1/305 Dian Ofcial de la Generaltat de Catalunya Num. 6845 -28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 biter (el fo) NF DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DECRET 187/2015, de 25 d'agost, diordenacié dels ensenyaments de l'educacié secundaria obligatdria. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb alld previst a l'article 131.3.c) de I'Estatut d’autonomia de Catalunya, té atribucié de potestat compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a 'educacié, secundaria obligatéria (ESO), incloent-hi 'ordenacié curricular. Diacord amb la Llel organica 2/2006, de 3 de maig, d'educacié, s'entén per curriculum la regulacié dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El Watia Ubliyaldtia compre els vbjectivs, els contiriguls, els melodes pedayiyics | els criteris d’avaluacié, que han de permetre que els alumnes acabin Vensenyament obligatori havent assolit les competéncies basiques que determina aquest Decret. El curriculum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'accié adequades al professorat, que té la responsabilitat iitima a Vhora de concretar-ne l'aplicaci6. La Lei 12/2009, del 10 de juliol, d’educacié, estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya determinar el curriculum per a cadascuna de les etapesi ensenyaments del sistema educatiu catala, en el marc dels aspectes que garanteixen l'assoliment de les competencies basiques, la validesa dels titols i la formacié comuna regulats per les lleis. En aquest marc, el Decret ordena el curriculum per a V'educacié secundaria obligatéria tenint en compte els principis fonamentals segiients. En primer llc, planteja un curriculum competencial pera la millora de la qualitat de I'aprenentatge. En aquest Eentit, el Dacrot racull | aprofita tota la rafiexié pedagagica impuleada pal Departament d’Encenyamant der de Vany 2000 en I'ambit de les competencies basiques. Assumeix el plantejament competencial contingut en la legislacié vigent i les referéncies internacionals de la Un 6 Europea, com lestratégia Educacié i Formacié 2020 (ET 2020) 0 la Recomanacié 2006/962/CE del Parlamen: Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competencies clau per a I'aprenentatge permanent, sobre la qual es fonamenta el marc normatiu vigent. També determina que el curriculum de V'educacié secundaria obligatéria s‘ha d'orientar a Vadquisicié de les competencies basiques i ha de facilitar tant la incorporacié dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta com el desenvolupament de I'aprenentatge al llarg de la vida ‘Aquest plantejament competencial no tan sols facilita el grau d’assoliment de les competéncies, siné que també promou la notabilitat | 'excel-Iéneia. Igualment, pose cls aprenentatges en accié i dissenya un curriculum, aplicat. El treball per competencies constitueix també un estimul metodoldgic per als equips docents dins els centres i afavoreix la preséncia dels diferents aspectes transversals del curriculum. En segon loc, fixa com a prioritat la continuitat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos | potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives. En tercer lloc, determina Vorlentacié com una recponcabilitat compartids de "equip docant per a Vacompanyament de 'alumnat al llarg de la seva escolaritzacié. Proposa una gestié curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el maxim d’alumnes finalitzin ESO. En quart lloc, el Decret estableix 'avaluacié de I'alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatae, amb un enfocament global, continuat i integrador. Aixi, 'avaluacio formativa adquireix un caracter fonamental i orientador a hora d’analitzar, valorar | reorientar, si cal, la practica docent de V'etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el curriculum. Des de l'any 2010, es realitzen proves d’avaluacié diagndstica i des de 'any 2012, proves de competéncies basiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres cines d'avaluacié dels centres, pretenen ser una cina util per a Velumnat, el professorat i els centres Finalment, aquest curriculum vol incentivar el treball en equip i la coresponsabilitat de tot el professorat a hora de desenvolupar els projectes educatius dels centres i també esdevenir un marc de referencia per a desplegaments normatius posteriors. 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200721905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 El centre docent és I'ambit on es desenvolupa, aplica | completa el curriculum i és on se n’evidencia Veficacia, la coheréncia i la utilitat. Es en I'aplicacié del curriculum, en cada centre i en cada aula, on s‘ha de concretar la flexibilitat | 'autonomia curricular, en funcié de les caracteristiques del grup de nois | noies, de ‘equip docent que és el responsable de la seva aplicaci6, de les caracteristiques del centre | de I'entorn social | territorial on esta ubicat. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educacié, en el seu article 11 establelx en el punt primer que el catala, com a lengua propia de Catalunya, és la lengua normalmen: emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. L’article 17.1 d’aquesta Llel determina el régim lingufstic dels centres educatius d’Aran. Aquest Decret s‘ha tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de régim juridic 1 Procediment de les administracions publiques de Catalunya | d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya. En virtut d’aixd, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d'acord amb el dictamen de la Comi Assessora, | amb la deliberacio previa del Govern, Decreto: Capitol 1 Disposicions de caracter general Article 1 Objecte Llordenacié del curriculum de leducacié secundaria obligatbria s'estableix d'acord amb un model densenvament i aprenentatae de caracter competencial i en el marc d'un sistema ue preveu lorientaci educativa i Vatenci6 a tot 'alumnat com la principal eina per afavorir la continuitat formativa en els ensenyaments postobligators article 2 Finalitat 1. La finalitat de l'educacié secundaria obligatoria és I'assoliment de les competéncies clau que permeti a tots ele alumnec: a) Assegurar un desenvolupament personal | social sélic amb relacié a l'autonomia personal, la interdependéncia amb altres persones i la gestié de V'afectivitat, b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formacié de pensament | dexpressié d’idees, les habilitats i competéncies culturals, personals i socials relatives a: - Lexpressié | la comprensié orals, lexpressié escrita | la comprensié lectora, les competéncies matematiques | les competencies necessaries per a I'Us de les noves tecnologies i de la comunicacié audiovisual. - La comprensié dels elements basics del mén en els aspectes cientifics, socials, culturals, religiosos i artistics, en particular aquells elements que permetin un coneixenent i arrelament a Catalunya. ~ La sensibilitat artistica i la creativitat. - La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones. = El treball i 'estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat critica. ~ La resolucié de problemes de la vida quotidiana, la convivéncia i 'exercici responsable de la ciutadania. = Unabit lector com a eina basica per accedir i construir coneixement i desplegar el potencial personal. 