17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

dul 1 - Apartat 1

Conceptualització

Què entenem per altes capacitats.

Com es manifesten.
Quines confusions devem evitar: prejudicis i estereotips.
Des de quines funcions encomanades fem la detecció de les necessitats educatives
associades a unes altes capacitats. La coordinació de funcions i de serveis.
Resum.
Què entenem per altes capacitats?
No és fàcil diferenciar el coneixement que tenim de les Altes Capacitats, amb tots els tòpics i
estereotips possibles, de totes aquelles altres experiències particulars que es tenen sobre
l'alumnat normal y de les que tenim dels alumnes bons o excel·lents. No tenim tradició de
diferenciar-los i la formació rebuda no ha comptat amb aquest perfil d'alumne. Per aquest
motiu que quan ens referim a les altes capacitats som conscients de la complexitat del
concepte i de les diverses interpretacions que se'n fan a partir de les experiències viscudes. I
per experiències incloc no solament les vivències a l'aula sinó també la formació bàsica i
permanent rebudes. L'anàlisi dels currículums de les carreres universitàries, siguin
llicenciatures i graus deixen poc marge a una formació clara i suficient sobre una diversitat
per la part alta de la corba de Gauss. No podem assegurar, per tant, que totes les nostres
experiències serveixin per respondre a les noves necessitats educatives.

El concepte "Altes Capacitats" és relativament modern. En aquestes darreres dècades era

molt habitual referir-nos a la superdotació. Haver passat de la etiqueta, agradi o no,
"superdotació" a la d' "altes capacitats" ha suposat un gran esforç de molts professionals
que s'han trobat amb l'obligació de divulgar científicament una nova concepció de
l'excepcionalitat: la del perfil qualitatiu i no sols numèric i de valor únic. I per aquest motiu
encara es generen molt dubtes, s'ignora l'origen de moltes conductes, no s'entenen algunes
actituds que no fam més que posar un llast, un obstacle i un desinterès en la interpretació,
la detecció, la voració i l'orientació de tots aquell alumnat excepcional. Aquest és únic, amb
perfil divers en grau i tipologia de la seva excepcionalitat.
El concepte és complex perquè l'evidència d'una o més capacitats no sempre es correspon
amb aquella potencialitat que la fa possible. I menys encara no existeix una correlació
absoluta entre les capacitats potencials d'un alumne i el seu rendiment escolar. És a dir, les
altes capacitats no sempre es manifesten en forma de resultats escolars excepcionals o
excel·lents. És per això que un dels grans reptes que té l'actual sistema educatiu (i la dels
seus professionals) és detectar la diversitat en totes les seves manifestacions, incloses les
que responen a les altes capacitat, perquè si això no es fa, contràriament al que seria
desitjable, no es podran valorar ni orientar adequadament aquests alumnes impedint la
igualtat d'oportunitats i la necessària equitat educativa.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 1/6
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

No hi ha una correlació directa entre potencial intel·lectual i rendiment acadèmic com

tampoc existeix un valor numèric únic per valorar les altes capacitats. el concepte és
pluridimensional i seu perfil és molt divers.
Al llarg de la història de la psicologia hem observat com el concepte ha sofert
transformacions importants fruit de la recerca i els nous paradigmes de l'aprenentatge. La
psicometria en un primer moment i el cognitivisme i les teories connexionistes com les del
processament de la informació han ajudat a que el concepte avancés des de la
unidimensionalitat a la pluridimensionalitat. L'etiqueta que acompanya al concepte ha anat
transformant-se per tal d'ajustar-se al sentit donat i als paradigmes de l'educació.
Habitualment les lleis van a remolc de la realitat i de la ciència. En aquest cas, quan ens
referim a les altes capacitats, només les han vist només recollides a partir de la dècada dels
90. Les referències que el marc normatiu fa de les altes capacitats també és divers. Les
referències són terminològiques i darrera de les mateixes hi ha un marc conceptual
associat. La terminologia "superdotat o sobredotat" com a traducció del terme anglosaxó
"gifted", es confon i es fa equivalent al de Talentós ( Talented en anglès). Però això és un
error perquè s'assimila "superdotat" a "talentós", dos termes diferents que no signifiquen la
mateixa cosa.

