ldentificarem habitats naturals i habitats transformats perles

persones.

Coneixerem la flora de les diferents comarques de Catalunya.

Estudiarem les funcions de reproducció i de nutrició d'ani-

mals i plantes.

ldentificarem les activitats relacionades ambla cria d'animals

i amb el cultiu de les plantes.

• lnvestigarem sobre les plantes de la comarca.

 HI HA PLANTES AMB
FLORS DE FORMES I TIPUS
DIFERENTS. QUINA DEU
SER LA PLANTA M~S
GRAN? 1 LA M~S PETITA?
 '
Idees prev1es . JIIIIIUIIIIIIUIIIUIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIII III IIIIIUI 1111 111111111 IIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIII IIIIIIIIUllllll 1111.!!
=
5
5
§
1
§ Que és la flora? És igual a totes les comarques de Catalunya'? i-
5 §
~ Que en saps, de la reproducció deis animals'? 1de les plantes'? §

1 Que vol dir el mot nutrícíó? Que han de fer els éssers vius per nodrir-se'? 1
1 Quina diferencia hi ha entre conrear i cultivar'? 1
i Com es relacionen els anima Is i les plantes'? i
i11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111m1111111111111111111111111111111111111111111111111111111m111111111111111111111111111111111111111111n111111111111mnm111111mm1111111111111m1111111111111111fi

Ouins bolets!
Era divendres. En Víctor i l'Anna es van trobar davant de l'escola com cada matí. Esta-
ven nerviosos, jaque a primera hora havien d'exposar el seu treball d'investigació.
Van decidir fer un treball sobre els bolets arran d'una pregunta que havia fet l'Anna:
«Els bolets també són plantes?». En Víctor va respondre: «No ho sé segur, pero em
sembla que no, que són fongs! Podríem investigar-ha i fer un treball sobre bolets!». Tots
dos havien buscat molta informació a la biblioteca, a Internet ... i s'ho havien passat bé
treballant junts, assajant com farien l'exposició a classe, pero ara que arribava el moment
fins i tot en Víctor, que era for~a tranquil, estava molt nerviós.
El temps passava lentament, pero finalment va arribar l'hora de la veritat i van sortir
davant dels seus companys i companyes per explicar la investigació que havien fet sobre
els bolets.
Després de respirar fondo van iniciar l'exposició! En Víctor va explicar que els bolets
són la part visible d'alguns fongs i que viuen sota terra, sobre la fusta, entre la fullaraca o
l'herba. Explicava entusiasmat que no eren ben bé ni vegetals ni animals.

BARCANE)VA
u ya,n
Després va continuar l'Anna, que va mostrar una imatge d'un bolet i en va explicar les
parts: el capell, l'himeni, el peu, l'anell, la volva i el miceli. En Víctor va exposar que
a les lamines de sota el barret hi ha els esporangis, que són comunes fabriques d'es-
pores, i és gracies a les espores que poden néixer nous bolets. És com si fossin la llavor
dels bolets!

L'Anna afegí que no tots els fongs formen bolets, sinó que alguns són microsco-
pics, com els fongs que actuen de manera natural en la fermentació del llevat del pa,
del vi o de la cervesa o també a l'interior d'algun formatge, com el formatge blau,
i fins i tot en els antibiotics.
També van explicar que cal coneixer els bolets i que no hem de tocar mai un bolet
que no coneguem, jaque hi ha bolets que són comestibles, pero també n'hi ha que
són verinosos. Alguns fins i tot poden ser mortals.
Tots els companys i companyes de la classe els escoltaven amb molta atenció. Van
acabar la seva presentació recordant que hem de respectar les plantes i que quan es
va a buscar bolets cal anar sempre acompanyats d'una persona adulta que els conegui
molt bé.
Iota la classe va aplaudir i els va felicitar per la bona exposició i la feina feta.
Gracies a aquesta explicació, els companys i les companyes van aprendre moltes
coses dels bolets !
N'APRENC MÉS

~ Habitats naturals i transformats

Tots els éssers vius necessitem un lloc amb unes condicions ambientals apropiades per
viure. Aquest lloc on l'ésser viu es desenvolupa i es reprodueix s'anomena habitat. Al
seu habitat, cada ésser viu hi troba tot el que li cal per viure: aliment, aire per respirar,
aigua, etc.

