Devolució​ ​PAC1

L’objectiu​ ​fonamental​ ​d’aquest​ ​document​ ​és​ ​oferir-vos​ ​una​ ​eina​ ​per​ ​a

l’autoavaluació​ ​de​ ​les​ ​activitats​ ​que​ ​sigui​ ​un​ ​referent​ ​per​ ​a​ ​valorar​ ​la​ ​feina
realitzada.​ ​La​ ​idea​ ​és​ ​que​ ​compareu​ ​les​ ​vostres​ ​activitats​ ​amb​ ​aquest
comentari,​ ​i​ ​que​ ​reflexionem​ ​plegats​ ​sobre​ ​els​ ​resultats,​ ​conjuntament​ ​amb
les​ ​PACs​ ​valorades​ ​amb​ ​una​ ​A​ ​que​ ​podeu​ ​penjar​ ​al​ ​fòrum.

Penseu​ ​que​ ​se​ ​us​ ​demanava​ ​unes​ ​2000​ ​paraules,​ ​per​ ​tant​ ​un​ ​treball​ ​de​ ​1000
en​ ​cap​ ​cas​ ​pot​ ​estar​ ​aprovat​ ​encara​ ​que​ ​respongui​ ​“correctament”​ ​a​ ​allò
demanat.​ ​Se​ ​us​ ​demanava​ ​un​ ​assaig​ ​amb​ ​profunditat​ ​de​ ​resposta​ ​i​ ​anàlisi,​ ​i
no​ ​és​ ​el​ ​mateix​ ​un​ ​assaig​ ​que​ ​respondre​ ​de​ ​forma​ ​esquemàtica​ ​a​ ​les
preguntes.​ ​En​ ​aquest​ ​sentit,​ ​per​ ​això​ ​es​ ​deixa​ ​un​ ​mes​ ​per​ ​a​ ​realitzar​ ​la
prova,​ ​es​ ​dóna​ ​per​ ​suposat​ ​que​ ​els​ ​materials​ ​no​ ​es​ ​comprenen​ ​en​ ​una​ ​sola
lectura,​ ​que​ ​de​ ​vegades​ ​cal​ ​fer​ ​lectures​ ​complementàries​ ​o​ ​exposar​ ​dubtes​ ​a
l’aula.

No​ ​dubteu​ ​en​ ​utilitzar​ ​els​ ​espais​ ​de​ ​l’aula​ ​per​ ​compartir​ ​i​ ​discutir​ ​els​ ​vostres
dubtes​ ​amb​ ​els​ ​companys​ ​i​ ​amb​ ​mi​ ​mateixa​ ​durant​ ​tot​ ​el​ ​curs.

Sobre​ ​les​ ​activitats

En​ ​general,​ ​les​ ​activitats​ ​han​ ​estat​ ​notables​ ​pel​ ​que​ ​fa​ ​a​ ​la​ ​incorporació​ ​del
punt​ ​de​ ​vista​ ​de​ ​l’assignatura.​ ​La​ ​feina​ ​realitzada​ ​havia​ ​de​ ​mostrar
l’adquisició​ ​mínima​ ​d’una​ ​mirada​ ​cientificosocial​​ ​de​ ​la​ ​realitat,​ ​pensant​ ​la
“diversitat”​ ​que​ ​ens​ ​envolta​ ​a​ ​partir​ ​del​ ​llibre​ ​proposat​ ​i​ ​unes​ ​lectures​ ​sobre
teories​ ​clàssiques​ ​de​ ​la​ ​disciplina​ ​sociològica​ ​i​ ​sobre​ ​cert​ ​ambient
intel·lectual​ ​i​ ​polític​ ​a​ ​EUA.

​E
​ l​ ​més​ ​important,​ ​crec,​ ​és​ ​que​ ​l’alumnat​ ​i​ ​per​ ​tant,​ ​l’escrit​ ​que​ ​entregueu,
mostri​ ​un​ ​esforç​ ​ ​d’anàlisi​ ​i​ ​pensament​ ​sociològic,​ ​que​ ​evidenciï​ ​la​ ​reflexió​ ​i
la​ ​utilització​ ​dels​ ​diversos​ ​materials​ ​proposats​ ​a​ ​la​ ​PAC.​ ​En​ ​cap​ ​cas,
s’avaluarà​ ​l’exactitud​ ​d’una​ ​resposta,​ ​però​ ​si​ ​l’itinerari​ ​i​ ​procés
reflexiu​ ​d’anàlisi​ ​dels​ ​casos,​ ​teories​ ​i​ ​conceptes.​​ ​De​ ​fet,​ ​el​ ​que​ ​es
busca​ ​és​ ​la​ ​introducció​ ​al​ ​pensament​ ​sociològic,​ ​a​ ​la​ ​interrogació​ ​i​ ​a​ ​la​ ​fugida
de​ ​la​ ​realitat​ ​i​ ​els​ ​discursos​ ​més​ ​observables​ ​i​ ​imperants​ ​(siguin​ ​de
tertulians,​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació​ ​o​ ​els​ ​nostres​ ​propis​ ​pre-judicis).​ ​També,
l’alumne​ ​ha​ ​de​ ​mostrar​ ​una​ ​comprensió​ ​mínima​ ​de​ ​les​ ​principals​ ​teories​ ​i
conceptes.​ ​Però​ ​sobretot,​ ​ha​ ​de​ ​mostrar​ ​la​ ​coherència​ ​en​ ​el​ ​seu
discurs​ ​lligant​ ​les​ ​imatges​ ​del​ ​llibre​ ​amb​ ​el​ ​material​ ​acadèmic.
Som​ ​a​ ​una​ ​assignatura​ ​que​ ​es​ ​diu​ ​“introducció​ ​a​ ​les​ ​ciències​ ​socials”.​ ​Això
vol​ ​dir​ ​que​ ​el​ ​punt​ ​de​ ​partida​ ​i​ ​d’arribada​ ​de​ ​les​ ​disciplines​ ​que​ ​en​ ​formen
part​ ​és​ ​la​ ​noció​ ​mateixa​ ​de​ ​“societat”​ ​(introducció​ ​als​ ​mòduls​ ​de
l’assignatura).​ ​Per​ ​tant,​ ​els​ ​autors,​ ​perspectives,​ ​teories​ ​i​ ​conceptes
estudiats​ ​ens​ ​proporcionen​ ​diferents​ ​maneres​ ​de​ ​conceptualitzar,​ ​explicar​ ​i
comprendre:​ ​allò​ ​social.