El mateix marc normatiu ha mantingut, de manera volguda o no, els conceptes "superdotat"
i "talentós" com a sinònims. Però la realitat, la de les aules o la de la d'un diagnòstic acurat i
diferencial ha diferenciat realitats que responen a perfils diferents. Un breu repàs a la
normativa ens permet comprovar l'evolució del que avui coneixem com a altes capacitats.
Les lleis les han recollides de la manera següent:

1. La LOGSE (1990) les classifica en el marc de les Necessitats Educatives Especials com
una part de les mateixes. No fa més distincions.
2. La LOCE (2004) les classifica com a Necessitats Educatives Específiques. Fa una primera
diferenciació i contempla les altres necessitats al marge de les altes capacitats.
3. Actualment la LOE (2006) i la LEC (2009) les classifica dins de les necessitats de suport
educatiu com a categoria pròpia i diferenciada de les discapacitats (Necessitats
Educatives Especials), de les de nova incorporació al sistema educatiu i de les de
necessitats socials i culturals desafavorides.(Consulteu l'Annex normatiu).
4. A la Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb
altes capacitats
(http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d9
action=fitxa&documentId=641016&languageFitxa=ca_ES) (DOGC nº 6419, de 17 de
juliol de 2013) ja s'hi dóna un tractament específic.
En qualsevol cas, des de la LOGSE comencem a tenir referències més clares en les lleis
educatives, però per això ens hem de remuntar a la dècada dels 90. Al capdavall interessa
no tant, i per ara, la precisió terminològica (que sí) sinó el fet de tenir-les presents en el
ventall de tota la diversitat present a les aules. Això sí, diversitat però per la part superior
d'un col·lectiu d'alumnat.
Convé, per tant, que abans d'entrar en el concepte, entenguem que aquesta realitat existeix
malgrat que no sempre se'n sigui conscient. Una realitat que, per altra banda, no gaudeix
del consens necessari entre professorat i pares però que fa innegable la seva existència. La
recerca ho afirma i la realitat finalment ho confirma.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 2/6
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

Amb la publicació de les guies Les altes capacitats: detecció i actuació a l'àmbit educatiu,
el Departament d'Ensenyament vol orientar sobre aquest tema a la comunitat educativa.

Portades de les guies

Què entenem per superdotació, talent o precocitat?

La superdotació és un perfil intel·lectual que es caracteritza perquè tots els recursos
intel·lectuals es presenten en un nivell molt elevat tant en raonament lògic, en creativitat,
com en gestió de la memòria i en capacitat per gestionar la captació perceptiva
d'informació. Aquesta configuració és general i qualitativament superior per resoldre amb
èxit qualsevol àmbit o tasca ja que l'ús de recursos múltiples de manera combinada li
permeten a la persona que les posseeix la resolució de problemes també complexos,

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 3/6
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

impossibles de resoldre amb un recurs simple. La característica fonamental d'aquest perfil

