You are on page 1of 20

••••••••••••• • •••••••••••••••• • • •• • • • • •• ••••••••••• • ••• • •• • • • !

••••••• ••• • • •• • ••••••


... ,.,., .., ,................. ············· . ...
~

1 Habitats aquatics 1

• I Habitats terrestres 1

Tipus
Nutrició 1 Fabriquen el seu
propi aliment
Habitats naturals
i transformats Plantes
1

1
1 Amb flor 1
Reproducció
1
Hiviuen
1 Sense flor 1

1 Herbívors 1
Nutrició 1 Mengen altres
::- 1 Carnívors 1
éssers vius

1 Omnívors 1
Animals
Ovípars
1 1
Reproducció 1
Vivípars
1 1

1
Ovovivípars 1

)
§ •Habitats naturals i transformats
Explica que entens per habitat.

D Escriu una N si et sembla que els habitats següents són naturals i una T sisón transformats:

D Bassa d'aigua D Arrossar


O vinya D Pratalpí
D Fageda D Hort
D Camp d'alfals D Camp de fruiters

Escriu el nom de l'espai natural més proper a la teva població.

• Anota el nom d'altres espais naturals que coneguis o que hagis visitat.

• Explica per que et sembla que és necessari que existeixin aquests espais.
Pag.
83
~La flora

~ Fes memoria, busca informació i completa:

A quina comarca es troba la teva població? - - - - - - - - - - - - - - - -

Quin clima hi predomina? _________________________

Quina vegetació hi ha? ________________________

.••
•••
.••
.•• Quina fauna hi ha? - - - . . - - - - - - - - - - , - - - - - - - - - - - - - - - - -

•••
••

•••
•••
• e..
::i
Fes un dibuix d'un paisatge natural del teu entorn proper.
• :i
••• ·-¡¡¡"
•• ·¡;
••• ...o
..•
• e ::i

••• 1i
r:
. •
••
:sCII
:E

••• ~
••
••

•••

•..
••
..•
•••
•••

•••
.. Hi ha boscosa la teva comarca? _ -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
•..
..•
..•• Investiga i explica quin tipus de boscos hi ha .
•..
......
••
....
..
••

m Busca en la sopa de lletres les vuit plantes que t'indiquem.

M o L s A Q H J y e T
E T A M A R 1 u X A V
N A A A A A B B L L V
F A L G u E R A L A M
Plantes sense flor: molsa i falguera
u R o E T e A s E B A
Plantes amb flor: lliri i calabruixa
L R e V 1 T H s D R s
Arbustos: ginesta i tamariu
L L 1 R 1 R R T o u G
Arbres: garrofer i lledoner
A E R T T o G A N 1 u
A A s D F G L 1 E X L
G 1 N E s T A A R A L
G A R R o F E R X N o

• Busca informació sobre dues plantes de la sopa de lletres, explica com són i dibui:xa-
les.
Un bosc és un conjunt d'arbres, arbustos i herbes. Investiga i completa.

ALZINAR
Bosc d'alzines

Fulla: Perenne

Arbustos: Llentiscle

... En trobem a la muntanya, a la plana i a la


. costa .
.•••
FAGEDA
Bosc _

Fulla: - - - - - - - - - - - - - - - -

Herbes= - - . . . . . - - - - - - - - - - -
En trobem a la plana, a la costa¡ _ _ _ __

e:s
J:::
:s1,/

PINEDA
••• Bosc ~---~-----..,......------

••• Fulla: ______________
...
. Arbustos: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

En trobem a la muntanya, a la plana i _ _

ROUREDA

Fulla= - - - - - - - - - - - - -
Arbustos: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

En trobem a la plana, a la costa i,_ _ __


fJ Completa els buits amb les paraules següents:

clima - vegetació - paisatge - plantes - adaptades

Tates les ________ estan - - - - - - - - - - - al seu entorn i per aixo

cada - - - - - - - té la seva fauna i la seva - - - - - - - - - - - segons el

- - - - - - - - - - - i el relleu.

f;) Fixa't en la imatge i escriu els noms següents on correspongui:


· 5 ' roures Prats alpins &oscos de pi negre
&oscos de f a,g
i castanyers ¡ avets

• Per que els boscos que hi ha a més al~ada de les muntanyes són de fulla perenne i els
de les parts baixes de la muntanya són de fulla caduca?
.
...
.
.. m Relaciona la flora de les comarques d'interior amb el lloc on es troba:

Herbes, matolls baixos, romaní, farigola • • Bosc mediterrani


...
. Vegetació de ribera, oms, albers • • Zona esteparia
.. Alzines, pi blanc, garriga, llentiscle, esbarzers • • Zona humida
.•
....
.• Completa els buits amb les paraules següents:
•••
.• posidonies - romaní - pins - llentiscle - margalló - mar - alzines

.. La flora de les comarques litorals és formada per boscos d'- - - - - - - - - - , de

- - - - - - - i sotabosc format per arbustos com el , el

- - - - - - - - - - - i el . També hi ha for~a vegeta-

ció al fons del - - - - - - - - - - - , com les - - - - - - - - - - -

..
. Relaciona la vegetació de cada lloc ambles seves característiques. Després, escriu
a sota de cada dibuix a quin tipus de vegetació correspon .
..
Vegetació de muntanya • • Adaptada a la humitat del mar i a la sal, al clima

... temperat, als vents suaus i a la pluja .

