DESCRIPCIONS

El meu ordinador és una màquina molt útil que treballa d’una

forma automàtica i molt ràpida.
La seua pantalla és com la d’un ordinador xicotet. Té un disc dur
on es guarda tota la informació,
una disquetera per a disquets i una altra per a discos compactes.
El teclat és com el d’una màquina
d’escriure elèctrica, però més complet. També té un ratolí que
em permet moure’m pels diferents
programes. Com a complement, hi tinc connectada una
impressora a color que trau unes còpies
perfectes, dos altaveus i un micròfon.
Per a mi, que sóc guardabosc, l’ordinador em serveix per a
guardar-hi totes les dades sobre la flora
i la fauna del parc natural, per a escriure els informes i moltes
coses més. En definitiva, és un
aparell molt pràctic.

La meua cosina Maria és una xiqueta d’uns deu anys.

És primeta i molt alta. Té els cabells rossos i llargs.
Li agrada portar-los solts, però de
vegades se’ls arreplega amb una diadema.
Té els ulls grans i blaus com el cel. Els s
eus braços i les seues cames són llargues. Però
el que més em crida l’atenció és la seua pell blanca com la farina.
Maria és molt simpàtica i agradable. Es passa el sant dia amb el
somriure penjat dels llavis.

El llop és un caçador molt eficaç. Posseeix una mandíbula

potent, capaç de partir la pota de qualsevol presa.
És veloç i resistent, tant que arriba als cinquanta quilòmetres per
hora, i pot recórrer 100 km en un sol dia. Com que a vegades el
menjar escasseja, té l’estómac preparat per a contindre fins a
quatre quilos de carn.
Els llops viuen en bandades de sis o huit individus, que tenen per
cap un mascle; així junts, duen a terme les caceres. Entre ells es
comuniquen mitjançant udols, fins i tot a gran distància.
Un llop i una lloba s’aparellen quan són joves i es mantenen units
tota la vida.
A pesar de la mala fama que tenen, està demostrat que els llops
maten
alimentar-se; mai per plaer.

NARRACIONS

Hi havia una dona gran, amiga de la meva àvia que em va

convidar a casa i em va dir que tornar-hi quan jo vulguera, vaig
anar al dia següent i a l'altre i a l'altre. Amb la sr. Maria el temps
passava volant, perquè ella em parlava de les coses que feia de
menuda, i jo li parlava de les coses que feia jo.
La seua família tenia coses que al principi m'impressionaven, per
exemple que tenia un fum de germans, més dels que podia
imaginar. També em parlava de les seues germanes majors que
en dotze anys ja estaven treballan. M´ho contava tan natural,
rient, que em divertia només d'escoltar-la. Jo hi estava molt a
gust, aprenia al seu costat.