Orientacions per a

lEducaci Infantil i
el Cicle Inicial de
Alumnat dorigen estranger

Primria

Suport lingstic i social

en aules multilinges
 Orientacions per a lEducaci Infantil i
el Cicle Inicial de Primria

Suport lingstic i social en aules multilinges

Coordinaci:
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics
Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya

Elaboraci:
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics
Marta Ana Vingut Riggall

Abril de 2016

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-
Compartir 4.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s
comercial, sempre que se nesmenti lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb
una llicncia igual que la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca
 ndex

1. Introducci ................................................................................................................. 5
2. Presentaci ................................................................................................................. 6
Objectius .................................................................................................................... 6
Contingut.................................................................................................................... 6
Destinataris................................................................................................................. 6
Orientacions i recursos ................................................................................................. 7
3. Decleg ...................................................................................................................... 8
4. Les prioritats educatives ............................................................................................... 9
Pedagogia culturalment sensible i compromesa* ............................................................ 9
Latenci a la diversitat en un marc descola inclusiva ...................................................... 9
La competncia lingstica* ........................................................................................ 10
5. Pas a pas ................................................................................................................... 12
A. Trencar el gel (els primers mesos) ............................................................................ 12
B. Ja ens podem comunicar! (el primer any).................................................................. 14
C. La llengua, base dels aprenentatges (a partir del segon any) ....................................... 18
6. I la lectura i lescriptura?............................................................................................. 21
7. Avaluar per aprendre ................................................................................................. 24
L'avaluaci, pas a pas ................................................................................................. 24
Autoavaluaci ........................................................................................................... 25
8. Banc de recursos ....................................................................................................... 27
Per millorar la competncia oral .................................................................................. 27
Per estimular els procediments implicats en el codi escrit .............................................. 28
Per estimular el gust per la lectura............................................................................... 28
Per fer present la riquesa lingstica i cultural ............................................................... 29
Recursos TIC.............................................................................................................. 30
9. Alguns elements per a la reflexi (I si...?) ...................................................................... 31
10. Glossari................................................................................................................... 32
11. Bibliografia .............................................................................................................. 33
Videografia ................................................................................................................. 34
Imatges ....................................................................................................................... 34
Annex 1. tems davaluaci ............................................................................................. 35

3
4
 Orientacions per a l'Educaci Infantil i el Cicle Inicial de Primria
Introducci

1. Introducci

Els alumnes dorigen estranger tenen el repte d'haver d'aprendre la llengua que vehicula
l'aprenentatge i, alhora, els continguts curriculars de totes les rees. Aix mateix, lxit educatiu
daquest alumnat sovint est relacionat amb elements personals, relacionals i contextuals, que
tamb cal tenir en compte. En el cas dels alumnes deducaci infantil (EI) i cicle inicial (CI) shi
afegeix un factor maduratiu, ats que estan desenvolupant les estructures cognitives i
lingstiques que han dafavorir el desenvolupament del llenguatge i laprenentatge.
L'arribada a les aules d'EI i de CI de primria d'alumnes que, tot i que potser han nascut a
Catalunya, no coneixen cap de les dues llenges oficials, representa un repte per a tots els
docents que els atenen, sense oblidar que el suport que necessiten aquests alumnes va ms
enll de la primera incorporaci.
A Catalunya hi ha una llarga experincia densenyar als infants que arriben a l'escola sense
dominar la llengua dels aprenentatges, de manera que els docents dEI i de primria ja tenen
experincia a aplicar estratgies d'immersi lingstica. Les orientacions que es proposen en
aquest document es basen en ladequaci daquestes estratgies a les necessitats dels
alumnes dorigen estranger que han tingut poc o cap contacte amb el catal i el castell.
En relaci amb la dimensi comunicativa, els objectius de letapa infantil indiquen que cal
introduir linfant en la descoberta de la lectura i lescriptura, aix com estimular la seva
capacitat dexpressi, especialment la comunicaci oral. Pel que fa al CI, els objectius es
relacionen amb lenriquiment de la llengua oral i laprenentatge del codi alfabtic. Per tant, en
ambds casos sajusten perfectament a les necessitats de l'alumnat dorigen estranger,
especialment si es parteix d'un enfocament competencial i d'un disseny universal de
laprenentatge que permeti la participaci i el progrs de tothom, sense excloure que calgui
prendre les mesures i els suports necessaris per reduir possibles desavantatges educatius.
Les orientacions sobre els procediments vinculats a ladquisici del codi durant el procs
daprenentatge de la lectoescriptura tamb es poden aplicar a alumnes de cicle mitj que
sincorporin als centres sense una escolaritat prvia o escolaritzats en un sistema de
lectoescriptura que utilitzi un codi no alfabtic.
Aquests plantejaments descola inclusiva sn imprescindibles per facilitar tant l'aprenentatge
com la integraci social i escolar de l'alumnat dorigen estranger. Especialment en aquestes
etapes inicials, els alumnes dorigen estranger han de compartir, amb els suports i les
adequacions necessaris, activitats i espais amb els seus companys, de manera que
l'aprenentatge es produeixi en un entorn ric i integrador.
Per tal d'afavorir aquest procs dincorporaci dels alumnes dorigen estranger que necessiten
suport lingstic i social (SLS) als nostres centres educatius, el Departament d'Ensenyament ha
elaborat una srie d'orientacions i recursos que es poden trobar a la pgina dXtec Suport
Lingstic i Social, dels quals forma part aquest document.

5
 Orientacions per a l'Educaci Infantil i el Cicle Inicial de Primria
Presentaci

2. Presentaci

Objectius
L'objectiu d'aquest material s proporcionar recursos als docents que atenen alumnat dorigen
estranger i que necessiten suport per accedir als aprenentatges:

Elements prioritaris d'intervenci educativa en un context educatiu inclusiu i d'atenci

a la diversitat lingstica i cultural
Suggeriments metodolgics
Activitats
Orientacions i instruments per a l'avaluaci
Recursos
Elements per a la reflexi

Contingut
Es presenten, en primer lloc, alguns principis que shan de tenir en compte en latenci a
aquest alumnat. A continuaci es proposa una intervenci didctica estructurada en tres fases
(Pas a pas), recursos daplicaci a laula i propostes per a lavaluaci. Als annexos es poden
trobar instruments davaluaci per a cada una de les fases i eines per a lautoavaluaci.
Finalment, es presenten algunes qestions que poden plantejar dubtes o neguits alhora
d'aplicar els suports a l'alumnat dorigen estranger a l'aula.
Aquests continguts es relacionen amb les fases proposades per a lorganitzaci del suport
lingstic i social per a alumnes de procedncia estrangera que necessiten suport per accedir al
currculum ordinari, especialment amb algunes fases sobre la planificaci i aplicaci del recurs
(bloc 2) i el seguiment dels aprenentatges i de la integraci social i escolar (bloc 3).1

Destinataris
Els alumnes destinataris de les propostes que apareixen en aquest documents sn alumnes
d'origen estranger d'EI i del primer cicle de primria que s'incorporen al sistema educatiu i no
han desenvolupat competncies comunicatives en cap de les llenges oficials de Catalunya:

Infants dorigen estranger
que no coneixen la llengua
catalana ni la castellana
Infants de procedncia
estrangera nascuts a
2n cicle - Etapa Infantil
Catalunya amb llenges
familiars diferents del catal i
del castell i amb poc o cap
Cicle inicial deducaci
primria coneixement d'aquestes
llenges

1
Vegeu apartat Organitzaci de lespai web http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-
estranger/suport-linguistic-social/sobre-sls/presentacio/

6
 Orientacions per a l'Educaci Infantil i el Cicle Inicial de Primria
Presentaci

Orientacions i recursos
Els recursos per al professorat sobre el suport lingstic i social als alumnes dorigen estranger
es poden trobar a lespai web http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-
estranger/suport-linguistic-social/

7
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Decleg

3. Decleg

El decleg segent recull, de manera resumida, algunes recomanacions bsiques per atendre
els alumnes dorigen estranger que s'incorporen als centres educatius per primera vegada
durant l'EI o el CI de primria.

