Sumari

4.2 Ordenació i regulació del trànsit.................................................................................................2

Presentació................................................................................................................................. 2
Tema 1. Tècniques bàsiques de regulació........................................................................................4
L’ordenació i la regulació del trànsit a la via pública...............................................................4
Elements d’ordenació i regulació............................................................................................6
Prevalença dels senyals....................................................................................................6
Regulació per agent........................................................................................................... 7
Regulació per semàfors...................................................................................................12
Altres tipus de semàfors..................................................................................................14
Necessitat d’un control....................................................................................................18
La regulació del trànsit a la via pública.................................................................................18
Principis i tècniques de regulació.....................................................................................18
Regulacions especials..........................................................................................................25
Entrades i sortides de les escoles...................................................................................25
Actes esportius, festius i concentracions humanes..........................................................26
Manifestacions amb recorregut........................................................................................26
Accidents de trànsit (regulació del trànsit).......................................................................27
Incendis, catàstrofes, atemptats......................................................................................27
Emergències.................................................................................................................... 29
Tema 2. Regulació del trànsit a la via interurbana i urbana............................................................32
Consideracions generals......................................................................................................32
Característiques de la circulació interurbana........................................................................33
Factors del trànsit: la via, el vehicle i les persones...............................................................34
La via i el seu entorn........................................................................................................34
El vehicle......................................................................................................................... 35
Les persones...................................................................................................................38
Regulació del trànsit a les carreteres...................................................................................38
Mesures extraordinàries per augmentar la capacitat de la via..............................................40
Carrils addicionals...........................................................................................................41
Carrils en sentit contrari a l’habitual.................................................................................43
Carrils reversibles............................................................................................................45
Actuacions de trànsit davant nevades..................................................................................45
Condicions meteorològiques............................................................................................46
Xarxa viària i nivells de prioritat.......................................................................................46
Pla de viabilitat hivernal...................................................................................................47
Proves esportives................................................................................................................. 52
Indicacions per a l’aterratge d’helicòpters medicalitzats.......................................................53

1 de 55
4.2 Ordenació i regulació del trànsit

Presentació
Introducció

Els/les agents han d’afavorir la circulació de la ciutadania amb problemes de mobilitat i han de
prestar la màxima atenció als pares i les mares amb cotxes de nadons, la gent gran, i les persones
amb problemes motrius temporals o permanents. En definitiva, els/les agents han de donar suport
a totes les persones que necessitin una actuació més individualitzada per part de la policia de
trànsit. Així mateix, han d’esforçar-se per reduir les tensions dels/de les conductors/es originades o
produïdes per la circulació, sovint congestionada.

Els/les agents han de regular el trànsit amb una actitud serena i alhora enèrgica, amb una
senyalització inequívoca i contundent, i amb una actitud totalment professional.

Aquesta assignatura té dues parts ben diferenciades. La primera se centra en una exposició
teòrica de les tècniques bàsiques de regulació dels trànsit tant en vies urbanes com en vies
interurbanes. La segona part es desenvolupa en escenaris reals i té un caràcter eminentment
pràctic en el qual es repassen els continguts tractats a l’aula.

Les pràctiques de regulació es desenvoluparan en situacions reals i en vies obertes a la circulació.

Aquestes pràctiques comprendran els continguts de les unitats didàctiques 1 i 2, i es farà una
menció especial a la importància del comportament de l’agent, de l’observació acurada del trànsit
des de la cruïlla estant i de l’adaptació de l’agent a les variables de la circulació i les mesures a
prendre en cada cas.

Les pràctiques reals de regulació es realitzaran individualment en vies obertes a la circulació viària
i consistiran en quatre pràctiques de 4 hores cadascuna en carrers i travessies. Aquestes són les
següents:

• Dues pràctiques es realitzaran en vies urbanes: l’alumnat es repartirà en diverses zones i

cruïlles en els districtes de Barcelona. Cada professor/a escollirà la cruïlla més escaient per a
les pràctiques en funció de la capacitat i intensitat de les vies que porten a l’encreuament. El
grau de complexitat de la zona de regulació s’anirà incrementant de manera gradual. Es
començarà en encreuaments simples (vies d’un únic sentit de circulació que conflueixen en un

2 de 55
 encreuament) fins a fer actuacions en encreuaments complexes (interseccions de diferents vies
amb doble sentit de circulació en cada via).

• Dues pràctiques en via interurbana: caldrà detectar les diferències que hi ha respecte a les
pràctiques anteriors (via urbana) i adaptar la seva intervenció a les característiques específiques
de la via. En el cas que sigui necessari s’utilitzarà el material de senyalització (cons, senyals
portàtils, cintes d’abalisament, etc). Quan coincideixi la zona de pràctiques de regulació amb
actes o esdeveniments on es produeixin importants concentracions de persones (actes
culturals, esportius, manifestacions autoritzades, etc) caldrà regular el trànsit tot prioritzant la
protecció efectiva dels/de les vianants durant la celebració d’actes, etc. L’objectiu de la pràctica
serà la regulació dels/de les vianants i la canalització de les persones participants en l’acte per
protegir-los de la circulació dels vehicles i, d’altra banda, la canalització dels fluxos circulatoris
per tal de reduir al màxim les repercussions en el trànsit rodat.

Durant la realització de les simulacions es recordaran les qüestions exposades en el tema 1 i es

tractaran aspectes referents a les actituds formals al carrer quan s’està uniformat/da.

Bibliografia i altres recursos

• Llei de seguretat viària. Reglament general de circulació i ordenances municipals.

• Dossier tècnic de seguretat viària, núm. 5, p. 3-20.

• Dossier tècnic de seguretat viària, núm. 4, p. 8-12.

• Dossier tècnic de seguretat viària, núm. 3, p. 13-19.

• Manual del trànsit urbà, p. 57-60, 64-65, 74-75.

3 de 55
Tema 1. Tècniques bàsiques de regulació

L’ordenació i la regulació del trànsit a la via pública

Ordenació

L’ordenació és el conjunt de mesures amb la finalitat d’organitzar i distribuir els corrents dels/de
les vianants i vehicles en relació amb l’espai. Els principals conceptes relacionats són:

• Urbanisme: relacionat amb la distribució de les vies (calçades, voreres, andanes, etc).

• Senyals horitzontals i verticals: són totes aquelles excepte les qualificades com a mesures de
regulació.

• Semàfors de carril: es refereixen a la distribució de carrils.

• Senyals dels/de les agents: obliguen els/les conductors/es o els/les vianants a modificar la seva
trajectòria, com és el cas dels senyals emprats en els desviaments.

4 de 55
 ordenació

Regulació

La regulació és el conjunt de mesures amb la finalitat d’organitzar i distribuir els corrents de

vianants i vehicles en relació amb el temps. La regulació del trànsit és la tècnica que s’utilitza
per aconseguir seguretat, economia i fluïdesa en la circulació de vehicles i els desplaçaments de
vianants en les vies públiques. La regulació del trànsit es realitza a través de:

5 de 55
• Semàfors.

• Senyals dels/de les agents: obliguen els/les conductors/es o els/les vianants a aturar-se o a
iniciar la marxa.

• Senyals de parada, detenció obligatòria i calçada amb prioritat: transmeten missatges

relacionats amb el temps (quan es pot circular) als/a les conductors/es.

cruïlla amb elements...(2)

Elements d’ordenació i regulació

Prevalença dels senyals

Ordre de prioritat

Segons l’article 133 de Reglament general de circulació (RGC), l’ordre de prioritat entre els
diferents tipus de senyals de circulació és el següent:

1. Senyals i ordres dels/de les agents de circulació.

2. Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d’utilització de la via.

3. Semàfors.

4. Senyals verticals de circulació.

5. Marques viàries.

6 de 55
En cas que les prescripcions indicades per diverses senyals semblin contradir-se, prevaldrà la
prioritària (segons l’ordre de l’apartat anterior) o la més restrictiva en cas que hi hagi senyals del
mateix tipus.

L’article 139 de Reglament general de circulació diu: “La responsabilitat quant a la senyalització de
les vies correspon al seu titular, si bé els/les agents de l’autoritat podran instal·lar senyals
circumstancials sense autorització prèvia, en cas d’emergència”.

Regulació per agent

S’entén que un/a agent regula el trànsit quan indica a cada usuari/ària de la via pública com,
quan, i per on ha de circular, la qual cosa equival a donar el pas alternatiu tant als/a les
conductors/es com als/a les vianants que incideixen en una intersecció, sigui quin sigui el
moviment que facin.

Per aconseguir que les interrupcions alternes del trànsit es facin amb les màximes garanties de
seguretat i fluïdesa, cal que l’agent doni ordres. La lògica exclou, en principi, que aquestes ordres
siguin verbals (ja que ningú no les entendria) per la qual cosa l’agent està obligat a fer una mímica
tipificada a l’article 143 del Reglament general de circulació. Això forma part dels senyals òptics,
és a dir, aquells que percep l’usuari/ària a través de la seva visió. A més, les indicacions visuals es
reforcen amb indicacions acústiques mitjançant el xiulet.