és la flexibilitat de pensament, o també una aptitud per tractar amb qualsevol tipus
d'informació sigui verbal, figurativa, matemàtica, espacial, etc,. o en la manera de processar-
la. A aquest alumnat li interessen més aquelles activitats que permeten l'ús d'aquest
potencial i que comporten la combinatòria de recursos com per exemple la memòria, el
raonament lògic i la creativitat.
El talent, al contrari de la superdotació, s'expressa de forma específica i amb diferències
quantitatives respecte la superdotació. La persona amb talent mostra una aptitud molt
elevada en un àmbit de la conducta o del coneixement, o amb una alta capacitat de
processar informació. En el camp de la conducta o del coneixement podem observar, per
exemple, talents verbals o matemàtics, mentre que en el camp del processament ens
trobarem amb talents lògics o creatius. Els resultats que sovint podem observar ens
serveixen d'indicadors per a la detecció, i les proves contrastades (Qüestionaris, tests,
entrevistes i observacions) ens confirmaran la seva presència. Una persona amb talent
arriba a manifestar nivells alts en un camp o domini específic i, en canvi, probablement
nivells discrets en la resta. Quan els nivells alts es manifesten en un camp molt concret i
únic l'anomenem Talent Simple. Són exemples de talents simples el talent musical, el social,
el motriu, el lingüístic, el lògic, el matemàtic,… Si, a més es combinen dos o més talents
alhora parlaríem de Talent Complex si aquesta conducta o aprenentatge resultant és
clarament identificable, com per exemple ho pot ser el Talent Acadèmic que combina
recursos de tipus verbal, lògics i de gestió de la memòria. També es dóna un altre Talent
Complex: l'artisticofiguratiu que combina una bona gestió perceptiva, una alta aptitud
espacial, creativitat i bon raonament lògic. El talent escolar de referència és del Talent
Acadèmic. Aquest talent complex és especialment apte per treballar amb materials
estructurats o formals obtinguts a partir de fonts d'informació també estructurada. Si
valorem aquest talent amb els instruments tradicionals (un test d'intel·ligència general, per
exemple) ens costarà de diferenciar-lo d'un Superdotat ja que els recursos avaluats poden
ser molt semblants. Per això caldrà una valoració psicopedagògica molt acurada i completa.
Finalment hem de fer referència a la precocitat. La precocitat no podem considerar-la un
fenòmen intel·lectual sinó evolutiu ja que es relaciona més amb el ritme de maduració,
avançat respecte l'edat, que no pas amb un grau de desenvolupament superior. Els alumnes
precoços certament fan un ús intens dels seus recursos intel·lectuals que són clarament
diferents als dels seus companys. Com que el ritme de maduració és variable segons cada
persona caldrà esperar al final del procés de maduració cerebral per observar que aquests
alumnes anomenats precoços tinguin una capacitat intel·lectual superior. Això succeeix a
l'entorn dels 13-14 anys. A pesar de que això pot ser així no sempre les capacitats s'igualen i
donen lloc a desenvolupaments superiors que responen a algun dels perfils descrits en
paràgrafs anteriors. La precocitat, per tant, és una característica pròpia dels primers anys i
és més evident quan més joves siguin els infants. Cal tenir present, però, que l'alumnat
precoç arriba a rendiments equivalents a alumnat més gran i expressa característiques
pròpies dels talents. És per això que, seguint les recomanacions científiques, hem de poder-
lo detectar aviat i ajudar-lo així en el seu creixement intel·lectual restant alerta a les
demandes o a les resistències que es puguin presentar.
Per tant, i resumint, podem afirmar que en tot l'alumnat, i també en el que presenta altes
capacitats, es donen ritmes de desenvolupament diferents i sostres en els nivells d'aptituds.
Els ritmes diferents respondrien a la precocitat mentre que el sostre en les seves aptituds
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 4/6
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

seria en la configuració intel·lectual final que seria més extensa i amb més recursos
específics que la resta dels companys.

Les altes capacitats es manifesten de maneres molt diverses. Les més habituals són en
forma de Talent o Superdotació. A determinades edats, sobretot abans dels 12 anys, l'alta
capacitat s'expressa en forma de precocitat i no és una expressió intel·lectual sinó evolutiva.
Hem de ser prudents en la seva interpretació.
Com es manifesten les altes capacitats?
Les altes capacitats es manifesten per les conductes que criden l'atenció per ser clarament
diferents a les que presenten el grup d'iguals o bé per resultats en els aprenentatges més
avançats en qualitat i nivell d'execució. És important disposar dels protocols de detecció
(Vegeu la Guia per a mestres i professors per a la detecció de les altes capacitats editada pel
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que us adjuntem) com també
les referències a les competències pròpies d'un nivell, cicle o etapa que serveixin per valorar
el grau d'aprenentatge respecte el seus parells sinó també el que serien potencials cognitius
indispensables per al progrés escolar superior. Disposem de diversos instruments de
detecció però sobretot ens hi ajudarà enormement serà l'observació d'aquelles conductes i
formes d'aprenentatge següents:
Les interaccions i comunicacions a l'aula i pati.
El grau de compliment de les activitats a l'aula.
La rapidesa i qualitat de les produccions.
L'estil de resposta i la manera d'arribar-hi.
Quant a les respostes que s'obtinguin en els instruments anteriors siguin clarament
positives (seguint els criteris de valoracó especificats en la mateixa Guia) haurem de
procedir a l'avaluació psicopedagògica de tots els factors que intervenen en la resposta
excepcional. Caldrà alhora no deixar-se portar per alguns dels prejudicis i estereotips tan
presents en la valoració intuïtiva de determinats comportaments o aprenentatges. Haurem
de contrastar la informació obtinguda, valorar-la i compartir-la amb la família per saber si,
segons com s'hagi iniciat la detecció, existeix un consens en les observacions realitzades. És
convenient detectar-les quan més aviat possible per ajudar aquest alumnat. És convenient
fer-ho entre els quatre i els vuit anys (Silverman, 1992) perquè és en aquest període sensible
quan es donen unes condicions immillorables per a l'aprenentatge.
La detecció precoç de l'alumnat amb altes capacitats, i la seva adequada atenció
metodològica i personalitzada, s'ha de fer en les mateixes condicions (actituds docents) que
per a l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge. Els Projectes Educatius dels centres han de
considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per fer possible aquesta
atenció sense menystenir la resta de l'alumnat.
Quines confusions podem evitar?
Massa sovint les confusions que tenim eviten una detecció o fan de les altes capacitats una
referència inexacta del que són. No entendre-les adequadament impedeix una detecció i la
posterior atenció educativa. Les principals confusions provenen dels prejudicis i estereotips
presents en el context cultural que serveixen per justificar les idees i les conductes
conseqüents. Les principals confusions són:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 5/6
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_1 [Formació del professorat]

