RECORDA EL QUE EN SAPS

Longitud, capacitat i massa

LONGITUD ▶ El metre (m) és la unitat principal.

Múltiples del metre Submúltiples del metre

Decàmetre (dam) ▶ 1 dam 5 10 m Decímetre (dm) ▶ 1 m 5 10 dm

Hectòmetre (hm) ▶ 1 hm 5 100 m Centímetre (cm) ▶ 1 m 5 100 cm
Quilòmetre (km) ▶ 1 km 5 1.000 m Mil·límetre (mm) ▶ 1 m 5 1.000 mm

CAPACITAT ▶ El litre (¬) és la unitat principal.

Múltiples del litre Submúltiples del litre

Decalitre (dal) ▶ 1 dal 5 10 ¬ Decilitre (dl) ▶ 1 ¬ 5 10 dl

Hectolitre (hl) ▶ 1 hl 5 100 ¬ Centilitre (cl) ▶ 1 ¬ 5 100 cl
Quilolitre (kl) ▶ 1 kl 5 1.000 ¬ Mil·lilitre (ml) ▶ 1 ¬ 5 1.000 ml

MASSA ▶ El quilogram (kg) és la unitat principal.

El gram (g) és una unitat molt usada.

Múltiples del gram Submúltiples del gram

Decagram (dag) ▶ 1 dag 5 10 g Decigram (dg) ▶ 1 g 5 10 dg

Hectogram (hg) ▶ 1 hg 5 100 g Centigram (cg) ▶ 1 g 5 100 cg
Quilogram (kg) ▶ 1 kg 5 1.000 g Mil·ligram (mg) ▶ 1 g 5 1.000 mg

1. Completa. APRENDRÀS
3 km 5 … m 7,8 hl 5 … ¬ 4,2 dag 5 … g
● A conéixer i utilitzar
2,6 hm 5 … m 1,92 dal 5 … ¬ 0,75 kg 5 … g les unitats de longitud,
250 m 5 … dam 4.300 ¬ 5 … kl 974 g 5 … hg capacitat, massa
i superfície.
724 m 5 … km 92 ¬ 5 … dal 113 g 5 … kg
● A realitzar estimacions
5 m 5 … dm 9 ¬ 5 … cl 2,8 g 5 … dg en diferents contextos.

7,2 m 5 … cm 6,4 ¬ 5 … ml 64 g 5 … cg ● A resoldre problemes

on isquen unitats de
349 cm 5 … m 120 dl 5 … ¬ 375 mg 5 … g mesura.
870 mm 5 … m 160 cl 5 … ¬ 46,9 dg 5 … g

165
RECORDA EL QUE EN SAPS

Longitud, capacitat i massa

LONGITUD ▶ El metre (m) és la unitat principal.

Múltiples del metre Submúltiples del metre

Decàmetre (dam) ▶ 1 dam 5 10 m Decímetre (dm) ▶ 1 m 5 10 dm

Hectòmetre (hm) ▶ 1 hm 5 100 m Centímetre (cm) ▶ 1 m 5 100 cm
Quilòmetre (km) ▶ 1 km 5 1.000 m Mil·límetre (mm) ▶ 1 m 5 1.000 mm

CAPACITAT ▶ El litre (¬) és la unitat principal.

Múltiples del litre Submúltiples del litre

Decalitre (dal) ▶ 1 dal 5 10 ¬ Decilitre (dl) ▶ 1 ¬ 5 10 dl

Hectolitre (hl) ▶ 1 hl 5 100 ¬ Centilitre (cl) ▶ 1 ¬ 5 100 cl
Quilolitre (kl) ▶ 1 kl 5 1.000 ¬ Mil·lilitre (ml) ▶ 1 ¬ 5 1.000 ml

MASSA ▶ El quilogram (kg) és la unitat principal.

El gram (g) és una unitat molt usada.

Múltiples del gram Submúltiples del gram

Decagram (dag) ▶ 1 dag 5 10 g Decigram (dg) ▶ 1 g 5 10 dg

Hectogram (hg) ▶ 1 hg 5 100 g Centigram (cg) ▶ 1 g 5 100 cg
Quilogram (kg) ▶ 1 kg 5 1.000 g Mil·ligram (mg) ▶ 1 g 5 1.000 mg

1. Completa. APRENDRÀS
3 km 5 … m 7,8 hl 5 … ¬ 4,2 dag 5 … g
● A conéixer i utilitzar
2,6 hm 5 … m 1,92 dal 5 … ¬ 0,75 kg 5 … g les unitats de longitud,
250 m 5 … dam 4.300 ¬ 5 … kl 974 g 5 … hg capacitat, massa
i superfície.
724 m 5 … km 92 ¬ 5 … dal 113 g 5 … kg
● A realitzar estimacions
5 m 5 … dm 9 ¬ 5 … cl 2,8 g 5 … dg en diferents contextos.

7,2 m 5 … cm 6,4 ¬ 5 … ml 64 g 5 … cg ● A resoldre problemes

on isquen unitats de
349 cm 5 … m 120 dl 5 … ¬ 375 mg 5 … g mesura.
870 mm 5 … m 160 cl 5 … ¬ 46,9 dg 5 … g

165
Unitats de longitud. Relacions
La distància entre dues ciutats es mesura en quilòmetres.
L’amplària d’un full de paper es mesura en centímetres.

Les unitats de longitud formen un sistema decimal.

Observa les unitats de longitud i les relacions entre aquestes.

Per passar d’una unitat a una altra unitat menor es multiplica

3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10

km hm dam m dm cm mm

: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

Per passar d’una unitat a una altra unitat major es divideix

En aquests exemples pots vore com passar d’una unitat a una altra.
3 1.000

3 10 3 10 3 10
● De dam a cm ▶ dam m dm cm 6 dam 5 6 3 1.000 5 6.000 cm

● De mm a dm ▶ dm : 10 cm : 10 mm 4 mm 5 4 : 100 5 0,04 dm

: 100

1. Completa el quadre en el quadern.

3 10

km m cm

: 10

2. Escriu quina operació cal fer per a passar d’una unitat a l’altra.
▶ Exemples: De hm a cm ▶ Multiplicar per 10.000. De dam a km ▶ Dividir entre 100.
● De dm a km ● De km a cm ● De dam a mm
● De hm a dm ● De cm a dam ● De mm a dm

3. Completa.
0,035 km 5 ... cm 1,26 dm 5 ... mm 9.876 cm 5 ... hm
620 mm 5 ... dm 0,015 dam 5 ... mm 5,3 dam 5 ... cm
4,376 hm 5 ... cm 0,36 hm 5 ... km 21.034 dm 5 ... dam

166
 1
4. Expressa en la unitat indicada.
▶ Exemple: 0,3 km i 250 mm en m ▶ 0,3 km i 250 mm 5 300 m 1 0,25 m 5 300,25 m

En m En dam

3 hm i 40 mm 2,5 hm i 975 dm
9 dam, 1 m i 8 cm 3 dam, 2 m i 16 cm
0,12 km, 7 dam i 75 dm 512 m, 96 cm i 520 mm

En dm En mm

1,2 dam i 4 mm 0,002 hm i 7 dm

4 hm, 3 m i 78 mm 4,5 dam, 23 dm i 5 mm
0,001 km, 25 cm i 690 mm 0,1 m, 8 dm i 26 cm

5. Expressa totes les mesures en la mateixa unitat i ordena-les de menor a major.

49,95 dm 0,05 hm 5,01 m 4.975 mm 502 cm 0,51 dam

6. Escriu dos objectes o distàncies la longitud dels quals expressaries amb cada unitat indicada.
● Metre ● Centímetre ● Quilòmetre ● Mil·límetre

7. Resol.
● En un formiguer hi ha 4 milions de formigues. Cada una
fa 3 mm de llarg. Si es col·locaren totes en fila, sense deixar
cap espai entre l’una i l’altra, la longitud de la fila seria
major o menor de 10 km?
● Un ferrer té 5 dam de cinta metàl·lica en un rotllo.
L’ha tallat en trossos de 25 cm. Quants n’ha obtingut?
● Un ciclista s’entrena en una pista coberta de
4 hm de llarg. Cada dia recorre 15 km i 600 m.
Quantes voltes fa a la pista?
● En fer una passa, Lluís recorre 82 cm. De casa a l’escola
fa 800 passes. Quina distància en quilòmetres recorre?

