L'apòstrof és un signe gràfic consistent en una coma volada

(') —i no pas en un accent— que serveix per assenyalar

l'omissió d'alguna lletra. Un apòstrof no pot quedar mai tot sol
a final de ratlla.

Norma general
—Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no
aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.
l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador;
l'hidroavió; l'oferim

Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el

hobby
—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no
aspirada, excepte davant de i o de u àtones o
consonantitzades. Com a excepció a aquesta norma general
cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació
i de claredat comunicativa s'evita de fer l'apòstrof. Són els
següents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la
ena...;
b) davant de les paraules que comencen pel prefix a-, com per
exemple la anormalitat; i
c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es
tracta de la indicació horària), la ira o la host.
l'ànima; l'habitació; l'elecció; l'hèlix; l'Índia; l'hidra;
l'organització; l'homilia; l'ungla; l'hulla

Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat;

la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la
asimetria; la una; la ira; la host
—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac
no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant de
vocals consonantitzades: de iode, de Huelva...;
b) davant de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però,
davant dels noms de lletra: d'ema, d'ela; i
c) en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se
confusions: de asimetries, de anormalitat.
d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència;
 d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda;
d'universalisme; d'humitat

Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva;

davant de a i de e; de asimetries
Davant de cometes, de cursiva i de negreta
—Article el. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general.
la publicació de l'"Informe tècnic 1994" coincideix amb...;
els tripulants de l'Apollo XI van ser els primers homes que
van trepitjar la Lluna
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general.
l'"actuació" del president va ser deplorable; va insistir que
aquella era l'última vegada que ho repetia
—Preposició de. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general.
la mesa va qualificar d'"innecessària" la repetició de les
votacions; el significat d'ostentar; la primera estrofa d'Els
segadors; segons informacions d'última hora...
Davant de noms propis —Article el. S'apostrofa sempre,
d'acord amb la norma general.
l'Aquàrium; l'Institut Lluís Vives; l'Avui de la primera
època; l'UPFlaix; l'International Herald Tribune
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general.
l'Escola Superior de Comerç Internacional; l'Illa Diagonal;
l'Organització Mundial de la Salut

Però: la Universitat Catalana d'Estiu

—Preposició de. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general.
els membres d'El Tricicle; els espectacles d'Els Joglars; les
tertúlies d'Els Quatre Gats; el director d'El Triangle; el
guionista d'Un hivern a Mallorca; els lectors d'El 9 Nou; la
seu social d'Edicions 62; l'editor d'El Temps
Davant de sigles i d'acrònims
—Article el. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general, davant de sigles i acrònims que comencen amb vocal
o amb consonant el nom de la qual comença amb vocal, tant si
es llegeixen lletrejant com si es llegeixen com un mot.
l'ADN; l'FBI; l'FMI; l'HCPB; l'IEC; l'Incavi; l'INEFC;
l'Intelsat; l'IPC; l'IVA; l'LSD; l'MDT; l'MSI; l'SCT; l'SPGA
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general, davant de sigles i acrònims que comencen amb vocal
(excepte i i u àtones) o amb consonant el nom de la qual
comença amb vocal, tant si es llegeixen lletrejant com si es
llegeixen com un mot.
l'AIT; l'EGB; l'Europol; l'FM; l'HEF; l'MTV; l'NBA; l'OMS;
l'ONU; l'RDA; l'SNCF; l'UCE; l'UMI; l'URSS

Però: la BMW; la IBM; la IFIP; la Interpol; la ITV; la UAB; la

UE; la UGT; la UNESCO; la UPC; la UPF
—Preposició de. S'apostrofa únicament davant de sigles i
acrònims que comencen amb vocal, tant si es llegeixen
lletrejant com si es llegeixen com un mot.
d'ADIGSA; d'Enpetrol; d'ESADE; d'IBM; d'OSHSA;
d'UNICEF

Però: de FM; de HB; de MTV; de STEP

Davant d'essa líquida
—Article el. S'apostrofa sempre.
l'Sporting de Lisboa; l'snack-bar de la cantonada; l'stop de
la cruïlla; l'Sputnik; l'Stratford-on-Avon que Shakespeare va
conèixer; l'star-system
—Article la. No s'apostrofa mai.
la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
—Preposició de. No s'apostrofa mai.
el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de
Stravinsky; l'obra de Steinbeck; el teorema de Stokes
Davant de topònims
—Article el/es. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general, en el cas de topònims catalans o de topònims
estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels
topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula
inicial i en la seva forma original.
l'Alguer; l'Alt Camp; l'Eixample; l'Hospitalet de l'Infant;
l'Urgell; s'Arenal (Palma); s'Estany d'en Mas (Manacor)
 Però: El Álamo (Texas); El Escorial; Le Havre
—Article la/sa. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general, en el cas de topònims catalans o de topònims
estrangers adaptats al català (menció a part mereix, però, el
topònim la Haia, que tot i haver estat adaptat al català és
preferible no apostrofar per motius de pronunciació). En
canvi, l'article femení dels topònims estrangers no adaptats
s'escriu amb majúscula inicial i en la seva forma original.
l'Alta Cerdanya; l'Ametlla de Mar; l'Espluga de Francolí;
l'Havana; s'Horta (Felanitx); s'Alqueria des Comte (Sóller)

Però: La Aurora (Veneçuela); La Spezia; La Valletta (Malta);

L'Île-d'Yeu (França)
—Preposició de. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma
general, davant dels noms de lloc, tant catalans o adaptats al
català com estrangers no adaptats, que no duen article.
d'Alcanar; d'Esterri de Cardós; d'Hongria; d'Oxford;
d'Urtx

Però: de Harlem; de Houston; la ciutat de Stevenage

Pel que fa, però, als topònims que comencen per l'article
el/els (o per la variant baleàrica es), cal fer la distinció
següent: en el cas de topònims catalans i de topònims
estrangers adaptats al català es fa sempre la contracció amb
l'article (del, dels, des), mentre que en el cas de topònims no
catalans i no catalanitzats s'apostrofa sempre davant de
l'article, que manté la majúscula inicial.
del Caire; del Masnou; del Port de la Selva; dels Alamús;
dels Alfacs; des Castell; des Canutells

Però: d'El Puerto de Santa María; d'El Salvador; d'El

Escorial; d'El Paso
Davant de xifres
—Article el. S'apostrofa sempre davant d'aquelles xifres, tant
aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal inicial.
l'1 de març; l'XI Festival de Cinema Alternatiu; l'11,2%
de respostes
—Article la. S'apostrofa sempre davant d'aquelles xifres, tant
aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal inicial.
 l'11a. edició del manual; l'XI Cursa Popular

Però: la 1.00 de la tarda/de la matinada

—Preposició de. S'apostrofa sempre davant d'aquelles xifres,
tant aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal
inicial.
d'1 de maig a 15 de novembre; d'11.00 a 13.00 hores; un
total d'1.300.000 visitants
Davant d'hac aspirada
—Article el. No s'apostrofa mai.
el holding; el hardware; el hinterland; el hobby; el
Hollywood de mitjans de segle
—Article la. No s'apostrofa mai.
la hawaiana; la hippy
—Preposició de. No s'apostrofa mai.
de Hawaii; de Hamilton; de hardware; de Hegel