Els habitats poden transformar-se i a vegades fins i tot destruir-se per causes naturals,
com vendavals, huracans, terratremols ... , o per causes humanes, com incendis, tala de
boscos, extracció de roques, escombraries, contaminació, construccions, ca~a ... Si es
destrueixen els habitats, els éssers vius que hi habiten no poden trobar el que necessiten
per viure i marxen cap a altres indrets o moren.
ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
PERMETEN CONSERVAR ELS
HÁBITATS NATURALS I EVITAR
l'EXTINCIÓ DE LES ESP~CIES.
 ·egades les persones transformen
abitats naturals, com ara boscos, en
==-"'"'PS de conreu i pastures.

a flora
ora o vegetació és el conjunt d'arbres, arbustos i plantes que viuen en un habitat.
::=.:a unya podem distingir tres ti pus principals de flora segons la comarca: flora de les
ques de muntanya, flora de les comarques de costa i flora de les comarques
or.

- ( -·-·-·.........:
VALLD'ARAN

Vielha
--- ·,,... {',.,.. FRANf;A
PALLARS
SOBIRÁ ;,ANDORRA'"
) l..-. 11,. ,,
•""\""-" _.,.,,,.,,, ......
~rt
·- ..i

laSeu
Puigcerda "
CERDANYA
RIPOLLES
-- \ ALTEMPORDÁ

d'Urgell GARROTXA
ALTURGELL PLADE
/ Olot l 'ESTANY
1 PALLARS JUSSÁ
) BERGUEDÁ
• Banyoles BAIX
1 Tremp
Aragó 1
Berga GIRONÉS EMPORDÁ
/
,/
SOLSONÉS

Sol son a
OSONA
SELVA
Girona la Bisbal
d'Empordil
(' NOGUERA
Vic
Santa Coloma
,.( BAGES de Farners
Bal~guer
,,-'
.- 1
Pt:A (
SEGARRA

Cervera
Manresa
VALLÉS ORIENTAL
Gran~llers
O'URGELL Tarr;9a • ANOIA Terrassa VALLÉS MARESME
Ueida . t,lollerussa OCCIDENTAL . Mataró
URGELL Igualada
Sabadell
SEGRIÁ CONCA BAI)( •
les Borges DE BARBE% ALT LLOBREGAT BARCELONES
Blanques PENEDÉS e Barcelona
GARRIGUES Montb(anc ALT • Vilafranca Sant Feliu
CAMP BAIX del Penedés de Uobregat
Valls. PENEDÉS GARRAF
PRIORAT • • Vilanova i la Geltrú
TARRAGONES el Vendrell
RIBERA Fal~t Reus.
BAIX • Tarragona
D'EBRE
':?'lAALTA CAMP Mar
Móra Mediterránia
d'Ebre

BA1J( EBRE
.Tortosa

..riposta•
MONTSIÁ

50km
§ Comarques de costa
Comarques de muntanya
Comarques d'interior
Flora de les comarques de muntanya
Als pies més alts de les muntanyes del Pi-
rineu, gairebé sempre al voltant deis
2.000 metres d'altitud, no hi trobem bos-
eos, ja que gran part de l'any aquests
pies i muntanyes estan eoberts de neu i
el vent bufa amb molta forc;a. Quan la
neu es desglac;a durant la primavera
l'estiu, hi trobem prats alpins.

Pedraforca (Bergueda)

La flora que eobreix els vessants o parts del mig de les muntanyes és formada per boseos
de pi negre i avets, que són arbres de fulla perenne, molt dura i resistent al fred.
A les parts més baixes, on no fa tant de fred, hi ha boscos de fulla caduca, alguns prop
del riu, amb faigs, roures i castanyers.

Sant Joan de l'Erm (Alt Urgell) Fageda d'en Jorda (Garrotxa)

BARCANQVA
Flora de les comarques d'interior
A les comarques d'interior, la flora es localitza en tres zones diferenciades: una zona que
ocupa el bosc mediterrani, format per alzines, pi blanc i un ric sotabosc de garriga amb
garric, llentiscle i esbarzers; una zona esteparia, on trobem herbes i matolls baixos com
romaní i farigola, i una altra zona més humida a les ribes deis rius, ambla vegetació de
ribera, formada sobretot per oms i albers.