1. Primer de tot, calma, pacincia i expectatives positives. El contacte entre llenges i

bagatges culturals diversos s un valor afegit, no un obstacle.
2. Abans de poder produir en una llengua, els nous aprenents travessen un perode
dadquisici natural en qu el silenci inicial forma part del procs daprenentatge
duna nova llengua.
3. Els docents han de tenir molt presents els aspectes emocionals implicats en
laprenentatge duna nova llengua. Lacolliment afectiu, la comunicaci no verbal i
el contacte amb la famlia sn fonamentals.
4. Cal parlar, parlar i parlar tot provocant situacions de comunicaci lingsticament
estimulants i funcionals. A letapa infantil i al cicle inicial cal reforar de manera
prioritria la llengua oral amb tot lalumnat. Les estratgies destimulaci del
llenguatge oral seran enriquidores per a tot el grup classe.
5. Els mestres sn models de llengua. Han de fer un bon s de la llengua i fer percebre
la vlua de la seva funci, establint vincles afectius tant amb la llengua catalana com
amb les llenges dorigen.
6. Es necessiten anys per aprendre llengua (de dos a tres per comunicar-se en
situacions de conversa informals i entre cinc i set per fer-ho en contextos de ms
exigncia acadmica). Consegentment, cal seguir estimulant el llenguatge al llarg
de tota letapa obligatria.
7. Els suports especfics adreats als alumnes dorigen estranger dEI i de CI
prioritriament shan implementar en activitats compartides amb la resta
d'alumnes de la classe a travs de mesures organitzatives o estratgies datenci a
la diversitat (dos docents a laula, grups heterogenis, anticipaci de vocabulari i
d'exponents lingstics...).
8. Laprenent ha de sentir que la seva llengua i bagatge cultural dorigen sn
valuosos. Som ssers emocionals i responem positivament als vincles positius.
9. Conv fomentar ls i la valoraci de la llengua familiar. Els beneficis del
desenvolupament del llenguatge en la llengua familiar afavoriran el
desenvolupament i lenriquiment de la llengua daprenentatge i la competncia
plurilinge.
10. Cal establir una bona coordinaci amb la famlia amb voluntat comunicativa
Daquest contacte inicial en dependr, en gran mesura, la relaci posterior.

8
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Les prioritats educatives

4. Les prioritats educatives

Pedagogia culturalment sensible i compromesa*2

En contextos de diversitat lingstica i cultural, es fa necessria una pedagogia culturalment
sensible i compromesa amb la participaci de tota la comunitat educativa que ajudi a
promoure una educaci intercultural amb sentit crtic. Per tant, s'ha de preveure als centres
espais de reflexi conjunta sobre les tensions que poden generar les diferncies culturals i
sobre com tenir un paper actiu per no reproduir els estereotips que, de vegades, actuen fins i
tot sota el nivell de conscincia.
Daltra banda, les actituds individuals dels docents i la seva capacitat per crear vincles
emocionals amb els alumnes tamb sn clau per a l'acompanyament dels alumnes dorigen
estranger que s'incorporen al sistema escolar en aquestes edats. La comunicaci afectiva* ns
un element fonamental, aix com la capacitat dempatia del docent, la creena sentida en la
inclusi i la percepci de vlua que t de la diversitat cultural i lingstica.
Per desenvolupar la competncia lingstica* els infants necessiten establir un vincle afectiu
amb la nova llengua, a partir d'un bon acolliment a l'escola i una valoraci positiva de la
llengua i el bagatge de la cultura d'origen. En aquest sentit, el paper estratgic del mestre s
fonamental i cal preveure actuacions que, en el moment de l'acollida inicial, ajudin a reduir els
possibles filtres afectius*, ja que la superaci d'aquests revertir en el futur en un millor
aprenentatge de les competncies comunicatives.

Latenci a la diversitat en un marc descola inclusiva

En un entorn inclusiu i de disseny universal de laprenentatge, el marc curricular afavoreix
leliminaci de les barreres a laprenentatge i la participaci. Considerant les necessitats
especfiques de lalumnat de PE, es presenta a continuaci una llista orientativa destratgies
datenci a la diversitat aplicables en general als alumnes dorigen estranger de totes les
etapes. Amb poques modificacions, afavoreixen que aquest alumnat comparteixi les activitats
amb la resta del grup, incloent-hi les activitats davaluaci:

Assegurar que els continguts treballats responen a criteris de funcionalitat.

Donar ordres simples i directes (duna o dues instruccions) i assegurar que linfant
mant el contacte ocular quan se li donen.

Desprs dexplicar una instrucci de treball o una idea clau que cal aprendre, revisar
que ha ents la consigna demanant que lexpliqui amb les seves paraules.

Quan sigui possible, comenar les activitats amb l'alumne i deixar que continu sol.
Reduir la quantitat dactivitats o flexibilitzar el temps de resoluci de la tasca.

2
Es pot trobar l'explicaci sobre les paraules o expressions marcades amb un asterisc al glossari.

9
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Les prioritats educatives

Proporcionar pautes que ajudin a lexecuci dels exercicis (plantilles, anotacions de

paraules clau, respostes d'opci mltiple...).

Permetre o afavorir petits moments de relaxaci de latenci. s un gran esfor

aprendre quan la llengua vehicular de lescola no s la llengua familiar i aquesta s
molt allunyada, lingsticament parlant, de la llengua escolar.

Revisar que lalumne/a anota els deures de manera correcta a lagenda.

Acompanyar les explicacions amb suport vivencial, visual o manipulable (illustracions,
objectes reals, representacions, gargots a la pissarra...).
Afavorir el refor positiu (valorar positivament els esforos en ls de la llengua oral i
escrita, la comprensi de consignes, la pacincia i la illusi per aprendre, els petits
progressos en els continguts del nivell...) i donar-li oportunitats dxit.
Vetllar per una avaluaci contnua centrada en els processos respecte dels objectius
daprenentatge ms que en lassoliment dels continguts del nivell.
Quan se'n facin, revisar oralment les proves davaluaci per confirmar les respostes,
ampliar-les o aclarir malentesos.
Oferir el suport dun company tutor (pot ajudar a explicar conceptes, revisar lagenda,
acabar feines...).
Mantenir un contacte proper amb la famlia i informar-la dels progressos.

La competncia lingstica*
La prioritat educativa en l'atenci a l'alumnat dorigen estranger que necessita suport en l'EI i
el primer cicle d'educaci primria se centra en lestimulaci de la competncia
comunicativa* en la llengua vehicular de laprenentatge. s important assenyalar que
ladquisici del lxic quotidi s relativament fcil, per aquesta adquisici no sha de
confondre amb competncia comunicativa, que va ms enll de la mera adquisici del lxic o
del codi gramatical: implica tamb els components sociolingstics, discursius i estratgics de la
llengua per comunicar-se de manera efica. Aix doncs, des del primer moment conv que
lescola pari especial atenci a lestimulaci de les habilitats lingstiques comunicatives de
lescolta, la parla i la conversa.
Pel que fa a les habilitats implicades en la lectoescriptura, amb alumnes dorigen estranger i
dacord amb els principis datenci a la diversitat, s important dedicar el temps suficient a
estimular els procediments implicats en laprenentatge del codi: discriminaci visual i
conscincia fonolgica, com tamb propiciar la maduresa psicomotriu (vegeu apartat 3).
Lobjectiu, doncs, no se centra a ensenyar a llegir i escriure, sin a estimular i consolidar els
fonaments de ladquisici del codi.
Tots els docents implicats en latenci a lalumne han de treballar conjuntament pel
desenvolupament de la llengua oral i en ladquisici del codi escrit. De manera parallela, en
aquestes etapes cal fomentar el gust per a la lectura, oferint oportunitats de contacte amb el
text escrit i desenvolupant, a ms, la necessitat de llegir.

10
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Les prioritats educatives

Conv recordar que aquests objectius daprenentatge sn coherents amb els objectius de les
etapes infantil i inicial, moment en qu els alumnes estan iniciant-se en laprenentatge del codi
escrit, per la qual cosa moltes estratgies sn tamb adequades a la resta dels infants del grup.
Un cop superada la barrera lingstica inicial, lalumnat de suport podr adaptar-se
progressivament al currculum ordinari amb les oportunes mesures datenci a la diversitat.

11
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

5. Pas a pas

A continuaci es presenta una proposta per seqenciar la intervenci docent, amb una
temporalitzaci orientativa dividida en tres moments clau:
A. Els primers mesos d'incorporaci a l'escola.
B. El primer any, que correspondria a l'adquisici del lxic relacionat amb l'entorn proper
i les estructures de comunicaci ms funcionals.
C. A partir del segon any, quan es comencen a interioritzar les estructures de
comunicaci bsiques que haurien de seguir enriquint-se al llarg de tot el CI i ms enll
per arribar al domini del llenguatge acadmic.