2. Leducacié secundaria obligataria ha de garantir la igualtat real d’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel-lectuals, artistiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-20073305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 ayuesta etapa. Per a.uriseyull Hu, Cal ultd EUULALIG Ue yualital adaplada a Hes HeLessitals Ue Falurin afavoreixi exit escolar i V'equitat en la seva aplicacié i distribucié en el territori Lue Article 3 Objectius Lleducacié secundaria obligatoria ha de cont permetin als alumnes uir al desenvolupament de les habilitats I les competancies que a) Assumir amb responsabllitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del dialeg, de la cooperaci6, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors basics per a una ciutadania democratica. b) Desenvoluper i consolider habits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de discipline com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficas per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat, ©) Valorar | respectar la diferencia de sexes i la igualtat de drets | oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminacié entre homes i dones. 4d) Enfortir les capacitats afectives en tots els ambits de la personalitat | amb la relacié amb els altres, i rebutjar la violencia, ele prejudicie de qualsevol tipus, ele compo-taments sexistes i resoldre ele conflictes pacificament, e) Desenvolupar I'esperit emprenedor i la confianga en si mateix, el sentit critic, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions { assumir responsabilitats. f) Condixer, valorar i respectar els valors basics i la manera de viure de la prépia cultura i d’altres cultures en un mare de valors compartits, fomentant l'educacié intercultural, la participacié en el teixit associatiu del pais, i respectar-ne el patrimoni artistic i cultural. 9) Identificar com a prépies les caracteristiques histériques, culturals, geografiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinenga al pais. h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressié i comprensié orals, una expressid escrita i una comprensié lectora correctes en llengua catalana, en lleigua castellana i, en el seu cas, en aranas; i consolidar habits de lectura | comunicacié empatica, aixi com el coneixement, la lectura i Vestudi de la literatura. 1) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en na o més llengiies estrangeres. j) Desenvolupar habilitats per a I'analisi critica de la informaci6, en diferents suports, mitjangant instruments digitals i d’altres, per transformar la informacié en cone xement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats. k) Comprendre que el coneixement cientific és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i coneixer i aplicar els métodes de la ciéncia per identificer els problemes propis de cada ambit per a la seva resolucié i presa de decisions. 1) Gaudir | respectar la creacié artistica, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artistiques i utilitzar diversos mitjans d’expressié i representacié. m) Valorar criticament els habits socials relacionats amb la salut. el consum i el medi ambient. | contribuir a la seva conservacid i millora. 1) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferéncies, afermar els: habits de salut | incorporar la practica de l'activitat fisica i esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal | social. 0) Conéixer i valorar la dimensié humana de la sexualitat en tota la seva diversitat | preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminacié per raé dorientacié sexual. ) Valorar la necessitat de Ils segur | responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la propia Tdentitat ulgital | el respecte ¢ la dels altres, Article 4 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-20074/305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Oryanitzauid yereral 1. Lletapa de educacié secundaria obligatéria s‘organitza en materies i comprén quatre cursos academics. 2. Els dos primers cursos de I'etapa mantenen la coheréncia amb l'educacié primaria, garantint la coordinacié entre les etapes, per tal d’assegurar-ne una transicié adequada de 'alumnat i facilitar la continuitat del seu procés educatiu, com a part integrant de I'educacié basica, D/aquesta manera, es potencia l'autonomia de Valumne i s‘enforteixen els habits de treball. Els dos uiltims cursos de I'etapa consoliden el procés de I'adquisicié de les competencies clau i preparen per a la continuitat cap a estudis posteriors. 3. Lieducacié secundaria obligatoria es cursa normaiment entre els dotze i els setze anys i s‘inicia, generalment, I'any natural en qué es compleixen els dotze. Amb caracter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb régim ordinari fins als divuit anys, complerts en l'any en qué finalitza el curs. 4, Veducacié secundaria obligatoria ha d’afavorir 'equitat entre l'alumnat, aixi com el foment de la igualtat entre dones i homes. 5. En aquesta etapa es posa especial émfasi a l’orientacié educativa i I'atencié a l'alumnat per promoure el maxim desenvolupament de les seves potencialitats i la continuitat formativa. 6. En V'orientacié educativa, els centres han de treballar conjuntament amb les families per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles. 7. El Departament d’Ensenyament promou que 'alumnat que finalitza I'educacié secundaria obligatéria pugui acreditar la seva competéncia digital | la seva competéncia en llengues estrangeres d’acord amb el Marc europeu comui de referencia per a l'aprenentatge, I'ensenyament i ’avaluacié de les lenges. Article 5 Projecte educatiu plurilingue 1, Tots els centres han d’elaborar un projecte linglistic propi que forma part del projecte educatiu, 2, £1 catala, com a tlengua propia de Catalunya, és la llengua normatment emprada com a llengua venicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats interres i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didactic, activitats d’aprenentatge i d’avaluacié, i comunicacions amb les families. 