A. Senyals amb el braç i altres (Article 143 RGC)

A.1. Els/les agents que estiguin regulant la circulació han de ser fàcilment identificables a
distància, tant de dia com de nit. Els senyals han de ser visibles i les ordres han de ser
immediatament obeïdes pels/per les usuaris/àries de la via.

Els següents professionals han d’utilitzar dispositius o elements retroreflectants que permetin
distingir-los a una distància mínima de 150 metres, entre la posta i la sortida del sol, en condicions
meteorològiques o ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat: els/les agents de la
circulació, els membres de la policia militar, el personal d’obres, i els membres de les patrulles
escolars que regulin la circulació.

A.2. Com a norma general, els/les agents utilitzaran els següents senyals:

• Braç aixecat verticalment: obliga a aturar-se a la via a tots els/les usuaris/àries que s’apropin
de cara a l’agent, excepte als/a les conductors/es que no puguin fer-ho amb seguretat.

7 de 55
 senyals amb el braç

L’aturada ha d’efectuar-se davant la línia de detenció més propera i, si no n’hi ha, s’ha de realitzar
immediatament abans de l’agent. En una intersecció, la detenció ha d’efectuar-se abans d’entrar-
hi, però els/les usuaris/àries que ja estiguin en la intersecció hauran de deixar-la lliure per cedir el
pas sense pertorbar la circulació de la resta, si és possible.

Amb posterioritat a aquest senyal, l’agent podrà indicar el lloc on ha d’efectuar-se la detenció, si
cal.

• Braç o braços estesos horitzontalment: aquest senyal obliga a aturar-se els/les

conductors/es que s’apropin a l’agent des de qualsevol direcció que talli l’assenyalada pel braç
o els braços estesos, en les mateixes condicions assenyalades a l’apartat anterior.

8 de 55
 senyals amb el braç (2)

• La parada continua vigent encara que l’agent abaixi el braç o els braços, sempre que no canviï
de posició o efectuï un altre senyal.

9 de 55
 senyals amb el braç (3)

• Balandreig d’un llum vermell: obliga a aturar-se els/les usuaris/àries de la via cap a la qual
l’agent dirigeix el llum.

• Braç estès movent-se alternativament de dalt a baix: obliga a disminuir la velocitat del
vehicle als/a les conductors/es que s’apropin a l’agent pel costat corresponent al braç que
executa el senyal i perpendicularment al braç esmentat.

A.3. Quan les circumstàncies així ho exigeixin, els/les agents podran utilitzar altres indicacions
diferents de les anteriors sempre que siguin realitzades de manera clara (en cas de desviaments o
per augment o disminució de velocitat, etc). Els/les agents podran ordenar la detenció de vehicles
amb una sèrie de tocs de xiulet curts i freqüents, i fer que es reprengui la marxa amb un toc llarg.

B. Formes i mitjans d’intervenció en la regulació

Quan un/a agent se situa per regular un determinat punt és necessari que conegui les peculiaritats
del lloc:

• El nombre, la capacitat i la intensitat de les vies.

• El sentit de la circulació i els girs permesos.

10 de 55
Situació idònia
La situació idònia acostuma a ser un angle mort de la circulació perquè reuneix les
característiques següents:

• Màxima garantia per a la integritat física de l’agent.

• Millor domini visual.

• Visibilitat per part de tots els/les conductors/es i vianants.

• No ha d’obligar l’agent a fer constants canvis de posició.

• No ha de causar molèsties al flux de la circulació.

situació idònia agent

11 de 55
Regulació per semàfors
En una primera classificació podem distingir dos grans grups:

1. Els semàfors de cicle fix (a extingir): mantenen una duració constant en els temps del seu cicle,
durant les 24 hores, sense tenir en compte la intensitat variable de la circulació als carrers.

2. Els semàfors de cicle variable (en ús progressiu): disposen de sistemes en els quals la durada
dels cicles varia segons les necessitats del trànsit. A través de diverses tècniques (rellotge horari,
sensor, microordinadors, sales de control, etc) aproximen el cicle o les fases en segons les
necessitats puntuals de la circulació.

En relació a la regulació mitjançant semàfors cal conèixer els següents significats:

• Cicle: suma de tots els temps assignats a les diverses fases d’una intersecció que depenen de
la densitat del trànsit. Es tracta de la suma del temps que passen des que un semàfor té un
determinat color fins que torna a veure’s aquest mateix color després d’haver regulat tots els
moviments de la intersecció. El cicle té un ordre determinat i continu.

fases semàfor

• Fase: fracció de cicle durant la qual s’efectua un o diversos moviments de manera simultània.
També es defineix com l’estat dels colors que ofereixen els diferents grups en un determinat
moment. Hi ha dos tipus de fases:

12 de 55
- Principal: correspon al color verd dels moviments bàsics. Té una durada variable.
- Secundària: correspon als temps d’ambre, als marges de seguretat per aclarir una cruïlla i a les
progressions internes. Té una durada fixa (temps de buidat).

• Repartiment: és l’assignació de temps a cadascuna de les fases d’un cicle. Dit d’una altra
manera, és la manera en què està segmentat un cicle entre les diferents fases principals.

• Grups de semàfors: és el conjunt format per tots els semàfors que, situats en una mateixa
intersecció, funcionen amb una fase idèntica a cada instant.

• Desfasament: és la diferència del temps de fases iguals de dues interseccions. Depèn de la

velocitat permesa a la via i de la distància de separació entre les interseccions. És el paràmetre
que permet coordinar el funcionament de diverses interseccions veïnes i genera l’anomenada

13 de 55
 ona verda. Perquè la coordinació sigui possible, és necessari que la durada del cicle sigui
exactament la mateixa en totes les interseccions, a la qual se li ha de sumar el temps de retard
del desfasament.

Altres tipus de semàfors

Els tipus de semàfors segons el Reglament general de circulació són els següents:

• Semàfors reservats a vianants.

14 de 55
• Semàfors circulars per a vehicles.

• Semàfors quadrats per a vehicles o semàfors de carril.

• Semàfors reservats a determinats vehicles.

Semàfors reservats a vianants (article 145 RGC)

El significat dels llums d’aquests semàfors és el següent:

1. Un llum vermell no intermitent, amb la silueta d’un vianant immòbil, indica als/a les vianants que
no han de creuar la calçada.

2. Un llum verd no intermitent, amb la silueta d’un vianant en marxa, indica als/a les vianants que
poden creuar la calçada. Quan el llum passa a ser intermitent indica que el temps per creuar la
calçada està a punt de finalitzar i que s’encendrà el llum vermell.

Semàfors circulars per a vehicles (article 146 RGC)

El significat dels seus llums i fletxes és el següent:

1. Un llum vermell no intermitent prohibeix el pas. Mentre el llum està encès, els vehicles no han
de sobrepassar el semàfor ni la línia de detenció anterior més propera, si existeix. Si el semàfor
està dins o al costat oposat d’una intersecció, els vehicles no han d’internar-s’hi, ni sobrepassar la
línia de detenció situada abans de la intersecció, si aquesta existeix.

2. Un llum vermell intermitent o dos llums vermells alternativament intermitents prohibeixen

temporalment l’accés a un pas a nivell, una entrada a un pont mòbil o a un pontó transbordador,
en les proximitats d’una sortida de vehicles d’extinció d’incendis o amb motiu de l’aproximació
d’una aeronau a escassa alçada.

3. Un llum groc no intermitent significa que els vehicles han d’aturar-se, com en cas d’un llum
vermell fix, excepte que el vehicle es trobi tan a prop del lloc de detenció que no pugui aturar-se
abans del semàfor en condicions de seguretat suficients.

4. Un llum groc intermitent o dos llums grocs alternativament intermitents no prohibeixen el pas,
però exigeixen als/a les conductors/es extremar la precaució i no eximeixen del compliment
d’altres senyals verticals que obliguin a aturar-se o cedir el pas o del compliment de les regles
generals sobre prioritat de pas.

15 de 55
5. Un llum verd no intermitent significa que està permès el pas, excepte en les supòsits als quals
es refereix l’article 59, número 1, d’aquest Reglament.

6. Una fletxa negra sobre un llum vermell no intermitent o sobre un llum groc, no canvia el
significat dels llums, però el limita exclusivament al moviment assenyalat per la fletxa.

7. Una fletxa verda que s’il·lumina sobre un fons circular negre indica que els vehicles poden
prendre la direcció i el sentit assenyalat, amb independència del llum que estigui simultàniament
encès en el mateix semàfor o en el contigu. Qualsevol vehicle que es trobi en un carril -reservat o
no- per a la circulació en la direcció i el sentit assenyalat per la fletxa haurà d’avançar en la
direcció i el sentit esmentat quan la fletxa verda s’il·lumini sobre el fons negre.

Els vehicles que avancin seguint la indicació d’una fletxa verda han tenir precaució i cedir el pas
als vehicles que circulin pel carril al qual s’incorporin. A més, no hauran de posar en perill els/les
vianants que estiguin creuant la calçada.