Trencar el gel Ja podem La llengua, la base dels

(els primers comunicar-nos aprenentatges
mesos) (el primer any) (a partir del segon any)

Per a cadascuna d'aquestes etapes, es proposen una srie d'estratgies d'intervenci docent i
se suggereixen activitats i dinmiques de treball, que, a ms de ser orientatives, sn tamb
acumulatives, en el sentit que la major part de les estratgies i les activitats que es proposen
per a una etapa es poden continuar aplicant en les posteriors.
Daltra banda, les activitats que es proposen en aquest apartat per a l'alumnat dorigen
estranger d'EI i CI de primria estan adaptades a les necessitats daquests alumnes per estan
pensades per ser aplicades en un context de treball com amb tot el grup classe.

A. Trencar el gel (els primers mesos)

En els primers moments de contacte amb la llengua escolar, especialment quan l'alumne no es
pot comunicar ni en catal ni en castell, l'establiment del vincle afectiu amb el centre
educatiu i amb la llengua de l'escola esdev molt important. La presncia fsica d'un mestre de
referncia i la comunicaci no verbal tenen un paper cabdal, aix com la participaci de la
famlia en el procs d'acolliment. s possible que, ja en aquests primers temps, els alumnes
que tinguin ben desenvolupada la llengua familiar, comencin a produir paraules i expressions
freqents i habituals a laula. En aquests casos, es poden anticipar algunes de les orientacions
que apareixen en el pas B.

12
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

En aquesta primera etapa estaquen les segents estratgies docents:

Estratgies d'intervenci docent

- Emprar molta comunicaci no verbal (mirada clida tranquillitzadora, gesticulaci i pictogrames
amb conceptes clau).
- Repetir instruccions verbals emfasitzant paraules clau lligades a accions, rutines i espais.
- Cercar moments dinteracci rica i distesa que permetin establir un vincle afectiu proper i que el
mestre esdevingui una persona de referncia.
- Pronunciar tan b com sigui possible el nom de linfant.
- Fer present la llengua dorigen de tots els infants del grup (aprendre alguna expressi de
salutaci) o algun element o objecte de referncia (contes, joguines).
- Escoltar la famlia i establir-hi un vincle de comunicaci afectiva*, buscant estones de relaci
informal (conixer els seus neguits i expectatives i compartir els de lescola, evitant situacions de
trasps dinformaci unidireccional).
- No forar els infants a participar de les activitats fins que no se sentin cmodes, permetrels una
temporada dobservaci passiva.
- Fer un seguiment del progrs de ladaptaci escolar i social de linfant.

Activitats

Estimulaci psicomotriu
La prctica psicomotriu s de gran vlua en
els primers moments de contacte amb les
noves llengua i cultura. Afavoreix el
desenvolupament emocional i relacional
ajudant a eliminar els filtres afectius* que
puguin interferir en laprenentatge.
Elaborar referents
de comunicaci bsica
Permeten iniciar lacci comunicativa Vocabulari SPC
i vetllar per la seguretat fsica i
emocional de linfant en els primers
moments de contacte. Poden ser
cartells o murals amb imatges,
plafons amb pictogrames, diccionaris
visuals...

Potenciar els racons de joc simblic

Genera una situaci de comunicaci i
aprenentatge distesa i ldica que
afavoreix ls de la llengua i, alhora, la
relaci entre infants. Aix mateix, la
interacci amb el mestre permet
consolidar exponents lingstics i ampliar
el lxic (vegeu quadre Dossiers AIL).

13
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

Afavorir espais rics de comunicaci

natural

Estimulen la competncia comunicativa

en un context dists i afectiu on ls Programar activitats
reiterat del lxic i les estructures esdev de lectura expressiva
significatiu. Exemples: esmorzar amb els
nens i nenes en petit grup, preparar jocs
Afavoreix en els infants el gust per la
de lxic amb cartes, taulells de joc...
lectura, alhora que ajuda a parar
esment als elements suprasegmentals
de la llengua (entonaci, articulaci,
sonoritzacions, vibracions...).

Ensenyar vocabulari
i estructures bsiques
amb jocs de lxic
Acceleren laprenentatge del lxic
inicial del nivell A1 i afavoreixen la
comunicaci amb paraules clau
(material escolar i espais de lescola,
accions bsiques, necessitats fsiques
i emocionals...) (vegeu propostes de
jocs per al suport lingstic i social).

B. Ja ens podem comunicar! (el primer any)

A partir del segon trimestre d'escolaritzaci, els infants van superant progressivament les
barreres inicials a la comunicaci, adquireixen les rutines bsiques i comencen a interaccionar
amb els companys. D'aquesta manera, saccelera la comprensi oral en situacions habituals i
ladquisici del lxic relacionat amb l'entorn proper. El procs habitual sinicia amb la
comprensi oral, per continuar amb produccions orals molt guiades i acabar integrant el lxic i
produint-lo de manera espontnia. A banda dels objectius previstos al currculum ordinari,
amb les corresponents adequacions i en funci de la competncia comunicativa de lalumne,
els objectius dadquisici de la llengua daquest perode es basaran en els objectius i blocs
temtics del nivell A1 (comenant pels ms propers: lescola, el menjar, la famlia...).
El vincle afectiu i el contacte proper continuen sent fonamentals, encara que probablement
l'infant ja no necessita una atenci tan personalitzada.
En aquest perode destaquen les estratgies docents que trobareu a continuaci:

14
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

Estratgies d'intervenci docent

Es mantenen les orientacions anteriors i shi afegeixen...
- Parlar amb claredat i a poc a poc, vigilant la pronncia i lentonaci ftica.
- Fer s destructures correctes per senzilles, repetint i emfatitzant paraules clau, mentree
sacompanya el discurs amb gestos.
- Mostrar o exemplificar sempre all que sespera que facin els alumnes, acompanyant el gest
amb la verbalitzaci de lacci
- Fer s de canons i rimes per fixar paraules i estructures ds habitual aix com desvetllar la
percepci de la fontica i lentonaci.
- Llegir en veu alta de manera assdua als infants (lectura de contes i escoltes estructurades
vegeu dossier) amb expressivitat, ja que permet desvetllar el gust per la lectura i ajuda a
copsar les qualitats suprasegmentals de la llengua (fontica, entonaci, ritme...).
- Jugar amb els infants (jocs de lxic i racons de joc simblic) modelant-ne el possible discurs
(per demanar o passar el torn, felicitar, animar, ressituar...).
- Encoratjar la participaci en activitats de grup i animar la comunicaci, encara que sigui a
partir de comunicaci gestual o respostes dicotmiques (s/no), donant temps per respondre.
- Felicitar les manifestacions de comprensi oral o intents de produir alguna paraula.
- Estimular la maduresa psicomotriu i entrenar el tra grafomotriu (si ja el t madur, es pot
introduir lensenyament de les lletres). Valorar els esforos descriptura.
- Compartir amb la famlia els progressos de linfant (per petits que siguin).

15
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

Activitats

Psicomotricitat educativa
Ms enll dels beneficis emocionals i
relacionals plantejats ms amunt, la Jocs dinstruccions
psicomotricitat afavoreix el desenvolupament
maduratiu necessari per a una bona adquisici Consoliden la comprensi dinstruccions
dels processos motrius, cognitius i afectius habituals i permeten practicar com
implicats en la lectoescriptura i laprenentatge donar-ne, afavorint que linfant tingui
de manera general (processos de simbolitzaci loportunitat de practicar ls dels verbs
i representaci, percepci, esquema corporal, en temps imperatiu, organitzi els
lateralitat, direccionalitat, trajectria, elements duna oraci de manera clara i
coordinaci culo-manual...). ordenada i integri elements de relaci
espacio-temporal (Primer, posa la fitxa
blava sobre la pilota. Desprs, posa la
pilota davant del pot...). Aix mateix
afavoreix les preguntes daclariments
(Com?, On?, Ho pots repetir,
si us plau?).

Treballs manuals i plstics

Totes les situacions que estimulin
la manipulaci i la creaci plstica
resulten de gran vlua lingstica.
Cal cercar pretextos per reforar
les competncies lingstiques
del nivell A1 (maquetes de cases,
capses mgiques, objectes de
paper mach...).

