CATALÀ

TEMA 9
1.- Què són les llengües romàniques?

Són les que deriven del llatí vulgar, que era el que parlaven els colonitzadors
romans i que es va estendre per bona part d’Europa entre els segles III aC i
V dC .

2.- Les llengües romàniques quines llengües va substituir

progressivament?

L’iber i el celta, les llengües anteriors a la invasió romana.

3.- Quan varen néixer les llengües romàniques?

A partir del segle V dC, amb la caiguda de l’imperi romà.

4.- Quines llengües romàniques es parlen actualment?

Català, castellà, francès, italià, occità, galaicoportuguès, asturlleonès,

romanès, sard i retoromànic.

5.- En quins dos grans grups es poden dividir les llengües romàniques?

Romània occidental: francès, occità, català, castellà, galaicoportuguès,

asturlleonès, aragonès i retoromànic.

Romània oriental: romanès i italià.

El sard és un cas a part ja que comparteix trets dels dos llocs.

6.- Quines varen ser les causes que van afavorir l’evolució del llatí cap
a una altre llengua, l’aparició de les llengües romàniques?

 La procedència dels colonitzadors i el grau d’intensitat de la

romanització soferta.
 La influència de les llengües anteriors al llatí (iber, celta...) i de les
posteriors (àrab, germànic...)
 La influència de les llengües veïnes.

7.- Les llengües que es parlaven abans de la romanització encara es

parlen?

Han desaparegut, excepte el basc, però han deixat la seva empremta en

moltes de les paraules que encara són ben vives com ara pissarra,
esquerre, estalviar...

8.- Les llengües romàniques diferenciades del llatí, quan degueren

néixer?

Cap al segle VIII

9.- Com queda repartit el territori continental, de l’oceà Atlàntic

dels Urals? Quin és el règim de les llengües?

 Queda repartit en 46 estats.

 El règim de les llengües, tal com indica el diccionari de les llengües
d’Europa és el següent:
o Estats en què la llengua de la població autòctona és l’única
oficial. És el cas d’Islàndia, Andorra, Liechtenstein i San
Marino.
o Estats amb una llengua oficial sense reconèixer els altres
idiomes que s’hi parlen. És el cas de França, Mònaco i
Turquia.
o Estats amb una sola llengua oficial tot reconeixent que s’hi
parlen altres idiomes . És el cas del Regne Unit, Albània,
Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia,
Eslovàquia, Estònia, Hongria, Itàlia, Lituània, Macedònia,
Moldàvia, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal,
República Txeca, Romania, Suècia i Ucraïna.
o Estats amb una llengua oficial que, en algunes parts del
territori, comparteix l’oficialitat amb alguna altre llengua,
pròpia del territori. És el cas d’Espanya, Dinamarca,
Eslovènia, Iugoslàvia i Rússia.
 o Estats que tenen més d’una llengua oficial. És el cas de
Finlàndia, Bielorússia, Irlanda, el Kazakhstan, Luxemburg i
Malta.
o Estats que tenen més d’una llengua oficial, però ho són
només part del territori. És el cas de Bèlgica i Suïssa.

10.- Què és el text expositiu?

És un tipus de discurs, oral o escrit, que té com a objectiu presentar un

tema, un fenomen, una situació, un aparell... amb la intenció d’informar els
destinataris.

11.- Els textos expositius què cerquen i quina estructura fa servir?

Cerquen la claredat en l’ordre de les dades en l’ordre de les dades i les

informacions.

Fan servir una estructura que en facilita la comprensió i un vocabulari clar i

precís. Solen incloure il·lustracions que complementen el text, com ara
mapes, gràfiques o fotografies.

12.- Quina és la finalitat dels textos expositius?

Informar.

13.- L’estructura clàssica divideix el contingut en tres parts:

 La introducció, que presenta el tema d’una manera general.

 El desenvolupament, que n’aporta aspectes concrets, com ara dades i
exemples.
 La conclusió, que en fa una síntesi o n’expressa alguna idea general a
manera de tancament.

Si el text es força llarg, es divideix en apartats; si es tracta d’un estudi

extens, es divideix en capítols.

14.- Per transmetre la informació d’una manera eficaç en els textos

expositius:

 Les idees del text han d’esser clares.

 Les dades han de ser precises.
15.- Els textos expositius propis d’una àrea especialitzada (medicina,
zoologia, botànica...) fan servir sovint:

 Mots tècnics o especialitzats, es a dir, vocabulari específic.

16.- Què és la informació objectiva?

És una informació comprovable, com per exemple dades o característiques

que es puguin mesurar o que diverses persones veurien de la mateixa
manera.

17.- Què és informació no objectiva o subjectiva?

Una apreciació que no es refereix a dades verificables (quantitats,

mesures...), sinó que expressa un punt de vista o una opinió personal.
Subjectiu vol dir que depèn del subjecte que observa.