Fco.

José Vicente Castell 2016

Orígens musical alzirenys i l’herència de la SMA: una revisió fins el s. XX

La història de la nostra Societat Musical d’Alzira (SMA) comença a l’any 1968,

quan un grup de músics –anem a dir inquiets– decideixen conformar una
agrupació cultural, educativa i artística per tal de donar servei a les
manifestacions culturals, festives i religioses de la ciutat; però més enllà d’això,
es tractava d’una agrupació d’amics, d’amants de l’art musical, de colles amb
ganes de gaudir fent música i músics (com l’eslògan del 40ª aniversari de la
SMA). Així les nostres bandes han estat amenitzant festes patronals, actes
religiosos, processons, serenates nocturnes, entregues de guardons i concerts
propis, a més a més de participar, com tots ja saben, en diferents certàmens i
concursos amb molts bons resultats.

Es tracta, doncs, d’un currículum quasi impecable per a ser una agrupació
relativament jove, de quasi 50 anys... però que no hi havia res abans? No té
Alzira una herència musical abans del 1968?

A la recerca d’alguns treballs publicats sobre les entitats musicals d’Alzira durant
el s. XX es troba molt poca cosa de les seues primeres manifestacions, les seues
històries i les seues primeres agrupacions.

La primera constància d’una agrupació musical constituïda a la ciutat la trobem

a finals del s. XVIII amb les contractacions de diversos músics i personal a
l’església de Santa Caterina on s’especifica el sou de cadascun d’ells en relació
al treball i lloc ocupat. Així ens trobem amb la figura de l’organista, alguns
cantants i d’altres músics, segons una acta de l’ajuntament.

Desprès d’açò, i d’un buit d’any i anys, al s. XIX, en plena restauració borbònica,
ens trobem amb la creació de la Banda Militar de Alcira [sic] a l’any 1876 gràcies
a la intervenció del músic Andreu Domingo i a la predisposició del batle D.
Francisco Just Martí on, definitivament en maig de l’any 1877 es crea aquesta
agrupació artística municipal estipulant clarament tots els actes i festivitats on
devien actuar, el sou que tindria cadascun del components i l’emissió d’un ban
al BOPV de l’època buscant un director per a l’agrupació qui, per descomptat,
també s’encarregaria de les classes i l’ensenyament instrumental dels membres.
 Fco. José Vicente Castell 2016

Ens trobem davant d’una agrupació musical totalment depenent de la corporació

municipal però amb la possibilitat d’organitzar concerts i actes privats per al seu
lucre privat.

El seu caràcter municipal i depenent d’un sou atorgat per l’ajuntament feia
necessari la divisió i professionalització dels seus integrants, dividint en músics
de primera, segona, tercera i quarta als músics en funció del seu grau
d’aprenentatge i destresa. També es fan necessàries les figures de l’uixer
(arxiver-assistent) i del col·lector (tresorer).

El primer director del qui es té constància d’aquesta Banda Militar és D. José

Ibáñez, músic militar del batalló de veterans de València qui ostentarà el càrrec
fins l’any 1879; el succeeixen els músics Andreu Domingo, Diego Giménez,
Manuel Soriano Sanchís i Enrique García Balanzá (natural d’Alberic) director
aquest últim fins l’any 1891.

Durant aquests anys es conforma la creació del Centro Instructivo Musical [sic]
l’any 1884, on Alzira ja conta amb una acadèmia de música reconeguda i
depenent de l’ajuntament, de la corporació municipal i de la Banda Militar,
contant amb un total de 7 professors incloent-hi al director de l’agrupació musical
a qui va lligada.

L’any daurat d’aquesta Banda Militar de Alzira suposa el 1886, on és convidada

a participar en el primer certamen de bandes organitzat pel mestre D. Salvador
Giner el 28 juliol d’aquest any. Les bandes que participaren al concurs foren la
Nova (Unió Musical) i la Vella (Primitiva) de Carlet, Banda Militar de Alcira, i les
bandes d’Alberic, Algemesí, Utiel, Puçol, Onda y Sagunt. També assistiren,
sense concursar, les de Torrent, la Font de Sant Lluis i les de Veterans y
Bombers de València. Així i tot, la Banda Militar de Alcira aconsegueix l’últim
accèssit al certamen.

L’any 1886, on membres com Eustasio Enguix, Francisco Pérez, Valeriano

Guillart, Joaquín Doménech, Juan Fabra, Francisco Peral, José Hernández, Julio
Gallart, Manuel Iturralde, i José Moreno, tots ells músics de primera, veuen fet
realitat un somni: participació i reconeixement de la seua banda com a una de
les més importants de la regió.
 Fco. José Vicente Castell 2016

L’any 1891 el lloc de director de la Banda Militar de Alcira queda vacant i és el

músic alzireny Antonio Gallach qui es fa càrrec del conjunt i l’acadèmia fins ben
entrat el s. XX.

Per aquests temps la citada agrupació musical i municipal d’Alzira contava amb
un total de 116 peces de repertori clàssic com diverses serenates, balades,
concerts i peces d’òpera i sarsuela com Macbetch i Rigoletto de Verdi, o
Guillermo Tell de Rossini, a més a més de pasdobles i marxes militars del
moment.

També contaven amb un total de 57 uniformes, cosa que ens fa pensar l’extensió
d’aquest conjunt per a l’època i de la importància del mateix. Pel que fa a
l’instrumental, la Banda Militar de Alcira tenia en el seu haver un poc més de 60
instruments entre el que destaquen percussió turca, clarinets i trompetes en
diferents tonalitats, trombons, trompes, 2 tubes, flautes i 3 oboès, els primers
saxòfons alts i tenors i altres instruments menys convencionals com sarrusofones
y bastubas en Eb [sic].

El convuls s. XX comporta una sèrie de canvis polítics i culturals que fan un

maremàgnum de creacions i dissolucions de societats recreatives i musicals que,
a poc a poc, aniran conformant l’ambient artístic de la població alzirenya i que
culminarà amb la creació de la SMA com a referent cultural, educatiu i musical
que gaudim en els nostres dies.

Francisco José Vicente Castell