Semàfors quadrats per a vehicles o semàfors de carril (Article 147 RGC)

Els semàfors d’ocupació de carril afecten exclusivament als vehicles que circulen pel carril sobre
el qual estan situats els semàfors esmentats. El significat dels llums és el següent:

1. Un llum vermell en forma d’aspa indica la prohibició d’ocupar el carril al qual està dirigit el llum.
Els/les conductors/es dels vehicles que circulin per un carril sobre el qual s’encengui un llum
vermell d’aquest tipus l’hauran d’abandonar en el temps més breu possible.

2. Un llum verd en forma de fletxa apuntada cap avall indica que està permès circular pel carril
sobre el qual estigui encès. Aquesta autorització no eximeix de l’obligació d’aturar-se davant un
llum vermell circular o, en excepció a allò que es disposa sobre l’ordre de preeminència a l’article
133 del RGC, d’obeir qualsevol altre senyal o marca vial que obligui a aturar-se o a cedir el pas.
En cas que no hi hagi, s’han de complir les normes generals sobre la prioritat de pas.

3. Un llum blanc o groc en forma de fletxa, intermitent o fix, que no estigui incorporat a un senyal
d’orientació i estigui col·locat sobre un carril apuntant cap avall, en forma obliqua, indica als/a les
usuaris/àries la necessitat d’incorporar-se en condicions de seguretat al carril cap al qual apunta la
fletxa, ja que aquell pel qual circula es tancarà en un curt espai de temps.

16 de 55
 semàfors quadrats

Semàfors reservats a determinats vehicles (Article 148 RGC)

Quan els llums dels semàfors presenten la silueta il·luminada d’un cicle (bicicleta), les seves
indicacions es refereixen exclusivament a cicles (bicicletes) i ciclomotors. Excepcionalment, quan
el semàfor consisteix en una franja blanca il·luminada sobre un fons circular negre les seves
indicacions es refereixen exclusivament als tramvies i als autobusos de línies regulars, a no ser
que existeixi un carril reservat per a autobusos, taxis i altres vehicles. En aquest cas, només es
refereixen als vehicles que circulin per aquest. El significat d’aquests semàfors és el següent:

• Una franja blanca horitzontal il·luminada prohibeix el pas en les mateixes condicions que el llum
vermell no intermitent.

• Una franja blanca vertical il·luminada permet el pas de front.

• Una franja blanca obliqua il·luminada, cap a l’esquerra o cap a la dreta, indica que està permès
el pas per girar a l’esquerra o la dreta, respectivament.

• Una franja blanca, vertical o obliqua, que estigui il·luminada intermitentment, indica que els
esmentats vehicles han d’aturar-se en les mateixes condicions com si es tractés d’un llum groc
fix.

17 de 55
Necessitat d’un control
En el cas d’intervenir en serveis previstos o en imprevistos és necessari fer un control del servei
per comprovar si les mesures adoptades són efectives, necessàries, o si cal variar-les perquè
poden causar efectes no desitjats o innecessaris.

Per dur a terme aquest control, actualment es disposa de dos mitjans. Per una banda, l’observació
de l’agent que regula el trànsit o bé dels/de les companys/es a les altres cruïlles, i per altra banda,
l’observació mitjançant les darreres aplicacions tècniques, com la informàtica telemàtica. Aquesta
informa al centre de control en el qual hi ha un operador que pren les mesures necessàries per
adequar les solucions més pertinents a cada cas.

La regulació del trànsit a la via pública

Principis i tècniques de regulació

S’ha dit que la finalitat de la regulació és col·laborar en la consecució d’una circulació més segura i
fluida per evitar molèsties als/a les usuari/àries. S’aconsella que la manera de portar a terme
aquestes tasques variï segons cada lloc i en cada cas. És per això que podem dividir aquestes
tècniques en: regulació simple i complexa.

El grau de complexitat en la regulació està relacionada amb aspectes de l’ordenació: el traçat i el

nombre de vies que coincideixen en un encreuament.

Regulació simple

L’entenem com la regulació bàsica i és aquella en la qual l’alternança de pas de dos fluxos
circulatoris tenen un sentit de marxa cadascun.

18 de 55
 cruïlla sense senyalitzar

El plantejament més senzill que pot presentar-se és regular dos carrers perpendiculars, amb un
únic sentit de marxa, on els girs són prou simples i no representen cap problema per a la
regulació.

Regulació complexa

A la zona urbana són pocs els casos en què un punt es regula de manera aïllada, per la qual cosa
l’agent ha de considerar que la seva actuació repercutirà en el trànsit de les cruïlles immediates,
per tant, la seva tasca ha de coordinar-se amb els semàfors existents o els/les altres agents que hi
hagi als voltants.

19 de 55
 regulació complexa

En un lloc complex, com una plaça amb diversos carrers afluents que està regulada per
diversos/es agents cal que aquests estiguin sincronitzats entre ells per a les activitats de
tancament i obertura. En aquest sentit, cada agent ha de seguir els moviments d’aquell que es
trobi en la cruïlla considerada com a principal i ha de tenir present els següents principis:

• Rigidesa respecte al cicle. Està imposada per les altres cruïlles.

• Flexibilitat en relació a la durada de la fase, d’acord amb les intensitats de trànsit predominants
en aquell moment.

20 de 55
 diferències sense girs a l'esquerra

La tasca de regulació es complica en qualsevol dels supòsits que tot seguit esmentem com a
exemple:

A. Estrenyiments o obstacles a la calçada:

• Estrenyiment de la calçada amb circulació en dos sentits: es permet la circulació en fases

alternes de longitud considerable. Normalment, es requereix la presència de més d’un/a agent
(en trams amb obres, per exemple).

21 de 55
• Una altra solució emprada de manera comuna, quan les circumstàncies ho permeten, és la
divisió de la calçada no afectada mitjançant cons, amb la col·locació prèvia dels senyals d’avís i
d’orientació per als/a les conductors/es. En cas de poder-se aplicar, aquesta solució té
l’avantatge que genera un alentiment de la marxa, però el pas de vehicles és constant.

camió avariat

22 de 55
 cruïlla senyalitzada

B. Confluència de més de dues vies:

S’ha d’establir un ordre de fases per a cadascuna de les vies tot tenint en compte les seves
intensitats.

Si la situació supera la capacitat de resposta dels/de les agents desplaçats/des al lloc de la

congestió (operacions entrada-sortida, caps de la setmana, ponts, etc) s’haurà de comunicar
aquesta situació a la central de comandament.

23 de 55
24 de 55
Regulacions especials
S’anomenen regulacions especials totes aquelles que, per un motiu o altre, deixen de tenir la
consideració d’ordinàries, i poden ser previstes o imprevistes.

Entrades i sortides de les escoles

Aquest tipus d’intervenció, pel fet que és previsible, ens permet planificar prèviament el servei. Cal
determinar les condicions d’aplicació: horaris, lloc més idoni per situar-se l’agent i material
accessori (senyalització, tanques, cons, etc).

Quan es porta a terme aquest servei, l’objectiu principal és la protecció dels/de les vianants.
També s’han de dur a terme altres actuacions com ara l’ordenació dels estacionaments dels
vehicles dels pares i de les mares que recullen l’alumnat i la regulació dels fluxos de vehicles.

L’especificitat d’aquest tema ve donada pel plus de protecció que necessiten els/les menors
davant del trànsit rodat. Malgrat això, la protecció escolar no s’ha d’entendre només com la
regulació en els passos de vianants propers als centres escolars de major importància, sinó que
també representa:

25 de 55
• Una tasca formativa de respecte a les normes per a la seva pròpia seguretat.

• Una funció de control dels/de les menors com a conductors/es de ciclomotors i bicicletes.

• Una tasca de protecció quant al control i a les inspecciones del transport escolar.

No obstant això, els paràmetres principals han de desenvolupar-se en la regulació dels passos de
vianants propers als centres escolars, a les hores punta, i a les entrades i sortides dels centres
escolars.

Actes esportius, festius i concentracions humanes

En aquest apartat, com en altres, l’actuació dels/de les agents ha d’adaptar-se a les condicions de
cada acte tot tenint en compte les següents variables: recintes tancats o a l’aire lliure, nombre
estimat de públic, mitjans de transport emprats per arribar-hi, etc.

En els actes previstos, usualment no es dóna l’actuació aïllada d’un/a agent sinó que es fa un
estudi de les variables i es confecciona un ordre de servei, en el qual, a més, s’han de
dimensionar les necessitats d’efectius, els recursos materials i la distribució de tasques per agent.

Encara que les tasques específiques estiguin donades, l’agent ha de tenir present:

• La prioritat, és a dir, l’atenció dels/de les agents és protegir la seguretat dels/de les vianants.

• Cal facilitar la circulació dels/de les vianants als accessos al recinte o a la zona destinada als
actes.

