PRÀCTICA 1

DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS

1. Objectius

Es tracta de construir i analitzar diferents tipus d’instruments òptics (telescopis i microscopis). En

particular cal dissenyar els esquemes i realitzar experimentalment els instruments, comparant els
resultats obtinguts amb les magnituds involucrades en el disseny.

2. Introducció teòrica
2.1 Telescopis

Els telescopis o ulleres són instruments òptics dissenyats per a l'observació d'objectes llunyans. Es
caracteritzen pel fet de ser sistemes afocals: les focals dels sistemes òptics que els constitueixen
estan acoblades de tal manera que la imatge d’un objecte a l’infinit es forma també a l’infinit. En
aquesta experiència treballarem amb dos tipus de telescopis (també anomenats ulleres):
astronòmica i de Galileu.

La ullera astronòmica consta de dues lents (o sistemes de lents), anomenades objectiu i ocular,
tals que el pla focal imatge de l’objectiu i el pla focal objecte de l’ocular són coincidents.

DA PS

F’obj Foc

objectiu
ocular
f’obj f oc e

- (f’obj+f’oc)

Fig. 1 Esquema de funcionament d’una ullera astronòmica: distàncies

Data darrera actualització: 03/10/2016

2 PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS

L’objectiu és el diafragma d’obertura, DA i també la pupil·la d’entrada del sistema, PE, i la seva
imatge a través de l’ocular ens donarà la posició de la pupil·la de sortida, PS, lloc on posarem l’ull
per observar. La distància de l’ocular a la PS és l’emergència de pupil·la e, que compleix†:

1 1 1
   ' (1)
( f  f oc ) e f oc
'
obj
'

El diafragma d’obertura (l’objectiu) és l’element que limita la quantitat de llum que entra en el
telescopi, surt per la PS i entra a l’ull. Per tant determina la il·luminació amb què veurem la
imatge.

DA
ocular PS
objectiu
y’
F’obj Foc ω’
ω
ω
ω’

f’obj foc e f’ull

Fig. 2 Esquema de funcionament d’una ullera astronòmica: angles d’entrada i de sortida

L’augment visual Γ’ es defineix com el quocient entre la imatge que es veu a través del telescopi
(y') i la que es veuria sense telescopi, mirant directament l’objecte amb l’ull (y'0, fig. 3):

'
y' f ull' ·tan w' tan w' f obj
'  '   ' (2)
y'0 f ull ·tan w tan w f oc

f’ull
ω
ω
y’0

Fig. 3 Grandària de la imatge observada amb l’ull sense telescopi

Com podem veure, l’augment és negatiu (és a dir, tindrem imatges invertides).

1 1 1
† Noteu que s’utilitza la fórmula de formació d’imatges    , on les distàncies objecte i imatge (s i
s s' f '
s’, respectivament) són positives si van en el sentit de propagació de la llum (cap a la dreta en els diagrames
de raigs) i negatives en cas contrari.
PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS 3

L’augment també és la relació entre el diàmetre de l’objectiu (obertura per la que entra la llum) i
el de la PS (obertura per la que surt la llum), que ha de coincidir amb la pupil·la de l’ull:

( f obj
'
 foc' ) '
f obj
 obj   PS   PS   '  PS (3)
e f oc'

En el pla focal comú de l’objectiu i l’ocular es posa un diafragma de camp (DC), que limita la
zona útil d’observació (camp objecte 2ωP). Si el radi i el diàmetre del diafragma són rDC i ΦDC,
respectivament, es té:

rDC  DC
tan P  '
 ' (4)
f obj 2 f obj

Noteu com la il·luminació de la imatge és uniforme (fig. 5a), és a dir, és la mateixa per a tots els
angles menors al semicamp objecte ωP, a partir del qual el diafragma bloqueja tots els raigs i no
passa gens de llum. Tanmateix, si el DC estigués situat en un pla on tots els raigs no convergissin
en un punt (per exemple, enganxat a l’ocular), la il·luminació deixaria de ser uniforme i disminuiria
gradualment (fig. 5b), ja que depenent de l’angle d’entrada passarien més o menys raigs.