3. Lobjectiu fonamental del projecte educatlu plurilingde és aconseguir que tot 'alumnat assoleixi una sélida competéncia comunicativa en acabar I'educacié obligatéria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catala | el castella, | pugul comprendre | emetre missatges orals | escrits en les llenglies estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educati 4. A Veducacié secundaria obligatéria 2 fa un enfocament metodolagic de lea dues llengiics oficials tenint en compte el context sociolingiistic, per garantir que tot I’elumnat conegui les dues llengiies en finalitzar 'etapa D’acord amb el projecte lingUistic, els centres poden impartir continguts de matéries no linguistiques en una lengua estrangera, 5. El projecte linglifstic ha de determinar les llengiles estrangeres que imparteix el centre, i especificar quina 0 quines s‘imparteixen com a primera lengua estrangera i quina, o quines, com a segona. Article 6 Ragim linguistic als centres educatius d’Aran Segons l'article 8.1c) de la Le! 1/2015, de 5 de febrer, del régim especial d’Aran, I'aranés, nom que rep la varietat autdctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua propia d'aquest territori i com a tal és la lengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius d’Aran. Capitol 2 Curriculum 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-2007‘5/305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Article 7 Estructura del curriculum 1. Per contribuir a 'assoliment de les competéncies clau, el curriculum de l'educacié secundaria obligatoria recull el conjunt de competencies basiques de les matéries agrupades per ambits de conelxement, continguts, métodes pedagdgics i criteris d/avaluacié d’aquesta etapa. Les competéncies basiques esdevenen objectius d'aprenentatge de final d'etapa. 2. El curriculum s/articula segons la segilent estructura: les competéncies basiques, aixi com els continguts i els, riteris d'avaluacié en els diferents cursos. A I’annex 1 s‘estableixen les materies agrupades per ambits de coneixement, el curriculum dels quals es desenvolupa e7 els annexos del 3 a I'll. A V'annex 2, es concreta la distribucié horaria global per matéria i curs. 4, Els ambits de coneixement son agrupacions de materies que comparteixen competencies basiques, continguts i orientacions metodolégiques. 4, tls centres educatius desenvolupen | completen el curriculum d’educacié secundaria obligatoria, EI curriculum elaborat pel centre forma part del seu projec:e educatiu, Article 8 Competéncies clau 1. El curriculum de l'educacié secundaria obligatoria, desplegat a través dels ambits de conelxement establerts en 'annex 1, ha de contribuir a l'assoliment de les competencies clau. 2. Les competéncies clau han de desenvolupar la capacitat d'utilitzar els coneixements j les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensié, la reflexié ‘el discerniment relatiu a cada situacié contextualitzada, Assolir-les permet la seva transferéncia a d’altres situacions. 3. El treball conjunt de les diferents materies ha d'incorporar els continguts, els criteris d’avaluacié i les Metodologies més adequades per a I'assoliment de les competencies clau. 4. Els centres han de fomentar la competéncia comunicativa en totes les matéries, com a factor basic per al desenvolupament de les competencies clau I per a l'adquisici6 de les competencies basiques de les matéries. La lectura i la consolidacié d’un habit lector és una responsabilitat compartida de totes les matéries. 5. L’assoliment dels elements transversals de l'ambit personal i social, detallats a l'annex 11 d/aquest decret, i de I'ambit digital, detallats a l'annex 10, ha de desenvolupar-se en el conjunt de matéries i d’acord amb els, processes dorientacié associat. 6, L’adquisicié de la competancia di propia identitat digital i la dele altre: ital i Vexercici responsable de la ciutadania implica tenir conscincia de la ‘salvaguardant les dades personals i la utilitzacié d'imatges, 7. Vorganitzacié de les activitats a aula | el funclonament dels centres, les activitats docents, les formes de relacié i de comunicacié que s’estableixen entre la comunitat educativa I la relacié amb ’entorn, contribueixen a la consolidacié de les competencies clau, Article 9 Competéncies basiques en I'ambit de les materies i continguts clau 1. Les competencies basiques d'ambit i matéria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competéncies i continguts clau de cada materia, establint la contribucié de cada matéria al desenvolupament de les diferents competencies clau. 2, Amb Ia finalitat d’ajudar ele centrec 2 decenvolupar ol curriculum de lec diferente matériee, e’han identificat | desplegat les competencies dels ambits linguistic, matematic, cientificotecnologic, social, artistic, d'educacié fisica, de cultura i valors, aixi com les competencies transversals dels ambits digital i personal i social 3. S’entén per competéncies basiques d’ambit aquelles competéncies que Ii sén prdpies. Aquestes Pompetincies estan agrunades en dimensions, graduades en tres nivells de consecucié al final de Vetapa i 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-20076/305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 edsutlaues als Curitinyuts Currlulars Glau. Les CUMMpELE! Les, Yue UNETELEH les Ultnenslotty, Sait Ue Wurisider ar totalment integrades amb els continguts. 4, Els continguts clau sén aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competéncia’ 5. Les propostes curricular dels diferents ambits despleguen aquestes competencies especifiques, que seran el referent de l'avaluacié al final de l’etapa. Article 10 Matéries 1. Les matéries comunes sén les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l'etapa. 2. Les matéries optatives diversifiquen el curriculum per tal de respondre al desenvolupament d'un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot I'alumnat i afavoreixi la innovacid educativa orientada a la millora dels resultats educatius. 3. Les hores de les matéries optatives es poden destinar a completar I'assignacié horaria de les matéries comunes, tot respectant les matéries optatives d'oferta obligatéria | rorganitzacié de les opcions de quart. Article 11 Matéries dels tres primers cursos 1, Les mattries comunes dels tres primers curses de leducacié secundaria obligatdria s6n: Ciéncies de la naturalesa (biologia i geologia a primer i tercer; fisica i quimica a segon i tercer) Ciencies socials: geografia i histdria Eaucacio tisica Educacié visual i plastica Lengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranés, a Aran Lengua estrangera Matematiques (2 primer i segon) Matematiques académiques-aplicades (tercer) Misica Tecnologia Religié 0 cultura i valors atics Tutoria 2. Els centres han d'oterir de torma obligatoria, almenys en un dels tres primers cursos, les materies optatives de cultura classica, emprenedoria i segona lengua estrangera 3. Lloferta de segona llengua estrangera s’ha d’adequar al projecte lingliistic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n'ha de promoure la preséncia i la continuitat al llarg de etapa. Article 12 Mate jes de quart curs 4. El quart curs té un cardcter orientador i ha de promoure la continuitat formativa coherent amb els interessos | potencialitats de l'alumne. 2. Les matéries comunes de quart de I'educacié secundaria obligatéria sén les segiients: 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200771905, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 ci ieles sutlals (yeuyrata | Instore) Educacié fisica Lengua catalana | literatura, llengua castellana i literatura, | aranés, a Aran Lengua estrangera Matematiques académiques-aplicades Religié 0 cultura i valors tics Tutoria 3. Les matéries optatives de quart sén les seguents: Biologia i geologia Fisica i quimica Laté Economia Ciéncies aplicades a l'activitat professional Emprenedoria Tecnologia Tecnologies de la informacié i la comunicacié (informatica) Segona lengua estrangera Educacié visual i plastica Filosofia Misica ‘Arts escéniques i dansa Cultura cientifica Cultura classica article 13 Organitzacié de quart curs 1. El quart curs s’organitza de manera que els alumnes puguin escollir cursar una o ambdues d’aquestes opcions: a) Opcié académica, que condueix als estudis de batxillerat. b) Opcié aplicada, que condueix als ensenyaments professionals. 