DISLÀLIA ORGÀNICA

LA DISLÀLIA. Defecte de la parla en el desenvolupament infantil

Estudi d'un cas concret de dislàlia en l'educació primària: Detecció i pautes

d'intervenció.

La dislàlia és un trastorn del llenguatge oral que es produeix durant la primera infància i
té una freqüència d'aparició prou alta. Es tracta d'un trastorn simple pel qual la seva
detecció i tractament precoç possibilitarà la consecució d'un desenvolupament lingüístic
saludable.
Si es té en consideració que la parla és el principal mitjà de comunicació per a la
interacció humana, qualsevol dificultat en l'àmbit d'expressió repercutirà negativament
en el desenvolupament socioemocional del nen. Per aquest motiu, es considera crucial
afavorir un coneixement d'aquest trastorn per facilitar el seu possible tractament de cara
a la futura labor educativa com a mestre.
Paraules clau
Parla, pronunciació, dificultat, socialització, tractament, desenvolupament infantil.

ANÀLISI DEL CONTEXT

Diego té 4 anys 3 mesos i és el menor de dos germans, la seva mare refereix que durant
l'embaràs va presentar problemes emocionals a causa de tenir problemes de parella, no
es van presentar problemes físics. El part va ser per cesària i Diego va néixer pesant
3.300 kg i 49 cm.
Quant al desenvolupament psicomotor es va desenvolupar dins dels paràmetres
esperats es va asseure amb suport als 6 mesos, gatejant als 8, caminant als 16 mesos.
Quant al llenguatge, la mare refereix que abans d'any el seu fill balbotejava poc, la seva
primera paraula va ser a l'any d'edat dient "papà", als 2 anys expressava 10
paraules. Als 3 anys i mig, comença a expressar més paraules i a comprendre
indicacions. Actualment forma oracions de dues paraules "mamà llet" i en alguns casos
amb tres "mamà pofavo cel·lular", apreciant-se dificultat per expressar el que desitja,
fent-ho amb crits, gest, argots com "cuducudu". La mare empra gest i senyals para per
corroborar el que Diego vol dir-li i també per donar-li indicacions.
Quant a la formació d'hàbits, en la seva alimentació solament va mamar fins als 2 mesos
perquè va començar a rebutjar la llet materna, passant a la llet artificial fins a l'any.
Actualment presenta un "bon apetit". Als 3 anys aconsegueix el control dels seus
esfínters, encara així, fins a l'actualitat sol·licita el bolquer per poder evacuar. En relació
al somni, fins als dos anys i mig d'edat es despertava fins a 7 vegades a la nit.
Actualment es mou molt i es desperta una a dues vegades. És capaç d'acatar normes,
però és necessari elevar el to de veu i emprar gestos perquè les acati.
En les seves activitats de joc, ho sol fer de manera individual i en grup, però li "encanta
mirar televisió i es concentra molt davant això," aquesta activitat la realitza entre 4 a 5
hores diàries segons el referit per la mare.
Respecte al vincle amb altres nens, va ser necessari que la mare per iniciativa pròpia
portà a Diego a avaluació psicològica perquè no s'estava relacionant amb altres nens,
la mare refereix que van descartar "problemes majors" i que estava dins de l'esperat per
a la seva edat. En ingressar a la guarderia als 2 anys va començar a relacionar-se més.
Actualment continua en el mateix col·legi en aula de 4 anys i la professora refereix que
"està avançant en el seu desenvolupament".
La mare es troba preocupada perquè reconeix el retard en el llenguatge que té el seu
nen, no obstant això el pare ho pren com alguna cosa normal perquè refereix que ell
també va demorar a parlar, fent-ho als 5 anys de manera que s'entengui. Així mateix,
cal ressaltar el primer germà de Diego també presenta dificultats per expressar-se
perquè no aconseguia pronunciar alguns fonemes. Commented [A1]: S'han fet proves audiològiques per descartar
possibles dificultats auditives.
PERFIL PROFESSIONAL