Una​ ​de​ ​les​ ​màximes​ ​metodològiques​ ​de​ ​Durkheim​ ​és​ ​que​ ​els​ ​fets​ ​social
s’han​ ​de​ ​tractar​ ​com​ ​“coses”.​ ​L’objectiu​ ​d’aquesta​ ​premisa,​ ​a​ ​nivell
metodològic,​ ​és​ ​que​ ​els​ ​fets​ ​socials​ ​s’han​ ​d’estudiar​ ​com​ ​els​ ​objectes​ ​de​ ​la
naturalesa.​ ​En​ ​aquest​ ​sentit,​ ​tenint​ ​en​ ​compte​ ​la​ ​PAC,​ ​cal​ ​mencionar​ ​que
l’existència​ ​dels​ ​fets​ ​socials​ ​–​ ​casos​ ​de​ ​treball​ ​–​ ​és​ ​independent​ ​del​ ​marc​ ​de
referència​ ​o​ ​de​ ​la​ ​percepció​ ​del​ ​subjecte.

Pregunta​ ​1

A​ ​partir​ ​de​ ​dos​ ​exemples​ ​del​ ​llibre​ ​de​ ​Bermúdez,​ ​R.​ ​analitza​ ​si​ ​segons​ ​la
terminologia​ ​de​ ​Durkheim,​ ​l’imaginari​ ​de​ ​la​ ​població​ ​afroamericana​ ​dels
Estats​ ​Units​ ​d’Amèrica​ ​podria​ ​considerar-se​ ​com​ ​un​ ​fet​ ​social.​ ​I​ ​si​ ​analitzen
analitzem​ ​aquest​ ​mateixos​ ​exemples​ ​des​ ​de​ ​la​ ​perspectiva​ ​weberiana,​ ​quins
elements​ ​servirien​ ​per​ ​a​ ​l’anàlisi​ ​en​ ​aquest​ ​cas?

L’imaginari​ ​de​ ​la​ ​població​ ​afroamericana​ ​dels​ ​Estats​ ​Units​ ​d’Amèrica​ ​sí​ ​que
es​ ​pot​ ​considerar​ ​com​ ​un​ ​fet​ ​social​ ​segons​ ​la​ ​terminologia​ ​de​ ​Durkheim.​ ​Una
de​ ​les​ ​màximes​ ​metodològiques​ ​de​ ​Durkheim​ ​és​ ​que​ ​els​ ​fets​ ​social​ ​s’han​ ​de
tractar​ ​com​ ​“coses”.​ ​L’objectiu​ ​d’aquesta​ ​premisa,​ ​a​ ​nivell​ ​metodològic,​ ​és
que​ ​els​ ​fets​ ​socials​ ​s’han​ ​d’estudiar​ ​com​ ​els​ ​objectes​ ​de​ ​la​ ​naturalesa.​ ​En
aquest​ ​sentit,​ ​tenint​ ​en​ ​compte​ ​la​ ​PAC,​ ​cal​ ​mencionar​ ​que​ ​l’existència​ ​del​ ​fet
social​ ​–​ ​imaginari​ ​–​ ​és​ ​independent​ ​del​ ​marc​ ​de​ ​referència​ ​o​ ​de​ ​la​ ​percepció
del​ ​subjecte.​ ​Seguint​ ​amb​ ​la​ ​PAC,​ ​el​ ​que​ ​Durkheim​ ​identificaria​ ​com​ ​a
objecte​ ​d’estudi​ ​seria​ ​ ​el​ ​que​ ​representa,​ ​és​ ​a​ ​dir​ ​“una​ ​representació
col·lectiva”.​ ​Per​ ​tant,​ ​des​ ​d’un​ ​punt​ ​de​ ​vista​ ​sociològic,​ ​començant​ ​amb
Durkheim,​ ​parlem​ ​de​ ​l’imaginari​ ​de​ ​la​ ​població​ ​d’origen​ ​afroamericà​ ​(o​ ​raça
negre)​ ​com​ ​a​ ​representació​ ​col·lectiva​ ​d’un​ ​grup​ ​de​ ​membres.​ ​ ​Una
representació​ ​col·lectiva​ ​que​ ​suposa​ ​una​ ​manifestació​ ​de​ ​la​ ​consciència
col·lectiva.

També​ ​caldria​ ​comentar​ ​el​ ​caràcter​ ​extern,​ ​condicionant​ ​i​ ​general​ ​del​ ​fet
social.

- Extern:​ ​previ​ ​a​ ​l’individu​ ​+​ ​funcionament​ ​independent​ ​de​ ​l’ús​ ​que​ ​li​ ​fa
el​ ​propi​ ​individu.​ ​Introducció​ ​al​ ​concepte​ ​d’estructura.
- Condicionant:​ ​el​ ​ ​fet​ ​social,​ ​imaginari,​ ​te​ ​un​ ​poder​ ​irresistible​ ​i​ ​coactiu
que​ ​exerceix​ ​un​ ​control​ ​sobre​ ​l’individu.​ ​L’individu​ ​no​ ​ho​ ​veu​ ​com​ ​una
coacció​ ​perquè​ ​hi​ ​accepta​ ​participar;​ ​en​ ​cas​ ​que​ ​no​ ​ho​ ​acceptés,​ ​hi​ ​haurien
càstigs,​ ​fracàs,​ ​etc.​ ​Anul·la​ ​el​ ​poder​ ​l’agència/individu.