2, Per acreditar 'opcié académica cal cursar dues matéries de les segiients: biologia i geologia, fisica i quimica, llati i economia, i una altra materia optativa a escollir per 'alumne. Per acreditar Vopcié aplicada cal cursar dues matéries d'entre: ciéncies aplicades a l'activitat professional, emprenedoria i tecnologia, | una altra materia optativa a escollir per I'alumne. 3. Per facilitar Vaccés de l'alumnat a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris, tots els centres educatius han d’estructurar una organitzacié curricular que permeti cursar dues matéries d’opcié académica i dues matéries d’opcié aplicada. A aquest efecte, cls centres educatius han d/oferir matéries compactades d’acord amb la distribucié horaria establerta a l'annex 2. Aquesta organitzacié permet als alumnes realitzar 'avaluacié final per 'opcié d’ensenyaments academics i/o per 'opcé d’ensenyaments aplicats. 4. Una materia compactada agrupa dues matéries optatives que tenen una part de continguts coincidents i pertanyen 2 una mateixa especialitat docent. Esta impartida per un Unic professor i, pel que fa a l'avaluacié, 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-20078/305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Wuinnpute Com dues imaterles 1 WE Uues qualificacions. 5. Les matéries compactades autoritzades sén: a) Fisica | quimica | ciéncies aplicades b) Biologia i geologia i ciéncies aplicades ©) Economia i emprenedoria d) Tecnologia i tecnologies de la informacié i la comunicacié (informatica) Els annexos 5 i 6 contenen el curriculum establert per a aquestes matéries. 6. Vorganitzacié de quart ha de permetre una oferta suficient de matéries optatives per tal que I’alumne pugui superar la prova de l'opcié —o opcions— triada. 7. Els centres de tres o més linies han d’oferir de forma obligataria les matéries optatives de filosofia i segona lengua estrangera. La resta de centres han de prioritza’ aquesta oferta segons la seva disponibilitat. 8. En la franja horaria de les matéries optatives, l'alumrat n’ha de cursar un minim de 3 i un maxim de 5. Article 14 Treball de sintesi 1. El treball de sintesi esta format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competencies i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capac de relacionar les competéncies basiques treballades en les diferents matéries per a la resolucio de questions i problemes de la vida practica. Aquest treball ha d'integrar continguts de diverses materies i admet diverses concrecions temporals. 2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en organitzacié del seu treball individual. i també de cooperacié i col-laboracié en el treball en eauio. 3. A l’hora d’avaluar el treball de sintesi, convé incloure I'avaluacié de la competéncia digital, ates que és una competancia transversal que s‘adquireix des de les diferents matéries. En la proposta curricular de l'smbit digital s‘inclou el treball de sintesi com a part de I’avaluacié de la competéncia. 4, S’ha de fer un treball de sintes! en cadascun dels tres primers cursos de I'etapa. EI treball de sintesl, a efectes d’avaluacié, té la consideracié de projecte transversal amb Incidéncia en la qualificacié global de cada Article 15 Projecte de recerca 1. En el quart curs tot I'alumnat ha de realitzar un projecte de recerca. Aquest projecte ha destar constituit per un conjunt d'activitats de descoberta | investigacié realizzades per l’alumnat d'un tema escollit i delimitat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat. 2. Allllarg del projecte, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia | ini treball individual, i també de cooperacié i col-laboracié en el treball en equip. tiva en lorganitzacié del seu 3. A hora d’avaluar el projecte de recerca, convé incloure l'avaluacié de la competéncia digital, atés que és una competéncia transversal que s'adquireix des de les diferents matéries. En la proposta curricular de ambit digital s‘inclou el projecte de recerca com a part de I'avaluacio de la competencia. 4. El projecte de recerca, a efectes d’avaluacié, té la consideracié de projecte transversal amb incidéncia en la qualificacié global de quart. Article 16 Servei comunitari 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-20079/305, Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 41. fl servel Comunitar! &s und auld educative UrletiteUe 4 Ueserivulupal la WUIIpeteriLla SuLial | Llutauatia, ett qué V’'alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats | habilitats, alhora que aprén Texercici actiu de la ciutadania 2. El servei comunitari és de caracter obligator! i el seu objectiu és garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectéria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromis civic. 3. El servei comunitari ha de formar part de la programacié curricular d’una o diverses matéries de tercer /0 Quart d’ESO definides en el pla anual de centre. Aixi, comprén una part d’aprenentatge vinculada al curriculum que es realitza dins I'horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que s’ha de dur a terme fora d’aquest horari, dlacord amb les necessitats de lentitat amb qué cs col-labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicacié horaria al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un minim de 10 hores de servel actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la comunitat es pot dur a terme dins Vhorari escolar. 4, Un centre pot dicpozar d’un © mée projectes de cervel comunitari. En tote ele cacoe, cada projecte ha de contenir una assignacié horaria lectiva i practica, i la vinculacié curricular que fonamenta el servei actiu. 5. El sorvei comunitari, a ofectes d/avaluacié, té la consideracié de projecte transversal amb incidancia en la qualificacié global de la materia, o matéries, a la qual estigui vinculada. Capitol 3 Orientacié educativa i gestié pedagdgica Article 17 Orientacié educativa 41. Vortentacié educativa comprén les accions de centre que promouen lacompanyament personalitzat de Valumne i suposen l'eix vertebrador de 'accié educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen. 2. Consisteix en el conjunt d’actuacions de 'equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programacié general anual de centre, per garantir el desenvolupament de I’alumne, l'assoliment de les competencies clau i l'acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolaritzacid, 3. Lorientacié educativa s’adreca a tot I'alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou 'atencié a la jiversitat, l'accié tutorial i Vorientacié académica i professional, 4, Les actuacions d’orientacié educativa es duen a terme en els Ambits personal, académic | professional de Valumne, i es poden desenvolupar a nivell individual 0 grupal. 