Serra del Montsec (Noguera) Riu Segre al seu pas perla Seu d 'Urgell
(Alt Urgell)

Flora de les comarques litorals o costaneres

La flora o vegetació que trobem a prop del mar és formada en molts casos per boscos
d'alzina, d'alzina surera, de pi pinyoner i de pi blanc. Aquests arbres tenen les fulles du-
res i resisteixen bé la sequera. També hi trobem sotabosc format per arbustos com el
romaní, el llentiscle o el margalló.
Si anem mar endins, al fons marí podem trobar-hi les posidonies.

Cala Rosella, Roses (Alt Emparda) Fons marí de la mar Mediterrania

Pag.
94 ~Ens reprodu'im
La reproducció és la funció vital gracies a la qual tots els éssers vius poden fer néixer
nous éssers de la mateixa especie, gairebé tots molt semblants als seus progenitors.

La reproducció deis animals

Podem classificar els animals en vivípars, ovípars i ovovivípars, segons comes repro-
dueixin.

Els vivípars són els éssers que neixen després

d'haver-se format durant un temps al ventre de
la mare. Gairebé tots els mamífers són vivípars.
El tauró també és vivípar.
Un gos triga a formar-se uns dos mesos i mig
i un elefant, quasi dos anys!

Els animals ovípars neixen deis ous pastos per la

mare, que poden ser enterrats o incubats.
Un pollet triga a formar-se 21 dies.

Els ovovivípars neixen d'un ou guardat

a !'interior de l'animal fins a la seva nai-
xen<;a. Molts taurons i altres peixos, a
més d'alguns reptils i diversos animals
invertebrats, són ovovivípars.
Un cavallet de mar triga a formar-se unes
sis setmanes.

BARCANCi)YA
nvvn
La reproducció de les plantes amb flor
Moltes de les plantes del nostre entorn tenen flors en alguna epoca de l'any, sobretot
a la primavera i a l'estiu. La flor és l'organ reproductor de moltes plantes.
Les parts d'una planta són les següents:
Petals: ful les de colors que protegeixen !'in-
terior de la flor.
Corol-la: conjunt de tots els petals.
Sepals: fulles verdes que uneixen la corol-la
ambla tija.
Calze: conjunt de tots els sepals.
• Estams: part de la flor on hi ha els grans de
poi-len.

'
Pistil: part central de la flor que conté els
ovuls.
El poi-len és un polsim que hi ha a la part su-
perior de la flor.

Lliri
~ La pol·linització
El procés que fa que el pol·len deis estams de les flors es dipositi dins del pistil i arribi als
ovuls s'anomena pol,linització. Les plantes es poden pol·linitzar amb el seu propi pol·len
o amb el pol·len d'altres flors de la mateixa especie.
El pol·len pot arribar a les plantes arrosse-
gat pel vento transportat pels insectes que
visiten les flors, atrets pels colors, per l'olor o
pel nectar. Aquests insectes porten el pol·len
adherit al cos i a les potes i sense adonar-se'n
el dipositen en altres flors.
Quan el pol·len entra en el pistil i s'ajunta
amb l'ovul, diem que la flor és fecundada. El
pistil va creixent i comen~a a formar-se el
fruit. Més endavant, la flor es marceix i perd
els petals. Finalment, el fruit creix, madura i
es formen les llavors.

BARCANQVA
Ví#rt;N:
Hi ha fruits que tenen les llavors a !'interior, com el préssec, i n'hi ha altres, com la madui-
xa, que les tenen a la part externa.

Les llavors, per poder germinar, han d'entrar en contacte amb el terra, i ho poden fer de
diverses maneres.

Per l'aire: hi ha fruits que tenen les lla- Per l'aigua: hi ha llavors que cauen a l'ai-
vors adaptades per ser transportades gua i són transportades fins que toquen
pel vent. terra.