- General:​ ​el​ ​fet​ ​social,​ ​imaginari,​ ​te​ ​un​ ​caràcter​ ​general​ ​que​ ​indica
creences​ ​i​ ​pràctiques​ ​que​ ​no​ ​es​ ​poden​ ​considerar​ ​atributs​ ​individuals​ ​ni
tampoc​ ​universals.

S’havia​ ​d’identificar​ ​l’imaginari​ ​com​ ​a​ ​fet​ ​social​ ​amb​ ​les​ ​característiques​ ​que
proposa​ ​Durkheim,​ ​per​ ​deslligar-se​ ​del​ ​concepte​ ​utilitari​ ​(ballar,​ ​esports,
violència,​ ​delinqüència,​ ​etc).​ ​Alhora,​ ​identificar​ ​la​ ​posició​ ​estructuralista​ ​i​ ​el
paper​ ​de​ ​l’agència​ ​(individu)​ ​–​ ​com​ ​la​ ​societat​ ​condiciona​ ​a​ ​l’individu,​ ​el
configura​ ​i​ ​el​ ​coacciona.​ ​En​ ​termes​ ​de​ ​Durkheim,​ ​ ​allò​ ​que​ ​denominem​ ​social
“social”​ ​és​ ​un​ ​nivell​ ​de​ ​realitat​ ​per​ ​dret​ ​propi​ ​que​ ​no​ ​és​ ​susceptible​ ​de​ ​ser
reduït​ ​a​ ​l’acció,​ ​ni​ ​tampoc​ ​és​ ​un​ ​agregat​ ​de​ ​les​ ​consciències​ ​individuals.

Des​ ​del​ ​punt​ ​de​ ​vista​ ​dels​ ​apunts,​ ​caldria​ ​anotar:​ ​l’idea​ ​d’organicisme;
l’objecte​ ​d’estudi​ ​és​ ​social​ ​–​ ​empírica,​ ​externament​ ​observable,​ ​i​ ​explicada
causalment.

Des​ ​del​ ​punt​ ​de​ ​vista​ ​de​ ​Weber​ ​i​ ​recordant​ ​que​ ​no​ ​cal​ ​presentar​ ​aquests
autors​ ​i​ ​les​ ​seves​ ​teories​ ​per​ ​separat,​ ​parlaríem​ ​de​ ​fenomen​ ​social,
afirmaríem​ ​que​ ​sí​ ​que​ ​es​ ​tracta​ ​d’un​ ​fet​ ​social.​ ​Ara​ ​bé,​ ​Weber​ ​parteix​ ​del
caràcter​ ​simbòlic​ ​i​ ​subjectiu​ ​de​ ​l’acció​ ​social​ ​com​ ​a​ ​objecte​ ​d’estudi​ ​de​ ​la
Sociologia​ ​i​ ​per​ ​tant,​ ​trenca​ ​amb​ ​l’objecte​ ​d’estudi​ ​de​ ​les​ ​ciències​ ​naturals​ ​i
propugna​ ​un​ ​model​ ​interpretatiu​ ​capaç​ ​de​ ​captar​ ​la​ ​dimensió​ ​subjectiva​ ​del
fenomen​ ​social​ ​(una​ ​explicació​ ​completa​ ​dels​ ​fenòmens​ ​socials​ ​ha​ ​de​ ​ser
comprensible​ ​en​ ​el​ ​pla​ ​de​ ​l’acció​ ​individual​ ​–​ ​Verstehen).​ ​ ​Per​ ​Weber,​ ​a
diferència​ ​de​ ​Durkheim,​ ​la​ ​clau​ ​resideix​ ​en​ ​la​ ​interpretació​ ​per​ ​a
l’establiment​ ​de​ ​relacions​ ​causals​ ​sobre​ ​les​ ​que​ ​formular​ ​generalitzacions.

Un​ ​concepte​ ​clau​ ​de​ ​Weber​ ​relacionat​ ​amb​ ​la​ ​pregunta​ ​és​ ​el​ ​de​ ​racionalitat,
concretament​ ​el​ ​de​ ​racionalitat​ ​formal.​ ​A​ ​Weber​ ​li​ ​preocupen​ ​les​ ​eleccions
que​ ​fan​ ​els​ ​individus​ ​entre​ ​els​ ​mitjans​ ​i​ ​els​ ​fins​ ​dins​ ​un​ ​marc​ ​estructural​ ​de
regles,​ ​regulacions​ ​i​ ​lleis​ ​universals​ ​derivades​ ​d’aspectes​ ​claus​ ​com​ ​la
burocràcia​ ​i​ ​l’economia​ ​per​ ​exemple.​ ​Per​ ​tant,​ ​Weber​ ​indicaria​ ​o​ ​buscaria
quins​ ​són​ ​els​ ​factors​ ​que​ ​obstaculitzen​ ​o​ ​contribueixen​ ​a​ ​la​ ​racionalització​ ​en
una​ ​societat​ ​com​ ​la​ ​nord​ ​americana.​ ​En​ ​certa​ ​mesura,​ ​diríem​ ​que​ ​Weber
buscaria​ ​el​ ​per​ ​què​ ​de​ ​la​ ​situació​ ​actual​ ​de​ ​la​ ​població​ ​nord​ ​americana
d’origen​ ​afroamericà.​ ​La​ ​resposta​ ​la​ ​trobaríem,​ ​diria,​ ​en​ ​la​ ​seva​ ​sociologia
política​ ​i​ ​en​ ​com​ ​l’Estat​ ​és​ ​qui​ ​té​ ​el​ ​monopoli​ ​ús​ ​legítim​ ​de​ ​la​ ​força​ ​física​ ​–​ ​jo
inclouria​ ​també​ ​la​ ​simbòlica-​ ​a​ ​través​ ​ ​del​ ​lideratge,​ ​l’autoritat​ ​i​ ​el​ ​poder.
Dins​ ​d’aquest​ ​marc​ ​de​ ​l’Estat​ ​i​ ​la​ ​societat​ ​nord​ ​americana,​ ​les​ ​imatges​ ​del
llibre,​ ​serien​ ​contemplades​ ​per​ ​Weber​ ​des​ ​del​ ​seu​ ​concepte​ ​de​ ​tipus​ ​ideals
d’acció​ ​social.​ ​Concretament,​ ​trobem​ ​imatges​ ​/​ ​escrits​ ​que​ ​corresponen​ ​a
diferents​ ​tipus​ ​d’ideals,​ ​com​ ​poden​ ​ser​ ​l’acció​ ​racional​ ​segons​ ​els​ ​fins
(màxima​ ​racionalitat​ ​de​ ​l’individu,​ ​on​ ​busca​ ​els​ ​mitjans​ ​per​ ​vèncer​ ​obstacles
i​ ​obtenir​ ​el​ ​seu​ ​objectius);​ ​l’acció​ ​tradicional​ ​(l’individu​ ​fa​ ​les​ ​coses​ ​com
sempre​ ​s’han​ ​fet​ ​i​ ​no​ ​s’interroga​ ​sobre​ ​l’efectivitat​ ​del​ ​mitja);​ ​l’acció​ ​emotiva
(acció​ ​de​ ​l’individu​ ​orientada​ ​per​ ​estat​ ​emocionals​ ​o​ ​sentimentals​ ​);​ ​o​ ​l’acció
segons​ ​els​ ​valors​ ​(l’individu,​ ​la​ ​seva​ ​acció,​ ​te​ ​en​ ​compte​ ​algun/s​ ​valors,​ ​per
exemple​ ​el​ ​d’igualtat,​ ​reclamació​ ​de​ ​drets​ ​o​ ​justícia​ ​social).