CÀLCUL MENTAL
Suma un nombre decimal i un nombre natural
4,9 1 8 9 1 6,75 11,5 1 7

3,89 1 12 15,89 5,6 1 7 5 1 8,62 44,86 1 3

14,2 1 3 7 1 13,98 19 1 6,7

167
Unitats de capacitat. Relacions
El bric conté 1 litre de llet.
Al got caben 20 centilitres de llet.

Les unitats de capacitat també formen un sistema decimal.

Observa les unitats de capacitat i les relacions entre aquestes.

Per passar d’una unitat a una altra unitat menor es multiplica

3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10

kl hl dal ¬ dl cl ml

: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

Per passar d’una unitat a una altra unitat major es divideix

En aquests exemples pots vore com passar d’una unitat a una altra.

: 10 : 10 : 10
● De cl a dal ▶ dal ¬ dl cl 728 cl 5 728 : 1.000 5 0,728 dal

: 1.000

3 100

De dal a dl ▶ dal 3 10 3 10 0,6 dal 5 0,6 3 100 5 60 dl

● ¬ dl

1. Escriu quina operació cal fer per a passar d’una unitat a l’altra.
● De hl a dl ▶ Multiplicar per … ● De kl a cl ● De dal a ml
● De ml a dal ▶ Dividir entre … ● De ml a hl ● De dl a kl

2. Completa.
7.200 cl 5 … dl 0,8 dal 5 … ml 134 dl 5 … hl
0,09 dal 5 … cl 735 cl 5 … dal 0,95 dl 5 … cl
1.406 ml 5 … dl 0,092 kl 5 … dl 3.098 ml 5 … cl

3. Expressa en la unitat indicada.

En ¬ 2,6 hl i 4 dal 0,7 kl, 9 dal i 75 ml 12 dal, 26 cl i 540 ml

En ml 3 dal i 79 cl 5 ¬, 36 dl i 7 cl 0,001 kl, 0,07 hl i 4 ¬

En hl 0,4 kl i 28 dal 9 dal, 1 ¬ i 125 cl 1,4 ¬, 520 dl i 7.800 ml

168
 1
4. Expressa totes les capacitats en la mateixa unitat i ordena-les de major a menor.

490 cl
0,5 dal 52 dl 19,2 ¬ 19.010 ml
1,91 dal 0,019 kl

5. Escriu dos recipients la capacitat dels quals puga ser la que s’indica.
● Més d’1 cl i menys d’1 ¬. ● Més d’1 dal i menys d’1 kl.
● Més d’1 ¬ i menys d’1 dal. ● Més d’1 kl.

6. Resol.
● Una cafeteria va consumir els tres primers
mesos de l’any 31 kl i 9 hl d’aigua. Quants litres
en va gastar al març si els dos primers mesos
n’havia gastat en total 21 kl i 3 hl?
● Maria ha de prendre 5 ml de xarop
cada dia. El flascó de xarop conté
15 cl. Per a quants dies té xarop Maria?
Per a quants dies tindria xarop si en
prenguera 0,1 dl cada dia?
● En una taverna tenen un tonell ple de vi.
Té una capacitat de 6 hl. Quantes botelles
de 750 ml poden omplir amb el contingut
del tonell? I botelles d’1,5 ¬?

● Per fer un batut, Carles ha mesclat

2 tasses de suc de taronja de 250 ml cada
una i 1,5 litres de llet. El serveix després en
gots de 50 cl. Quants gots ompli?
● Carles té al restaurant 3 garrafes
de 5 litres d’oli. Ha omplit 2 botelles
d’1 litre i mig cada una i la resta l’ha
posat en setrills de 300 ml cada un.
Quants setrills ha omplit?

7. RAONAMENT. Completa.

5 dal 1 … ¬ 5 0,54 hl 170 cl 1 … ml 5 30 dl

0,005 kl 5 0,02 hl 1 … cl 0,9 hl 5 7,5 dal 1 … dl

169
Unitats de massa. Relacions
El paquet conté 1 quilogram d’arròs i la cullera, 10 grams.
Les unitats de massa també formen un sistema decimal.
Observa les unitats de massa i les relacions entre aquestes.
Per passar d’una unitat a una altra unitat menor es multiplica

3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10

kg hg dag g dg cg mg

: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

Per passar d’una unitat a una altra unitat major es divideix

Altres unitats comunes són la tona (t) i el quintar (q). 3 10 3 100

1 tona 5 1.000 kg ▶ 1 t 5 1.000 kg
t q kg
1 quintar 5 100 kg ▶ 1 q 5 100 kg
1 tona 5 10 q ▶ 1 t 5 10 q : 10 : 100

Fixa't en com passem d’una unitat a una altra en aquests exemples.

3 100

3 10 3 10
● De dg a mg ▶ dg cg mg 0,5 dg 5 0,5 3 100 5 50 mg

● De dg a hg ▶ hg : 10 dag : 10 g : 10 dg 4 dg 5 4 : 1.000 5 0,004 hg

: 1.000

1. Explica com passar d’una unitat a l’altra.

De hg a cg De dag a kg De kg a t De cg a dag De q a hg

2. Completa.
2,8 hg 5 … cg 0,15 kg 5 … g 25.000 cg 5 … hg
0,9 dag 5 … dg 1.429 mg 5 … dg 80 kg 5 … q
124 cg 5 … kg 8.373 kg 5 … t 0,9 kg 5 … dag

3. Expressa en la unitat indicada en cada cas.

● En decigrams: 2,5 hg i 137 mg 78 g, 4 dg i 95 cg 3 dag, 9 g i 680 mg
● En quilograms: 0,24 t i 9 q 9 hg, 2 dag i 75 g 2 hg, 36 dag i 570 dg
● En grams: 7 cg i 692 mg 0,5 hg, 4 g i 19 dg 0,001 t i 8 hg

170
 1
4. Expressa en la mateixa unitat i ordena.

De menor a major De major a menor

34 dag 3.500 dg 12,5 dg 0,7 dag

0,33 kg 3,45 hg 8.200 mg 2,1 g 425 cg

5. Tria la unitat més adequada en cada cas: gram, quilogram o tona.

● El pes d’un coet espacial. ● El pes de la pissarra.
● El pes d’un alumne de 6é. ● El pes d’un edifici.
● El pes d’un iogurt. ● El pes d’una goma d’esborrar.