5. El centre ha de disposar d'un registre o full de seguiment intern per recollir i traspassar la informacié més rellevant de cada alumne d'un curs al segtient i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha d'incloure, entre d’altres, les dades segiients: a) Nivell d’assoliment dels aorenentataes. b) Mesures de suport a I'aprenentatge rebudes (especifiques i/o extraordinaries). ©) Interessos i expectatives de I'alumne. d) Habilitats de relacié I socialitzacié, 6. Correspon al tutor assignat a I'alumne la responsabiltat d’actualitzar | gestionar la informacié continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne, Article 18 Atencié a la diversitat dels alumnes 1, Llatencié a la diversitat consisteix en V'aplicacié de mesures curriculars, metodoldgiques, organitzatives i/o 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200710/305 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 pslcopedaydylyues que permeten personalize Pacis educative pet ¢ Wis ely alu 2. El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris | els recursos que orientin 'atencié a la diversitat dels alumnes. 3. Les mesures d'atencid a la diversitat paden ser de caracter general, especific o extraordinari, i paden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s'apliquen en totes les matéries i en l'accié tutorial, | requereixen la coordinacié del I'equip docent. 4, Les mesures de caracter general garanteixen 'atencié | el suport a tot I'alumnat | inclouen el conjunt dlaccions de reforc i ampliacié que cada docent preveu a fi | efecte d’ajustar la programacié general del grup a les necessitats de tots els alumnes. Aixd comporta la diversificacié dels procediments i les activitats daprenentatge i d'avaluacié, tant des de la perspectiva organitzativa com metodologica, | no suposen cap flexibilitzacié ni adaptacié del curriculum. 5. Les mesures esvecifiaues oermeten singularitzar i adaotar el curriculum als alumnes que ho requereixin. un cop han estat aplicades les mesures generals, d’acord amb els criteris establerts per la comissié d'atencié a la diversitat 0 per lérgan col-legiat que el centre determini. Van adrecades a: a) Alumnes de primer i segon cursos de I'ESO. Tenen un caracter preventiu | esdevenen un suport immediat | personalitzat a alumnes amb un baix nivell d’assoliment de les competéncies b&siques a I'educacié primaria i/o que presenten dificultats d’aprenentatge, sobretot en aquells aprenentatges considerats clau i de caracter més Instrumental. b) Alurnes de tercer i quart cursos de I'ESO. Tenen un caracter orientador i d’estimul cap a la continuitat formativa per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge |, de vegades, amb risc d’abandonament escolar. Sén estratégies de diversificacié curricular que permeten orcanitzar el curriculum d’acord amb els ambits d'aprenentatge i, si escau, amb una clara orientacié practica. ©) Alumnes amb altes capacitats i alt interés per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures especifiques que donin resposta a les seves necessitats amb relacié a ’ampliacié | enriquiment curricular al llarg de tota l'etapa, aixi com la flexibilitat en la durada de etapa en determinats casos degudament motivats. 6. Les mesures extraordinaries s6n estratégies i eines de caracter didactic, curricular, psicopedagogic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les mesures @specitiques | en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades. L’accés a aquestes mesures extraordinaries es fa d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Ensenyament. 7. £1 Departament d’Ensenyament pot establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions, per a la realitzacié d’activitats fora del centre en el marc d‘aplicacié de les mesures especifiques i/o extraordinaries per als alumnes de tercer i quart curs, que no han de comportar vinculacié laboral o professional. Article 19° Accié tutorial 1. El projecte educatiu de centre ha de definir el model d’accié tutorial d'acord amb els principis que regulen Vorientacié educativa del centre. 2. Llaccié tutorial és el conjunt d‘accions educatives que contribueixen, en col-laboracié amb les families, a assoliment de les competencies personals, emocionals i socials de alumne necessaries per poder desenvolupar el seu projecte personal, académic i professional. 3. Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb Vaplicacié de propostes pedagdgiques que contribueixen a la cohesié social dels alumnes a través de la tutoria del grup. 4. Tots els alumnes han de disposar d'un professor tutor. Correspon al professor tutor la relacié amb les Families o tutors legals dels alumnes. 5. L’accié tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinacié de I'equip docent i l’emplenament de tota la documentacié que sigui necessaria. 6. Les normes d’organitzacié i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l'accié tutorial, j els procediments de seguiment i d’avaluacié. El centre ha de garantir, mitjancant els recursos disponibles, la coheréncia i la continuitat de l'accié tutorial durant I'escolaritzacié de l'alumnat. 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200711/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Article 20 Orientacié académica i professional 1, Vlorientacié académica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relacié a I'tinerari formatiu de I'alumne, Aquestes actuacione han de tenir continuitat al llarg de tota Vetapa i han d’estar vinculades al treball de les materies curriculars. 2. L’alumne i la seva familia, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informacié del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l'emet I'equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de supcrt per al curs segilent, si escau, 3. A la finalitzacié de I'escolaritzacié de I'alumne, l'equip docent emet un consell orientador, mitjancant un informe motivat, que ha d’incloure una orientacié especifica amb relacié al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador. Article 21 ‘Transicions i continuitat formativa El treball pedagogic compartit per facilitar la continuitat educativa entre els cursos i les etapes és un factor d'éxit | de qualitat educativa, 2. Els centres educatius han de preveure mecanismes d= coordinacié i de traspas d’informacié en les transicions seguents: a) De l'educacié primaria a 'educacié secundaria obliga:dria per garantir la continuitat curricular | el seguiment personalitzat de I’alumnat, amb un plantejament de coheréncia pedagogica. b) Entre els diferents cursos de I’etapa. ©) De 'educacié secundaria obligatéria a ensenyaments postobligatoris per afavorir la continuitat formativa dels, alumnes. 3. EI traspas de la informacié a ensenyaments postobligatoris es vehicula a través de I'expedient académic de Valumne, que ha d'incloure el consell orientador. 