En​ ​aquest​ ​punt,​ ​no​ ​calia​ ​ser​ ​tant​ ​acurat,​ ​però​ ​sí​ ​mencionar​ ​el​ ​concepte​ ​de
tipus​ ​ideal​ ​del​ ​fenomen​ ​social.

Pregunta​ ​2

Pren​ ​dos​ ​exemples​ ​del​ ​llibre​ ​de​ ​Bermúdez,​ ​R.​ ​i​ ​analitza’ls​ ​en​ ​termes​ ​de
desigualtat​ ​social.​ ​Creus​ ​que​ ​aquest​ ​problema​ ​té​ ​a​ ​veure​ ​amb​ ​la​ ​raça
(identitat,​ ​idiosincràsia,​ ​costums,​ ​creences,​ ​etc.)​ ​o​ ​amb​ ​la​ ​classe​ ​social?
Argumenta​ ​la​ ​teva​ ​resposta​ ​amb​ ​teories​ ​i​ ​autors​ ​que​ ​apareixen​ ​al​ ​Mòdul​ ​1
de​ ​l’assignatura.

Aquesta​ ​pregunta​ ​és​ ​de​ ​caràcter​ ​obert,​ ​és​ ​un​ ​punt​ ​de​ ​partida,​ ​una​ ​excusa
per​ ​articular​ ​els​ ​continguts​ ​amb​ ​originalitat​ ​i​ ​fent​ ​una​ ​tria​ ​(qüestió
imprescindible).​ ​Allò​ ​més​ ​important​ ​era​ ​mostrar​ ​una​ ​reflexió​ ​teòrica​ ​alhora
que​ ​personal​ ​sobre​ ​la​ ​desigualtat​ ​social​ ​que​ ​observem​ ​en​ ​les​ ​imatges
escollides.​ ​La​ ​clau​ ​és​ ​aprendre​ ​a​ ​no​ ​reduir-ho​ ​tot​ ​a​ ​una​ ​sola​ ​variable​ ​i
ajustar​ ​la​ ​vostra​ ​anàlisi​ ​en​ ​funció​ ​del​ ​context​ ​i​ ​moment​ ​històric.​ ​Òbviament,
la​ ​raça​ ​i​ ​sobretot​ ​l’etnicitat,​ ​són​ ​qüestions​ ​claus,​ ​però​ ​la​ ​classe​ ​social​ ​juga​ ​un
paper​ ​més​ ​important​ ​en​ ​la​ ​desigualtat​ ​social,​ ​sobretot​ ​en​ ​l’actualitat​ ​en​ ​el
marc​ ​de​ ​societats​ ​amb​ ​marcs​ ​legals​ ​igualitaris​ ​(Constitució,​ ​drets,​ ​etc).

En​ ​termes​ ​generals,​ ​és​ ​important​ ​que​ ​entengueu​ ​/​ ​tingueu​ ​en​ ​compte​ ​una
definició​ ​bàsica​ ​de​ ​la​ ​classe​ ​social​ ​com​ ​a​ ​posició​ ​econòmica​ ​relativa​ ​de​ ​grans
grups​ ​socials,​ ​que​ ​es​ ​defineix​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​l’ocupació,​ ​la​ ​propietat,​ ​la​ ​riquesa​ ​o
les​ ​eleccions​ ​d’estils​ ​de​ ​vida​ ​per​ ​exemple.​ ​A​ ​nivell​ ​teòric,​ ​podíeu​ ​esmentar
la​ ​teoria​ ​i​ ​enfocament​ ​de​ ​Marx,​ ​grup​ ​de​ ​persones​ ​que​ ​comparteixen​ ​una
mateixa​ ​relació​ ​amb​ ​els​ ​mitjans​ ​de​ ​producció​ ​(propietat);​ ​o​ ​Weber,​ ​el​ ​qual
considera​ ​que​ ​la​ ​classe​ ​social​ ​es​ ​fonamenta​ ​també​ ​en​ ​condicions
econòmiques​ ​objectives,​ ​però​ ​també​ ​en​ ​altres​ ​factors​ ​econòmics,​ ​no​ ​només
en​ ​aquells​ ​que​ ​es​ ​deriven​ ​de​ ​la​ ​posició​ ​o​ ​no​ ​de​ ​la​ ​propietat.