Vegetació d'interior • • Formada per herba curta i arbres molt resistents al


fred, a la neu i al vent.

.. Vegetació de costa • • Formada per plantes adaptades a la falta d'aigua i al


. clima extrem, tant si és molt fred com si ésmolt cal id .
..
...
.....
..
.
.
...
.....
....
...
..•...
....
.•
~ • Ens reproduim
m Explica comes poden classificar els anima Is segons el tipus de reproducció. Posa
un exemple de cada cas.

IIJ Com s'anomenen aquests animals segons la manera comes reprodueixen?


.....

.
Cavallet de mar Gos
Rajada Dofí

11) Explica com es reprodueix cada un d'aquests animals i investiga quant temps
dura la seva gestació.
Busca una fotografía d'una flor, enganxa-la en el requadre i escriu el nom de tates
les seves parts. Si no trabes cap fotografía, dibuixa-la .
..
..
..
..
..

Pag.
88 ~ La pol·linització

• Completa aquestes frases relacionades amb el procés de reproducció de les plan-


.•,
....•
tes .

.•• La flor és l'organ de moltes plantes. Quan una flor és fecun-


~

..•
.•• dada, el seu va creixent i es va transformant en el
.• Al fruit hi ha una o més
lfJ Relaciona les dues columnes i, després, ordena cronologicament la segona.

El poi-len arriba deis estams al pistil. • • FECUNDACIÓ

La flor es marceix i el pistil creix i es for- •


ma el fruit. • GERMINACIÓ

El poi-len entra en el pistil i s'ajunta amb •


l'ovul. • FORMACIÓ DEL FRUIT

El fruit madura, cau i deixa anar les lla- •


vors queja estan a punt per germinar. • POL·LINITZACIÓ

1. 3.

IE Busca un poema que parli d'una planta, copia'I i il·lustra'I. ..


.
..•
..•
..

.
.
.
..
...
...
...
....
...••
..
..
.
Ordena els dibuixos i explica amb detall tot el que hi veus:

D

D
D

"

D D D
••

mJ lmagina't que ets un insecte i has d'explicar que has fet aquest matí quan has
descobert un camp ple de flors.

Fes el teu retrat d'insecte. Explica't:

•••
••
.
-••.
.
••
~
9

.•
.
..

• Ara, imagina't que ets una flor pol·linitzada pel vent. Explica el que t'ha passat per ser
pol-linitzada.

Explica't: Fes el teu retrat de flor.

m
cla-la.
En aquesta explicació hi ha una paraula que no és certa. Descobreix-la i encer-

Les llavors, per poder germinar, han d'entrar en contacte ambla terra i ho poden
fer de diferents maneres: transportades pel vent, per l'aigua, adherides als ani-
mals o expulsades amb els excrements deis animals.
Pag.
90 ~La nutrició

m Fixa't en les dentadures d'aquests animals i relaciona-les amb la manera d'ali-


mentar-se:

• • •

... • • •
...• Carnívor Herbívor Omnívor
..
Explica quines diferencies veus entre aquests tres tipus de dentadures .

..
..
Investiga si una mosca té dents. ______________________
.....
....
..
...
fl] Ordena les frases següents per completar el procés de nutrició i de respiració de
les plantes.

La saba bruta es transforma en saba elaborada. .•



.•
La saba bruta puja per la tija i arriba a les fulles.
..

.
Les fulles absorbeixen el dioxid de carboni i l'energia de la llum del sol.
.•••
Les plantes, per fabricar-se l'aliment, agafen aigua i sals minera Is a través de les ar-
.•.
rels i es forma la saba bruta. ..
La saba elaborada despren oxigen abans de repartir-se per tata la planta i alimen-
tar-la.

Aquest procés s'anomena fotosíntesi.

.-
fl] Coneixes alguna planta que no s'orienti cap al sol? Raona la resposta.

.-

..
~ Quines diferencies hi ha entre la nutrició deis animals i la de les plantes?
..

..
..
..
...
....
...
...
..