6. Observa i resol.
● Quants quilos pesen mil monedes d’1 cèntim?
● Quants quilos pesen mil monedes de 5 cèntims
més que mil monedes de 2 cèntims?
2,30 g
3,06 g ● Quantes monedes d’1 cèntim es poden
encunyar amb 4,6 t de metall?
● Quantes monedes de 5 cèntims es poden
3,92 g encunyar amb 3 q i 92 kg de metall?

7. Resol.
● Un camió pot portar una càrrega màxima de 5 t.
Ha carregat al bosc 7 troncs de 4 q i 85 kg
cada un. Quants quilos pesen els troncs?
Quants quintars més podria transportar el camió?
● Un iogurt conté 1,5 mg de vitamina E afegida.
– Per produir 1.000 iogurts, quants grams
de vitamina E es necessiten?
– Amb 30 g de vitamina E, quants iogurts
es poden produir?
● Màrius ha preparat 20 panets iguals amb
4,8 hg de farina. Quants grams de farina
hi ha en cada panet?

CÀLCUL MENTAL
Resta un nombre natural d’un nombre decimal
6,9 2 4 9,75 2 3 32,5 2 9

7,39 2 2 5,39 9,8 2 7 8,91 2 4 26,03 2 4

19,2 2 6 24,98 2 2 50,14 2 3

171
Unitats de superfície
1m
Amb les unitats de superfície expressem l’àrea d’una figura.
La unitat principal de superfície és el metre quadrat (m2).

1m
El metre quadrat és la superfície d’un quadrat d’1 m de costat. 1 m2

Per a mesurar superfícies majors i menors que el metre quadrat

usem els seus múltiples i submúltiples.

MÚLTIPLES DEL METRE QUADRAT SUBMÚLTIPLES DEL METRE QUADRAT

Decàmetre quadrat ▶ dam2 Decímetre quadrat ▶ dm2

Hectòmetre quadrat ▶ hm2 Centímetre quadrat ▶ cm2
Quilòmetre quadrat ▶ km2 Mil·límetre quadrat ▶ mm2

El dam2, el hm2 i el km2 són la superfície El dm2, el cm2 i el mm2 són la superfície
d’un quadrat amb un costat d’1 dam, d’un quadrat amb un costat d’1 dm,
1 hm i 1 km, respectivament. 1 cm i 1 mm, respectivament.

Fixa't en la relació de cada unitat amb el metre quadrat:

1 dam2 5 100 m2 1 m2 5 100 dm2
1 hm2 5 10.000 m2 1 m2 5 10.000 cm2
1 km2 5 1.000.000 m2 1 m2 5 1.000.000 mm2

1. Escriu la frase que defineix cada unitat de superfície.

▶ Exemple: El decàmetre quadrat (dam2) és l’àrea d’un quadrat d’1 dam de costat.

2. Copia i completa.
3… … …
dam2 m2 hm2 m2 km2 m2
:… … …
m2 dam2 m2 hm2 m2 km2

… … m2 … mm2
m2 dm2 m2 cm2
… … …
dm2 m2 cm2 m2 mm2 m2

3. Completa.
▶ Exemples: 3 dam2 5 3 3 100 5 300 m2 52.000 m2 5 52.000 : 10.000 5 5,2 hm2
7 km2 5 … m2 815 m2 5 … dam2 3,26 hm2 5 … m2
0,9 hm2 5 … m2 35.700 m2 5 … hm2 289.000 m2 5 … km2
12 dam2 5 … m2 9.325.000 m2 5 … km2 7,5 dam2 5 … m2

172
 1
4. Completa.
4 m2 5 … dm2 999 dm2 5 … m2 80.000 mm2 5 … m2
2,7 m2 5 … cm2 12.800 cm2 5 … m2 78 m2 5 … dm2
0,06 m2 5 … mm2 375.000 mm2 5 … m2 6.400 cm2 5 … m2

5. Pensa i tria la unitat més adequada per a expressar cada superfície.

● La Comunitat Valenciana. ● Una foto.
2
cm m 2
● Un full. ● La teua província.
km2
● La teua classe. ● El pati de l’escola.

6. Resol.
● Un ajuntament té una parcel·la de 0,5 hm2
per a instal·lar-hi fàbriques. Ocuparan 3.700 m2
i la resta la deixaran lliure de moment. Quants
metres quadrats queden lliures?
● Maria ha posat una estora de 375 dm2
en una habitació de 6 m2. Quants metres
quadrats queden sense estora?
● Un bosc de 2 km2 està format per faigs
i pins. Els faigs ocupen 380.000 m2.
Quants metres quadrats ocupen els pins?

7. Calcula la densitat de població de cada ciutat.

FES-HO AIXÍ

Per calcular la densitat de població d’una ciutat es

divideix el nombre d’habitants entre la superfície
que ocupa expressada en km2. Habitants: 2.153.550
París
Superfície: 105 km2
Habitants: 4.340
Vilalba
Superfície: 124 km2
Habitants: 564.648
4.340 hab. Lisboa
Densitat de població 5 5 35 hab./km2 Superfície: 8.400 hm2
124 km2

8. RAONAMENT. Pensa i contesta. Dóna tres respostes possibles.

Tres germans han rebut una herència.
A Lluís li ha correspost una parcel·la de
0,04 km2 i a Miquel, una parcel·la de 4,2 hm2.
La parcel·la de Pere té més superfície que
la de Lluís i menys que la de Miquel. Quina
superfície pot tindre la parcel·la de Pere?

173
Relacions entre unitats de superfície
En el quadre figuren les unitats de superfície i les relacions entre aquestes.

Per passar d’una unitat a una altra unitat menor es multiplica

3 100 3 100 3 100 3 100 3 100 3 100

km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2

: 100 : 100 : 100 : 100 : 100 : 100

Per passar d’una unitat a una altra unitat major es divideix

Fixa't en com passem d’una unitat a l’altra en aquests exemples.

3 10.000

3 100 3 100
● De dam2 a dm2 ▶ dam2 m2 dm2

0,6 dam2 5 0,6 3 10.000 5 6.000 dm2

● De cm2 a dam2 ▶ dam2 : 100 m2 : 100 dm2 : 100

cm2

: 1.000.000

3.800 cm2 5 3.800 : 1.000.000 5 0,0038 dam2

1. Completa.
0,005 hm2 5 … dam2 8,4 dm2 5 … mm2 974 dm2 5 … dam2
136 hm2 5 … km2 12,5 cm2 5 … dm2 1,06 dam2 5 … cm2
7.520 dam2 5 … km2 1,95 cm2 5 … mm2 2.300 dm2 5 … hm2
0,93 km2 5 … dam2 714 mm2 5 … dm2 28.130 cm2 5 … dam2

2. Expressa en la unitat indicada.

En hm2 4 km2 i 7 hm2 2 dam2 i 1.750 m2 1 hm2, 15 dam2 i 49.000 cm2

En cm2 3 dm2 i 12 cm2 8 m2 i 5 dm2 4 dam2, 1 dm2 i 315 mm2

3. Resol.
● Paula té una targeta de cartolina de 0,5 dm2. Hi ha dibuixat un rectangle roig de 28 cm2
i l’ha retallat. Quants centímetres quadrats de cartolina li han sobrat?