Potenciar els racons de joc

simblic
Genera una situaci de comunicaci i
aprenentatge distesa i ldica que
afavoreix ls de la llengua i, alhora,
la relaci entre infants. La interacci
amb el mestre permet consolidar
exponents lingstics i ampliar el
lxic. Vegeu orientacions
al requadre de dossiers AIL.
Potenciar els espais rics de
comunicaci natural
Trencada la barrera inicial, la cerca
despais dinteracci natural i
distesa aporta grans oportunitats
per ampliar el lxic i les estructures
lingstiques (mantenir lesmorzar
amb els nens i nenes en petit grup,
preparar jocs de lxic amb cartes,
taulells de joc...).

16
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

Crear mbils, titelles, ninots amb

elements variables
Permet enriquir el lxic i les estructures
lingstiques amb ajuda del mestre/a
durant lestona de creaci en un
ambient de comunicaci dists, alhora
que fomenta la revisi contnua del
lxic perqu el nen o nena pot tornar a
la creaci cada dia per variar-ne
els complements i parlar
dels canvis.

Jocs dexpressi oral

Endevinalles, encadenats de paraules,
identificaci de sons, embarbussaments,
prctiques prxies bucofonatries... sn
recursos orals de gran vlua perqu
reforcen el nou lxic per tamb els
Jocs de lxic processos de conscincia fonolgica
necessaris per introduir els infants en la
Ampliar el repertori lxic i les
lectoescriptura.
estructures de conversa en una
situaci de joc permet reforar
expressions que facin referncia als
torns, les demandes o preferncies
de joc, aclariments sobre normes,
descripcions... Vegeu propostes de
joc a lannex.

Lectura expressiva de contes

Es mantenen les experincies

Lmines i murals lectores que fomenten el gust
Reforcen el lxic i estimulen per la lectura i reforcen
la conversa sobre dels camps Canons i rimes lexpressivitat de la comunicaci.
semntics treballats, ja sigui Els lbums illustrats i els contes
A banda denriquir el lxic i amb estructures repetitives sn
en un context dirigit com en les estructures lingstiques,
un dinformal (vegeu de gran valor en
estimula els aspectes aquesta etapa.
lapartat de materials). suprasegmentals de la
llengua (pronncia, ritme,
entonaci...).

17
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

C. La llengua, base dels aprenentatges (a partir del segon any)

En funci de ledat i de la maduresa lingstica de linfant en la llengua familiar, al llarg
daquest perode es van consolidant els continguts del nivell A1 i, progressivament, tamb
del nivell A2 de la llengua. Aix mateix, linfant es mostrar cada cop ms competent en ls de
la llengua escolar en contextos acotats. Per aquest motiu, els aprenents poden seguir cada cop
ms els objectius curriculars que corresponen al nivell educatiu.
A partir del segon i tercer any s quan, precisament, cal parar ms atenci a lalumnat
susceptible de suport lingstic i social precisament perqu les seves dificultats poden passar
ms desapercebudes. El fet que linfant hagi adquirit un lxic abundant i domini les
estructures de comunicaci bsiques no s sinnim que, a partir daquest moment, sigui capa
de seguir els aprenentatges al mateix nivell que els seus companys, tenint en compte que
calen entre 5 i 7 anys per assolir el llenguatge acadmic que es necessita per accedir al
currculum en una nova llengua. Cal recordar que, per a molts infants, lnic entorn on tenen
contacte amb la llengua vehicular de laprenentatge s lescola, i per aix s on sha de vetllar
per enriquir la seva competncia comunicativa i prevenir possibles dificultats daprenentatge
derivades de la falta de domini de la llengua.
Aix doncs, en aquesta etapa cal seguir estimulant el llenguatge amb una interacci ben
planificada pel mestre/a, fent-ne un bon modelatge, creant espais dinteracci conjunta i
racons de joc simblic en petit grup. Aix mateix, cal introduir lxic cada cop ms complex i
estructures ms especfiques lligades als continguts de les rees, endinsant-se a poc a poc en
la lectoescriptura i fent s dels referents daula com a suports constants.
Orientacions que destaquen per a la intervenci docent:

Estratgies d'intervenci del docent

Es mantenen les orientacions anteriors i shi afegeixen...
- Fer tasques conjuntes mestre/a - alumne/a per promoure la conversa i guiar-la amb estratgies
de modelatge, expansi, reformulaci, repetici, felicitaci...
- Donar temps per contestar i construir les frases (de vegades confeccionen la resposta en la
llengua familiar i desprs la tradueixen, per la qual cosa necessiten ms temps).
- Compartir activitats de lectura collectiva (permet treballar la lectura conjuntament amb tot el
grup classe afrontant estratgies de descodificaci i comprensi amb el suport del docent i la
interacci entre lalumnat, independentment del nivell de cadasc). Trobareu propostes als
dossiers recomanats a la bibliografia Escolta estructurada, Lectura compartida i Lectura guiada.
- Valorar els esforos de lectura i descriptura de manera positiva.
- Fer s de referents a laula (lxic i estructures lingstiques i sistematitzaci del codi).
- Fer presents les llenges dorigen al gran grup per revaloritzar-les (convidant algun parlant de la
llengua, revisant un conte, provant de dir-hi alguna paraula...).

18
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

Activitats

Referents daula
Enriqueixen lestmul lectoescriptor i
ajuden a reforar les primeres
experincies lectores amb pistes
sobre el valor sonor de les grafies,
lxic i estructures senzilles (abecedari,
paraules habituals, murals amb
vocabulari organitzat per camps
semntics, estructures de
conversa,...). (Vegeu dossier AIL
Sistematitzaci del codi)

Jocs ds social
Reforcen processos implicats en
Promoci de les oportunitats ladquisici del codi de manera
de comunicaci oral en distesa i fcil daplicar en
entorns distesos diferents contextos (paraules
encadenades, mots encreuats,
Permeten ampliar i enriquir la el penjat, sopes de lletres, veig-
competncia lingstica* des de les veig...). Vegeu dossiers AIL Jocs
dimensions sociolingstica, discursiva i ds social.
estratgica. Podem seguir compartint
estones desmorzar en petit grup,
jugant a jocs de lxic o destratgia,
creant materials de manera conjunta...

Parlar de la lectura
Lectura collectiva A partir de les lectures treballades a laula,
conv enriquir lexperincia lectora dedicant
La lectura collectiva presenta Lectura expressiva
temps a parlar-ne (converses literries amb
diferents dinmiques que permeten preguntes de diferents nivells
Es mantenen les
adequar-se a les diferents etapes daprofundiment, presentar llibres, fer
experincies lectores
lectores dels alumnes de manera recomanacions...). Alhora que fomenta el gust
que fomenten el gust
conjunta, tot reforant les per la lectura, amplia el registre lxic i les
per la lectura i reforcen
estratgies de descodificaci, estructures lingstiques, enriqueix els
lexpressivitat de la
comprensi i metacognici. Un bon exponents lingstics i posa en marxa les
comunicaci.
punt de partida s lescolta estratgies de comprensi lectora des de
estructurada. (Vegeu dossiers AIL lescolta activa. (Vegeu dossiers AIL El temps
Escolta estructurada, de lectura a infantil i primria
Lectura compartida i i lbums illustrats.)
Lectura guiada.)

19
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Pas a pas

S, si us plau.
No, grcies. No Vols una mica La coca
Vols cereals?
magraden gaire. de coca? magrada molt!
Prefereixo coca.

Lectura i escriptura de textos breus

i significatius
Al cicle inicial, un cop introduts els
procediments daprenentatge del codi,
els textos breus i vinculats als continguts
daprenentatge estiren la dimensi ms
funcional del llenguatge, permetent
assolir els objectius del cicle inicial
mitjanant propostes properes als
interessos dels infants (notcies breus
pel noticiari daula, acudits,
endevinalles, felicitacions,
cmics, cartells...).

20
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
I la lectura i l'escriptura?

6. I la lectura i lescriptura?

Una de les majors preocupacions de l'escola als inicis de lescolaritzaci se centra en

lensenyament i laprenentatge de la lectoescriptura. Si b s un aprenentatge molt important
i propi del CI, parallel a lestimulaci de la llengua oral, cal invertir els esforos inicials en la
comprensi del sistema alfabtic i la relaci entre llengua oral i llengua escrita. A partir
daqu, sestimularan els fonaments que permeten laprenentatge del codi, independentment
del moment en qu sincorpori lalumne o alumna al grup classe:

- Discriminaci visual (direccionalitats, posicions, formes, mides, lletres, nmeros, smbols...)