4. Valumnat que finalitza 'educacié secundaria obligatéria i encara no ha obtingut el titol de graduat en ESO, ha de disposar de propostes de continuitat formativa de caracter professionalitzador i/o academic, orientades 2 Vobtencié del titol de graduat en ESO i/o del titol professional basic, amb col-laboracié amb la familia o els tutors legals. 5, Excepcionalment, I'alumnat que no hagi finalitzat l'ed.icacié secundaria obligatéria i presenti trets nadaptacié cocial i riec de marginacié, fine ale 18 anye pot accedir a mecurec extraordinaries en cituacié d'escolaritzacié compartida amb centres que desenvolupin accions formatives de noves oportunitats que promoguin l'obtencié del titol de graduat en educacié secundaria obligatéria i/o del titol professional basic. El Departement d’Ensenyament estableis els procediments que regulen acces @ aquests proyrames, Article 22 Projecte educatiu i autonomia pedagdgica 1. El projecte educatiu de centre és la maxima expressié de l'autonomia i esta orientat a afavorir la qualitat i Vexcel-léncia en un context d'equitat i la continuitat formativa de I'alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relacié a l'aplicacio dels criteris d'organitzacié pedagdgica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusio educativa, els recursos disponibles, la concrecio i el desenvolupament dels curriculums, Vorientacié educativa i les mesures d’atendé a la diversitat de lalumnat, | el projecte linguistic, que s‘ha de concretar a partir de la realitat sociolinguistica de entorn i d’acord amb el régim linguistic. Els centres han de donar a conéixer el seu projecte educatiu i han d'establir compromisos amb les families, Miitjancant la carta de compromis educatiu, per incentivar el treball de 'alumne | atavorir la coresponsabilitzacié de la familia | el centre respecte de\ procés educatiu de V'alumne, 3. Els centres, per millorar i incentivar el procés d’aprerentatge de I'alumnat, poden establir compromisos amb la comunitat éducativa mitjangant els plans educatius dentorn o altres plans socioeducatius. 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-2007121905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 4. C1 venue, en Texeruul de Peulonumia pevaydylud, po. Incurpura! en ef seu projeute eUuLaLy UbJectus addicionals, projectes d’innovacié pedagégica, plans de :reball, i formes organitzatives i de gestié diferenciades., 5. Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una organitzacié horaria de les matéries diferent a l'establerta amb caracter general en V'annex Z, requereixen V'autoritzacio del Departament d’Ensenyament en els termes que determini. El projecte ha d'incloure la justificacié i l'argumentacié del canvi plantejat, el calendari d’implementacio, aixi com els instruments de seguiment i d’avaluacié previstos. Article 23 Equips docents 1. Per garantir una millor accié educativa s‘han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduit possible, especialment en els dos primers cursos. La direccio ha de promoure el treball en equip del protessorat | estimular la retlexio | ractivitat, investigadora a partir de la practica docent. 2, Liequip docent, integrat pel protessorat del grup d'alumnes | coordinat pel protessor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a érgan col-legiat en tot el procés diavaluacié i en V'adopcid de les decisions que en resultin Cada professor ha d’aportar informacié sobre el procés d'aprenentatge dels alumnes en la materia o materies gue intervé. 3. Els centres han de preveure horaris especifics per a les reunlons de coordinacié dels equips docents dins et periode de permanéncia del professorat al centre. Article 24 Material didactic 1. Els materials pedagogics i didactics han de ser comprensibles, utilitzables i practicables per a tothom sense cap mena de limitacié, amb la finalitat de fer accessible I'aprenentatge i eliminar barreres a la comunicacié, per donar resposta als requeriments de I'escola inclusiva.. 2. Els centres han de fomentar I's de les diferents tecnologies per a l'aprenentatge i la comunicacié, atesa la seva capacitat de personalitzar els aprenentatges, afavorir l'autonomia i la cooperacié dels alumnes | nar multiples maneres d’accedir als continguts i de produir coneixement. Avaluacié i promocié Article 25, Criteris generals d’avaluacié 1. Lavaluacié del procés d’aprenentatge de I'alumnat d’educacié secundaria obligatéria és global, continua i diferenciada segons les materies | té com a finalitat la millora dels processos d’aprenentatge dels alumnes. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del curriculum. 2. Els criteris d’avaluacié de les matéries sén un referert fonamental per determinar el grau d’assoliment de les, Competancies basiques i dels objectius de cada materia 3. Vlequip docent, coordinat pel tutor del grup, ha d’actuar de manera col-legiada en tot el procés d’avaluacié i en l'adopcié de les decisions que en resultin. 4, Lavaluacio ae I'alumnat que ha disposat, a mes de les mesures generals, de mesures especitiques 0 extraordinaries, s‘ha de fer en relacié amb aquestes mesures. 5. Els pares o tutors legals han de conéixer la situacié académica de I'alumne, les decisions relatives al procés que ha seguit i el seu progrés educatiu. 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200713/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Article 26 Promocié de primer a tercer 1. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a consequiéncia del procés d’avaluacié, "equip docent ha de Prendre les decisions corresponents sobre la promocié ce I'alumnat. 2. Es promociona al curs segtient quan s'ha obtingut avaluacié positiva en totes les matéries, quan d’acord amb els criteris d’avaluacié per cada matéria i curs, i la cons deracié de I'equip docent, s‘han assolit els nivells, competencials corresponents a cada curs de les matéries cursades, o bé quan es té avaluacié negativa com a maxim en dues materies, sempre que no siguin simultaniament dues de les seguients: lengua catalana | literatura, lengua castellana | literatura i matematiques. 3. De forma excepcional es pot autoritzar la promocié d'un alumne amb avaluacié negativa en tres materies 0 en dues de les tres materies anteriors (Ilengua catalana i literatura, lengua castellana i literatura | matematiques), sempre que 'equip docent consideri que I'alumne té bones expectatives de recuperacié i que la Promocié és positiva per a la seva evolucié académica; a més, se li han d’aplicar mesures especifiques 0 extraordinaries. 4. Per a la promocid, cal tenir en compte que les matéries amb el mateix nom en diferents cursos s6n matiries diferents. 5, Per faciltar a I'alumnat la recuperacié de les matéries que han tingut avaluaclé negativa, el Departament d’Ensenyament estableix i regula el procediment de les proves extraordinaries, que en quaisevol cas s‘han d’emmarcar en el procés d’avaluacié continua, 6. L’alumne que promocioni sense haver superat totes las matéries ha de disposar durant el curs seguent de mesures especifiques i/o extraordinaries destinades a recuperar els aprenentatges i ha de superar l'avaluacio corresponent a aquest programa. Aquesta circumstancia s’ha de tenir en compte als efectes de promocié Previstos en els apartats anteriors. 