174
 1
Unitats agràries
Les unitats agràries s’usen per a expressar les superfícies de finques, parcel·les, boscos…
Són la centiàrea (ca), l’àrea (a) i l’hectàrea (ha).

Cada unitat agrària equival a una unitat de superfície.

1 ca 5 1 m2 3 100 3 100

1 a 5 1 dam2 ha a ca

1 ha 5 1 hm2 : 100 : 100

Fixa't en com passem d’una unitat a l’altra en els exemples.

● De ha a m2 ▶ 0,25 ha 5 0,25 hm2 5 0,25 3 10.000 5 2.500 m2
● De dam2 a ca ▶ 1,2 dam2 5 1,2 3 100 5 120 m2 5 120 ca
● De ca a ha ▶ 35.000 ca 5 35.000 : 10.000 5 3,5 ha

1. Expressa en la unitat indicada.

En m2 En dam2 En hm2
5 ha 3.400 ca 27 a 51 ca 0,12 ha 4a 9,3 ha 125 a 1.700 ca

2. Completa.
1,3 m2 5 … ca 5 dam2 5 … a 2,6 hm2 5 … ha
34 dam2 5 … ca 4,9 hm2 5 … a 0,04 km2 5 … ha
0,7 hm2 5 … ca 2.000 m2 5 … a 15.000 m2 5 … ha

3. Resol.
● Anna té una parcel·la de 12 ha. Ha sembrat només
un quart de la parcel·la. Quants metres quadrats ha
sembrat? Quantes àrees ha deixat sense sembrar?
● Maria té 5 ha i 80 a de cultius de secà i 600 a
de cultius de regadiu. A quin tipus de cultiu dedica
més extensió? Quantes centiàrees més?

4. RAONAMENT. Observa les quatre superfícies i esbrina a quin parc correspon cada una.
● El parc de menor extensió dels quatre
1.811.800 a 389.600 dam2
és Garajonay.
● Doñana té més extensió que Cabañeros.
54.252 hm2 40.856 ha
● Monfragüe té menys extensió que Cabañeros.

175
Activitats
1. Completa. 5. ESTUDI EFICAÇ. Completa el quadre
en el quadern.
● 0,03 km = ... cm 714 cm = ... dm
0,6 hm = ... dm 3,26 dam = ... mm
2.725 mm = ... m 45.000 dm = ... hm
km2 m2
● 1,9 ¬ = ... cl 1.275 ml = ... dl
75 dal = ... kl 0,283 hl = ... cl
6,8 cl = ... ml 7.916 dl = ... dal
6. Completa.
● 6.287 g = ... hg 998 mg = ... dag
0,03 m2 5 ... cm2 0,007 km2 5 ... m2
0,25 t = ... kg 76 cg = ... dg
3.574 kg = ... q 68.500 g = ... kg 6.498 dm2 5 ... dam2 3,5 hm2 5 ... cm2
90.000 mm2 5 ... m2 9.200 cm2 5 ... m2
2. Expressa en la unitat que s’indica.
9 dam i 5 m 8 dm i 15 cm 7. Expressa en metres quadrats.
En m
1,5 km i 7 hm 7 cm i 99 mm ● 7 hm2 i 2 dam2 ● 345 dm2 i 4.500 cm2

6 hl i 56 ¬ 7 ¬ i 9 dl ● 0,06 km2 i 9 m2 ● 6 m2 i 837.000 mm2

En ¬
0,7 kl i 9 dal 80 cl i 925 ml
8. Observa i contesta.
9 kg i 1,5 hg 4,2 dag i 5 cg
En g
0,06 t i 2 kg 8 dg i 625 mg

3. Expressa en la mateixa unitat i ordena com

s’indica. 1,2 dal 1,5 ¬ 600 cl 250 ml

● Quantes botelles es poden omplir amb

De menor a major
l’aigua del bidó? I amb la del poal?
51.000 cm 4,9 hm ● Quantes tasses es poden omplir amb
5.200 dm 0,5 km l’aigua de la botella?
● Quants poals es necessiten per a omplir
De major a menor el bidó?
205 ¬ 2,5 hl 0,025 kl
25.100 cl 2.600 dl 9. Calcula.
1 q i 25 kg
De menor a major 7 kg

0,18 t 190 kg 2q
1.850 hg 19.300 dag
375 g

4. Completa. ● Quantes caixes completes es poden

omplir amb les taronges del sac?
● 5 km 1 … m 5 62 hm
Quants quilos en sobren?
● … ¬ 1 0,03 kl 5 1 hl ● Quantes bosses es poden omplir amb
● 3.980 kg 2 … t 5 19,8 q aquestes taronges que sobren?

176
 1

10. Resol. ● El passeig marítim d’una ciutat té

● Carla vol posar el sòcol en una
habitació rectangular que fa 6,25 m
de llarg i 3,5 m d’ample. L’habitació
té una porta de 120 cm d’ample.
Quants metres de sòcol necessita?
● Laura ha fet 6 litres de suc i n’ha
omplit 4 botelles de 75 cl cada una.
La resta l’ha posat en botelles de
500 ml cada una. Quantes botelles
de 500 ml ha omplit de suc?
● Sònia va pesar en nàixer 3 kg i 2 hg.
La primera setmana es va aprimar 135 g
i la segona setmana es va engreixar
230 g. Quants quilos pesava Sònia
al final de la segona setmana?
● Per a fer un bescuit, Marina utilitza
0,5 kg de farina, 4 ous de 60 g cada
un i 10 dag de sucre. Després, parteix
el bescuit en 4 racions iguals.
Quants grams pesa cada ració?
una longitud de 4 km i 550 m. Des de
l’eixida, cada 130 m hi ha un fanal.
Quants fanals hi ha en tot el passeig?
● Un flascó conté 2 dl de xarop.
Penèlope n’ha de prendre 3 cullerades
diàries de 5 ml cada una. Té prou xarop
per a 15 dies de tractament? Quants
centilitres li’n falten o li’n sobren?
● En 2007 es van cremar a Espanya
82.027 ha en incendis forestals. En 2005
es van cremar 1.059 km2 més que en 2007.
Quantes hectàrees es van cremar en 2005?
● Cada un dels 52 alumnes de 6é
ha pintat en un gran mural una zona de
800 cm2 de superfície. Quina superfície
en metres quadrats han pintat en total?
● Pilar ha comprat una parcel·la de 5 ha
i 41 a. Li ha costat 12,35 el metre
quadrat. Quant li ha costat en total
la parcel·la?

ETS CAPAÇ DE… Calcular superfícies en un municipi

L’ajuntament de Vilagran pensa fer
diversos canvis al municipi els pròxims
anys.
Les extensions de les zones que formen
el poble són les que segueixen:

Nucli urbà: 250.000 ca.

Pineda: 40 ha.
Alzinar: 830 a.
Pastures: 92 ha.

● L’ajuntament vol afegir al nucli urbà

50.000 m2 llevant-los de la zona de pastures.
Quantes hectàrees tindrà cada una de les
dues zones després del canvi?
● Fa deu anys es van repoblar 95.000 m2
de pastures i ara són pinedes.
Quantes àrees de pinedes hi havia abans
de la repoblació?

177
Solució de problemes
Representar gràficament la situació
En molts problemes, representar l’enunciat t’ajudarà a entendre’l millor.
Resol aquests problemes fent un dibuix aproximat de l’enunciat.