Dit​ ​això,​ ​avui​ ​en​ ​dia​ ​estaríem​ ​d’acord​ ​en​ ​que​ ​la​ ​classe​ ​social​ ​és​ ​una​ ​forma​ ​de
d’estratificació​ ​social​ ​que​ ​caracteritza​ ​als​ ​països​ ​moderns​ ​industrialitzats.​ ​Les
classes​ ​són​ ​grans​ ​grups​ ​de​ ​persones​ ​que​ ​comparteixen​ ​recursos​ ​econòmics
comuns;​ ​la​ ​possessió​ ​de​ ​la​ ​riquesa​ ​i​ ​l’ocupació​ ​serien​ ​les​ ​principals​ ​bases​ ​de
les​ ​diferencies​ ​de​ ​classe.​ ​Diríem,​ ​com​ ​a​ ​sociòlegs,​ ​que​ ​la​ ​classe​ ​social​ ​és​ ​la
forma​ ​més​ ​fluida​ ​d’estratificació.​ ​Tot​ ​i​ ​que​ ​no​ ​impedeix​ ​la​ ​mobilitat​ ​individual
a​ ​través​ ​del​ ​sistema​ ​de​ ​classes​ ​i​ ​en​ ​l’estructura​ ​social,​ ​sí​ ​que​ ​la​ ​condiciona
enormement.

Aquest​ ​condicionament,​ ​en​ ​el​ ​cas​ ​de​ ​la​ ​població​ ​de​ ​raça​ ​negre,​ ​encara​ ​és
més​ ​intensiu.

La​ ​clau​ ​de​ ​la​ ​desigualtat​ ​social​ ​(en​ ​igualtat​ ​de​ ​drets)​ ​resideix​ ​en​ ​la​ ​classe
social,​ ​però​ ​la​ ​raça/etnicitat​ ​accentuen​ ​aquesta​ ​desigualtat.​ ​Exemples
clàssics​ ​d’estudi​ ​on​ ​apareix​ ​raça/etnicitat​ ​ ​són​ ​les​ ​identificacions​ ​policials
(racial​ ​profiling);​ ​accés​ ​a​ ​feina​ ​(segons​ ​cognoms,​ ​procedència);​ ​etc.

En​ ​termes​ ​de​ ​raça​ ​/​ ​etnicitat,​ ​es​ ​podien​ ​presentar​ ​les​ ​diferències,​ ​tot​ ​i​ ​que
no​ ​és​ ​l’objecte​ ​de​ ​la​ ​pregunta.​ ​Però​ ​aquesta​ ​definició​ ​us​ ​podia​ ​servir​ ​per
entendre​ ​que​ ​en​ ​qüestions​ ​de​ ​racisme,​ ​existeix​ ​tota​ ​una​ ​discriminació​ ​que
no​ ​sols​ ​respon​ ​a​ ​la​ ​raça​ ​definida​ ​en​ ​termes​ ​biològics,​ ​sinó​ ​a​ ​qüestions
d’etnicitat.​ ​Per​ ​tant,​ ​els​ ​grups​ ​minoritaris​ ​experimenten​ ​la​ ​discriminació​ ​de
formes​ ​molt​ ​diverses,​ ​no​ ​només​ ​pel​ ​color​ ​de​ ​la​ ​pell.​ ​Aquí​ ​es​ ​podia​ ​esmentar
/​ ​identificar​ ​diverses​ ​teories​ ​sobre​ ​la​ ​raça/etnicitat,​ ​identitat,​ ​etc.

Com​ ​a​ ​conclusió,​ ​entendre​ ​que​ ​el​ ​lloc,​ ​família,​ ​relacions​ ​de​ ​naixement​ ​d’una
persona​ ​el​ ​condiciona​ ​enormement​ ​en​ ​l’estructura​ ​social​ ​d’una​ ​societat​ ​a
través​ ​del​ ​sistema​ ​de​ ​classes​ ​i​ ​l’estratificació.​ ​Aquest​ ​fet,​ ​s’accentua​ ​amb
variables​ ​de​ ​raça​ ​/​ ​etnicitat.​ ​Els​ ​camins​ ​per​ ​l’ascens​ ​o​ ​la​ ​mobilitat​ ​(si​ ​es
volen)​ ​són​ ​molt​ ​dificultosos,​ ​donat​ ​que​ ​l’estructura​ ​i​ ​la​ ​pròpia​ ​classe​ ​social
ho​ ​impedeixen​ ​a​ ​través​ ​de​ ​diferents​ ​mecanismes​ ​(accés​ ​a​ ​recursos,​ ​sistema
educatiu,​ ​codis​ ​lingüístics​ ​i​ ​socials,​ ​etc).​ ​En​ ​aquest​ ​sentit​ ​qualsevol​ ​autor​ ​o
teoria​ ​citada​ ​que​ ​us​ ​permetés​ ​desenvolupar​ ​el​ ​vostre​ ​assaig​ ​eren
benvinguts.​ ​Insisteixo​ ​que​ ​en​ ​la​ ​correcció/avaluació​ ​d’aquesta​ ​pregunta,
hem​ ​valorat​ ​més​ ​l’argumentació​ ​i​ ​capacitat​ ​d’anàlisi,​ ​que​ ​el​ ​respondre​ ​en
una​ ​línia​ ​o​ ​l’altre,​ ​i​ ​si​ ​us​ ​animeu​ ​a​ ​compartir​ ​els​ ​vostres​ ​treballs​ ​ho​ ​podreu
valorar.​ ​No​ ​hi​ ​ha​ ​mai​ ​una​ ​única​ ​manera​ ​de​ ​fer​ ​aquests​ ​treballs​ ​i​ ​us​ ​animem
a​ ​investigar,​ ​a​ ​llegir,​ ​a​ ​tenir​ ​curiositat,​ ​més​ ​enllà​ ​de​ ​les​ ​preguntes​ ​que​ ​us
proposem.
He​ ​trobat​ ​a​ ​faltar​ ​algunes​ ​al·lusions​ ​a​ ​l’autor​ ​del​ ​llibre​ ​i​ ​al​ ​seu​ ​context,​ ​no
era​ ​una​ ​pregunta​ ​que​ ​us​ ​fèiem​ ​però​ ​recordeu​ ​que​ ​en​ ​un​ ​assaig​ ​teniu​ ​certs
marges​ ​de​ ​llibertat​ ​i​ ​que​ ​dóna​ ​moltes​ ​pistes​ ​o​ ​permet​ ​fer​ ​una​ ​introducció
interessant​ ​o​ ​afegir​ ​en​ ​les​ ​conclusions​ ​un​ ​toc​ ​personal.