• Afavorir que l’acte es dugui a terme sense incidències i amb tanta seguretat com sigui possible
per a les persones participants (en curses pedestres, ciclisme, patinatge, etc).

Manifestacions amb recorregut

Les manifestacions amb recorregut tenen, com a norma general, un punt de concentració, un
recorregut i un altre punt d’arribada. Les anelles que formen els/les agents amb equips mòbils al
voltant del punt de concentració on tenen assignat el servei de regulació i el desviament del trànsit
han de fer el mateix recorregut que les persones manifestants, és a dir, han d’avançar en el mateix
sentit i mantenir les dues anelles de protecció.

Cal afegir que els/les agents han d’anar sempre dues o tres travessies per endavant del cap de la
manifestació per aconseguir que la via principal i els carrers transversals quedin expedits de

26 de 55
vehicles i garantir la seguretat de les persones participants. En funció del nombre de manifestants
cal que els/les agents estableixin un servei fix sense desplaçament, ja que es pot donar la
circumstància que els caps de les manifestació arribin al punt final però altres participants encara
no hagin sortit del punt inicial de la concentració. És per això que tot depèn de la quantitat de
persones que es concentrin i desplacin en la manifestació.

Accidents de trànsit (regulació del trànsit)

El primer que s’ha de fer quan s’arriba al lloc on s’ha produït un sinistre és senyalitzar-lo
convenientment, amb balises si és necessari, i delimitar la zona exclosa al trànsit.

Tant els/les agents encarregats/des de la circulació com els senyals han d’estar situats a una
distància suficient per evitar situacions de perill, tant pels/per les agents com pels/per les
usuaris/àries de la via. Si la via és de doble sentit de circulació la senyalització s’ha de posar en
tots dos sentits. De totes maneres, també s’han d’adoptar mesures similars quan un vehicle
interrompi totalment o parcialment la calçada a causa d’una avaria o altres motius.

Els/les agents que arribin en primer lloc al sinistre han de prendre les mesures pertinents per
evitar riscos nous, a més de socórrer les víctimes i regular la circulació, si cal. L’equip d’atestats
s’encarregarà de prendre nota de tot allò relacionat amb la investigació i les diligències de
l’accident. En canvi, els/les agents encarregats/des de la regulació del trànsit han d’ocupar-se
d’això i de la protecció dels membres de l’equip d’atestats i de les altres persones que es moguin
per la zona de la calçada on s’ha produït l’accident per evitar que hi hagi altres accidents.

Per aconseguir la màxima fluïdesa i evitar que hi hagi retencions sempre s’ha de concedir més
temps de pas al sentit amb més intensitat de circulació.

En tots els casos de regulació, la força dedicada a aquesta tasca s’ha de situar en el lloc que
tingui més visibilitat, menys risc d’atropellament, sigui més visible pels/per les usuaris/àries i faciliti
el compliment de les ordres. La força haurà d’emprar el xiulet i l’equip reflector sempre que sigui
necessari.

Incendis, catàstrofes, atemptats

En incendis, catàstrofes i atemptats cal fer intervencions qualificades com a situacions
d’emergència. Aquestes es poden donar en qualsevol lloc i moment, en circumstàncies i amb unes
característiques pròpies tan diverses que la facin ser un cas únic i difícilment repetible. Malgrat tot,

27 de 55
en les situacions d’emergència es poden trobar molts elements comuns. Això permet establir uns
criteris bàsics que defineixen les línies generals d’actuació, amb les adaptacions per a la majoria
dels supòsits que es poden presentar.

Quan s’ha d’intervenir en qualsevol incident imprevist o un accident que prové d’un risc real o
potencial, la intervenció del grup d’ordre en les tasques del trànsit serien les següents:

a) Aïllament de la zona: aquest és fonamental per facilitar les tasques de la resta dels grups,
sobretot del grup d’auxili i salvament (SPEIS, Creu Roja, personal voluntari, etc). Per fer l’aïllament
cal instal·lar el primer i el segon cinturó per delimitar territorialment els equips i les zones de
seguretat, la sortida de la gent evacuada i l’entrada controlada de les persones autoritzades.

b) Regulació dels accessos:

• Cal fer les desviacions del trànsit -tant rodat com de vianants- perquè no arribin a la zona
aïllada.

• Cal garantir unes rutes d’accés i sortida ràpides per a tots els grups que intervinguin.

• S’ha d’organitzar la línia d’ambulàncies perquè no hi hagi cap col·lapse.

• Cal fer els acompanyaments als equips dels bombers/es:

- perquè no són de la població o la zona on s’intervé i se’ls ha d’escortar.

- per facilitar la localització dels hidrants i omplir d’aigua els dipòsits.

• S’ha de senyalitzar la zona, amb el material i els mitjans que es necessitin.

• Cal determinar i senyalitzar el lloc destinat per a les primeres atencions sanitàries i la recollida
de les possibles víctimes.

28 de 55
Emergències
Com a regla general, s’hauran d’establir dos anells o cordons de seguretat concèntrics que
rodegin el focus del sinistre.

1. El primer anell de seguretat té les següents característiques i funcions:

• Delimitar la zona del perill: habitualment té una radi de 100 metres a partir dels límits del focus
del sinistre. Per delimitar la zona s’utilitza la cinta policíaca, les tanques o altres elements
d’abalisament per acotar el perímetre de l’anell, evitar l’accés no autoritzat i facilitar el control.

• Restringir l’accés al màxim per facilitar les tasques dels equips que treballen en el seu interior,
com és el cas dels serveis d’emergències i d’assistència sanitària.

29 de 55
• Prohibir la circulació i l’estacionament: si cal, es poden retirar els vehicles que dificultin els
treballs.

• No permetre l’accés dels/de les vianants.

• Controlar els moviment dels vehicles d’emergències a la zona del perill per evitar que es
bloquegin el pas els uns als altres, es destorbin o impedeixin l’entrada i la sortida de les
urgències.

• Establir les vies d’evacuació, d’entrada i de sortida dels serveis d’emergències.

2. El segon anell de seguretat té les següents característiques i funcions:

• Delimitar la zona restringida. Habitualment té un radi de 150 metres a partir dels límits del focus
del sinistre. En el seu interior se situen el CCA, els punts de prestació dels primers auxilis, les
autoritats, la zona de descans i espera dels/de les veïns/es i afectats/des, els serveis
d’assistència social, la premsa i els vehicles policíacs i de les autoritats, sempre que l’espai
disponible ho permeti. Per delimitar aquesta zona s’utilitza la cinta policíaca, les tanques o altres
elements d’abalisament per acotar el perímetre de l’anell, evitar l’accés no autoritzat i facilitar el
control.

• Restringir l’accés, excepte als vehicles i a les persones autoritzades.

• Prohibir la circulació i l’estacionament.

• No permetre l’accés dels/de les vianants, fins i tot dels/de les veïns/es, si la situació així ho
requereix.

• Controlar el moviment dels vehicles autoritzats, dins de la zona restringida, per evitar que es
bloquegin els uns als altres, es destorbin o impedeixin l’entrada i la sortida dels serveis
d’emergències.

• El públic s’ha de mantenir fora dels límits d’aquest anell.

Altres mesures de seguretat

En cas d’emergències de gran importància o situacions que afectin les vies de gran intensitat de
trànsit s’hauran de fer els desviaments necessaris, totals o parcials, a una distància suficient de la
zona afectada. Els desviaments han d’evitar congestions als voltants i als accessos ja que

30 de 55
dificultarien els moviments d’arribada i sortida dels vehicles d’emergència i els recorreguts cap als
centres hospitalaris. Amb aquestes mesures es pretén reduir les molèsties ocasionades al trànsit i
a la resta de la ciutadania, en la mesura que sigui possible.

31 de 55
Tema 2. Regulació del trànsit a la via interurbana i urbana

Consideracions generals
La missió dels/de les agents encarregats/des de la vigilància del trànsit és garantir els drets i
llibertats de totes les persones usuàries de les vies i vetllar pel compliment de la Llei de seguretat
viària i dels reglaments que la desenvolupen. Per aquest motiu, l’objectiu principal de la regulació
interurbana és garantir la seguretat viària i afavorir la mobilitat, especialment, en aquells trams de
carreta més conflictius.

Us recordem la importància d’extremar sempre les mesures d’autoprotecció en tota actuació

policial, molt especialment quan realitzeu actuacions a les vies interurbanes, ja que pel vostre
costat passaran contínuament vehicles a gran velocitat i en qualsevol moment vosaltres o les
persones que esteu assistint poden esdevenir víctimes d’un nou accident si perdeu de vista la
circulació.

Com a aspectes específics de la regulació del trànsit a les vies interurbanes cal tenir en compte:

1. El sentit de circulació amb més trànsit de vehicles: sempre que estiguem regulant s’haurà
de donar prioritat i més temps al sentit de la circulació que suporti més trànsit. Tallarem el
mínim temps possible les vies amb més trànsit i aprofitarem els espais per donar pas a la
circulació de les vies adjacents. Excepcionalment, si a la via que suporta menys trànsit hi hagués
un revolt tancat o de poca visibilitat li donaríem preferència de pas per evitar que la cua de
retenció arribi al revolt i d'aquesta manera garantim la seguretat evitant encalços.