Maria és biòloga. Ha mesurat el cap, el tòrax i l’abdomen

d’una vespa. La longitud del tòrax és el doble de la
longitud del cap i la longitud de l’abdomen és el triple
de la longitud del cap. La vespa fa 12 mm. Quant mesura
cada part del seu cos?

▶ Representem la situació amb un dibuix. El cap

el dibuixem amb un segment. Per a les parts restants
repetim aquest segment tantes vegades com indica
l’enunciat. La vespa és la suma de les tres parts.

Cap Tòrax Abdomen

Vespa
12 mm

En la vespa hi ha 6 parts d’igual longitud, i en total fa 12 mm.

Cada una de les parts fa 12 mm : 6 5 2 mm.

Cap ▶ 1 part, fa 1 3 2 mm 5 2 mm.

Tòrax ▶ 2 parts, fa 2 3 2 mm 5 4 mm.
Abdomen ▶ 3 parts, fa 3 3 2 mm 5 6 mm.

Solució: El cap fa 2 mm; el tòrax, 4 mm; i l’abdomen, 6 mm.

1. Marta té un got, una botella i un pitxer. La capacitat de la botella és el triple

de la capacitat del got i la del pitxer, el doble de la capacitat de la botella.
La capacitat total dels tres recipients és 250 cl. Quina capacitat té cada un?

2. Mònica, Paula i Joan són cosins. Paula mesura el doble que Mònica i Joan mesura
el doble que Paula. La suma de les estatures és 315 cm. Quant mesura cada un?

3. Pere va comprar una nevera en tres terminis. En el segon termini va pagar el doble
que en el primer i en el tercer termini va pagar el doble que en els dos anteriors junts.
La nevera va costar 810 . Quant va pagar en cada termini?

4. INVENTA. Escriu un problema, semblant als d’aquesta pàgina, que es resolga

més fàcilment fent un dibuix de la situació.

178
 1
Repassa

EXERCICIS PROBLEMES
1. Completa els buits. 8. En un bar han venut 60 entrepans
i 32 sandvitxos. El 15 % dels entrepans
● 26 , , 24 , , 22
i el 25 % dels sandvitxos eren de tonyina.
● +1 . . 21 . . 23 Han venut més sandvitxos de tonyina o
més entrepans de tonyina? Quants més?
● 23 , 22 , , , +1

9. Ramir ha fet una panada per a

2. Escriu les coordenades cartesianes 4 persones. Hi ha usat 500 g de farina
de cada punt.
i 40 g de rent. Demà farà una panada per
+4 a 6 persones. Quants grams de farina
B i de rent necessitarà?
+3
+2
A
C +1 10. Lluís ha recol·lectat pomes. En té
40 caixes de 8,5 kg cada una i 6 sacs
–4 –3 –2 –1 0 +1 +2 +3 +4
–1 de 90 kg cada un. Fica les pomes en
E
–2 F bosses de 2,5 kg cada una. Quantes
D –3 bosses obté?
–4

3. Esbrina si les fraccions de cada parell són

equivalents.
12 2 4 5 6 24 15 18
● i ● i ● i ● i
18 3 5 4 7 28 20 24

4. ESTUDI EFICAÇ. Escriu una suma, una resta,

una multiplicació i una divisió de fraccions.
Proposa-les a un company i comprova després
si les ha fet bé. 11. En la sessió de vesprada d’un cine es van
omplir dos terços de les 120 butaques.
5. Completa aquesta taula de proporcionalitat. Dels assistents, un 60 % eren dones.
Quantes dones van anar a la sessió de
2 3 7 vesprada? Quants homes?
8 16 36 40
12. Miquel tenia un cordell de 8,5 m i el va
6. Calcula. partir en trossos de 0,5 m. En va guardar
cinc trossos i amb la resta va fer un treball
● 9,76 2 2,4 1 2,5 3 1,8
per a l’escola. Quants metres de cordell va
● (3,4 1 10,35) : 5 2 1,99 utilitzar en el treball?
● 9,3 2 3,12 : (4 2 2,44)
13. Jordi té un mapa fet a escala
1 : 500.000. Ha mesurat la distància
7. Calcula el quocient de cada divisió amb tres
entre dos pobles i ha vist que és 4 cm.
xifres decimals.
Quina és la distància real en quilòmetres
● 3:7 ● 2:9 ● 0,075 : 0,6 entre els dos pobles?

179
Què en sé ?
Mesurar les coses
Quina alçada faig?
Quant peso?
Quina quantitat d’aigua he de beure al dia?

Metres, quilograms o litres són unitats que permeten indicar les

dimensions dels objectes de manera entenedora per tothom.
Per fer mesuraments, cal un sistema d'unitats, és a dir, un conjunt de
magnituds amb les que es comparen les coses que es volen mesurar.
El sistema mètric decimal és un sistema d'unitats en els quals els
múltiples i els submúltiples de la unitat de mesura estan relacionats entre
si per múltiples o submúltiples de 10.

Longitud, capacitat i massa

Què aprendré ?
Múltiples i submúltiples del metre.
Relacions entre unitats de longitud.
Múltiples i submúltiples del litre.
Relacions entre unitats de capacitat.
Múltiples i submúltiples del gram.
Relacions entre unitats de massa.
Múltiples del quilo.
Estimacions.
Resolució de problemes: representar
gràficament la situació.
Tractament de la informació: interpretar
pictogrames.

Longitud, capacitat i massa

Sistema mètric decimal – Unitats de mesura
Com ja sabem, el sistema mètric decimal és un sistema d'unitats en els
quals els múltiples i els submúltiples de la unitat de mesura estan
relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.

Longitud, capacitat i massa

Longitud
La longitud és la dimensió que determina la distància, és a dir, la
quantitat d’espai existent entre dos punts. La longitud és la
dimensió que correspon a la llargària d'un objecte, d'una cosa,
d'una superfície.
L’alçada d’una muntanya es mesura en metres. El metre (m)
és la unitat principal de longitud.
Per mesurar longituds i distàncies grans, fem servir els múltiples
del metre: el decàmetre (dam), l’hectòmetre (hm) i el quilòmetre (km).
Per mesurar longituds d’objectes petits, utilitzem els submúltiples del
metre: el decímetre (dm), el centímetre (cm) i el mil·límetre (mm).

Longitud, capacitat i massa

Longitud

En la vida quotidiana, cada unitat s'utilitza per mesurar allò que li és més
adient:
• grans distàncies, com ara carreteres o vies fèrries, en km o hm,
• distàncies intermèdies, com carrers o altures, en dam o m,
• objectes petits, com ara fotografies o petits mobles, en dm o cm,
• mesures reduïdes, com ara agulles o insectes, en mm.

Longitud, capacitat i massa

Longitud
Les unitats de longitud formen un sistema decimal en el qual cada
unitat és 10 vegades més gran que la unitat següent.
1 km = 10 hm
1 hm = 10 dam Així doncs, per a transformar una unitat
1 dam = 10 m de longitud en la unitat immediata
1m = 10 dm superior o inferior, multipliquem o
1 dm = 10 cm dividim per 10, respectivament.
1 cm = 10 mm

Per passar d’una unitat a una altra de més petita es multiplica

Per passar d’una unitat a una altra de més gran es divideix

Longitud, capacitat i massa

Longitud

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Longitud
1. Quina unitat faries servir per expressar aquestes magnituds?
• La llargada d’un llapis. • El gruix d’una pestanya.
• La longitud d’un riu. • La longitud d’un dit.
• L’altura d’una finestra. • L’amplada de casa teva.