- Conscincia fonolgica (discriminaci auditiva, segmentaci i sntesi de sons, paraules, sllabes
i fonemes).
- Valor sonor de grafia (associar grafies o lletres amb sons)
- Via lxica i via fonolgica.
- Reproducci i producci de grafismes i lletres.

De manera parallela, cal aprendre a representar les grafies de les lletres i els nmeros grcies
a la maduresa psicomotriu i a lentrenament de traos i grafies, sempre acompanyats dun
modelatge verbal i gestual sobre les formes, la direccionalitat, les proporcions, els enllaos,...
Aquest procs s el mateix per a lalumnat dorigen estranger que per a la resta i, per tant,
amb les adequacions necessries, s pot fer parallelament. Cal tenir present, per, que els
infants dorigen estranger poden arribar a lescola amb coneixements previs respecte de la
lectura i lescriptura que potser difereixen dels que tenen els seus companys. Per aquest motiu
s necessari detectar quines sn les hiptesis que fan en funci dels seus coneixements
previs sobre el sistema descriptura. Aix mateix, s important promoure oportunitats per fer
una reflexi sobre la llengua, i estimular aix les estratgies metacognitives que ajudaran
linfant a esdevenir un usuari competent de la llengua.
Destaquen com a activitats per estimular laprenentatge de la lectura i lescriptura:

Discriminaci visual
Conscincia Fonolgica
- Atenci i discriminaci visual de formes i
- Atenci i discriminaci auditiva de figures, semblances i diferncies, lletres i
sons de lentorn, contar paraules, nombres, direccions, seqncies...
canviar paraules o sllabes de lloc, - Jocs de memria visual (tipus Memory) i
encadenar paraules, detectar dagilitat o rapidesa visual (tipus Lynx o
paraules repetides, llargues o curtes, Dobble) o identificaci delements
variacions en lentonaci i la variants o iguals.
modulaci de la veu, prxies - Activitats de completar imatges,
bucofonatries trencaclosques, reconixer siluetes,
- Segmentaci de paraules, sllabes i elaborar hiptesis a partir de
fonemes. fragments dimatges...
- Sntesi de paraules, sllabes i
fonemes.

21
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
I la lectura i l'escriptura?
Activitats de valor sonor de
grafia, via lxica i via fonolgica
Activitats de correspondncia so-
grafia a partir del so inicial amb o
sense camp semntic delimitat,
aparellar imatge i text, reconixer
paraules habituals, entrenament
lector amb bits de lectura (sllabes o
paraules), jocs amb daus de lletres,
sopes de lletres, mots encreuats...
(Vegeu dossiers AIL Activitats
autnomes de lectura i Jocs ds
social)
Entrenament del tra 1:
psicomotricitat fina
Ms enll del treball de vivncia
corporal del moviment i les trajectries
plantejades des de la psicomotricitat
gruixuda, conv comenar per estimular
la prensi de lestri escriptor, com
exercicis dentrenament de les puntes
dels dits i separaci digital, manipulaci
destris grfics de diversos gruixos,
estripar o doblegar paper, enganxar,
gomets, fer construccions,
modelar, lligar...).
Estimular el gust per la lectura
- Lectura de contes i lbums illustrats
(vegeu dossier sobre lbums illustrats).
- Dinamitzar la biblioteca escolar i daula.
- Potenciar actuacions de lectura al centre
(convidar famlies a llegir a lescola, tamb
en altres llenges, dinamitzar
apadrinaments lectors amb alumnes ms
grans, presentar llibres preferits).
- Condicionar racons cmodes de lectura
(amb coixins, catifes, bona illuminaci,
silenci).
Entrenament del tra 2:
grafismes
Activitats dentrenament de la
manipulaci de lestri escriptor i de
control dels traos (dibuix figuratiu,
activitats de diversi grfica i exercicis
grfics ) amb suports diversos: colors,
retoladors, ceres en suports grans, en
posici vertical, a terra o a la taula,
amb els dits sobre una estesa de
sorra, farina, serradures, resseguint
textures diverses...). Vegeu a
la bibliografia les orientacions
de G. Calmy.
Entrenament del tra 3: lletres
Ensenyament de lletres (mostrar
com es traa una lletra i com en fan
els enllaos entre una i altra,
resseguir, pintar, repassar, decorar,
retallar lletres, traar lletres amb
plantilles, amb pistes visuals marcant
el punt dinici i/o final, amb fulls
pautats, copiant amb un model
present...
22
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
I la lectura i l'escriptura?

Dossiers Aprenentatge Inicial de la Lectura (AIL)

Aquests dossier formen part del programa dAprenentatge Inicial de la Lectura (AIL) i es
poden trobar a http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/primaria/ailectura/. Tenen
especialment en compte la diversitat de lalumnat i leliminaci de les barreres en
laprenentatge i la participaci, seguint els fonaments del currculum del segon cicle de
letapa infantil i el primer cicle de letapa primria.

23
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Avaluar per aprendre

7. Avaluar per aprendre

L'avaluaci i el seguiment dels aprenentatges dels alumnes formen part de tota la seqncia
didctica. Tenen com a objectiu detectar els coneixements previs de lalumnat, definir les
seves necessitats individuals, fixar els objectius daprenentatge i dintegraci escolar i social,
dissenyant un pla dactuaci coherent que determini els suports necessaris per progressar, aix
com constatar levoluci de linfant respecte dels objectius previstos, reconduint possibles
necessitats que sorgeixen al llarg del procs i fent conscient lalumne del seu propi procs
daprenentatge. En el cas especfic de lalumnat de PE, la detecci dels coneixements previs i
lanlisi dels errors per valorar com aquests poden interaccionar amb els nous aprenentatges
s especialment important.

Establir les necessitats daprenentatge de lalumne

Planificar la intervenci didctica

ladequaci de
les activitats
Revisar els
objectius i

Fer el seguiment dels

Aplicar la proposta didctica aprenentatges

Avaluar els resultats dels aprenentatges

L'avaluaci, pas a pas

En aquest apartat es presenten una srie dorientacions referides a la prioritzaci dobjectius
en els cicles dinfantil i inicial, seguint la mateixa seqncia proposada en l'apartat Pas a pas.
1. Els primers mesos. Com ja sha dit, es tracta duna etapa de gran sensibilitat emocional. Per
tant, lavaluaci sha de centrar en el seguiment de ladaptaci emocional que fa linfant a
lescola i al grup aula, aix com en el vincle que sestableix amb el docent; caldr vetllar per
eliminar possibles barreres emocionals que puguin dificultar laprenentatge.
Tamb s convenient fer el seguiment de la relaci amb la famlia, tenint en compte que en
aquest moment shi inicia una comunicaci que ser bsica per afavorir els aprenentatges i la
integraci dels alumnes.

24
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Avaluar per aprendre

A lAnnex 1 trobareu una proposta orientativa de registre davaluaci i seguiment de lalumnat

en aquesta primera etapa. Caldr fer-ne les variacions pertinents en funci del nivell
maduratiu i lingstic de linfant.
2. El primer any. A mesura que es van reduint els filtres emocionals, s'hauria d'observar una
evoluci en la comprensi destructures comunicatives i del lxic senzill vinculat a les rutines
escolars i situacions habituals a laula. Els instruments davaluaci, basats en el nivell A1, ens
han de permetre constatar la progressi en la competncia comunicativa, parant especial
esment a la comprensi oral del lxic i de les estructures lingstiques habituals, aix com a
les primeres produccions orals, encara que, depenent de ledat i de la maduresa lingstica
dels infants, aquestes produccions encara poden ser escasses, especialment durant letapa
infantil.
A lannex 2 es proposen tems davaluaci per a aquest perode, que es poden anar
incorporant a mesura que es vagin superant els indicadors del primer bloc.
A banda daquests tems, cal estar atent a levoluci de linfant en els procediments implicats
en el codi (conscincia fonolgica, discriminaci visual, valor sonor de la grafia, aplicaci de la
via lxica i via fonolgica, psicomotricitat fina, grafisme, prensi de lestri escriptor) i a
levoluci en les etapes dadquisici de la lectura i lescriptura.
3. A partir del segon any. En aquest perode, els alumnes dorigen estranger poden seguir una
part significativa dels objectius curriculars de les etapes dEI i CI de primria, amb les mesures
de suport corresponents. Pel que fa a ladquisici de la llengua, en aquest perode sha de
consolidar el nivell A1 i, progressivament, anar introduint el nivell A2.
Cal recordar que en aquest perode es corre el risc doblidar el grau d'exigncia que suposa la
llengua acadmica i el temps que es necessita per arribar-hi.
Tamb s important estar atents a la vinculaci afectiva de linfant amb la llengua escolar i
continuar assegurant la comunicaci propera amb la famlia.
A lAnnex 3 trobareu una proposta dtems davaluaci per a aquesta fase.