El professional que intervé en el cas de Diego és la logopeda del centre, Ana Barberá,
que té una doble titulació, és mestra d'Educació Especial i també Diplomada en
Logopèdia. A més de treballar en aquest centre, té un gabinet privat on tracta tot tipus
de trastorns del llenguatge.
Ana treballa amb Diego en l'horari escolar amb dues sessions setmanals i també
prepara materials per a casa, per tal que els pares puguin reforçar al Diego.
No poden oblidar la col·laboració estreta entre Ana i la tutora de Diego, la que també
intervé en el procés d'una manera prou activa, ja que potencia al màxim el llenguatge
de Diego a l'aula i respecte d'activitats segueix les pautes de l'especialista a l'hora de
preparar material comuns i específics a l'aula.
Entre altres funcions que desenvolupa Ana estan:

 L'elaboració del programa relacionat amb el problema específic del llenguatge.

 Col·laborar en el disseny, programació i planificació de programa i accions
dirigides a l'alumne amb dificultats del llenguatge
 Assessorar el professorat del centre a la programació d'activitats per a la
prevenció de problemes del llenguatge.
 Valorar les necessitats dels alumnes a l'àrea del llenguatge.
 Col·laborar amb els tutors en l'elaboració d'adaptacions curriculars.
 Realitzar intervencions directes a l'àrea del llenguatge.
FONAMENTACIÓ TEÒRICA DE L’INFORME
La dislàlia o trastorn fonològic (terme utilitzat en el manual DSM-5) és un trastorn
que afecta l'articulació de les paraules. Es manifesta durant la primera infància, és a dir,
en edats compreses entre els 5 i 8 anys. Existeix una incidència relativament major en
nens que en nenes.

La dificultat en el procés de dicció del fonema radica, en múltiples ocasions, en una

deficitària col·locació dels òrgans i músculs implicats en el procés de fonació que dóna
lloc a la parla (sigui per falta de maduresa o problemes de coordinació). Per tant, no té
el seu origen en un defecte anatòmic dels òrgans fonoarticulatoris com en el cas de
la disglòssia. Tampoc així existeix una lesió neurològica que motivi aquests errors
articulatoris que els subjectes que pateixen aquesta patologia es caracteritzen per un
nivell cognitiu Mitjana.

Segons les aportacions de Carrió (1991); Pascual (1995); Valverde (1992), es

diferencien tres tipus de dislàlies:

1- Dislàlia orgànica: Subdividida al seu torn en disglòssia, disàrtria i dislàlia audiògena.

2- Dislàlia evolutiva: Dificultat no sistemàtica per a la pronunciació d'alguns fonemes
per una insuficient maduresa cerebral o del seu aparell fono articulador. Defecte de la
parla en el desenvolupament infantil

3- Dislàlia funcional: És l'alteració de l'articulació produïda per un mal funcionament dels

òrgans articulatoris. El nen amb dislàlia funcional no usa correctament aquests òrgans
a l'hora d'articular un fonema malgrat que no existeix cap causa de tipus orgànic. Els
tipus d'errors més habituals són: substitució, distorsió, omissió o addició. És la més
freqüent i els seus factors etiològics poden ser:

Falta de control en la psicomotricitat fina. L'articulació del llenguatge requereix una gran
habilitat motora. Prova d'això és que aquells fonemes que precisen un major control dels
òrgans articulatoris, especialment de la llengua, són els últims que apareixen ( /l/, /r/ /r/ Commented [A2]: Repetida?
i sinfones).

Dèficit en la discriminació auditiva. El nen no decodifica correctament els

elements fonètics del seu idioma i no percep diferenciacions fonològiques del tipus
sord/sonor, dental/vetllar, oclusiu/fricatiu, etc., produint errors en la imitació oral.

Errors perceptius i impossibilitat d'imitació de moviments.

Estimulació lingüística deficitària. Això explica la freqüència de dislàlies en nens

d'ambients socioculturals deprimits, abandonats, en situacions de bilingüisme, etc.