3. Expressa-ho en la unitat indicada

• 3 km = … hm • 9 hm = … dam • 17 dam = … m
• 7,5 km = … hm • 2,4 hm = … dam • 3,2 dam = … m
• 9 m = … dm • 5 dm = … cm • 89 cm = … mm
• 8,4 m = … dm • 6,7 dm = … cm • 7,5 cm = … mm

4. Expressa-ho en la unitat indicada

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Longitud
5. Expressa les distàncies en metres i contesta.
• Quina és la distància més llarga? I
la més curta?
• Ordena les distàncies de petita a
gran.
• Quants metres de diferència hi ha
entre el camí de A a D i el de B a C?
• L’Anna ha recorregut 4 vegades el
camí de D a C. Quants metres ha
recorregut?
6. Resol
• El camaleó de la Paula fa 3 dm i 7 cm. La seva cua és de 15 cm. Quant fa
la resta del cos del camaleó?
• En Marc s’ha estirat al seu llit d’1,90 m. Dels seus peus a la vora del llit hi
ha 35 cm. Quant fa en Marc?
• En Tomàs vol col·locar una sanefa al llarg de la paret de la seva
habitació, que fa 4 m. Cada tros de sanefa fa 8 dm. Quants trossos n’ha
de posar en Tomàs?

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Longitud
8. Expressa en la unitat indicada
• 3 hm en dam • 56 cm en m • 192 mm en dm
• 7 dm en mm • 932 dam en km • 2.500 cm en dam
• 2,9 dam en m • 7,3 dm en dam • 0,26 hm en cm
• 0,05 km en cm • 4.200 mm en m • 9.700 dm en hm
9. Seguint l’exemple, expressa les mides següents en la unitat indicada:

• 914 cm en dam • 0,128 km en dm • 2.035 cm en hm

• 0,67 dam en km • 0,04 hm en cm • 892 dm en hm
10. Expressa les mides següents en la unitat indicada:

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Longitud
11. Resol
• La Sònia havia de caminar 19,2 km. Ha fet etapes de 4 km i 8 hm.
Quantes etapes ha fet la Sònia?
• La Isabel tenia una corda de 6 m. L’ha tallat en trossos de 45 cm.
Quants trossos n’ha fet? De quants centímetres és el tros més petit que li
ha sobrat?

RAONAMENT
Pensa i contesta.
En Pau ha mesurat la llargada d’una cinta i ha expressat la
longitud primer en metres i després en centímetres.
Poden indicar la mateixa longitud dues
expressions amb un nombre diferent? Quina
és més gran? Per què?

Longitud, capacitat i massa

Capacitat
La capacitat s’associa al volum i s’identifica amb el
contingut que cap en un espai concret, amb la quantitat
de líquid que conté un recipient (el tanc tenia 1000 litres
de capacitat).
El camió cisterna porta 15.000 litres de... El litre (ℓ) es la
unitat principal de capacitat.
Per mesurar capacitats de recipients grans, fem servir els
múltiples del litre: el decalitre (dal), l’hectolitre (hl) i el quilolitre (kl).
Per mesurar capacitats de recipients petits, utilitzem els submúltiples del
litre: el decilitre (dl), el centilitre (cl) i el mil·lilitre (ml).

Longitud, capacitat i massa

Capacitat

En la vida quotidiana, cada unitat s'utilitza per mesurar allò que li és més
adient:
• grans volums, com ara piscines o camions cisterna, en kl o hl.
• capacitats intermèdies, com barrils, garrafes o ampolles, en dal o ℓ.
• volums petits, com ara llaunes de refresc o petits consums de
carburant, en dl o cl.
• mesures reduïdes, com ara la capacitat d’una xeringa, en ml.

Longitud, capacitat i massa

Capacitat
Les unitats de capacitat també formen un sistema decimal en el qual
cada unitat és 10 vegades més gran que la unitat següent.
1 kl = 10 hl
1 hl = 10 dal Així doncs, per a transformar una unitat de
1 dal = 10 ℓ capacitat en la unitat immediata superior o
1 ℓ = 10 dl inferior, multipliquem o dividim per 10,
1 dl = 10 cl respectivament.
1 cl = 10 ml

Per passar d’una unitat a una altra de més petita es multiplica

Per passar d’una unitat a una altra de més gran es divideix

Longitud, capacitat i massa

Capacitat

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Capacitat
12. En quina unitat expressaries la capacitat d’aquests recipients ?
• En litres ►
• En quilolitres ►
• En centilitres ►

14. Expressa en la unitat indicada

• 3 kl = … hl • 25 hl = … dal • 7,4 dal = … ℓ
• 0,8 kl = … hl • 9,6 hl = … dal • 2,35 dal = … ℓ
• 9 ℓ = … dl • 14 dl = … cl • 6,9 cl = … ml
• 4,1 ℓ = … dl • 0,8 dl = … cl • 5,98 cl = … ml
15. Expressa en la unitat indicada

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Capacitat
16. Expressa en litres l’aigua d’aquests dipòsits i contesta.
• A quin dipòsit hi ha més aigua? I
menys?
• Quants litres d’aigua hi ha en total?
I quilolitres?
• Extreuen 378 ℓ d’aigua del dipòsit
verd. Quants litres hi queden?
17. Resol

• Amb l’oli d’una garrafa de 5 ℓ, quants setrills de 250 ml

podem omplir?

• La Montserrat ha comprat 4 ampolles de 2 ℓ de refresc i en Francesc ha

comprat 25 llaunes de 33 cl cada una. Qui ha comprat mes quantitat de
refresc? Quants centilitres mes?

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Capacitat
19. Expressa en la unitat indicada.

20. Expressa en litres.

• 2 kl, 5 hl i 14 dl • 6 hl, 9 dal i 25 cl • 9 dal, 4 ℓ i 425 cl
• 6 dl, 29 cl i 275 ml • 14 dl, 5 cl i 7 ml • 2 ℓ, 78 cl i 916 ml
21. Expressa les mesures següents en la unitat indicada.

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Capacitat
22. Expressa aquestes mesures en la mateixa unitat i ordena.
De més petita a més gran 2,8 hl i 3 dal; 275 ℓ i 960 dl; 0,27 kl i 800 cl.
De més gran a més petita 0,5 dal i 4 ℓ; 550 dl; 53 ℓ i 287 cl; 0,5 kl.
23. Resol
• La Monica vol omplir els 8 dal d’aigua de l’aquari. Ho farà amb un
recipient de 400 cl. Quants recipients ha de fer servir per omplir-lo?
• La piscina del poble té una capacitat de 90 kl. Per omplir-la, ha vingut un
camió cisterna amb 1.200 hl. Després d’omplir-la, quants decalitres queden
al camió?
• En una festa han servit 80 gots de suc de 250 ml i 40 gots d’aigua de 30 cl.
Quants litres de beguda han servit en total?
• Tenim un dipòsit amb 92 hl d’oli. En volen envasar la meitat en bidons de 3
dal. Quants bidons en sortiran? Quants litres quedaran al dipòsit?