Autoavaluaci
La implicaci dels alumnes en el seguiment del seu procs d'aprenentatge s molt important
per afavorir l'assoliment dels objectius. Laprenentatge del lxic, que s molt rpid, s molt
motivador per a lalumnat que aprn una nova llengua; a ms, permet deixar-ne constncia en
un registre visual. Des dun plantejament competencial, interessa que lalumne o alumna
spiga qu se nespera per tal que sigui responsable del seu propi procs d'aprenentatge i
sesforci per millorar sense filtres afectius*. Aix vol dir que, abans de fer qualsevol activitat
densenyament-aprenentatge, cal compartir-ne lobjectiu i recuperar-lo en acabar lactivitat.
Es poden confeccionar plafons o graelles davaluaci de moltes menes. Sempre que sigui
possible s recomanable recrrer a lautoavaluaci i, de vegades, tamb a la coavaluaci, per
fer evident la progressi amb indicadors visuals (gomets, espais per acolorir, termmetres de
progressi...). Aqu hi juga un paper fonamental la intuci pedaggica del mestre o la mestra.

25
Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Avaluar per aprendre

Felicitacions

s important fer explcita

levoluci positiva dels alumnes
mitjanant el caliu establert amb
el mestre o mestra i, de vegades,
tamb amb petits detalls com
gomets de felicitaci, diplomes,
punts de llibre, adhesius...

26
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Banc de recursos

8. Banc de recursos

A continuaci es presenten una srie de recursos per treballar les competncies lingstiques.

Parlar, Parlar,
parlar parlar
Per millorar la competncia oral

Plafons amb pictogrames i imatges per representar situacions funcionals bsiques de

comunicaci, especialment els moments inicials (conv emprar fotografies o imatges
molt clares de lacci o concepte que es pretn transmetre).
Lmines destimulaci de la conversa i suports visuals organitzats per camps semntics
(per exemple, lmines Viure a Catalunya).

Jocs de lxic amb cartes representant els objectius del nivell A1 (Memory, dmino,
famlies de paraules, taulells de joc tipus oca, bingo, recursos dagilitat visual com el
joc Lynx, daus de lxic... Vegeu propostes a lannex).

Jocs de definicions o de descripcions a partir de la lectura duna imatge o duna

paraula (Tipus Qui s qui, Tab, enfonsar vaixells). Jocs orals dencadenament de
paraules repetint-ne lestructura bsica inicial (Avui he menjat... pera, i mha agradat
molt!, Avui he menjat... pera i poma i mhan agradat molt!, Avui he menjat... pera,
poma i pltan i mhan agradat molt!...).

Jocs o recursos per donar instruccions (El Sim diu, circuits amb recorreguts,
material per construir objectes o seqncies de figures/colors/formes... que cal
reproduir).
Racons de joc simblic (amb estmuls a la lectura com cartells als espais o material de
lectura i tamb estmuls a lescriptura com blocs de notes de cambrers, receptes
mdiques Vegeu propostes al dossier recomanat a la bibliografia).
Canons (canons senzilles, que repeteixen estructures o paraules ja existents al
mercat o de creaci prpia amb alguna melodia coneguda).

Problemes muts (sense enunciat). A banda de treballar els processos cognitius

implicats en la resoluci de problemes, permeten construir enunciats i facilitar-ne la
posterior comprensi.
Material manipulable per a lestructuraci del discurs a partir dimatges (per exemple,
els materials Ensenyam a parlar).

Bits dimatges per ampliar lxic...

27
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Banc de recursos

Per estimular els procediments implicats en el codi escrit

Material de psicomotricitat fina i gruixuda (de manera parallela a la maduraci

psicomotriu de linfant, ajuden a integrar les qualitats de lespai, el temps, el
moviment, el tacte..., seguint o donant instruccions).

Jocs de conscincia fonolgica que estimulin la discriminaci auditiva de sons,

paraules, sllabes i fonemes en diferents posicions (udios amb sons de lentorn per
identificar-ne la font, objectes o cartes amb imatges de paraules semblants, paraules
que rimen o paraules que comencen o acaben amb el mateix so o sllaba, cadenes de
paraules, substituci duna lletra per una altra).3
Material destimulaci i discriminaci visual (amb
imatges, lletres, paraules, icones, grafies en altres
sistemes descriptura, colors, formes, direccions,
fent simetria...).

Lletres, sllabes, paraules i nombres per confegir.

Material divers que estimuli lexpressi grfica
(pissarres, papers grans, fulls blancs i de colors, amb
pauta i sense, llibretes, blocs de notes, diaris o
agendes velles, receptaris... llapis de colors, ceres, retoladors, bolgrafs, pintures i
pinzells, gomets...).
Jocs datenci i estratgia que estimulin els fonaments de laprenentatge (jocs com el
Ligretto, Dobble, Uno, tangram, Rummy Kub).

Material per fer seqncies (material manipulable de formes, colors i mides diverses,
sries lgiques, seqncies dimatges diverses, escenes clau duna histria prviament
llegida, dels personatges en ordre daparici o dobjectes especfics de la histria...).
Abecedari (amb referents visuals que siguin coneguts per linfant i no donin lloc a
confusions en la correspondncia so-grafia).

Referents daula (onomatopeies, paraules monosllabes, paraules ds freqent, etc.).

Bits de sllabes o paraules (en cartr o en una presentaci digital).
...

Per estimular el gust per la lectura

Titelles.
lbums illustrats.

3
Per ampliar aquest punt, podeu consultar L'adquisici de la lectura en el nen sord: cal saber "parlar"
per poder llegir?, dE. Garriga.

28
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Banc de recursos

Llibres de coneixement.

Revistes Infantils (tipus Tatano, Cucafera, Cavall Fort, Sper 3...).

Cmics.
Llibres amb histries darreu del mn.
Contes tradicionals.
Estmuls lectors pels passadissos i laula
(endevinalles, poemes, dites, felicitacions, retolaci
despais i materials...).

Cartells (de creaci prpia, cartells que anuncien esdeveniments a la poblaci com
larribada del circ, el carnestoltes).
...

Per fer present la riquesa lingstica i cultural

Referents multilinges per lescola (amb grafies en diferents llenges, paraules clau
com una salutaci en diferents llenges).
Mapes del mn (mapamundi amb tots els pasos marcats, mapes en blanc que
permeten pintar els pasos dall on vnen els alumnes i mestres de lescola, i tamb
daquells alumnes i mestres que tenen familiars directes pares, mares o avis daltres
pasos per plasmar la diversitat dorgens que compartim).
Contes darreu del mn (pot ser molt til la collecci Contes portats pel vent).

Contes clssics en diferents llenges (per exemple, El petit prncep s relativament fcil
de trobar en gaireb totes les llenges).
Aprendre les salutacions o paraules habituals (hola, bon dia, adu...) en les llenges
familiars dels alumnes de la classe.
Vetllar perqu hi hagi ninots i titelles amb trets fsics diferents entre les joguines (color
de pell, cabells, vestuari, aliments, complements...).
Escoltar canons en diferents llenges o emprar-les en diferents activitats segons el
seu ritme o instruments especificant don sn (per relaxar, per estimular...).
Disposar duna varietat de llapis o ceres de colors rosat, crema, roig i marr en
diferents tons per representar els diversos tons de la pell, evitant emprar el concepte
color de pell.

Comptar amb una mascota viatgera, la qual, al llarg del

curs, pot visitar diferents pasos, conixer diferents
costums, menjars, paraules darreu del mn... (vegeu, per
exemple, lexperincia de ls Barnaby a
www.barnabybear.co.uk).

29
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Banc de recursos

Considerar les celebracions importants daltres bagatges culturals dorigen (any nou
xins, ramad, Hannukah,...).

Recursos TIC
A la xarxa, es poden trobar recursos que permeten el treball autnom de lalumnat dInfantil i
de CI. Conv assenyalar que, tot i aix, cal que practiqui primer amb un adult o company ms
expert, ja que la majoria daquests recursos requereixen habilitat lectoescriptora.