DC
DA ≡ PE
ocular PS
objectiu

ωP
ωP

f’obj

Fig. 4 Ullera astronòmica: diafragma de camp i semicamp objecte ωP

I I

I0 I0
I0/2

ωP=ωM=ωL ω ωP ωM ωL ω
(a) (b)

Fig. 5 Il·luminació de la imatge (a) pel DC situat en la posició de la fig. 4 o (b) en qualsevol
altra posició on els raigs no convergeixin
4 PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS

La ullera de Galileu és un telescopi en el qual la lent de l’ocular és divergent, per tal

d’aconseguir un augment visual positiu. Aquest sistema presenta algun inconvenient com és el fet
que ara la imatge de l’objectiu es forma a l’interior del telescopi. D’aquesta manera el que fa és
limitar el camp, esdevenint lluerna de sortida, LS (i l’objectiu fa de DC). La PS és la pupil·la del
propi ull. L’augment vindrà donat per l’expressió (2), on ara f'oc < 0.

ocular
objectiu

- (f’obj+f’oc) foc
f’obj
Fig. 6 Ullera de Galileu

2.2 Microscopis

Els microscopis són instruments pensats per a l’observació de coses petites. En la present pràctica
en veurem de dos tipus: la lupa o microscopi simple i el microscopi compost.

Una lupa o microscopi simple no és més que una lent convergent en la qual l’objecte es col·loca
en el seu pla focal objecte (veure figura 7). Així, els raigs que surten de la lupa ho fan
paral·lelament i un observador podrà fer servir l’instrument sense necessitat d’enfocar l’ull a una
distància finita. Això permet una observació més còmoda en estar el cristal·lí en repòs, sense
deformar pels muscles ciliars.

lupa

f’ull f’ull
ω’ ω0
y’ y’0

f lupa
-250 mm

Fig. 7 Definició d’augment visual d’una lupa

L’augment visual de la lupa ens dóna idea de quant més gran veiem la imatge amb l’instrument
respecte a mirar a ull nu. Ve donat per:

y' f ' ·tan w' tan w'

'  ull'  (5)
y'0 f ull ·tan w0 tan w0

on y'0 representa la mida de la imatge en la retina a ull nu quan l’objecte està situat a 250 mm de
l’ull, és a dir, al punt pròxim (el punt més proper que pot enfocar un ull estàndard) i y' és la mida
de la imatge amb instrument (fig. 7). De la mateixa manera, w0 és l’angle amb què es veu l’objecte
PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS 5

(situat al punt pròxim) sense instrument i w' és l’angle sota el que es veu la imatge de l’objecte,
quan aquest s’observa amb la lupa.

Es pot demostrar aleshores fàcilment que:

250
' (6)
f'

El microscopi compost consta de tres parts diferenciades: sistema d’il·luminació, objectiu

(sistema òptic convergent) i ocular (sistema òptic convergent). El sistema d’il·luminació més
senzill està compost d’una làmpada i una lent condensadora, de forma que la mostra a observar
sigui visible. Del sistema d’il·luminació ens n’ocuparem en l’apartat següent.

Bàsicament (fig. 8), podem pensar en el microscopi compost com en una lent (objectiu) que forma
una imatge engrandida de l’objecte que observem. Una segona lent, l’ocular, actuant com una
lupa, ens permet observar aquesta imatge augmentada un segon cop. Per això, aquest instrument
s’anomena compost, per diferenciar-ho de la lupa o microscopi simple.

La distància entre els focus de l’objectiu i l’ocular s’anomena longitud òptica del tub, t.

Amb el microscopi compost s’aconsegueix un sistema de focal total més curta i, per tant, segons
(6), amb més augment. Es pot demostrar que la focal total del sistema serà:

'
f obj  f oc'
f' (7)
t

on f'obj és la focal imatge de l’objectiu, f'oc és la focal imatge de l’ocular i t la longitud òptica. Ara,
l’augment el podem expressar (equació 7) com:

250 t 250
'  '  ' (8)
f' f obj f oc

DA
ocular PS
objectiu
t

B Foc ω’
x F’obj
A
x’

sobj s’obj f oc e

Fig. 8 Esquema de funcionament d’un microscopi compost (sense il·luminació)

6 PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS

Donat que compleix‡:

'
x' sobj t
 '
obj    ' (9)
x sobj f obj

l’augment total del microscopi el podrem calcular com el producte de l’augment lateral de la lent
250
objectiu,  obj
'
(equació 9), per l’augment visual de l’ocular,  'oc  ' , que fa de lupa:
f oc

 '   obj
'
  oc' (10)

2.3 Sistemes d’il·luminació

Els microscopis consten d’un sistema d’il·luminació per il·luminar la mostra que es vol observar.
Això es pot fer de diferents maneres:

La il·luminació crítica o d’Abbe (fig. 9a) consisteix en formar la imatge de la font de llum sobre
la mostra mitjançant una lent (o sistema de lents), a la qual denominem condensador. Aquest
sistema d’il·luminació pot presentar un desavantatge: sobre la transparència es projecta una imatge
de la font de llum, il·luminant-la de forma no uniforme. Aquest problema es pot resoldre
parcialment col·locant una superfície esmerilada davant de la font, per tal que difongui més
uniformement la llum. Tanmateix, d’aquesta manera es perd llum: la bombeta que s’ha de fer
servir ha de ser de prou potència.