...•

Pag.
92 ~L'agricultura i la ramaderia

Ramaderia intensiva - Agricultura de seca - Ramaderia extensiva .-


Agricultura de regadiu

..

...
.
. ..
.
...
..
..
..
.
...
.
...
..
...
..
...
m
J

.. Subratlla els productes o objectes que les persones podem obtenir de la rama-

...
J

deria:

...
. aliments - ordinadors - sabates de pell - automobils - roba - bolígrafs

• 1de !'agricultura, que n'obtenim?


T'HO EXPLICO

Escriu les idees o les informacions d'aquesta unitat que has trobat més interessants i
que t'agradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i en-
ganxa-les.

..
..

.... .•

••

O Marca la resposta correcta:

Es produeix la pol·linització quan el pol·len cau en el...


a) calze b) pistil c) fruit

El pistil va creixent i es va transformant en ...


a) flor b) planta c) fruit

En el fruit hi ha una o més ...


aJ llavors b) parts c) flors

Els animals nascuts del ventre de la mare són ...


a) ovípars b) ventrals c) vivípars

Els animals nascuts d'un ou guardat a !'interior del ventre materno patern són ...
a) ovovivípars b) parevípars c) ovimare

Els animals nascuts d'un ou post perla mare són ...


a) vivípa rs b) ovípars c) oupars

La base de l'alimentació deis animals herbívors són ...


a) els iogurts b) els insectes c) les plantes

Els animals que s'alimenten tant de plantes com d'animals són ...
a) ca~adors b) omnívors c) talladors

La cria d'animals s'anomena ...


a) ramaderia b) agricultura c) animalades

El cultiu de vegetals s'anomena ...


a) ramaderia b) vegetalcultura c) agricultura

.. • La relació alimentaria que s'estableix entre els organismes d'un ecosistema s'anomena ...

• a) cadena alimentaria b) cadena contínua c) cadena natural


fJ Identifica el tipus de clima que descriu cada paragraf:

• Clima amb vegetació adaptada al fred, a la neu i a la pluja, formada per prats alpins,
boscos de pi negre i avets o per boscos de roures, alzines, faigs i castanyers.
-.

• Clima amb vegetació acostumada a les temperatures extremes i a la manca d'aigua,


formada per boscos de pi blanc, alzines i arbustos.

• Clima amb vegetació adaptada a la humitat del mar, a la sal, a les temperatures suaus,
al vent i a la pluja abundant, formada per boscos de pi blanc, pi pinyoner, alzines, alzi-
nes sureres i margalló.

e Explica detalladament els aspectes més interessants que has aprés en fer l'observa-
ció d'una planta del teu entorn. Pots acompanyar l'explicació amb alguna imatge de la
planta.

••


••

•••
••
••


COM HO HE FET?
O Omple el quadre següent:

Sí No Que puc millorar?


Escolto les explicacions .
de la mestra o el mestre.
Sé explicar el que
he apres.
Presento la feina neta
i endrec;ada.

Escric amb lletra clara.

Participo en les feines


proposades.

Recorda
Per poder resoldre correctam t
en una activttat 1 . .
compte els punts següents: , ca que tmgu,s en

- Comprendre que et demanen.


- Parlar-ne ami, els companys i les companyes
- Pensar si alguna vegada has fet una . . .
- Mirar de trol,ar la resposta ..J act,v,tat que s'hi asseml,li.
aaequada.

1 Omple el quadre següent:

Sí No Observacions
He apres a identificar els habitats natu-
.
*
rals i els habitats transformats perles
persones.
.. Comprenc que la flora varia segons el
• clima i el medi on viu .
••
. Puc explicar quines són les parts d'una
•• flor.

••

He reflexionat sobre la importancia de
••• la pol·linització en la reproducció de les
plantes.
He apres com respiren i com s'alimen-
ten les plantes.
Sé quins són els diferents tipus d'agri-
cultura i ramaderia de Catalunya .
••
•••
••
IJ Que m'ajuda a aprendre? Penso i responc:

• Parlar sobre els diferents tipus de flora que hi ha a les comarques catalanes m'ha
-•
ajudat a descobrir que - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

..

• Reflexionar sobre el que he apres de la reproducció deis animals i de les plantes m'ha

ajudat a saber que

. '

..•
• Coneixer com funciona la nutrició deis anima Is i de les plantes m'ha ajudat a aprendre ....
que ~ - - - - - - ~ ~ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - • ....
...
.::!. ...
os-
""

• Compartir amb els altres el coneixement sobre algunes plantes de l'entorn m'ha aju-
..
..
dat a entendre que - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ...
..
.."..
.
....
"

...•
• Faig memoria i cree que el que em servira més de tot el que he apres és - - - - - -
•.•
..
..•
..•.
••
...
.."•
:
••
"..

i

You might also like