Deficiència intel·lectual. Les dislàlies són un problema afegit als del llenguatge del nen
o la nena deficient. La seva correcció cal plantejar-la a més llarg termini, és més lenta i
estarà condicionada per la seva capacitat de discriminació auditiva i la seva habilitat
motora.

AVALUACIÓ DE LA NECESSITAT

Diego té 4 anys, cursa P4 d'Infantil, estat diagnosticat amb dislàlia funcional.

Principalment, comet errades com omissions en el fonema /R/ encara que també
produeix errors de substitució en els fonemes /c/, /f, /l/ i /ll/. Es defineix com un problema
evolutiu a causa que aquesta fallada va variant d'uns sons a uns altres. Les posicions
d'articulació en les quals es localitzen les omissions són en la síl·laba mixta, final
i sinfons. A continuació es detallen els fonemes intercanviats en la substitució: /l/ per 'n',
/f/ per 'z', /ll/ per 'ñ', /c/ per 'p', /c/ per 't'.

Les competències a desenvolupar com a professional són: Commented [A3]: Has de descriure les competències que vols
que assoleixi l'alumna, no les teves. Les teves com alumne de
pràctiques són les que has d'especificar el la part I de la PAC.
 Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats en el
llenguatge, així com les alteracions que se'n deriven.
 Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que
presenten dificultats del llenguatge.
 Capacitat per conèixer i seleccionar les diferents estratègies, procediments i
recursos més adequats per a la intervenció psicoeducativa en dificultats del
llenguatge.
 Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d’intervenció
ajustades a les necessitats educativa de l’alumne amb dislàlia.

El pla de treball es farà en dos moments:

En un primer moment es farà la pràctica d'aula en parella per reforçar la consciència
respecte als altres companys d'aula i promoure un enfocament lúdic, que ajudi al
desenvolupament i millora de la dificultat. Les agrupacions d'aquestes parelles es
realitzen sobre la base de les característiques i diagnòstic personal de cadascun dels
alumnes. Les sessions tenen una durada de 30 minuts per evitar la fatiga de l'alumne.
L'alumne rep una mitjana de dues sessions de tractament setmanals.

Les pràxies o exercitació bucofacial per afavorir la mobilitat dels òrgans implicats en el
procés de parla i en segon lloc, el joc (o jocs, si dóna temps a fer diversos) principal. És
important alternar el tipus d'activitats que es duen a terme per mantenir l'atenció i
concentració de l'alumne.

Per a la dinàmica de les sessions s'utilitza el procediment d'ensenyament per imitació

del mestre o dit d'una altra manera, el modelatge. Les modificacions en la conducta oral
es duen a terme través d'un feedback correctiu. Consisteix que el professor repeteix el Commented [A4]: modelatge
discurs de l'alumne de forma correcta per proporcionar-li el model de parla que ha de
seguir sense destacar les fallades que comet.

El factor motivacional juga un paper determinant en l'execució pràctica i és per això que
en finalitzar cadascuna de les sessions, si els resultats obtinguts respecte a la dislàlia. Commented [A5]: Revisa, no queda clar que vols aportar
Defecte de la parla en el desenvolupament infantil participació de l'alumne són
satisfactoris, se li ofereix “gusanitos”. Concretament, es refereix al reforç positiu que és
definit com a qualsevol estímul que faci augmentar una determinada conducta. Aquest
procediment és utilitzat per ser el més efectiu.

En un segon moment es treballarà d’una manera més directa, amb l’objectiu d’activar
les bases funcionals implicades en el procés d'articulació, que s'agrupen principalment
en tres categories: motricitat bucofacial, processos respiratoris i discriminació auditiva.

a) Motricitat bucofacial

Exercitar especialment les funcions motrius relacionades amb el procés de parla a

saber: boca i rostre. Aquest procés és considerat com una educació d'aquestes funcions
per afavorir la seva sincronia quan l'alumne practiqui l'expressió oral. En definitiva,
l'objectiu és estimular l'agilitat i coordinació motora d'aquests moviments. Si bé és cert
és fa major recalcament en el tractament de llengua i llavis perquè són els òrgans actius
implicats en aquesta tasca. En últim lloc, és necessari el treball de les cordes vocals i
obertura i tancament de la glotis doncs són la font de producció dels sons.