7. Quan un alumne no promocioni ha de continuar un any més en el mateix curs. Aquest fet ha d’anar acompanyat de mesures especifiques i/o extraordinaries, que he d'establir el centre educatiu, per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior. 8. V’alumne pot repetir el mateix curs una sola vegada | dues vegades, com a maxim, dins de etapa si no ha repetit a l'educacié primaria. Article 27 Avaluacié de quart 1, Es considera que un alumne ha superat quart quan ha obtingut avaluacié positiva en totes les matiries, i per tant ha assolit les competéncies de I'etapa, 0 quan tingui avaluacié negativa com a maxim en dues matéries que no siguin simultaniament lengua catalana | literatura, lengua castellana 1 iteratura | matematiques. 2. També sén d'aplicacié per a l'avaluacié de quart els articles 26.3, 26.4, 26.6 i 26.7. 3, De manera excepcional un alumne pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriore. Article 28 Titol de graduat en educacié secundaria obligatoria 1, Per obtenir el titol de graduat en educacié secundaria obligatéria, cal la superacié de la prova externa diavaluacié final de quart. 2, El titel de graduat en educacié cecundaria obligatéria permet accedir ale encenyamente postobligatoric dacord amb els requisits que s‘estableixen per a cada ensenyament. 3. Els alumnes poden fer la prova per qualsevol de les dues opcions, ensenyaments académics 0 aplicats, o per totes dues. En tots els casos, en el titol ha de constar lopcié 0 opcions superades alxi com la qualificacié final de Vetapa 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200714/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 4, Els alumnes que hagin cursat I'educacié secundaria obligatoria I no obtinguin el graduat en educacié secundaria obligatéria han de rebre un certificat d'escolaritzacié on consti el nombre d’anys cursats, el grau d'assoliment dels objectius de I'etapa | 'adquisicié de les competencies corresponents, aixi com el consell orientador. 5, El Departament d’Ensenyament estableix mesures d’atenci6 personalitzada dirigides a aquells alumnes que no hagin superat I’avaluacié final de l'educacié secundaria obligatéria, que poden anar des d’ensenyaments professionalitzadors fins a repetir quart en condicions singulars. Disposicions addicionals Primera Calenaani a'impiantacié del servel comunitari El servei comunitari s‘ha d'implementar en tots els centres educatius de secundaria obligatria de forma gradual en un termini de cinc anys des de I'entrada en vigor d’aquest Decret. Segona Diversificacié curricular El Departament a’Ensenyament na de donar orientacions per al desenvolupament de les mesures espe extraordinaries d’atencié a la diversitat, establertes en els articles 18.5 i 18.6. Tercera Simultaneitat d’estudis obligatoris | ensenyaments ai ics 0 esportius El Departament d’Ensenyament ha d'establir mesures per facilitar el seguiment i superacié dels estudis d’educacié secundaria obligatéria a I'alumnat que cursa simultaniament aquesta etapa | estudis de misica o dansa, 0 bé amb una dedicacié significativa a l'esport. Quarta Llensenyament de la religié El Departament d’Ensenyament ha de garantir que tots els pares i tutors legals dels alumnes puguin manifestar la seva voluntat perqué els esmentats alumnes puguin rebre ensenyament religiés, sense que V’opcié feta suposi cap tipus de discriminacié. La determinacié del curriculum de 'ensenyament de la religié catélica i de les diferents confessions religioses Aue hagin ciiherrit acarde cle canneraciA an mataria edurativa, 46 campetancia de les antnritats raliginges corresponents. Aquest curriculum ha de respectar els principis, els valors, les libertats, els drets i els deures constitucionals | estatutaris, i ha de contribuir al desenvalupament de les competncies propies de I'ambit de cultura i valors, Quan s'hagi optat pels ensenyaments de religié, es pot escollir entre els ensenyaments de religié catdlica 0 els d'aquelles confessions religioses que disposen d’acords de cooperacié en materia educativa. Llavaluacié dels ensenyaments religiosos s‘ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres materies. Cinquena Educacié de persones adultes 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200715/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 El Departainent Utusenyativerit he de fer ure Uferta educative per d les personies qUultes yue vulyull: auqullt les competencies i els coneixements corresponents a l'educacié secundaria obligatoria. Aquesta oferta s’ha dadaptar a les condicions i necessitats de les persones que optin per aquesta formacié i es pot fer de manera Presencial, semipresencial o a distancia. El Departament d’Ensenyament ha d'organitzar periddicament proves per a les persones majors de divuit anys. Perqué puguin obtenir directament el titol de graduat en educacié secundaria obligatéria, Sisena Ensenyaments a distancia El Departament d’Ensenyament ha de regular les condicions perqué els alumnes puguin cursar alguna materia a distancia, en especial la segona llengua estrangera, i afavorir aixi una oferta més amplia per part del centre. Setena Organitzacié curricular de quart curs El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per a l'organitzacié curricular de les materies optatives de quart. Vuitena Acreditacié de la competéncia digital En relacié amb l'article 4.7, 'esmentada acreditacié de la competencia digital es fa d’acord amb el previst en el Decret 89/2009, de 9 de juny, que regula I'acreditacié de competencies en tecnologies de la informacié I la comunicacié (ACTIC). Disposicié transitéria Prova d’avaluacié de quart d’ESO El Departament d’Ensenyament avalua les competencies i coneixements basics que ha d’haver adquirit Valumnat al final de l'educacié secundaria obligatoria mitjancant una prova d’avaluacié de quart d’ESO que té caracter informatiu, formatiu | orientador per a I'slumnst, lee families | ele centres. Per al Departament d’Ensenyament, les proves d’avaluacié constitueixen una de les linies de millora de Veducacié a Catalunya, alhora que permet a cada centre valorar ele seus propis recultate i establir mesures de lora dels processos d’ensenyament-aprenentatge. ‘Aquesta prova sera vigent, d'acord amb la regulacié estatal, mentre no es concreti cap altre tipus de prova externa d’avaluacié. Disposicié derogatéria Sens perjudici del que estableix la disposicié final primera en relacié amb el calendari d'aplicacié de la nova ordenacié dels ensenyaments de l'educacié secundaria obligatéria, queda derogat el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix 'ordenacié dels ensenyaments de l'educacié secundaria obligatdria, i el Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificacié del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix 'ordenacié dels ensenyaments de I'educacié secundaria obligatéria, 