Reforament senzill del vocabulari inicial (lxic d'escola, joguines i

Paraules aliments) amb lectura de paraules
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf

Reforament senzill del vocabulari inicial (lxic d'escola, joguines i

Lletra per aliments). Treballa la sntesi de fonemes amb lletres per confegir.
lletra
http://www.edu365.cat/infantil/llegir/lletra.swf

Activitat de lxic per comenar en els primers nivells. Est organitzat

per temtiques. Cada bloc es divideix en subtemes i dos nivells
Gal diferents de dificultat.
http://clic.xtec.cat/gali/

Activitat de comprensi oral sobre tot all que t a veure amb el

menjar, la compra i el mercat. Tamb treballa estructures
El mercat lingstiques.
http://www.edu365.cat/primaria/acollida/lamines/mercat/index.html

Activitat dendrear objectes dels diferents espais de la casa. Enuncia

La casa el nom en veu alta quan es fa clic a sobre.
http://www.edu365.cat/infantil/entorn/lacasa/lacasa.html

La vaca Connie (accessible a la secci d'aprendre amb els pares)

Abecedari
http://www.lavacaconnie.com/home.htm

Formes, Activitat d'escoltar i relacionar a partir de la comprensi oral i la

colors i identificaci dels conceptes
mides http://www.edu365.cat/infantil/classifica/SD13/index.html

0 a 10 i desenes
Nombres
http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/numeros/index.htm

La vaca Connie (accessible a la secci d'aprendre amb els pares)

Nombres
http://www.lavacaconnie.com/home.htm

30
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Alguns elements per a la reflexi

9. Alguns elements per a la reflexi (I si...?)

Aquest ltim apartat aporta elements de reflexi sobre alguns dubtes que poden sorgir entre
els docents a lhora de planificar la intervenci didctica amb els alumnes dorigen estranger
que sincorporen a lEI o al primer cicle deducaci primria i que necessiten suport.

Respectar el ritme de cada infant i dedicar el temps necessari a

estimular els fonaments del llenguatge oral en les primeres
Si dedico tant de temps a
etapes de lescolaritzaci s una estratgia molt productiva
lacolliment emocional i a
lestimulaci de la perqu aquest alumnat pugui superar les dificultats. El temps
competncia oral, qu invertit en lacollida emocional i proporcionar la competncia
passar amb els continguts comunicativa en la llengua dels aprenentatges en els primers
del nivell? estadis de lescolaritzaci s temps guanyat per a les etapes
posteriors.

El llibre de text s un recurs entre molts i, si es considera

apropiat, es pot emprar amb les adequacions necessries per
I qu faig amb el llibre a cada infant. En cap cas, el llibre (o un altre material) ha de
de text? limitar el progrs de lalumne. Lexperincia del mestre i el
seu coneixement de lalumne sn els que han de marcar ls
dels materials.

Dacord, els pares sn de fora,
per el nen ha nascut aqu, de
manera que ser com els altres
nens que arriben a lescola sense
parlar catal. Realment necessita
una atenci especial?
Les estratgies dimmersi lingstica que sapliquen als
alumnes autctons sn tils per als alumnes de procedncia
estrangera, per cal anar ms enll de la distncia lingstica i
considerar tamb la diversitat de bagatges culturals aix com
les necessitats que sen deriven.

El treball del lxic inicial serveix com a punt de partida, per

lobjectiu principal s enriquir la competncia comunicativa,
Per on comeno? vetllant per oferir un entorn dinteracci ric i estimulant per a tots
Treballo el lxic de els alumnes, que no es limiti nicament a paraules i expressions
l'entorn proper de allades. Per exemple, podem cenyir-nos al nivell A1 ensenyant a
l'alumne fins que el dir: Magrada la poma o b interaccionar amb linfant expandint
tingui assolit i prou? el llenguatge amb expressions com: Caram! Quina poma ms
deliciosa! Que magrada aquesta poma! La vols tastar? Tasta-la!
Tasta-la! Oh! Caram! Que ns de bona. s deliciosa!.

31
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Glossari

10. Glossari

- Comunicaci afectiva: seguint Garreta (2009), la comunicaci afectiva es refereix a una

intenci de comunicaci mediatitzada per les habilitats emocionals.
- Filtre afectiu: en relaci amb laprenentatge duna segona llengua, Krashen (1983)
planteja la hiptesi del filtre afectiu. Defensa que les persones tendim a filtrar els
aprenentatges de manera diferent segons lestat dnim i lactitud vers el nou repte
daprenentatge. Si el nen est tranquil i el mestre mostra actituds favorables, el filtre
afectiu ser baix i permetr un bon aprenentatge. Si, per contra, el filtre afectiu s alt,
causat per ansietat davant les exigncies de lentorn i, consegentment, les actituds sn
desfavorables vers la nova llengua, llavors es produeix un bloqueig en laprenentatge.
- Pedagogia culturalment sensible i compromesa: traducci del concepte Culturally
Responsive Pedagogy dOsborne (2001), que destaca la importncia de les competncies
ms sensibles i afectives del docent davant la diversitat cultural. Parteix dun canvi
actitudinal per part del docent i duna especial sensibilitat cap a lalumnat i les seves
famlies, que permet lempatia i la comunicaci, a ms dun posicionament crtic i
comproms amb la realitat intercultural de les minories.
- Competncia lingstica: es refereix a lhabilitat de la persona per comunicar-se de
manera efica. Canale (1983) identifica quatre grans rees o components implicats en
aquesta competncia: competncia gramatical (implica el lxic i la semntica, aix com
aspectes fonolgics i morfosintctics), la competncia sociolingstica (es refereix a les
normes i convencions de funcionament socioculturals), la competncia discursiva (la
coherncia i la cohesi del discurs) i, finalment, la competncia estratgica (les estratgies
de comunicaci verbals i no verbals per mantenir la comunicaci i suplir mancances o
limitacions).

32
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Bibliografia consultada

11. Bibliografia

Baker, C. (1988). Key issues in bilingualism and bilingual education. Clevedon: Multilingual
Matters LTD.
Bennett, J. (2006). Schoolifying' early childhood education and care: accompanying preschool
into education. Ponncia presentada a lInstitute of Educacion. Londres. 10 de maig (en paper).
Calmy, G. (1977). La Educacin del gesto grfico. Barcelona: Fontanella.
Canale, M. (1983). From communicative competence to communicative language pedagogy.
A J.C. Richards i R.W. Schmidt (Eds.). Language and Communication (pp. 2-27). Londres:
Longman.
Coelho, E., Oller, J. i Serra, J.M. (2013). Lenguaje y aprendizaje en el aula multilinge. Horsori.
ICE de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Horsori Editorial.
Coelho, E. (2005). Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Una aproximaci integrada.
ICE de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Horsori Editorial.
Cummins, J. (2002). Lenguaje y poder. Nios y nias bilinges entre dos fuegos. Madrid:
Morata.
Departament dEnsenyament, Generalitat de Catalunya. (2013). La lectura en un centre
educatiu: Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. Barcelona.
Departament d'Ensenyament, Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC). Disseny
Universal de l'Aprenentatge.
Departament d'Ensenyament, Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC). Quaderns
Aprenentatge inicial de la lectura.
Departament d'Ensenyament, Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC). Suport
lingstic i social.
Departament d'Ensenyament, Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC). Suport
lingstic i social en aules multilinges. Proposta dorganitzaci i llistes de comprovaci.
Booth, T. i Ainscow, M. (2002). ndex per a la inclusi. Institut de Cincies de lEducaci de la
Universitat de Barcelona.
Department of Education. (2010). Together Towards Inclusion. Pre-school Toolkit for Diversity.
Inclusion and Diversity Service.
Garreta Bochaca, J. (2009). Escuela y familias immigradas: relaciones complejas. Revista
Complutense de Educacin, 20 (2), 275-291.
Garriga Ferriol, E. (2002). L'adquisici de la lectura en el nen sord: cal saber "parlar" per poder
llegir?. Departament dEnsenyament. Barcelona. Llicncia destudis.
Krashen, S. D. i Terrell, T. D. (1983). The natural approach. Language acquisition in the
classroom. Oxford: Pergamon Press.
Moreno, J.C., Serrat, E., Serra. Josep M., Farrs, J. (2005). Llengua i immigraci, 1. Collecci
Llengua, immigraci i ensenyament del catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Captol 4
(p. 99-123).