2. Els punts on la circulació s’alenteix o perd fluïdesa: hi ha determinats punts a les vies en
què, sense causa aparent, la velocitat dels vehicles disminueix i la circulació arriba a ser tan
intensa que es formen retencions i, en conseqüència, augmenta el risc d’accidents per encalç.
Per aquest motiu es regularà la circulació tot activant-la a l’ inici de la retenció i utilitzant la
capacitat total de via al màxim. Sempre s’ha de tenir la mirada dirigida al sentit de la circulació per
evitar provocar encalços i sense oblidar-nos mai de la nostra pròpia seguretat.

3. Les cues de les retencions: la part més perillosa de les retencions és el final d’aquestes, ja
que els vehicles que circulen amb normalitat han de reduir de manera brusca la seva velocitat per
adaptar-se a la velocitat més lenta provocada per la retenció. Per evitar accidents cal que algun/a
agent se situï a la cua de la retenció a una distància que variarà segons el traçat de la via i la

32 de 55
velocitat a la qual circulin els vehicles. Aquest/a agent ha de fer els senyals d’advertiment
reglamentaris perquè les persones conductores redueixin la velocitat en aproximar-se a la cua de
la retenció. En cas que manqui visibilitat, els equips reflectors o lluminosos seran imprescindibles.

Característiques de la circulació interurbana

Una característica de la nostra societat ens els últims anys és el constant increment de la
mobilitat, tant de persones com de mercaderies. Aquest fet demostra l’estat d’un país, el seu nivell
de comunicació i l’índex del grau de desenvolupament. De fet, una societat no pot expandir-se
socioeconò-micament si la mobilitat és precària per una regulació i ordenació deficient, o per
qualsevol altre incident, ja sigui previst com imprevist.

Per evitar la saturació i afavorir la mobilitat cal tenir en compte la intensitat i la densitat del trànsit.
La intensitat és la característica més important, ja que a través de ella es defineixen els tipus de
via i les mesures de regulació que s’han de prendre. De manera menys freqüent, s’utilitza el
concepte de densitat que es defineix com el nombre de vehicles per unitat de longitud, és a dir,
tots aquells que apareixerien si féssim una fotografia i comptéssim els vehicles que hi apareixen.
Aquestes magnituds (intensitat/densitat) es fan del tot necessàries per estudiar les
característiques de trànsit. Per mesurar-les es fan aforaments en diferents seccions de la
carretera, bé automàticament, o bé manualment: comptant els vehicles que passen durant un
minut i el resultat el dividirem per 60, aquest comptatge es farà dos o tres vegades i farem la mitja
per obtenir el resultat definitiu. D’aquests aforaments efectuats en períodes més o menys llargs
s’obté un registre de la intensitat del trànsit.

La variació de la intensitat al llarg del temps presenta una gran importància ja que de totes les
mesures podem extreure les intensitats mitjanes diàries (IMD). Generalment, el període
d’aforaments s’estén durant un any, per tant, la intensitat mitjana diària durant un any és la
magnitud més utilitzada per caracteritzar la intensitat de les carreteres.

Es pot definir la IMD com el nombre de vehicles total que ha passat per una secció de la carretera
durant un any determinat dividit per 365. La IMD defineix la importància de determinades vies i
permet la seva classificació. A més, la IMD serveix de base per a l’elaboració d’estudis i
tendències d’evolució del trànsit, i per calcular l’índex d’accidentalitat de la via.

La intensitat en hora punta s’estableix per la intensitat de vehicles en l’hora de màxima

circulació. Aquesta intensitat és més interessant des del punt de vista del projecte i l’ordenació, i

33 de 55
permet establir la capacitat de la via, les característiques dels encreuaments, la coordinació dels
semàfors i l’ordenació de la circulació.

Factors del trànsit: la via, el vehicle i les persones

Els tres factors que determinen qualsevol actuació en matèria de trànsit són la via, el vehicle i les
persones. Els/les agents encarregats/des de la vigilància del trànsit no poden improvisar mesures
sense preveure els efectes immediats d’aquestes, però la rutina no ha de evitar que es busquin
alternatives per millorar les condicions del trànsit. En tot cas, l’objectiu de les mesures que es
prenguin ha de ser millorar la mobilitat dels/ de les usuaris/àries de les vies i garantir la seguretat
del trànsit.

La via i el seu entorn

La via és l’element fix i permanent de la circulació, i té una capacitat limitada segons el nombre de
carrils, l’amplada, el pendent, els obstacles, les interseccions, els aparcaments, etc.

Classificació de les vies

• Via interurbana: via pública situada fora de poblat.

• Autopista: carretera especialment projectada, construïda i senyalitzada com a tal per a

l’exclusiva circulació d’automòbils. Ha de reunir les següents característiques:

a. Que no hi tinguin accés les propietats limítrofs.

b. Que no la creu a nivell cap altra senda, via de comunicació, ni cap servei com, per exemple,
línia de ferrocarril o tramvia.

c. Que tingui calçades diferents per a cada sentit de circulació i que estiguin separades entre sí
per una franja de terreny no destinada a la circulació o, en casos excepcionals, per altres mitjans.

• Autovia: carretera especialment projectada, construïda i senyalitzada com a tal que reuneix les
característiques de les autopistes. Però és diferencien en el fet que les autovies no estan
projectades per a l’exclusiva circulació d’automòbils.

• Via per a automòbils: tota via reservada exclusivament a la circulació d’automòbils, amb
només una calçada i amb una limitació total d’accessos a les propietats limítrofs. Estan
senyalitzades amb la numeració S-3 i S-4 (antigues vies ràpides).

34 de 55
• Carretera convencional: tota carretera que no reuneix les característiques pròpies de les
autopistes, autovies i vies per a automòbils.

• Travessera: tram de carretera que discorre per un poblat. No tenen la consideració de

travesseres aquells trams que disposin d’una alternativa viària o una variant a la qual tinguin
accés.

• Via ciclista: està específicament condicionada per al trànsit de cicles, amb la senyalització
horitzontal i vertical corresponent. La seva amplada permet el pas segur de les bicicletes.

Us recomanem que consulteu l'Annex I de la Llei de seguretat viària

(http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1990-6396) per veure una classificació i definició
eshaustiva, ja que aquí només us recordem les definicions més importants.

Capacitat de les vies

En funció del tipus de via, la capacitat aproximada és, segons el nombre de vehicles per hora:

Via Carrils Capacitat del carril en Dimensions dels

v/h carrils
Autopista 2o3 2000 v/h 3,5 m
Autovia 2 1800 v/h 3m
Carretera convencional 1 1500 v/h 3m
Si la via és més ampla, circulen més vehicles i la capacitat és superior, si és més estreta els
vehicles circulen més lent i per tant la capacitat és inferior.

El vehicle
Hi ha una gran varietat de vehicles, per tant hi ha múltiples característiques tècniques, sistemes de
seguretat actius i passius, etc. A més a més, no podem oblidar l’antiguitat dels vehicles, l’estat de
conservació, les velocitats, etc. Tot i així, els estudis estadístics indiquen que el factor humà és la
principal causa dels accidents, ja que la tipologia del vehicle és el factor que menys importància té.

A l’hora de regular la circulació, cal tenir en compte:

• La velocitat de la circulació.

• La capacitat de frenada i la distància que necessitaran els vehicles per aturar-se. Per exemple,
un camió necessitarà més distància que un turisme.

35 de 55
• La distància de frenada variarà segons la velocitat, la càrrega del vehicle, les condicions
tècniques, les condicions de la via, les condicions meteorològiques, etc. La distància de frenada
també estarà directament relacionada amb el temps de reacció de la persona conductora. El
temps de reacció és el temps que passa des que la persona conductora rep l’estímul fins que
dóna una resposta. Aquest temps varia segons l’experiència de la persona conductora, l’edat, el
grau d’atenció, etc.

36 de 55
37 de 55
Font el RACC (10/10/2011), ¿Qué factores pueden influir en la distancia de detención de vuestro
vehículo? Podeu consultar el document a Internet en aquest enllaç.

Les persones
Els/les conductors/es són responsables de la seva conducció i han de garantir la seguretat
d’ells/es mateixos/es i de la resta de d’usuaris/àries de la via. Per aquest motiu no han de conduir
si el seu estat físic o psíquics no és òptim.

Cal tenir present que el comportament (les conductes de risc) de les persones conductores i
dels/de les vianants són la principal causa dels accidents de trànsit. És per això que es diu que el
factor humà constitueix l’element bàsic de la inseguretat viària.

