Rondalles curtes d’Enric Valor (volum 2)

I queixalets també!
-Molt curta
-Conta la història de Toneta que va a llavar la roba al llavador de nit, una nit de desembre. Havia
nevat. Sent plorar un bebé i el veu en terra, damunt la neu! El suposat bebé té dents, uns ulls
brillants i diu, amb veuarra: “I quixalets també!” Toneta solta el “bebé” i continua cap al llavador.
Allí, de sobte, se li apareix una dona vestida de negre. Toneta li conta l’experiència amb el bebé i la
dona, muda. Quant sent el detall dels queixalets li diu: “són com aquests?” Toneta es desmaià i quan
va retornar estava gitada al seu llit. Unes dones matineres l’havien trobada mig congelada i coberta
de neu al llavador.

El dimoni fumador (arreplegada a Penàguila)

A Penàguila vivia un home d’uns quaranta anys, l’oncle Porra, que li havien posat aquest malnom
pel seu nas.
L’oncle Porra era un bon home, però tenia 2 vicis: la cacera i el vi.
Quan anava pel camí cap al Castall a caçar, es creuà amb un home que no coneixia de res.
Conversant amb ell observà que dels ulls de l’home eixia llum, una llum que calfava.
Porra reconegué el dimoni.
Porra li digué de seure i fumar. El dimoni li preguntà si no li tenia por. Ell reconegué que no.
Quan el dimoni preguntà què era l’escopeta que portava Porra, aquest li va dir que era una pipa per
a fumar. Li va dir que cremaven les fulles d’una planta plena d’oloreta, engolien en fum i s’omplia
el cap de meravelles, que era com trobar-se al Paradís Terrenal. En sentir això el dimoni de seguida
volgué “fumar”.
El dimoni es ficà el canó dins la boca i Porra li va pegar un tir.
El dimoni, sense cap, li recordava el vi dels dissabtes i que el capellà no l’absoldria. Porra començà
a córrer cap a casa. Quan arribà a l’ermita de Sants, s’agenollà.
Porra arribà a casa suat i es gità. Cridaren a mossén Galiana, qui el confessà i li donà l’absolució. Li
va fer prometre que no beuria més.
L’oncle Porra complí la promesa i es morí de vell als 80 anys.

Joan-Ratot (arreplegada a Castalla)

Un matrimoni de ratolins. La dona Rateta-torna-per-més va al mercat a comprar bacallà i carlotes.
Es deixa el perol al foc. Joan-Ratot volia saber que havia posat al foc la seva dona, puja damunt
d’una cadira, s’obri l’olla i cau dins. Mor cremat.
La dona estava plorant quan el Pardalet li pregunta: “Per què plora?” Rateta-torna-per-més contesta
que perquè Joan-Ratot ha caigut dins l’olla i s’ha mort. El Pardalet s’hi trenca el bec; el Corb es
talla l’ala; el Bou s’arranca les banyes; la Figuera s’esguella la millor branca; la Font s’asseca; la
fadrina Soledat, que duia un cànter a cada mà, els tirà riu avall. Les desgràcies anaven engantxant-
se.

La rabosa i el corb (arreplegada a Castalla)

El corb va a Mallorca i compra formatge. Quan arriba a Castalla, la rabosa l’enganya:
-”On has estat?”- Diu la rabosa.
Al obrir la boca per a respondre -”En Mallorca”- li cau el formatge i la rabosa li’l furta.
El corb tracta d’enganyar-la per a recuperar el formatge, però no pot. Un dia li diu que estava
convidat a una boda en el cel on hi havien molts dolços, la rabosa s’ho creu i puja al llom del corb.
Quan estan molt alts, aquest aconsegueix que la rabosa es solte, el corb es pega la volta i cau. La
rabosa salvà la vida perquè va caure en el riu. Ja no va enganyar a ningú més.