Per​ ​si​ ​us​ ​interessa,​ ​us​ ​deixo​ ​una​ ​entrevista​ ​on​ ​parla​ ​del​ ​seu​ ​treball,​ ​quan​ ​el
llibre​ ​era​ ​encara​ ​un​ ​projecte,​ ​el​ ​2015.

http://www.radioafricamagazine.com/y-tu-por-que-eres-negro-el-proyecto-f
otografico-de-ruben-h-bermudez/

I​ ​un​ ​video​ ​“promocional”​ ​del​ ​llibre​ ​de​ ​olmo​ ​González

https://www.youtube.com/watch?v=0ALZAm6sq84
…………………………………………………………………………………………………………...

Si heu arribat fins aquí, podeu llegir ara una breu entrevista a l’antropòleg
Manuel Delgado sobre el que és, i no és, la identitat des d’una perspectiva
social. Molts de vosaltres us heu plantejat a la vostra PAC sobre la noció de
col·lectivitat​ ​i​ ​m’ha​ ​semblat​ ​interessant​ ​animar-vos​ ​a​ ​fer​ ​aquesta​ ​lectura.
​ ​La​ ​trobareu​ ​a:

http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/01/respostes-preguntes-pr
oposit-de-la.html

1.​ ​Existeix​ ​la​ ​identitat​ ​o​ ​és​ ​una​ ​pura​ ​creació​ ​de​ ​l’home?
La identitat existeix justament com a invent mitjançant el qual els humans es classifiquen a
si mateixos no “en”, sinó “com” la relació amb d’altres. De fet “home” és una identitat que
existeix en funció del seu contrast amb “dona”. Passa el mateix amb la noció d’“humà”, una
altra identitat que es configura en relació amb taxons relatius a la subhumanitat dels
animals,​ ​l’extrahumanitat​ ​dels​ ​alienígenes​ ​o​ ​la​ ​sobrehumanitat​ ​dels​ ​déus​ ​o​ ​dels​ ​herois.

2.​ ​Com​ ​la​ ​definiria?

La identitat és una estructura lògica que permet formalitzar la trama de les relacions
humanes a partir d’un seguit de connexions i desconnexions i a la que no li correspon cap
contingut concret o, millor dit, li podria correspondre un contingut qualsevol, que ve proveit
per​ ​circumstàncies​ ​històriques​ ​o​ ​socials​ ​concretes.

3.​ ​La​ ​identitat​ ​és​ ​un​ ​problema?

La identitat és un mecanisme bàsic per poder exercir el pensament, que sols és possible
aplicar sobre la realitat a partir de la seva organització en oposicions i contrastos. Una altra
cosa és quan la identitat és utilitzada per a justificar i naturalitzar una relació social
asimètrica​ ​o​ ​per​ ​emancipar-se’n​ ​d’ella.

4. ​Hi ha semblances entre la identitat col.lectiva i la individual? Creu en l’existència de les

dues?
Tant la identitat col.lectiva com la dels individus són constructes al mateix temps socials i
lògico-formals, de banda de la seva dimensió contingent. Tothom proclama llur adhesió tant
a la idea que te de si mateix com a persona com a diverses corporacions amb les que se
sent, mai millor dit, identificat, que no sols són distintes entre si, sinó que poden ser -i
sovint​ ​són-​ ​àdhuc​ ​incompatibles​ ​o​ ​antagòniques​ ​entre​ ​si.

5. ​Si una persona no es relaciona amb la resta de gent no assolirà mai una identitat
col•lectiva?
Una persona que no se relacionés amb els demés senzillament no podria ni pensar ni
pensar-se. No és que no pogués constituir una identitat compartida, sinó tampoc una de
pròpia.

6.​ ​La​ ​identitat​ ​ve​ ​determinada​ ​per​ ​la​ ​societat​ ​que​ ​ens​ ​envolta,​ ​o​ ​hi​ ​ha​ ​una​ ​part​ ​de​ ​genètica?
Perquè funciona per contrast, la identitat –fins i tot la individual– sols pot ser un artefacte
cultural, és a dir propi de formes específicament humanes de societat. No ens comparem
perquè tenim identitats, sinó que tenim identitats perquè ens comparem. Els animals no
tenen identitat fins que no passen a integrar-se a la societat humana, que és qui els assigna
un​ ​nom​ ​o​ ​unes​ ​suposades​ ​característiques​ ​ideosincràsiques.

7.​ ​En​ ​la​ ​societat​ ​actual,​ ​hi​ ​ha​ ​una​ ​identitat​ ​que​ ​ és​ ​clarament​ ​representada​ ​i​ ​definida?
En el món contemporani cada identitat és el precipitat que produeix un seguit de
negociacions de les que resulta qui som en cada moment. La identitat per tant és sempre
una construcció situacional. Cadascú és qui és en funció de amb qui, quan i on és ubicat. La
identitat és per tant tan canviant com ho són els rols que hem de desenvolupar a la vida
quotidiana. Una identitat fixa i immutable sols pot resultar d’una il.lusió representada,
perquè no pot ser altra cosa que la seva representació, la posada en escena d’una realitat
identitària​ ​essencial​ ​que​ ​mai​ ​podrà​ ​ser​ ​viscuda​ ​a​ ​la​ ​realitat.