Regulació del trànsit a les carreteres

Com ja s’ha comentat, la primera cosa que hem de fer per regular amb seguretat és fer-nos
visibles i que els nostres senyals i les nostres indicacions siguin clares i entenedores per a
totes les persones conductores i usuàries de les vies. No hem d’oblidar que els senyals varien si
els fem a peu o des de vehicles policials. Per exemple, el senyal d’aturada tot estant dempeus en
una via interurbana es fa amb el braç aixecat verticalment. En canvi, aquest mateix senyal des
d’una motocicleta es fa amb el braç estès cap a avall, inclinat i fix. Per últim, si aquest senyal el
fem des d’un cotxe hem d’encendre els llums vermells del pont de manera intermitent cap a
davant.

38 de 55
Abans d’iniciar la regulació, cal conèixer les peculiaritats del lloc, és a dir, la intensitat de la
circulació, els girs permesos, el nombre i la capacitat dels carrils, etc.

Si regulem en una cruïlla amb semàfors, per no confondre les persones conductores, hem de
posar els semàfors en posició intermitent o bé desconnectar-los.

Mentre regulem el trànsit no hem de fer altres tasques, com ara informar o denunciar
infractors/es. Si la ciutadania ens demana informació, els adreçarem a un/a company/a que els
pugui atendre. Si hem de fer una denúncia només prendrem nota de la matrícula (si és possible) i
emplenarem la butlleta de denúncia quan acabem la regulació.

La principal diferència entre la regulació urbana i la interurbana és la velocitat, ja que els

vehicles circulen a major velocitat en les vies interurbanes. Per aquest motiu s’ha de tenir en
compte que:

1. Augmenta el temps de resposta de les persones conductores des que els/les agents fan els
senyals òptics o acústics fins a la detenció del vehicle. El temps augmenta proporcionalment a la
velocitat dels automòbils i, alhora, la distància de frenada augmenta en funció del tipus de
vehicle. Per exemple, a igual velocitat un autobús necessitarà més distància que un turisme per
aturar-se.

A més, l’estat del paviment de les calçades afecta al temps de frenada dels vehicles. En calçades
mullades per la pluja, la neu, el gel, amb sots o despreniments s’ha de fer un càlcul de les
velocitats tot tenint en compte aquests factors per així preveure el temps de frenada del vehicle i
les mesures d’autoprotecció que s’han d’adoptar.

2. Per regular el trànsit ens hem de situar a un lloc des d’on tothom ens pugui veure i, alhora,
on hi hagi menor risc per a la nostra pròpia seguretat. Hem de fer servir armilles i altres
materials reflectors, així com torxes grogues o vermelles que s’adapten a les lots policials.

3. Quan regulem mai hem de donar l’esquena a la circulació fins que no estigui aturada en el
lloc que indiquem. Cal tenir en compte que sempre s’ha de deixar prou distància de seguretat
entre el lloc on fem que s’aturi el primer vehicle i la nostra posició.

4. Fins que els vehicles del sentit de circulació que està en moviment no estiguin aturats
físicament, no podem donar pas al sentit de circulació següent.

39 de 55
5. En llocs de pas estret s’ha d’anar amb molta cura amb els miralls retrovisors, sobretot dels
vehicles pesants, ja que queden més o menys a l’alçada del cap.

6. Quant als vehicles pesants i les motocicletes cal evitar aturar les motocicletes perquè són
poc visibles. Pel que fa als vehicles pesants (camions/autobusos) s’ha de tenir en compte que
triguen molt a posar en marxa, amb la qual cosa es perd temps i es dificulta que passi el major
nombre possible de vehicles. No obstant, com a excepció, en cas d’accident i/o situacions de
risc és aconsellable aturar camions perquè ofereixen molta més protecció al lloc de l’accident.

7. Regulació nocturna: farem ús de les lots de dotació quan sigui de nit o quan les
circumstàncies meteorològiques siguin adverses, a més d’extremar les mesures d’autoprotecció.
Cal recordar que:

• El balanceig d’una torxa vermella o groga obliga a detenir-se les persones usuàries de la via
cap a les quals els/les agents dirigeixen la llum.

• El braç estès amb un moviment alternatiu de dalt a baix obliga a disminuir la velocitat del vehicle
a les persones conductores que s’apropin a l’agent pel costat corresponent al braç que es mou.

Mesures extraordinàries per augmentar la capacitat de la via

En determinades circumstàncies per afavorir la mobilitat dels vehicles és necessari adoptar
mesures extraordinàries per augmentar la capacitat de la via. La capacitat de la via és la màxima
intensitat de vehicles que poden passar per una secció d’un carril o calçada en un període
determinat de temps.

La mobilitat o fluïdesa de la circulació gràficament es determina fent servir 5 colors:

40 de 55
 Nivells de servei
A Blanc: circulació fluida i sense problemes
B Verd: circulació fluida
C Groc: circulació amb inici de retencions
D Vermell: circulació aturada
E Negre: carretera tallada
Una font d’informació on la ciutadania pot trobar aquesta informació en temps real és el web
http://mct.gencat.cat/

Per facilitar la mobilitat quan hi ha retencions o aturades a les carreteres, hi ha una sèrie de
mesures extraordinàries com són els carrils addicionals, els habilitats en sentit contrari a l’habitual
i els reversibles, que afavoreixen la fluïdesa del trànsit.

Carrils addicionals

El Servei Català de Trànsit o l’ajuntament pot habilitar carrils addicionals de circulació per a un
dels sentits de la marxa en les calçades amb doble sentit de la circulació i amb vorals, sempre que
l’amplada de la plataforma ho permeti. L’habilitació dels carrils addicionals s’ha de fer amb
elements provisionals de senyalització i abalisament (cons) que modifiquin la zona de rodament
dels vehicles al centre de la calçada.

L’habilitació d’un carril addicional de circulació fa que es disposi de dos carrils en el sentit de la
circulació i d’un carril en l’altre sentit. En qualsevol cas, aquesta situació ha d’estar ben
senyalitzada.

41 de 55
L’accés als carrils addicionals habilitats en sentit contrari a la marxa, mitjançant cons a les vies
amb doble sentit de la circulació i mitjana, es fa a través del pas de mitjana o transfer:

a) Els/les agents encarregats/des de la vigilància i del control d’un pas de mitjana no

l’abandonaran en cap cas i no permetran l’accés a cap vehicle (tret dels vehicles policials o del
vehicle de l’empresa adjudicatària encarregada de l’abalisament) fins que la sala de coordinació
operativa indiqui que es pot obrir el pas al trànsit.

b) Un cop rebuda l’ordre d’obrir el pas de mitjana al trànsit, els/les agents han d’indicar a l’empresa
encarregada de l’abalisament amb cons que repassi la instal·lació de l’abalisament i de la
senyalització abans d’obrir el carril addicional a la circulació. Un cop finalitzat el repàs s’obrirà el
carril a la circulació de vehicles.

c) Els/les agents situats/des al pas de mitjana, mitjançant senyals amb el braç, indicaran a les
persones conductores que vulguin circular pel carril addicional que alenteixin la velocitat, perquè
l’accés pel pas es faci amb seguretat i s’eviti la invasió del sentit contrari a la circulació.

Els vehicles que circulin pels carrils addicionals ho faran amb els llums d’encreuament encesos a
una velocitat màxima de 80 km/h i a una velocitat mínima de 60 km/h o inferior, si així està
específicament establert.

42 de 55
Carrils en sentit contrari a l’habitual

El titular de la competència, sigui el Servei Català de Trànsit o l’ajuntament, pot habilitar carrils en
sentit contrari a l’habitual en calçades que disposin de més d’un carril de circulació en cada sentit
de la marxa, per raons de fluïdesa de la circulació, sempre que els carrils estiguin degudament
senyalitzats.

La circulació en sentit contrari a l'habitual, queda limitada a les motocicletes i turismes, i està
prohibida a la resta de vehicles, inclosos els turismes amb remolc. Els/les usuaris/àries d'aquest
tipus de carril circularan sempre, tant de dia com de nit, amb els llums d'encreuament encesos, a
una velocitat màxima de 80 km/h i una velocitat mínima de 60 km/h o inferior si així està
específicament establert. A més, els vehicles no podran desplaçar-se lateralment al carril o carrils
destinats al sentit normal de circulació, ni tan sols per fer un avançament.

Els senyals circumstancials que modifiquen el règim normal d’utilització de la via i que prohibeixen
o permeten la circulació són:

1. Els llums vermelles fixes: indiquen que la calçada està totalment tancada al trànsit.

43 de 55
2. Els semàfors quadrats per a vehicles o semàfors de carril: afecten exclusivament els vehicles
que circulen pel carril en el qual estan situats. El seu significat és el següent:

a. El llum vermell en forma de aspa vol dir que està prohibit ocupar el carril sobre el qual aquesta
es troba encesa.

b. El llum verd en forma de fletxa apuntada cap avall vol dir que la circulació està permesa pel
carril on està encesa, però no eximeix als vehicles de respectar qualsevol altra senyal de trànsit
que es trobi al seu pas (semàfor en vermell, senyal d’estop o de prohibició de gir, etc).

c. El llum blanc o groc en forma de fletxa, intermitent o fix (que no està incorporat a un senyal
d’orientació) situada sobre un carril sobre el qual senyala cap avall en forma obliqua: indica a les
persones conductores la necessitat d’anar incorpo-rant-se en condicions de seguretat cap a on
apunta la fletxa.