La il·luminació Köhler (fig. 9b) consisteix en formar la imatge de la font de llum mitjançant una
lent condensadora al pla focal objecte d’una segona lent anomenada lent de camp. Posteriorment a
aquesta, posarem la transparència, que rebrà llum col·limada. La llum sobre la transparència serà
uniforme ja que el feix que prové de cada punt de la font està molt obert i cada punt de la
transparència rep llum de múltiples punts de la font. Aquest darrer tipus d’il·luminació és el més
adequat i el més utilitzat a la pràctica per als microscopis.

lent de objecte
condensador condensador camp (diapositiva)
font de llum font de llum

objecte
(diapositiva)
f

(a) (b)

Fig. 9 Esquema de funcionament d’un sistema d’il·luminació (a) crítica i (b) Köhler

‡ Noteu de nou que, amb el criteri de signes utilitzat, les distàncies horitzontals són positives si van en el
sentit de propagació de la llum (cap a la dreta en els diagrames de raigs) (s’obj, t, f’obj) i negatives en cas
contrari (sobj).
PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS 7

3. Realització experimental

El material d’aquesta pràctica està constituït per:

Un banc òptic, lents sense muntura, peus triangulars, suports per a les lents, diafragmes iris de
diferents diàmetres, un diafragma iris en un suport, una font de llum, un difusor i diapositives
(mostres per al microscopi).

3.1 Determinació de la potència de les lents

Les lents no porten muntura, abans d’utilitzar-les caldrà mesurar la seva potència. Per això
disposeu d’un frontofocòmetre. Consta d’un suport on posar la lent a mesurar, d’un visor per
llegir la mesura i d’un anell d’enfocament. En col·locar la lent a l’aparell i mirant pel visor, hom
pot observar la imatge d’un reticle desenfocat. Podem enfocar-lo fent rodar l’anella que es troba a
la part esquerra de l’instrument. Quan la imatge sigui nítida, es pot llegir directament la potència
de la lent en una finestra situada a la part inferior esquerra del camp. (Feu-ho per algunes de les
lents a mida que les aneu necessitant).

3.2 Instruments òptics

En aquesta pràctica es tracta de dissenyar i construir els instruments descrits anteriorment fent
servir el material del qual disposeu. En concret:

a) Una ullera astronòmica:

i) Col·loqueu un diafragma iris enganxat a l’objectiu. Podeu agafar el diafragma directament
amb la mà, no cal utilitzar cap suport. Observeu com canvia la il·luminació de la imatge quan
se substitueix per un de diàmetre diferent.
ii) Poseu-lo ara en el pla focal comú. Observeu el camp que es veu a través del telescopi i
com aquest canvia en substituir el diafragma per un de diferent diàmetre.
iii) Poseu-lo ara enganxat a l’ocular. Observeu què succeeix amb la il·luminació de la imatge.
b) Una ullera de Galileu. Noteu com la primera lent (l’objectiu) limita el camp que s’observa,
posant-hi un diafragma enganxat.
c) Un microscopi compost. Il·lumineu adequadament el muntatge mitjançant un sistema Köhler.
Com que la làmpada és molt potent ATENUEU la llum que arriba a la diapositiva mitjançant
un difusor, així podreu observar pel darrere. Col·loqueu el diafragma de camp en el lloc
adequat, al pla focal objecte de l’ocular.

4. Anàlisi de resultats

- Calculeu l’augment en cada cas. Pel microscopi compost, doneu també els augments de
l’objectiu i de l’ocular per separat.
- Calculeu la posició de la pupil·la de sortida en cada cas.
- Calculeu el camp d’observació per als telescopis.
- Representeu la trajectòria dels raigs (en eix i en camp) corresponents als muntatges
dissenyats i construïts, donant les focals i distàncies involucrades en cada disseny. Feu els
8 PRÀCTICA 1: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS ÒPTICS

dibuixos a escala§.
- Comenteu breument els problemes (aberracions, paral·lelisme, ajusts,...) amb què us heu
pogut trobar. Són deguts a manca d’ajust experimental o les causes són unes altres?

5. Bibliografia

J. CASAS. Óptica. Librería Pons. Zaragoza, 1994. Cap.21.

B. ROSSI. Fundamentos de óptica. Ed. Reverté. 1966. Cap.2.
E. HECHT. Óptica. Addison-Wesley Iberoamericana. 2000. Cap.5.

§ Si feu servir l’applet d’instruments òptics, comproveu que hi apareixen les escales en els eixos horitzontal i
vertical. Si en l’applet no us apareixen les escales, afegiu-les a mà. Si ho preferiu, podeu fer tots els traçats de
raigs a mà.