fet que provocar lacidificaci del medi.
La MOD i la MOP

A la MOD trobem Gelbstoff, lhumus del mar, o es pot degrada no sn fcilment

degradables. Tamb altres molcules orgniques les quals si es poden degradar
facilment.

La MOP no t perqu esta constituda per matria viva.

Tema 3. Factors fsics de laigua del mar

Les Boies ARGO registren en profunditat, descarreguen als satllits les dades preses
(t, salinitat i profunditat).

Salinitat

A latlntic trobem dos zones de salinitat molt altes, coincideixen amb zones de mxima
evaporaci. El Mediterrani s un dels mars ms salats del mn (per qu presenta molta
evaporaci i poca precipitaci), est en equilibri. Zones polars salinitat ms baixa per
laigua dola del gel.

Temperatura

Els satllits de la superfcie sn capaos de captar la t marines. El mar mediterrani s

un mar subtropical, tot i que a ala zona catalana s mes temperat degut a la tramuntana,
que fa pujar laigua freda del fons a la superfcie.

En profunditat:

Superficie temperatura alta (uns 24C), baixem canvi brusc de la temperatura, la

termoclina. Veiem una zona de turbulncia on es troba la termoclina.

La temperatura afecta als mars de manera global.

Mar mediterrani t

Al Gener, Febrer i Mar les taxes de creixement sn molt baixes per que hi ha poca
concentraci de plncton.
Abril, Maig augment del fitoplncton, tot i que baixar degut a la manca de nutrients.

Juliol, Agost, Setembre presncia picnoclina (barrera de densitat), els nutrients no la

poden travessar, laigua s molt transparent, disminueix la concentraci de fitoplncton.

Llum

Afecta a la distribuci dhabitats. Els colors vermells sn els primers en desaparixer,

grocs, verds, blaus i liles. Sona ftica aproximadament 100m (aiges cristallines si), en
canvi en aiges costaneres potser mx. 20m, els estuaris menys de 6m.

A partir de 100 habitat molt estable temperatura i llum constants.

Lestratificaci daiges es deguda a la densitat, la temperatura fa variar les densitats.

Zones, segons larribada de llum:

Ftica, llum suficient per la fotosntesi.

Disftica, llum visible per no per la fotosntesi.
Aftica, sense llum.

Estructura vertical de loce: masses daigua diagrames T/S

Sn aquelles que ens permeten detectar masses daigua en profunditat. Laigua polar
senfonsa i esta per sota de tots els oceans. Mesurem salinitat, t i altres mesures i les
plasmem en una graella que t densitats variades.

Podem observar que passa en profunditat. Ex.: del 500 als 2000m la temperatura s la
mateixa. De 2000 a 3000m la salinitat es igual per la temperatura baixa un grau. Aix
serveix per detectar masses daigua que tenen les seves identitats dorigen (salinitat,
temperatura). Si detectem aix a 3000m podem saber que aquesta aigua prov de
lantrtic (per exemple).

Les corbes T/S, permeten localitzar aiges que provenen de diferents llocs, perqu tenen
diferents caracterstiques.

Orografia

Mediterrani profunditat de 5500m, presenta dos conques:

Oriental Dividit per estret Gibraltar prof. 400m i el de Messina de

Occidental 100m max.. Sn barreres que eviten el pas de les espcies.

Zonaci i perfils

On noms arriben els esquitxos s la zona supralitoral. desprs ve la mediolitoral o

intermareal molt curta al mediterrani (1m), perqu les marees sn molt curtes.
Infralitoral zona clara de fotosntesi, sempre submergit. No creixen algues al circalitoral,
que s que ve desprs i arriba fins a la plataforma ocenica. Desprs vindria la zona
batial, les plancies abissals i finalment la zona hadal.

Al interior de les coves hi haur zonaci interior, circalitoral, fora infralitoral, no s

necessria la baixa profunditat.

Tema 4. La dinmica de les masses daigua

La fora de Coriolis

s una fora subjectiva per que es mira des de fora. La Terra al girar influeix en el
moviment del mar. A lhemisferi Nord va capa la dreta i al sud a lesquerra, desvia les
forces.

Corrents geostrfiques

El mar es troba a diferents alades. Les corrents tendeixen a anar cap al desnivell, per
la fora de Coriolis lempenyer cap a una altre banda. Es tendeix apassar de les zones
daltes a baixes pressions.

Com ms grans sn les diferncies (alada, pressi) ms rpides sn les corrents.

Lespiral dEckman, el vent bufa en una direcci per les corrents van cap a un altre
banda espiral. Aix sol passar amb aiges estratificades. A lhivern amb holomixis (poc
estratificat) actua a ms profunditat, a lestiu ms estratificat a menys profunditat.

Els segents moviments sn del mar no de la pressi atmosfrica:

Girs ciclnics tendeixen a dispersar. Puja aigua de sota cap a dalt.

Girs anticiclnics, tendeixen anar cap al centre . Laigua cap a baix.

[Nutrients ]
Al mar hi ha 11 zones anticiclniques que afavoreixen la formaci de garvage patch. Al
mediterrani la majoria de corrents sn ciclniques.

Els vents de la mediterrnia,

Tramuntana

Mestral Gregal

Ponent Llevant

Llebeig o
Xaloc
Garb
Migjorn

Corrents superficials + profundes = corrents termohalines (cinta transportadora de

nutrients, modifica el clima.

Ones marines

Fletch, onades. La distncia que el vent te per actuar, fa ms ones com ms espai
recorri. Com ms baixem, les onades es noten ments fins arribar a ser despreciable.

Les onades avancen homogniament, al arribar al terra la meitat la meitat de la seva

longitud dona toca al terra i aquestes sarrissen creixent i trencant-se.

Es primeres onades en formar-se sn les capillars, 2cm, desorganitzades. Quan

sorganitzen formen les tpiques onades (trens donades). Mar de fons, sn degudes a
vents daltres llocs i no on estan ocorrent, tpic de latlntic.

Dos onades petites es sumen, (moltes petites es van pujant) don una constitutiva.
Tambs es poden restar, destructives.

Lescala de Douglas, s lescala de les ones, marejadilla, rissada, etc.

Una altre manera de que es formin onades s amb moviments ssmics. Aquestes onades
es mouen a molta velocitat (800 900km/h).

Existeixen onades en profunditat degut a la diferncia de densitats, que hi ha a laigua.

Es poden crear onades amb longituds dona molt grans, aquestes onades tamb
trencaran, afloraments.