Per a la seva execució es proposen els següents objectius didàctics:

 Exercitar els diferents graus d'obertura mandibulars així com el seu

desplaçament lateral.
 Consolidar el moviment, to, força, control i elasticitat de la llengua.
 Enfortir la musculatura, elasticitat i relaxació dels llavis.

Aquest treball es durà a terme de forma progressiva, incrementant la dificultat dels

moviments quan s'hi hagi assolit i generalitzat la realització d'uns altres més senzills.

b) Processos respiratoris

S'estableixen diferents fases per aprofundir en la seva intervenció: conscienciació dels

òrgans implicats en la respiració, valoració de la seva pròpia respiració i pràctica del
tipus idoni de respiració amb l'objectiu de constituir una adequada base per a
l'articulació. Fonamentalment s'ha de destacar la seqüència d'inspiració per sentir com
es va omplint els pulmons d'aire. En segon lloc, se subratllaran els aspectes relatius
al bufó (espiració).

Els objectius didàctics que es persegueixen en aquest cas són:

 Prendre consciència sobre el procés d'inspiració i espiració nasal i del tronc.

 Experimentar el control, força, intensitat i direccionalitat del bufó.

c) Discriminació auditiva Commented [A6]: Millor percepció auditiva, la discriminació

auditiva és un subapartat de la percepció auditiva.
En la dislàlia es dóna una percepció alterada dels estímuls auditius afectant els diferents Discriminar vol dir comparar i escollir l’adequat.
nivells de la consciència fonològica: sons, fonemes, grups de fonemes i paraules. Cal
educar en el reconeixement i discriminació fonètica per arribar a aconseguir que
l'articulació tingui un alt grau d'intel·ligibilitat. L'exercitació es pretén abordar des de les
diferents qualitats sonores: timbre, intensitat, altura i durada; i de forma progressiva.

Els objectius didàctics marcats per a aquest entrenament són:

 Advertir diferències auditives entre sons similars.

 Exercitar la memòria auditiva seqüencial a través de diferents ritmes
 Repetir ritmes conformats per vocals i consonants d'acord al model ofert.
 Discriminar gradualment entre sons, fonemes, grups de fonemes aïllats i
paraules.

AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Per dur a terme la intervenció, partirem sempre del nivell de desenvolupament del nen;
avançant sempre al ritme que el nen marqui, per això a cap moment s'exigirà més del
que està a l'abast de les seves possibilitats. D'aquesta manera es començaran a
treballar en les sessions aspectes de baixa dificultat per anar augmentant-la al llarg de
la sessió i al final de la mateixa realitzar una de menor dificultat, amb això intentem que
el subjecte estigui motivat i no sofreixi frustració a cap moment.

En el referit a la forma de desenvolupar la intervenció, sempre s'intentarà afavorir la

participació activa del nen, per a això se seguiran tècniques metodològiques com la
imitació immediata, el feed-back correctiu o el modelatge. Aquestes tècniques
s'aplicaran sobre la base que totes les activitats dutes a terme seran lúdiques i variades,
ja que a aquestes edats els subjectes solen "avorrir-se" molt i tendeixen a perdre
l'atenció cap al que s'està realitzant. És important ressaltar, quant a la metodologia, que
la intervenció logopèdica es realitzà de manera directa i indirecta; és a dir, de forma
directa es realitza en la manera en què és el logopeda qui realitzà la rehabilitació amb
el nen mitjançant les activitats; però cal tenir en compte que existeix una part indirecta
que recau sobre la tutora del nen i la família d'aquest que formaran part de la intervenció.
posant en pràctica una sèrie de recomanacions i pautes que dutes a terme van a
afermar el treball que es realitza en les sessions i per tant afavorir els avanços que es
van produint. Les pautes per a la tutora i la família se'ls proporcionaran en una reunió
prefixada en la qual se'ls explicaran perquè les comprenguin i puguin resoldre els dubtes
que puguin tenir; i finalment es facilitaran de manera escrita perquè les consultin quan
sigui necessari.