44 de 55
Carrils reversibles

A les calçades amb doble sentit de circulació, les marques dobles discontínues que delimiten un
carril per ambdós costats indiquen que aquest és reversible. És a dir, en aquest carril la circulació
pot estar regulada en un o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres mitjans. Els/les
conductors/es que circulin per aquests carrils han de portar enceses les llums d'encreuament, tant
de dia com de nit.

Actuacions de trànsit davant nevades

L’objectiu del pla de nevades és la gestió de les infraestructures viàries davant condicions
meteorològiques adverses, com les nevades, amb la finalitat de fer la millor gestió possible de la
xarxa primària de carreteres per reduir al mínim els talls, les restriccions de trànsit, les
immobilitzacions de vehicles, entre d’altres, a més d’assegurar l’atenció dels/de les usuaris/àries
afectats/des.

45 de 55
El pla s’estructura en diferents nivells d’actuació en funció de les condicions climatològiques i de
l’afectació viària. A cada nivell correspon l’activació sistemàtica dels recursos humans i materials
necessaris. A més a més, també s’activen els mecanismes disponibles per informar la població
sobre la situació existent i les previsions sobre les incidències que comportaran les nevades.
D’aquesta manera es pretén garantir la mobilitat i la seguretat viària durant tota l’emergència.

Condicions meteorològiques
La previsió meteorològica actualitzada ens permet avançar-nos a l’evolució de la nevada per
prendre les decisions necessàries. El Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC) envia
puntualment la previsió al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i aquest, després
d’analitzar-la, a la sala de coordinació operativa corresponent.

La ciutadania pot consultar, en temps real, la informació meteorològica al web www.meteocat.com.

Segons com afecti la climatologia a les carreteres es considerarà que la circulació és

problemàtica, difícil o impossible.

• Circulació problemàtica: és quan la calçada comença a cobrir-se de neu. En aquest nivell es

prohibeix la circulació de camions i vehicles articulats. Els turismes i autobusos han de circular a
60 km/hora, com a màxim.

• Circulació difícil: la calçada es troba totalment coberta de neu. La circulació només és possible
amb cadenes o pneumàtics especials, però es prohibeix totalment la circulació als vehicles
articulats, camions i autobusos.

• Circulació impossible: la carretera es troba intransitable per a qualsevol tipus de vehicle.

Existeix un clar risc d’haver de quedar-se immobilitzat a la carretera per un llarg període de
temps.

La ciutadania pot consultar les incidències viàries al web www.gencat.cat/transit/marcit.htm. En

aquest web s’informa, en temps real, dels trams de carretera tallats, dels trams amb congestió,
dels trams en obres i de totes les afectacions viàries.

Xarxa viària i nivells de prioritat

Les carreteres es classifiquen en xarxes viàries de primer ordre, segon ordre i tercer ordre segons
la seva importància estratègica, el nombre de vehicles que hi circulen, les poblacions que

46 de 55
comuniquen, etc. L’afectació viària a què es fa referència en el punt anterior i la pertinença de la
carretera a una de les xarxes viàries esmentades determina l’activació i distribució dels recursos
materials i humans disponibles.

A les carreteres de la xarxa viària de primer ordre el servei ha de ser continu i prioritari. S’ha de
garantir la circulació les 24 hores del dia, inclosos els diumenges i els festius, per la gran quantitat
de trànsit que suporten, ja que són vies estratègiques per a la connexió de nuclis de població
importants.

A les vies de la xarxa viària de segon ordre el servei serà no permanent. Són vies sobre les
quals s’actuarà en hores diürnes, inclosos els dies festius.

Finalment, a la xarxa viària de tercer ordre només es prestarà servei quan hi hagi disponibilitat
suficient de recursos i les carreteres de primer i segon ordre tinguin garantida la viabilitat.

Pla de viabilitat hivernal

La distribució de recursos humans i materials en relació a la situació meteorològica i a la jerarquia
de las xarxes viàries es fa seguint un pla preestablert: el pla de viabilitat hivernal. Aquest està
dividit en diferents nivells d’activació per garantir la circulació segura en els trams més
conflictius de les carreteres, és a dir, aquells trams on no hi ha rutes alternatives.

Establiment dels diferents nivells d’activació

Per garantir una transmissió ràpida d’informació i una gestió idònia de l’emergència, entre les
institucions i els organismes implicats, el pla de viabilitat hivernal determina dues fases d’activació
(fase de preavís i fase de prealerta) i dos nivells d’operativitat (fase d’alerta i fase d’emergència)
en funció de les característiques de la nevada i del grau d’afectació.

A. Fase de preavís

Aquesta fase s’inicia quan les previsions meteorològiques indiquen la possibilitat de nevada amb
una antelació d’ entre 96 i 48 hores, en cotes inferiors als 1000 m. Si la previsió millora es
desactivarà la fase.

B. Fase de prealerta

S’inicia quan el Servei de Meteorologia de Catalunya emet un comunicat de situació

meteorològica de risc (SMR), en cotes inferiors als 1000 metres, amb una antelació de 36 hores.

47 de 55
En aquest cas, en el comunicat s’ha d’indicar el percentatge de probabilitat del fenomen per
comarques:

a) Fenomen possible: probabilitat inferior al 30 %.

b) Fenomen probable: probabilitat entre el 30 % i el 70 % .

c) Fenomen molt probable: probabilitat entre el 70 % i el 100 %.

Dins un mateix avís també s’indicarà (al camp d’observacions) si es preveuen condicions
meteorològiques determinades per a altres variables diferents a la neu (vent, temperatura, etc)
que puguin agreujar la situació.

En cas que hi hagi previsió de millora de les condicions meteorològiques el CECAT ho ha de

comunicar a les institucions (entre elles la SCCO) i als mitjans de comunicació.

C. Fase d’alerta:

S’activarà quan el Servei de Meteorologia de Catalunya emeti un comunicat de situació

meteorològica de risc (SMR), en cotes inferiors als 1000 m, amb una antelació de 12 hores.
L’activació d’aquesta fase implica:

1. Avís al comandament de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra que es determini com

a responsable del grup d’ordre.

2. La SCCO comunicarà el fet a la SRCO afectada perquè de manera urgent s’activi l’ inici de la
fase d’alerta a la RP/ART/ABP. A continuació, s’ordena a les patrulles que recorrin els trams
afectats i verifiquin la via, comprovin les zones d’estacionament i informin sobre el flux circulatori a
la via.

3. En cas que sigui necessari, la SCCO/SRCO indicarà a les patrulles que es posicionin en els
punts de control i/o desviament previstos al pla, així com les tasques específiques que han de fer.

4. La SCCO/SRCO contacta amb els titulars de les vies per preveure una possible coordinació en
previsió de l’afectació de la xarxa viària.

5. En cas de detectar que comença a nevar, la SRCO comunica aquest fet a la SCCO i aquesta
darrera informa al CECAT.

6. Si la circulació es veiés afectada per la neu i/o els usuaris requerissin informació se’ls ha de
comunicar que han d’extremar la precaució i no han de sobrepassar els 100 km/h, si circulen per

48 de 55
autopista i autovies, o els 80 km/h en la resta de carreteres. Concretament, s’ha de recomanar als
conductors de camió que circulin pel carril dret, però si la situació meteorològica empitjora se’ls pot
prohibir, fins i tot, l’avançament.

7. Quan hi hagi previsió de millora de les condicions meteorològiques el CECAT ho comunicarà a

les institucions (entre elles la SCCO) i als mitjans de comunicació.

D. Fase d’emergència

La fase d’emergència es subdivideix en 2 etapes o nivells: l’activació de la fase d’emergència 1

l’activació de la fase d’emergència 2. És important que durant la fase d’emergència (en qualsevol
de les dues etapes) els/les agents que desenvolupin tasques de control de l’accés a les vies ho
facin de forma molt acurada, amb l’objectiu de:

a) Facilitar el restabliment de la normalitat i evitar que persones i vehicles puguin accedir a llocs
insegurs.

b) Minimitzar l’efecte que pugui tenir la nevada sobre la població, el trànsit i/o la xarxa viària.

c) Evitar que els vehicles puguin quedar bloquejats al mig de la via i impedeixin el pas als
membres dels diferents organismes, públics i/o privats, que hagin d’intervenir en l’emergència (els
bombers de la Generalitat o d’una empresa privada, el personal de manteniment de la xarxa viària,
les brigades de neteja municipal, el personal de manteniment d’empreses elèctriques, d’aigua o bé
gas, etc).

La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, en cas que sigui necessari, donarà suport i/o
col·laborarà sempre en l’evacuació i trasllat de les persones que es trobin atrapades (a la xarxa
viària i/o de ferrocarril) a llocs més segurs habilitats per a aquelles persones que no puguin arribar
al seu destí (allotjaments temporals). Aquesta decisió podrà ser presa pel/per la director/a del
NEUCAT i/o pel/per la coordinador/a del Pla.