8. ​Creu que actualment els catalans ens identifiquem amb la identitat catalana? Què vol dir,
avui,​ ​ser​ ​català?
Des del punt de vista legal, ser català vol dir ser veí d’un municipi català, car no existeix
una identitat administrativa catalana identificable a la nacionalitat. No existeix un carnet
d’identitat català. Des del punt de vista de les adscripcions que permeten identificar o ser
identificat,​ ​ català​ ​seria​ ​aquell​ ​que​ ​es​ ​defineix​ ​a​ ​si​ ​mateix​ ​o​ ​és​ ​definit​ ​per​ ​altri​ ​com​ ​a​ ​tal.

9.​ ​Quins​ ​agents​ ​creen​ ​ la​ ​identitat​ ​cultural?​ ​De​ ​quantes​ ​identitats​ ​podem​ ​parlar?
El contingut cultural d’una identitat –és a dir el conjunt de formes de pensar, parlar i fer que
dóna coherència a una col.lectivitat humana– és del tot arbitrari. La seva definició
institucional sol correspondre a les elits intel.lectuals i polítiques d’aquesta col.lectivitat. Pel
que fa al nombre d’identitats que una persona o una agrupació humana poden replegar,
serà idèntica al nombre de relacions socials en les que estiguin compromeses. A cadascun
d’aquests vincles li correspondrà una manera diferent de designar-se i ser reconeguts. En
matèria​ ​d'identitat,​ ​ningú​ ​pot​ ​ser​ ​reduit​ ​a​ ​la​ ​unitat.

10. ​Pot variar la identitat o sempre es manté igual? Si canvia, quins factors determinen el
canvi?
En la mesura que la identitat és un mecanisme social i intel.lectual que funciona i resulta
eficient per contrast, cada moment social requerirà i donarà peu a una constel.lació
identitària diferent. Els factors que determinaran cadascuna d’aquestes transformacions
seran,​ ​per​ ​tant,​ ​bàsicament​ ​adaptats​ ​i​ ​adaptatius​ ​a​ ​cada​ ​situació.

11.​ ​La​ ​multiculturalitat​ ​porta​ ​a​ ​un​ ​desordre​ ​d’identitat​ ​o​ ​bé​ ​la​ ​reforça?
Tota societat és multicultural, en el sentit que totes les societats són articulacions sovint
conflictives d’interessos diversos, cadascun dels quals troba la forma d’expressar-se i actuar
usant​ ​codis​ ​identitaris,​ ​és​ ​a​ ​dir​ ​diferències​ ​que​ ​els​ ​permeten​ ​singularitzar-se.

12. ​La negació (rebuig) de l’altre (el racisme, per exemple) és causa o conseqüència de la
identitat?
La negació de l’altre pot ser un dels fonaments de la construcció d’una identitat –la pròpia–
que sols existeix en relació a la de l’altre al que es nega. Paradoxalment, doncs, en aquests
casos​ ​l’altre​ ​negat​ ​no​ ​és​ ​la​ ​negació,​ ​sinó​ ​el​ ​requisit​ ​indispensable​ ​de​ ​la​ ​identitat.

13.​ ​Com​ ​sent​ ​i​ ​viu​ ​la​ ​identitat​ ​un​ ​immigrant?

Un immigrant sent i viu la seva identitat en tant que “immigrant”, que és la identitat que li
atribueix un altre immigrant que ha arribat abans que ell i que, gràcies a ell, deixa
automàticament​ ​de​ ​ser​ ​“immigrant”​ ​per​ ​a​ ​passar​ ​a​ ​ser​ ​“nadiu”.

14.​ ​L’immigrant​ ​aporta​ ​nous​ ​ingredients​ ​de​ ​la​ ​identitat​ ​al​ ​lloc​ ​d’arribada?
No hi ha identitats “naturals”. Tota identitat és sempre la conseqüència de l’apropiació de
materials culturals que un dia foren aliens. Tot el que conforma el contingut d’una identitat
–individual​ ​o​ ​col.lectiva–​ ​va​ ​arribar​ ​alguna​ ​vegada​ ​de​ ​fora,​ ​sigui​ ​robat​ ​o​ ​prestat.

Una​ ​altra​ ​manera​ ​d’acostar-se​ ​a​ ​la​ ​identitat​ ​és​ ​la​ ​del​ ​conte-poema​ ​d’Oliverio
Girondo​ ​que​ ​ens​ ​permet​ ​copsar​ ​la​ ​multiplicitat​ ​vital​ ​que​ ​ens​ ​complica
l’existència,​ ​i​ ​la​ ​manera​ ​punyent​ ​i​ ​poètica​ ​que​ ​la​ ​literatura​ ​fa​ ​servir​ ​per
mostrar-nos​ ​el​ ​que​ ​les​ ​ciències​ ​socials​ ​no​ ​sempre​ ​aconsegueix:

Yo​ ​no​ ​tengo​ ​una​ ​personalidad;​ ​yo​ ​soy​ ​un​ ​cocktail,​ ​un​ ​conglomerado,​ ​una
manifestación​ ​de​ ​personalidades.
En​ ​mí,​ ​la​ ​personalidad​ ​es​ ​una​ ​especie​ ​de​ ​furunculosis​ ​anímica​ ​en​ ​estado​ ​crónico​ ​de
erupción;​ ​no​ ​pasa​ ​media​ ​hora​ ​sin​ ​que​ ​me​ ​nazca​ ​una​ ​nueva​ ​personalidad.
Desde​ ​que​ ​estoy​ ​conmigo​ ​mismo,​ ​es​ ​tal​ ​la​ ​aglomeración​ ​de​ ​las​ ​que​ ​me​ ​rodean,​ ​que​ ​mi​ ​casa
parece​ ​el​ ​consultorio​ ​de​ ​una​ ​quiromántica​ ​de​ ​moda.​ ​Hay​ ​personalidades​ ​en​ ​todas​ ​partes:​ ​en
el​ ​vestíbulo,​ ​en​ ​el​ ​corredor,​ ​en​ ​la​ ​cocina,​ ​hasta​ ​en​ ​el​ ​W.​ ​C.
¡Imposible​ ​lograr​ ​un​ ​momento​ ​de​ ​tregua,​ ​de​ ​descanso!
¡Imposible​ ​saber​ ​cuál​ ​es​ ​la​ ​verdadera!
Aunque​ ​me​ ​veo​ ​forzado​ ​a​ ​convivir​ ​en​ ​la​ ​promiscuidad​ ​más​ ​absoluta​ ​con​ ​todas​ ​ellas,​ ​no​ ​me
convenzo​ ​de​ ​que​ ​me​ ​pertenezcan.
¿Qué​ ​clase​ ​de​ ​contacto​ ​pueden​ ​tener​ ​conmigo​ ​—me​ ​pregunto—​ ​todas​ ​estas​ ​personalidades
inconfesables,​ ​que​ ​harían​ ​ruborizar​ ​a​ ​un​ ​carnicero?​ ​¿Habré​ ​de​ ​permitir​ ​que​ ​se​ ​me
identifique,​ ​por​ ​ejemplo,​ ​con​ ​este​ ​pederasta​ ​marchito​ ​que​ ​no​ ​tuvo​ ​ni​ ​el​ ​coraje​ ​de​ ​realizarse,
o​ ​con​ ​este​ ​cretinoide​ ​cuya​ ​sonrisa​ ​es​ ​capaz​ ​de​ ​congelar​ ​una​ ​locomotora?
El​ ​hecho​ ​de​ ​que​ ​se​ ​hospeden​ ​en​ ​mi​ ​cuerpo​ ​es​ ​suficiente,​ ​sin​ ​embargo,​ ​para​ ​enfermarse​ ​de
indignación.​ ​Ya​ ​que​ ​no​ ​puedo​ ​ignorar​ ​su​ ​existencia,​ ​quisiera​ ​obligarlas​ ​a​ ​que​ ​se​ ​oculten​ ​en
los​ ​repliegues​ ​más​ ​profundos​ ​de​ ​mi​ ​cerebro.​ ​Pero​ ​son​ ​de​ ​una​ ​petulancia...​ ​de​ ​un​ ​egoísmo...
de​ ​una​ ​falta​ ​de​ ​tacto...
Hasta​ ​las​ ​personalidades​ ​más​ ​insignificantes​ ​se​ ​dan​ ​unos​ ​aires​ ​de​ ​trasatlántico.​ ​Todas,​ ​sin
ninguna​ ​clase​ ​de​ ​excepción,​ ​se​ ​consideran​ ​con​ ​derecho​ ​a​ ​manifestar​ ​un​ ​desprecio​ ​olímpico
por​ ​las​ ​otras,​ ​y​ ​naturalmente,​ ​hay​ ​peleas,​ ​conflictos​ ​de​ ​toda​ ​especie,​ ​discusiones​ ​que​ ​no
terminan​ ​nunca.​ ​En​ ​vez​ ​de​ ​contemporizar,​ ​ya​ ​que​ ​tienen​ ​que​ ​vivir​ ​juntas,​ ​¡pues​ ​no​ ​señor!,
cada​ ​una​ ​pretende​ ​imponer​ ​su​ ​voluntad,​ ​sin​ ​tomar​ ​en​ ​cuenta​ ​las​ ​opiniones​ ​y​ ​los​ ​gustos​ ​de
las​ ​demás.​ ​Si​ ​alguna​ ​tiene​ ​una​ ​ocurrencia,​ ​que​ ​me​ ​hace​ ​reír​ ​a​ ​carcajadas,​ ​en​ ​el​ ​acto​ ​sale
cualquier​ ​otra,​ ​proponiéndome​ ​un​ ​paseíto​ ​al​ ​cementerio.​ ​Ni​ ​bien​ ​aquélla​ ​desea​ ​que​ ​me
acueste​ ​con​ ​todas​ ​las​ ​mujeres​ ​de​ ​la​ ​ciudad,​ ​ésta​ ​se​ ​empeña​ ​en​ ​demostrarme​ ​las​ ​ventajas
de​ ​la​ ​abstinencia,​ ​y​ ​mientras​ ​una​ ​abusa​ ​de​ ​la​ ​noche​ ​y​ ​no​ ​me​ ​deja​ ​dormir​ ​hasta​ ​la
madrugada,​ ​la​ ​otra​ ​me​ ​despierta​ ​con​ ​el​ ​amanecer​ ​y​ ​exige​ ​que​ ​me​ ​levante​ ​junto​ ​con​ ​las
gallinas.
Mi​ ​vida​ ​resulta​ ​así​ ​una​ ​preñez​ ​de​ ​posibilidades​ ​que​ ​no​ ​se​ ​realizan​ ​nunca,​ ​una​ ​explosión​ ​de
fuerzas​ ​encontradas​ ​que​ ​se​ ​entrechocan​ ​y​ ​se​ ​destruyen​ ​mutuamente.​ ​El​ ​hecho​ ​de​ ​tomar​ ​la
menor​ ​determinación​ ​me​ ​cuesta​ ​un​ ​tal​ ​cúmulo​ ​de​ ​dificultades,​ ​antes​ ​de​ ​cometer​ ​el​ ​acto​ ​más
insignificante​ ​necesito​ ​poner​ ​tantas​ ​personalidades​ ​de​ ​acuerdo,​ ​que​ ​prefiero​ ​renunciar​ ​a
cualquier​ ​cosa​ ​y​ ​esperar​ ​que​ ​se​ ​extenúen​ ​discutiendo​ ​lo​ ​que​ ​han​ ​de​ ​hacer​ ​con​ ​mi​ ​persona,
para​ ​tener,​ ​al​ ​menos,​ ​la​ ​satisfacción​ ​de​ ​mandarlas​ ​a​ ​todas​ ​juntas​ ​a​ ​la​ ​mierda.