Per adhesió: alguns fruits tenen petites Per expulsió: els animals mengen els
punxes o una substancia enganxifosa fruits i expulsen les llavors amb els seus
que els permet adherir-se al pel deis ani- excrements i així ajuden a fer créixer no-
mals i ser transportades. ves plantes.

BARCANGVA
'
Pag.
99
~La nutrició
Els anima Is i les plantes són éssers vius, i tots necessiten nodrir-se per viure i créixer. Per
nodrir-se, cal que s'alimentin, que respirin i que eliminin els residus.

La nutrició deis animals

Els animals aconsegueixen energia i nutrients per créixer menjant altres éssers vius. Se-
gons el que mengen, els podem classificar en herbívors, carnívors i omnívors.

Herbívors: la base de la seva alimentació són les

plantes.
Al cérvol li agrada menjar glans, herba i escorc;a
deis arbres.

Carnívors: la base de la seva alimentació són \

altres animals.
\ A LES ABELLES, EL QUE MÉS

'1\
A l'aliga li agrada men- ELS AGRADA ÉS EL NECTAR

i jar conills, serps, rato-

1 EL POL·LEN DE LES FLORS.

lins i ovelles.

j'
Omnívors: mengen tant animals com plantes.
Al porc li agrada menjar blat de moro, carbassa,
herba, insectes i tot el que troba.

BARCANG>VA
nynnn
La nutrició de les plantes
Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Aprofiten alguns elements de la natura com
l'aigua, les sals minera Is, el dioxid de carboni i la llum del sol per alimentar-se.

Llum del sol

Dioxid de carboni
Oxigen

Aigua i sals minerals

1. Les arrels capten de la terra l'aigua i les sals

3. Gracies a l'energia de la llum del sol, la saba
minerals i es forma la saba bruta, que puja
bruta es transforma en la saba elaborada, que
per la tija i arriba a les fulles.
és l'aliment de la planta .
2. Les fulles, a través deis seus porus, capten el
4. La saba elaborada es reparteix per tota la
dioxid de carboni de l'aire, el qual entra en
planta a través deis teixits vasculars.
contacte amb la saba bruta.

Quan les plantes respiren, agafen oxigen de l'aire a través de les fulles i desprenen dioxid
de carboni. Les plantes respiren de dia i de nit.

LES PLANTES CARNTVORES

-=;._-, COMPLETEN LA SEVA ALIMENTACIÓ
AMB INSECTES I PETITS
INVERTEBRATS.

BARCANQVA
Pag.
101
~L·agricultura i la ramaderia
Per obtenir diferents productes que necessitem per viure, les persones utilitzem el que
ens ofereix la natura. La ramaderia i !'agricultura són dues activitats que estan relaciona-
des ambla cria d'animals i amb el cultiu de les plantes.
L'agricultura és l'activitat que consisteix a cultivar verdures, cerea Is o fruita pera l'ob-
tenció d'aliments i productes. Els cultius poden ser d'horta, de vinyes, d'oliveres, d'ar-
bres fruiters, de cer ils i de farratges.

Cultiu de farratges

Cultiu d'horta

Els cultius, per viure i créixer, necessiten la llum del sol, una bona terra i aigua. Segons la
quantitat d'aigua que necessitin, poden ser de seca o de regadiu.

EL CONREU D'HIVERNACLE
ES REALITZA DINS UNES
NAUS RECOBERTES DE
PLÁSTIC ON ES REGULEN LA
TEMPERATURA I LA HUMITAT.

BARCANGVA
~
Les oliveres, els cereals o els ceps necessiten poca aigua, jaque només es reguen amb
l'aigua de la pluja. Són cultius de seca. En canvi, els horts, els arbres fruiters o l'arros són
cultius de regadiu, jaque necessiten molta aigua i s'han de regar de forma artificial.

Camp d'oliveres Arrossars

La ramaderia és l'activitat que permet la reproducció d'animals per obtenir aliments i

altres productes.
La ramaderia és intensiva quan els animals neixen i creixen en granges o estables,
com alguns poi lastres, conills, vaques, vedells ... , i és extensiva quan els animals es repro-
dueixen en llibertat i pasturen en ramats pels camps o les muntanyes vigilats per pastors
o pastores.

Ramaderia intensiva