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200716/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Dispusicionts nals Primera Calendari daplicacié La nova ordenacié de I'educacié secundaria obligatéria establerta en aquesta Decret, s‘implanta: Lany académic 2015-2016, als cursos primer i tercer. Lany académic 2016-2017, als cursos segon i quart. Llavaluacié final de I'ESO corresponent a la convocatoria que es realitzi l'any 2017, no tindra efectes académics. Mentre aquesta avaluacié final no estigui imalantada 0 no tingul efectes académics, el titol de Draduat an educacié cecuundaria nbligatiria e'ahté an cinerar al quart curs en al cantre arlucati Segona ‘Autoritzacions S’autoritza el titular de! Departament d’Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessaries per a Vaplicacié del que disposa aquest Decret. Tercera Entrada en vigor Aquest Decret entrara en vigor I'endema de la seva publicacié al DOGC, Barcelona, 25 d’agost de 2015 Artur Mas | Gavarré President de la Generalitat de Catalunya Trane Rigaiti Oliver Consellera d’Ensenyament ‘Annex 1 Matéries agrupades per ambits de coneixement Les conclusions del Consell de la Unié Europea de 12 de maig de 2009 (DOUE 2009/C 119) sobre un marc estratégic per a la cooperacié europea en l’ambit de l'educacié i la formacié (ET 2020) estableixen diversos objectius, entre els quals millorar el nivell d’assoliment de les competencies propies dels mbits lingiistic, matematic i cientificotecnoldgic, i també fomentar I'adquisici6 de les competencies basiques transversal com la competencia digital, la d'aprendre a aprenare | la c'autcnomia, iniciativa personal | emprenedoria. Igualment, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educacié, en l'article 59, estableix els objectius curriculars de Veducacié ‘secundaria obligatoria, encaminats al desenvolupament personal i social amb relacié a l'autonomia personal dels alumnes, el coneixement refiexiu, les habiltats i competencies culturals, orientats a l'adquisicid de les competencies basiques, en tots els ambits del coneixement, 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200717/908 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Per aquest motiu, el curriculum agrupa les diverses matiries en mbits de coneixement que faciliten Vassoliment de les competencies que li sén propies de la manera sequent: 1. Ambit lingdistic: ~ Llengua catalana i literatura ~ Llengua castellana i literatura - Aranés ~ Llengiies estrangeres ~ Lat 2. Ambit mat ie: ~ Matematiques - Matematiques académiques-aplicades 3. Ambit cientificotecnoldgic ~ Ciencies de la naturalesa: fisica i quit - Clencies de la naturalesa: biologia i geologia - Ciencies de la naturalesa: sncies aplicades a l'activitat professional - Tecnologia = Tecnologies de la informacié I la comunicacié (informatica) ~ Cultura cientifica = Fisica i qui ica | ciéncies aplicades a Vacti itat professional ~ Biologia i geologia i ciéncies aplicades a l'activitat professional - Tecnologia | tecnologies de la informacié | la comunicacié (Informatica) 4, Ambit social: = Ciencies socials: geografia i histéria ~ Cultura classica = Emprenedoria - Economia - Economia i emprenedoria 5, Ambit artistic: ~ Masica > euucacid visual | plastica ~ Arts escéniques i dansa 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200718/305 Dian Ofcial de la Generaltat de Catalunya Num. 6845 -28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 6, Ambit Ue reducatid fisita: ~ Educacié fisica 7. Ambit de cultura i valors: ~ Cultura i valors éties - Filosofia - Religi 8. Ambit digital: - Transversal a les matéries 9. Ambit personal i social: - Transversal a les materies ‘Annex 2 Distribucié horaria global per materia i curs 2.1, Assignacié horaria setmanal de caracter general ‘Matéries comunes ar [2n|3r | 4t Uengua catalana i literatura rsl3]sls |Uengua castellana i iteratura. =| 3] 33 3 Lengua estrangera l3/4| |Ciencies socials: geografia i historia =| 3/33) 3) (Cléncies de la naturalesa: biologia | geologia| 3 | - | Giéncies de la naturalesa: 3 Matematiques EIKIEIE: [Cducsciofisica =—=—st—<“‘i‘éS*d «dL CD*d | Masica lzlz{-|- Educacié visual | plastica 2 : Tecnologia yz] 7 Religié o cultura i valors étics falafata 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-200719/905 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 Tuwwia afafala ‘Treball de sintesi/Projecte de recerca my} ‘Servel comunitari -[-[ ay Matéries optatives 2] 2] 2]10 TOTAL 30/30/30 30 *Les materies de miisica i d’educacié visual i plastica sén intercanviables a segon | tercer d'ESO. (2) Sense essignacié horéria Distribucié horaria de les matéries optatives de quart d'SO Llassignacié horaria de les matéries optatives per acreditar lopcié de quart d’ESO, especificades en l'article 13.2, és de 3 hores setmanals. La resta de matéries optatives especificades en l'article 12.3 han de tenir una assignacié lectiva minima de 2 hores, Assignacié horaria de les matéries compactades autoritzades - Fisica | quimica | cléncles aplicades, amb assignacié horaria de 4 hores setmanals. ~ Biologia i geologia i ciéncies aplicades, amb assignacié horaria de 4 hores setmanals. - Economia I emprenedoria, amb assignacié horaria de 4 hores setmanals. = Tecnologia i tecnologies de la informacié | la comunicacié (informatica), amb una assignacié horaria de 3 hores setmanals. 2.2 Condicions per a altres possibles assignacions horaries de primer a tercer Els centres poden moditicar I'assignacié noraria setmanal de les matéries establerta amb caracter general en el punt 2.1 d’aquest annex, excepte en el cas de I'educacié fisica, la religié, la cultura | valors atics, la tutoria i el treball de sintesi. Aquesta nova distribucié sha d’establir per a tota una promocié d’alumnes I ha de respectar les condicions segiients: a) Hores globals de les matéries Per a cada materia, el nombre total d’hores al llarg dels tres cursos no pot ser inferior a: Lengua catalana i literatura: 315 h Lengua castellana i literatura: 315 h Lengua estrangera: 315h + 35 h* Ciéncies socials: geografia | historia: 315 h Ciencies de la naturalesa: biologia i geologia: 175 h Ciéncies de la naturalesa: fisica i quimica: 175 h 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-2007201305 Diari Ofclal de la Generaltat de Catalunya Num, 6945 - 28.8.2015, (CVE-DOGO-A-15297051-2015 matematiques: 3899 Misica: 140 h Educacié visual i plastica: 140 h Tecnologia: 210 h (Per a cada curs, s‘han comptabilitzat 35 setmanes lectives) Aquestes 35 hores es poden emprar per impartir una materia no lingllistica en llengua estrangera, d’acord amb el projecte linguistic de centre. b) Preséncia de les materies Les matiries de llengua catalana | literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, ciéncies socials: geografia i histéria, ciéncies de la naturalesa i matemat ques han de tenir presencia a tots els cursos i el seu horari global no pat ser inferior al 60% del total d’hores per curs. Annexos 34 114 (Vegeu imatge al final del document) annexos 311_dso_IVA_validat_vpro.pdf (45.237.051) 590 To88- 286% paw gprcarcavsoge OL 6 s8016-2007