En tot procés d' avaluació han d’existir tres moments:

D'una banda s'ha d'avaluar el procés d'aprenentatge del nen, mitjançant una avaluació
inicial (la qual està aportada per l'informe remès per l’especialista, en el nostre cas Ana).
Les proves realitzades han sigut:
  ITPA (Test Illinois d'Aptituds Psicolingüístics). Aquesta prova té com a objectiu
determinar la base prelingüística que el nen ha de tenir per poder adquirir el
llenguatge de manera normalitzada així com detectar aquelles dificultats
específiques que impedeixin l'avanç en el llenguatge.

 PLON-R (Prova de Llenguatge Oral de Navarra Revisat). Aquesta prova s'aplica

en vista a establir de forma ràpida l'estat de desenvolupament del llenguatge oral
a través d'un procediment de rastreig o "screening".

 Registre Fonològic Induït. Aquesta prova consisteix a anar mostrant-li al nen

targetes d'imatges perquè ens digui el seu nom i així poder comprovar els
fonemes que no articula correctament i les omissions, substitucions, inversions.

 Prova de Desenvolupament Fonològic (Bosch, 1983). Aquesta prova consisteix

a mostrar al nen un total de deu làmines d'imatges que plantegen diferents
situacions perquè digui el seu nom i d'aquesta forma, s'avalua la funció
expressiva, els processos fonològics que duu a terme el nen i
s'identifica que fonemes estan alterats així com el tipus d'errors que comet:
substitució, omissió, distorsió o inserció.

Una avaluació contínua, que consisteix en una taula en la qual el logopeda anotarà al
final de les sessions les incidències, assoliments o aspectes a ressaltar que hagin
ocorregut al llarg de les sessions.

Al final del tractament, es realitzarà al nen una avaluació final, revisant per a això els
diaris i s'emplenarà una taula que conté tots els objectius treballats referents al
tractament indirecte, veient si els ha aconseguit, o està en procés d'això. Amb els
resultats d'aquesta avaluació determinarem si el nen ha de continuar el tractament o si
ja se li pot donar l'alta.

Finalment pot haver-hi una altra avaluació, es realitza sobre el procés d'ensenyament
del logopeda: aquesta avaluació serà contínua i global, serveix per poder realitzar
ajustos en el cas que sigui necessari. Es planteja a l'inici de la intervenció, a la meitat
del procés i al final del tractament emplenant un quadre amb els nostres criteris
d'avaluació.

Finalment, dir que les expectactives amb Diego són prou altes, ja que l’alumne té una
bona actitud a l`hora de participar en les activitats proposades, a més els pares estan
molt implicats la quas casa ajuda molt en el procés.

REFERENTS

 Álvarez, L. (2005). La palabra y el ser en la teoría literaria de Unamuno.

Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca.
 Aguado, G. (2013). Trastorns de la parla i l’articulació”. A: Coll-Florit, M. (coord).
Trastorns de la parla i de la veu.
 American Psychiatric Association (APA). (2014). Manual diagnóstico y estadísticos
de los trastornos mentales DSM-5. Madrid: Panamericana.
 Perelló, J. (Autor), Ponces, J. y Tresserra, L. (Colaboradores). (1973). Trastornos
del habla. Barcelona: Editorial Científico Médica.
 Perelló, J. (1996). Evaluación de la voz, lenguaje y audición. Barcelona: Ediciones
Lebón.
 Gallego Ortega, J. L. (2000). Dificultades de la articulación en el lenguaje infantil.
Málaga: Ediciones Aljibe.