Activació de la fase d’emergència 1

L’activació de la fase d’emergència 1 comporta posar en funcionament l’estructura organitzativa i

de gestió de l’emergència, amb la mobilització total o parcial de les eines i contemplades pel pla,
per a cotes inferiors als 1000 m, en els supòsits següents:

49 de 55
• Comença a nevar en una zona o comarca on les previsions meteorològiques indicaven la
superació dels llindars corresponents a una SMR. Es constata, sense avís previ, que se
superen els llindars establerts. A continuació, es procedeix a fer les següents accions:

• Es talla el trànsit de forma generalitzada a la comarca o comarques afectades per facilitar els
treballs de neteja de la via.

• Es talla el trànsit als vehicles pesants i/o articulats o se’ls deriva als estacionaments previstos.

• S’avalua si és obligatori l’ús de cadenes per a vehicles lleugers.

• La SCCO/SRCO contacta amb el titular de les vies per preveure la probable coordinació en
previsió de l’afectació de la xarxa viària.

• La comunicació amb el Centre d’Informació Viari de Catalunya (CIVICAT) i amb l’oficina del
portaveu ha de ser fluida i constant respecte a la informació de l’estat del trànsit, per tal que la
ciutadania conegui la situació de les vies afectades. S’ha d’aconsellar la ciutadania que no
utilitzi les vies afectades, en la mesura del possible, per evitar els bloquejos.

• Es mantenen o s’amplien els punts de control de la fase d’alerta.

• En aquesta fase es poden començar a establir vies alternatives, si és possible, en funció de la

durada prevista, el grau d’afectació, l’extensió, etc. Per establir les vies alternatives cal utilitzar,
sempre que sigui possible, el rètol digital dels vehicles radar o els panells alfanumèrics
d’informació que tenen les ART. Un exemple dels missatges que es poden emetre és: Policia /
carretera / tallada / utilitzeu / una altra via.

• Es pot constituir el comitè d’emergències al Centre d’Emergències de Catalunya, d’acord amb el

criteri del director del Pla. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra actuarà d’acord amb
el Pla d’emergències especial de la Generalitat i amb el seu propi.

• Durant aquesta fase es poden començar a preveure possibles rutes alternatives a les vies
afectades. En tot cas, abans que aquestes s’hagin d’utilitzar, la sala de comandament ordenarà
que es comprovi l’accessibilitat de la via alternativa i verifiqui que és transitable i no està
afectada per la mateixa o una altra circumstància meteorològica.

• En cas que la situació s’allargui es pot mirar la possibilitat d’ubicar els vehicles, sobretot els
pesants, en els llocs d’estacionament previstos. Quan sigui possible es poden formar combois

50 de 55
 de circulació de vehicles sempre i quan l’últim punt de control no es deixi de cobrir per tal que si
un vehicle inicia la marxa se’l pugui tornar a aturar. Per motius d’emergència, a les vies de doble
carril en cada sentit de circulació es pot habilitar un dels carrils per a l’estacionament i es pot
deixar l’altre carril lliure per permetre el pas de la maquinària llevaneus.

• Es poden augmentar els punts de control o, fins i tot, efectuar talls a determinats punts de la via
(per exemple, als colls de muntanya) i/o col·laborar amb l’evacuació de centres escolars (amb
furgonetes de la USR) quan el transport escolar no pugui arribar o sigui desaconsellable la seva
utilització.

• El CECAT, d’acord amb el/la director/a del Pla, ha d’elaborar notes de premsa per informar la
població sobre: l’evolució de la nevada, la situació de la xarxa viària, els punts prioritaris, les
rutes alternatives, els aparcaments habilitats per a vehicles de mercaderies, la circulació
ferroviària, l’estat del transport per carretera (línies regulars d’autobús), i l’obligatorietat de l’ús
de les cadenes. També cal donar consells a la població com la no utilització del vehicle
particular si no és del tot imprescindible, informar sobre el tipus d’actuació que s’està portant a
terme, etc.

• Quan l’evolució meteorològica sigui favorable, el CECAT ha d’informar a la SCCO que es passa
a la situació d’alerta o a la desactivació del NEUCAT.

Activació de la fase d’emergència 2

L’activació de la fase d’emergència 2 es farà quan la nevada sigui generalitzada en la comarca

o comarques afectades. Les accions que es duen a terme en aquesta fase són:

• Tallar la totalitat del trànsit per facilitar les tasques de neteja si la carretera està intransitable i
existeix un clar risc de restar immobilitzat per un llarg període de temps.

• Es prohibeix la circulació de vehicles articulats camions i autobusos. Això pot provocar que es
produeixi un bloqueig de persones i/o vehicles de manera descontrolada.

• S’ha de prioritzar la neteja de determinades carreteres (xarxa bàsica de comunicació).

• La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha de mantenir o incrementar els punts de

control. A més, ha d’ordenar i regular el trànsit en les vies afectades i properes a aquestes i, si
escau, ha de restringir la circulació. * En aquesta fase és obligatori el desviament cap als

51 de 55
 estacionaments establerts tot evitant que les carreteres quedin bloquejades. En cas que es
permeti algun tipus de circulació serà obligatori l’ús de cadenes.

Proves esportives
Com a agents de policia la nostra funció principal a les proves esportives és garantir la seguretat
dels/de les participants i de totes les persones afectades. El reglament general de circulació
estableix al seu annex II com s’han de dur a terme les proves esportives, la senyalització i les
mesures de seguretat que s’han de prendre.

Les proves esportives que es realitzen a les vies interurbanes, com les curses a peu o les curses
ciclistes, es caracteritzen per afectar llargs trams de diverses carreteres. La nostra funció principal
serà realitzar els punts de talls necessaris per impedir que la circulació afecti el pas dels
participants i espectadors de la cursa.

Els/les agents que es trobin en els punts de tall hauran de:

1. Conèixer l’itinerari que seguiran les persones participants en aquell punt.

52 de 55
2. Informar al cap del dispositiu de la seva arribada als punts de talls, i de qualsevol incidència que
hi hagi.

3. Deixar la zona per on passarà la prova esportiva lliure d’obstacles i impedir l’accés de vehicles
quan així ho indiqui el cap del dispositiu o quan s’aproximi una moto de la càpsula o del dispositiu
de seguretat amb una bandera groga.

La funció que s’ha de realitzar als punts de tall ha d’estar coordinada amb la càpsula de
seguretat que circula amb una sèrie de banderes grogues, vermelles i verdes. Aquestes indiquen
diferents moments del dispositiu de seguretat:

• Banderes grogues: les porten les primeres motocicletes del dispositiu de

seguretat de la cursa. Circulen al capdavant i la seva tasca és aturar el trànsit
que circula en sentit contrari a la cursa i aquell que prové de cruïlles o accessos
que afecten la cursa.

• Banderes vermelles: les porten les segones motocicletes del

dispositiu de seguretat i circulen després de les motocicletes
portadores de les banderes grogues i també darrera del grup de corredors/es.
La seva tasca consisteix en prohibir el pas de tots aquells vehicles que
afecten l’itinerari de la cursa, i tallar la circulació per garantir el pas de la
cursa.

• Banderes verdes: les porten les motocicletes que es troben darrera del
dispositiu de seguretat. La seva tasca és restablir la circulació. La bandera verda
és el senyal que indica que la via deixa d’estar tancada al trànsit i amb el seu
pas ja es pot restablir la circulació de vehicles. En cap cas s’obrirà la circulació
abans que passi la bandera verda.

Indicacions per a l’aterratge d’helicòpters medicalitzats

Actuacions a terra amb helicòpters dirigides a personal que actua en emergències i auxili.

53 de 55
Aterratge i senyalització:

• Cal buscar una superfície plana i horitzontal

(màxim desnivell del 15%), de 30 metres de
diàmetre aproximadament.

• Absència total de fanals, cables, matolls, pals de

la llum o telèfon, etc.

• Superfície neta de terra, pedra fina, plàstics,

llaunes, etc. (si és possible de ciment, asfalt o
herba).

• De fàcil accés al lloc de l’accident.

• Ajudeu el pilot a conèixer la direcció e intensitat

del vent, accionant pots de fum fora de la zona d’aterratge, o posant un drap, mocador, cinta
d’abalisament, etc. per sobre del cap, o col·locant-vos d’esquena al vent, amb els braços
aixecats i de cara al possible lloc d’aterratge.

• Manteniu les persones i vehicles (inclosos els d’emergència) com a mínim a una distància de 30
metres de l’helicòpter.

• Tingueu en compte el moviment de les hèlixs i la posició de l'helicòpter si us n'heu d'apropar.

Com heu de sol·licitar l’helicòpter medicalitzat:

• En cas de trobar-vos amb un accident on sigui necessària la presència d’helicòpter sanitari l’heu
de sol·licitar a la sala de comandament corresponent.

Senyalitzacions bàsiques d’aterratge:

54 de 55
55 de 55