RAONAMENT
Determina quin líquid té cada recipient.
• La garrafa de més capacitat conté suc.
• La garrafa d’oli té menys capacitat que la de llet.
• La de vinagre té més capacitat que la de llet.

Longitud, capacitat i massa

Massa
La massa és una magnitud que expressa la quantitat de
matèria; s’associa al pes dels objectes.
La balança indica el pes d’allò que s’hi posa a sobre.
El quilogram o quilo (kg) és la unitat principal de massa i el
gram (g) és una de les unitats més utilitzades.
Per expressar la massa d’objectes que pesen força, fem servir
els múltiples del gram: el decagram (dag), l’hectogram (hg) i
el quilogram.
Per expressar la massa d’objectes molt lleugers, utilitzem els
submúltiples del gram: el decigram (dg), el centigram (cg) i el
mil·ligram (mg).

Longitud, capacitat i massa

Massa

En la vida quotidiana, cada unitat s'utilitza per mesurar allò que li és més
adient:
• grans masses, com les càrregues dels vehicles de transport o objectes que
pesen molt, en q o t.
• masses normals, com la majoria dels articles d’alimentació, en kg o hg.
• masses intermèdies, com certs articles d’alimentació, en dag o g.
• masses petites calculades en balances de precisió, com ara quantitats d’or
per a joies, en dg o cg.
• mesures reduïdes, com ara petites porcions de medicaments o reactius
químics, en mg.

Longitud, capacitat i massa

Massa
Les unitats de massa també formen un sistema decimal en el qual cada
unitat és 10 vegades més gran que la unitat següent.
1 kg = 10 hg
1 hg = 10 dag Així doncs, per a transformar una unitat de
1 dag = 10 g massa en la unitat immediata superior o
1 g = 10 dg inferior, multipliquem o dividim per 10,
1 dg = 10 cg respectivament.
1 cg = 10 mg

Per passar d’una unitat a una altra de més petita es multiplica

Per passar d’una unitat a una altra de més gran es divideix

Longitud, capacitat i massa

Massa
Múltiples del quilo
Per expressar la massa d’objectes que pesen molt, fem servir els múltiples
del quilogram: el quintar mètric i la tona mètrica.
1 quintar = 100 quilos 1 tona = 1.000 quilos
1 q = 100 kg 1 t = 1.000 kg

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Massa
24. En quina unitat ho expresses?
• El pes d’una vaca. • El pes d’una pera
• El pes d’un iogurt. • El pes d’una mosca
• El pes d’una formiga. • El pes d’una bicicleta.
26. Expressa en la unitat indicada
• 4 kg = … hg • 7,1 hg = … dag • 9,25 dag = … g
• 1,8 kg = … hg • 0,04 hg = … dag • 1,875 dag = … g
• 2 g = … dg • 8,9 dg = … cg • 0,34 cg = … mg
• 3,7 g = … dg • 5,76 dg = … cg • 0,046 cg = … mg
27. Expressa en la unitat indicada

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Massa
28. Expressa en la unitat indicada i ordena de més petit a més gran.

29. Resol
• En Jon ha comprat 0,24 kg de llonganissa, 3,2 hg de fuet i 16 dag de
xoriço. Ha de fer 8 entrepans iguals. Quants grams d’embotit tindrà cada
entrepà?
• Una cullerada de xarop conté 9 mg de medicament. La Lluïsa n’ha pres 3
cullerades diàries durant 10 dies. Ha pres més o menys de 0,28 g de
medicament?
• Una síndria pesava 4 kg i 750 g. En Rafael l’ha partit en 25 trossos iguals
i se n’ha menjat 3 trossos. Quants grams de síndria s’ha menjat en Rafael?
• Una formiga pesa 3 mg. El teu pes, a quantes formigues equival?

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Massa
32. Expressa les mesures en la unitat indicada.

35. Resol. Fixa’t bé en les unitats.

• Les monedes d’un euro pesen 7,5 g, i les de dos euros, 8,5 g. Quin és el pes total de
15 € si els aplego fent servir la menor quantitat possible de monedes?
• Per elaborar una recepta, una farmacèutica necessita exactament 15,2 dg d’una
substància. Si ja en té 20 mg, quants centigrams li calen encara?
• En una campanya per recaptar menjar, han recollit 320 paquets d’1 kg de llegums,
140 paquets de 500 g de pasta i 290 llaunes de conserves de 200 g cada una.
Quants quilos falten per aconseguir 500 kg d’aliments?
• Per fer gaspatxo per a sis persones es necessiten: 1,25 kg de tomàquets, 80 g de
ceba, 1 hg de cogombre, 5 dag de pebrot i 1 quart de quilo de molla de pa. Quants
grams pesen junts tots aquests ingredients?
• En un bar han comprat 80 barres de pa de 70 g la barra. Han venut 140 entrepans
de mitja barra cada un. Quants quilos de pa els han sobrat?
Longitud, capacitat i massa
Activitats: Massa
RAONAMENT
Determina el pes en grams dels pesos vermell, blau i verd.

36. Tria i escriu quina unitat utilitzaries per expressar els pesos següents:
• El pes d’una balena. • El pes d’una goma
• El pes d’un lleopard. d’esborrar
• El pes d’una sargantana. • El pes d’un tren.
• El pes d’una persona. • El pes d’una moto.
39. Resol. • El pes d’una baldufa.
• Un tren de mercaderies pot transportar un màxim de 63 t i 7 q. Si ja porta
un pes de 39.200 kg, quants quilos pot carregar encara?
• Un camió porta 5 cotxes iguals. El pes total dels cotxes és de 7 t i 4 q.
Quants quilos pesa cada cotxe? Quantes tones són?
• Un elefant pesava 6 t i 2 q. S’ha aprimat i ha perdut el 5 % del seu pes.
Quants quintars de pes té ara l’elefant?
Longitud, capacitat i massa
Estimacions
Quan fem estimacions amb les unitats de mesura (massa, longitud o capacitat),
hem de triar la unitat i el nombre mes adequats.
En Manel ha d’escollir l'estimació més correcta per al pes
d’un pardal entre les següents:
2 kg 25 mg 25 g 25.000 mg
El pes de 2 kg és massa gran i el de 25 mg és massa
petit. Els altres dos pesos són equivalents, però és millor
escollir 25 g, ja que el nombre, el 25, és més fàcil per
treballar-hi que no pas l’altre, el 25.000.
L’estimació correcta és 25 g.
40. Fes l’estimació més adequada en cada cas.
5 cl -- 1 ℓ -- 5 dal -- 1 kl -- 5 kl 3 dam -- 3 cm -- 3 mm --0,0003 hm -- 3 m

2 g -- 200 g -- 2 kg -- 200 kg --2 t

Longitud, capacitat i massa

Resolució de problemes
Representar gràficament la situació
En una ruta de senderisme hi ha col·locades 7
fletxes d’orientació i la distància entre cadascuna és
de 450 m. L’última és a 320 m de l’arribada i la
ruta té en total una longitud de 3.420 m. A quina
distància de la sortida es troba la primera fletxa?
• Representarem la situació

• Resolem
1r. Calculem la longitud total que hi ha 450 x 6 = 2.700 m
de la primera fletxa a l’ultima.
2n. Calculem la distancia des de la
2.700 m + 320 m = 3.020 m
primera fletxa fins a l’arribada.
3r. Restem la distancia anterior de la
3.420 m - 3.020 m = 400 m
longitud total.
Solució: La primera fletxa es troba a 400 m de la sortida de la ruta.