Creure que responen a una estimulació, entrenament, a un do que es posseeix sigui

hereditari o adquirit.
S'identifica amb un raça, sexe o classe social.
Presenten alteracions físiques, visuals o motòriques (prims, amb ulleres i patosos) que
els identifiquen.
Són líders o pel contrari tenen problemes de relació amb els altres companys.
Els costa comunicar-se i quan ho fan quasi sempre és amb persones més grans que
ells.
Són introvertits, estranys, solitaris, egoistes i molt independents.
Presenten problemes emocionals, afectius i d'adaptació.
Són hipersensibles.
Tenen alts rendiments escolars (excel·lents), o estan condemnats al fracàs si no s'està
per ells. S'avorreixen, són ganduls, es desmotiven i són molt capriciosos.

Aquestes falses creences sobre el seu perfil intel·lectual tenen connotacions en les
propostes escolars que sovint no són apropiades. Aquestes s'agrupen en sis grans blocs:

1. No necessiten de cap proposta especial o Pla Individualitzat perquè amb la seva

intel·ligència poden fer-to tot molt bé.
2. Quan se'ls exigeix més obtenen millors rendiments que els seus parells.
3. Cal frenar-los perquè no es desbordin més del que sigui necessari i així s'evitin
problemes d'adaptació.
4. És millor agrupar-los perquè així tinguin millors oportunitats i se sentin millor.
5. Necessiten ajut psicopedagògic per ajustar el seu autoconcepte i l'autoestima a la
realitat social, personal i escolar.
6. Convé la hiperestimulació perquè no perdin, ni durant el curs ni durant els períodes de
vacances, tot el que han après.

Heu de reconèixer els prejudicis i estereotips que provoquen confusions en la detecció de

les altes capacitats. Estan força arrelats en el pensament social i individual. Costen de
modificar i això explica la permanència de falses creences sobre les altes capacitats i la
intel·ligència excepcional.

Aquestes creences poden respondre a la realitat però en cap cas són generalitzables. Hi
haurà alumnat amb Altes Capacitats que poden respondre a algun dels perfils anteriors, no
a tots, ni tot l'alumnat té coincidència en aquests trets. Com en tots els col·lectius, aquest
manté una important diversitat.

No podem entendre aquestes possibles reaccions docents si no coneixem la manera com es

formen aquests prejudicis i estereotips. Hem de dir que les altes capacitats és un fenomen
de comprensió complexa. Des de la psicologia social s'ha estudiat la formació del prejudici
(Doise, Deschamps i Mungy, 1985) a partir dels mecanismes d'atribució i de categorització
que fem. El prejudici és una manera simple i natural de simplificar una realitat per si molt
complexa per tal de fer-la "manejable" i comprensible. Les idees creades condueixen a la
manifestació de determinades actituds i a les conductes posteriors. Per exemple:
generalitzem excessivament quan considerem que una característica ha de ser comuna a
totes les persones de la mateixa categoria. Seria el cas d'un alumne introvertit que pertany
al grup d'altes capacitats, considerem erròniament que tots els que siguin superdotats han
de ser necessàriament introvertits. De la mateixa manera podríem aplicar algunes de
característiques presents en algunes persones altament capacitades com a característica
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_1 6/6