33
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Bibliografia consultada

Oller, J.; Serra, J.M. i Vila, D. (2008). "Aprenentatge del catal i prctica educativa en un
programa de canvi de la llengua llar-escola a leducaci infantil." a ICE Josep Pallach
(ed.). Nouvinguts, fins quan? La incorporaci de lalumnat estranger nouvingut al curriculum
ordinari (p. 219-234). Girona: Universitat de Girona.
Ontario Ministry of Education. (2007). Supporting English Languge Learners in Kindergarten. A
practical guide for Ontario educators. Toronto.
Osborne, B. ( 2001). Teaching, Diversity & Democracy. Common Ground.
Perera, J. i Tolchinsky, L. (2006). No es pot leer ligat. Hay que leer separat. El que saben de
lletra els infants nouvinguts. Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura, 40, 37-49.
Teberosky, A. i Martnez Oliv, C. (2005). Aprenentatge de lescriptura en catal entre els
nens dorigen immigrat. III Jornades Institut Europeu de Programes dImmersi. Barcelona, 15
i 16 doctubre. Immersi lingstica: Revista densenyament Integrat de Llenges i Continguts,
7, 139-147.
Verhelst, M. (ed.) (2009). Framework of Reference for Early Second Language Acquisition. The
Nederlanse Taalunie. Language Policy Division.
Vingut Riggall, M. (2014). Els infants dorigen immigrat i leducaci infantil a Catalunya [tesi
doctoral]. Universitat de Barcelona.

Videografia

Edu3.cat. Vdeo sobre la lectura compartida.

Departament d'Ensenyament. (2006). L'arribada a l'escola. Explicaci d'un conte desconegut
per l'alumnat (CEIP Pere Viver, Terrassa). Generalitat de Catalunya. Recurs audiovisual.
Departament d'Ensenyament. (2004). L'expressi oral al parvulari en una escola amb
diversitat lingstica (CEIP Collaso i Gil, Barcelona). Generalitat de Catalunya. Recurs
audiovisual.

Imatges

Departament dEnsenyament. Subdirecci general de Llengua i Plurilingisme. Servei

dImmersi i Acolliment Lingstics
Escola Collaso i Gil, de Barcelona
Escola Frederic Mistral, de lHospitalet de Llobregat
Escola lEstel, de Barcelona
Escola LOlivera, de Vallirana
Escola La Floresta, de Sant Cugat del Valls
Escola Mare de Du del Remei, dAlcover
Escola Prat de la Manta, de lHospitalet de Llobregat
Escola Xarau, de Cerdanyola del Valls

34
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Annex 1. tems davaluaci

Annex 1. tems davaluaci

A. Els primers mesos

Nom de linfant:

Data Data Data

Indicadors davaluaci orientatius

Es mostra cmode/a en el grup.

Mostra preferncies de joc amb alguns companys/es.
Es mostra tranquil amb el mestre/a referent.
Es mostra tranquil amb altres mestres encara que no siguin el seu
referent.
Cerca el contacte ocular per comunicar-se.
Observa atentament lexpressi oral i la conducta dels companys i/o
mestres.
Segueix altres nens i nenes i imita les accions que fan els companys/es.
Participa de les activitats.
Interacciona amb els companys a travs del joc lliure.
Mostra intenci comunicativa (assenyala, agafa la m per ensenyar
alguna cosa, es comunica amb gestos facials o corporals, parla en la
llengua familiar...).
Fa s dels plafons de comunicaci inicial amb ajuda per transmetre
necessitats o interessos.
Repeteix paraules i expressions simples.
Utilitza algunes paraules o expressions simples habituals de laula per
comunicar-se.
Participa de fragments de canons (repeteix onomatopeies, intenta
pronunciar finals de paraules, taralleja la melodia...).
La famlia es mostra tranquilla deixant linfant a lescola.
La famlia collabora en lexplicaci de normes, rutines o lajuda a
entendre els plafons de comunicaci.

...

Observacions

35
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Annex 1. tems davaluaci

B. El primer any

Nom de linfant:

Data Data Data

Indicadors davaluaci orientatius

Es mostra tranquil en el grup classe.

Mostra intenci comunicativa amb la mirada i els gestos.
Sexpressa en la llengua familiar.
Recorre als plafons de comunicaci inicial de manera autnoma per
transmetre necessitats o interessos.
Comprn instruccions orals vinculades a rutines i expressions habituals de
laula.
Assenteix o nega amb el cap quan se li demana una consigna directa de
resposta tancada (s/no).
Contesta amb comunicaci no verbal a preguntes de preferncia molt
pautades (per exemple: a la pregunta Vols anar a pati o vols llegir un
llibre?, respon assenyalant el llibre).
Repeteix paraules quan se li dna el model per completar la seva
demanda de comunicaci.
Repeteix estructures lingstiques quan se li dna el model per completar
la demanda de comunicaci.
Experimenta amb el so de les paraules o lentonaci de les expressions
orals.
Sexpressa oralment fent s de locucions amb lxic habitual (paraules
clau) per indicar necessitats o preferncies (pati, jaqueta, esmorzar, aigua,
cadira, jugar...).
Sexpressa oralment amb expressions simples repetides a laula
habitualment (bon dia, bona tarda, adu, tinc pip, he acabat...).
Participa activament en els jocs de conscincia fonolgica i de les prxies
bucofonatries.
Fa s de locucions i paraules apreses en el joc lliure.
Segueix altres nens i nenes i nimita les accions que fan.
Reconeix el vocabulari treballat.
Empra el vocabulari treballat.
Mostra gust per les activitats de lectura dirigides.
Mostra gust i inters per les activitats de lectura autnoma.
La famlia es mostra satisfeta davant levoluci de linfant a lescola.
...

Observacions

36
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Annex 1. tems davaluaci

C. A partir del segon any

Nom de linfant:

Data Data Data

Indicadors davaluaci

Sidentifica i dna informaci sobre si mateix (Em dic, sc de, tinc

anys, visc a).
Pregunta a laltre per les caracterstiques didentificaci personal (Com et
dius, don ets? Quants anys tens? On vius?).
Comprn informaci referida a la identificaci personal de laltre.
Expressa necessitats bsiques (Tinc gana, tinc pip, puc anar al lavabo, em
fa mal la panxa, mhe fet mal, estic molt content/a, tinc fred/calor).
Fa preguntes a laltre sobre les necessitats bsiques (Ests b? Tens gana?
Tajudo?).
Empra formes de cortesia bsiques: saludar i acomiadar-se, demanar
perms, donar grcies, disculpar-se
Demana ajuda o aclariments (Em pots ajudar?, No ho entenc. Mho pots
repetir? Qu vol dir?).
Respon adequadament a preguntes segons el tipus de connector
interrogatiu emprat (qu, qui, com, quan, quant, quin, on, com, per qu?).
Fa preguntes simples emprant el connector interrogatiu correcte (qu, qui,
com, quan, quant, quin, on, com, per qu?).
Mostra inters per ampliar el lxic i la seva competncia comunicativa en
llengua catalana (Com es diu...? Com sescriu...? Com es pronuncia...?).
Empra els pronoms personals (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells) i
possessius (meu, teu, seu, nostre, vostre, seu).
Conjuga els verbs ds habitual respectant el temps de present, passat i
futur de manera comprensible (ser, estar, haver, tenir, voler i poder).
Comprn els conceptes temporals habituals (mat-migdia-tarda-nit, dies
de la setmana, avui-ahir-dem).
Empra els conceptes temporals bsics de manera correcta.
Reconeix les lletres de labecedari i sap com sonen.
Coneix els nombres treballats i els sap enumerar en ordre.
Coneix i empra descriptors simples (de forma, color, mida, posici).
Identifica els membres de la famlia i les relacions de parentiu.
Expressa i comprn qestions relacionades amb els membres de la famlia.
Identifica els pats i les accions relacionades amb el menjar.
Expressa gustos i preferncies (Magrada..., prefereixo..., no magrada
gaire, magrada molt...).
Demana i dna informaci sobre el temps meteorolgic (Avui plou, fa sol,
est tapat).

37
 Orientacions per a l'educaci Infantil i el cicle inicial de primria
Annex 1. tems davaluaci

C. A partir del segon any

Nom de linfant:

Data Data Data

Indicadors davaluaci

Comprn instruccions simples de dues consignes (Vs a consergeria i

demana una cpia daquest full; Quan acabis lentrep, recull el tovall i
la carmanyola) i s capa de donar-ne (Rentat les mans i posa la bata a la
motxilla).
...

Observacions

38