Longitud, capacitat i massa

Activitats: Resolució de problemes
Resol aquests problemes per mitjà d’un dibuix aproximat de
l’enunciat.
42. En Dídac tenia una corda de 7 m i l’ha tallat en trossos de 4 dm.
Quant fa el tros mes petit que li ha sobrat?
43. En cadascun dels costats d’un jardí quadrat hi ha 8 arbres. Cada
parella d’arbres estan separats 275 m. Quin perímetre té el parc?
44. En Miquel té un dipòsit de vi de 1.385 ℓ. D’aquest contingut, n’ha
omplert primer 4 bidons de 3 hl cada un; després, 5 garrafes iguals, i
n’hi han quedat 10 ℓ. Quants litres cabien a cada garrafa?

Longitud, capacitat i massa

Tractament de la informació
Interpretar pictogrames
Els propietaris d’una pàgina web han representat en un pictograma la quantitat
persones que van visitar la pàgina cada dia de la setmana passada.
46. Fixa’t en el gràfic i contesta.
• Quants visitants van tenir dimarts? I dijous?
• Quina diferència hi ha entre la quantitat de
visitants que van tenir divendres i dilluns?
• Quin dia van tenir més visitants?
• Quants visitants van tenir el cap de
setmana?
47. En el gràfic hi ha representades les vendes de discos en una botiga durant
els últims anys. Observa’l i contesta.
• Quants discos van vendre el 2009? I el 2013?
• Quin any van vendre més discos? Quants van
ser?
• Entre quins dos anys va disminuir la venda de
discos?
• Quina diferència hi ha entre la quantitat de
discos que van vendre el 2010 i el 2009?

Longitud, capacitat i massa

 Activitats: Em poso a prova
49. Completa. 52. Pensa i escriu la unitat de
• 375 cm = ... dam • 9,27 dam = ... dm mesura que et sembli més
• 1,9 hm = ... dm • 2.714 dm = ... hm adequada.
• 0,005 hm = ... dm • 9.852 cm = ... dam • La longitud d’un cotxe és de 4 ...
51. Fixa’t en el quadre i contesta • A la garrafa caben 5 ...
• Entre els dos pobles hi ha 20 ...
• Una ampolleta de xarop té una
capacitat de 125 ...
• La longitud d’una formiga és de 5 ...
• Un gat pesa 5 ...

• Quants quilòmetres fa el sender A? 53. Completa

Quants hectòmetres són?
• 0,09 kl = … dal • 2.345 cl = … dal
I decàmetres? I metres?
• 1,4 hl = … dl • 19,37 dal = … kl
• Quants hectòmetres fa el sender B?
• 3,25 dl = … ml • 678 dl = … hl
Quants quilòmetres són? I metres?
• 99 cl = … dal • 41,5 ml = … cl
I decàmetres?
• 0,005 hl = … dl • 7,29 dal = … dl
• Quants metres fa el sender C?
Quants decàmetres són?
I decímetres? I hectòmetres?

Longitud, capacitat i massa

 Activitats: Em poso a prova
55. Expressa en la unitat indicada. 57. Pensa i contesta
A la botiga tenen aquestes ofertes:

• Quant val 1 kg de cada producte?

• Quant costa un formatge de 2 kg?
• En Joan compra 1 kg de formatge i
tres quarts de quilo de xoriço.
Quant li costa la compra?

56. Resol
• De casa la Pilar a la dels seus oncles hi ha 2,3 km. Ja ha recorregut 7 hm i 8
dam. Quants metres li falten per arribar-hi?
• Tenim 24 cabdells de llana vermella de 50 m cada un i 35 cabdells de llana
negra de 3 dam cada un. Quants metres de llana tenim en total?
• L’Eugenia ha fet un batut barrejant 0,5 ℓ de llet, 60 cl de suc de maduixa i
160 ml de suc de plàtan. Quantes tasses de 180 ml pot omplir?
Longitud, capacitat i massa
 Activitats: Em poso a prova
58. Pensa i contesta
En Pol es mira la composició d’uns cereals amb xocolata.

• Quants mil·ligrams de sal hi ha en 100 g de cereals?

• Quants hectograms d’hidrats de carboni hi ha en
una ració de cereals?
• Si es mengen dues racions al dia de cereals durant 30 dies, quants
decagrams de fibra es consumeixen?
• En un quilo de cereals, quants grams són de greixos?
• En una tona de cereals, quants quilos són de sal?
Longitud, capacitat i massa
Milloro les meves competències
Calcular el pes d’un animal en altres planetes
Moltes vegades fem servir els termes massa i pes com a sinònims. Amb tot,
encara que estan relacionats, són conceptes diferents.
La massa d’un cos és la quantitat de matèria que té. Sempre és constant, sigui
quin sigui el lloc on es trobi l’objecte, i es mesura en quilograms.
Però el pes és la força amb la qual la Terra atreu la massa d’aquest cos. Aquesta
força d’atracció depèn de la gravetat i, per tant, varia d’uns planetes a altres.

A la taula següent tens el que marcaria una bàscula en els diferents planetes si hi
col·loquem una massa d’1 kg.

59. Respon aquestes preguntes

• Explica quina diferència hi ha entre la massa i el pes d’un objecte.
• On pesa més un objecte, a Júpiter o a la Terra?
• Quant pesa un objecte d’1 kg a Urà?

Longitud, capacitat i massa

Milloro les meves competències
Calcular el pes d’un animal en altres planetes
60. En quins planetes un objecte pesarà més que a la Terra? En quins
pesarà menys que a Urà?
61. Calcula els pesos d’aquests animals:
• Una tortuga de 200 g a Júpiter.
• Un gat de 3 kg a Venus.
• Un gos de 12 kg a Mart.
• Un cocodril de 5 q a Saturn.
• Un elefant de 2 t a Mercuri.

Longitud, capacitat i massa

Repasso
Problemes
69. El comptaquilòmetres d’una bicicleta marca 90 km i 8 hm.
El 80 % d’aquesta distància l’han recorregut l’última
setmana. Quants metres han fet aquesta última setmana?
70. La Sílvia ha omplert 20 gots de 25 cl cada un amb el suc d’una garrafa.
Quants gots hauria omplert si fossin de mig litre?
71. Un contenidor ple de blat pesa 1 t i 5 q. El pes del contenidor és el 12 % del
pes total. Quants quilos de diferència hi ha entre el blat i el contenidor?
72. Els quatre cinquens dels 40 alumnes de 5è han fet avui activitats
extraescolars, dels quals, tres vuitens han anat a Dibuix. Quants alumnes de
5è han anat avui a Dibuix?
73. En Miquel vol vendre 5.000 kg de pomes. Pot fer sacs de 25 kg i vendre’ls a
52,60 € el sac, o bosses de 8 kg a un preu de 16,80 € la bossa. Amb quina
opció guanyarà més?
74. En Xandri ha fet tres exàmens. En el primer ha tret un 5,75; en el segon, 2,8
punts més, i en el tercer, 1,25 punts menys que en el segon. Quants punts ha
obtingut en total?
75. En una botiga han venut un total de 350 electrodomèstics, dos cinquens dels
quals eren neveres i el 60 % eren rentadores. De que n’han venut més
quantitat, de neveres o de rentadores?

Longitud, capacitat i massa